B. 18
Com aprenem? Què aprenem i què no? Què val la pena aprendre? En Daniel ja és «fora» però necessita la seguretat d’un entorn càlid i protector per sobreviure. El clima acollidor de l’úter és substituït pel primer contacte amb la pell de la mare. «No és el mateix, és clar...! però això és el que hi ha. Què hi farem!», pensa ell. Posteriorment s’aniran multiplicant i variant els necessaris gestos de protecció i de seguretat: petons, abraçades, paraules boniques, felicitacions, agafar-se de la mà... i caminar! mmm! Amb un generós repertori de carícies, el nen anirà adquirint noves competències per a la independència que tots interpretarem com a factors positius i indicadors d’un creixement adequat i saludable.
Seguretat i satisfacció Amb això ja he aclarit un primer element del com aprenem. La seguretat i la satisfacció són font de confiança per anar més enllà. També ho podem dir a l’inrevés, per entendre els factors que no afavoreixen gens el progrés: la manca de confiança, la manca de seguretat, la manca de felicitacions i de reconeixement... doncs això.
Imitació El segon element es pot situar entorn de la imitació de models. L’infant observa i aprèn, imita i adquireix hàbits. Allò que es fa al seu voltant, allò que diuen i fan les persones que li donen afecte i protecció (les persones significatives) són les pedres que van construint l’edifici del seu estil de comportament, aquelles maneres i valors que caracteritzen el seu àmbit afectiu, relacional i cultural més proper (la família i els educadors) i altres àmbits cada cop més amplis que s’endevinen més enllà de la línia de l’horitzó.