■
FICCIÓ La recerca d’un reflex
Plegats vam arribar al bar, on ja hi eren alguns dels altres.
sica i a aquell joc de llums només podia acostar-te a la foscor i
El primer impacte va ser molt fort. El lloc és difícil d’explicar,
fer-te perdre el traçat correcte. Em vaig quedar parada inten-
no era molt d’una manera ni tampoc d’una altra, proporcio-
tant entendre aquell discurs tan exagerat. Sense moure’m del
nava un ambient eclèctic perfecte per esdevenir un temple
lloc vaig buscar a la Carla amb la mirada per veure si, amb una
nocturn de personalitats excèntriques. I així era. Un cop allà
mica de sort, entenia que volia que em salvés d’aquella conver-
dins, els patrons de normalitat que portava posats de casa s’es-
sa. La Carla ballava absent de qualsevol altre estímul. ‘Ordre,
vaïen forçadament, ja que cap dels presents es podia associar,
fre i equilibri és el que ens fa falta!’. Cridant aquesta frase, la
aparentment, a una etiqueta concreta que em permetés distri-
noia va allunyar-se de mi i va desaparèixer entre la multitud.
buir-lo entre el sac dels bons i el dels dolents.
Al·lucinada amb el que acabava de passar vaig acostar-me
La música estava molt forta i t’havies d’apropar a la gent
al Gerard. Li vaig explicar l’escena i sense sorprendre’s molt em
per poder mantenir una conversa. Vaig saludar els meus
va dir que ell ja marxava, que l’endemà havia de fer coses i que
amics, vaig demanar una cervesa a la barra i vaig deixar perdre
no li convenia fer gaire tard. En Gerard sempre té moltes coses
la mirada, amb molta curiositat, per les diferents personalitats
a fer l’endemà de tots els dies.
del bar.
Amb l’exactitud d’un funcionament mecànic vaig vo-
Al tercer glop i just quan sonava, a mode d’homenatge,
ler anar al bany just quan acabava la segona cervesa. La vaig
Walk on the wilde side d’en Lou Reed, una noia va dirigir-se a
deixar a la barra i després de la resposta del cambrer, ‘al fons’,
mi. Sense presentar-se m’explicava que no entenia tot allò. Que
sense dretes ni esquerres, ja em trobava fent la cua de rigor,
no veia la necessitat de deixar perdre hores de vida refugiada
aquesta vegada una mica més llarga per falta de distinció entre
en un lloc com aquell, on la beguda sumada al volum de la mú-
homes i dones. Quan estava esperant, el noi del meu davant,
44 | MICROCOSMOS | nº3 | Festa