2
diarimés 26/09/2013
TARRAGONA
RELIGIÓ
L’exclusió de Santa Tecla del Santoral sorprèn a polítics i ciutadans L’Ajuntament s’ofereix a col·laborar per retornar-la al Martirologi mentre els historiadors diuen conèixer el fet des de fa temps Esther Valcárcel
Després de saber, amb un retard de més de deu anys, que una comissió del Concili Vaticà II va excloure Santa Tecla, la patrona de Tarragona, del Martirologi, el Santoral de l’Església Romana, ahir hi va haver una allau de reaccions de tota mena. La gran majoria, tant autoritats com ciutadans de peu, coincidien en mostrar-se sorpresos i en preguntar-se com pot ser que la notícia hagi arribat tan tard, mentre l’Arquebisbat de Tarragona i altres institucions properes sí la coneixien i, fins i tot, ja s’havien començat a posar en marxa per demanar al Vaticà que torni incloure a Santa Tecla al Santoral. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la majoria de portaveus dels grups municipals reconeixein que no en tenien «ni idea». De fet, l’única que va assegurar que sí en tenia coneixement va ser la portaveu del grup municipal d’IVC-EUiA, Arga Sentís, que va recordar que la decisió es va prendre fa força anys. «M’he quedat com el Braç de Santa Tecla, rígid». Aquestes van ser les declaracions que l’alcalde, va fer ahir al matí després de saber que el Concili Vaticà II va excloure, fa anys, del Santoral de l’Església Romana a Santa Tecla, la patrona de la ciutat. Tot i això, Ballesteros va afirmar que, per a Tarragona, «seguirà sent Santa
Tecla, digui el que digui el Vaticà». «Seguirà sent la festa de la ciutat, l’important és que, al cor dels tarragonins, Santa Tecla és santa», va afegir l’alcalde, que va recordar que, entre altres coses, la patrona de la ciutat té una capella a la Catedral «i el Braç, que està certificat que és seu». «Li seguirem pregant per tot i perquè ens permeti seguir menjant espineta amb caragolins com sempre», va insistir Ballesteros, que va assenyalar que si «ho comencéssim a revisar tot, parlaríem de Sant Sudari i de moltes altres coses molt complicades». L’alcalde, que va reconèixer que la notícia «és una sorpresa», també va apuntar que si s’ha de fer algun tràmit «ajudarem a fer-lo». Per la seva banda, la portaveu del grup municipal de CiU, Victòria Forns, que tampoc coneixia la noticía, va reaccionar de forma molt similar a la de l’alcalde: «Sigui santa o no, nosaltres seguirem celebrant aquesta festa tarragonina», manifestava Forns, que destacava que la tradició per la devoció a Santa Tecla «és infinitament més important que el que digui el santoral». El portaveu del grup municipal del PP, Alejandro Férnandez, que també va es va mostrar «sorprés» davant la notícia, va manifestar que la seva formació es posa a la disposició de l’Arquebisbat de
Tarragona per tal de donar suport «a les accions que es vulguin dur a terme» amb l’objectiu que el Vaticà torni a incloure a Santa Tecla al Martirologi. L’única portaveu que afirmava saber-ho, la portaveu d’ICVEUiA, Arga Sentís, va manifestar que el fet que hagi estat exclosa no és cap problema, sempre hi ha hagut moltes i diferentes versions històriques sobre Santa Tecla», manifestaca Sentís, que afegia que Santa Tecla «sempre
Ballesteros: «li seguirem pregant per tot i perquè puguem menjar espineta amb caragolins» ha estat una firgura molt atractiva, ja que representa el model d’una dona poc convencional». «Potser és això el que no va resultar còmode a la jerarquia eclesiàstica», va apuntar la portaveu d’ICV-EUiA. Els historiadors Molts dels historiadors de Tarragona sí coneixen el fet i diversos d’ells tambés es pregunten perquè ha tardat tant de temps a donar-se a conèixer. El director del Museu Bíblic de Tarragona, Andreu Muñoz, per exemple, assenyalava ahir que la reivindicació per tal de tornar a
incloure la patrona de Tarragona al Santoral de l’Església Romana «és justa i necessària». En aquest sentit, Muñoz subratllava que hi ha molts factors històrics i arqueològics «que avalen l’existència» de Santa Tecla. Tot i això, el director del Museu Bíblic considera que, tot i la seva exclusió del Martirologi, «el caràcter de la santedat de Santa Tecla no s’ha anul·lat perquè hi ha tota una tradició litúrgica que fa que el seu culte s’hagi projectat durant
Forns: «La tradició és infinitament més important que el que digui el santoral» centenars d’anys». Muñoz va participar, l’any 2011, en el Congrès Internacional sobre Sant Pau i Santa Tecla i, durant les seves intervencions, ja va manifestar la «necessitat» de fer tornar la patrona de la ciutat al Santoral. Per la seva banda, Josep Maria Sabaté Bosch, professor emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i cronista oficial de la ciutat, també coneixia el fet des de fa anys. Bosch explicava ahir que tots els sants antics «tenen una història molt llegendària» i que, actualment, a la ciutat de Tarragona, l’única cosa se sap
amb certesa que va succeir són els martiris de Fructuós, bisbe de Tarragona i Auguri i Eulogi, els seus diaques. «En tenim les actes», recorda el cronista oficial de la ciutat. Bosch manifestava que les relacions que hi podrien haver hagut entre Sant Pau i Santa Tecla s’expliquen en evangelis apòcrifs, escrits que sovint comporten confusions. Tot i això, l’historiador, que també apuntava que no entenia perquè la sortida de Santa Tecla del Santoral no es va dir en el seu moment, va assenyalar que, a Tarragona, «sempre hi ha hagut una tradició que ha pesat molt en relació a Santa Tecla». «La veritat, però, no la sap ningú», va sentenciar. Tarragona fa centenars d’anys que celebra la festivitat de Santa Tecla. El Concili Vaticà II, convocat pel papa Joan XXIII l’any 1959, va constituir una comissió amb l’objectiu de revisar amb lupa el Santoral de l’Església Romana. Anys després, l’octubre del 2001, Mossèn Francesco Pio Tamurrino va presentar la nova edició del Martirologi i va dir que tots aquells sants i santes sobre els quals hi havia dubtes seriosos sobre la seva existència –entre els quals es trobava Santa Tecla– havien quedat exclosos. L’Arquebisbat de Tarragona, tal com ja va avançar aquest rotatiu en l’edició d’ahir, demanarà
El Braç de Santa Tecla, una de les relíquies més conegudes i adorades a Tarragona
formalment al Vaticà que torni a incloure a la patrona de Tarragona al Santoral. De fet, esta recopilant totes les proves sobre la seva existència.
Miquel Barbarà, degà del Capítol: «Santa Tecla és Santa Tecla»
Santa Tecla també és la copatrona de Sitges, on pocs coneixen l’exclusió
Que una comissió del Vaticà tragués Santa Tecla del calendari universal no vol dir que hagi deixat de ser santa. La comissió no va dir que la traguéssim del calendari particular de Tarragona i d’altres diòcesis. N’hi deu haver molts de sants que no estan al calendari universal i que són venerats com a sants. Un dels llocs on és més venerada Santa Tecla és a Milà. Cada diumenge hi ha grups, sobretot de ritus oriental, que van a venerar la relíquia que s’hi conserva. De tal manera que tenen unes pregàries preparades i hi ha un canonge encarregat d’atendre pelegrins. De l’existència de Santa Tecla no n’hem dubtat mai a Tarragona. I menys després del congrés internacional que es va fer ara fa dos anys. Una altra història és que sobre la seva existència real s’hi hagin afegit coses llegendàries o fantasioses, com és molt freqüent en sants i personatges antics. Aquí sempre hem tingut la impressió que la comissió vaticana no va tractar amb prou encert les dades referents a Santa Tecla. I des del primer moment vam veure clar que havíem de treballar per a fer conèixer millor les dades reals de la vida de Santa Tecla i restituir-li el lloc al calendari universal, com li correspon, si no hi interferències estranyes com les del misogin Tertul·lià. Santa Tecla a més de la Patrona de la Ciutat és la Titular de la Catedral i no la Mare de Déu, com n’hi ha que es confonen perquè la Mare de Déu està en el centre del retaule principal. No hi havien de posar pas a Santa Tecla! A Tarragona sempre hem predicat el que realment hem cregut sobre Santa Tecla. Mai hem enganyat al poble. Dir que hem enganyat al poble ho considero altament ofensiu. Jo li reso amb devoció i m’encomano a la seva intercessió. I així ho desitjo a tots.
Santa Tecla és també la copatrona de Sitges, la protagonista de la festa major petita d’aquesta ciutat del Garraf. El rector de la parròquia de Sitges, Josep Pausas, reconeixia ahir que era coneixedor de l’exclusió de Santa Tecla del Martirologi, però assegurava que «no es va donar importància a aquest fet». «No ens ha afectat», manifestava Pausas, que recordava que la festa major petita de Santa Tecla «de petita no en té res». «Fem més festa que mai», subratllava. D’altra banda, des de l’Ajuntament de Sitges, s’assegurava que no havien sentit mai a parlar d’aquest tema, que desconeixien que la copatrona de la seva ciutat havia estat exclosa del Santoral de l’Església Romana. Tot i això, fonts del consistori d’aquesta municipi del Garraf asseguraven que, sigui com sigui, a la ciutat «no canviarà res» i que, evidentment, «la festa es continuarà celebrant més que mai». La parròquia de Sitges fa honor a la copatrona i es diu Església de Sant Bartolomé i Santa Tecla. A banda, en aquesta ciutat, on s’acaba de celebrar un llarg cap de setmana ple d’actes, la Festa Major Petita de Santa Tecla, se celebra també una processó en la que s’exhibeix el tabernacle de Santa Tecla, que és acompanyat pel seguici festiu d’aquesta localitat costanera de Barcelona. La devoció a Santa Tecla, però, va més enllà de Catalunya. A Milà, per exemple, l’antiga basílica paleocristiana estava dedicada a la figura de la patrona tarragonina, de la que es pot seguir la pista dels seus orígens a Turquía. Encara es conserven algunes restes d’aquesta edificació a Milà. E. Valcárcel