Butlletí informatiu de la candidatura Més Poble - CUP
Edició nº7. Febrer 2014
EL SECRETARI MANOLO HIDALGO DEIXA DE TREBALLAR PER L’AJUNTAMENT fins i tot va arribar a insinuar que demandaria la CUP per injúries. Ha passat més d’un any d’aquell escrit a El Molí i en tot aquest temps poques coses havien canviat en la seva actitud. El clima de desconfiança general que s’havia creat darrerament amb ell no era gens favorable per atendre les necessitats del nostre ajuntament, és per això que ens alegrem que s’hagi En alguna publicació anterior ja havíem pogut arribar a aquesta solució i esposat en dubte la forma de treballar perem que la persona que la substitudel secretari i precisament per un ar- eixi tingui un altra manera de fer. ticle que va fer en Jordi Torrents pel nostre butlletí, vaig emportar-me una Isaac Ruana forta enganxada amb el secretari que Durant la darrera Comissió d’Hisenda celebrada a finals d’any se’ns va informar que el secretari i interventor del nostre ajuntament Manolo Hidalgo deixaria l’ajuntament el 2 de gener de 2014. Segons hem pogut saber s’ha confirmat aquesta notícia i l’ajuntament tindrà un nou secretari/a.
QUEIXA DE MÉS POBLE CUP AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA Més Poble CUP a traslladat una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya per reclamar a l’Ajuntament de St. Pere de Riudebitlles el compliment de la llei de la memòria històrica per retirar els símbols franquistes i a homenatjar els que van lluitar contra la dictadura franquista. La queixa sorgeix després de la negació del Ple a recolzar la moció per la retirada dels símbols franquistes del municipi presentada per MP-CUP. Els grups municipals d’ERC, PSC-GiR i CiU van votar unànimement contra una moció presentada per MP-CUP que exigia identificar i retirar els símbols franquistes presents en el nomenclàtor i l’espai urbà del municipi. De manera complementària, es demanava també dedicar un espai del municipi (la plaça creu de la missió) a la figura de
Xavier Romeu, escriptor, lingüista i independentista riudebitllenc. Homenatjat per MP-CUP en motiu dels trenta anys de la seva mort en un acte celebrat el mes de setembre. Tots els grups municipals van coincidir i al·legar estar en contra de la moció per la demanda de dedicar un espai públic al marxista Xavier Romeu, però en cap moment van negociar (a excepció d’ERC el mateix dia del Ple), una modificació parcial de la moció amb MP-CUP, i van votar contra tot el text. Remarcar que la
moció havia estat tramesa a la resta de grups municipals amb antelació. Des de MP-CUP entenem que la decisió del ple és inacceptable, incomprensible i il·legal. Per tant, hem formulat una queixa al Síndic de Greuges sobre aquesta qüestió per aconseguir la retirada total dels vestigis del feixisme presents al nostre municipi. Eloi Torrents
mespoblecup@gmail.com www.santperederiudebitlles.cup.cat
BREUS • La regidora de Serveis Personals, Festes, Benestar Social i Família, Montserrat Esteve Sabaté, deixa el càrrec al·legant motius personals. • El Ple del 18 de desembre aprova els pressupostos pel 2014 amb l’únic vot en contra de la CUP i l’abstenció d’ERC i PSC-GiR. La justificació del nostre vot en gran part és per la manca de voluntat d’iniciar un procés de pressupostos participatius, i perquè la proposta s’ha presentat fora de termini sense poder aprofundir detalladament en les partides ni els projectes de les inversions.
EL PA, SENCER I SENSE RETALLAR. CAP A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL, ARA I DE DEBÒ nia posa tot sovint contra les cordes a allò que en diem classe política –com si fos només cosa d’ells, la política–, com ens correspon i no hem d’oblidar, però no ens enganyem, l’acte de fe no és gratuït i obligat per tots nosaltres només; és un acte de desmarcament de l’elit envers un país que ja no li va a mida, que ja no li escau... i que està en números vermells a ulls de la troika. Ara parem esment en què “Madrid ens roba”, però fa anys que l’estat esNo. Pensar que ara el que cal “és la in- panyol ho ve fent i fins ara volien ser dependència i que un cop fet el pas directors d’orquestra amb concerts ja ens esbarallarem” és fictici i matus- fiscals i engrunes. El que no apareix ser. Qualsevol que tingui una mica de en el programa polític, juntament memòria històrica pot recordar que amb les noves “Estructures d’Estat” els processos d’independència són és la privatització de recursos essenvertaders actes fundacionals, ver- cials com l’aigua i d’altres del nostre taders processos constituents. I sí, el patrimoni, la creixent privatització en primer pas té tota la rellevància del l’ensenyament i la sanitat, o la feina món, perquè definir quin país volem bruta a les empreses privades de no és posar-hi frontera –i en aquest l’òrbita de les grans famílies de procas escapçant part del territori– sinó homs catalans. decidir-ne el seu ordenament territoD’altra banda, desenganyem-nos. El rial, econòmic, social. parlament de Catalunya no és sobirà El que ha estat un acte cívic, de con- perquè forma part de l’ordenament sciència ciutadana –malgrat els mit- territorial espanyol i li deu obediència. El nostre estatut d’autonomia i jans espanyolistes es dediquin a amartellar amb el contrari–, el que ha la nostra Generalitat tampoc ho són. estat més recentment una vertadera També és cert que cap subjecte és sobirà fins que no s’hi rebel·la. I només celebració col·lectiva massiva és instrumentalitzat per una classe políti- s’hi rebel·larà amb el poble davant, si ca vacil·lant. Sí, és cert que la ciutada- l’estira. Sense cartes a Madrid, putes I primer fou la declaració de sobirania. Quan CiU es va adonar que era independentista i Esquerra va reiterar que ho seguia sent van redactar una declaració d’independència i ens en van demanar la signatura. “Ara hem d’anar tots junts, hem de remar tots alhora”. Sí, són una murga les retallades –retallades, corrupteles, am¡guismes– però sense Madrid aixecarem cap senyors.
i ramonetes o terceres vies; si van redactar una declaració de sobirania per estalviar-nos feina i guanyar temps, estalviem-los feina ara nosaltres i fem quelcom més efectiu. Posats a decidir, qui hi posarà nom? L’estat espanyol ens roba; l’estat espanyol és la imposició d’un model centralitzat que es carrega literalment l’ordenament territorial, local, comarcal; ans la seva recepta autonomista es carrega, mai volguda pels espa-nyolistes de pro, els bons i els autèntics, tampoc per nosaltres; l’estat espanyol és la imposició d’un model cultural homogeneïtzat. L’estat espanyol no ens escau, ni ens ha escaigut mai. Volem sobirania nacional, econòmica, social, territorial. I no ens
FENT LA FEINA A EMPRESES PRIVADES Per fi s’han desestimat les condemnes de multa imposades als i les conductores que havíem realitzat els famosos –durant un temps, almenys– “novullpagar”als peatges catalans. L’octubre del passat 2013 rebíem la bona notícia que un tribunal de Girona havia decretat la nul·litat d’una de les multes imposades a un conductor que havia realitzat varis –no només un– “novullpagar”. Després en van ser dues, sumant-hi la d’un altre encausat. La notícia, que molts afectats crèiem impossible, no ens hauria d’haver sorprès, però ho va fer i com que havíem perdut a aquestes alçades ja tota esperança ens alegrava. Més endavant van anar caient amb comptagotes les cartes amb resolucions favorables als nostres arguments que ens “absolien” per les nostres faltes. La lluita no acaba aquí. Ni de bon tros. És sobrer debatre l’existència d’aquest espoli sobre el nostre territori, ja ho hem fet i no cal repetir-ho; el que és vertaderament esbalaïdor és veure com, novament, l’administració, diguem-ne pública, fa la feina a l’empresa privada sancionant els conductors i conductores que no paguem la taxa que imposa una companyia
privada sobre una autopista privada, fent testimoniar a un treballador o a una treballadora, dependents del seu sou mensual, el nostre “delicte”. Un delicte que es tipifica mitjançant una maniobra magnífica a mitjans de gener del 2013; un canvi de normativa per a que, amb efectes retroactius, allí on deia que t’havies de parar, ara hi diu que t’has de parar i pagar. Senyors del Servei Català de Trànsit, Dirección General de Tráfico, Govern català i Govern espanyol, que comparteixen novament tantes coses, demés amics i associats, els i les que hem estat encausades econòmiques i polítiques per les seves maniobres i els i les perjudicades per aquest greuge econòmic i polític sobre el nostre territori –que encara ho som i que no ens n’hem lliurat, i som TOTS I TOTES– celebrem estar aixecant el país. No ens ve de nou que l’administració faci la feina bruta a l’empresa privada: un exemple ben clar és l’opac sistema que envolta els preus de la llum a l’Estat, on intervenen com en peatges i infraestructures, grans constructores i entitats financeres, i també en el camp de l’electricitat la feina feta per les molt diligents forces públiques
catalanes d’ordre contra els i les manifestants contra el sistema de la Molt Alta Tensió (http://www.setmanaridirecta.info/noticia/repressiopolicial-acompanya-les-obres-liniamolt-alta-tensio-al-baix-emporda) a instàncies de Red Eléctrica. Per això el fet que al Parlament el senyor Mas es resisteixi a especificar, com si fos un fet menor, a què es referix quan parla de privatitzar certs serveis, per no alterar i retallar encara més, resulta una vertadera fal·làcia. Àssum Castillo
espanten els relats apocalíptics sobre la marginació europea. Volem la Independència, però la Independència per canviar-ho TOT. Ara i aquí, i per cert, com sempre. Per això el 9 de novembre és una data per fer una celebració col·lectiva de veritat, efectiva, però fins llavors no decaurem en la nostra insistència per a construir un vertader model d’independència total, i per forçar una solució final plena de “sís”. http://www.percanviarhotot.cat/ http://sobiraniaeconomica.wordpress.com/ Àssum Castillo
DE CULTURA, EDUCACIÓ, MENTIDES I RETALLADES Des de fa uns mesos el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, un dels més potents de l’estat espanyol per la seva producció científica i la qualitat de la docència impartida, està patint poc menys que una campanya de “acoso y derribo” per part de la direcció universitària en connivència amb la Generalitat. La criminal política de retallades a la que està sotmesa l’activitat d’aquest centre de coneixement humanístic des del Vicerectorat de Professorat i Política Acadèmica comença a fer insostenible els programes específics i plans d’estudis especialitzats. Aquests mateixos, precisament, l’havien elevat fins ara per damunt dels nivells mitjans de qualitat docent i acadèmica de les universitats de tot l’estat.
plenament d’acord amb els mateixos òrgans directius de la UAB i que al cap i a la fi és el que va permetre el que fins ara ha estat una ensenyança de qualitat superior i una activitat investigadora amb una projecció internacional. Amb l’actual política educativa, la Generalitat i el Vicerectorat estan condemnant l’activitat del Departament d’Història Moderna i Contemporània a l’estrangulació, ja que el pagament del deute es realitzarà progressivament, és a dir, no renovant les places de professorat jubilat, ampliant la dedicació docent i contractant nou personal en unes condicions de la més absoluta precarietat laboral i econòmica. En què s’emparen les institucions per desenvolupar aquestes polítiques –extensibles a la resta d’àmbits de les ciències socials i les lletres– que estan negant Resumint el problema: el Vicerectorat literalment el futur de les humanitats exigeix al Departament el pagament a Catalunya? Precisament aquí radica d’un deute econòmic inassumible per la més absoluta perversió, ja que la diexorbitant d’acord amb les seves pos- recció de la UAB i la Generalitat adduesibilitats, un deute que, de fet, no és ixen una suposada rebel·lia davant de real, sinó que s’hauria generat –de- Madrid, allunyant-se de les polítiques fensa el Vicerectorat– com a producte emanades de l’estat central i prendre de l’engrossiment de la plantilla do- la davantera en termes d’eficiència cent en els anys de bonança econòmi- econòmica. Res més lluny de la realica. Un engrossiment que precisament tat tenint en compte el tipus de políes va dur a terme en el seu moment tiques que s’estan prenent en altres
universitats, deixant els professionals sense l’estabilitat necessària per exercir les seves feines i comprometent el futur de la cultura i el coneixement crític a les nostres societats.
FRANCESC LINO I CESK FREIXAS PRESENTEN ELS SEUS LLIBRES
d’avui és fum.
Dimarts 17 de desembre vam organitzar a les Escoles Velles una presentació de llibres d’autors riudebitllencs amb la col·laboració de la editorial Tigre de Paper, una cooperativa que té com a objectius principals la publicació d’obres en català i que parteixin del pensament crític. Joan Francesc Lino i Cesk Freixas, els dos autors riudebitllencs que han editat un llibre amb aquest projecte editorial van ser presents a l’acte explicant els motius personals que els han portat a escriure els seus llibres. Joan Francesc Lino, nascut i resident a Sant Pere de Riudebitlles, va presentar la seva novel·la negra “Escola d’assassins”, ambientada a St. Pere i que fa servir un context d’injustícia i precarietat per desenvolupar una història interessant sobre el valor i el paper de la violència. Cesk Freixas, també nascut i resident a Riudebitlles, va presentar “Paraules per a Gaeta”, la seva primera obra literària. Es tracta d’un recull de textos, escrits en prosa
poètica, que graviten al voltant de tres eixos: l’univers i la gestió emocional, la crítica política i la reivindicació dels Països Catalans. A l’acte presentat pel regidor de la CUP Isaac Ruana, també hi va assistir Arnau Carné, membre de Tigre de Paper que va explicar el funcionament i la proposta d’aquesta cooperativa editorial. Redacció
MENYS PARAULES I MÉS FETS! És sabut que una de les nostres prioritats com a grup polític, era i és, obrir les portes d’aquesta institució intentant crear mecanismes perquè la gent pogués intervenir en la vida política d’aquest ajuntament. Des del primer dia, hem intentat incloure dinàmiques que afavorissin la participació especialment en la presa de decisions importants com l’elaboració dels pressupostos municipals, inversions, taxes i/o ordenances, etc. Des de la incorporació de Joan Pascual al govern de CiU, generalment tot han estat bones paraules quan hem tingut la possibilitat de trobar-nos per parlar de participació., però amb el pas del temps, tot ha quedat en no res i aquella predisposició inicial a dia
Més enllà de tot això assenyalat, una vegada més queda clar que les polítiques del govern actual a Catalunya no es diferencien en el substancial –en matèria econòmica, social i cultural– del que estem veient a la resta de l’estat, amb la imposició de la desigualtat, l’elitisme, la destrucció del nostre teixit social i la consciència crítica i, per últim, la inestabilitat i precarietat en les nostres vides. Nosaltres mateixos hem de decidir si volem entregar el nostre futur col·lectiu a l’especulació i mercaderia dels valors i les conquestes que ens caracteritzen com a societat. Per descomptat, el futur de Catalunya només pot passar per la defensa d’una cultura i una educació de qualitat, imprescindibles per guanyar la tan invocada independència i la llibertat de tots i totes. David Alegre Lorenz
És evident que no hi ha excusa i si no hem avançat res en aquest terreny és exclusivament per manca de voluntat política del govern de CiU. Fins i tot, ens hem ofert com a grup a assumir responsabilitats i posar-nos a treballar perquè l’ajuntament complexi
la llei, i faci els passos necessaris per disposar d’un Reglament de Participació Ciutadana. A dia d’avui, encara no hem rebut cap resposta formal a aquesta proposta ni a d’altres plantejades pel nostre grup. Isaac Ruana
HOMENATGE A XAVIER ROMEU MP-CUP va retre homenatge a l’escriptor, lingüista i militant independentista Xavier Romeu i Juvé (1941-1983) amb motiu del trentè aniversari de la seva mort. Xavier Romeu, estretament vinculat a Riudebitlles, fou un notable lingüista i escriptor, així com dirigent del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN), del qual fou responsable del Comitè Central i Executiu del 1978 al 1983, i cap de llista per la circumscripció de Tarragona del Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional (BEAN) a les eleccions estatals de 1979. També va ser presentador de l’acte independentista al fossar de les Moreres el 1977 i impulsor de la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). En l’àmbit professional, en Xavier va exercir de professor de gramàtica històrica i fonologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i publicà diverses obres acadèmiques entre les quals cal destacar el Manual de Fonologia Catalana. També va destacar en la faceta d’escriptor; és autor de nombroses obres de teatre i narrativa, com ara Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970, amb Maria Aurèlia Capmany) o Ascendent Escorpió (1979).
La jornada, organitzada per MP-CUP el 14 de setembre, va consistir en una taula rodona titulada “Xavier Romeu i l’esquerra independentista: no perdre el passat per mirar al futur”. Un debat que va comptar amb la presència del diputat de la CUP David Fernàndez; Quico Romeu, germà de Xavier Romeu; Albert Botran, historiador, militant de l’MDT i autor del llibre Unitat Popular. La construcció de la CUP i l’independentisme d’esquerres; Josep Maria Solé Soldevila, historiador i membre d’Endavant OSAN i Lluís Auber, company de militància de Romeu al PSAN. Després de l’acte, on hi van assistir una setantena de persones, es va realitzar una ofrena foral a la tomba de Xavier Romeu al cementiri de Sant Pere de Riudebitlles, que es va cloure amb el cantant dels Segadors. Amb aquest homenatge, des de MPCUP volem rendir homenatge a la lluita per l’alliberament nacional i social duta a terme per en Xavier Romeu i rescatar de l’oblit la seva memòria, en el context actual en què les propostes i idees defensades per en Xavier fa més de trenta anys són assumides per bona part de la societat catalana. Eloi Torrents Vivó
ÉS SENZILL És senzill. Quan et queda la teva casa tota per a tu, després d’haver fet fora a aquell o aquelles que s’havien col·locat de forma interessada dins d’ella i a més et van imposar des d’una manera de parlar a una manera de fer, el que et toca és fer dissabte i organitzar novament la teva vida, i és clar, aquesta nova organització cal que sigui adient al que tu sents, penses i necessites, oi?
i tantes i tantes lluites van caldre per a aconseguir-los, si teníem una economia basada en la competitivitat més salvatge que contemplava més els beneficis que les necessitats humanes, si les relacions de gènere es basaven en un ferotge patriarcat, si el jovent estava condemnat a la precarietat laboral i a una universitat privilegiada i només per a unes elits econòmiques, si teníem una terra, un aire i unes aigües violades per El mateix passa amb un país. Quan l’egoisme del capital, si teníem una et queda tot per a tu després d’haver policia que maltractava i torturava, si fet fora a aquell que l’estava ocupant teníem uns polítics més vinculats a les amb imposicions de tota mena, cal altes finances que a la ciutadania..., organitzar-lo de nou, però com l’hem tot això ho voldrem canviar, o no? d’organitzar? Però, què passa si quan tenim la casa Si aquella casa que et van deixar tenia neta, les parets blanques i anem a enesquerdes a la paret i goteres, no les trar el nou mobiliari descobrim que mantindrem, o si? Si les finestres no les esquerdes, les goteres i altres destancaven prou bé i les aixetes gote- perfectes persisteixen? És el mateix javen, ho arranjarem, o no? Tornem que quan anem a reconstruir el nosal país. Si teníem uns serveis públics tre país i veiem que tots aquells mals precaris per les continues retallades, encara estan aquí. Què ha passat? si teníem una legislació laboral que, reforma rere reforma, va anar reta- Si un cop hem fet fora a l’ocupant i llant els drets que tants i tants anys tots els seus mals, i aquests encara
estan presents vol dir que no ens hem alliberat del tot, per que ningú vol que el seu país tingui uns serveis públics precaris, una explotació laboral, una economia inhumana, un masclisme imperant, un jovent sense futur, un medi arruïnat, una policia opressora, uns polítics corruptes ..., o si? Si és així la lluita per l’alliberament nacional ha de continuar.
Des de l’Esquerra Independentista, igual que creiem en la reconstrucció de tot el nostre país, també creiem que ho podem fer basant-nos en la justícia social. És senzill: Independència per canviar-ho tot. Joan Gispert
En la redacció d’aquest butlletí hi ha col·laborat: Jordi Torrents, Isaac Ruana, Assumpta Castillo, Joan Gispert i Eloi Torrents i David Alegre. Disseny i comunicació: Sílvia Isach, Joan Monsarro i Àlex Suárez. Correcció: Mireia Ribé. Difusió: Assemblea: MP-CUP