rtona 112
29/7/11
07:19
Página 23
BÚSTIA
La Revistona 23
Enraonant
http://deivittustei.blogspot.com
Frases fetes i refranys És bonic descobrir el significat primer de les frases fetes. Saber d'on vénen. Jugar-hi una mica. Com que aquesta secció es diu Enraonant, d'entrada em fixaré en una frase feta que és favorable a l'acció d'enraonar: "posar els punts sobre les is", i en una altra que hi és del tot contrària: "parlar a la babalà". Es veu que la lletra "i" originalment no portava punt. Va ser per evitar confusions que es va començar a coronar amb un senyal petit i separat. D'aquí ve "posar els punts sobre les is", o sigui, deixar les coses suficientment clares (malgrat que, com estableix una altra dita ben coneguda, la xocolata..., millor que sigui espessa. I també té tota la raó!). Continuem enraonant..., però, tornant al que deia abans: m'esforçaré a no fer-ho a la babalà. Aquest arabisme es refereix al poder de Déu (Al·lah) o, ve a ser el mateix, a la voluntat divina. Si parlem a la babalà, ho fem, doncs, de manera poc assenyada, ja que ho deixem sota el govern responsable d'una autoritat superior (la màxima, diuen), no pas sota de la nostra, de responsabilitat. Ara que s'acosten els dies de la Festa Major, pot estar bé que observem les frases fetes que hi fan referència, sobretot "fer festa major" o "festa grossa". Per tant, queda clar que els nostres avantpassats o predecessors relacionaven aquesta celebració amb l'alegria, el gaudi i la xerinola compartits. De tota manera, si algú ho preferia, podia optar per la moderació i el recolliment; segur que així no "aigualia la festa" als altres. No hi
barrejava massa aigua, al vi de la festa col·lectiva. I tampoc no es veia abocat als contrastos sobtats i difícils de pair: "post festum, pestum". Aquesta llatinada, tenint en compte les dates, val més que la deixem estar. Les expressions populars també formen part del patrimoni. Fins i tot local. Encara que -tan moderns com som- no estiguem disposats a incorporar-les en el nostre llenguatge, sempre està bé de conèixer-ne algunes. Gràcies a Josep Cruells, tenim esment d'aquest refrany tonenc: "Quan un hom ja s'ha fet vell / no ha de pujar al Castell." Algun lector deurà pensar que, de tan lògic que resulta el que diu, no caldria haver tingut la molèstia de compondre i transmetre -de pares a fills- l'apariat. Però, si hi afegim que, durant uns quants segles, els diumenges i les festes de guardar només es deia missa dalt el Castell, s'entendrà millor el sentit primer del refrany: els vells gaudien d'una dispensa (eclesiàstica, és clar) que els evitava l'esforç setmanal de pujar fins a l'església de Sant Andreu. A mesura que passa el temps, el sentit dels refranys i les frases fetes acostuma a esdevenir més general. L'apariat que estem observant podria significar, si els tonencs i les tonenques ho volguéssim, que les persones no han d'estar obligades a fer sobre esforços innecessaris. Que amb els necessaris ja n'hi ha prou i de sobres!
Amadeu Lleopart i Costa Tonenc i pedagog
Un cendrer Sortida Vic-Sud de C-17, direcció Barcelona. Dilluns al migdia. Control policial. És un d’aquells controls policials que es fan a la carretera però que no tenen res a veure amb els controls rutinaris de trànsit. La indumentària fosca, les metralladores a la vista i la prepotència de la boina tombada, substitueixen l’habitual vestimenta blau cel, les pistoles a les cartutxeres i l’inofensiva gorra de plat. És un d’aquells controls que es fan a la carretera però que en cap cas tenen la finalitat de descobrir i sancionar una o altra infracció de les normes de trànsit. Què és el que pretenen descobrir i sancionar aquests controls? Això no ho sap ningú. Em toca el torn i un home sense pèl al cap i amb els llavis molt gruixuts m’ordena que m’aturi. Jo, és clar, li faig cas de seguida i aturo el meu vehicle deixant la finestreta del copilot just a l’altura de la repugnant imatge dels seus llavis molsuts. De seguida se m’acosta i dóna uns cops molt desagradables (i molt fora de lloc) al vidre de la finestreta del copilot. Jo, que no entenc aquesta injustificada falta de respecte, li faig un gest amb la mà, com per indicar-li que la porta és oberta, que ell mateix pot obrir-la. L’home obre la porta bruscament i jo, ingenu, el saludo amb un amabilíssim “hola... què tal?”. Ell, sense fer cas de la meva salutació i sense mirar-me la cara, com si al seient del conductor no hi hagués ningú assegut, em diu, cridant i en un perfecte català de Vic: “Me enseña por favor el cenicero!?”
me tanca la porta amb força i m’ordena, amb un gest (les retallades a la cosa pública han arribat a la saliva dels funcionaris), que continuï anant cap allà on estava anant. Qualsevol persona amb un dit de front hauria posat la marxa enrere i hauria passat per sobre de l’home calb dels llavis llefiscosos dues o tres vegades fins deixar-lo fet una truita de formatge. Però com que tinc pressa (i por), decideixo seguir el meu camí com si no hagués passat res. Què buscava el policia dins el meu cendrer? Què busca, de fet, la policia, dins els cendrers dels cotxes? No ho sabrem mai. Podria haver estat circulant sense carnet; podria haver estat circulant borratxo, drogat o amb els ulls tancats (o tot alhora); podria haver estat circulant amb el meu òrgan sexual extern en una mà i un catàleg del Venca a l’altra; podria haver estat transportant un cadàver al portaequipatges... podria haver estat fent qualsevol d’aquestes coses que acostumo a fer sempre quan condueixo, però res hauria tingut cap mena d’importància per a la policia (almenys no en un control d’aquestes característiques). El més important, es veu, és saber què coi és el que porto amagat dins el cendrer. Transportin un cadàver al portaequipatges, si volen, però segueixin un consell: portin el cendrer ben net. Evitaran qualsevol tipus de problema amb la justícia. Ah! I no saludin mai un Mosso d’Esquadra. No val la pena. No entra dins el protocol.
David Presseguer No entenc res, però faig cas de la seva ordre i li obro el cendrer, ple de restes de cigarretes que no he fumat jo. Mentre intento desmuntar-lo per tal que pugui veure’l de més a prop (no fos cas que allò que busca estigués amagat sota la cendra), l’ho-
http://deivittustei.blogspot.com