PaĂŻsos Catalans
23 - 28 Abril | nĂşm. 629 | pĂ g. 10
Fal¡lera gegantera, al nord de la nació
(Crònica en rossellonès, perquè vos en feu millor la idea.) El vilatge nordcatalĂ de Vilafranca de Conflent fou escenari dâuns actes festius de Pasqua amb presència vigatana. Fou a la Festa dels Gegants, en la qual participaren els Geganters i Grallers del Carrer de la Riera de Vic. Dissabte a la tarda hi tinguĂŠ lloc la recapta dels Goigs dels Ous de xocolata amb lâacompanyament de lâorquestra santcelonina Aires del Montseny i els Grallioli, de Molins de Rei. Les mateixes formacions a la nit feren lâentreteniment musical i el ball, davant lâesglĂŠsia de Sant Jaume, amb el repartiment dels ous i de rom cremat, a cĂ rrec de la Colla de Geganters de Sant Celoni, padrins fa 25 anys de la colla local.
Diumenge fou el torn de la Festa dels Gegants. Els del carrer de la Riera hi desplaçaren els Gegants Pubills i els Gegants Petits de la Ciutat de Vic, a mĂŠs del Bou Petit. Una seixantena de persones formĂ part de lâexpediciĂł vigatana. Les altres colles: Geganters dâEspinalbet (Castellar del Riu, BerguedĂ ), Geganters i Grallers de Navarcles (Bages), Gegants de PuigcerdĂ (Cerdanya), Colla de Geganters de Sant Celoni (Vallès Oriental) i els amfitrions, els Gegants de Vilafranca: Sança i Guillem Ramon fundador del vilatge, cap al 1090. Aquesta parella serĂ convidada el 31 de maig a la trobada gegantera del 20è aniversari dels Gegants del Carrer de la Riera. Amb boira ploranera es feu la passavila de la
Placeta fins a lâesglĂŠsia, on sâaixoplugaren els gegants. Tot seguit, a la Sala de Festes uns 150 comensals compartiren dinar de germanor. Abans de començar la passavila de tarda, els vilafranquins presenta-
ren llur gegantona, la Griota, nom del tipus de marbre emprat en moltes de les cases del vilatge. I desprĂŠs dâuna animada passavila, a la Placeta es feren les presentacions de les colles i el lliurament dels
records, sota una pluja que impedĂ els balls de lluĂŻment i el conjunt. Tot i això, de ben segur que els participants en fugiren amb un desig de âNo perdem el Nord!â en el seu cor. Jordi Bancells