Presentació Els fantasmes del Lacrima Coeli
Ángel Cano
de llegir Uendos o Els greixets, se m’apareix una pregunta al cap: llegenda o realitat? No m’enrotlle més i vos deixe ja amb el protagonista de la jornada. No abans, però, sense afegir la reflexió següent. Veiem reportatges d’Estellés, i ens semblen molt llunyans. Veiem reportatges de Fuster, i ens semblen molt llunyans. Veiem reportatges de Valor, i ens semblen molt llunyans. Però hui tenim entre nosaltres un fanàtic de l’escriptura i de la literatura, un dels grans escriptors del moment – allò que es diu un escriptor “de moda”–, un lluitador de la nostra cultura i de la nostra llengua que, malgrat estar perseguida, mai morirà si ens juntem tots com la mata de jonc. Busque al diccionari el terme ‘intel·lectual’ i la definició resa: ‘Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural, i d’influir críticament en l’opinió pública mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació’. Sí, ens trobem davant d’un dels pocs intel·lectuals que queden al país, amic dels amics i crític amb allò amb què està desacord. He de confessar que els meus companys de carrera n’estan farts, de sentir parlar de “l’escriptor del meu poble” o del “bloc de Gàlim”. Però què voleu? Hi ha qui s’agafa com a bandera la Copa Amèrica, el circuit de la Fórmula 1, el agua para todos o els vestits de Milano. No puc jo tenir com a referents gent que pensa, que opina, que reflexiona, que es mou culturalment, que defensa unes idees que cal defensar, que lluita per mantenir la dignitat i la identitat del poble que som? Sí, i a més, gent de la meua pròpia casa, l’Olleria. La pàtria d’un infant que m’obliga a estimar-la sempre. Res més, només vos dic que pareu les orelles, estigueu atents i, sobretot, gaudiu, gaudiu com ho faré jo escoltant una de les torres actuals d’aquestos Països Catalans. Per cert, que açò ho he escrit abans de la presentació, però 7