Page 1

BOOK Producci贸, expressi贸 i disseny en premsa

Melissa Corredor Castillo 1333935 / 127 2n de Periodisme 2013-14

Portada book.indd 1

13/01/2014 13:55:47


SUMARI R1 Terminologia R2 Assaig 1 R3 Traçabilitat R5 Fer i desfer diari R6 Pàgina interior diari R7 Portada diari R8 Pàgines de revista R9 Llibre d’estil R10 Portada i sumari de la revista R12 Gràfics (optativa)

sumari book.indd 1

13/01/2014 13:58:10


Components del grup: Anna Colás 126 Melissa Corredor 127 Andrea Cuchillero 128 Marta Díaz 129 Sergi Díaz 130 Sumari: Número (edició): posar el número corresponent de cada pàgina del diari. Situat a la part superior o inferior a la dreta o esquerra de cada plana. Preu: indicació del cost del diari, normalment situat a la portada i d’una mida reduïda. Data: indicació del dia, mes i any en què apareix una publicació periòdica. Normalment, aquestes dades es situen a la capçalera, sota del títol, casi sempre a la línia de data o peu editorial, així com a la mateixa capçalera o al peu de pàgina. Capçalera-marca: la capçalera d’un diari, imprès a la coberta i a la portada o primera plana informativa. Representa la característica tipogràfica d’un diari. Compleix el mateix objectiu que el títol d’un llibre. La mida i la col·locació dependran de l’estil del diari. Secció: cada una de les divisions d’una publicació periòdica, on s’agrupen informacions o temes del mateix gènere. Filet: Ratlla impresa que s’utilitza per a enquadrar una pàgina, separar les notes del text o organitzar continguts. Títol: paraula o frase amb la qual se sintetitza, valora i anuncia la matèria d’un text a una publicació periòdica. Té una gran rellevància ja que és allò que primer llegirà el lector, és per això que ha de ser clar i concís. Fotografia: imatge presa mitjançant un dispositiu òptic. La seva funció moltes vegades no és només reforçar una informació, sinó que sovint representen el nucli informatiu. Destacat: element tipogràfic amb una certa prominència. La seva funció és ressaltar alguna frase concreta referent a la informació presentada. Ha de respondre al fet narratiu i no a les pressions externes, però en molts casos depèn del tipus de publicació. Ajuden a trencar amb la “taca de text” i solen anar en cursiva, negreta i cos més gran que la resta del text.


Lead o entradeta: És la part fonamental de la noticia ja que és el primer paràgraf que llegirà el lector. En aquest breu paràgraf el periodista ha d’aconseguir que el lector vulgui llegir la seva noticia. Peu de foto: és un element breu de titulació que acompanya sempre a la imatge que apareix a les pàgines d’un diari. Signatura de la imatge: Es tracta del nom, cognoms o pseudònim de l’autor de la fotografia o gràfic que apareix a la pàgina. Es sol posar al peu del seu treball.

Doble filet: Nom dels filets que consten de dos ratlles, també anomenats filets de canya. S’utilitza per indicar separació de conceptes amplis o per a dividir columnes quan són molt llargues i s’han de dividir en dos parts. Poden ser de diferent gruix o dibuix segons el diariPublicitat o espai publicitari: espai destinat per ocupar-se mitjançant els anuncis publicitaris acceptats per el diari. Foli: Número amb el que es numera les pàgines d’un llibre, publicació, etc. Normalment està situat a la capçalera de la pàgina i hi pot constar el nom del diari o revista. Quadre estadístic: És l’arranjament ordenat de dades o característiques relacionades amb l’objectiu d’oferir informació de fàcil lectura, de comparació o interpretació. Títol de secció: Títol d’una secció concreta, que generalment manté totes les característiques en tots els números de la publicació. Punt de lectura final: Serveix per indicar que s’ha acabat la informació. Número d’exemplar: Número que es dóna a cada publicació perquè es pugui classificar, distingir i ordenar amb correcció. Subtítol: Element de la titulació, que segueix immediatament al títol i li serveix de complement. El subtítol respondre a les preguntes: com, per què i eventualment amb què. Pot haver-hi mes d'un subtítol, en aquest cas s'estableixen diferències( en ordre decreixent) segons la seva importància relativa. Avanttítol: Títol secundari que precedeix al principal d'una notícia, comentari, reportatge etc. Permet completar les dades que s'han ofert en el títol ii afegeix alguns elements rellevants a la informació. Conté a més una sèrie d'informacions de situació que permeten situar la informació, tant en l'espai com en el temps. Títol del destacat: Element tipogràfic amb certa prominència.


Signatura inicial: Forma en la qual el redactor signa els continguts publicats. Les fotos i altres elements gràfics porten la seva pròpia signatura. Punt de lectura: Punt que ens introdueix a la lectura d’un destacat o d’una columna. Fonts: MARTINEZ DE SOUSA, José. Diccionario general del periodismo. (1981). Madrid: Paraninfo. SABES, Fernando. La eficacia de lo sencillo.(2006). Comunicación Social Ediciones y Publicaciones,. Autoavaluació: Aquest treball sobre la terminologia en el disseny periodístic ens ha servit per conèixer millor els diferents elements i la col·locació d’aquests en les planes dels diaris. Per assolir aquest objectiu, ens hem distribuït equitativament i d’una manera molt eficaç la feina. Tenint en compte que tots els integrants del grup hem treballat conjuntament, considerem que ens mereixem tots la mateixa nota. Creiem que aquesta hauria d’estar entre el 7- 8.


TM

PDF Editor


TM

PDF Editor


TM

PDF Editor


Forma, contingut, ordre i desordre L’Estat estètic com a imprescindible en el la redacció i el disseny periodístic

Melissa Corredor Castillo 127 Expressió, producció i disseny en premsa Grau de periodisme 2n Curs. 1r semestre Facultat de ciències de la comunicació Universitat Autònoma de Barcelona


Forma, contingut, ordre i desordre L’Estat estètic com a imprescindible en el la redacció i el disseny periodístic Quan tenim un full en blanc ens sentim artistes. Veiem al full un llenç per plasmar tot allò que se’ns passa pel cap, volem captivar a qui llegeix el que plasmem i desitgem ansiosament produir en ell tot tipus de sensacions. Sí, és cert que els comunicadors, i concretament els periodistes, som tot un vendaval d’idees i paraules carregades de les mil i una coses que volem dir. Però no serveix de res treballar acuradament les informacions: amb ètica, veracitat i molta passió si no aconseguim atraure el nostre lector. Més d’alguna vegada ens passa que ens comprem diverses peces de roba i a l’habitació resulta impossible trobar aquella samarreta nova que tant ens agrada. De què ens serveix comprar o tenir quelcom si quan ho necessitem no ho trobem? De que serveix un armari ple de roba, si es impossible trobar-hi res? Segur que més d’alguna vegada hem escoltat aquella frase, fruit de la saviesa popular, que diu que enmig del desordre ha d’haver-hi ordre, i això s’aplica perfectament a la nostra professió. És per això que hem de tenir la capacitat de poder endreçar les nostres idees, però a més a més, han d’encaixar amb la forma amb la qual volem presentar la informació per tal de captar l’atenció. No només en el periodisme, sinó fins i tot en totes les professions s’obre el debat entre ordre i desordre, aquesta dualitat porta intrínsecament una altra: la forma que adopta allò que fem i allò que fem. És possible afirmar que alguns d’aquests elements sobra? Què és el més important? Podem deixar de banda algun d’aquests aspectes? Vull partir d’un extrem, una disciplina que a simple vista sembla molt llunyana al periodisme, la física. Fritjof Capra, físic austríac que s’ha interessat també per la biologia i l’ecologia, afirma al seu llibre La trama de la vida. Una nueva perspectiva de los sistemas vivos1: “para los seres humanos, el proceso de cognición incluye el lenguaje, el pensamiento abstracto y conceptos simbólicos inaccesibles para otras especies”. A més a més, afegeix: “la capacidad de abstracción es una característica clave de la consciencia humana, que nos permite utilizar representaciones mentales, símbolos e información”. D’aquesta manera, és difícil parlar de coneixement sense parlar de símbols i formes que ens entren pels ulls i que determinen dràsticament com percebem la informació. En aquest sentit, prenen rellevància els símbols, totalment bàsics i necessaris en la nostra professió, ja que com bé afirma Capra, faciliten el procés d’abstracció de la informació. Ben és cert que moltes vegades una imatge val més que mil paraules. La manera en la qual disposem els elements de qualsevol creació determina dràsticament el contingut que oferim, com bé afirma Daniel Tena Parera, llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques; doctor en Comunicació Audiovisual i especialista en la investigació sobre el disseny i producció de missatges als mitjans de comunicació, a la seva obra Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos2afirma: “Fins i tot en el cas de poder disposar de dues pàgines amb la mateixa informació textual, els diferents tractaments gràfics fan que el lector senti una determinada predilecció per unes pàgines en detriment d'altres”. En aquest sentit, depenent de la

1

CAPRA, Frijof. (1998.p281). La trama de la vida: una nueva perspectiva de los sistemas vivos. Barcelona: Anagrama. 2 TENA, Parera Daniel (1998). Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. [en línia] http://ddd.uab.cat/record/110545


quantitat, la mida i la posició dels elements d’informació, l’aspecte canvia i per tant el conjunt informatiu, el significat i el contingut són diferents. M’agradaria també parlar de l’Estat estètic aplicat a un altre camp professional, la restauració. Ferran Adrià, cuiner català i considerat millor xef del món gràcies a les seves innovacions no nomes respecte dels sabors, sinó també de la presentació dels plats. Adrià sovint afirma que cuina allò que li agrada, allò que pot i el que el client vol. És així com la prioritat és el desig del client, ha de trobar el que estigui al seu abast per poder “conquerir” el ulls del consumidor mitjançant la presentació d’un plat que ressalti les formes, els colors i l’aspecte en general. D’aquesta manera, l’atrapa i els ulls són el camí cap al paladar. El gust dels aliments i la presentació del plat van de la mà. Ara vull reprendre l’obra de Capra, ja que mitjançant un exemple afirma: “si llenamos un saco con dos clases de arena, la mitad inferior con arena negra y la mitad superior con arena blanca. Este sería un estado de elevado nivel de orden, con una sola complexión. Agitemos luego el saco para mezclar los granos de arena. A medida que la arena negra se mezcla más y más con la arena blanca, el número de complexiones posibles aumenta y con él, el nivel de desorden hasta llegar a una mezcla igual, en que la arena tiene un color gris uniforme y el nivel de desorden es máximo”. Aquest exemple mostra “gràficament” la necessitat del desordre per que hi hagi ordre, la mescla perfecta. Per concloure, enllaçant amb els primers paràgrafs, cal tenir present que a l’hora de plasmar la informació, és bàsic tenir en compte la seva aparença. Mitjançant la forma aconseguim atraure a qui llegirà la nostra producció, és l’Estat estètic el que permet que allò que escrivim atrapi un lector. Però alhora, no podem deixar de banda el contingut que exposem. Què va ser primer, l’ou o la gallina? No serveix un contingut si no atrau perquè sigui llegit i compleixi amb la seva funció informativa o divulgativa, i tampoc podem oferir un disseny i una forma extraordinària per decebre quan el contingut sigui llegit. Cal organitzar visualment el caos d’idees, és dir, que el desordre generat per la passió i l’essència del periodista en redactar no s’esvaeixi, sinó que vagi de la mà amb la forma, amb l’Estat estètic. La manera de generar l’equilibri perfecte entre forma i contingut és creant ordre enmig del desordre.

BIBLIOGRAFIA: CAPRA, Frijof. (1998.p281). La trama de la vida: una nueva perspectiva de los sistemas vivos. Barcelona: Anagrama. TENA, Parera Daniel (1998). Estat estètic, una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. [en línia] http://ddd.uab.cat/record/110545


PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA - Anna Colás 126 - Melissa Corredor 127 - Andrea Cuchillero 128 - Marta Díaz 129 - Sergi Díaz 130 Anàlisi d’una publicació local


IDENTIFICACIÓ •

Los Sitios (1943) – Diari falangista – Nom que rebia el Diari de Girona en l’epoca franquista Diari de Girona (1988) – Tal com el coneixem avui dia – Centrat en les comarques de la província de Girona – Llengua: Català – Director: Jordi Xargayó – Editorial: Prensa Ibérica – Preu: 1,20 € – Email: diaridegirona@epi.es – Telèfon: 972 20 20 42 – Adreça: Passeig General Mendoza 2, 17002 Girona


ESTRUCTURA • • • •

17 seccions 47 pàgines Habitualment sense suplement 5 columnes per 2 mòduls hortizonals Percentatges aproximats – 50-60% d’espai per cos del text – 10-15% d’espai per titulació – 15% d’espai per gràfics – 15% d’espai per publicitat


AUDIÈNCIA • •

• •

Tota l’audiència es concentra a la província de Girona, però no és el més llegit de la zona. Sense cap classe social determinada. Tot i que la majoria de lectors són de classe mitja (sense %) – El preu del diari és assequible per tothom i el que s’explica no beneficia ni perjudica a cap classe social. La majoria de lectors són homes (sense%) Sense dades sobre el percentatge de solters, casats i les franjes d’edats que consumeixen el mitjà.


ASPECTES ESTÈTICS • •

Format vertical 37x29 cm Colors – Text base: Negre – Seccions gironines: Vermell – Economia, Catalunya, Espanya: Blau marí – Esports: Taronja – Cultura i Societat: Lila – Classificats, Agenda, Cartellera, Televisió i Serveis: Aigua Marina – Coberta: Combinació de negre i vermell

Estils tipogràfics – Nom del diari i friso: Serif i negreta – Destacats: Títol negreta + cos serif o sans-serif. – Preu i data: Sans-serif – Tripa: Serif – Destacats, peu de foto i subtítols: Sans-serif

• Imatges i gràfics – Gairebé una imatge per notícia – Gràfics no propis


CONTINGUTS •

Portada – Információ més rellevant: Província gironina – 7-8 unitats informatives per pàgina – En color – Elements auxiliars com: Triangles i quadrats – Titular 40 pulsacions A la secció – 9-10 unitats informatives – Acostuma a haver-hi una notícia que ocupa el 60% de la pàgina – Titular: 66 pulsacions – Cos del text base: 9.5


ASPECTES TÈCNICS • Encarregat de disseny: Adrià Boix • Redacció: Josep Callol, David Céspedes, Jesús Bádenes, Daniel Bonaventura, Laura Fanals, Oriol Puig, Jordi Roure • No hi ha pre-impressió • Impressió, Enquadernació i Acabats: Impressions Intercomarcals S.A


ANNEXOS


ANNEXOS


ANNEXOS


ANNEXOS


AUTOAVALUACIÓ • Aquest treball sobre traçabilitat ens ha servit per conèixer amb més profunditat com funciona una publicació en premsa local. Tenint en compte que hem fet la recerca de les dades satisfactòriament i en grup, considerem que ens mereixem la mateixa nota. • Per aquesta raó creiem que per l’interès demostrat per desenvolupar la feina, la nostra nota hauria de ser un 8.


té molt color= 1 té alguna cosa de color= ,8 Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples.

fórmula

ULL en esborrar les fórmules VISUALITAT EN PORTADA PERIÒDIC

mida paper

Dalt = 1

DATA

PÀG.

Baix = 0

en mm

MIDA

valor aspecte

en mm2

alt de la unitat

ample de àrea la unitat unitat

TEMA

CÒDIG

PERIÒDIC

Política

La lista incluye inversiones no satisfechas, deudas y medidas impuestas desde el Gobierno. Roca explica en el Parlament que la consulta cabría en la Constitución El Govern xifra en 9.375 milions el cost dels incompliments de Madrid el dia que se sap que Catalunya rebrà 1.700 milions menys del FLA

Conflicte econòmic entre Catalunya i Espanya

LV-01

La Vanguardia

16-oct-13 PORTADA

7

1 0,142857

1

400

295

118000

80

260

20800 0,176271

1

Conflicte econòmic entre Catalunya i Espanya

A-01

Ara

16-oct-13 PORTADA

8

1

1

380

295

112100

125

210

26250 0,234166

0,8

El Govern xifra els greuges de l'Estat en 9.376 milions

Ara

16-10-2013

4, 6

no

El memorial de greuges Tema del dia ja neix caducat

0,125

ample de àrea la pàgina pàgina

en mm

SUBS.

no

unitats objecte d'estudi

mm2

SECCIÓ

11, 14

unitats en la portada

valors comuns als diaris QUANTIT POSICIÓ alt de la AT pàgina

TITOLAR

16-10-2013

PÀG.

té b/n = 6 fórmula té alguna cosa b/n=2 no té rés= 0

FOTO

La Vanguardia

DATA

fórmula

en mm

fórmula

ASPECT RELLEVÀNCIA E VISUAL en Portada

1

0,579782082

0,8

0,539791481


a tot color= 1 té alguna cosa de color= .8 indicar en mm l'alçada de les majúscule s

té b/n = .6

fórmula

VISUALITAT EN PÀGINA

PERIÒDIC

DATA

PÀG.

unitats en la pàgina

fórmula

Dalt = 1

en mm

Baix = 0

valors comuns

unitats QUANTIT POSICIÓ alt de la del tema AT pàgina objecte d'estudi

en mm

en mm2

ample de àrea la pàgina pàgina

en mm

alt de la unitat

en mm

en mm2

ample de àrea la unitat unitat

fórmula

valor aspecte

interlineat ideal = 1

fórmula

té alguna cosa b/n=.2 no té rés= 0 MIDA

indicar en mm l'alçada de les majúscule s

LEGIBILI TAT en titolar

ASPECT RELLEVÀNCI PERIÒDIC E A VISUAL en pàgina

DATA

PÀG.

número de lletres i espais en una línia

si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1)

fórmula

fórmula

reste = 0

COS

reste =0

en titolar

cos més cos gran de titolar la pàgina unitat

1 abecedari i mig

rodona = 1

MIDA

FACTOR distància FACTOR DE COS x D'INTERLINEAT en titolar

alineació esquerra o modern = 1 resta = 0

reste = 0

polsacion LEGlBLE Factor de FACTOR DE FONT s per linia polsacion MIDA en titolar s

1 = pròxim a la norma 0 = no ajustat a la norma

JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT

La Vanguardia

16-oct-13

11

11

11

1

1

400

295

118000

360

260

93600

0,8

0,8

0,8 0,898305085 La Vanguardia

16-oct-13

11

17

4 0,235294

3

3

39

27

0 10,0784314

1

1

1

La Vanguardia

16-oct-13

12

13

13

1

1

400

295

118000

370

260

96200

0,8

0,8

0,8 0,903813559 La Vanguardia

16-oct-13

12

14

4 0,285714

4

4

36

27

10,4285714

1

1

1

La Vanguardia La Vanguardia Ara Ara

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13

13 14 4 5 6

9 20 5 13 7

8 0,888889 7 0,35 6 1,2 13 1 6 0,857143

1 1 1 1 1

400 400 380 380 380

295 295 295 295 295

118000 118000 112100 112100 112101

190 370 350 350 170

250 155 265 265 254

47500 57350 92750 92750 43180

0,4 0,5 0,8 0,8 0,4

0,8 0,8 0,8 0,8 0,6

0,8 0,8 0,8 0,8 0,6

16-oct-13 16-oct-13 16-oct-13 16/10/13 16/10/13

13 14 4 5 6

14 14 21 21 11

4 4 3 3 3

4 0 0 0 0

4 0 0 0 0

17 22 34 18 89

27 27 27 27 27

10,4285714 9,0952381 0 9,0 1 9,04761905 0 9,09090909 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

1 1 1 1 1

1 1 1 1 1

1 1 1 1 1

0,772857815 0,659004237 0,96 0,906846566 0,710582804 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0

La Vanguardia La Vanguardia Ara Ara Ara

0,285714 0,285714 0,142857 0,142857 0,272727


0 si està fora norma 1 si està entre 1,5 i 2 alfabets

Valor TEORIC segons normes per l'extensió

0 = TITOL I TEXT 0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS

fórmula

fórmula

fórmula

fórmula

1 = MÉS DE 3 ELEMENTS DIFERENTS TITOL

Línies

QUANTIT AT DE LÍNIES EXTENSI VALOR 1 VALOR 2 FACTOR ELELEMENTS Ó EXTENSI AUXILIARS Ó

Resultats generals RELLEVÀNCIA TEXTUAL

Rellevàn Rellevàn Rellevàn cia en cia en cia portada pàgina informaci ó objecte d'estudi

34

1

2

1

1

1

0,58

0,90

0,7

30

1

2

1

1

1

0,58

0,90

0,7

33 31 34 32 34

1 1 1 1 1

4 1 1 1 1

1 1 1 1 1

1 1 1 1 1

1 1 1 1 1

0,58 0,58 0,54 0,54 0,54

0,77 0,66 0,96 0,91 0,71

0,7 0,6 0,7 0,7 0,6


POLÍTICA

12 LA VANGUARDIA

Les companyies indies tanquen per evitar altres aldarulls greus melissa corredor,

DIMARTS, 2 D’OCTUBRE 2012

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i Romney El president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

Tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts. La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”. D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presidencials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Romney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots. No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio per anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de components d’automòbils.

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la deslocalització. Aquests subsidis, segons Washington, distorsionen el mercat i proporcionen als fabricants xinesos un “avantatge injust” davant els seus

competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Nom de l’alumne: Melissa Corredor Castillo Identificador: 127

melissa.indd 1

13/11/2013 13:24:33


DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012

LA VANGUARDIA 3

Internacional Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontre Rússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacions

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país Melissa Corredor Moscou. Corresposal Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta matinada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insistentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar

els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof. Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix. El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la indús-

tria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares.

Guerra econòmica

El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemonia. Invasió econòmica

La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tec-

nologia, i els jaciments només es troben en abundància a Rússia. I qüestiona si Finlàndia estaria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania territorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”. Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comer-

cial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA. No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés. I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells esdisposaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobirania nacional. CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Nom de l’alumne i Identificador: Melissa Corredor 127

Espai per la publicitat.

r6 melissa.indd 1

13/11/2013 13:48:55


www.lavanguardia.es Número 74.363 2.50 euros

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2031

Djokovic guanya a París i busca destronar a Nadal al Masters

Terra al límit

ESPORTS 50

TENDÈNCIES 22

● L’activitat humana provoca cada vegada més terratrèmols iduits per perforacions molt agressives

Sanitat afirma que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments ▶ La Ministra de Sanitat, Ana Mato, denuncia l’existència de ▶ Fonts del Ministeri de Sanitat no han pogut explicar quan 200.000 persones actives que consten com a beneficiàries

es va produir aquest descontrol

POLÍTICA 13

Luis de Guindos obre el debat sobre horaris comercials ● El Ministeri

d’Economia anuncia la seva intenció de modificar la legislació comercial

Luis de Guindos. El ministre d’Economia exposant la seva proposta al Congrés dels Diputats

MELISSA CORREDOR / EFE

El Govern donarà un pas important cap a la llibertat d’horaris al forçar les autonomies a definir zones turístiques a les grans ciutats on hi haurà llibertat d’horaris comercials. A onze ciutats de l’Estat s’obriria el comerç al menys en una zona turística. Aquesta mesura forma part del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç, que ampliarà de 72 a 90 les hores d’obertura, que han estat negociades pel Ministeri d’Economia amb les Autonomies. S’explicitaran els criteris perquè les autonomies defineixin les zones de gran influència turística. ECONOMIA 10

Una nova cirurgia cardíaca prenatal a l’Hospital Clínic ● La

petita Raquel es va convertir en el primer fetus amb una cardiopatia greu operada mitjançant una nova tècnica quirúrgica La cirurgia comporta riscos tant per al fetus com per a la mare. Per minimitzar els riscos per al fetus, . l’Equip de l’hospital ha creat un pegat per tal que el cor del fetus no surti perjudicat durant la resta de la gestació fins al part. El pegat està dissenyat com una pell sintètica provisional i permet que la pell creixi per sobre i substitueixi el pegat. Ara que la Raquel ja ha nascut, ha de fer sessions diàries de rehabilitació al mateix hospital Clínic. La vida és una lluita, però gràcies a metges com els membres d’aquest equip la anem guanyant. VIURE 23

RUBRICA PORTADA VANGUARDIA.indd 1

MELISSA CORREDOR / EFE

21/11/2013 20:11:48


seccions finals.indd 2

13/01/2014 12:06:50


SELVA

Novembre 2013

La Selva Amazónica: pulmón del planeta “La verde montanya y el sol reluciente se quiebran en el relieve” , Gerson Chinchilla.

WWW.DONDESE.NET. Río Amazonas al atarceder.

V

iajar a la selva amazónica es internarse en la mayor reserva ecológica del planeta, con una abundancia inimaginable de especies vegetales y animales. Esta región de alta lluviosidad, considerada el “pulmón del mundo”, está marcada por el paso del río Amazonas, el más caudaloso de todos, que en su recorrido forma centenares de islas con gran biodiversidad. Es la selva húmeda más grade del mundo. Abarca la mitad de Brasil, el este de Perú y terriotorios en Colombia, Bolivia, Ecuador, la Guyana, Venezuela y Surinam.

Tribus nativas han habitado alli por más de 20.000 años. Independientemente de su propios dialectos, costumbres y niveles de belicosidad, conservan en común y han desarrollado formas propias de vivir en armonía con la naturaleza.

Es la selva húmeda más grande del mundo

Durante el último siglo, sin embargo, el arribo de Europeos y extranjeros a la jungla ha interrumpido este balance debido a varias razones, amenazando sus vidas y habitat a niveles de extinción.

Desafortunadamente, se estima que en la actualidad, un 47% de la selva Amazonica ha sido deforestada, ocupada, o alterada por la mano del hombre. Solo un 53% puede ser considerada "intacta". Está amenazada por las minas de oro ilegales, caza, talado indiscriminado de áboles, represas hidroeléctricas, incendios y explotación de gas y petróleo. Aun así, sus temperaturas constantes crean condiciones perfectas para la vida, alberga millones de especies de fauna y flora. DANIEL MOORE

29 seccions finals.indd 3

13/01/2014 12:06:51


SELVA

Novembre 2013

La biodiversidad está en la Amazonía “La uniformidad es la muerte, la diversidad es la vida”

ES.WIKIPEDIA.ORG . Jaguar (Panthera onca) en la Selva Amazónica.

La selva Amazónica es hogar de la mas completa variedad, los mas grandes y mas pequeños, mas ruidosos o silenciosos, mas letales y tambien los mas pacíficos animales sobre la tierra. Tu viaje de aventuras por la selva tropical Amazónica, será de un mayor disfrute si te familiarizas con ellos de antemano. Además, así podrás prepararte antes de la hora del viaje. Unas especies, como algunos anfibios, tienen veneno impregnado en su piel para defenderse de sus depredadores y otras como las plantas apenas cuentan con uno o dos individuos en el radio de una hectárea. Estas son las características de varias especies descubiertas en Ecuador recientemente, que se suman a la riqueza biológica de la selva del Amazonas. De colores y

tamaños diversos, estas especies ya reconocidas oficialmente por la ciencia, al haber sido detalladas en publicaciones científicas, han sido recopiladas en un informe presentado a finales del mes pasado por el Fondo Mundial de la Naturaleza (WWF por sus siglas en inglés). Se estima que alrededor del 50% de las especies del planeta habitan en la Amazonía. La fauna es asombrosamente variada, constituida por el 80% de diversidad de clases existentes en el mundo. Se han identificado un total de 643 especies dentro de las cuales cada una tiene una

variedad de familias, 326 son aves, 185 peces, 67 mamíferos, 37 anfibios y 28 reptiles. La flora También concentra la mayor diversidad de especies de plantas medicinales, comestibles, olegionasas y colorantes del planeta. Una gran parte aún no ha sido estudiada con profundidad. Se calcula, que, de los bosques tropicales, fueron extraídas el 25% de todas las esencias farmacéuticas utilizadas actualmente por la medicina. En la Amazonia encontramos cerca de 650 especies vegetales con propied ades NURIA GONZÁLEZ medicinales.

30 seccions finals.indd 4

13/01/2014 12:06:52


SELVA

Novembre 2013

El corazón de África en la selva del Congo

“Lo más osucuro de África ha sido siempre nuestra ignorancia sobre ella”, George Kimble.

WWW.ANALITICA.COM . Vegetación exótica en la República Democrática del Congo.

La República Democrática del Congo, el tercer país más grande de África, está situado en la parte central del continente negro. Antes recibía el nombre de Zaire y actualmente comparte territorios fronterizos con nueve países: Angola, Burundi, la República Centroafricana, la República del Congo, Ruanda, Sudán, Tanzania, Uganda y Zambia.

Dos terceras partes de la República Democrática del Congo están cubiertas por una espesa selva tropical. Esto hace que tenga una gran diversidad de vida salvaje (hipopótamos, chimpancés, elefantes, etc.).

Uno de los núcleos del país y de la región es el espléndido río del Congo. Este es una frontera natural entre la República Democrática del Congo y la República del Congo. Alcanza una anchura de 25 kilómetros y hacia el oeste del territorio, cerca a la ciudad de Kinshasa, logra su mayor estrechés, la cual desemboca en las rápidas cataratas Livingstone. Hay que verlo Las cataratas de Livingstone, logran una majestuosidad e imponencia que las convierte en un atractivo turístico al igual que las cataratas del Niágara o las de Iguazu, por ello un viajero no se puede perder la oportunidad de conocerlas si va al continente africano. A tener en cuenta Una de las curiosidades del Rio Congo es que en él vive una de las especies mitológicas denominada pez tigre Goliat. Al hacer una travesía por el río se debe tener especial cuidado con él. Este animal puede llegar a medir 1.5 metros y pesar 68 kilos, los nativos lo llaman M´Benga, que significa “pez peligroso”. Su aspecto es parecido al de una piraña y los habitantes dicen que puede ser capaz de atacar personas y animales grandes. Entre sus características se encuentran las rayas atigradas, su gran velocidad y una mandíbula que posee 32 dientes afilados, los cuales están exhibiendo todo el tiempo.

JEREMY WADE

31 seccions finals.indd 5

13/01/2014 12:06:52


SELVA

Novembre 2013

Una visita al Parque Nacional Kahuzi Biega

“Los chimpancés son conscientes de su parentezco ”, Jordi Sabater Pi Algunos de los “animales insignia” del Congo son los chimpancés y los gorilas. Por este motivo, te invitamos a hacer una visita al Parque Nacional KahuziBiega (PNKB), declarado en 1980 patrimonio de la Humanidad por la Unesco. Cuenta con una superficie de 600,000 hectáreas y es uno de los 9 parques nacionales que existen en la R.D.Congo.

El PNKB cuenta con 24 especies vegetales endémicas Situado al este del país, en la provincia del Kivu Sur, es poseedor de una increíble biodiversidad. Cuenta con más de 10,000 especies vegetales de las cuales 24 son endémicas y es el hogar de 136 especies diferentes de mamíferos, 335 especies de aves, 44 especies de reptiles y 30 especies de anfibios. Imposible perdérselos En el PNKB encontramos 13 especies diferentes de primates; tales como el chimpancé, el gorila, babuinos, mangabeys, etc. Los más emblemáticos son el

GUDALUPE GÓMEZ . Gorila en la selva del Congo.

MARIA JOSÉ ROJAS. Gorila endémico.

chimpancé (Pan troglodytes schweinfurthi) y el gorila (Gorilla gorilla graueri) especie endémica de este parque nacional y del que sólo quedan unos 1500 ejemplares en libertad. Informarse antes La R.D.Congo, especialmente la zona de los Kivus Norte y Sur, es una zona declarada post confli-

to donde la guerra en forma de guerrillas continúa en activo. Será importante antes de iniciar los trámites del viaje asegurarse de la situación actual de seguridad y una vez allí, seguir el sentido común y las instrucciones por parte de los responsables de seguridad. MARIA JOSÉ ROJAS

32 seccions finals.indd 6

13/01/2014 12:06:53


seccions finals.indd 7

13/01/2014 12:06:53


seccions finals.indd 8

13/01/2014 12:06:54


LIBRO DE ESTILO VOYAGE -

Briefieng

Considerando los campos de edición de revistas que establece la OJD, nuestra revista se encuentra dentro de la classificación 2.2.88. Viajes. Así pues, queremos proyectar una revista de información especializada en viajes. Ahora pasamos a establecer los elementos característicos de la misma: Identificación de la revista -

Título: Voyage Contenido/especialidad/tipologia: Viajes Periodicidad: Mensual Lugar de publicación: Barcelona Difusión/Tirada: 50.000 ejemplares

Target o público objetivo -

Edad: Mayores de edad (+18) Nivel de instrucción: Básico Hábitat: Espanya Classe social: Media, media-alta Estado Civil: indiferente

Elementos estratégicos -

-

-

-

PQS: Para conocer lugares estrangeros con más profundidad Descripción de objetivos: Aportar datos al lector interesantes, curiosos y útiles que le sirvan para viajar o simplemente para conocer mejor los lugares presentados en cada edición Descripción de la misión: El ideal de nuestra revista, nuestra ambición más grande, es que el lector se interese tanto por el lugar que acabe viajando a éste Competencia: Viajar (Periódico), DeViajes, Traveller, Viajes National Geographic, El Viajero (País), Ling... Posicionamiento: El valor añadido de nuestra revista es la distribución de las secciones. Mientras que en la mayoría de revistas de viajes se presentan los destinos por país o ciudad, nosotros hemos escogido hacerlo por paisaje. De este modo el lector escoge el destino en función de sus preferencias con el paisaje que más le apetezca (playa, montaña, desierto, lago, selva)Estilo de la revistaInformal y dinámico Ventajas: Nuestras ventajas son varias: en primer lugar nos dirigimos a un target muy amplio, de este modo abarcamos a un gran público sin discriminaciones de ningun tipo. Tampoco limitamos ningun tipo de destino, el lector se puede encontrar desde destinos cercanos hasta lugares situados a la otra punta del mundo. También podriamos añadir la


-

visualidad que ofrece nuestra revista, ya que las fotografias ayudan a elegir y a situar el lector y le aportan dinamismo y ocio. Desventajas: Debido a la extensión de la revista, de cada sección hay pocos destinos.

Contenidos textuales -

-

-

Secciones: Como ya se ha dicho nuestra revista presenta las secciones dividadas por paisajes: Desierto, Lago, Montaña, Playa y Selva han sido los escogidos. Géneros: No hacemos discriminación de ningun tipo de género, pero lo que presentamos más son crónicas y reportages de otros autores (citados al final) Gráficos:Solo presentamos textos y fotografias.

Una vez establecido el Briefieng de nuestra revista, pasamos a la especificación técnica: 1.Tirada de la publicación Teniendo en cuenta que somos 5 miembros, nos hemos distribuido las 5 secciones a cada uno de nosotros. La repartición ha quedado de la siguiente manera: -

Desierto, sección de color beix (C=0, M=15,Y=70, K=21), encargada Andrea Cuchillero. Lago, sección de color azul marino (C=87, M=54, Y=10, K=0), encargada Marta Díaz. Montaña, sección de color tierra (C=35, M=73, Y=100, K=27), encargado Sergi Díaz. Playa, sección de color agua marina (C=74, M=5, Y=48, K=0), encargada Anna Colás Selva, sección de color verde (C=75, M=5, Y=100, K=0), encargada Melissa Corredor.

Cada una de las secciones se distingue por su color, el cual ha estado elegido por su parecido con el paisaje que representa. 2.Retícula comuna La retícula a seguir presenta 3 columnas, con un medianil de 4,23mm. Los margenes son: superior 15mm, inferior 20mm, interior 30mm y exterior 20mm. Y el incremento de la cuadrícula básica se ha establecido a 12,5 puntos.


3.Libro de estilo visual Ahora pasamos a determinar los aspectos básicos generales que se deben seguir de nuestra revista. -

Para la cabecera: cada una de nuestras secciones presenta la misma tipologia de cabecera, solo con la diferencia de nombre de cada una de las secciones. Así pues, encontraremos siempre el logo de la revista, separado por un filete con el nombre de la sección, seguidamente el nombre de la revista y el mes de la edición.

El filete será negro y de 1 punto. El nombre de la sección en mayúscula, letra Vrinda (bold) i a 13 puntos, con el color que se corresponde. El nombre de la revista con la misma tipologia que haya en la portada y a 12 puntos. Y la data de publicación en letra Myriad Pro (regular) y a 8 puntos.

-

Para los títulos principales: dentro de cada sección éstos llevaran el mismo color que le corresponda con su sección, pero seguiran todos el mismo estilo tipografico:

La letra será Vrinda (bold) y el tamaño siempre estará alrededor de los 30


puntos. Se puede añadir Tracking si hace falta. -

Para los subtítulos: éstos no presentaran diferencias dependiendo de su sección. Todos siguen las mismas pautas:

La letra será Perpetua (Italic), de tamaño entre los 20 i 25 puntos y de color negro. Se podrá añadir Tracking si el diseño lo exige y a veces iran entrecomillados por ser frases que alguien ha mencionado. -

Para el cuerpo del texto: los textos que se presenten en cada una de las secciones seguiran las mismas pautas tipográficas

La letra será Chaparral Pro (regular) a 11 puntos y 12,5 de interliando, como ya se ha establecido en la retícula. Estará justificado y alienado con la cuadrícula base. -

Para el inicio de sección: sólo al principio de cada sección se empezará con una letra capital, para remarcar el principio de éstas.

-

Los pies de fotografía: como nuestra revista de viajes se basa en las fotografías de los distintos lugares y éstas no son de elaboración propia, hemos decidido establecer las mismas pautas para señalar el autor y


una pequeña descripción si es necesario.

Letra Myriad Web Pro (regular) a 9 puntos. El autor se escribirá en mayúsculas y con el color de la sección a la que pertenece, pero con la misma tipografia. -

Para la numeración de las páginas:

La letra será Minion Pro (regular) a 25 puntos. Situados en el extremo de cada página. Por encima tendran siempre un filete doble de color negro (matiz 18) a un 1 punto. -

Los destacados: pueden aparecer o no en los textos de cada sección.

Letra Shruti (bold) a 16 puntos y 19,2 de interliniado. El texto se presenta ceñido a 3mm del resto de texto y se situa en medio de dos columnas. Además presentan el mismo color que la sección pero con una pequeña variación en


cada una: -

Desierto: (0,68,73,26) Selva: color (31,4,100,2) Lago: (42,37,10,0) Playa: (54,5,32,0) Montaña: (100,25,97,33)

Asi pues, el perfil general de una sección tendrá las siguients características:


1,30 €

Novembre 2013

VOYAGE

ꔷ Toparse con las

cataratas Livingstone en el Congo

ꔷ Las mejores playas

desde menorca hasta Bora Bora ꔷ Vistas relajantes

en los Pirineos y los Urales


SUMARIO Lagos

Desierto

-4-

Monta単a

-16-

Playa

-22-

-10-

Selva

-28-


Melissa Corredor Castillo Núm. 127

Rúbrica 12: optativa de gràfics 1. Tipus d’il·lustació Original de línia o traç

Característiques tècniques Són aquells que tenen dos tons: blanc i negre sense cap degradació de grisos. S’anomenen ploma. S’imprimeixen a un sol color. Podem enriquir la il·lustració amb l’eina de “tramas”.

Exemple Font: www.dibujosparacolorearonline.es

Original de to continu modulat en Són aquells que tenen diferents blanc i negre tonalitats que van des del negre fins el blanc formant una escala de grisos. Es constitueixen formant una escala acromàtica.

Original de to continu modulat a En aquest cas, són aquells que color entre el blan i el negre formen una escala cromàtica.

2. Càlcul de resolució requerida per la digitalització d’una imatge a color per ser impresa al 25% Seguim la següent fórmula: Resolució = liniatura x Fq (Factor Qualitatiu) x Fr ( Factor de reproducció) Liniatura: 150 lppp Fq: 1.5 El factor qualitatiu es relaciona amb la liniatura és el del 1.5 [ FQ= 2(L<> / FQ= 1.8 (L=120-150 lpp)/ FQ= 1.5 (L> 150 lpp)] Fr: 0.25

Resolució = 150 x 1.5x 0.25 = 56.25 dpi D’ aquesta manera, la resolució requerida per la digitalització d’una imatge a tot color per ser impresa al 25% sobre paper d’alta qualitat i que ha de ser impresa amb linitatura 150 lpp és de 52.5 dpi

practica merdeta.indd 1

28/11/2013 20:25:56


3. Seqüencia en base a una fotografia pròpia obtinguda a partir d’un dispositiu digital a) Imatge sencera (reduïda)

b) Estudi del balanç de blancs: - Blancs de la fotografia que els trobem en algunes seccions del cel: R: 168 G: 197 B:192 - Negres de la fotografia que els trobem a certes seccions dels arbres de la muntanya: R: 1 G: 5 B:4 - Enfocament i desenfocament

Enfocament amb radi de 3

practica merdeta.indd 2

Desenfocament amb un radi de 10

28/11/2013 20:25:56


- Contrast:

100 de contrast

-50 de contrast

c) Enquadrament Seguint la llei del tres terços, veiem que l’element que més destaca a la imatge és la part més alta de la muntanya, ja que es troba a un dels extrems, concretament a la banda esquerra.

d) Profunditat de píxel

8 bits (escala de grisos)

practica merdeta.indd 3

16 bits

28/11/2013 20:25:57


e) Qualitat d’impressió

75 ppp

150 ppp

practica merdeta.indd 4

28/11/2013 20:25:57

Pdf book  
Pdf book  
Advertisement