societat d'estvdis el patrimoni dels barris perifèrics Nomenclàtor S'espera dels noms dels carrers d'una ciutat que reflecteixin la seva història. El mateix hauria de passar amb el nomenclàtor dels barris. Fem repàs del centenar de vies i places nostres: tres noms de carrers recorden veïns del barri (Ana Figuera, Xavier Llorens i Josep Mula), cinc més a persones amb alguna relació amb el territori de La Verneda de Sant Martí (Angeleta Ferrer, Antoni Gassol, Dolça de Provença, Ignasi Juliol i sant Martí) i una dotzena a indrets propis. D'aquesta vintena, només cinc noms han estat proposats pel veïnat. Una vegada més, el municipi està estudiant
El patrimoni que dona identitat als barris perifèrics de la ciutat està molt lluny de l'interès dels responsables polítics. A tall d'exemple: encara resten per guarnir les escultures que havien de plantar-se al llarg de la rambla Prim per "monumentalitzar la perifèria"... des del 1992! afegir noms al nomenclàtor vernedenc. Es parla del bomber mort a l'abandonat solar de la planta de Cobega. Res a dir. També de donar nom a la placeta que dona accés a l'escola i la sala La Pau. Cal recordar que aquest indret ja té nom, Xavier Llorens. En el darrer Consell de Memòria Democràtica i Patrimoni del Districte de Sant Martí, les entitats d'història local vam demanar tenir veu en el procés de decisió d'un canvi en el nomenclàtor.
Intens sumari
Ca l'Arnó, ocupada pel veïnat el 1982, després de patir un intent d'enderroc com es pot apreciar en la part esquerra de la imatge (Foto: Ester Riera)
Fidels a la idea de publicar tots aquells estudis que ajudin a qualsevol persona interessada en la història i la societat de La Verneda de Sant Martí, del Districte o del l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, en aquest número auro invento rescatem el capítol dedicat a Sant Martí de d'auro Provençals de la Geografia General de Catalunya de Francesch Carreras y Candi. Molts dels llocs comuns i les llegendes que circulen sobre aquest antic territori tenen el seu origen en la publicació, entre 1908 i 1918, de la monumental obra. En la
3 auro invento-02-juny 2021
A finals d'abril, mentre la ciutat es lliurava a la celebració de la cultura comprant i regalant llibres i roses, al carrer Camp Arriassa uns operaris destrossaven un mural de l'artesà mosaïcista Armand Olivé Milian al pas interior que uneix el carrer amb la rambla Prim. Cert que eren unes obres privades, però tenien el vist-i-plau del municipi i ningú havia pensat en conservar els mosaics que decoren gairebé totes les escales (tres ja se'n van desfer) i els quatre mosaics de gran format que llueixen a les parets dels passatges. Per què triga tant a arribar la declaració de la masia Can Riera com a Bé Cultural d'Interès Local? Per què es va esperar fins al darrer minut per condicionar el mur de Can Cadena? Per què es va permetre que Caixabank s'endugués l'escultura "Maternitat" de l'edifici Pere Calafell? Per què va haver de ser el veïnat qui salvés de l'enderroc la masia Ca l'Arnó? Per què els responsables culturals no publiquen cada any un llibre sobre el barri? Per què ha fet falta que un altre cop el veïnat salvés els mosaics d'Olivé Milian? La resposta a totes les preguntes és la mateixa: el patrimoni que dona identitat als barris perifèrics de la ciutat està molt lluny de l'interès dels responsables polítics. A tall d'exemple: encara resten per guarnir les escultures que havien de plantar-se al llarg de la rambla Prim per "monumentalitzar la perifèria". Uns quadrats de ciment al mig de la rambla són els testimonis muts de la desídia municipal... des del 1992! L'escultura "El llarg viatge", de Francesc Torres Monsó, a la cruïlla de Prim amb Guipúscoa, és l'excepció, no la regla.
