antic municipi Josep Moran i Ocerinjauregui
NOTES DE TOPONÍMIA antiga DEL PLA DE BARCELONA
80 auro invento-01-març 2021
L'autor estudia diferents topònims de la ciutat, entre els quals l'origen del de Provençals. Reproduïm el capítol 11 del llibre "Estudis d'onomàstica catalana", editat el 1995 per Publicacions de l'Abadia de Montserrat
D’antuvi pot semblar estrany que hom pugui afirmar que la toponímia antiga, i àdhuc la moderna, del Pla de Barcelona hagi estat poc i mal estudiada, però malgrat l’abundosa documentació conservada i publicada d’aquest territori, pràcticament no s’ha fet res si no és repetir, sense revisió crítica, les opinions d’autors anteriors al desenvolupament de la lingüística moderna. En aquestes notes no entraré a considerar l’onomàstica de la ciutat antiga, encara que hi ha noms ben interessants que no han estat estudiats a fons, com Avinyó,(1) sinó que em limitaré a l’entorn de la ciutat, és a dir, al territori anomenat Hort i Vinyet de Barcelona, que correspon aproximadament al terme dels municipis agregats a Barcelona, excepte el de Vallvidrera i els lots que del d’Olorda pervingueren a Barcelona per mitjà de Sarrià, ja que considero que geogràficament i històrica aquests darrers corresponen més aviat al Baix Llobregat. (2) Balari i Jovany (3) publicà i estudià alguns d’aquests noms però sense considerar-los territorialment dins un conjunt sistemàtic. En general es limità a la d’interpretació més fàcil: Petras Albas, puig d’Ossa, Riera de Merdançà, Sant Genís dels Agudells, Bogatell, Coll d’Enforcats, Coll de Finestrelles, Cucullus (cogoll), Cerola (o Serola), però tot i això no podem prendre les consideracions de Balari sense anàlisi crítica. Així mentre que Balari afirma que Clot és una variant de Cros basant-se en la identificació documental entre crosso que dicun cemel (a. 1008) i clotum melis (a. 1409), clot de mel (a. 1097), (4) el GMLC diu que «crosum es palabra distinta de clotum, pero de significado afín», (5) de manera que clotum prové del gàl·lic *klotton (occ. ant., fr. ant. clot),
mentre que el mot crosus, cross és igualment d’origen celta però a partir de la forma *Krosu. (6) Balari (7) creu que els topònims que contenen la forma Orsaria, Ursaria es refereixen al conreu de l’ordi més que no pas a l’existència d’óssos. A continuació estudia la serra d’Orsa (1038), que correspon a la muntanya anomenada actualment Sant Pere Màrtir; Balari no gosa relacionar automàticament les formes Ursa i Ursaria segurament perquè a la primera li manca el sufix -aria que ell creu més propi de
Josep Moran i Ocerinjauregui és professor emèrit del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i director de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans
compostos de noms vegetals que no pas d’animals. De fet la forma Ursaria es troba en la documentació relacionada amb aquesta muntanya: hi ha un document referent a Provençana que diu: affrontat quippe ea omnia de parte circii in monte que vocant orsera sive in ipsos montes de Olorda vel de Verzis
Francesc de Bofarull i Sans al·legà que el nom de Provençals ja apareix l’any 989, és a dir, molt abans de Ramon Berenguer III; segons ell «demostrada la opinión errónea de esta tradición nos resta indagar el fundamento de la palabra Provincial que creemos deriva de la voz provincia. Sabido es que los romanos en sus colonias tenían unos oficiales llamados divisores agrorum que eran los encargados de fijar las posiciones de bosques y pastos que debían recibir cada villa
