texts bàsics Joan Rovira Costa
Resum històric de la Verneda de Besòs
Gentilment pregat pel vostre digne senyor Rector a venir a donar-vos quatre notícies, encara que esparses, de l’antiga Verneda de Sant Adrià de Besòs, on actualment hi ha termenada la vostra novella parròquia de les Santes Juliana i Semproniana, la festa principal de la qual avui celebreu, vaig acceptar de bon grat l’amable invitació. Però, tot just havia acceptat, greus dubtes i vacil·lacions se m’emportaren l’ànim, i no n’hi havia per menys: fer interessant i agradable una dissertació a base d’un tema que tan poc s’hi presta i d'una aridesa tal com és la història, era quelcom difícil. De més a més, si en comptes d’una conferència, com està anunciada, i a desgrat de les belles i prometedores paraules de presentació que ha pronunciat el vostre senyor Rector, veieu que tot plegat es redueix a una trista lectura més o menys ben lligada, tinc por que sofrireu una decepció. El que m’ha animat més ha estat que aquesta petita vetllada té tot l’aire casolà i, per tant, familiar, i com que bona part dels assistents ja em coneixen, espero que sabran fer-se càrrec de tots aquells petits detalls i imperfeccions propis d’un que no està versat en l’oratòria i molt menys a parlar davant d’un auditori tan selecte i que amb una atenció tan plena m’està escoltant. Després, doncs, d’aquest preàmbul, que a manera d’exordi hem fet, començarem la lectura del que forma el cos del nostre temari: Resum històric de la Verneda de Besòs. Si bé els estudis etimològics que fins ara s’han fet no permeten d’assegurar amb tota certesa si el mot Besòs prové de les dues rengleres de salzes que en un temps no gaire llunyà existien a tot el llarg del curs del riu, o bé de l’aplegament dels setze cursos d’aigua que, provinents del riu Congost, augmentaven el cabal del Besòs; ben al revés, el nom de Verneda no es presta a cap mena de confusió. Verneda vol significar un lloc poblat de verns i, efectivament, amb aquest significat el trobem consignat ja als segles XII i XIII. Ara bé, aquesta mena d’arbres acostuma a fer-se a les vores dels rius, o en llocs on hi ha molta humitat, i avui dia per ací no se Joan Rovira Costa (1914-1991) fou cronista oficial de la ciutat de Sant Adrià de Besòs
n’hi veu gaire; en canvi, molts anys endarrera el riu Besòs no desguassava al mar amb el curs més o menys regulat que ara ho fa, ans pels volts del nostre poble estenia un braç, el qual s’allargava fins a Badalona i desembocava molt a prop del cèlebre Gorg, i un altre, tot travessant aquests terrenys on ara hi ha hortes i edificacions, venia a sortir a on avui dia hi ha l’estació de ferrocarril del Poble Nou. Allí es formaven unes basses o llacunes -que, sens dubte, d’ací prové el nom de La Llacuna a un carrer d’aquesta barriada, i unes illes, que trobem esmentades en pergamins dels Comtes Borrell II i Borrell III durant el segle VIII amb els termes següents: In terminio de Proventiales in locum ubi dicunt ipsa Calvera, a prope insulas de Bissaucio i In insula de flumine Bissocii in terminio de Provenciales opido. Aquí el mot de Provenciales no vol significar el petit poblat de Sant Martí del mateix nom, posat que la petita esglesiola dedicada al Sant Bisbe de Tours no va començarse a edificar fins ben entrat el segle XII, ans equival a Ager Provintialis o Ager Publicus, això és: camps públics que es destinaven al pasturatge del bestiar i que eren situats pels volts de les colònies romanes. A Barcino, ho foren les terres baixes del nostre pla, exposades en bona part als efectes de les aigües del riu Besòs, i a través del temps es conservà el nom de l’antiga partida barcelonina Provençals , com a corrupció o afèresi de Camps Provincials. Aquests camps sobrevingueren fins a les primeries del segle XIX, en el qual, amb els invents i les aplicacions de les màquines de vapor, es donà un gran impuls a les diverses manufactures de tints, aprests, pintats i acabats d’indianes i d’altres articles que s’exportaven en grans quantitats a l’Amèrica, i en les quals l’aigua era el primer i principal element, i hom pot dir que allò que segles enrera era un obstacle per al seu engrandiment, car cada vegada que el riu revenia es negaven els camps i es podrien totes les viandes, temps a venir fou el motiu de la seva creixensa i puixança. Com a confirmació de tot el que venim dient, existeix una gran quantitat de documents o relacions de diversos fets o esdeveniments que ocorrien i que es consignaven en dietaris i llibretes, tant oficials com particulars. Com a mostra n’hem separats dos de ben interessants i que es refereixen als indrets d’on parlem; en ells es dóna compte d’unes inundacions
49 auro invento-00-desembre 2020
"Conferencia pronunciada por el señor Juan Rovira Costa, ponente de Cultura del Ayuntamiento con motivo de las solemnidades que la parròquia de la Verneda tributó a sus titulares y patronas las Santas Juliana y Semproniana el día 26 de Julio del año 1951"
