texts bàsics Comissió de l'Arxiu Històric de Sant Martí de Provençals
APUNTS pER A lA HISTÒRIA DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS
Dels orígens al segle XVII Si ens apropem un instant a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i demanem a la seva sala de lectura el pergamí número 44 de Borrell II ens trobarem amb un paper antic de l’any nou-cents vuitanta-nou —amb alguna taca— que ens introduirà en la història de l’antic municipi de SANT MARTÍ DE PROVENÇALS. «...Conmutem la terra que teniu al terme de PROVENTIALIS prop del lloc que en diuen Calvera que és prop de la ciutat de BARCHINONA...» Aquestes paraules, de rigidesa jurídica, ens presenten la primera constància escrita de l’existència d’un paratge dit Provençals que avui forma part de la ciutat de Barcelona. Però, abans d’ésser part de Barcelona, va haver-hi un poble independent que es deia Sant Martí de Provençals. Aquest municipi va créixer de tal manera que va rebre el mot de «Manchester català» al segle XIX. ¿Com arribà a ser-ho? Molt abans de la notícia del notari que certificà la permuta d’unes terres al segle X, quan les tropes romanes arribaren al Pla de Barcelona, aquestes terres eren terres de conreu dedicades a subministrar aliment a la ciutat emmurallada que hi havia a poca kilòmetres. Els romans en deien d’aquests paratges prop de la ciutat «ager provintialis», és a dir, camps de la província. I és d’aquest terme llatí d’on surt el nom de Provençals.
La Comissió de l'Arxiu Històric Municipal de Sant Martí de Provençals va ser el germen de l'actual Arxiu Municipal del Districte de Sant Martí. Els autors van ser historiadors, historiadores i periodistes dels diferents barris del districte: Manuel Arranz, Assumpció Martí i Josep Maria Huertas Claveria (El Poblenou); José-Ángel Borlán (La Verneda de Sant Martí); Josep Freixa, Antoni Nicolau i Lina Ubero (El Clot-El Camp de l'Arpa).
La construcció d’una capella en honor de Sant Martí de Tours acabà de conformar el nom del territori que es trobava a la sortida de Barcelona cap a Mataró i el Vallès, camí obligat pels caminants, transports i —per desgràcia— també pels exèrcits. La història podria explicar també un origen més romàntic per a aquest nom de Provençals. De fet, estava molt estesa la idea de que el nom es devia a la concessió d’aquestes terres als cortesans que acompanyaren a Dolça de Provença a desposar-se amb Ramon Berenguer III (segle XI), però, l’aparició de documents anteriors a aquesta data invalida la teoria. Ben cert que seria més romàntic degut a que la vida de Dolça de Provença quedà lligada a llegendes de trobadors enamorats amb final tràgic. El territori conegut com Sant Martí de Provençals s’estenia des de les muralles de Barcelona fans les voreres del riu Besòs i des del mar fins la Muntanya d’«El Carmel». Va ésser, com hem dit, un lloc de pas cap al nord, una terra de conreu i la clau per a la conquesta de la ciutat pels exèrcits que venien per terra o mar. I la gent? Com vivien els nostres avantpassats? Què feien els que trepitjaven aquest indret abans de nosaltres? El poblament de Sant Martí de Provençals fins al segle XVIII va ser molt limitat. Aquella terra a la vora del mar i del riu va trigar molt temps en ésser conquerida per l’home. La primera notícia ens la dóna un cap romà femení trobat prop de la Via Marina i que correspon, amb tota seguretat, a un cementiri romà del segle IV. Això vol dir que la població romana que es dedicava a conrear cereals habitava ja en aquest indret i es va adherir a l’expansió del cristianisme, si tenim en compte que la capella dedicada a Sant Martí de Tours data del segle Vè. El poblament era dispers i el perill d’un atac, dels que passaven a conquerir Barcelona, molt gran. Al 985, el temible Al-Mansur va fer greus desfetes a l’església de Sant Martí i tenim notícia de la creació d’un fortí militar per a la defensa de l’entrada de Barcelona. Tot i així, es mantingué el cultiu de
79 auro invento-04-març 2022
Text de l'opuscle publicat el 1982 com a obra col·lectiva dels diferents grups que llavors investigaven la història local dels barris de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals. Constituïen el germen del que després es convertiria en l'Arxiu Municipal de Sant Martí de Provençals