EL REC COMTAL I LA TORRE DE SANT JOAN: ORÍGENS DEL CLOT-POBLENOU
“Cases Baixes” del carrer del Clot, construïdes el s. XIX sobre els terrenys de l’antic Mas Roig
(4) MIRET Y SANS, Joaquim, Ibidem, p. 190-191. Eren patis vora la riera de Merdançà, que seguia per llevant el traçat de la muralla romana. D’aquí que, un cop urbanitzats, el carrer prendrà el nom de “Riera de Sant Joan” (actual Via Laietana). (5) ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), GP., reg. 20 (Plec 6 del quadern “68 fullas”), fol. 4r-8r. En aquesta primera referencia (l’única que coneixem) de la donació, no es precisa l’extensió i demés característiques dels alous. (6) ACA, C, Pergamins de Pere I, n. 310. (Publicat a Joan FUGUET SANS, “La Torre de Sant Joan...” (Apèndix documental núm. 1), citat a la nota 1). (7) El Rec Comtal de Barcelona era una obra hidràulica de primera magnitud que perdurà fins a les acaballes del segle XIX. Fou un dels principals subministradors d’aigua a la ciutat, que servia també per regar i moure els molins construïts al llarg del seu traçat. (8) ACA, C, Pergamins de Pere I, n. 310. (Publicat a Joan FUGUET SANS, “La Torre de Sant Joan...” (Apèndix documental núm. 1), citat a la nota 1)
42 auro invento-04-març 2022
L’anomenada Torre de Sant Joan del Clot de la Mel actualment forma part d’un conjunt edificat que constitueix el grup escolar “Escoles Casas”, remodelat l’any 1930 per l’ajuntament de la ciutat, segons projecte de l’arquitecte Josep Goday (9) ACA., GP., reg. 185, f. 141v-142r. (Publicat a Joan FUGUET SANS , “La Torre de Sant Joan...” (Apèndix documental núm. 2), citat a la nota 1). (10) ACA, GP., reg. 18, (Quadernet núm. 144, millores de l’any 1616), fol. 300; Idem (Quadernet de millores de l’any 1661). (11) “...resulta la extensión del terreno de una legua y tres quartos en quadro que cabalmente y con poca diferencia es el que contiene el territorio llamado del Clot y de San Martin de Provensals incluso el Arenal...”, (ACA, GP, reg. 20, citat a la nota 5). (12) ACA. GP, reg. 20, citat en la nota 5. (Plec 6 del quadern “68 fullas”), f. 4r-8r. (Apèndix documental núm. 2, publicat a Joan FUGUET SANS , “La Torre de Sant Joan...”, citat a la nota 1). (13) ACA, GP, reg. 20, citat en la n. 5. (Publicat a Joan FUGUET SANS , “La Torre de Sant Joan...” (Apèndix documental núm. 3), citat a la nota 1).
(14) ACA, GP, reg. 18. En el quadern “1690, Mandatos y Cuentas sobre Reparto del Cabreo de la Encomienda de Barcelona” figuren capbrevacions de la Granota i la Llacuna. (15) Vegeu ACA, GP., reg. 601, n. 43, f. 59. (16) ACA, GP., reg. 21bis, Extracto de los pergaminos del cajón 1ro del armario de Barcelona, 1798. (Quadern 1). (17) ACA, GP., reg. 21bis, Extracto de los pergaminos del cajón 1ro del armario de Barcelona, 1798. (Quadern 1), perg. núm. 41: “28 de març, 1274. Pere de Balaguer, comanador de Barcelona establí a Bernat de Turmó mitja mojada de terra ab aigua per a regar que era part de aquella que dit Hospital té en alou vers lo Clot de la Mel”. (18) Pere de Colomer, Bernat Fuster, Ramon de Sabadell, Vidal Amat, Bernat de Turmó, Pere de Sala, Tomàs de Soler, Catherina filla de Guillem de Vilardell i Ramon de Vich. (Vegeu l’ACA, GP., reg. 601, n. 43, f. 59 i ACA, GP, reg. 21bis, Quadern primer dels pergamins. Pergamins núms. 13, 17 i 28). (19) Ibidem. Perg. núm. 2. “Escriptura atorgada entre Bartomeu March escrivà de la ciutat a 10 de les calendes de octubre de 1288. Fra Guillem de la Rocha, comanador de la casa del Hospital de Sant Joan de Barchinona (y altres frares) establí a Pere de Sobra Rocha una pessa de terra herma o pradal de tinguda de una mojada que la dita casa té en alou devant lo Clot y a la part del Arenal , afronta al est ab el Camí que va al mas de la Bota, al sud ab les restants terres de dita casa que encara no estan establertes y són a la part del mar, a ponent ab lo camí que passa per la terra de dita casa del Clot, y a cerç ab honors de Raimon de Margens y Joan Borralorius, alou de la mateixa casa del Hospital. Sota cens anual de cinc sous moneda de Barchinona de tern y entrada de cinc sous”. (20) L’Arenal és un topònim que s’ha conservat fins avui; és el lloc on s’ubicà el Gasòmetre de l’Arenal. (Blogger: bar.cel.ona.uta. Dijous, 30 de desembre de 2010, “El Gasòmetre de l’Arenal”. (21) Fins ara el topònim Camp de la Bota s’ha relacionat amb un tossalet (“butte”) que durant la Guerra del Francès els soldats francesos utilitzaren com a camp de tir. (Josep M. MONFERRER I CELADES, El Campo de la Bota, un espacio y una historia, Octaedro Ed. S.L., Barcelona, 2013).