PARERA
Naixement de la Verneda com a gran àrea poblada L’edificació del que en un principi es va considerar genèricament com la zona de la Verneda va iniciar-se a principis dels anys 50 amb unes cases promogudes per la Caixa de Pensions. Estava situada en el quadrat que formen els carrers Andrade, Treball, Agricultura i Concili de Trento; i amb els pisos del Patronato Municipal de la Vivienda de la Via Trajana, tocant ja a Sant Adrià, seguit al cap de molt poc temps pel polígon Parera. És per això que aquests tres grans complexos van quedar exempts del pla comarcal (03), que a finals dels 50 va convertir-se en el Pla Parcial de la Zona Levante-Norte, un projecte que s’estenia per la banda del Besòs, fins als límits amb Sant Adrià, i que devia regir la manera com s’havia de reordenar el territori, en uns moments que se sentia la necessitat de crear habitatge. La idea era constituir una gran àrea residencial, amb una densitat aproximada de 850 habitants per hectàrea, i amb una mínima infraestructura de serveis i zones verdes. Per això, el Pla Parcial va patir diverses modificacions els anys 60 i 70, arran de les queixes dels veïns, que veien com s’aixecaven enormes blocs de pisos arreu i que s’anaven menjant els solars que farien falta per fer-hi els escassos equipaments previstos o per a espais públics. Malgrat que es van introduir alguns canvis, no van ser suficients atès el gran volum de població que es va instal·lar a les diferents zones del districte desè, com per exemple el que ara és la Verneda Alta o l’àrea de Sant Martí de Provençals. La vinguda de població es feia amb un ritme descontrolat i només es va aturar per la manca de nous espais i la recessió econòmica que es va iniciar a finals del anys 70.
18 auro invento-03-novembre 2021
Projecció i construcció del polígon Parera L’Obra Sindical del Hogar (OSH), organisme creat a mitjans dels anys 40 dins del que l’Administració va anomenar “l’ofensiva per acabar amb la manca d’habitatge”, va arribar a construir a Barcelona i província 67 polígons amb un total de 44.700 pisos, entre els quals destaquen els de la Trinitat, la Pau i Verdum —a Barcelona capital—, i els de Sant Cosme del Prat de Llobregat, Sant Roc de Badalona, i Victòria de Granollers. Aquests blocs van ser edificats entre finals dels anys 50 i mitjans dels 60, i més tard, quan molts veïns ja havien deixat de pagar, cansats de reclamar a l’Administració que els resolgués el mal estat de les cases, van ser traspassats a l’Instituto Nacional de la Vivienda (INV), que tampoc no els va aportar gairebé cap solució. L’OSH es va estrenar a Barcelona l’any 1948 amb el polígon de la Mercè, gairebé al mateix temps que acabava de construir un altre grup d’habitatges a la població de Santa
Maria del Corcó, a la comarca d’Osona. Un any després va comprar dues finques a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (o de Sant Pau), que en aquella època era gestionat per un patronat dependent de l’Església. Els terrenys, qualificats d’al·luvió o de sedimentació (04), fins aleshores arrendats a pagesos com a sòl destinat a l’horta, estaven ubicats al sud-oest del que s’havia considerat el nucli de l’antiga població de Sant Martí de Provençals. L’hospital, segons el contracte de compra-venda formalitzat el 12 de setembre de 1949, es va desfer d’aquestes propietats per menys de quatre milions de pessetes.
L’any 1953 l’Obra Sindical va realitzar el projecte definitiu del polígon Parera, que va començar-se dos anys més tard amb la construcció de les dues primeres fases dels blocs, amb un total de 816 habitatges i 121 locals En el moment que es va fer la compra aquestes dues finques de conreu convivien amb dues o tres fàbriques tèxtils que es dedicaven al tractament de fibres, material que posteriorment s’utilitzava en les indústries de confecció del Clot i del Poblenou. Hi havia també una bòvila, una vaqueria que tenia una vintena d’animals i uns enormes magatzems. La resta eren camps d’horta, sobretot de cols, enciams, bròquils, cebes i tomàquets, fins arribar al nucli de l’església de Sant Martí, on hi quedava mitja dotzena de masies i un hostal. L’any 1953 l’Obra Sindical va realitzar el projecte definitiu del polígon Parera, que va començar-se dos anys més tard amb la construcció de les dues primeres fases dels blocs, amb un total de 816 habitatges i 121 locals. Van fer els plànols dos dels arquitectes oficials del Movimiento, Julio Chinchilla, germà del secretari tècnic de l’Obra, Fernando Chinchilla i Luis María Escolà. En total, es van invertir 37
