42
Curs 2009/2010
Racó literari
Com triar un tema per a la revista MEMÒRIA E
n una de les darreres festes d'aniversari dels companys de classe del nostre fill, la delegada em va comentar que la comisió encarregada de l'edició de la revista de l'AMPA estava força amoïnada perquè anaven curtets de col·laboracions i no tenien gaires aportacions. Com que l'any passat jo havia participat en la revista em va demanar si volia tornar-ho a fer i, és clar, quan aquesta delegada tan fantàstica que tenim et demana una cosa no li pots dir que no.
El problema és que un cop m'hi vaig comprometre havia de complir i no se m'acudia cap tema sobre el qual escriure. Sembla impossible que amb la infinitat de matèries que hi ha per redactar un article no sigui capaç de triar-ne una qualsevol. Primer havia pensat parlar una mica sobre la nostra escola, però què us haig de dir que vosaltres no sapigueu ja de la millor escola del Clot, per no dir de Barcelona. També m'havia vingut al cap comentar l'experiència meravellosa que ha suposat conèixer totes les famílies dels nens i les nenes de la classe del nostre fill durant els tres anys d'infantil, però, i si us donem envenja? No ho voldria pas. I si parlès del Barça i de la gloriosa temporada passada? No, perquè hi haurà
algú que no és del Barça (n'hi ha pocs, però n'hi ha) o que no li agrada el fubol i voldria que aquest article fos del gust de tothom.
Una altra possibilitat és recórrer a una coseta una mica més tècnica, fent una exposició sobre alguna matèria que domini. Som-hi: a veure, jo en sé molt de... de.... de... És igual, deixem-ho estar. Això ja ho faré un altre any. Pregunto als meus amics i em donen un munt d'idees. Em suggeriexen temes tan interessants com la reproducció de les margarides, les dificultats dels venedors d'aire condicionat a Lapònia, l'apassionant món del macramé, el vol de les mosques en dies de vent, l'art figuratiu a Madagascar, la influència de Saturn en la personalitat dels capricorn, l'estructura molecular del grill mascle, la guia de bars musicals del Vaticà o rutes turístiques per Sant Baldiri de Colljuncosa. La veritat és que pensant-ho bé, molt amics, allò que és diu àmics de l'ànima, no ho són. Donc res, que no hi ha manera. Qui em manava a mi ficar-me en un embolic com aquest? I ja no em puc fer enrera perquè si jo dic que faig una cosa, la faig, costi el que costi. També podria entrar a Internet, buscar qualsevol article i fer un cortarpegar, però seria lleig, oi?
Ara ja començo a estar força preocupat. Estic patint la síndrome de l'escriptor devant del full en blanc. Bé, avui serà davant del monitor en blanc, però pel cas és el mateix. Per fi tinc una bona idea! Optaré per fer una cosa més personal i explicaré el dia del nostre casament i el viatge de noces. Va ser molt maco i estic segur que agradarà molt a tothom. Ah! que diu la meva estimada esposa que si explico això ja puc començar a redactar el proper article sobre el dia que em van fer fora de casa. Doncs potser que m'ho repensi. Però, un moment! Quants alumnes té l'escola? Més de mil. Si comptem pares i mares, tiets i tietes, avis i àvies surt un munt de gent que pot escriure alguna coseta. Jo ho he provat i no me n'he sortit. A veure si ara perquè jo no escrigui un article s'ha de acabar el món! Saps què? Ja s'espavilaran com puguin aquests de la revista Memòria. La delegada és molt bona noia i estic convençut que si la truco i li dic que m'ha sorgit un imprevist no s'enfadarà amb mi. Millor encara, li enviaré un correu electrònic i li diré que se m'ha espatllat l'ordinador. Santiago Soriano Ortín, pare de P5