Page 1

Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa (ETSEIT)

Guia de continguts ambientals dels projectes de fi de carrera Pla de Medi Ambient de la UPC U N I V E R S I TAT P O L I T È C N I C A D E C ATA L U N YA

1


Índex

2

Introducci— . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3

1. Projectes de maquinˆria, assaigs i processos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5

2. Projectes de grans instal.lacions industrials i dÕurbanisme . . . . . . . . . . . . . . . .

8

3. Projectes de construcci— i instal.lacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

15

4. Projectes de log’stica i organitzaci— de lÕempresa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

20


Introducció Antecedents Atesa la importˆncia que estˆ adquirint el medi ambient i els perjudicis que pateix, sÕestˆ comen•ant a adoptar mesures correctores i preventives. Per aix˜ la UPC ha volgut prendre la iniciativa i ha implicat la comunitat universitˆria en el problema, ja que la majoria dÕestudiants de la nostra Escola es dedicaran a la indœstria, que Žs la gran generadora de residus i la que mŽs impacte ambiental tŽ. Per a aquesta missi—, i per primer cop, sÕedita aquesta Guia, esperant ser millorada amb el pas dels anys i la col.laboraci— dels professors i dels estudiants, ja que Žs oberta a qualsevol suggeriment i aportaci— que benefici• el medi ambient i, en conseqŸ•ncia, tots els Žssers vius.

Objectiu de la guia LÕobjectiu de la Guia Žs incloure el medi ambient en els projectes de fi de carrera (PFC) a partir de lÕestudi de la repercussi— ambiental, per˜ tambŽ integrant les consideracions ambientals des de la concepci— del projecte. La Guia defineix els continguts ambientals que cada tipologia del projecte ha de considerar: per tant, aqu’ no hi haurˆ solucions concretes o f—rmules mˆgiques, sin— idees dÕalguns impactes que pot ocasionar el projecte. Perqu• no hi pot haver una guia vˆlida per a lÕelevat nombre de PFC possibles. ƒs el projectista, en aquest cas lÕestudiant, qui ha de decidir i concretar els aspectes ambientals que hi ha dins el seu PFC i, desprŽs, prendre i indicar les mesures correctores. Per a la utilitzaci— de la Guia, el primer que sÕha de fer Žs situar el PFC en una de les grans branques, que s—n suficientment gen•riques per no presentar dificultats en aquest moment. Una vegada amb el projecte situat, en aquesta mateixa tipologia es poden trobar idees i pinzellades dÕalguns efectes ambientals en cada una de les fases en qu• sÕha dividit el projecte i que sÕexpliquen mŽs endavant. A partir dÕaix˜, lÕestudiant ha de desenvolupar els estudis que cregui convenients i oportuns. Hi ha projectes en qu• lÕestudi, a lÕhora de fer-lo, nomŽs tŽ sentit en algunes de les fases i no pas en totes. Per aix˜ Žs lÕestudiant qui ha de decidir quines ha de tenir en compte segons el projecte que estigui fent. Malgrat aix˜, en aquesta guia sÕhi inclouen totes les fases per poder donar orientacions a tots els PFC. A continuaci— sÕexposa lÕestructura en fases de cadascuna de les grans tipologies en qu• es divideix la Guia: ·

Fases de concepció, disseny i avantprojecte. S—n les fases en qu• es concreten i es fan els estudis i les avaluacions preliminars. Aquestes fases s—n de vital importˆncia, ja que determinen les grans caracter’stiques de lÕenginy. SÕhan de valorar les diverses alternatives possibles i cal cercar la que produeixi menys impacte ambiental.

3


· ·

Fase de redacció del projecte. ƒs lÕetapa en qu• es determinen les especificacions, el programa i els recursos necessaris per poder portar a terme el projecte.

·

Fase de construcció. ƒs la fase en qu• sÕha de fer realitat el que sÕha definit anteriorment, aplegant i supervisant els elements del sistema (control i direcci— de tots els treballs de construcci— i muntatge de les instal.lacions que componguin el projecte).

·

Fase d’explotació. ƒs lÕetapa que ha de proporcionar el suport dels recursos necessaris per aconseguir els objectius del sistema. TŽ un punt fort en el control de les prestacions del sistema. SÕhi engloben les idees lligades al manteniment i el servei de lÕenginy.

·

Fase de desmantellament. S—n les accions que cal dur a terme per minimitzar lÕimpacte quan la mˆquina, lÕobra o la instal.laci— deixin de fer servei.

Tipologia de PFC Atesa la gran varietat de PFC que hi pot haver en enginyeria industrial, i per evitar que una concreci— excessiva resulti massa excloent, sÕha pensat a dividir els tipus de PFC en quatre grans blocs: 1. Projectes de maquinˆria, assaigs i processos 2. Projectes de grans instal.lacions industrials i dÕurbanisme 3. Projectes de construcci— i instal.lacions 4. Projectes de transport, log’stica i organitzaci— de lÕempresa

4

1. Projectes de maquinˆria, assaigs i processos En el primer bloc sÕinclouen tots els projectes sobre desenvolupament dÕequips mecˆnics, el•ctrics, electr˜nics, etc. En aquest apartat sÕinclouen tambŽ els projectes amb una orientaci— de laboratori, banc dÕassaigs i preparaci— de prˆctiques docents. SÕhi han incl˜s tambŽ els projectes que tracten temes relacionats amb processos industrials (t•xtils, paperers, plˆstics, manufactura, etc.). 2. Projectes de grans instal.lacions industrials i dÕurbanisme En el segon bloc sÕhan incl˜s tots els projectes de grans instal.lacions industrials i dÕurbanisme. En general, la intenci— Žs posar-hi els projectes de mŽs impacte ambiental: des de grans plantes industrials (petroqu’miques, centrals productores dÕenergia, centrals transformadores i/o distribu•dores dÕenergia, etc.) fins a projectes dÕurbanisme on lÕalteraci— del medi ambient Žs evident. 3. Projectes de construcci— i instal.lacions En el tercer bloc es pretŽn incloure els projectes habituals de construcci— i instal.lacions. Aqu’ es poden trobar des dels projectes dÕimplantaci— i construcci— dÕedificis industrials fins als de grans instal.lacions (abastament dÕaigua, sanejament, l’nies el•ctriques, etc.). 4. Projectes de transport, log’stica i organitzaci— de lÕempresa En el darrer bloc els projectes s—n aparentment de menys implicacions ambientals, per la qual cosa es posa mŽs •mfasi en els aspectes de la gesti— ambiental.


1. Projectes de maquinària, assaigs i processos Fase de concepció/avantprojecte Sostenibilitat general · · · · · ·

Fer un disseny sostenible que incorpori fonts renovables dÕenergia. Elaborar sistemes compatibles i versˆtils. Fer dissenys modulars que facilitin el desmantellament. Realitzar dissenys tenint en compte el futur reaprofitament dels elements. Estudiar lÕœs de biocombustibles. Prioritzar processos amb un consum eficient de mat•ries primeres.

Fase de redacció del projecte Sostenibilitat general · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Estudiar la toxicitat dels materials, els processos i els recursos que sÕhan dÕemprar. Estudiar la durabilitat dels materials, els processos i els recursos que sÕhan dÕemprar. Estudiar la influ•ncia de lÕaccionament sobre lÕentorn i viceversa (soroll, vibracions...). Avaluar i optimitzar lÕefici•ncia energ•tica. Estudiar lÕefici•ncia dels sistemes de refrigeraci— i/o calefacci—. Minimitzar el consum dÕenergia, materials, subministraments, etc. Prioritzar lÕœs de tecnologies netes i/o alternatives. Usar materials reaprofitables. Evitar les pertorbacions a les xarxes de subministrament energ•tic. Reduir les emissions atmosf•riques de productes nocius (CO2, CO, hidrocarburs). Reduir el consum de combustibles. Minimitzar lÕœs de productes consumibles, especialment si s—n contaminants (olis, lubricants). Assegurar la compatibilitat electromagn•tica. Dissenyar plans de manteniment preventius. Dissenyar processos que minimitzin els consums en transport. Minimitzar sorolls i vibracions Fer assaigs i prototipus virtuals

Fase de construcció Sostenibilitat general · · · ·

Evitar materials i/o processos contaminants. Minimitzar i/o reutilitzar els residus o les deixalles produ•des durant la construcci—. Acumular energia per reutilizar-la en el procŽs. Utilitzar materials reciclables i processos que siguin menys agressius amb el medi ambient.

5


· · · ·

Utilitzar tecnologies de baix consum. Fer instal.lacions provisionals de baix impacte en el medi on es trobin. Plantejar instal.lacions de separaci— i recollida dels productes sobrants del procŽs constructiu (recollida dÕolis, materials, etc.). Plantejar instal.lacions de tractament dÕaire o aigua o de minimitzaci— del soroll durant la construcci—.

S˜l i aigŸes ·

Disminuir la contaminaci— durant el procŽs de fabricaci— (residus, aigŸes, fums i gasos).

Entorn atmosf•ric ·

Disminuir la contaminaci— durant el procŽs de fabricaci— (residus, aigŸes, fums i gasos).

Poblaci— ·

Efectes sobre lÕentorn natural i les persones (sorolls, vibracions, pols, olors).

Fase d’explotació Sostenibilitat general

6

· · · · · · ·

Gestionar els residus, les deixalles i/o les esc˜ries que es generen en el procŽs accionat. Utilitzar tecnologies amb baixa dissipaci— de pot•ncia. Utilitzar la regulaci— automˆtica. Ubicar id˜niament els espais dÕemmagatzematge de productes, subproductes i residus. Recollir selectivament els olis, greixos, lubricants, refrigerants, etc. utilitzats. Recollir selectivament els residus especials utilitzats. Fer un manteniment correcte per aconseguir una vida œtil mŽs llarga.

Entorn atmosf•ric ·

Emissions a lÕatmosfera (productes nocius, olors, pols)

Poblaci— ·

Seguretat i salut de les persones de lÕentorn (immediat i llunyˆ).

Fase de desmantellament Sostenibilitat general · · · · · ·

Gestionar els productes generats durant el desmantellament. Reutilitzar els m˜duls constructius. Reutilitzar els equips i les instal.lacions. Reutilitzar els materials. Possibilitat de reaprofitar totalment o parcialment lÕequip en altres processos o activitats. Restablir lÕˆrea natural de la zona (si Žs el cas).


Bibliografia · · · · · · · · · · · · · · ·

RIBA, C. (1995). Selección de materiales en el proyecto mecánico. CPDA-ETSEIB. Barcelona. CHEREMISINOFF (1993). Industrial Noise Control Handbook. De. Ann Arbor Science. Michigan. DEGRƒMONT (1991). Water Treatment Handbook Degrémont. DegrŽmont. Rueil-Malmaison. DE SANTO, R.S. (1991). Inorganic Contaminants of Surface Water. Ed. Springer-Verlag. New York. FONTANA y GREENE (1978). Corrosion Engineering. Ed. McGraw-Hill. New York. LUNA I TOMËS, G. (1995). La contaminación atmosférica. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient, Direcci— General de Qualitat Ambiental. Barcelona. MARTêNEZ ORGADO, C. (1988). Los residuos tóxicos y peligrosos. Ministerio de Obras Pœblicas y Urbanismo. Centro de Publicaciones. Madrid. NEMEROW, N.L. (1998). Tratamiento de Vertidos Industriales y Peligrosos. Ed. D’az de Santos. Madrid. NOGUERA, J.M. (1994). Manual de mesurament i avaluació del soroll. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Barcelona. ORGANIZACIîN DE COOPERACIîN Y DESARROLLO ECONîMICO (1974). Contaminación causada por la industria papelera, situación actual. Ministerio de Asuntos Exteriores. Madrid. QUEROL I NOGUERA, J.M. (1994). Manual de mesurament i avaluació del soroll. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Barcelona. QUEROL, J. (1993). Niveles de presión sonora de máquinas y actividades. Ingenieros Industriales de Catalu–a. Asociaci—n/Colegio. Barcelona. TCHBANOGLOUS G. (1994). Gestión integral de residuos sólidos. Ed. McGraw-Hill. Madrid. TOMANY, J.P. (1975). Air Polution: The Emissions, The Regulations & The Controls. American Elsevier Publishing Company, inc. New York. TORRES, A.L.; CAPDEVILA, I. (ed.) (1998). Medi ambient i tecnologia. Guia ambiental de la UPC. Ed. UPC. Barcelona.

Legislació ·

Normes i reglaments ambientals comunitaris, estatals, auton˜mics i locals. Reglamentaci— espec’fica de cada activitat. CEN. ComitŽ Europeu de Normalitzaci— (normes EN, ENV). AENOR. Associaci— Espanyola de Normalitzaci— (normes UNE).

7


2. Projectes de grans instal.lacions industrials i d’urbanisme Fase d’avantprojecte Sostenibilitat general · · · · · · · ·

Capacitat del medi natural per integrar el projecte. Recursos naturals que cal protegir i/o disponibles. Integraci— paisatg’stica de lÕobra dÕurbanitzaci— i empla•ament (intrusi— visual, elecci— de la tipologia estructural i dels materials). Incid•ncia social, estudi de la demanda de s˜l i habitatge, indœstria i llocs de treball, etc. Disponibilitat de recursos energ•tics, xarxes dÕabastament i sanejament. Localitzaci— i connexions amb les xarxes de serveis. Estabilitat o variaci— de lÕentorn f’sic enfront de lÕestructura. Previsi— de possibles fuites i/o accidents.

Flora i fauna 8

· ·

Impacte sobre la flora i la fauna (ˆrees del Pla dÕespais dÕinter•s natural - PEIN-, esp•cies protegides). Corredors biol˜gics existents

S˜l i aigŸes · · · · ·

·

Afecci— hidrol˜gica (per assegurar lÕabastament). Capacitat dÕautodepuraci— del medi segons la qualitat de lÕabocament. Quantitat de s˜l disponible, tipus de terreny i qualificaci—. Nivell freˆtic i drenatge superficial presents a lÕempla•ament. Alternatives del sistema depurador: llacunatge; sistemes de tractament (fisicoqu’mic, biol˜gic, eliminaci— de nutrients); reg en plantacions segons el clima, lÕespai i el temps disponibles; energia, etc. Plantejament dÕalternatives als itineraris de transport i reutilitzaci— i abocament dels residus (plantes de tractament, terrenys i abocadors).

Entorn atmosf•ric ·

Anˆlisi del clima (orientaci—, ventilaci—, direcci— del vent).

Poblaci— · ·

Poblaci— (necessitats de comunicaci— i accessibilitat, desenvolupament indu•t i conseqŸ•ncies). Distˆncia de lÕobra a nuclis urbans (olors, sorolls, impacte paisatg’stic).


1. Obres lineals

Fase de redacció del projecte Sostenibilitat general · · · · · · · · · · · · · · · · ·

Mesures de protecci— de conjunts hist˜rics, art’stics i restes arqueol˜giques. Afecci— dels elements paisatg’stics singulars (vistes panorˆmiques, intrusi— visual). Disseny formal: naturalitat, singularitat, normes dÕest•tica, etc. Delimitaci— i establiment de zones verdes i espais lliures, del per’metre urbˆ i de zones de protecci—. Qualitat de la llum (rendiments i durabilitat, manteniment, sistemes i materials). Intrusi— visual (elevaci— sobre el terreny de lÕedifici, xarxes el•ctriques). Integraci— en lÕarquitectura aut˜ctona. Utilitzaci— de components que en la seva fabricaci— incorporin algun residu o subproducte (pneumˆtics, llots de depuradora, cendres de centrals t•rmiques, esc˜ries). Utilitzaci— de materials reciclables i/o reutilitzables. Planificaci— de les instal.lacions energ•tiques (enllumenat, calefacci—, aire condicionat). Si sÕhan de fer servir materials naturals, han de ser de cicle sostenible. Durabilitat i toxicitat dels materials emprats (materials nocius per a la salut, etc.). Afavoriment de la minimitzaci— del consum energ•tic (edificaci—: orientaci—, assolellada, clima, a•llaments, energies netes). Utilitzaci— de components que en la seva fabricaci—, œs o eliminaci— generin el m’nim volum de residus no recuperable. Tractament, abocament i reutilitzaci— dels residus produ•ts (ˆrids, terres). Minimitzaci— de lÕespai ocupat per les instal.lacions i els serveis. Disseny formal de lÕobra, integraci— cromˆtica, lluminositat, acabats.

Flora i fauna · · · ·

Tala i neteja, minimitzaci— del desbrossament. Alteraci— de les condicions de la vegetaci— (per lÕaugment de la pres•ncia entr˜pica). Destrucci— directa de lÕhˆbitat per ocupaci— espacial de lÕobra. Zones verdes i espais lliures.

S˜l i aigŸes · · · · · · · · · · · · ·

Captaci— de les aigŸes dÕabastament (pous, rius, dessalinitzaci—). Contaminaci— dÕaigŸes superficials i subterrˆnies. Lloc dÕabocament dels efluents (necessitats de tractaments) Reutilitzaci— de lÕaigua recollida a les cobertes dels edificis i/o de lÕaigua de sanejament. Disseny de la xarxa dÕabastament (sistema de canonades, empla•ament dels dip˜sits). Disseny de la xarxa de sanejament (recollida, tractament i abocament, transvasaments de conques, dip˜sits de retenci—). Canvi en la permeabilitat del terreny (risc dÕinundacions per la variaci— del quocient dÕescolament, disminuci— de la taxa de recˆrrega dÕaqŸ’fers). Desmunts i rebliments (increment de lÕerosi—, alteraci— de lÕestabilitat del terreny). Excavacions pels fonaments (nivell freˆtic, aigŸes subterrˆnies i superficials). Pavimentacions i recobriments de la superf’cie (permeabilitat, compactaci—). Contaminaci— del s˜l i/o terreny. Modificaci— del s˜l: xarxa viˆria i de transports, connexions, galeries i xarxes de serveis (tra•at i caracter’stiques). Ërids i materials de construcci— (industrials i ornamentals).

9


1. Obres lineals · ·

Risc dÕavingudes, risc dÕesllavissades i risc s’smic. Determinaci—, distribuci— i compatibilitat dels usos del s˜l.

Entorn atmosf•ric · · · · · ·

Alteracions dels corredors dels vents (segons la ubicaci— i lÕal•ada de la instal.laci—). Males olors (instal.lacions de desodoraci—, ventilaci—, cobriment, canalitzaci— dels gasos, etc.). Contaminaci— per fuites, emissions sulfuroses, dioxines (instal.lacions de seguretat, plans dÕemerg•ncia). Afavorir la descontaminaci— situant les zones industrials de manera que el fum sigui dispersat pels corrents de lÕaire. Emissi— de gasos carburants i metalls pesants per lÕincrement del trˆnsit rodat. Variacions microclimˆtiques (desforestaci—, asfaltatge de superf’cies).

Poblaci— · · ·

10

· · · · · ·

Disseny i dimensionament dels serveis segons la poblaci— estimada. Gesti— de residus (recollida selectiva, reciclatge, abocament, incineraci—). Canvis en la qualitat de vida (nivells dÕocupaci—, densitat, edificabilitat, al•ades, compatibilitat dÕusos). Canvis en la forma de vida (conreus i explotacions ramaderes). Millora de lÕaccessibilitat (rampes, senyals sonors). Mol•sties per vibracions i sorolls (compactaci— amb mŽs passades per˜ menys energia). Determinaci— dels nivells dÕocupaci— (densitat, edificabilitat, al•ades). Planificaci— dels modes de comunicaci— i la seva interacci—. Planificaci— dÕinfraestructures. Situaci— dels equipaments comunitaris, centres pœblics i centres urbans.

Fase de construcció Flora i fauna · · ·

Plantacions i jardineria de flora aut˜ctona, compatible amb el clima i les caracter’stiques de la zona. Afectaci— de la vegetaci— de lÕentorn (excavaci—, voladura, moviments de terres i de maquinˆria pesant, rebaixament del nivell freˆtic). Alteraci— del seu hˆbitat (pols, sorolls, terbolesa de lÕaigua).

S˜l i aigŸes · · · · · · · ·

Alteraci— del drenatge (modificaci— temporal de fluxos, interrupci— de cabals). Canvis en la qualitat de les aigŸes superficials i subterrˆnies (abocaments accidentals, moviments de terres). Rebaixament temporal del nivell freˆtic. Contaminaci— dÕaigŸes Desviaci— provisional de cabals durant la intervenci— Avaries i talls accidentals dels serveis dÕabastament i sanejament. Desforestaci—, desbrossament i tala, i construcci— dÕaccessos i vials. Abocament de runes i residus generats durant lÕobra (reaprofitament i reciclatge dels materials dintre de la mateixa obra, bases, subbases, rebliments).


· · · · · · ·

Recobriments de la superf’cie (paviments, alteracions del drenatge). Contaminaci— (œs dÕelements contaminants durant els treballs de construcci—). Desmunts i rebliments (increment de lÕerosi—, alteraci— de lÕestabilitat del terreny). Excavacions pels fonaments (nivell freˆtic, aigŸes subterrˆnies i superficials). Pavimentacions i recobriments de la superf’cie (permeabilitat, compactaci—, estabilitzaci— del s˜ls per evitar lÕerosi—). Alteraci— de la geomorfologia i la geot•cnia de la zona (assentaments, compactacions, grans moviments de terres, substitucions de s˜ls). Alteraci— del s˜l (asfaltatge, formigonat de superf’cies).

Entorn atmosf•ric · · ·

Contaminaci— per gasos i pols a causa del trˆnsit de vehicles pesants i compostos volˆtils en tractaments de superf’cies. Alteracions dels corredors dels vents (segons la ubicaci— i lÕal•ada de lÕedificaci—). Mol•sties per olors, vibracions i sorolls (augment del trˆnsit pesant, maquinˆria de percussi—, moviment de grues, interrupci— i desviament de la circulaci—).

Poblaci— · · · · · ·

Seguretat en lÕˆmbit de lÕobra. Risc dÕaccidents directes i indirectes (desviament de la circulaci—, embussos). Mol•sties ocasionades per lÕobertura de rases i excavacions a cel obert (construcci— del clavegueram i de les instal.lacions). Contaminaci— acœstica per moviment de maquinˆria, transport de contenidors i vehicles. Impacte visual per la instal.laci— de grues, pres•ncia de maquinˆria, provisi— de materials (cal preveure espai), etc. Alteraci— temporal del paisatge (apilament de materials, obertura de rases).

Fase d’explotació Sostenibilitat general · · · · ·

Intrusi— visual de les instal.lacions el•ctriques, el mobiliari urbˆ, les esculleres, els dip˜sits, les grues, les grans mˆquines, etc. Emmagatzematge i manipulaci— de productes perillosos. Emmagatzematge de residus. Precaucions en el transport de residus o mat•ries primeres perilloses. Manteniment de les intal.lacions.

Flora i fauna · · · ·

Revegetaci— de talussos i superf’cies afectades (esp•cies aut˜ctones, hidrosembra, etc.). Mortalitat dÕanimals (instal.lacions el•ctriques, xarxa viˆria). Pres•ncia de rosegadors i insectes en les zones dÕabocaments, xarxa de sanejament, etc. Mol•sties produ•des per lÕaugment de la pres•ncia antr˜pica (sorolls, brut’cia, ca•a, pesca).

11


S˜l i aigŸes · · · · · · · · ·

Contaminaci— dÕaqŸ’fers i aigŸes subterrˆnies per filtracions, fuites, etc. Contaminaci— dÕaigŸes superficials. Gesti— dels cabals residuals. Contaminaci— dÕaigŸes o aqŸ’fers, etc. Contaminaci— dÕaigŸes litorals (emissaris submarins, abocaments). Contaminaci— del s˜l per fuites en lÕemmagatzematge de combustibles i transport de mat•ries perilloses (olis, lubricants, combustibles). Contaminaci— microbiol˜gica del s˜l (trencament de clavegueres, fuites i filtracions). Abocament dÕescombraries, runes i residus. Alteracions en el terreny.

Entorn atmosf•ric · · ·

Modificaci— de la qualitat de lÕaire: gasos, pols i contaminaci—. Contaminaci— atmosf•rica per lÕincrement del trˆnsit rodat atret per la nova instal.laci—, etc. Emissions de gasos, pols, compostos volˆtils, etc.

Poblaci— ·

12

· ·

Accions indu•des (assentaments de poblaci—, creaci— dÕindœstries auxiliars, increment del valor del s˜l). Mol•sties (sorolls, vibracions, olors, etc.). Salut i seguretat (incendis, explosions, fuites, accidents).

Fase de desmantellament Sostenibilitat general · · · ·

Reutilitzaci— dels materials. Reutilitzaci— de les instal.lacions. Dip˜sit, transport de materials i vessament. Dest’ final i condicionament a lÕœs previst.

Flora i fauna ·

Reposici— del terreny i condicionament com a suport dÕesp•cies vegetals.

S˜l i aigŸes ·

Reposici— del s˜l i adaptaci— al seu entorn.

Bibliografia · ·

BLOWERS, Andrew (1993). Planning for a sustainable environment, a report by the Town Planning Association. ETRHSCAN Publications Ltd.London & IUCN & IIED. BOVILL, Carl (1991). Architectural design integration of structural and environmental systems. Van Nostrand Reinhold. New York.


2. Aeroports · · · · · · · · · · · · · · · ·

· · · · · · · · · · ·

COAM (1996). El impacto ambiental en el planeamiento urbanístico. COAM. Fundaci—n Cultural. Madrid. COL.LEGI DÕAPARELLADORS I ARQUITECTES TéCNICS DE BARCELONA (1996). 1. Jornades: Construcció i desenvolupament sostenible. Barcelona. DEGRƒMONT (1991). Water Treatment Handbook Degrémont. DegrŽmont. Rueil-Malmaison. DêAZ LçZARO-CARRASCO, J.A. (1998). Depuración de aguas residuales. MOPU. Madrid. DEPARTAMENT DE POLêTICA TERRITORIAL I OBRES PòBLIQUES (1995). Pla territorial general de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona. ESTEVAN BOLEA, M.T. (1997). Las evaluaciones del impacto ambiental en los grandes proyectos industriales. CIFCA (Centro int. de Formaci—n en Ciencias Ambientales). Madrid. EUREN (1992). La evaluación del Impacto Ambiental en el Planeamiento Urbanístico. 1. Generalitat valenciana. Conselleria dÕObres Pœbliques, Urbanisme i Transports. Val•ncia. FERNçNDEZ FERNçNDEZ, G.R. (1996). Estudio sobre el urbanismo y la protección de los recursos naturales. Direcci—n General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo. Madrid. FUNDACIîN DUQUES DE SORIA (1994). Medio ambiente y ordenación del territorio. Fundaci—n Duques de Soria, Universidad de Valladolid y Grupo Endesa. Valladolid. GENERALITAT DE CATALUNYA (1994). Pla de Sanejament de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Sanejament. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1996). Programa de tractament dels fangs de les depuradores d’aigües residuals urbanes. Departament de Medi Ambient. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1996). Programa de sanejament d’aigües residuals industrials de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Sanejament. Barcelona. GOVERN BASC (1990). Directrices de ordenación territorial de la comunidad autónoma del País Vasco. Departament dÕUrbanisme, Habitatge i Medi Ambient. Vitoria. GOVERN BASC (1993). Guía sobre criterios ambientales en la elaboración del Planeamiento. Departament de Sanitat. Vitoria. HERNçNDEZ MU„OZ, Aurelio (1998). Depuración de las aguas residuales. Colegio ICCP. Madrid. INSTITUT CERDË (1997). Proyecto HIADES: conclusiones. Criterios energéticos y medioambientales en la edificación y referencia medioambiental de materiales. Estudi in•dit. Institut Cerdˆ i ICAEN. Barcelona. ITEC (1995). Manual de construcció. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Barcelona. LLINARES GALIANA, J. (1991). Acústica arquitectónica y urbanística. Universitat Polit•cnica de Val•ncia. Val•ncia. LYNCH, K. (1984). La imagen de la ciudad. M•xic D.F. Gili cop. MARTêNEZ SARANDESOS, JosŽ; MEDINA MURO, Maria; HERRERO MOLINA, Mar’a Agustina (1992). Árboles en la ciudad. MOPT. Madrid. MASTERS, G.M. (1991). Introduction to environmental engineering and science. Prentice Hall. Englewood Cliffs. EUA. METCALF-EDDY (1998). Ingeniería de aguas residuales: tratamiento, vertido y reutilización. Ed. McGraw-Hill. Madrid. METCALF-EDDY (1998). Ingeniería Sanitaria. Tratamiento y reutilización de aguas residuales. Labor. Barcelona. MOPT (1991). Directrices ambientales para la planificación y gestión de asentamientos. MOPT. Madrid. MOPU (1982). Las evaluaciones de impacto ambiental. Colecci—n de unidades tem‡ticas ambientales. Direcci—n General de Medio Ambiente. Madrid. MUJERIEGO, Rafael (1990). Riego con agua residual municipal regenerada. Manual práctico. Edicions de la UPC. Barcelona. OCDE (1991). El entorno urbano, políticas medioambientales para los años 90. Centro de publicaciones del MOPT. Madrid.

13


· · · · · · · ·

RAMALHO, R.S. (1996). Tratamiento de aguas residuales. RevertŽ. Barcelona. ROGER FERNçNDEZ, Gerardo (1996). Estudio sobre el urbanismo y la protección de los recursos naturales. Direcci—n General de la Vivienda, la Arquitectura y el Urbanismo. Madrid. SALVATO, J.A. (1992). Environmental engineering and sanitation. John Wiley & Sons. New York. EUA. SANS, R.; DE PABLO, J.(1989). ÒIngenier’a ambiental. Contaminaci—n y tratamientosÓ. Water Environment & Technology. Revista mensual. SUKOPP, H. (1989). Naturaleza en las ciudades. MOPU. Madrid. TORRES, A.L.; CAPDEVILA, I. (ed.). (1998). Medi ambient i tecnologia. Guia ambiental de la UPC. Edicions UPC. Barcelona. UPC (1998). Criteris ambientals en el disseny, la construcció i la utilització dels edificis. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Barcelona. WESTMAN, W.E. (1985). Ecology Impact Assesment, and Environmental Planning. John Wiley & Sons. Nova York.

Legislació · · · ·

14

· · · · ·

Llei 5/1981, de 4 de juny, sobre desplegament legislatiu en mat•ria dÕevacuaci— i tractament dÕaigŸes residuals (DOGC nœm. 133, de 10.6.81). Decret 216/1985, de 15 de juliol, sobre mesures addicionals dÕimplantaci— dels r•gims especials de sanejament (DOGC nœm. 578, de 21.7.85). Decret 54/86, de 30 de gener, sobre ajuts per a la realitzaci— dÕactuacions dÕeliminaci— de cˆrrega contaminant (DOGC nœm. 666, de 26.3.86). Ordre de 19 de febrer de 1987 per la qual sÕestableixen normes complementˆries en mat•ria dÕautoritzacions dÕabocament dÕaigŸes residuals (DOGC nœm. 816, de 16.3.87). Llei 19/1991, de 7 de novembre, de reforma de la Junta de Sanejament (DOGC nœm. 1572, de 23.3.92). Decret 61/1992, de 17 de febrer, dÕaprovaci— dels estatuts de la Junta de Sanejament (DOGC nœm. 1572, de 23.3.92). Decret 83/1996, de 5 de mar•, sobre mesures de regulaci— dÕabocaments dÕaigŸes residuals (DOGC nœm. 2180, dÕ11.3.96). Reial decret 1138/90 relatiu a les aigŸes dÕabastament. Pla nacional de sanejament i depuraci— dÕaigŸes residuals (BOE nœm. 113, de 12.5.95).


3.cions Projectes de construcció i instal.laFase d’avantprojecte Sostenibilitat general · · · · · · · · ·

Recursos naturals que cal protegir i/o disponibles (materials necessaris i la seva proced•ncia). Possibilitat dÕadaptaci— de lÕestructura a diferents usos. Estabilitat o variaci— de lÕentorn f’sic enfront de lÕestructura. Integraci— paisatg’stica (intrusi— visual, elecci— de la tipologia estructural i dels materials). Localitzaci— i connexions amb les xarxes de serveis. Estudi de la capacitat del medi per acceptar lÕobra. Sistemes de recollida selectiva. Mesures dÕestalvi energ•tic i de recursos (aigua, etc.) Introducci— dÕa•llaments.

Flora i fauna ·

Impacte sobre la flora i la fauna (Pla dÕespais dÕinter•s natural ÐPEIN-, esp•cies protegides).

S˜l i aigŸes · ·

Afecci— hidrol˜gica (per assegurar lÕabastament). Capacitat portant del terreny (afectaci— dels cursos dÕaigua per la fonamentaci—).

Entorn atmosf•ric ·

Anˆlisi del clima (orientaci—, ventilaci—, direcci— del vent).

Poblaci— · ·

Incid•ncia social, estudi de la demanda de s˜l i habitatge, indœstria i llocs de treball, etc. Poblaci— (necessitats de comunicaci— i accessibilitat, desenvolupament indu•t i conseqŸ•ncies).

Fase de redacció del projecte Sostenibilitat general · · ·

Minimitzaci— de lÕespai ocupat per les instal.lacions i serveis. Intrusi— visual (elevaci— sobre el terreny de lÕedifici, xarxes el•ctriques). Integraci— en lÕarquitectura aut˜ctona.

15


· · · · · · · · · · ·

Utilitzaci— de components que en la seva fabricaci— incorporin algun residu o subproducte (pneumˆtics, llots de depuradora, cendres de centrals t•rmiques, esc˜ries, etc.). Utilitzaci— de materials reciclables i/o reutilitzables. Planificaci— de les instal.lacions energ•tiques (enllumenat, calefacci—, aire condicionat). Si sÕhan de fer servir materials naturals, han de ser de cicle sostenible. Durabilitat i toxicitat dels materials emprats (materials nocius per a la salut, etc.). Afavoriment de la minimitzaci— del consum energ•tic (edificaci—: orientaci—, assolellada, clima, a•llaments, energies netes). Adequaci— dels m•todes constructius per tal de no desaprofitar material (p.e. encofrats perduts o reutilitzables). Utilitzaci— de components que en la seva fabricaci—, œs o eliminaci—, generin el m’nim volum de residus no recuperables. Optimitzaci— de les seccions de formig— armat i pretensat. Utilitzaci— de materials de lÕarquitectura de la zona. Tractament, abocament i reutilitzaci— dels residus produ•ts (ˆrids, terres).

Flora i fauna · · ·

Tala i neteja, minimitzaci— del desbrossament. Eliminaci— del s˜l edˆfic (asfaltatge, formigonat de superf’cies). Destrucci— directa de lÕhˆbitat per ocupaci— espacial de lÕobra.

S˜l i aigŸes

16

· · · · · · · · · · ·

Captaci— de les aigŸes dÕabastament (pous, rius). Contaminaci— dÕaigŸes i/o dÕaqŸ’fers. Lloc dÕabocament dels efluents (necessitats de tractaments). Reutilitzaci— de lÕaigua recollida a les cobertes dels edificis i/o de lÕaigua de sanejament. Paviments amb drenatge (per evitar excedents dÕaigua). Disseny de la xarxa dÕabastament (sistema de canonades, empla•ament dels dip˜sits). Disseny de la xarxa de sanejament (recollida, tractament i abocament, dip˜sits de retenci—). Desmunts i rebliments (increment de lÕerosi—, alteraci— de lÕestabilitat del terreny). Excavacions pels fonaments (nivell freˆtic, aigŸes subterrˆnies i superficials). Pavimentacions i recobriments de la superf’cie (permeabilitat, compactaci—). Contaminaci— del terreny.

Entorn atmosf•ric · · ·

Alteracions dels corredors dels vents (segons la ubicaci— i lÕal•ada de lÕedifici). Males olors (instal.lacions de desodoraci—, ventilaci—, cobriment, canalitzaci— dels gasos, etc.). Contaminaci— per fuites, emissions sulfuroses, dioxines (instal.lacions de seguretat, plans dÕemerg•ncia).

Poblaci— ·

Introducci— de barreres i/o tanques en lÕentorn de poblaci—.


Fase de construcció Flora i fauna · · ·

Afectaci— de la vegetaci— de lÕentorn (excavaci—, voladura, moviments de terres i de maquinˆria pesant, rebaixament del nivell freˆtic). Alteraci— del seu hˆbitat (pols, sorolls, terbolesa de lÕaigua). Desforestaci— (construcci— dÕaccessos i vials).

S˜l i aigŸes · · · · · ·

Contaminaci— dÕaigŸes. Desviaci— provisional de cabals durant la intervenci—. Avaries i talls accidentals dels serveis dÕabastament i sanejament. Abocament de residus generals durant lÕobra. Recobriments de la superf’cie (paviments, alteracions del drenatge). Contaminaci— (œs dÕelements contaminants durant els treballs de construcci—).

Entorn atmosf•ric ·

Contaminaci— per gasos i pols a causa del trˆnsit de vehicles pesants i compostos volˆtils en tractaments de superf’cies.

Poblaci— · · · · ·

Mol•sties per vibracions i sorolls (augment del trˆnsit pesant, maquinˆria de percussi— i moviment de grues). Seguretat en lÕˆmbit de lÕobra. Risc dÕaccidents directes i indirectes (desviament de la circulaci—, embussos). Mol•sties ocasionades per lÕobertura de rases i excavacions a cel obert (construcci— del clavegueram i de les instal.lacions). Alteraci— temporal del paisatge (apilament de materials, obertura de rases).

Fase d’explotació Sostenibilitat general · ·

Intrusi— visual en al•ada de les instal.lacions, els dip˜sits, les grues, les grans mˆquines, etc. Disseny formal de lÕobra, integraci— cromˆtica, lluminositat i acabats.

Flora i fauna · · ·

Alteraci— de les condicions de la vegetaci— (per lÕaugment de la pres•ncia antr˜pica). Revegetaci— de talussos i superf’cies afectades (esp•cies aut˜ctones, hidrosembra, etc.). Mol•sties produ•des per lÕaugment de la pres•ncia antr˜pica (sorolls, brut’cia, ca•a, pesca).

17


S˜l i aigŸes · · · ·

Gesti— dels cabals residuals. Contaminaci— dÕaigŸes o aqŸ’fers per filtracions, fuites, etc. Alteracions en el terreny. Contaminaci— microbiol˜gica del s˜l (trencament de clavegueres, fuites i filtracions).

Entorn atmosf•ric · ·

Contaminaci— atmosf•rica per lÕincrement del trˆnsit rodat atret per la nova instal.laci—, etc. Emissions de gasos, pols, compostos volˆtils, etc.

Poblaci— · · ·

Accions indu•des (assentaments de poblaci—, creaci— dÕindœstries auxiliars, increment del valor del s˜l). Mol•sties (sorolls, vibracions, olors, etc.). Riscs (incendi, explosi—, fuites contaminants, etc.).

Fase de desmantellament Sostenibilitat general 18

· · · ·

Reutilitzaci— dels materials. Reutilitzaci— de les instal.lacions. Dip˜sit, transport de materials i abocament. Dest’ final i condicionament a lÕœs previst.

Flora i fauna ·

Reposici— del s˜l al seu estat inicial i adaptaci— a lÕentorn f’sic.

S˜l i aigŸes ·

Reposici— del terreny i condicionament com a suport dÕesp•cies vegetals.

Bibliografia · · · · · ·

BOVILL, C. (1991). Architectural design integration of structural and environmental systems. Van Nostrand Reinhold. New York. EUA. DEGRƒMONT (1991). Water Treatment Handbook Degrémont. DegrŽmont. Rueil-Malmaison. DêAZ LçZARO-CARRASCO, JosŽ A. (1998). Depuración de aguas residuales. MOPU. Madrid. ESTEVAN BOLEA, M.T. (1997). Las evaluaciones del impacto ambiental en los grandes proyectos industriales. CIFCA. Madrid. GENERALITAT DE CATALUNYA (1994). Pla de aanejament de Catalunya. Departament de Medi Ambient, Junta de Sanejament. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1996). Programa de tractament dels fangs de les depuradores d’aigües residuals urbanes. Departament de Medi Ambient. Barcelona.


· · ·

· · · · · · · · · ·

GENERALITAT DE CATALUNYA (1996). Programa de sanejament d’aigües residuals industrials de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Junta de Sanejament. Barcelona. HERNçNDEZ MU„OZ, Aurelio (1998). Depuración de las aguas residuales. Colegio ICCP. Madrid. INSTITUT CERDË (1997). Proyecto HIADES: conclusiones. Criterios energéticos y medioambientales en la edificación y referencia medioambiental de materiales. Estudi in•dit. Institut Cerdˆ i ICAEN. Barcelona. ITEC (1995). Manual de construcció. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Barcelona. METCALF-EDDY (1998). Ingeniería de aguas residuales: tratamiento, vertido y reutilización. Ed. McGraw-Hill. Madrid METCALF-EDDY (1998). Ingeniería Sanitaria. Tratamiento y reutilización de aguas residuales. Labor. Barcelona. MUJERIEGO, R. (1990). Riego con agua residual municipal regenerada. Manual práctico. Edicions UPC. Barcelona. RAMALHO, R.S. (1996). Tratamiento de aguas residuales. RevertŽ. Barcelona. SALVATO, J.A. (1992). Environmental engineering and sanitation. John Wiley & Sons. New York. EUA. SANS, R.; DE PABLO, J.(1989). Ingeniería ambiental. Contaminación y tratamientos. Marcombo Boixareu cop. Barcelona. TORRES, A.L.; CAPDEVILA, I. (ed.). (1998). Medi ambient i tecnologia. Guia ambiental de la UPC. Edicions UPC. Barcelona. UPC (1998). Criteris ambientals en el disseny, la construcció i la utilització dels edificis. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Barcelona. Water Environment & Technology (Washington). Water Pollution Control Federation.

19


4. Projectes de logística i organització de l’empresa Fase d’avantprojecte Sostenibilitat general · · · · · · · · · ·

Fer un disseny sostenible que incorpori fonts renovables dÕenergia. Elaborar sistemes compatibles i versˆtils. Fer dissenys modulars que facilitin el desmantellament. Realitzar dissenys tenint en compte el futur reaprofitament dels elements. Prioritzar processos amb un consum eficient de mat•ries primeres. Recursos naturals que cal protegir i/o disponibles. Disponibilitat de recursos energ•tics, xarxes dÕabastament i sanejament. Alternatives dÕitineraris de transport, reutilitzaci— i abocament dels residus (plantes de tractament, terrenys i abocadors). Localitzaci— i connexions amb les xarxes de serveis. Aplicabilitat ISO 14000.

Poblaci— 20 · ·

Incid•ncia social, estudi de la demanda de s˜l i habitatge, indœstria i llocs de treball, etc. Poblaci— (necessitats de comunicaci— i accessibilitat, desenvolupament indu•t i conseqŸ•ncies).

Fase de redacció del projecte Sostenibilitat general · · · · · · · · · · · ·

Estudiar la toxicitat dels materials, els processos i els recursos que sÕhan dÕemprar. Estudiar la durabilitat dels materials, els processos i els recursos que sÕhan dÕemprar. Avaluar i optimitzar lÕefici•ncia energ•tica. Estudiar lÕefici•ncia dels sistemes de refrigeraci— i/o calefacci—. Minimitzar el consum dÕenergia, materials, subministraments, etc. Prioritzar lÕœs de tecnologies netes i/o alternatives. Usar materials reaprofitables. Minimitzar lÕœs de productes consumibles Disseny de plans de manteniment preventius. Disseny de processos que minimitzin els consums en transport. Gesti— de residus (recollida selectiva, reciclatge, abocament, incineraci—). Estudi i aplicaci— dÕISO 14000.


Poblaci— · · ·

Canvis en la qualitat de vida (nivells dÕocupaci—, densitat, edificabilitat, al•ades, compatibilitat dÕusos). Planificaci— dels modes de comunicaci— i la seva interacci—. Planificaci— dÕinfraestructures. Situaci— dels equipaments comunitaris, els centres pœblics i els centres urbans.

Fase d’implantació Sostenibilitat general · · · · ·

Utilitzar materials reciclables i processos que siguin menys agressius amb el medi ambient. Utilitzar tecnologies de baix consum. Utilitzar instrumentaci— virtual. Estudi i aplicaci— dÕISO 14000. Impacte visual per la instal.laci— de grues, la pres•ncia de maquinˆria, la provisi— de materials (cal preveure espai), etc.

Poblaci— · · ·

Seguretat en lÕˆmbit de treball. Risc dÕaccidents directes i indirectes. Contaminaci— acœstica per moviment de maquinˆria, transport de contenidors i vehicles.

Fase d’explotació Sostenibilitat general · · ·

Emmagatzematge de productes, subproductes i residus. Contaminaci— atmosf•rica per lÕincrement del trˆnsit rodat atret per la nova instal.laci—, etc. Implantaci— ISO 14000.

Poblaci— · · · ·

Seguretat i salut de les persones de lÕentorn (immediat i llunyˆ). Accions indu•des (assentaments de poblaci—, creaci— dÕindœstries auxiliars, increment del valor del s˜l). Mol•sties (sorolls, vibracions, olors, etc.). Salut i seguretat (incendis, explosions, fuites, accidents).

Fase de desmantellament Sostenibilitat general · ·

Gesti— dels productes generats durant el desmantellament. Reutilitzaci— de m˜duls constructius.

21


· · · ·

Reutilitzaci— dÕequips i instal.lacions. Possibilitat de reaprofitar total o parcialment lÕequip en altres processos o activitats. Dip˜sit, transport de materials i abocament. Dest’ final i condicionament a lÕœs previst.

Bibliografia · · · · · · · · · ·

22

AGUILERA, F. (1992). Sobre la relevancia conceptual de la economía medioambiental. III Jornadas de Econom’a Cr’tica. Barcelona. BERMEJO, R. (1994). Manual para una economía ecológica. Ed. Bakeaz. Bilbao. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT, DIRECCIî GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL (1996). Iniciación a la Evaluación del Ciclo de Vida. Generalitat de Catalunya. Barcelona. HERNçNDEZ, L. (1997). Gestión medioambiental en la empresa. Editorial Mundo-Prensa. Madrid. LAMPRECHT, J. (1997). ISO 14000: Directrices para la implantación de un sistema de gestión medioambiental. AENOR. Madrid. Legislación sobre Medio Ambiente Natural. Editorial Civitas. Madrid (1979). MINISTERIO DE EDUCACIîN Y CIENCIA (1979). Legislación sobre Medio Ambiente Natural. Editorial Civitas. Madrid. RUESGA, S. (1995). Empresa y Medio Ambiente. Editorial Pir‡mide. Madrid. SOLANELLAS, A. (1990). La gestión Ambiental en la Empresa. Fundaci—n Monturiol. UNTEC 90. Tarragona. TORRES, A.L.; CAPDEVILA, I. (ed.) (1998). Medi ambient i tecnologia. Guia ambiental de la UPC. Edicions UPC. Barcelona.


23

Aquesta guia ha estat realitzada per: Miquel Casals Casanova AndrŽs F. Navarro Flores Driss Belkhir Mariano Sydney Rubio Asbrock Sota la direcci— i la coordinaci— de: Miquel Casals Casanova

Servei dÕInformaci—, Imatge i Publicacions de la UPC, 2000 (5181) Disseny coberta: Manuel Andreu Imprimeix: Barcelona Digital Dip. legal: B-2.780-2000 Impr•s en paper ecol˜gic

guia ambiental  

prueba de como subir un documento

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you