FRONT. maig

PORTAVEU DEL PSUC VIU - COMARQUES GIRONINES www.psuc.org / psucviucc.gg@gmail.

6.200.000 aturats a Espanya 900.000 a Catalunya A Girona: 50 aturats més cada dia

II ÉPOCA MAIG 2013 N. 689

Declaració p olítica del PSUC Viu i el PCC Els temps de lluita són temps d’u nitat.

Per l’unitat de ls i les Comunistes d e Catalunya (pàg ina 4)

Deien (Rajoy i Mas) que amb ells baixaria l’atur

Ni vergonya ni decència!

El davantal del Front El 6 de gener del 1981, dia de Reis, amb la clausura del V Congrés del PSUC, es pot ben dir que es va fracturar de forma irreparable no només l’instrument que havia estat el pal de paller de l’antifranquisme a Catalunya, sinó també l’eina sense la qual no era concebible una Catalunya avançada, en el camí del socialisme i del comunisme.

Jordi Pujol, que quan vol és prou franc, declarava el 16 del mateix mes que “un fet determinant en la crisi del PSUC, a la meva manera de veure, és que en els propers anys Espanya entrarà a l’OTAN”. Paraules sibil.lines que auguraven que era condició “sine qua non” la desactivació del comunisme català en la deriva dretana de la situació política a casa nostra, que té com a culminació l’actual poti-poti de corrupció, enviliment de la democràcia, atur, espoli de classe i desmantellament de les conquestes socials, cosa difícilment concebible amb un PSUC fort.

El primer de maig del 2013, el PSUC viu i el PCC, amb una Declaració política conjunta adreçada a tots aquells que, organitzats o no, es reclamen del comunisme, es proposen iniciar “un procés d’unitat dels homes i dones comunistes que viuen i treballen a Catalunya”, i davant dels reptes que avui vivim, manifesten que és necessari “com en altre temps, un gran partit comunista de tots/es per les noves tasques de la revolució democràtica i pel socialisme”. Els temps de lluita ha de ser, en efecte, temps d’unitat. Benvingut sigui el mes de maig, mes de floracions, de canvis i de Revolució.

Salut i República

editorial 50 aturats més cada dia

R

obar (algú) amb engany i males arts, així és xia en un 50%. Davant d’això, qui gosa dir que com el diccionari defineix el verb estafar, i no som davant de l’espoli de classe més salconvindrem que estafa, acció i efecte d’estafar, vatge? Quina ànima de càntir pensa en una sorés l’atribut que més s’adiu al subjecte crisi. tida de la crisi en el marc del capitalisme, quan Aquesta crisi és una estafa. Hi ho és perquè en és precisament la crisi la forma que ha pres el el rerefons de tot plegat una cosa queda clara: capitalisme per tal d’incrementar bestialment uns, la gran majoria, els treballadors i treballa- els seus beneficis? dores, les classes populars perden per tal que uns altres, el capitalisme especulatiu, la banca, Dia rere dia les conquestes socials es veuen els grans empresaris guaagredides i els drets col·lecnyin. 50 gironins van cada tius laminats. Com a mosCom uns vulgars estafadors dia a engrossir l’holocaust van vendre amb engany i males tra un botó: el juliol, dos que suposa el nombre desmilions de treballadors arts allò que no tenen: comunal d’aturats a Espapoden perdre el conveni ni vergonya i ni decència. nya i a Catalunya. Que col.lectiu. D’altra banda la ningú s’amagui: tant el PP corrupció és quelcom més com CiU van anar a les que un catàleg de pocaeleccions venent la moto vergonyes: és la conseque amb ells baixaria l’aqüència de la manca de tur, CiU fins i tot va garcontrol públic sobre les rular que ho faria en un decisions polítiques.

50%. Com uns vulgars estafadors van vendre El Primer de Maig d’enamb engany i males guany ha significat un inarts allò que no tenen: crement notable de ni vergonya i ni decènl’acció reivindicativa al cia. carrer. A Girona la mobilització sindical ha tripliPerquè aquesta és la cat la seva presència. realitat que posa de Això és important, però encara insuficient. Una manifest el fracàs rotund de les polítiques so- altra política és possible. Cal continuar amb cioeconòmiques, aplicades a instàncies del ca- l’estratègia de mobilització sostinguda, fent copitalisme més brutal, pels governs del PP i de incidir les lluites socials amb les reivindicacions CiU: 6.200.000 d’aturats (900.000 a Catalu- sindicals, en el camí d’una vaga general, creant nya), un atur juvenil superior al 55%, 152.000 les condicions per a un “escrache” massiu al treballadors autònoms destruïts durant el sistema. I cal transformar la mobilització so2012, 12.000.000 de persones en risc d’exclu- cial en organització, la rebel.lió en alternativa sió social, 1.700.000 llars sense cap ingrés, i l’alternativa en poder. Com diu Cayo Lara, el un 30% de treballadors que no arriben ni a mi- nostre objectiu és “conquerir el poder per tal de leuristes, 300.000 llars que posar les lleis al servei de la viuen de la pensió dels majoria social”. El contrari ...la corrupció és quelcom més avis, 415.117 desnona- que un catàleg de pocavergonyes: seran els 50 aturats diaris ments. Els més poderosos, que a les comarques giroés la conseqüència de la manca a Espanya i a Catalunya, nines afegeixen dolor al de control públic sobre han vist, però, com el seu dolor i sofriment al sofriles decisions polítiques. patrimoni a les SICAV creiment.

2

La tribuna del Front

República i Catalunya al S. XIX

E

l 3 de febrer de 1796 tingué lloc la conjura de Sant Blai, intent fracassat de proclamar la república a Madrid per primer cop. El protagonista era un mallorquí que havia passat pel París revolucionari, Joan Mª Picornell.

Condemnat a mort, la pena li fou commutada per la de reclusió perpètua en els penals americans de Puerto Cabello, Portobelo i Panamà. El 1797, Picornell i altres presos fugiren de la presó. Van tornar a proclamar la república, a Venezuela, amb la intenció de restituir al poble la sobirania, instruir-lo i obrir-li els ulls al nou dret, però el 13 de juliol del 1797, per ordre del Capità General de Venezuela, Pedro Carbonell, un bon nombre dels compromesos varen ser empresonats i alguns d'ells, José Mª España i Josep Rossinyol seria executat posteriorment, després de patir suplici. És sorprenent la relació entre Venezuela i Espanya: fa dos-cents anys la direcció era d'aquí cap allà, mentre que avui la revolució ciutadana segueix el camí des d'allà cap aquí.

Però tornant al segle XIX, al 1794-95 esclata la guerra contra la Convenció, un atac coordinat de tots els reis absoluts d'Europa. El General Ricardos entra al Vallespir i assetja Perpinyà, que està a punt de caure.

Els oficials francesos es mostren indecisos. Molts d'ells han servit al rei. Tanmateix el Comitè de Salut Pública envia dos delegats en missió per posar ordre, aixecar la moral i imposar la disciplina: en Fabra, famós per la seva duresa i en Cassanyes, batlle de Canet i heroi de la batalla de Perestortes, quan els seus quatre mil voluntaris de la Cerdanya i el Conflent es llançaren contra les línies borbòniques i trencaren el setge de la capital de Rosselló. L'any següent, les tropes de l'exèrcit de la República, organitzades i disciplinades, feien recular els absolutistes i el perseguien fins el Monestir del Roure, on tingué lloc una de les batalles més desconegudes de la nostra història, en la qual van morir els dos generals en cap, Dugomier i el Conde de la Unión, aquest darrer en estranyes circumstàncies en el moment decisiu de la batalla, possiblement, a mans de les seves pròpies tropes. Aquest dubte i l'acta del consell de guerra que els militars del Borbó celebraren en el Castell de Figueres, on s'havien refugiat després de la batalla, deixa entreveure clarament la complicitat d'una bona part de l'exèrcit espanyol amb els revolucionaris. Això, unit a la indecisió d'alguns generals francesos i a la necessitat d'enviar comissaris polítics des de París, també mostra com, més que una guerra entre espanyols i francesos, ho era entre republicans i monàrquics. En tot cas, Figueres obre les portes a la República, la qual arriba a establir la seva avantguarda a Pontós. De fet, una cosa semblant succeirà posteriorment, durant la Guerra Napoleònica quan, mentre la ciutat de Girona resisteix a l'invasor per tal de defensar la monarquia absoluta i catòlica, l'Empordà i Figueres donaran els càrrecs més alts de la nova administració, que tindrà per objectiu crear una república catalana associada a l'imperi. Aquest projecte, que ja havia estat estudiat per Robespierre, hauria situat Catalunya al mateix nivell que la Confederació del Rhin o que Polònia o que Suècia. Tomàs Puig,alcalde de Figueres, va fer una crida a tots els catalans a imitar els suecs que havien reclamat la instauració d'un règim parlamentari en la persona de Bernadotte, mariscal de Napoleó. Puig renuncià a la República quan comprengué que en el conjunt de Catalunya no hi havia una base social prou ferma per a consolidar-la. El mateix Josep Cassanyes, posat en el dilema de donar suport al terror revolucionari, indispensable per a defensar la República de tants enemics, o bé a cercar en la concòrdia un règim més moderat, que conservant l'essencial de la revolució: codi civil, abolició dels privilegis dels nobles... permetés la reconciliació amb els sector burgesos més moderats, votà la caiguda de Robesbierre en el cop d’estat de Termidor i acabà donant suport al Cònsol Napoleó. Amb la caiguda d'aquest, al 1814, Tomàs Puig, juntament amb Garriga i altres s'exiliaren a França, i en Cassanyes a Espanya, de fet, l'exili republicà començà llavors i penso que el Museu de La Jonquera hauria de tenir-ho en compte. Cassanyes passà primer a Suïssa i després a l'Escala. En Garriga morí a Elna, on la seva tomba avui està oblidada. Tomàs Puig tornà a Figueres, on es defensà dels seus enemics. La lluita per la República continuà activa. Els germans Aragó mantingueren un nucli important a Perpinyà. Manca un estudi exhaustiu d'arxius particulars i biblioteques de les dues ciutats transfrontereres, Figueres i Perpinyà. Cassanyes tornà a Canet del Rosselló el 1830, quan la monarquia absoluta esdevingué parlamentària a França. Calgué esperar fins el 1848 perquè la República tornés a França.

El primer ministre del seu primer govern provisional fou un català d'Estagell anomenat Francesc Aragó. En aquell París revolucionari, el figuerenc Abdó Terrades, que tornava a ser a l’exili, escrivia "La proclama a los republicanos españoles". És poc conegut que Figueres l'any 1843 va ser durant sis mesos, capital de la República Espanyola. Terrades i Ametller van resistir el setge imposat pel General Prim a la republicana i federal Figueres. Els enemics de la República l'anomenaren, despectivament, la Jamància, paraula utilitzada per les classes baixes per a referir-se al menjar. Però per més que l'amaguin, i la vulguin humiliar, la República ve de molt lluny i va més lluny encara.

Víctor Sànchez i Santaló

3

Declaració política del PSUC Viu i el PCC Els temps de lluita són temps d’unitat.

Per l’unitat dels i les Comunistes de Catalunya

E

ls comunistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu) i del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) volem iniciar, conjuntament amb d’altres grups i persones,

un procés d’unitat dels homes i dones comunistes que viuen i treballen a Catalunya.

La nostra història està plena de moments exemplars de lluita pels drets socials, per les llibertats nacionals i pel socialisme i ens considerem continuadors del Partit Socialista Unificat creat ja el 1936 en un procés d’unitat a Catalunya. És necessari avui, com en d’altres temps, un gran partit comunista de tots/es per les noves tasques de la revolució democràtica i pel socialisme.

Aquest procés d’unitat volem desenvolupar-lo de forma creativa pensant també i especialment en les noves generacions de lluitadors i lluitadores que aspiren a superar el capitalisme i desenvolupar una societat justa i lliure, assumint críticament els errors comesos en el passat, entre els quals estan les nostres divisions que cal superar sobre la base d’aquets principis.

Avui vivim a Catalunya, Espanya i Europa reptes crucials pel futur, és necessari participar i augmentar les mobilitzacions contra les polítiques que empobreixen el nostre poble, crear majories socials que siguin capaces de modificar les correlacions de forces, crear noves majories socials i polítiques que frenin primer i derrotin després les polítiques neoliberals.

Per assolir aquests objectius creiem imprescindible el protagonisme de la classe treballadora, la seva unitat ha de ser eix vertebrador d’un ampli moviment alternatiu, amb clar protagonisme del conjunt del sindicalisme de classe, i en especial del que participem fonamentalment els i les comunistes, les CCOO. Avui, més que mai, els drets i reivindicacions dels treballadors i treballadores representen els de l’àmplia majoria de la societat, imprescindibles per una transformació democràtica i revolucionaria del capitalisme.

Pels comunistes catalans, seguint la tradició històrica del PSUC, la construcció nacional i social son dues parts indestriables del mateix projecte i seguim apostant per construir projectes compartits amb d’altres pobles d'Espanya, sempre sota les premisses de la lliure determinació dels pobles, el federalisme i l’internacionalisme. El PSUC Viu i el PCC apostem per una República Federal Plurinacional.

4

Aspirem també a construir una altra Europa, un veritable projecte social, democràtic i sostenible al servei dels treballadors en particular i de la majoria de la ciutadania en general i no com ara al servei de grups oligàrquics que prenen decisions en funció d’interessos financers i corporatius d’esquenes a les persones.

El PSUC Viu i el PCC, conscients de la nostra responsabilitat i sobre la base inicial dels principis assenyalats, pretenem endegar i desenvolupar un procés d’unitat obert a d’altres organitzacions i persones que es reclamen del comunisme i, en especial, a totes aquelles que van deixar de militar o que mai ho han fet per causa de les divisions passades.

El PSUC Viu i el PCC, que partim de diferents realitats respecte a l'espai orgànic dels comunistes en l'àmbit de l'Estat Espanyol, i des de la nostra condició de partits nacionals i de classe, manifestem el compromís que el partit unificat treballarà de forma corresponsable en un projecte compartit amb el Partit Comunista d’Espanya (PCE). Això es concretarà en la forma com històricament ha mantingut les relacions el PSUC amb el PCE. El PSUC Viu i el PCC creiem, com molts homes i dones comunistes no organitzats en partits, que la classe treballadora necessita de la unitat de les esquerres, per això treballem en el marc dels moviments polítics i socials que representen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Izquierda Unida (IU) i impulsem dins d’aquestes forces la concreció a Catalunya d’un Nou Espai de l’Esquerra i d'un Bloc Social i Polític a l'Estat que contribueixin a fer possible processos constituents de canvis econòmics, polítics i socials.

Per aquest necessari procés d’unitat, ara donem un pas endavant que creiem serà qualitatiu i quantitatiu i cridem al conjunt de comunistes i revolucionaris de Catalunya a la unitat i a la lluita.

Visca la Unitat Comunista!

Visca la Classe Treballadora!

Visca Catalunya!

5

Per al debat La prioridad - Lucha de clases y por tanto las alianzas de clase

Albert Miralles Güell

L

lama la atención que el las medidas de la reforma lamanifiesto inaugural pre“Em sento més proper d’un boral que facilitan aún más sentado por Arcadi Oliveres i treballador extremeny o andalús los despidos, con la practica Teresa Forcades haya olviliquidación legal de la negoque d’un burgès català”. Frase dado en la lista “provisional, atribuïda a Josep Solé i Barberà, ciación colectiva. Se intenta orientativa i no exhaustiva de arrinconar la lucha de la puntos a considerar” la re- dirigent del PSUC, a l’Assemblea clase obrera y hacer inútil el de Catalunya. forma laboral, la reforma de enorme trabajo de las orgala negociación colectiva, la nizaciones sindicales en reforma de las pensiones. Un mal pensado podría este nuevo contexto. creer que este olvido tiene relación con las alianzas Para incorporar a la clase obrera a la movilización nacionalistas, que tienden a ser interclasistas. De- sociopolítica, es decir social y política, hay que sijemos que siga la sobre-explotación hasta que tuar con fuerza estos objetivos y no como unos llegue la independencia y luego ya veremos? más de la lista sino como elementos centrales de Llama la atención que las dos cosas que han ca- la misma, si es que apostamos por la lucha de claracterizado la estrategia comunista desde siempre ses para la resistencia, para la defensa y la mejora en este todavía Estado Español, están o bien ob- de las condiciones de vida y trabajo de las gentes viadas o bien olvidadas en este manifiesto inicial. asalariadas, si queremos incorporar a la movilizaLa explotación de clase, que ahora ha aumentado ción, a la lucha por la alternativa anticapitalista, a escandalosamente con las políticas antisociales y amplios sectores del mundo del trabajo y populaantiobreras de los gobiernos del PP en Madrid y de res.

CiU en Catalunya. Con seis millones de personas Son legítimas otras propuestas pero no serán las en paro, más de seiscientas mil en Catalunya, con nuestras sin esta centralidad del mundo del tra-

Plataforma pel procés constituent a Catalunya Oportunitat o error?

E

Maxi Rica i Munté

n el debat engegat des de la presentació de la entén dels temps interns dels partits. La historia plataforma per iniciar un procés constituent en ens ha ensenyat que les masses, una vegada iniel marc d’una república Catalana, que Teresa For- ciat el moviment, es mouen amb vida pròpia, per cades i Arcadi Oliveres, varen fer el passat dia 10 impulsos, de forma passional, sense reflexió. Els d’abril, les formacions de l’esquerra política cata- partits, i de forma clara, aquells que ens considelana hem reaccionat amb desigual suport. Potser, rem revolucionaris, que en principi tindríem la funper la falta de participació directe en el naixement ció d'organitzar i liderar, des de l’estudi de les d’un projecte il·lusionador que formava part del causes objectives del moment, els tempos i opormandat assembleari d’algunes formacions com tunitats, tenim el deure de participar en aquests EUiA, que ja havien iniciat espais, en aquests processos aquest treball amb els partits de ruptura amb el règim estai organitzacions de l’es- ...la funció del partit, i en el nostre blert per assolir l’èxit. querra, per construir un front En el meu parer, la funció cas, la funció dels i de les comú de lluita. Des de EUiA, del partit, i en el nostre cas, comunistes, no es apartar-nos aquesta resposta ha estat la funció dels i de les comud’un procés per no ser al nostre nistes, no es apartar-nos d’un freda, no de rebuig, però no parer “pur” en totes les seves la podem titllar d’entuprocés per no ser al nostre reivindicacions per a un projecte parer “pur” en totes les seves siasta.

La realitat del moment, no comunista i socialista; reivindicacions per a un pro-

6

bajo. No queremos una hegemonía ni de la gran burguesía, ni de la pequeña, ni de las clases medias. Aspiramos a la hegemonía de la clase obrera porque consideramos que la clase obrera es la clase nacional por excelencia para poner los recursos del país al servicio de las personas.

Y una cosa lleva a la otra, si tenemos claro lo central, lo prioritario, las alianzas aparecen con naturalidad. Para luchar por la liquidación de las reformas antiobreras del PP es imprescindible la unidad de acción de la clase obrera de este ámbito de influencia, que es el Estado Español. Para desarrollar al máximo potencial la lucha de clases.

Desde siempre los comunistas lo hemos entendido así. Es cierto que España es la excepción leninista del concepto “un estado un partido”.

Pero la realidad es que la par-

ticipación conjunta de todos los comunistas del estado ha fraguado realidades como el PCE, donde los comunistas catalanes están en la dirección con los mismos derechos que cualquier otra Federación. El concepto es que orgánicamente somos dos partidos pero con una misma identidad política, que nos unen los mismos principios, la misma política y los mismos métodos organizativos. En definitiva una organización para la lucha de clases en el ámbito del estado burgués de hoy, hegemonizado por el sector financiero y los grandes lobbies especuladores, y para la alternativa de mañana con una Republica Federal que contemple el dercho a decidir –la autodeterminación– de los pueblos que la componen.

No solo el PCE expresa esa aspiración de alianza de clase en el marco del estado. Lo expresa también que los dos sin-

jecte comunista i socialista; hem de ser curosos amb cada oportunitat que vagi en el camí de agitar i mobilitzar. No participar, no dotar aquests processos del suport suficient per que es puguin desenvolupar, ens pot fer perdre oportunitats que no ens arribin per altres vies.

Si anem i ens acostem a les propostes del manifest esmentat, -no acabat ni definitiu, en evolució constant amb la participació directe d’aquells que vulguin assumir el repte rupturista i revolucionari que proposa- podem trobar grans coincidències amb un projecte socialista. Aquest acostament, ho hem de fer, per això, sense dogmatismes, ni amb prejudicis previs. Ho hem de fer amb humilitat i serenor. La ruptura amb un règim capitalista, i una democràcia burgesa, segrestada pels interessos de la banca, el

gran capital i els mercaders, té que consolidar-se mercès a la legitimitat que el poble estigui disposat a oferir-li en cada període. La recuperació dels valors centrals del treball, i el qüestionament del principi de la propietat, sigui dels mitjans de producció o d’altres esferes bàsiques pel benestar de les persones, com es l’habitatge, o la terra, esdevindran realitat, tant en quant, hi hagi la maduració i aprenentatge en el si d’un procés per etapes, amb actors i propostes definides en aquestes matèries. Demanar trencar amb els valors i principis del pensament capitalista, no es pot portar a terme, sense l’esgotament de l’hegemonia dels valors i ètica burgesa actuals. De fet, aquesta hegemonia ja ha començat a posar-se en qüestió, des del mateix naixement del manifest, a diferencia de les resolucions 7

Per al debat dicatos mayoritarios en Catalunya y en el conjunto del estado son CC.OO. y UGT, expresión también de la unidad de clase obrera.

Lo expresa también la realidad del proyecto federal de IU, que esta conectando con amplios sectores populares, consolidándose como opción de lucha y de gobierno. Demostrando la utilidad del voto con medidas como la de la Consejera de Fomento y Vivienda de la Junta de Andalucía, Elena Cortes, de IU, comunista, con medidas como la expropiación de viviendas a los bancos para impedir desahucios.

Lo vemos en la acogida y en el soporte que tiene en Catalunya Cayo Lara en cualquiera de sus intervenciones como coordinador general de IU. Alianzas en el ámbito del estado, consecuentes

con políticas anticapitalistas, que pongan el protagonismo de la clase obrera y sus reivindicaciones en primera fila del combate.

Termino mis reflexiones con la conclusión de quien quiere los fines pone los medios.

Lucha de clases y alianzas de clase son la prioridad social y política. Proyectos federales para hacer confluir la lucha, la movilización, las alternativas sociales y políticas, para que sean también alternativa de gobierno los intereses de clase, del mundo asalariado, de la precariedad, del paro, de la exclusión social.

aprovades en el parlament Català, contra la que, en la primera d’aquestes, ja ens hi varem declarar contraris.

Aquest manifest neix des de abaix, de la pròpia societat, amb una declaració d’intencions per la ruptura amb l’ordre establert, al indicar com a reflexió principal, que “L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.”

La utilització oportunista i partidista de l'actual crisi social i econòmica, per part del nacional-capitalisme, com a eina de manipulació i reafirmació de la seva dialèctica xovinista, ens ha de fer treballar d’una forma més directe, en els focus on es poden desenvolupar si no enfrontem altres pensaments, altres visions de la realitat. Participar amb honestedat, ens permetrà fer sentir la nostra veu, la nostra visió d’allò contra el que hi ha que lluitar, allò que realment hi ha que construir en benefici d’una societat lliure. La lluita de classes, i el valor de d’una democràcia social de veritat, solidaria i de visió internacionalista, ha d’estar la nostra aportació. El manifest, fa un decàleg de propostes fonamentals sobre les que iniciar un procés constituent. Propostes que al meu parer son i han estat defensades pel PSUC i EUiA, allà on

hem fet sentir la nostre força. Crec amb sinceritat, que el gran problema que segments del partit poden trobar, es realment la qüestió nacional. El manifest, es lliga territorialment a Catalunya. Camarades com el company Albert Miralles, ho han manifestat sota el paraigües de la lluita de classes en front a la construcció nacional d’un nou estat burges.

L’anàlisi del camarada, critica aquest fet, i qüestiona si aquest ha de ser certament el nostre espai de treball, al entendre que la lluita de classes no pot tenir fronteres, i que un nou estat que no defensa aquest principal valor, no serà més que un nou espai de regeneració dels valors capitalistes i dels seus quadres hegemònics (petita, mitjana i gran burgesia). Tot i que comparteixo bona part del seu anàlisi, no observo cap retrocés i molts avenços cap a una democràcia social i popular, en les propostes per un constituent, que introdueix el manifest. La única certesa que tindríem que tenir, es que allà on hi hagin moviments per un canvi social, tenim i hem de tenir participació.

12

Albert Miralles Güell Miembro del Comité Ejecutivo del Psuc viu

Maxi Rica i Munté

GIRONA 12. HORES PL. INDEPENDÈNCIA

9

Aturem la ruïna social: mobilització

Un Primer de Maig multitudinari C

om no es veia des de fa anys, la manifestació del Primer de Maig d’enguany ha estat multitudinària a Girona. Sota el lema “S’ho volen carregar tot. Els drets laborals i socials”, i convocades per les centrals sindicals CC.OO i UGT, més de 4.000 persones van desfilar i exigir el final de les retallades i un canvi en les polítiques econòmiques i socials tant del govern del PP com del de CiU. "Cada dia es queden a l'atur més de 50 gironins i com que no es crea ocupació un de cada tres no pot tornar a treballar", va afirmar la secretària general de la UGT, Dolors Bassa. I va afegir que "avui és un dia per gastar sabates i clamar pels drets de la classe treballadora".

També en Bartomeu Compte, secretari general de CCOO, va criticar les polítiques d'austeritat i va reclamar el desbloqueig dels convenis col·lectius. Segons Bartomeu Compte, els governs i les patronals

10

estan trencant les regles del joc de les relacions laborals del nostre país i va lamentar que ja superem els 6,2 milions d'aturats al conjunt de tot Espanya, més de 94.000 a la demarcació de Girona. També va recordar que Espanya és el segon país de la UE amb una proporció més alta de persones ocupades a temps parcial, i que malgrat que voldrien treballar més hores no poden fer-ho.

Va ser digne de destacar la presència d’EUiA i del PSUC VIU a la manifestació. En el decurs de la mateixa foren repartits profusament exemplars de NOU TREBALL, així com la Declaració conjunta PSUC VIU PCC cridant a la unitat comunista. De manera significativa la propaganda comunista era acollida amb interès, i no van ser pocs els que van manifestar la seva alegria per la crida unitària. “Ja era hora!” alguns van deixar anar.

Aturem la ruïna social: propostes

Resumen de propuestas del Plan de IU para la creación de empleo Ante la situación de emergencia social, económica y política, Izquierda Unida somete al debate parlamentario y social un conjunto de medidas que adelanten las condiciones para una salida social de la crisis, basada en el aumento del empleo. El objetivo de estas propuestas es crear empleo, no lograr un llamado Pacto de Estado.

Ese Pacto ya existe y está constituido en lo fundamental por la reforma del art. 135 de la Constitución, negociada por PP, PSOE, CiU y otras fuerzas de la derecha parlamentaria y aprobada sin refrendo popular, y la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria, acordada por las mismas partes sin diferencias significativas. Ambas son causas determinantes de la situación actual y del escaso margen existente para implementar políticas de empleo. Además, denunciamos el modelo de consenso que se propone, más orientado a abrillantar los deteriorados blasones de la institución monárquica que a combatir el paro.

Crear empleo es un objetivo fundamental que no puede ser distraído por argucias colaterales para alcanzar otros fines.

No obstante, como es tradicional en Izquierda Unida hacemos propuestas constructivas, que consideramos viables y solventes. Existe espacio para acordar políticas concretas, máxime cuando parece confirmarse una inflexión en la política de la troika. Comisión Europea, BCE y FMI han constatado el fracaso de las políticas de austeridad y recortes, que están sumiendo a la Unión Europea en la recesión. Pero a este fracaso económico hay que unir el fracaso político: crece la movilización frente a esas medidas y se producen cambios políticos de gran importancia en algunos países europeos. Los pueblos de Europa plantan cara a las imposiciones del capital financiero y de las grandes empresas.

En ese contexto, hay posibilidades de abrir paso a otras políticas. No como resultado de un consenso imposible entre intereses contradictorios, sino de cambios en la correlación de fuerzas. Izquierda Unida se sitúa en la movilización y la protesta, pero también en la intervención y la propuesta. En consecuencia, IU propone un paquete de medidas con una triple finalidad: a) Transformar la comparecencia del Presidente del Gobierno en el debate monográfico sobre el empleo que venimos reclamando desde hace meses. b) Emplazar a Mariano Rajoy al desarrollo de políticas de empleo concretas, sin las que la petición de dimisión de su Gobierno y convocatoria de elecciones generales estará aún más justificada. c) Alimentar un gran debate social sobre el empleo, que cree las condiciones para culminar en una amplia propuesta que cuente con la opinión sindical, social y académica, y donde puedan acordarse las medidas necesarias para salir de la actual situación.

11

Con este planteamiento, Izquierda Unida organiza sus propuestas en 9 escenarios de debate y 22 medidas concretas. Es una estructura equivalente a las reformas del Gobierno, aprobadas en el último Consejo de Ministros. La razón no es caprichosa, se trata de contrastar de forma evidente como mientras en la política del PP no hay ningún contenido concreto significativo orientado a la creación de empleo, nuestras propuestas tienen ese contenido esencial. Los nueve escenarios, cuyo debate proponemos, pueden resumirse de la siguiente manera

A) La creación de empleo y el necesario estímulo de la economía productiva requieren soluciones esencialmente políticas. Proponemos reducir el paro a la media de la UE, es decir en el entorno del 12%, en el plazo de tres años. Por tanto, estamos planteando una reducción de 3,4 millones de parados, que han de ser fruto de políticas de creación de empleo y afloramiento de la economía sumergida. Para ello, hay que financiar esas políticas con una contribución fiscal equivalente a la media de la UE y con una reducción del fraude fiscal y la economía sumergida hasta las cifras medias de la UE. B) El debate debe clarificar hasta qué punto se debe utilizar el sector público en la economía: su papel en los sectores estratégicos, en la inversión pública, y en la creación de empleo mediante la dotación suficiente de los servicios públicos. Proponemos que la Banca nacionalizada facilite crédito a las pequeñas empresas y autónomos por importe de 30.000 millones de euros.

C) Otro escenario necesario para el debate es la modificación de las relaciones laborales.

Deben derogarse las reformas laborales.

D) Debe acordarse un Plan Integral de Apoyo a la Pequeña empresa y otro complementario de Desarrollo de la Economía Cooperativa y Social.

E) Debe haber un giro copernicano en nuestra política de participación en Europa, con nuevas alianzas y exigencias.

F) Deben debatirse un conjunto de reformas legales, que permitan un contexto nuevo y favorable para la creación de empleo.

G) Debe haber un paquete concreto de incremento del consumo y la inversión (pública y privada) H) Debe articularse un Plan de Urgencia contra la Pobreza y en favor de la Cohesión Social.

I) Debe iniciarse un gran debate social para construir un Nuevo Modelo Productivo, generador de empleo digno y de calidad, basado en un desarrollo sostenible, en la producción nacional y en el mercado interno.

Entre las 22 medidas concretas, además de las que ya están reflejadas más arriba, destacamos las siguientes: a) Un Plan de empleos verdes (siguiendo los estudios de la Organización Internacional del Trabajo), de rehabilitación de viviendas (13 millones de viviendas con más de 30 años), de refuerzo de los servicios públicos (dependencia, salud, educación, etc.) b) Un Plan de Inversión Pública en servicios públicos de proximidad. c) Facilitar el crédito en los términos antes expresados; favorecer, aprovechando al máximo las directivas europeas, la contratación de bienes y servicios públicos para las pymes, con condicionados de cantidad y calidad del empleo. Apoyar la etiqueta ‘Hecho en España’. d) Desarrollar una política de reindustrialización del país con criterios de diversificación y de impulso de la producción de media y alta tecnología. Impulsar la producción de bienes de consumo durables y sostenibles. e) Incremento del presupuesto público de I+D+i hasta la media de los países de la zona euro. Incremento de 0,7 puntos de PIB. Desarrollar el apoyo tecnológico a las pyme mediante el impulso de Centros Tecnológicos y de Centros de Vigilancia Tecnológica e Inteligencia Económica.

12

f) Acordar medidas de reparto del trabajo y conciliación de la vida laboral y personal. g) Impedir la posibilidad de despido en todas las empresas con beneficios económicos. h) Concretar una política de estímulo del consumo, mediante el aumento del salario mínimo y pensiones más bajas. Crear una política de ingreso mínimo garantizado, mediante ayudas personas y familiares. a. Incrementar el salario mínimo hasta 1.100 euros/mes. b. Elevar en la misma proporción las pensiones públicas más bajas. c. Hacer efectiva la igualdad salarial para hombres y mujeres. i) Desarrollo y aplicación de una Garantía de Seguridad Profesional que asegure a todo trabajador o trabajadora un empleo o una formación remunerada o una renta básica. j) Aplicar un Plan de Empleo/Formación financiado por el Estado y con la colaboración para su aplicación de los Ayuntamientos, destinado a los parados de larga duración. k) Financiación con 60.000 millones de euros en tres años, a través de una reforma fiscal justa y progresiva y de la lucha contra el fraude y la economía sumergida. A ello habrá que añadir los recursos crediticios de las instituciones financieras y los fondos para inversión del BEI. l) Garantizar el derecho a una vivienda digna establecido en la Constitución Española mediante: a. La generalización, mediante la legislación del Estado, de los contenidos del decreto-ley de la Junta de Andalucía que garantiza el derecho a la vivienda. b. La utilización de 50.000 pisos del SAREB (Banco Malo) para un fondo de viviendas de alquiler social adaptado a las condiciones de la vivienda y los ingresos familiares, cuyo techo máximo sean 300 euros mensuales.

13

Aturem la ruïna social: parlen els sindicats

Bartomeu Compte, secretari general de CC.OO. comarques gironines FRONT.-A Girona, quin es el nivell d'atur?

Quin es el percentatge d'empobriment de la ciutadania?. Estem millor o pitjor que a la resta de territoris?

B.C.- A Girona, segons l’atur registrat hem tingut en el mes de febrer de 2013 el màxim nombre conegut mai d’aturats/es en 62.007 persones i, segons l’EPA, molt més fiable, estem en 94.000 aturats/des, el mateix nombre que els habitants de la ciutat de Girona. amb tot, hi ha més de 13.000 ciutadans de les comarques gironines que no tenen cap mena d’ingrés, per això, treballem amb el conjunt de la societat civil gironina la Renda Mínima. Girona està pitjor en atur i sinistralitat que els demés territoris de Catalunya, per la qual cosa, aquesta situació és una vertadera prova de foc per la nostra cohesió social.

potenciar l’entorn. I tant o més important, és l’aposta de la indústria –com l’agroalimentària a Girona– que permet activitat permanent i salaris més alts que el sector turístic. Si aconseguim consolidar aquests dos sectors, crearem futur estable per les comarques de Girona.

FRONT.-Quina visió té el sindicat de les polítiques que està fent els diferents governs, el de Madrid, i el de Catalunya?

B.C.- Els Governs de Madrid, Catalunya i Europeu fan polítiques de contracció de l’activitat en el moment just que cal fer els coses a l’inrevés, el resultat és misèria, empobriment, atur, desigualtats social impensables fa poc temps: és la revolució liberal que vol enrunar el model europeu de postguerra al qual el nostre país li quedava encara un bon tros per equiparar-se. Per tant, cal inversió per generar FRONT.-El teixit productiu de Girona, està activitat i ocupació i un Pla de xoc per implemencanviat arreu de la crisi?. Quins son tar-ho –sense un Pla similar, l’Alemanya de la postels sectors tradicionals de Girona, i quins guerra encara estaria a l’edat de pedra i no hagués son els que estan aguantant millor?. Hi ha estat la major part del problema que patim ara maun creixement de sectors "nous" que ajudin teix al ser el major creditor en contra nostra–: en tot a pal·liar la pèrdua dels tradicionals? cas, el fracàs d’aquestes polítiques ja no ho discuB.C.- La locomotora del sector productiu és l’activi- teix ni el que va suposar el suport acadèmic de les tat turística –que aquest any ha creat menys ocu- polítiques d’austeritat. pació que els anys anteriors per Setmana Santa– seguida per la indústria. Val a dir que la crisi està FRONT.-Quin es el model de sindicat que anorreant ocupació i empreses però no provoca creieu millor per defensar la classe obrera, en canvis significatius en quan al pes dels diferents un moment de clar d'involució democràtica? sectors.

B.C.- El model sindical és el de la responsabilitat, Ara mateix, el sector turístic està fent una aposta és a dir, continuar la batalla de fons contra la revopels salaris baixos que en el moment que es repren- lució liberal procurant aglutinar i incrementar el mogui l’activitat als països àrabs mediterranis farà viment de masses i –malgrat el segrest del Dret del trontollar de nou el sector, i està deixant entrar in- Treball i la Negociació Collectiva que han fet amb versió procedent dels fons opacs de Rússia que pot l’arma de la Reforma Laboral–; disputar cada lloc acabar contaminant la nostra economia, per tant, de treball a la Patronal per exigir-li una responsabila nostra aposta és per fer un salt en la qualitat litat que, amb l’excusa de la crisi, ha abandonat endel sector: un model propi aprofitant les potencia- vers la societat i la ciutadania de les nostres litats del territori en gastronomia, paisatge, arqui- comarques; i, exigir als Governs el canvi de les tectura, qualitat de vida, que permeti la creació seves polítiques perquè el que està en risc és la d’ocupació de qualitat i sostenible. A tal fi, cal mi- societat democràtica que la classe treballadora llorar l’allotjament, els equipaments i conservar i va lluitar i construir en favor de tota la ciutadania.

14

Aturem la ruïna social: parlen els sindicats

Dolors Bassa, secretària general d’UGT comarques gironines FRONT.-A Girona, quin es el nivell d'atur?

Quin es el percentatge d'empobriment de la ciutadania?. Estem millor o pitjor que a la resta de territoris?

D.B.- A Girona , com a demarcació, les dades tant de l’ EPA amb més de 90000 persones desocupades, com de l’atur registrat (és a dir els que estan cobrant una prestació i estan en recerca activa de feina) d’unes 60000 persones indiquen que són dades històriques, que estem en el pitjor moment.

Si tenim en compte la destrucció d’ocupació, veiem que cada dia es perden 50 llocs de treball i que actualment només 2 de cada 3 persones que estan aturats tenen possibilitat de trobar una feina. Per tant una de cada tres persones en edat de treballar ,està en risc d’exclusió laboral i social.

Les comarques amb més destrucció d’ocupació són Baix Empordà amb un 33% i La Selva amb un 26%.

FRONT.-El teixit productiu de Girona, està canviat arreu de la crisi?. Quins son els sectors tradicionals de Girona, i quins son els que estan aguantant millor?. Hi ha un creixement de sectors "nous" que ajudin a pal·liar la pèrdua dels tradicionals?

D.B.- Fe temps que aquella frase del “Girona Rai“ que ens deien quan sortíem de les comarques gironines ha quedat obsoleta i ens diran “Girona aiaiai!!” el teixit productiu gironí ha fet un canvi i hi ha hagut una aposta pels sectors serveis i turístic, que tenen una ocupació molt més precària , temporal i de mirada curta. Des de la UGT, hem defensat clarament un canvi de model productiu i una direccionalitat cap a la industrialització. De fet, durant aquest últims anys l’ agroalimentària és el sector que millor ha aguantat la crisi, ha augmentat les exportacions i ha mantingut el nivell d’ ocupació (tot i que algunes empreses han aprofitat per fer pagar-ho als treballadors –precaritzant les condicions laborals–).

Els nous sector són els referents a sectors verds, energètics, de serveis a les persones, de les TICs, de les biofarmacèutiques, logística, mèdia, me-

diambient, biotecnologia, turisme ecològic i cultural... sense descuidar sectors actuals com l’agroalimentari...

FRONT.-Quina visió té el sindicat de les polítiques que està fent els diferents governs, el de Madrid, i el de Catalunya?

D.B.- Des de la UGT estem totalment en contra de les polítiques se s’estan portant a terme d’austericidi sense inversions ni propostes per la reactivació econòmica i on només estem pagant els treballadors i treballadores amb la pèrdua d’ocupació i la pèrdua de drets laborals i socials, i la precarització del treball, desequilibrant la balança entre ocupadors i treballadors (ultima reforma laboral i destrucció de la Negociació col.lectiva).

Creiem que caldria una resposta diferent, ens cal una fiscalitat més justa i progressiva, un fort atac a l’economia submergida i al frau fiscal, fer el canvi de model productiu i encarar cap a politiques industrials (que cap dels governs ha fet) i incentivar l’economia productiva amb treball digne i de qualitat.

FRONT.-Quin es el model de sindicat que creieu millor per defensar la classe obrera, en un moment de clar d'involució democràtica?

D.B.- El model és un sindicat fort, coherent amb els objectius de defensa de la classe treballadora i transformador de la societat. Tot i que des d’ UGT hem defensat, sempre que s’ha pogut, l’acord, la negociació col.lectiva i la concertació, en aquests moments on aquestes vies per voluntat dels governs ens resulten tancades estem defensant i promovent la mobilització , el carrer i la confrontació per poder fer canvis en l’actual situació.

El nostre model en aquest segle XXI seria el de sindicat compromès i negociador, amb igualtat de condicions, en els sectors i en tot l’àmbit laboral i social, amb un marc laboral català, i que sigui copartícep de les decisions en els centres de treball en tots els aspectes.

15

Un abril republicà Actes per la República a Girona i Blanes FORUM REPUBLICÀ A GIRONA. PER LA 3a!

G

irona es mou. Tot i allò que ens volen fer creure; tot i els missatges i els intents per desactivar a la ciutadania; el discurs oficialista per continuar amb la inviolabilitat del règim; els intents dels poders fàctics de desacreditar aquells que potenciem altres models socials, polítics i econòmics; tot i això, que no es poc. Girona es mou.

El passat 19 d'abril, a la seu del sindicat de la UGT, el Fòrum Republicà de Girona, va iniciar nova etapa, amb ganes, forces, i energia. El canvi ja ha començat, i a Girona varem parlar d'això, varem fer debat amb gent vinculada al món de la cultura, de la lluita anti-franquista i per la memòria històrica, i finalment amb gent que des de l'espai polític i social, promou des de fa anys canvis i ruptures amb el sistema dels mercaders. Noms? persones com molts de nosaltres, però que pel camí que han fet, mereixen reconeixement i ser escoltats. Persones com Rosa Regàs, José Gonzàlez i Antonio Romero, van aflamar i embranzir l'esperit i l'ànim dels que varem assistir.

La reunió va ser grata i gratificant, i el seu resultat, per humil que pugui semblar -o ens vulguin fer pensar- no ho va ser en caràcter i potència del missatge... varem omplir la sala de formació del sindicat, i ens hi varem estar ben be dues hores de debat i de relat. Una Rosa Regàs, amb una defensa de la República des de una vessant cultural, i un Jose Gonzalez, fill de lluitadors republicans, President de una associació d'antics guerrillers anti-franquistes a França, que va denunciar la il·legitimitat de l'actual democràcia. I com no, Antonio Romero, vell comunista i ex-Diputat. El seu discurs esta ple de raó i raons, afegeix i mostra amb les seves experiències, veritats i visions de lluites. Lluites per un procés constituent que enderroqui l'actual Règim. Visca la República!!. colofó final indiscutible i crit de lluita del fòrum. Girona es mou!

Blanes, la República al carrer Dins dels actes dirigits a commemorar el 82è aniversari de la República, EUIA de Blanes, va muntar una taula el diumenge 7, al passeig de Mar, per tal de divulgar els valors republicans. El lema d'aquest acte fou "Tombem la truita", es van repartir tastets de truites cuinades per la militància, i tot de material informatiu sobre l'ideari republicà.

El 14 d'abril al matí, va tenir lloc la tradicional ofrena floral, al Monument dels Represaliats i Víctimes del franquisme. Posteriorment, unes 80 persones, van celebrar el dinar republicà en un ambient festiu. Marián Anguita, coordinadora d’EUiA de Blanes, va realitzar una breu intervenció en què va demanar que els militants d'EUiA s'esforcin per

16

divulgar la ideologia i els valors que comporta la república com a règim polític: “els bancs no seran el principal element de poder que reguli la vida del país” i recordant que “el sistema republicà és el que millor garanteix la participació dels ciutadans i els col·lectius socials”.

Una altra activitat programada, dins dels actes per commemorar la República, organitzat pell PSUC Viu, de Blanes, va tenir lloc el 20 d'abril a les 19 hores, a la sala de plens de l'Ajuntament. Van intervenir, Antonio Romero, ex diputat d'IU per Màlaga, Josep Colomer, Secretari del Psuc Viu de comarques gironines,i Lluís Orri, responsable de Memòria històrica i Moviment epublicà, en una interessant xerrada sobre la República i els seus valors passats, presents i futurs.

Comarques gironines Girona inicia la campanya per la Renda Garantida Ciutadana

S

’ha presentat la campanya per aconseguir una ILP per la Renda Garantida Ciutadana a Girona i l’adhesió de la Xarxa pels Drets Socials (XDS) a aquesta iniciativa que impulsa a nivell català el Grup Promotor de la ILP Renda Garantida Ciutadana. El Dia de Sant Jordi ha estat el tret de sortida a la recollida de signatures que s’allargarà fins al mes d’octubre.

Durant els primers tres mesos, les entitats de la XDS faran recollides de signatures cada dissabte en punts de la ciutat de Girona com la Rambla de Girona, el Mercat de la Devesa o el Mercat del Lleó. A més, es programarà un acte de sensibilització mensual sobre la necessitat que tothom tingui uns ingressos bàsics.

La primera acció de sensibilització programada és la taula rodona «La Renda Garantida Ciutadana: és la solució?», que se celebrarà el proper dilluns 6 de maig, a les 19h., a la seu de Càritas Diocesana de Girona, entitat organitzadora.

Aquesta taula comptarà amb la participació de Víctor Ríos, historiador i investigador al CEMS de la Universitat Pompeu Fabra; Antoni Vilà, investigador a l'IGOP de la UAB, llicenciat en dret i doctor en pedagogia; i Mercè Darnell, antropòloga i treballadora social, responsable de l'Àrea de Programes i Serveis de Càritas Diocesana de Barcelona.

La campanya per la ILP per la Renda Garantida Ciutadana vol aconseguir un mínim de 50.000 signatures i portar-les al Parlament de Catalunya perquè es legisli, tal com ja recull el mateix Estatut de Catalunya en el seu article 24.3, sobre la necessitat de disposar d’ una renda mínima per viure dignament. Segons els impulsors de la campanya, la renda garantida ciutadana hauria de ser de 7.967,7 euros a l’any (664 euros al mes), de manera incondicional, no subjecta a cap obligació, i partint de la premissa que el Dret a la Vida és incondicional.

Aquesta quantitat mínima és la que fixa el mateix Parlament per viure dignament a Catalunya.

La XDS de Girona considera aquesta iniciativa completament necessària donat que ja són 1 de cada 4 les persones a l’atur (Dades EPA) i un de cada tres gironins es troba en risc de pobresa o exclusió social (Dades IDESCAT 2011) 17

Activitat sindical S’estan carregant l’educació

9 de maig: Vaga general d'educació • A la Universitat • A la Formació Professional • Al Batxillerat • A l’ ESO • A les Escoles Oficials d'Idiomes • Als Serveis Educatius • A l'Infantil i Primària • Al 0-3 • A les escoles de música • A les escoles d’art • A les escoles de persones adultes

M

és de 3.000 professors, pares i alumnes es van manifestar el dia 9 pel centre de Girona contra les retallades dels governs del PP i de CiU i contra una llei, la llei Wert, paradigma de depravació cultural i d’ineficàcia. La vaga va tenir una participació superior al 40% i una incidència del voltant del 80% en els centres públics de Girona. A Secundària fou on la vaga va ser més seguida.

Durant més d’una hora, la marea groga va recórrer el centre de Girona deixant clar el rebuig unànime de professors, alumnes i pares a una llei que és una vergonya i a una actuació pública en matèria d’ensenyament que és una vergonya i un insult.

Els sindicats van valorar positivament la vaga. Així FETE-UGT va insistir en l'exigència al Govern de l'Estat perquè retiri la LOMCE i va acusar les administracions d'"intentar acabar amb tot el que sigui públic". Per deixar clar l'abast de les retallades, David Pérez de CCOO va denunciar que "en 4 anys hi ha hagut 100.000 alumnes més i menys de 700 milions d'inversió a tot Catalunya, a més d'una davallada del professorat i la precarització del professorat interí i substitut". Després de la lectura d’un manifest, la concentració davant l'edifici de la Generalitat es va dissoldre amb crits de "lluitarem, lluitarem!".

18

El degoteig que no cessa

Embotits Turon de Les Preses tanca i deixa 42 persones a l´atur Embotits Turon de les Preses ha comunicat als treballadors que cessarà l'activitat La previsió és que els 42 treballadors vagin a l'atur i que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) es faci càrrec de les indemnitzacions. La major part de la plantilla està formada per persones de més de 45 anys de difícil col·locacióLa darrera nòmina que van cobrar els treballadors és la de febrer. Això no obstant, continuen assistint a la feina cada dia. Ja no s’emboteix, ni es trinxa, només s’emboliquen les darreres comandes de fuet. Només treballa un 15% de la plantilla

L'empresa tèxtil Jocavi d'Arbúcies vol acomiadar 35 treballadors Trenta-cinc treballadors de l'empresa tèxtil Jocavi d'Arbúcies podrien perdre la feina si no fructifiquen les negociacions que els afectats mantenen amb la direcció de l'empresa per reduir aquesta xifra.

De consolidar-se els acomiadaments seria la segona reducció dràstica de la plantilla en els darrers tres anys ja que al 2010 ja hi va haver un ERO de característiques similars, justificat per la rebaixa de les comandes d'aquesta empresa especialista en moda informal femenina.

Silenci a les aules... hi ha vaga!! mb aquests imperatiu oficiós, el món eduA catiu afronta de nou un moment d'especial rellevància per al seu futur. Consigna imposada des de les estructures de l'estat. Flagrant i estrident dictat, per tal de silenciar el rebuig, la protesta; ordre per sotmetre i criminalitzar els que no volen ser partícips ni còmplices de la demolició de l'ensenyament públic. Hi ha un silenci obligat, una ordre de no poder emetre ni nota ni escrit, ni paraula que surti del personal educatiu, sota la falsa i tramposa justificació, de no acceptar cap intent d'adoctrinament ideològic per part dels professors i professores, als nens i nenes. Qui ho faci... serà sancionat!!.

Els governs dels mercaders mouen fitxa, empenyen i fan servir als seus mitjans propagandístics, i la llarga ombra de la ignorància arriba a totes les llars... o això intenten!! Generen argumentacions maniqueistes, que justifiquin davant dels pares, que el silenci, l'amenaça i la injustícia, es fa en defensa del dret del menor i de la família!; no hi ha altre que pugui donar valors, més que el propi nucli familiar...! i sota d'això, apliquen sense descans, polítiques educatives, amb un clar contingut ideològic, segregacionista, pauperitzant tot allò comú i universal. Allò que és públic, no serveix; allò que és públic es prescindible; la defensa dels drets fonamentals passa per poder permetre-se'ls, des de l'esfera particular. Qui té, mana i arriba, i qui neix en una família humil, en una llar de treballadors i treballadores, no té més dret que el que se li vulgui subsidiar. Treball precari!, treball indigne!!; però treball!!... no? Si és que demanem massa!

Involució democràtica, en un règim, que cada dia mostra més, sense cap vergonya, el seu rostre de medusa... el remei?; que us ho expliqui Perseu.

Fèlix Bauermann

19

Front

jove

MAIG 2013

Constitució d’Alternativa Jove a les comarques gironines

D

urant els dies 27 i 30 d’Abril els joves de les comarques gironines van començar a reunir-se celebrant dues assemblees amb la participació d’activistes d’Alternativa Jove – Joves d’EUiA de diverses poblacions, amb la intenció de crear un grup intercomarcal per a coordinar les activitats i debats dels diferents nuclis d’Alternativa Jove a les poblacions d’aquest territori.

En la primera d’aquestes assemblees es va comptar amb la participació de la Coordinadora Nacional d’AJ i diputada al Parlament de Catalunya Lorena Vicioso, que va aprofitar per presentar el procés i els documents de la 2a Assemblea Nacional d’Alternativa Jove, que se celebrarà a Barcelona els propers dies 18 i 19 de maig.

L’Assemblea va escollir Alejandro Guerrero de Girona com a coordinador d’AJ de les comarques gironines i Daniel Bautista de Blanes responsable d’organització i comunicació. També es va treballar en el document de la 2a Assemblea Nacional i es van començar a debatre les esmenes que els companys i companyes del territori presentaran.

Primer de Maig roig i jove a Girona

Visca el comunisme i la llibertat!

20

Front

jove