Fira d’economia feminista . Taller: Construint complicitats feministes contra el TTIP
Introducció. Ell TTIP que dissenya un món en les antípodes del d’una economia amb perspectiva feminista i d’unes relacions econòmiques de reciprocitat, de solidaritat i suport mutu. Però trobo molt pertinent poder parlar-lo en aquest marc de la Fira i felicito a les dones de l’Aliança per haver-ho pensat. Des del anys 90 han proliferat els TLCs com una de les estratègies del capitalisme heteropatriarcal i ecocida per a imposar les seves regles de joc .En l’actualitat hi ha més de 3000 TLCs , molts d’ells negociats i ratificats per la UE, però el TTIP és el primer que ens impacta de manera directa i quan, com dones feministes, ens apropem al TTIP ens emmirallen en les germanes americanes que des del 80 van patir el triple mecanisme de dominació que ara ens volen imposar aquí : deute- polítiques d’ajust estructural (les famoses PAE) i els TLCs. Per elles sabem dels impactes en les seves vides, en els seus cossos i en els seus treballs , i també de les lluites i resistències contra aquesta maquinària de despossessió en el que terra/ territori, aigua, llavors, biodiversitat, recursos naturals, sabers, cossos, afectes, drets sexuals, desitjos, somnis i fins i tot les paraules són objecte de la cobdícia de les multinacionals. Elles posen els seus cossos davant les poderoses transnacionals extractives, de l’agronegoci … per a defensar i crear la sobirania del seu territori , la sobirania alimentària i també la sobirania dels seus cossos, construeixen el “buen vivir” i ho fan en un ambient d’extrema violència, d’institucionalització de la violència i la militarització de les societats. ” No al TLC, Si a la Vida” diuen les seves pancartes, perquè d’això es tracta, el TTIP és , primer de tot, un agreujament del conflicte capital / vida, un atac a les possibilitats d’una vida vivible per a la gran majoria de la població. El TTIP TTIP són les sigles en anglès de Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i d’Inversions ,que s'està negociant entre els USA i la Comissió Europea en aquests moments. El TTIP és un Tractat de molta rellevància perquè ho impulsen dos grans colossos econòmics, que controlen 1/3 del comerç mundial, i tindran una enorme capacitat per a imposar els acords en altres tractats . Hilary Clinton el va definir com l’OTAN econòmica i l’Organització Corporate Europe el defineix com la Constitució de les multinacionals. Totes dues definicions són molt significatives.
I en paral·lel EEUU negocia amb dotze països del Pacífic el TTP (Tractat Transpacífic) amb les mateixes característiques que el TTIP on les transnacionals occidentals es posicionen front als BRICS, Xina , Índia Rússia, Brasil . TTIP i TTP formaran un imperi polític-econòmic capaç de dictar les seves condicions fóra de les seves pròpies fronteres. El TTIP te tres grans pilars/ objectius: Eliminar les barreres reguladores que limitarien els potencials beneficis de les corporacions dels dos costats de l’Atlàntic. Aquestes barreres són algunes de les normatives més valuoses en matèria de drets socials i mediambientals , com drets laborals , les normes de seguretat alimentària , que inclouen els omgs , les regulacions sobre els usos de substàncies químiques tòxiques, les lleis de protecció de la privacitat en Internet i també els pocs mecanismes de control sobre les finances que el govern d’Obama va introduir després de la crisis financera de 2008. El segon pilar és la creació de nous mercats obrint el sector dels serveis públics i les contractacions públiques a les empreses multinacionals . Això vol dir privatitzar. El tercer pilar es el ISDS , o com les multinacionals governaran el món . El ISDS es la disposició per a la resolució de conflictes entre inversors i Estats , mitjançant el qual les multinacionals poden demandar als Estats on portin a terme les seves activitats per xifres milionàries, inclús quan no tinguin contracte amb el govern , per pèrdues reals o per previsió de pèrdues futures. La demanda passa a un Tribunal d’Arbitratge Internacional que és un tribunal privat, al marge dels tribunals de justícia ordinaris, i que està constituït per tres advocats corporatius molt ben remunerats i la sentència no es pot apel·lar. Aquests dispositiu no és només per assegurar les inversions, pensem que amb uns règims jurídics tan defensors de la propietat privada com els que existeixen als USA i a la UE ja estarien prou garantides , és per a atorgar a les multinacionals el poder de qüestionar i tirar per terra les decisions dels estats sobirans. Actualment hi ha en curs més de 500 demandes contra 95 països, 400 només en els últims 10 anys. Alguns exemples : Argentina és el país que més demandes acumula, entre les que està la d'aigües de Barcelona, la majoria derivades de la decisió en 2002 del govern de Kirchner de deslligar el peso del dòlar. Al 2013 Argentina paga 500 milions de dòlars en concepte d’ indemnitzacions a vàries empreses. Uruguai La tabaquera Philips Morris va demandar al govern d'Uruguai per adoptar mesures contra el tabaquisme, posar advertències als paquets de tabac, per una quantitat superior a tot el pressupost sanitari del país.
Alemanya la companyia sueca Vattenfal va demandar al govern d’Àngela Merkel per uns 3.700 milions d’euros per la decisió d’abandonar gradualment la producció d’energia nuclear després de Fukushima. Equador ha pagat a la Companya Occidental Petroleum 1.770 milions de dòlars per trencar el contracte amb aquesta companyia que violava sistemàticament les lleis del país. Per més informació llegir el document de John Hilary editat per la Fundació Rosa Luxemburg i que podeu trobar al blog de la Campanya No al TTIP http:// noalttip.blogspot.com.es Què significa tot això? que volen un dret corporatiu global, una constitució corporativa global. Aquesta no és una ocurrència d’ara, te els antecedents en l’AMI ( Acord Multilateral d’Inversions) que els 29 països membres de l’OCDE van negociar entre els anys 95-97 i que es va fer caure per les filtracions i les grans mobilitzacions de Seattle, Gènova i Barcelona que segurament recordareu. Ara torna en un procés continu de negociació. El TTIP és un tractat des-regulador però també es regulador, les multinacionals blinden els seus drets, creant un entramat jurídic opac , però de gran però de gran seguretat, front, per exemple, als tractats sobre DDHH molt transparents, però molt fràgils. En fi , els privilegis de les multinacionals, que ja els tenen només cal recordar el cas Castor, es converteixen en llei , els governs tindran les mans lligades i l’excusa perfecta per a justificar-se. Tot això te, a més, un caràcter permanent perquè només es podria modificar si tots els països signants estiguessin d’acord. Aquesta extorsió legalitzada que representa l’ ISDS és un perill per a la democràcia i la sobirania dels Estats que amenaça el futur dels processos de transformació social, radicalització democràtica i de sobirania popular que estem construint a Catalunya i a l’Estat. El govern de Rajoy vocifera en contra del procés sobiranista de Catalunya , i diu coses com que vulnera l’ estat de dret i la sobirania de l’estat , però és un dels signants per a exigir a la Comissió Europea introduir el ISDS en l’ acord final del Tractat.
Privatitzar i des-regular És important situar el TTIP no només en el context geopolític global , sinó també en el que ja ens està passant , en les polítiques privatitzadores i en els mecanismes d’ajust i d’austeritat que suposen el desmantellament de les polítiques socials com a preàmbul a la privatització. Tampoc podem oblidar que austeritat i repressió van de la mà en l’intent d’imposarnos de manera permanent les seves regles . Que aquestes polítiques reforcen la lògica
patriarcal traslladant les responsabilitats del sosteniment de les vides a les llars i que venen acompanyades d’una càrrega ideològica, d’un conservadurisme moral, que té com a component essencial l’antifeminisme. USA i la UE negocien d’esquena a nosaltres un dels tractats que més incidència tindrà sobre les nostres vides. Parlem de la liberalització dels serveis, , inclosos els nostres serveis públics sanitat, educació, gestió pública de l’ aigua i del transport, serveis públics de producció i distribució d’energia Sanitat El futur de la sanitat pública està en qüestió. Què significaria la ratificació del TTIP sobre el nostre sistema de Salut Públic? No ens resulta difícil d’imaginar perquè, en part , ja ho estem vivint. Significaria continuar i assegurar de manera permanent les estratègies actuals de privatització. Les companyies asseguradores dels USA consideren els sistemes públics de salut europeus com a mercats que estan esperant ser explotats. A destacar l’intent d’eliminar la normativa sobre la transparència en els assaigs clínics, no es comercialitzen medicaments que no hagin publicat tots els assaig clínics fets , i també l’intent de modificar, de rebaixar, la normativa europea sobre patents, augmentar el període de vigència significa incrementar els drets de propietat de les farmacèutiques, endarrerir l’ús dels genèrics i impedir l’abaratiment dels preus dels medicaments . Si qualsevol de les empreses considerés limitades les seves expectatives de negoci podria reclamar indemnitzacions ( ISDS) i la intervenció pública per a limitar els preus dels medicaments , o per a establir mesures de salut pública, com el control del tabac p. ex. , seria molt limitada o impossible. A Eslovàquia aln 2006 la dreta va perdre les eleccions per les impopulars mesures de privatització de la sanitat i el govern d’esquerres que va sortir de les eleccions va implementar lleis que limitaven els negocis a costa del sistema sanitari públic. L’ empresa holandesa Achmea va obtenir 29 milions d’euros en concepte d'indemnització. En 2013 torna a demandar al govern per intentar establir una cobertura sanitària pública per a tota la població del país. Això significaria en la pràctica l’ eliminació del sistema de salut públic i universal i , per tant , del dret a la salut per a moltes persones . Qui tindria accés? Qui i on tindria cura de les persones malaltes? , augment de les malalties, de les desigualtats socials , malalties no ateses perquè no són rentables per a les grans multinacionals farmacèutiques, ja en tenim exemples en l’ebola i l’ hepatitis.
Si voleu saber més podeu consultar els documents sobre els efectes del TTIP de la FADSP ( Federación de Asociaciones en defensa de la Sanidad Pública) que estan al blog de la Campanya. Educació Obrir els programes , els currículums I les lleis educatives a les empreses , renunciar a formar persones autònomes i critiques , per exemple amb els models de masculinitat i feminitat construïdes , i promoure les actituds submises i valors com la competitivitat i la cerca de l’interès personal que justificaria les desigualtats i els privilegis d’uns pocs. Pèrdua de llocs de treball i manca d’atenció a les necessitats especifiques i a la diversitat. Pèrdua del control públic sobre el desenvolupament científic i els drets de propietat intel·lectual que passarien a mans d’empreses privades . Aquests , entre d’altres serien algunes de les conseqüències del TTIP . Com en el cas de la salut també en aquest àmbit tenim ja un ampli recorregut fet : eliminació de matèries com la filosofia , la literatura , l’educació cívica , la música , etc. que ja pràcticament no existeixen , la retallada de plantilles que afecten a l’atenció a la diversitat , l’entrada de les empreses en els currículums , el desviament de fons públic per a centres privats , la retallada de les beques i l’augment de les taxes universitàries etc. Defensar lo públic perquè són nostres, formen part de les lluites de les nostres àvies , mares i de les de moltes de nosaltres i són essencials per treure de les cases la responsabilitat de la sostenibilitat de les vides , i mentre el defensem el re-articulem democràticament i l’ampliem en un exercici de construcció de les vides que volem viure i de les responsabilitats de tots i totes per fer-les possibles. Treball remunerat i drets laborals S'harmonitzarà a la baixa , USA no ha signat els acords de l’ OIT ,en matèria de drets d’organització sindical , edat mínima de treball , igualtat salarial , convenis col·lectius , te desplegada una bateria de lleis antisindicals que sota el marc de dret al treball permet a les empreses retallar pagues , seguretat mèdica i pensions. Salaris mínims, convenis col·lectius seran considerats barreres a eliminar. Qualsevol intent de millorar les condicions de treball poden ser demandades . La companyia francesa Veolia, amb un contracte per a reciclar els residus de la ciutat d’Alexandria, ha demandat a l’estat egipci per l’augment del salari mínim, en un exemple més de l’àmplia concepció que sobre els seus drets tenen les empreses.
Desregulació de la seguretat alimentària Al centre del debat està el principi de cautela que regeix la normativa europea a l’hora d’establir l’estàndard de seguretat alimentària. Segons aquest principi no es pot treure al mercat un producte que sigui sospitós de perjudicar la salut , encara que no hagi proves científiques concloents o suficients. També és important que demostrar que no és perjudicial ho ha de fer l’empresa que el vol comercialitzar. Aquest és un altre gran tema, les companyies alimentàries americanes estan pressionant molt.´ Aquesta des-regulació inclou els OMGs ( transgènics) . El 70% dels aliments processats posats a la venda en els USA contenen algú element omg. En la UE, com a resultat de la mobilització popular, hi ha poc transgènic, I els aliments amb transgènics han d’estar etiquetats . Pesticides , pretenen reduir la normativa europea ( reglament de 2009) per a que representi un mínim obstacle a las empreses. Totes tenim al cap els efectes del glisofat. Disruptors endocrins , substàncies químiques que afecten al sistema hormonal humà. La UE estableix nivells màxims de contaminació que bloquegen el 40% de l’exportació d’aliments de USA. Hormones del creixement el 90% de la carn d’USA, directament relacionades amb el càncer humà. Pollastres i paons rentats amb clor prohibit a la UE des de 1997 Aquí d’una banda està en risc la nostra salut i la nostra capacitat de decidir sobre allò que mengem i també l’agricultura, la convencional però també els projectes alternatius , transformadors en la producció , transformació i distribució dels aliments nascuts sota el paraigües del principi de Sobirania Alimentària per la que tantes dones productores i consumidores apostem, i que és un eix de reflexió i acció feminista per a una part important del MF.
Des regulació mediambiental La comissió Europea ja ha admès que el tractat afectarà de forma negativa al mediambient , que suposarà riscos per als recursos naturals i la biodiversitat. I que l’augment del comerç transatlàntic lliurarà a l’atmosfera 11milions de tones de CO2 més .
Es veurà afectat el reglament REACH en matèria de substàncies químiques creat al 2007 per a protegir la salut de les persones i el mediambient front a substàncies perilloses que usen les empreses en la fase de producció o altres processos. Hi ha comptabilitzades 84.000 substàncies químiques en us comercial des de 1976 , només estan prohibides 6 i són els inspectors públics els que han de demostrar aquesta perillositat. A Europa estan prohibides 1200 substàncies usades en cosmètics , parabens i d’altres , en USA 12. La salut ha estat una de les preocupacions històriques del MF i crec que hauríem de rescatar aquesta saviesa acumulada per a fer-la valer en un argumentari contra el TTIP Hi ha d’altres temes d’enorme importància com l’energia i el fracking. El TTIP obrirà el mercat europeu al gas d’esquist i permetrà a les empreses americanes desafiar la prohibició europea i obrirà la porta a demandes com la que ja afronta el govern canadenc al que una empresa ha demandat, amprant-se en el NAFTA , per la moratòria del Quebec sobre el fracking Crec que amb aquests apunts, incomplerts, ja ens podem fer una idea sobre el significat polític , econòmic i social d’aquest tractat i la seva perillositat . Malgrat això la Comissió Europea, a través del comissari de comerç ( Karel de Gucht i a partir d’ara la nova comissària Cecília Mamlström) i el seu homònim del govern federal dels EEUU negocien d’una manera opaca i antidemocràtica, gairebé no existeixen documents publicats i allò que sabem és per filtracions i per la experiència d’altres tractats. Es nega l’accés als documents de negociació fins i tot als funcionaris dels estats membres i als parlamentaris europeus , excepte en les sales de lectura , i se’ls exigeix respectar la confidencialitat. És doblement antidemocràtic perquè aquests secretisme no existeix pel que fa a les grans empreses i els lobbys de pressió, emb els que es mantenen reunions i que , en un exercici fàctic de poder, estan construint una nova legislació . S’està acabant la 7na. ronda de negociacions i està previst que es presenti un document d’acord a finals del 2015 . Després s’obrirà un període de 2 anys perquè sigui aprovat al Parlament Europeu i als parlaments dels països implicats. No està previst el referèndum ,tot i que és una decisió que està a les mans dels diferents estats. Aquí una proposta de IU presentada al Parlament Espanyol en aquest sentit va ser rebutjada pel PP, PSOE , CIU i UPiD. I una de les últimes notícies és que el PP portarà al Parlament una proposta per tal de demanar que s'accelerin les negociacions!! Al servei de qui estan?
Com es ven? Com una sortida de la crisi , com un oportunitat per a crear ocupació i creixement econòmic , suposant que nosaltres compartíssim aquests enfocaments ens trobaríem que no són certs , ells mateixos parlen de destrucció d'exemple i d’un increment del 0’1 % del PIB. Estudis seriosos parlen de la destrucció del comerç intraeuropeu , de l’agricultura , de la davallada dels salaris , de l’atur , de les pymes . Com exemple que ens pot servir tenim els efectes dels 20 anys del TLCAN o TAFTA( Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord ) per a Mèxic i que destaca els següents : .Substitució de la producció nacional per importacions/posant en perill la seguretat alimentària .Atur ( 2 milions de pèrdues de llocs de treball) i empobriment de la població / augment de les desigualtats , un traspàs de recursos de les classes populars i mitjanes als poderosos .Destrucció de l'espai rural i dels recursos naturals .Migració forçada Podem afegir : . Maquiles .FEMINICIDI Són anàlisis que tot i incidir en els impactes socials ho fan només en la part visible del iceberg ( la producció) , però manca la part invisible ( la reproducció) , en això hem de fer alguna cosa. I nosaltres que podem fer? Front aquest acord, que com diu David Fernàndez al Cafè Amb Llet) , “afecta a l’estructura social , a l’estructura productiva ( I a la reproductiva afegeixo) i a l’entorn ecològic del nostre país”, què podem fer? ATURAR-LO perquè la seva ratificació i implantació significa més patiment, empobriment , més desigualtats i més dificultats per a tractar de construir un món més vivible , més solidari i més humà, perquè augmenta el perill real que el trànsit del que ens parlava ahir Amaia sigui governat pels mercats Com?
Primer l’hem de conèixer i hem d'estendre aquest coneixement per a fer un ampli debat social que desemboqui en una mobilització , una gran marea , per aturar-lo , podem aturar-lo i ho farem. La Campanya No al TTIP s’ha enfortit molt després de les Jornades d’octubre ,és una campanya oberta a noves incorporacions molt necessàries per fer extensió social , incidència política i en els mitjans de comunicació. I hem constituït el grup de treball de Feministes contra el TTIP per a participar com a feministes , tant a nivell de discurs com de mobilització. Totes estem en moltes lluites i no es tracta d’altra més , es tracta de crear complicitats entre els moviments , mostrar les repercussions que per aquestes lluites te el TTIP, allò que el TTIP representa està al cor de gairebé tots els mals que combatem. Cal anar més enllà , combatre el model per a lo qual no és suficient dir que un altre món és possible , que el model actual ens porta al desastre , sinó que el tenim que fer possible i aquí enllaço amb el que deia al principi de la importància d’aquests espais i de incloure en els argumentaris sobre el TTIP els debats sobre que vides volem i com sostenir-les.
Carme Murias Marxa Mundial de Dones Feministes contra el TTIP Campanya No al TTIP