#17
maig 2021 Revista semestral del barri de La Salut Exemplar gratuït
Districte de Gràcia
REVISTA NÚM. 17
MAIG DE 2021 Equip de redacció i gestió: Marta Ruiz Jadraque, Teresa Roig, Rosalia Conesa Sans, Nicola Scandroglio, Georgina Rosell Bellot (Salutem – Accions comunitàries). Traducció i correcció: Rosalia Conesa Sans. Col·laboracions: Quirhort, Veïnat Amoïnat La Salut, Daniel Puga (Centre de Serveis Socials La Salut - El Coll - Vallcarca i Els Penitents), Projecte El Món a la Meva Escola del Districte de Gràcia, Associació Lo Relacional, Milca Burde, Luis P. de la Cortina, Alex Martínez, Pilar Poy, Escola Baldiri Reixac, Laia Barrero i Roser Tugues (Escola Turó del Cargol), Comunitat A.R.A, Aula ambiental Bosc Turull, Lina. Disseny i maquetació de la Revista: David Moreno. Portada: Cartell de Curar-se en cultura. Disseny: Andrea Lucio. La revista LA SALUT DE GRÀCIA es fa possible gràcies a les veïnes, entitats i serveis que hi participem, per tal de millorar la comunicació i la vida comunitària del nostre barri.
De part , de L equip la revIsta del Vols formar
bArrI?
Pots contactar amb nosaltres: salutem@salutem.cat 608 64 53 26
2
índex
editorial Curar-se en cultura (a la) salut ························································································ 4
el barri Siau Quirhort ······························································································································ 5
8 Geografies quotidianes ··································································································· 12 La relativitat del temps ···································································································· 13 La Salut literària ·······················································································································
projectes
14 Xarxa La Salut Solidària ····································································································· 15 Curar-se en Cultura (a la) Salut ···················································································
salut Salud y alimentación ········································································································· 17
records que no s’esvaeixen Abuelos ·····································································································································
19
retrats de veïnes Alex ·············································································································································
20
cuina La recepta del mercat a casa ·····················································································
24
art Santa Jordina a domicili ································································································
26
passatemps Mandala ···································································································································
28
sostenibilitat
30 Els ratpenats ····························································································································· 32 Plantes salvatges comestibles ···················································································
retrats de veïnes Lina ···············································································································································
35
3
editorial
Curar-se en cultura Les mesures de control imposades per la pandèmia ens van treure moltes coses: La sensació de poder escollir lliurement moure’ns o veure’ns. La llibertat dels caps de setmana o de la vida al carrer. La pandèmia també ens va buidar les Rambles, les botigues i el Park Güell de turistes. I també ens va omplir d’incerteses, de dubtes i ens va fer trontollar les nostres prioritats. Va ser com una enfermetat que ens va afectar a totes a l’hora. I que poc a poc, totes haurem de sanejar. Així comença l’article “Curar-se en cultura” que podreu llegir en aquesta revista. I que em volgut destacar a l’editorial d’aquest número de la revista La Salut de Gràcia, perquè és un número dedicat a Curar-nos. I no de qualsevol manera! Sabem que la cultura és segura, volem un barri ple de vida, prioritzem espais de trobada i de
4
coneixença per fer-nos més fortes; perquè sabem que tot això és imprescindible, perquè sabem que tot això és salut. Volem una cultura feta des dels barris i des de les veïnes, que ens permeti transformar les lògiques individualistes que el sistema imperant ens obliga a adoptar, per passar a unes lògiques comunitàries que ens guien cap a una vida plena de salut i suport mutu. De fet, tal i com diuen les companyes de Poble Sec “un barri sa és un barri organitzat”. I una bona base de l’organització col·lectiva i comunitària, és la cultura de barri. Us convidem a passejar-vos pels articles d’aquesta revista que us permetran llegir La Salut com un barri ple de vida i, d’aquesta manera, recuperar-nos col·lectivament, i a poc a poc, del trasbals que hem viscut. Curem-nos en cultura (a la) Salut!
el barri
Siau Quirhort En el 2015, només fa sis anys, a prop de la plaça Sanllehy es va enderrocar la clínica Quirón. Atenció: la Plataforma Sanllehy i la M.U.L.A es mobilitzen. Acció! Cau una clínica i queda un descampat. Fem una proposta i la proposta han acceptat. Qui? Les persones que en aquell moment (i com sempre només per uns mesos) representen el funcionariat: Fins que no tornin a construir. El barri en podrà gaudir. De que? Del descampat! Cobert de terra de runa: així és com ha quedat Però encara ara, després de sis anys podem dir: Ai, quina sort haver tingut l’Espai Quiró. 29 de març de 2015. Una data memorable: entrem a l’Espai Quiró. Es reciclen fustes, se’n fan jardineres. S’hi posa terra, bona terra per cultivar llegums. Es fa una cuina amb un enginyós sistema d’aigua corrent. La Montse aporta totes les eines i ella mateixa ens ensenya a fer-les anar: carrega, barrina, serra, talla, perfo-
ra, cargola. La Montse et fa perdre la por a actuar. Amb taules i cadires dels bars del barri es fan espais per seure. Qui som? Gent d’arreu. Sense distinció de sexe, idioma, procedència, nacionalitat ni edat. Assemblees, reunions, decisions en comú. Sis anys sense cap baralla, accident o denúncia. Amb un element essencial: els cafès i pastissos, marca “Records del Cadí” que ens duu la Pepi. Aviat tenim un munt de jardineres de fusta reciclada. Són altars a Sant Palet, el sant patró del reciclatge on l’Arcàngel Sant Compost hi fa caure les seves benediccions. Exacte: Aprenem a fer compost. Del que no t’has menjat i que no has llençat en fem essència de vida que anirà a parar a nova vida: l’art de reciclar. El compost quina gran eina! És la reina de la merda al servei del menjar. Ai, quina sort haver tingut el Centre de Compostatge de l’Espai Quiró. Una colla teixeix amb roba a la tanca el nostre nom: Quirhort. Quir: de Quiró, el metge mític que va donar a nom a la clínica que va marxar. Hort: estem fent un hort. Cap el sud, a prop del desguàs del terreny, es munta una cabana elevada amb una rampa per pujar-hi. Té un raconet, cal dis-
5
el barri
creció, abans d’entrar-hi. A les parets totes les escletxes de la fusta estan tapades amb palla. I unes clares instruccions per servir-se’n bé. Per fer-hi què? El que tothom fa. Pixar. Ep! només pixar. Filtres orgànics depuren naturalment els nostres fluids. I si tens un lloc, diguem-ne pel orins. Pots fer què? Pots fer venir tots el veïns. S’organitzen calçotades, revetlles, vermuts, paelles, col·loquis, trobades. Cursos de conreu i apicultura. Aquí tothom aprèn mentre va fent. Aquí s’aprèn fent. Aquí s’aprèn tot fent. Qui en sap orienta la jugada. I quina alegria quan arriba, cada dia, la foto del dia amb el uatsap. Una foto que anuncia que, a dalt i a baix, tot està regat. Ai, quina sort haver tingut el Quirhort. Atenció: Acció! Es munta un cinema a l’aire lliure: Cinema Km0. Documentals de coses de lluny i de a prop realitzats per persones que tenim a prop. Marquesina d’autoconstrucció i pantalla grandiosa amb retroprojecció. Al acabar debat, preguntes i més informació. Amb la presència moltes vegades de qui n’ha fet la direcció. La pantalla es pot desmuntar: la Cesca amb la seva màquina, ha cosit el
velcro de l’última versió. Ai, quina sort haver tingut el Quirhort. Març del 2020: Arriba la pandèmia del virus del 19 i ens deixa clavats. Cadascú a casa seva, si en té. I si no en té també. Tota la ciutat, i el món, viu des de un Km0 una pandèmia. Poc a poc, molt poc a poc, anem aprenent. Pel personal sanitari grans aplaudiments: quina colla de valentes, quina colla de valents. Entenem el que és un virus. Mor molta gent. El mon sencer està patint i aprenent. Per primer cop en la nostra vida la ciutat nota el silenci. Tota la ciutat sent cantar el ocells. Una Barcelona de silenci. Una Barcelona de cels nets. Maig del 2020: Acaba el confinament. Ara tornem al carrer. Això sí: tothom va amb mascareta. I mira que és prou careta! 8 de març del 2021: Els temps del Quirhort s’han acabat. Hi ha previst en el terreny fer-hi cent habitatges socials i altres dependències. I ara que? Desmuntar. I apa! Cargol treu banya, puja la muntanya.... Cargol amb la casa sobre te’n vas a la Font del Carbó. Ara vas a un lloc més fosc i pobre.
el barri
Més estret. I tot per fer. I carregant el mateix pes. El pes de no perdre la feina feta, la convivència, la creativitat, l’art de l’hort. La Font del Carbó és reobre després de 20 anys d’abandonament. Abans era del Cottolengo, ara és de l’Ajuntament. El futur nou espai que ens cedeixen no és ni la cinquena part dels 1800 metres quadrats que disposàvem al Quirhort. Dels 3.800 metres quadrats, en pendent, de la Font del Carbó, ens en deixen de moment 300. Els aprofitarem. Seguir serà un gran honor: del Quirhort a la Font del Carbó. Tornar a començar és el destí. I com deia un poeta titellaire: “quina seguretat el canvi sempre.” Han passat sis anys i el calaixos de fusta reciclada, alguns amb rodes, ja s’han fet grans. Tota aquesta fusta, convenientment re-reciclada, tornarà a fer servei. Tornarà el compost, els tomàquets, les albergínies, les cebes, les patates i els gira-sols. Tornarà el cinema i les cançons. Aquí al Quirhort i allà a la Font del Carbó totes les savieses i parles ens marquen el camí: mexicana, portuguesa, italiana, marroquina, gallega, murciana, grega, alemanya, manya, veneçolana, boliviana, colom-
biana, càntabra, catalana.... Amb tots el etcèteres que han vingut i vindran. Ja siguis de La Salut, de Can Baró, de Gràcia Nova, del Guinardó o d’on siguis…Vine amb nosaltres a transformar els petit barris en petits pobles. Vine a jugar a la alquímia de l’anar i el tornar. Del pastar, el fangar i el barrejar. De fer créixer una planta amb el que tu li has donat. Si ho has fet bé...te la menges! I si no, mires que li ha passat. I entens que a la teva verdureta quina cosa no li ha agradat. Entendràs que vol dir una gota comparada amb un diluvi. Que vol dir núvol. Que vol dir sol. Aprendràs que el sol és una estrella i que la música té la nota sol. Que la dispersió d’un sòlid en un líquid és un sistema col·loïdal que s’anomena sol. Que sòl és el terra on trepitges i on plantes. I que cadascú, sense sentir-se a soles, pot estar, i molt bé, tot sol. Comunitat d’afectes i d’aprenentatges, ens equivoquem molt però ens mantenim junts. De cultures d’origen i generacions diverses, anem com el cargol amb la casa al damunt.
Ai, quina sort haver tingut l’Espai Quiró.. Quirhort
7
el barri
La salut literària El barri de La Salut des de fa molts anys ha estat triat per molts artistes per venir-hi a viure; músics, poetes, pintors, escultors, actors i actrius o personatges televisius omplen els nostres carrers. En el nostre article hem triat escriptors i escriptores, alguns hi han viscut, d’altres l’han inclòs en les seves obres. Des de sempre, Barcelona ha inspirat i acollit a escriptors de tot el món que l’han volgut immortalitzar. Al llarg de la història grans autors l’han inclòs a les seves pàgines: Cervantes, George Orwell o Carmen Laforet entre molts altres. El 2015 va ser reconeguda per la Unesco com a Ciutat Literària, s’hi escriu i publica des de l’Edat Mitjana.
Mercè Rodoreda ...Després van venir dues senyores carregades amb cistells i una senyora molt vella acompanyada d’una senyora més jove, que tampoc no es va adonar de nosaltres. Però un noi, que devia ser estudiant perquè duia llibres a sota el braç, se’ns va plantar davant i va dir que ens havíem de rentar la cara. La Paulina li va donar una empenta tan forta que els llibres li van caure a terra. Vam pujar el carrer de Verdi corrent i cridant, agafades de les mans. A l’entrada del carrer de les Camèlies un nen jugava a fer muntanya de fang: en vaig agafar un grapat i el vaig encastar a la paret de la senyora Rius...
El carrer de les Camèlies (1966)
8
Hi ha centenars de novel·les ambientades a la Ciutat Comtal i han contribuït a fer créixer el magnetisme de la ciutat i dels seus barris. El barri de La Salut no ha estat una excepció i a les pàgines de molts llibres els personatges es mouen pels seus carrers convertint-los en escenari literari de novel·les i poemes. Us proposem una ruta per fragments diversos tant d’autors consagrats com Ruiz Zafón, Mercè Rodoreda, Juan Marsé o Eduardo Mendoza com d’altres, veïns i veïnes nostres, escriptors i escriptores, que continuen donant-li aquest protagonisme, entre ells Teresa Roig o Pilar Garriga.
el barri
Carlos Ruiz Zafón
Juan Marsé
...le agradecería mucho que, si no tiene compromiso previo, me acompañase para cenar el próximo viernes 13 a las 10 de la noche en una pequeña villa que he alquilado para mi estancia en Barcelona. La casa está situada en la esquina de las calles Olot y San José de la Montaña, junto a la entrada del parque Güell.
...Este escarpado y promiscuo escenario de La Salud nunca había sido para él un simple marco de sus funciones de policía, sino el motor mismo de esas funciones.
Confío y deseo que le sea posible venir...
El juego del ángel (2008)
...El inspector tenía alambres de púa en las corvas en lugar de tendones, pero enfiló animosamente la empinada calle Larrard. Maldito barrio de sube y baja y escóñate, pensó avistando el Parque Güell. Dejó atrás farolas ciegas y descabezadas y dobló a la derecha bajando por Rambla Mercedes, un barranco en obras, de aceras escalonadas que lo hacían aún más intransitable.
9
el barri Teresa Roig
Pilar Garriga
Cada vespre, l’amic Matamala acompanya a en Gaudí a casa seva, al Park Güell. Ambdós homes duen sovint un aspecte llastimós, i no sols per l’avançada edat. Sortint de les obres a la Sagrada Família, van sempre plens de pols fins al capdamunt; l’escultor, amb la cara embenada a causa del càncer que el consumeix, cobert amb la seva capa fosca i un barret d’ala ampla. En Gaudí porta el seu vestit negre d’entre setmana, amb algun esquinç i un botó descosit que subjecta gràcies a un imperdible. A més a més, a l’hivern, es posa papers de diari per dins de la roba per aïllar-se del fred i duu les cames embolicades amb venes per les varius, que de tant en tant se li deslliguen i li pengen pel camal dels pantalons.
El Park Güell és un parc encantat, ple de secrets i de misteris on viuen follets i nanets il·luminats, en les grotes misterioses que abans eren plenes de mines, i que són sota terra de la gran muntanya pelada de Gràcia… –deia lentament, mastegant les paraules i amb veu misteriosa, la Laura.
Un dia, a mig camí, mentre van junts de bracet Passeig de Gràcia amunt, tot d’una es posa a ploure A recer en un portal, esperen que la tempesta escampi, quan una dona se’ls acosta i li entrega unes monedes a l’Antoni. - Per tots dos.- els diu.- Déu vos guard. Un cop la senyora se’n va, ambdós esclaten a riuen. - De mica en mica s’omple la pica!- exclamen tot reprenent la caminada i la conversa sobre el que faran l’endemà al Temple. I tant distrets van fent-la petar, que a l’alçada del carrer Larrard, a causa de la deficient il·luminació, cauen en una rasa. Per sort, cap d’ells pren gaire mal i poden sortir-se’n sols, doncs no passa per allà ningú que pogués ajudar-los.
L’arquitecte de somnis (2013)
10
el barri
Si més no, així és com veia el parc la Laura, la filla del conserge de l’escola que hi havia al bell mig del parc. I així ho explicava al seu amic Pitu. En Pitu era fill del jardiner del parc i gaudia com qui més de les fantasioses històries de la seva amiga. –És impressionant veure una colla de follets amb el cap de llum, carregats amb sacs plens de pedres precioses! T’ho dic jo que he sortit una setmana seguida a la nit, per veure’ls, amagada darrere d’una palmera de pedra –deia la nena molt segura del que havia vist. –I per què no m’hi portes? A mi també m’agradaria veure aquests follets! – implorà en Pitu per fi, amb ullets brillants. –És molt perillós, però… ja que hi insisteixes… –en el fons és el que també volia la Laura. Les aventures s’han de viure en companyia, no sols com mussols-. No ho has de dir als pares, ni a ningú, entesos? No m’agradaria que els nanets s’enfadessin…
Les ombres del Park Güell (llibre inèdit).
Eduardo Mendoza ...A la caída de la tarde o los días festivos los habitantes de los pueblos vecinos subían a las colinas (hoy el Putxet, Gracia, San José de la Montaña, etcètera) y miraban a veces con catalejos de latón a los barceloneses: febriles, ordenados y puntillosos estos iban y venían, se saludaban, se perdían en el dédalo de callejuelas, volvían a encontrarse y se saludaban de nuevo...
La Ciudad de los prodigios (1986)
Rosalia Conesa Sans i Marta Ruiz Jadraque Fotografies: Marta Ruiz Jadraque
11
el barri
Geografies Quotidianes
na entitat o projecte, podem trobar-nos, fer alguna ruta pel barri o tenir un espai per compartir la nostra relació amb el barri, hi vindrem encantades.
Geografies Quotidianes és un projecte de creació artística i comunitària, una invitació a les persones que viuen als barris de El Coll, La Salut i Vallcarca del Districte de Gràcia (Barcelona).
Així, trobaràs els cartells pels teus carrers i durant els mesos d’abril l’equip de Geografies Quotidianes passejarem pels carrers i places fent petites entrevistes al veïnat, d’una manera o altre, ens trobarem pel barri. També està oberta la possibilitat de participar a través de les xarxes socials, hem obert un blog on expliquem tot el projecte i pots publicar la teva resposta a les preguntes al teu perfil d’Instagram etiquetant @geografiesquotidianes i amb els hashtag #geografiesquotidianes #Gràcia. A més, també pots contestar-les per correu electrònic i whatsapp.
Geografies Quotidianes neix com a proposta del projecte El Món a la Meva Escola, en el marc de les accions interculturals impulsades pel Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona, i amb l’execució de l’Associació Lo Relacional. Geografies Quotidianes és un projecte de creació artística i comunitària, una invitació a les persones que viuen als barris de El Coll, La Salut i Vallcarca del Districte de Gràcia (Barcelona). Tenint en compte el context actual de distanciament social el projecte impulsa diferents formes de participació: individual, grups bombolla organitzats i accions col·lectives. Les diferents formes de participació generen uns materials sonors, gràfics, visuals, discursius que s’articulen al voltant de 4 temàtiques: memòries, vida quotidiana, sabers diversos i cures. Convidem a participar en la creació conjunta de saber a través d’un seguit de preguntes com: Quins són els sabers del barri? Quins relats expliquen els nostres carrers? Com pensem, sentim i vivim el barri en el context actual? Com el volem viure? Com ens cuidem? Quines formes de socialització i de creació comunitària podem activar? Llancem aquestes preguntes al veïnat, i més que n’anirem fem; les podeu contestar als cartells que hem penjat en diversos equipaments, com el Casal Cardener, La Miranda o Can Coll, i pels carrers dels barris. A més, estem dinamitzant les preguntes en diversos grups bombolla ja organitzats, com les caminades d’El Coll i La Salut. Si ets un grup bombolla o formes part d’algu-
12
I què farem amb tot el material recopilat? Tenim pensades diverses propostes per fer la devolució de tota la informació recopilada. En format virtual, farem una exposició al instagram i al blog del projecte, i, presencialment, els resultats es convertiran en nous cartells que es compartiran en diferents públics dels barris, una exposició repartida pels carrers. A més, tot el material, el procés i els resultats seran recollits en un fanzín que es compartirà a les xarxes i en alguns espais concrets que ja us anunciarem. I per últim, sempre en funció de les possibilitats derivades de la gestió de la pandèmia sanitària, s’organitzaran diferents accions col·lectives on compartir el procés, els productes resultants i veure si podem activar noves accions comunitàries. Si hi vols participar, pots posar-te en contacte amb nosaltres per correu electrònic (geografiesquotidianes@gmail.com), whatsapp (661 571 790), al instagram (@ geografiesquotidianes) i al blog (graciageografiesquotidianes.wordpress.com/). Projecte El Món a la Meva Escola del Districte de Gràcia i l’Associació Lo Relacional, pràctiques col·laboratives
el barri
La relativitat del temps En Francisco continua esperant que la justícia faci efectiu el seu retorn a allò que legalment s’ha dictaminat que és el seu habitatge. Fou el febrer de l’any 2020. En Francisco tornava a casa després de sortir a fer uns encàrrecs. Sortia poques vegades de casa seva, doncs un fons d’inversió el sotmetia a un assetjament constant i fins i tot controlava els seus moviments. Aquell cop, quan va tornar a casa, es va trobar amb el pany canviat. El van desnonar, es va quedar sense llar i sí, quasi amb 80 anys. El fons d’inversió de capital estranger va al·legar impagament de lloguer i el jutjat no va notificar la denúncia a en Francisco de manera fefaent; en Francisco, que lògicament era desconeixedor d’aquesta, no va al·legar que pagava regularment el lloguer i el van fer fora de casa seva. L’Ajuntament, coneixedor del l’assetjament que patia en Francisco, no va fer prou davant la pressió dels inversors. Francisco es va quedar al carrer. Fi de la història. Final? Des de llavors en Francisco continua lluitant i la justícia, finalment, ha reconegut que el desnonament és nul. Ho ha dictaminat el Tribunal Suprem. No hi ha apel·lació possible. Fi de la història? No encara, perquè en Francisco continua lluny de casa seva i l’edifici, destrossat pels propietaris, diuen que per evitar ocupacions, no pot tornar a acollir a aquell que legalment fou el seu llogater. Ho destrossen i després tenen la barra de dir que és inservible, com
si un cataclisme natural l’hagués malmès al marge de la seva voluntat. Alhora, van posar en venda l’edifici fent servir informació falsa, dient que estava lliure de llogaters quan eren coneixedors que el Suprem havia fallat afirmant que el contracte d’en Francisco era i és legal, és vàlid i vigent. Vaja, que Maignon 6 té un inquilí, un cuc, com coneixen alguns propietaris els inquilins amb drets sobre un pis (la poma). Fi de la història? La llei, diuen des del districte de Gràcia, continua el seu curs i ells no poden fer-hi res. El mateix regidor Eloi Badia va reconèixer en un Consell de Barri que “potser no vam fer tot el que podíem haver fet”. En Francisco, doncs, està a les mans de la justícia, i la justícia té el seu propi calendari. En Francisco també. Té vuitanta-un anys i el seu temps no passa de la mateixa manera que el d’una persona de quaranta o una de dinou. El temps de la justícia és absolut, el dels ciutadans relatiu. Per això la justícia no sembla tant justa com hauria de ser-ho, car la celeritat en el compliment d’una sentència hauria de ser un bé absolut per evitar que el rellotge, també aquí, també ara, també sota el mandat d’administracions com l’Ajuntament de Barcelona, sensibles als problemes d’habitatge, sigui favorable als mateixos de sempre, a aquells que tenen més diners que temps i molt més temps que humanitat. Final de la història? Veïnat Amoïnat La Salut
13
projectes
Curar-se en cultura (a la) salut El proper 29 de Maig a la Plaça de la Natura les entitats de Salutem (Accions Comunitàries del barri de la Salut) promouen una jornada on la cultura, la vida de barri i les cures són el centre temàtic. Les mesures de control imposades per la pandèmia ens van treure moltes coses: La sensació de poder escollir lliurement moure’ns o veure’ns. La llibertat dels caps de setmana o de la vida al carrer. La pandèmia també ens va buidar les rambles, les botigues i el Park Güell de turistes. I també ens va omplir d’incerteses, de dubtes i ens va fer trontollar les nostres prioritats. Va ser com una enfermetat que ens va afectar a totes a l’hora. I que poc a poc, totes, haurem de sanejar. Després de tantes coses tretes i d’haver-nos impregnat d’un aïllament social que ens costa desprendre’ns; és el moment d’omplir el buit que ens ha quedat com a un nou espai d’oportunitats. Un buit que podem anar omplint amb més consciència, per tornar a veure un got mig ple. Hi ha veïnes que havien tret el Park Güell del seu mapa i ara el tornen a descobrir després de temps. Hi ha persones que descobreixen que el fet de tenir veïnes no és una rara coincidència. Hi ha un barri que llegíem com a poc viu i que ha descobert que tenia més vida de la que pensava i ara la vol recuperar; una vida plena de cultura, suport mutu, relacions i trobades per ser un espai saludable. El Curar-se en Cultura, és això. Té el sentit i la voluntat, després de tot el que portem vivint d’alarmes i excepcionalitat, de redescubrir-nos i de celebrar el que encara tenim i que potser no ho sabíem. Sabem que la cultura és segura i és salut. Sabem que entre totes i des de les veïnes, podem sanejar la malaltia comuna (i no parlem només de covid!). El 29 de maig tindrem l’excusa per re-apropar-nos, per imaginar els nous es-
14
cenaris d’oportunitats que tindrem a partir d’ara i conèixer entitats i persones que estan aquí al barri promovent la cultura i l’activitat comunitària. En aquesta jornada podreu participar als tallers de pintura, dansa, percussió i il·lustració; apropar-vos a lectures de llibres i poemes que parlen del barri i escrits per persones de La Salut. Acompanyats per espectacles de música, teatre i circ. I tot protagonitzat per les nostres veïnes. A la vegada que recuperem una plaça del barri: la Plaça de la Natura del Park Güell. Trobareu el programa complet de Curar-se en Cultura i l’enllaç per reservar la vostra entrada gratuïta a la web i xarxes de salutem. Salutem - Accions comunitàries www.salutem.cat @salutem_accionscomunitaries Fotografia: Marta Ruiz Jadraque
projectes
Xarxa La Salut Solidària. Al barri de La Salut hi ha en marxa diverses accions i processos comunitaris que, amb la participació de veïnes, entitats i serveis, tenen com a finalitat donar una resposta col·lectiva a necessitats que són col·lectives. Alguns d’aquests processos són la Taula de Gent Gran i Radars de La Salut, on treballem per identificar i generar accions envers les necessitats específiques de les persones grans del barri; o el Projecte Veïnes per veïnes, que ofereix acompanyaments a dones del barri que ho puguin necessitar, per diverses casuístiques.
Un dels punts de partida va ser l’experiència de suport veïnal espontani que es ve donant a la part alta del carrer Verdi A partir d’aquests projectes i de la iniciativa veïnal, vam identificar situacions en que les persones del barri, especialment les persones grans amb poca xarxa familiar i/o social, podien tenir necessitats puntuals que podien ser ateses des de la comunitat. Un dels punts de partida va ser l’experiència de suport veïnal espontani que es ve donant a la part alta del carrer Verdi, on algunes veïnes s’organitzen per ajudar a les persones grans d’aquest carrer, moltes de les quals coneixen de tota la vida. En un context històric i social en que s’ha perdut aquest suport veïnal espontani, especialment a les grans ciutats, vam considerar que calia treballar per ampliar aquesta iniciativa del carrer Verdi a altres carrers propers amb orografia similar (carrers Sostres, Repartidor...) i, fins i tot, a tot el barri de La Salut. En aquesta línia, vam portar la proposta a la Comissió de cohesió social i cultura (Salutem), on els darrers mesos
hem estat treballant en la creació d’aquesta xarxa de suport veïnal que, finalment, hem anomenat Xarxa La Salut Solidària. L’objectiu de La Xarxa és poder donar resposta a necessitats puntuals a partir de la proximitat, recuperant aquesta dinàmica de bon veïnatge que s’ha anat perdent amb els anys. Cal tenir en compte que no substitueix el suport que correspon als serveis públics per a situacions de risc i/o de necessitat de suport per a les activitats bàsiques de la vida diària, sinó que es tracta d’un suport complementari que pot aportar un efecte terapèutic pel fet de formar part de la comunitat i ser recolzat per persones properes. Per accedir a La Xarxa, s’ha habilitat un telèfon (937 372 874) amb un contestador automàtic on, tant persones que tenen una necessitat com persones que volen ser voluntàries de La Xarxa, poden deixar un missatge que es redirigeix a la resta de membres, per tal de poder organitzar la resposta concreta. També es pot contactar a través del correu xarxalasalutsolidaria@salutem.cat.
Per accedir a La Xarxa, s’ha habilitat un telèfon (937 372 874) i un correu xarxalasalutsolidaria@salutem.cat Actualment, formem part de La Xarxa: un grup de veïnes del barri; Salutem – Accions comunitàries de La Salut; CAP Larrard; i Centre de Serveis Socials La Salut – El Coll – Vallcarca i Els Penitents. Estem engrescats amb aquesta iniciativa i us convidem a que hi participeu, ja sigui en cas de necessitar ajuda, com per oferir-la. Gràcies! Daniel Puga Centre de Serveis Socials La Salut – El Coll – Vallcarca i Els Penitents
15
projectes
HOLA, BARRI ENTRE veïns, veïnes, Entitats i serveis HEM CREAT UNA XARXA LOCAL per donar-NOS suport I ajudar-NOS ////
SI VEUS UNA NECESSITAT, POTS AJUDAR. AJUDAR SI VIUS UNA NECESSITAt, POTS TROBAR ALGÚ QUE T’AJUDI
ESTEM AQUÍ! _mail: XARXALASALUTSOLIDARIA@SALUTEM.CAT _tel: 937 372 874 + INFO: www.salutem.cat/xarxa-la-salut-solidaria
XARXALASALUTSOLIDÀRIA És una iniciativa promoguda per: veïnes I VEÏNS de la salut + ENTITATS + servei socials + cap larrard + salutem! accions comunitÀries
16
salut
Salud y alimentación Ayunar es provocar en el organismo una serie de reacciones mediante la supresión del aporte de comida sólida, a costa de las propias reservas de calorías. Existen diferentes formas de ayuno, desde no comer absolutamente nada, comer un solo alimento o eliminar uno o más alimentos de la dieta. El tiempo de duración puede ser de un día, varios días o varias semanas.
Es muy probable que hayamos evolucionado basados en lo que actualmente conocemos como “ayuno intermitente”. El hombre primitivo ya realizaba ayunos en contextos de escasez. Por ejemplo, en primavera, cuando las provisiones del invierno se acababan, podía pasar largos periodos consumiendo poca cantidad de alimentos. Durante milenios, nuestros antepasa-
17
salut dos consumían solo una comida al día o pasaban varios días seguidos sin comida. Muy lejos de la mayoría de la gente moderna, que actualmente realiza tres comidas al día, complementado con tentempiés y picoteo a todas horas. El ayuno no es pasar hambre. A diferencia de la inanición, es un proceso voluntario, de una duración limitada y suele tener como objetivo prevenir enfermedades y mejorar nuestra salud y nuestra actitud. Fisiológicamente, nuestro cuerpo actúa sabiamente cuando estamos muy enfermos, haciendo que perdamos el apetito. De esta manera, el “ayuno terapéutico” da un descanso a todo el cuerpo, no solo al sistema digestivo, y le permite concentrarse en la recuperación.
El retorno a la alimentación después del ayuno es un momento importante para recuperar o modificar hábitos alimentarios, con la idea de que sean más saludables
El retorno a la alimentación después del ayuno es un momento importante para recuperar o modificar hábitos alimentarios, con la idea de que sean más saludables. Es importante emplear tantos días como días de ayuno se hayan realizado e introducir los alimentos gradualmente. La alimentación restringida es un tipo menos agresivo de ayuno y consiste en dejar de consumir alimentos dentro de una franja horaria de al menos 12 horas, pero inferior a 24 horas. Esto implica limitar la ingesta de calorías a un período de tiempo establecido, de entre 3 a 12 horas al día. Se ha observado que, con esta restricción, una persona puede perder casi medio kilo
18
por semana si deja de comer entre las 19:00hs y las 6:00hs durante dos semanas. Esta intervención aparentemente simple evita comer tarde en la noche, eliminando el picoteo en el sofá, un momento de alto riesgo para comer en exceso, sobre todo alimentos grasos.
siempre debe consultarse previamente con un médico antes de realizar algún tipo de ayuno o cambio en la dieta, sobre todo si se está tomando medicación Existen estudios clínicos que relacionan la práctica del ayuno con mejoras en una variedad de enfermedades crónicas, como el asma y las alergias estacionales, las enfermedades autoinmunes como la artritis reumatoide y la osteoartritis, las enfermedades infecciosas como los hongos en las uñas de los pies, el síndrome de Tourette y la enfermedad de Meniere, la fibrilación auricular y los calores de la menopausia. Sin embargo, no son estudios concluyentes y siempre debe consultarse previamente con un médico antes de realizar algún tipo de ayuno o cambio en la dieta, sobre todo si se está tomando medicación. Para evitar reacciones adversas, como enfriar y debilitar el cuerpo, frecuente en ayunos con excesivos zumos de fruta y verduras, cambios en la coagulación sanguínea, posibles crisis gotosas en casos de hiperuricemia, o aumento de colesterol en sangre en algunos casos de colesterolemia, entre otras, es importante que un profesional diseñe y supervise el tipo de ayuno individualmente. Milca Burde, dietista acupuntora. milcaburde@gmail.com
records que no s’esvaeixen
Abuelos Cuando la vida te permite ir sumando primaveras de las distintas etapas en que eres protagonista las afrontas con la ilusión de ser feliz en cada una de ellas. La realidad es que la historia es subjetiva y única. La carrera de obstáculos es extraordinaria. La niñez, la juventud, la madurez del brazo del amor, de la paternidad, del desencanto de los éxitos y los fracasos, de los recuerdos que siempre te acompañan... La carrera tiene finalmente un premio inimaginable que es llegar a ser ABUELO. Ahí sí que los sentimientos aparecen, en estado puro. No hay nada tan emocionante como compartir la trayectoria de un ser que empieza el camino. Hay culturas en las que se escucha al abuelo como si la experiencia fuera la madre de la ciencia, como dijo Cervantes. Es un privilegio recibir lecciones de tus nietos. Gracias a ellos conozco el móvil y el ordenador y me considero un alumno voluntarioso pero mediocre. Tengo una relación entrañable con todos. 23, 18, 17 y el último con casi 7 años. Mis consejos son que tengan curiosidad por todo. Disfrutar aprendiendo. Ser educados con todas las personas mayores. Son fórmulas anticuadas pero constructivas. Descubrir el mundo del “saber” es encontrarse ante un abanico de posibilidades para jamás aburrirse. La ayuda de mi pequeño URIEL para acomodarme en la silla de ruedas y que me pregunte si estoy bien es la mejor dosis de oxígeno que necesitan mis pulmones. El roce de su mejilla tierna con la mía arrugada aún estando recién rasurada es la caricia más difícil de traducir. El calificativo divino sería el más adecuado. Durante nuestra carrera hemos saboreado momentos alegres y dramáticos, pero cu-
ando te has convertido en abuelo lo pasado se convierte definitivamente en pasado y apuras los presentes con el papel de observador de los que serán en un futuro inme diato vlos gestores de la evolución humana. El abuelo se convierte en la referencia. Soy un privilegiado en haber podido acabar la carrera de obstáculos con el título de abuelo. Notario a la vez de grandes avances tecnológicos que estarán al alcance de estos jóvenes y niños que conforman la sociedades futuras. Deseo profundamente que la paz entre los hombres sea una verdad tangible. Que nuestros nietos no conozcan todas las barbaridades que tuvimos que sufrir los de mi generación. “El pozo blanco seguirá en el patio de mi casa y los pájaros cantando” (Juan Ramón Jiménez). Ya no estaré pero el abuelo seguirá entre los recuerdos de unos hombres y mujeres que de niños se sintieron muy queridos por sus abuelos. Tengo la esperanza de que las futuras generaciones tendrán muy claro que Ser es mejor que Tener. Los niños deben rechazar la mezquindad y serán más alegres. Un juguete extraordinario es nuestro cerebro y jugar a pensar es muy divertido. Queridos lectores anónimos cada abuelo y abuela viven su presente y por lo tanto es importante respetar el parecer de cada uno. Dedico este pequeño ensayo a todos los abuelos no sólo de Gràcia y La Salud sino de todo Barcelona. Un abrazo Lluís P. de la Cortina.
19
retrats de dones del barri
Entrevista a l’Alex
L’Alex Martínez és una artista que té el taller on treballa al barri de La Salut. És llicenciada en Belles Arts i actualment estudia Conservació i Restauració del patrimoni. Tot i que al llarg del seu camí també s’ha especialitzat en la part d’art del món d’audiovisuals i en pintura mural. I al 2008 va començar el seu projecte Micromundos. Avui a Retrats tenim l’oportunitat de conèixer-la més. De Girona a Barcelona, quan i perquè? Vaig venir a viure a Barcelona fa vint anys per estudiar un cicle de grau superior de moda. Com que la meva mare és modista, ja m’havia fixat en aquest món i estava tot el dia dibuixant modelitos. Però després vaig veure que és un món que no m’agradava i vaig voler canviar. A més, les meves profes em van recomanar estudiar Belles Arts i així ho vaig fer. Després ja em vaig
20
especialitzar en imatge, vídeo-art… És a dir, el món relacionat amb l’audiovisual però des d’un lloc bastant artístic. Llavors et vas dedicar a aquesta part més audiovisual? Durant una temporada vaig estar en una productora musical que portava Ojos de brujo i jo els hi feia la imatge, la part d’art de les fotos, l’escenografia… Llavors, em va començar a agradar el tema de l’escenografia i em vaig posar en el món de la publicitat. I he estat 12 o 13 anys fent cosetes, però no només enfocada al món de la publi. I sempre has estat en aquest local a La Salut per fer la teva feina? Abans d’estar aquí, al 2012, vaig muntar una galeria d’art amb una amiga. Estàvem al carrer Parlament, que ara és hipsterlandia, però hi estàvem quan encara no era així. Per poder obrir la galeria vaig haver
retrats de dones del barri
de treballar del que fos. Per això, vaig treballar en un bar tres anys i així vaig poder mantenir la galeria.
som noies i els que treballen i munten són nois. Hi ha aquesta dicotomia, si parlem des de dins les estructures binàries.
I després? En la mateixa línia, les actituds masclistes En aquella època una amiga em va pares donen quan s’atreveixen a contestar-te lar d’una oferta de feina per treballar fent malament per ser noia i, en canvi, als nois pintura mural per Desigual. Com que just no. Per exemple, quan estàs treballant en m’havia especialitzat en pintura mural, vaig ambients amb molt d’estrés hi ha vegaacceptar. I així vaig poder des que m’han dit: “joder, treballar amb ells 5 anys la histérica perdida esta…” viatjant per tot el món. I va o el “pero tranquilízate”. I Durant una ser meravellós! en canvi, els nois, productemporada vaig estar tors, que no paren de crien una productora Què fort 5 anys per tot el dar-te nerviosos, no els hi món, no? diuen res. musical que portava M’ho vaig passar molt bé, Ojos de brujo i jo els hi però va ser una decisió També s’ha de dir que feia la imatge, la part molt forta. Pots tenir una quan vaig treballar a una feina molt heavy però viatpel·lícula va ser un món d’art de les fotos, jar tota l’estona és dur, meravellós perquè amb els l’escenografia… perquè no estava mai al nois amb qui vaig treballar mateix lloc, cada setmana estaven molt revisats i molt viatjava. I així durant anys. És molt desguais, cap actitud masclista. Però després, gastant. I al final vaig tornar. I un cop vaig en altres llocs… tornar, s’ha de dir, que també ho trobava a faltar! Què bé que almenys puguem visibilitzar tot això… I ara a què t’estàs dedicant? I què tal el món de la publicitat? Durant el confinament ja estava treballant A veure, hi ha de tot. Hi ha espais on m’han en petits encàrrecs de publicitat i a la vegacontractat i ha sigut tot molt agradable. da ja havia començat amb les miniatures. Però quan fas coses molt grans és un amÉs a dir, les escultures que faig que es diuen bient fatal, molta gent i molt estressada, tot “Micromundos”. Vaig agafar aquest taller el dia cridant, et trobes amb actituds masfa dos anys per no només dedicar-me a la clistes, molt patriarcal tot… Hi ha vegades publicitat, sinó que també vull aprofitar les que el to és molt desagradable. estones lliures per realment crear i intentar buscar un llenguatge. Això m’ha costat una Quines actituds masclistes et trobes? mica. Després de treballar molt per encàrPer exemple, quan jo pintava murals i has de recs, costa tornar a trobar el teu llenguatge fer una façana gegant a la que t’has de peni tenir més creativitat. Ha sigut complicat jar, no et deixaven treballar. Em trobava amb recuperar-ho. comentaris com “Esto no es para tias”. També puc destacar que als equips de muntatge Com has viscut el confinament i tota la normalment hi ha gent que fa la part de cosituació de la covid? ordinació. En el meu cas, de la part artística. He estat treballant molt fins el confinament. Llavors, moltes vegades les que coordinem El confinament s’ha notat molt. Però jo vaig
21
retrats de dones del barri
aprofitar per poder parar i fer-me una web, que és una cosa que sempre deia que no tenia temps per fer-ho. A més, vaig tenir sort perquè la meva cunyada que vivim al mateix replà és dissenyadora i em va ajudar molt a fer-me la web. I va i la meva parella pel meu aniversari em va regalar el domini de la web. Així que va ser, ara sí! Vinga! Em faig la web!
I com van ara les teves creacions? Em van tant bé per estar com zen! Ara he estat pintant aquests mòbils decoratius i m’encanten. A sobre, he tingut vàries comandes d’aquests mòbils. Ara em començaré a moure per fer-ne més i vendre’ls ja que molta gent em diu que li agraden! També he estat amb tot el tema de Micromundos. Però també he tornat a estudiar, estic fent el grau de Conservació i restauració del patrimoni, perquè durant el confinament vaig pensar “què estic fent amb la meva vida? Si a mi Jo sempre deixo la bici a m’encanta la restauLesseps i pujo caminant. ració!”. I ara estudio la pujada és com una espècie amb jovenets de 18 anys (riures). de pelegrinatge espiritual.
Llavors, et va anar bé fer una pausa de tanta feina? Abans del confinament ho vivia tot I amb un estrès molt fort. No pas perquè tingués molta feina, Arribes a dalt esgotada, suant… sinó precisament Vas fer un taller a Però així ja arribes aquí pel contrari, per la l’Escola Turó del incertesa. A mi la Cargol? sentint-te perfecte incertesa em mata. Just va venir el confiI treballant com a nament i no vam poautònoma i artista és tot molt complicat. der fer el taller, havia de fer-lo just al març Hi ha dies que si fa tres setmanes que no del 2020. Però he fet molts tallers a diversos et truquen, el cap ja et comença a jugar llocs, a Centres Cívics, per l’Abacus, al carmales passades i penses que ja no tindràs rer… des de pinta-cares a tallers de pintura, mai més feina. Llavors, com que el conficom a muralista… De fet, he fet molts tallers nament va ser una pausa obligatòria, no de pintura mural en Casals. calia que tingués aquest estrés d’incertesa de si em trucaran o no. Parar era obligat. I I com et veus en un futur? em va anar bé per fer una mica de break A mi m’encantaria ser artesana, seguir aquí, mental i emocional. feliç, en un taller, fent les meves creacions,
22
retrats de dones del barri
com els mòbils. Moure-ho tot, i que algú m’ajudés a moure-ho. Però no perquè jo sola no pugui, sinó perquè a vegades és bonic fer equip, compartir els moments que es fan una mica cuesta arriba... L’art és un món que no és fàcil sobreviure! A més, després t’has de deixar els diners en teràpia! (riures).
pena perquè, per exemple, quan han sigut les Festes Majors que La Miranda organitza aquí a Rambla Mercedes o la Kasa de la Muntanya, just no hi era; perquè els caps de setmana me’n vaig a Banyoles que la meva família viu a allà. És veritat que no he disfrutat i no he fet gaire xarxa de barri. Però he conegut persones del Turó del CarI ja que portes un temps venint al barri gol, la Cristina de la farmàcia, les senyores sovint, on tens el teu taller… què és el que viuen a l’edifici on tinc el taller… De fet, que més t’agrada quan estic al taller d’aquesta zona? hi ha gent que ve a Em flipa aquest barparlar-me, hi ha maquan estic al taller hi ha gent ri! Perquè em flipa la res i pares que venen que ve a parlar-me, hi ha calma. I atenció! Sé a l’entrada del taller, mares i pares que venen a que és horrible! Però que hi ha per seure, m’encanta la pujada! l’entrada del taller, que hi ha per i seuen aquí i miren (riures). Jo sempre l’aparador… està bé! seure, i seuen aquí i miren deixo la bici a LesM’encanta l’energia l’aparador… està bé! M’encanta seps i pujo caminant. del barri. M’agrada I la pujada és com molt! De fet, vam esl’energia del barri una espècie de petar buscant casa per legrinatge espiritual. viure aquí. Arribes a dalt esgotada, suant… Però així ja arribes aquí sentint-te perfecte i et pots fer Per conèixer més a l’Alex Martínez i els seus un bon cafè! Per altra banda, sé que és un projectes, pots visitar la seva web: https:// barri com una mica aïllat, entre cometes, és www.alexmartinezargelina.com/ a dir, comparat amb tot el trànsit que hi ha aquí baix…Però arribes aquí dalt i les vistes són al·lucinants! Entrevista realitzada per les persones de Gèner-ant al barri Tot i això, s’ha de dir que no he fet gaire Fotografies realitzades per vida de barri, cosa que em fa una mica de Marta Ruiz Jadraque
23
cuina
La recepta del mercat a casa ALBERGÍNIES FARCIDES Anar al mercat ja no és una opció, és un destí necessari si vols cuinar amb productes de confiança gràcies a la feina dels bons professionals que hi ha al davant. Aquest és el meu cas, jo compro al MERCAT DE LESSEPS els ingredients bàsics que transformen els meus dinars i sopars amb plats saludables i amb molt de sabor. La matèria prima és bàsica per començar a cuinar i el procés només depèn de seguir bé les indicacions de la recepta i posar-li el teu punt personal. Aleshores ja pots dir que és “el teu plat”.
24
Ingredientes -4 albergínies mitjanes (que no siguin gaire allargades) - 500 grs. carn picada vedella - 1 ceba gran -1 gra d’all - 4 tomàquets madurs - 250 grm. pecorino - sal - oli d’oliva
Jo avui m’he plantejat fer un sopar de plat únic. Faig un passeig per les parades del MERCAT DE LESSEPS, i m’atanso a la Carnisseria Raquel on compro carn picada com un dels ingredients bàsics per fer la recepta d’ALBERGíNIES FARCIDES. La Raquel, juntament amb la seva filla Mireia, porten aquesta parada de vedella i xai. Elles trien el tros de carn més adient i al moment te la piquen sense cap additiu ni conservant. Al mercat també aprofito per comprar formatge peccorino. M’apropo a la parada de la Pia, Gourmet Italià, on compro a granel aquest formatge de gran qualitat i amb la porció que jo vulgui. Les albergínies són de collita pròpia, ja que els meus pares tenen un hort i aprofito els meves visites familiars per fer una cistella amb producte ecològic i de temporada.
Consells fora de recepta Pots utilitzar sofregit de tomàquet i substituir el tomàquet ratllat. El farcit quedarà més intens de gust i menys estopenc. També pots fer el mateix procés però substituint les albergínies per carbassons. Ara bé han de ser grossos i amb molta polpa. Jo en tinc sempre de @l’hortdemunspares.
Preparació Per començar agafem les albergínies i les partim per la meitat per la part més llarga. Amb una cullera o ganivet anem traient la polpa de cada meitat de l’albergínia. De tal manera ens han de quedar buides per després tornar-les a omplir amb el farcit. Reservem la polpa, l’esmicolem a trossets petits. Perquè no s’oxidi, li tirem un raig de llimona. A continuació pre-escalfem el forn a 200º i quan fa estigui calent posem les meitats d’albergínies, prèviament salades, en una safata amb paper de forn durant uns 20 minuts. Mentre es van cuinant les albergínies, comencem a fer el farcit. Primer escalfem en una paella l’oli d’oliva. Quan estigui calent tirem la carn picada, i deixem que es vagi fent. L’hem d’anar esmicolant mentre es cou. Quan ja estigui una mica feta tirem la ceba, que prèviament haurem picat juntament amb el gra d’all. Després d’uns minuts tirem l’albergínia esmicolada. Deixem que vagi fent tot junt. Mentrestant, ratllem els tomàquets madurs i quan la ceba i la carn estiguin fetes tirem el tomàquet ratllat. Ha de coure un minuts més perquè s’integri tot i quedi ben amorosit. Rectifiquem de sal al gust. Recordeu que tenim les albergínies cuites al forn i que les hem de treure per posar el farcit amb la carn picada.
Si tens curiositat pots veure aquesta i altres receptes amb productes de compra de proximitat al meu instagram @pilarpoy.
Per acabar: Omplim cada albergínia amb el farcit fet i per damunt li posem el formatge pecorino ratllat.
Faig cuina casolana, per a la meua família. Faig @compradeproximitat i acostumo a triar productes locals o de confiança per a cuinar i fer feliç al paladar.
Tornem a posar-les uns 5 minuts al forn i ja estaran llestes per servir i menjar. Pilar Poy Instagram @pilarpoy
25
art
Santa Jordina a domicili
26
El divendres 23 d’abril d’aquest any 2021 vam realitzar la “Santa Jordina a domicili” per tal de seguir fent accions per combatre la soledat de la gent gran del barri entre tots i totes.
Així doncs, en aquesta secció us volem mostrar dues de les poesies que es van escriure dedicades a la gent gran de La Salut.
Les nenes i nens de les escoles van participar fent contes, poemes i dibuixos personalitzats amb els noms de les persones grans del barri. I les persones joves els hi van portar a casa seva, conjuntament amb les roses de la Floristeria Jacaranda (Travessera de Dalt, 21). Concretament, van participar més de 200 persones fent els regals i vam anar a més de 50 cases del barri!
Aquesta activitat ha sigut possible gràcies a la participació de l’Escola Baldiri Reixac, l’Escola Turó del Cargol, el Col·legi Kostka, les persones joves acompanyades pels APCs de Serveis Socials, Llars Sant Josep de la Muntanya i l’Agrupament Escolta Roland Philipps. I a l’organització de la Taula de Gent Gran – Radars de Salutem – Accions comunitàries.
art
Un poema per a tu, Carme
Aquest Sant Jordi
Ens alegres el dia quan surts al carrer. Regales somriures amb tota la teva fe. Ens és igual quin gelat t’agradi. El que ens importa és que alegres el barri. Amb mascareta o sense, ens és igual. Però volem que tiris endavant. Amb força per fer un barri millor, et dediquem aquest poema amb tot el nostre amor.
Aquest Sant Jordi amb la família has d’estar, no com l’any passat, que la quarentena ens va agafar.
Poema dedicat a la Carme, realitzat per Laia Barrero (10 anys) i Roser Tugues (10 anys) de l’Escola Turó del Cargol
És dia de regalar contes i roses i per Sant Jordi a l’escola fer algunes proses. Al seu dia Sant Jordi amb el feroç drac va lluitar i gràcies a la seva valentia amb ell va acabar. Avui dia nosaltres el ferotge COVID hem d’afrontar i amb el nostre valor a ell l’hem d’aturar. Poema dedicat a la Núria P.V., realitzat pel curs de 5è de l’escola Baldiri Reixac
27
passatemps
Mandalas Dóna-li color als mandalas de Salutem, el pla comunitari del barri de La Salut!
28
passatemps
29
sostenibilitat
Plantes salvatges comestibles
30
Tal com us vam prometre en l’anterior edició de la revista, en la que estrenàvem aquesta secció, avui us parlarem sobre l’aprofitament alimentari, posant èmfasi en les plantes comestibles que creixen de forma espontània (també) a la ciutat, les injustament anomenades “males herbes”, amb algunes idees per aprofitar-les a la cuina.
En primer lloc, unes recomanacions generals pel que fa a la recol·lecció o espigolament: cal posar atenció d’on es (re)cullen, que siguin llocs nets, lliures de excrements, orins de gos o altres animals i mai arrencar la planta sencera— màxim una tercera part, i fer-ho amb cura de no malmetre la resta (ni les flors que s’han de convertir en llavors per a assegurar-ne la reproducció, ni tampoc les arrels).
Blets Un habitant habitual de molts escocells i descampats, ja sigui en la seva variant blanca o negre, ambdues son verdes i pertanyen al mateix gènere, el dels Chenopodium, parents no tan llunyans de la famosa quinoa o l’amarant. Es coneixen popularment com bledeta, bledó bord, cuineta o cendrosa, tenen un gust similar als espinacs, i es poden cuinar de la mateixa manera, en truites, saltats, quiches,...
Malves Segur que heu sentit més d’una vegada aquella expressió de criar malves, aplicada a una persona morta i enterrada, oi? Doncs això al·ludeix al fet que aquesta planta, que té més de 25 varietats dins del seu propi gènere, creix en sòls molt nitrogenats i fèrtils. En podeu trobar arreu, però el seu consum és més habitual al Marroc, on en preparen les fulles estofades; aquí potser se la coneix més en infusió o xarop, perquè suavitza les vies respiratòries, tot i que se’n poden consumir també les flors i la seva llavor, quan encara està verda, era una llaminadura pels nostres avis anomenada “quesitos”.
sostenibilitat
Per a descobrir més sobre la flora autòctona, usos i propietats, podeu recórrer a col·lectius i professionals especialitzats en el tema, com Eixarcolant, Flora Catalana, NaturalWalks, Corremarges, Fitomon o Gastronomia salvatge, entre d’altres, que ofereixen activitats i materials didàctics al respecte.
I si voleu aprendre o compartir idees i consells com aquests, uvniu-vos a la Comunitat A.R.A. (d’Aprofitament, Reciclatge i Autosuficiència) a Facebook. Gràcies!
Ortigues Totes hem tingut alguna mala experiència amb aquesta herbota desagradable que sembla que fa més nosa que servei, però la veritat sigui dita la seva resistència als herbicides i la capacitat de supervivència només son dos dels seus superpoders que juntament amb una gran versatilitat li permeten convertir-se en adob o plaguicida natural, adquirir usos medicinals o esdevenir fibra tèxtil, a part d’aliment—preferiblement els brots tendres, que millor collir amb guants— en sopes, deshidratats com a condiment, en truita, etc.
Verdolaga Tot i que és més habitual enmig de conreus o marges de l’entorn rural també se la troba pels parcs on no s’arrasi amb la flora espontània. Pertany a la família Portulaca, s’acostumava a consumir crua, potser per beneficiar-se de les seves propietats mucilaginoses, ja que conté omega 3 i antioxidants, però també està molt bona afegida a un arròs o pasta, ous remenats o fins i tot en vinagreta.
Teresa roig
31
sostenibilitat
Els ratpenats, un dels veïns del barri de La Salut L’Aula Ambiental Bosc Turull és un dels punts amb més activitat de ratpenats de Barcelona. Al barri convivim amb més espècies de les que d’entrada ens pensem, i els ratpenats són un dels nostres veïns més noctàmbuls. Els ratpenats són uns mamífers totalment inofensius per als humans i vitals per a la salut i els ecosistemes. Tenen un paper molt important regulant les poblacions d’insectes i les malalties que poden transmetre. A més de mantenir a ratlla els mosquits, també són un dels controladors de plagues agrícoles més implacables. Fins i tot els seus excrements són molt útils com a adob natural per a les plantes! Tot i això, existeixen molts mites al seu voltant i sovint provoquen por i rebuig. S’han vinculat amb personatges com Dràcula o el Diable, i la Covid-19 va acabar de estigmatitzar-los. A Catalunya s’han registrat fins a 30 espècies diferents de ratpenats, totes elles insectívores. Concretament, a Barcelona, hi viuen 10 espècies diferents, segons el departament d’Ecologia urbana de l’Ajuntament. Des de fa anys a Barcelona s’ha procurat fomentar la presència d’aquests mamífers amb la instal·lació de caixes-niu als horts urbans municipals i amb tasques de conscienciació ciutadana. L’any 2016 es van col·locar un parell de refugis a l’Aula Ambiental Bosc Turull, i en diferents revisions hem pogut observar i fotografiar com n’han fet ús!
32
sostenibilitat
33
sostenibilitat A inicis de l’estiu passat vam fer un pas més enllà i vam collaborar amb el Programa de Seguiment de Ratpenats del Museu de Ciències Naturals de Granollers, gràcies a la proposta d’una veïna que hi participa. Es tracta d’una plataforma de ciència ciutadana que estudia les poblacions de quiròpters de Catalunya amb la col·laboració de persones voluntàries, que formen una extensa xarxa i envien al projecte totes les dades que recullen. Per participar-hi no cal tenir cap coneixement específic, al web ratpenats.org trobareu tota la informació necessària. Els resultats obtinguts van demostrar que aquest és un dels punts de seguiment que, fins ara, més activitat ha mostrat de tota la ciutat de Barcelona! Es va detectar la presència de tres grups fònics de ratpenats, que corresponen a tres espècies diferents, que van fer més de 600, 400 i 100 passades respectivament, sumant un total de 1.265 deteccions de ratpenats en una sola nit! Actualment, gràcies al projecte d’Aprenentatge i Servei sobre biodiversitat a l’Aula Ambiental Bosc Turull”, s’està fent un seguiment setmanal dels refugis amb l’alumnat que hi participa (entre d’altres, l’escola Jesuïtes de Gràcia-Col·legi Kostka), que mitjançant una càmera de vídeo, observen en directe la seva ocupació i entren les dades al programa “QuiroCaixes” del Museu de Ciències Naturals de Granollers. I a principis d’estiu repetirem de nou el registre sonor amb la col·laboració de la veïna voluntària. Penseu que la presència de ratpenats s’haurà incrementat o disminuït?
34
Si us interessa saber-ne més, dimecres 2 de juny al capvespre, oferirem una nova edició de l’exitosa activitat la Nit dels ratpenats juntament amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers. I continuarem treballant per avançar cap a una ciutat més verda i naturalitzada, donant a conèixer aquests animals i fomentant la col·laboració amb el veïnat, creant xarxa per estudiar i incrementar la biodiversitat d’aquest pulmó verd de la ciutat de Barcelona i del nostre barri. Aula Ambiental Bosc Turull www.boscturull.cat aula@boscturull.cat /932133945
retrats de veïnes
Entrevista a la Lina La Lina (Junjiao Lin, en xinès 林俊娇) té 34 anys i és una noia de Xina, concretament de Putian, a la província de Fujian. Fa 10 anys que ha arribat a Barcelona i s’ha encarregat del Restaurant Xicra de l’Avinguda Pompeu Fabra. Treballant al restaurant ha conegut a molts veïns i veïnes del barri. Avui tenim l’oportunitat de conèixer-la més amb un nou Retrat de dones del barri. De Putian a Barcelona, ¿por qué escogiste esta ciudad? Unos amigos de mis padres estaban trabajando en Barcelona y les iban bien las cosas. Por eso, mis padres también decidieron venir aquí y así tener más oportunidades laborales. Una vez mis padres ya estaban en Barcelona, vinimos también mi hermano y yo, ya que así podíamos estar toda la familia junta. De hecho, mi hija mayor también nació en China como yo, y mi hija pequeña sí que ya nació aquí. ¿Cuántos años tienen tus hijas? Mi hija mayor tiene 11 años y medio y la pequeña tiene 4 años y medio. ¿Y van a alguna escuela del barrio? Sí. La mayor va a los Jesuïtas, a l’Escola Kostka, y la pequeña va a Acis, porque nos queda más cerca de casa. Pero cuando sea mayor, también me gustaría que fuera al Kostka. ¿Estáis contentas con esta escuela? Sí, ¡le gusta mucho! ¿Habéis conocido a muchos vecinos y vecinas del barrio? Sí. Yo vivo un poco más arriba pero, en verdad, mi casa está muy cerca del bar. He tenido mucha suerte porque trabajando en este bar, he podido conocer a mucha gente del barrio. Además, antes ya trabajaba en un bar del Carmelo, que tampoco está muy lejos de aquí. ¿En China también trabajabas en un bar? No. En China trabajaba de administrativa en un hospital.
¿Y tus padres? En mi pueblo hay mucha gente que trabaja recogiendo fruta y, por eso, mis padres también se dedicaban a esto. Pero claro, se trata de un trabajo muy temporal, así que no solo te puedes dedicar a recoger la fruta. Por eso, cuando acababa la temporada de recoger la fruta, trabajaban en una cocina. ¿Cómo habéis vivido toda la situación de la pandemia trabajando en un bar? Ahora todo está muy flojo. Esta es una calle dónde antes pasaban muchos turistas y ahora, con la situación de la Covid, ya no se puede viajar tanto como antes. Además, como mi bar está muy cerca del colegio, siempre venían los profesores y las profesoras a desayunar, a comer, a tomar un café… pero, claro, ahora ya no se puede. Otro problema es que nosotros no tenemos una terraza y con esta situación la gente prefiere estar fuera, en un sitio abierto, ya que es más seguro. Así que como no hay mucho trabajo, nos hemos visto obligados a traspasar el bar, porque ya no podemos continuar así. ¡Los vecinos te echaremos de menos! Sí… ¡Y yo también! Además, en este bar no solo venían a tomar algo o a comer, también venían a hacer reuniones y de todo aquí. Como las personas de la Asociación de vecinos, que como muchos viven cerca del bar, quedaban aquí para hacer sus reuniones. Pero, claro, ahora ya no...
35
retrats de veïnes
(Sigue de la página anterior) ¿Y el próximo trabajo lo buscarás por aquí? Me gustaría, seria perfecto otro trabajo cerca de casa y de la escuela de mis hijas. Pero sí por aquí es imposible encontrar trabajo, iré a otro barrio. También tengo suerte porque si no encuentro nada nuevo, puedo ir a trabajar al bar de mi padre, pero está más lejos de aquí.
lo que se tenía que hacer y también se estaba con las niñas, ¡sobre todo cuando la pequeña era un bebe!
¿Habías participado en una actividad que organizó la Asociación de vecinos del barrio? ¡Ah, sí! La Asociación de vecinos organizó un acto para celebrar el aniversario de la calle, de Pompeu Fabra y, como estoy aquí mismo, ¡les regalé un pastel chino que es un poquito diferente al que vosotros estáis acostumbrados! (risas)
Y además hablaba con todo el mundo, saludaba a todos… Bueno y ahora también. Sí, sí ¡Y la mayor también! Siempre son muy buenas con todo el mundo y les encanta hablar con la gente.
¿Qué es lo que más te gusta del barrio? Hay muchas cosas que me gustan. Yo destacaría que estoy muy bien con la gente, con los vecinos de este barrio. Además, también me gusta mucho el colegio donde estudia mi hija. Y ahora valoro muchísimo haber trabajado aquí, en este bar, durante 8 años, ya que me ha permitido conocer a muchos vecinos y ¡Ya son casi como una família!
(Suena el teléfono de Lina) Es mi madre (risas). Siempre me llama para preguntarme cosas, para hablar un rato… por que está en casa con mi hija pequeña. ¡Qué bien tener a tu madre cerca! Si no, debe ser difícil cuidar a las niñas y encargarte de todo un bar, no? ¡Sí! La verdad es que mi madre me ayuda mucho. Cuando había muchísimo trabajo en el bar, mi madre venía aquí y me ayudaba con todo
36
¿Y como está tu hija? Que ahora ya tiene ¡4 años! Pero no para quieta… (risas) No, no… ¡No para! ¡Y sigue como siempre! (risas) Cada día, siempre quiere salir a jugar ¡y a correr!
Por último, ¿qué nos puedes explicar de Putian? Antes vivía en Putian. De hecho, se parece mucho a Barcelona, sobre todo por el tiempo y el clima. Allí tampoco nunca nieve ni nada y está cerca del mar, como aquí. Bueno, mi ciudad tiene muchísima humedad y aquí no tanta como allí. Además, me gusta Barcelona porque aquí todo es más tranquilo. ¡En China siempre se hace todo con mucha prisa! Da igual si hablamos de trabajar o de vivir, siempre se hace todo corriendo, con prisas. Por eso me gusta mucho más Barcelona, se vive todo con más tranquilidad… ¡Tengo muy claro que mi futuro está aquí! ¡Que fuerte! Porque aquí muchas personas dicen que Barcelona es un estrés, demasiada gente, ¡que vamos siempre corriendo…! Pues no, no… ¡En China mucho más! (risas) Entrevista realitzada per les persones de Gèner-ant al barri Fotografies: Marta Ruiz Jadraque
