L’alternativa als desafiaments actuals passa per un nou retrobament de l’interior de la persona que unifiqui el cos, la ment, afectivitat i espiritualitat i, d’altra banda, passa també per compartir aquest retrobament interior amb els altres d’una manera oberta, sincera, amorosa i compromesa. El cos necessita la ment per viure conscientment, l’afectivitat per viure feliçment i l’esperit per viure amb sentit. La ment necessita el cos per tocar amb els peus a terra; l’afectivitat, per a ser una intel·ligència viva i l’esperit, per a no perdre el sentit de la utopia i l’esperança. L’esperit necessita el cos per arrelar-se, la ment per expressar-se i l’afectivitat per estimar.
Ramon Prat, El fil de la vida, Pagès editors, Lleida, 2002, 207
A fons...
Et proposem una activitat per "anar a fons" en la teva realitat quotidiana. Es tracta d'un model pràctic per mirar i escoltar la realitat de cada dia i fer-ne una lectura observant que t'ajudi a mirar el món que t'envolta d'una altra manera, a fer teu un estil de vida "alternactiu". Comparteix el que has escrit amb el teu grup. És una activitat que podeu anar fent periòdicament (setmanalment, mensualment, trimestralment...)
1. En un full a quatre columnes, pren nota periòdicament d'aquests quatre elements, observats i escoltats en la vida de cada dia: - Reptes (allò que et desafia, el que creus que has de millorar...). - Signes d'esperança (aspectes positius que trobes en la teva realitat, en la teva vida, en el que fas i en el que sents). - Criteris de discerniment (allò que t'ajuda i orienta en el teu dia a dia). - Línies d'acció (coses concretes que pots fer i viure). 2. Elabora els reptes i els signes d'esperança i la seva ressonància en el teu interior, sense precipitar-te a interpretarho d'una manera ideològica i superficial, sinó acollint les lliçons que et donen. 3. Busca llums en la foscor que et puguin oferir uns referents de vida per comprendre i donar resposta als reptes, i potenciar els signes de vida i d'esperança. 4. Acull les directrius o línies d'acció descobertes en el camí recorregut per posar-les en pràctica i experimentar-ne la validesa. 5. Periòdicament, fes una valoració de conjunt de la recerca practicada en la vida de cada dia.
Escolta el teu cos Racó de pregària
- Busca un lloc silenciós i solitari. - Aconsegueix un ambient de penombra o fosc, que et protegeixi de la distracció que provoca la llum. - Evita les molèsties tant de la calor com del fred, que t’impedeixen la concentració. - Evita qualsevol peça de roba que pugui oprimir-te: cinturó, colls, corbates, sabates... - Tomba't sobre una superfície que no sigui ni molt dura ni molt tova, per exemple: una catifa. - Estira’t cap amunt amb les cames lleugerament entreobertes i els braços estesos al llarg del cos. - Tanca els ulls, relaxa molt les parpelles i queda't totalment immòbil. - Passa revista a tots els músculs del teu cos concentrant successivament la teva atenció en cadascun i allunyant la tensió que pugui haver-hi acumulada en algun d'ells. - La ment: fins ara ha estat dirigint la seva atenció als membres del cos, una vegada que aquests es troben en calma, ha de relaxar-se ella mateixa i submergir-se en la imaginació, visualitzant escenes agradables.. (per exemple, la contemplació d'una bonica posta de sol, estar tombat sobre la sorra neta d'una platja rebent la brisa del mar i el murmuri de les onades, etc.).
Escolta el teu cor Els meus somnis... A vegades vull aconseguir-ho... vull arribar lluny, viure molt i sentir-ho tot. Vull estimar i ser estimat/da amb passió. Vull que els dies siguin més llargs. Riure sense parar, aconseguir metes, i seguir endavant, amb nous projectes a l'horitzó. Em veig pelegrí/na, arquitecte/a, amic/ga, aventurer/a, amant, deixeble... Em sento lleuger/a caminant en aquesta terra de desitjos, on una vegada i una altra ho vas donant tot. Habitar aquesta terra de somnis em fa sentir viu i trobar motius per avançar. La me mevva realitat... Però toca despertar. Saber que cal tenir somnis però que cal caminar per aquesta terra del quotidià i de la realitat. Aquí no tot se sent tan intensament ni tampoc tot és profund, apassionant o espectacular. Aquí, en la realitat quotidiana, hi ha menys aventura i més silenci, l'entrega és callada, on hi ha gent (real) que a vegades em cau bé i a vegades em treu de polleguera -i sospito que el mateix diran de mi-. Aquesta terra real on el temps passa, on hi ha tardes avorrides, treball monòton i que a vegades sembla insignificant, desitjos insatisfets i il·lusió aterrada. Aquesta tensió entre el somni i la realitat defineix molt de la meva vida. I sospito que així està bé.
En parlem
Destaca algun aspecte que t’hagi cridat l’antenció de tot el que has llegit, viscut i compartit d’aquest «pas». En quins aspectes de la teva vida creus que cal que visquis una mica més «alternatiu»? Com t’has sentit en el moment d’interiorització i relaxació que has pogut fer?
3