Issuu on Google+

MARIONA GENĂ?S portfolio docente enero 2012


Ă?ndice 1. Resumen biogrĂĄfico 2. Actividad docente 3. Ideario sobre la docencia 4. Evidencias 5. Planes de futuro 6. Anejos


“La libertad es una conquista a la que el hombre llega por medio de la educación y la cultura.” Rosa Sensat


RESUMEN BIOGRÁFICO Nací en Vilanova y la Geltrú el 1976. Tuve la suerte de vivir una experiencia pedagógica muy interesante en la etapa de educación básica en una escuela pequeña que formaba parte de un colectivo que hoy se ha convertido en la “associació de mestres Rosa Sensat”. En esa etapa de transición de la dictadura a la democracia, algunos maestros crearon espacios de aprendizaje muy innovadores de los que pude participar activamente como alumna. Una vez finalizados los estudios de Arquitectura en la ETSAB (UPC), el año 2001, empecé a trabajar en colaboración con distintos arquitectos como Conxita Balcells, Ton Salvadó y Esteve Aymerich, con quienes ya había trabajado como becaria en la carrera. El año 2005, después de haber ganado un concurso para la construcción de la nueva guardería municipal de Valldoreix abrimos la oficina profesional AGP arquitectes con mi socio Jordi Planelles, en la que en la actualidad desarrollamos proyectos sobre todo para la administración y con especial intensidad en la especialidad de Restauración y Rehabilitación del Patrimonio.

Mi interés por la docencia y la investigación proviene probablemente de mi etapa de formación inicial, pero no se inicia de forma real hasta el año 2002 cuando entro a impartir clases de Historia de la Arquitectura en Bau escola de disseny (UVIC), en la que continuo ejerciendo como docente en la actualidad. Paralelamente la progresiva especialización de mi oficina en la Restauración del Patrimonio, me llevó a iniciar los estudios de doctorado en este ámbito el año 2009. Des del año 2010 soy profesora asociada en el departamento de Construccions Arquitectòniques. ETSAB (UPC)


ACTIVIDAD DOCENTE La actividad docente que he desarrollado y en algunos casos sigo impartiendo en la actualidad se expone siguiendo los siguientes apartados:

I. Estudios de Grado II. Estudios de Posgrado III. Direcci贸n de Proyectos Finales de Carrera o de M谩ster IV. Coordinaci贸n de Cursos V. Premios y otros m茅ritos.


ACTIVIDAD DOCENTE I. Estudios de Grado BASES PARA LA TÉCNICA Titulación: Grado en Arquitectura Centro: ETSAB (UPC) Créditos: 6 ECTS Tipo: Obligatoria. Cuatrimestral. 1er ciclo Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada de prácticas Periodo de docencia: Del curso 2010-11 hasta la actualidad Objetivos de la asignatura: · Analizar el edificio y reconocer sus partes: léxico, representación y características fundamentales. · Conocer los principios y los requerimientos físicos y ambientales básicos del edificio. · Conocer los parámetros básicos que caracterizan el acondicionamiento ambiental de los edificios. · Conocer los fundamentos mecánico-estructurales relativos a la estabilidad de los edificios · Introducir a la ciencia de los materiales y la cuantificación y parametrización de los requerimientos básicos. INTRODUCCIÓN AL PATRIMONIO ARQUITECTÓNICO Titulación: Arquitectura Centro: ETSAB (UPC) Créditos: 6 Tipo: Optativas. Cuatrimestral. 1er ciclo Contenido: Teórico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2010-11 hasta la actualidad Objetivos de la asignatura: Transmitir a los alumnos unos conocimientos, unas herramientas de análisis y unas habilidades prácticas que les permitan: · Comprender todo lo relacionado con la intervención en el patrimonio arquitectónico y, · Desarrollar unos procedimientos básicos para poder actuar en este campo profesional. SEMINARIOS DE DISEÑO Titulación: Graduado Superior en Diseño de Interiores Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 Tipo: Obligatoria. Anual. 4º curso Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Curso 2011-12 Objetivos de la asignatura: · Conocer la evolución del espacio interior a partir de los elementos que lo componen. · Ser capaz de analizar un objeto en su contexto histórico más allá de los estilos, profundizando sobre su razón de ser en cada momento.

Bases para la técnica. Análisis de un centro docente. Estudiantes: Mónica Sambade, Irene Serrano, Marina Ollé, Eftalia Proïos


HISTORIA DEL DISEÑO Titulación: Graduado Superior en Diseño de Interiores Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 Tipo: Obligatoria. Anual. 3er curso Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2002-03 al curso 2010-11 Objetivos de la asignatura: · Conocer la historia del diseño del siglo XX. · Desarrollar capacidad crítica acerca de los acontecimientos artísticos contemporáneos. PROYECTOS DE RESTAURACIÓN Titulación: Graduado Superior en Diseño de Interiores Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 Tipo: Obligatoria. Anual. 3er curso Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2009-10 al curso 2010-11 Objetivos de la asignatura: · Desarrollar la capacidad de analizar y valorar los espacios objeto de restauración. · Desarrollar la capacidad de establecer un diálogo entre el espacio existente y la nueva intervención. ESTÉTICA Titulación: Graduado Superior en Diseño de Interiores Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 Tipo: Obligatoria. Anual. 2º curso Contenido: Teórica Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Curso 2009-2010 Objetivos de la asignatura: · Desarrollar la capacidad de argumentar y razonar los proyectos desarrollados. · Desarrollar la capacidad de construir de forma teórica los proyectos. PROYECTOS DE VIVIENDA Titulación: Graduado Superior en Diseño de Interiores Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 Tipo: Obligatoria. Anual. 3er curso Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Curso 2008-2009 Objetivos de la asignatura: · Conocer las características tipológicas de la vivienda a lo largo de la historia. · Desarrolllar la capacidad de cuestionarse los actuales modelos tipológicos e incentivar la reflexión e investigación acerca de ellos.

Proyectos de Restauración. Cambio de uso en la Iglesia de Santa Anna Estudiantes: Laura Núñez, Neus Santaella


ACTIVIDAD DOCENTE II. Estudios de Posgrado PROYECTOS DE RESTAURACIÓN Titulación: Máster en Tecnología. Especialidad en Restauración y Rehabilitación Centro: ETSAB (UPC) Créditos: 6 ECTS Tipo: Obligatoria. Cuatrimestral. 2º curso Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2010-11 hasta la actualidad Objetivos de la asignatura: · Capacidad de desarrollar el proceso completo del proyecto de restauración patrimonial a nivel académico. · Capacidad de detectar las distintas singularidades que comporta el diseño en edificios con valores patrimoniales frente al diseño en obra nueva. RESTAURACIÓN SOSTENIBLE DE ESTRUCTURAS PORTICADAS Y FORJADOS Titulación: Centro: ETSAB (UPC) Y UNAUS (University Network for Architectural an Urban Sustainability) Créditos: 2 ECTS Tipo: Online. Foro Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora moderadora del foro. Periodo de docencia: Del curso 2010-11 hasta la actualidad Objetivos de la asignatura: · Desarrollar la capacidad crítica hacia las distintas técnicas de rehabilitación de estructuras porticadas y forjados en relación a la sostenibilidad. HISTORIA DE LA RESTAURACIÓN Titulación: Posgrado en Restauración de Espacios Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 ECTS Tipo: Obligatoria. Anual. Contenido: Teórico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2008-09 hasta la actualidad Objetivos de la asignatura: · Conocer la evolución de las distintas teorías de la Restauración a lo largo de la Historia. CATÁLOGO Titulación: Posgrado en Restauración de Espacios Centro: BAU (UVIC) Créditos: 6 ECTS Tipo: Obligatoria. Anual. Contenido: Teórica y práctica Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2008-09 hasta la actualidad Objetivos de la asignatura: · Desarrollar la capacidad de análisis y valoración de un espacio patrimonial. · Desarrollar la capacidad crítica de analizar los distintos proyectos de restauración.

Proyectos de Restauración. Cambio de uso en la Iglesia de Santa Anna Estudiantes: Laura Granell, Rita Roqueta, Cristina Serra


III. Dirección de Proyectos Finales de Carrera o de Máster

IV. Coordinación de Cursos POSGRADO DE RESTAURACIÓN DE ESPACIOS Centro: BAU (UVIC) Créditos: 30 ECTS Denominación del puesto: Coordinadora del posgrado Periodo de docencia: Del curso 2008-09 hasta la actualidad · Diseño del programa, organización de visitas y coordinación de los distintos bloques. POSGRADO DE RESTAURACIÓN DE ESPACIOS Centro: FUNDACIÓN UPC Créditos: 25 ECTS Denominación del puesto: Coordinadora del posgrado Periodo de docencia: Del curso 2012 · Diseño del programa, organización de visitas y coordinación de los distintos bloques.

V. Premios y otros méritos. PREMIO HABITÁCOLA AL MEJOR CENTRO EDUCATIVO 2011 Centro: BAU (UVIC). Proyectos de Restauración. Acta del jurado: “Las propuestas de la Escola BAU, prácticamente en su totalidad, han merecido ser objeto de discusión y debate por parte del jurado. Todas ellas son intervenciones que aúnan potencia conceptual y delicadeza material en algunas ocasiones, o contundencia física transformadora en otras. Y proponen reflexiones sobre el uso y la percepción del espacio que arrancan de un posicionamiento ético y llegan hasta la ironía y la mordacidad más crítica con los usos sociales del entorno.”

Catálogo. Análisis constructivo de la casa Santa Teresa en Vilanova i la Geltrú Estudiantes: Belén Callejas.

UD MAGNIBH EX

PROYECTO FINAL DE MÁSTER Titulación: Máster en Tecnología. Especialidad en Restauración y Rehabilitación Centro: ETSAB (UPC) Créditos: 18 ECTS Tipo: Obligatoria. Cuatrimestral. 2º curso Contenido: Teórico y práctico Denominación del puesto: Profesora asociada Periodo de docencia: Del curso 2010-11 hasta la actualidad Tribunal: Albert Casals, César Diaz y José Luis González Tesinas dirigidas: · Cristina Esteban. La restauración en obras de arquitectura moderna en Cataluña. · Núria Heras. Restauración de centros históricos: Análisis de tres casos concretos en relación con los criterios expuestos en las cartas de la Restauración y experiencias europeas previas. · Ángela Trapero. Los tejados en Segovia. Funcionamiento y origen del “tejado a la Segoviana”.


FILOSOFIA DOCENTE ¿QUIÉN? ORÍGEN En el transcurso de mi trayectoria docente y en todas las asignaturas que he impartido siempre he intentado innovar y fomentar el autoaprendizaje en mis alumnos. Esta voluntad la he desarrollado de forma intuitiva hasta que en el 2010 al ser contratada como profesora asociada de la UPC accedí al Programa de Formació e Innovación en Docencia Universitaria (PROFI). Este curso marca un punto de inflexión en mi carrera docente, que junto con la sugerencia de José Luis González y Albert Casals, catedráticos de la asignatura que imparto me llevan a iniciar una tesis relacionada con la enseñanza de la Restauración del Patrimonio.

¿QUÉ? LA MATERIA IMPARTIDA El alumno debe conocer la materia impartida, cualquiera que sea el nivel de conocimiento que le corresponda (recordar, comprender, aplicar, analizar, evaluar, crear). Para ello es fundamental que conozca los objetivos generales y específicos de la asignatura así como el desarrollo detallado del curso mediante una planificación detallada. Esta acción compartida: alumno - docente, con una responsabilidad conjunta hacia los objetivos citados deviene uno de los principios más importantes de mi filosofía docente.

¿CÓMO? METODOLOGÍA Mi experiencia en distintos niveles de formación me ha revelado la importancia de acertar con el modo de transmitir los conocimientos en función de los objetivos del curso y las competencias que el alumno debe adquirir. Des de la formación recibida en el PROFI he conocido las metodologías activas, que han devenido la base para mi docencia. En concreto, en el ámbito de conocimiento que imparto, centrado sobre todo en la Restauración de Patrimonio, ha resultado revelador el hecho de utilizar las herramientas de trabajo cooperativo para sintetizar los conocimientos provenientes de distintas disciplinas. Por otro lado y para completar esta forma de trabajar es muy importante realizar una evaluación acorde con esta metodología. En este sentido soy partidaria de las evaluaciones que involucren al alumno, guiadas con rúbricas y utilizando el peer review.

Seminarios de diseño. Graduado en diseño. Bau Imagen del google site utilizado en el módulo I de la asignatura


¿DÓNDE? ESPACIOS 2.0 Al interés por el trabajo cooperativo se le añade un interés personal por la utilización de herramientas 2.0. El resultado de sumar los dos intereses me ha llevado a la utilización de entornos 2.0 como complemento del espacio habitual del aula. En concreto he desarrollado experiencias de trabajo cooperativo en entornos google y en redes sociales.

¿PORQUÉ? LA APUESTA POR UNA FORMACIÓN DE CALIDAD El resumen de estos principios expuestos me lleva a una certidumbre acerca de la necesidad de innovar constantemente de forma objetiva, demostrando con evidencias los resultados obtenidos. Sólo utilizando las metodologías activas, obtendremos la implicación necesaria del alumno para que más allá de la adquisición de conocimientos, adquiera las capacidades críticas y creativas necesarias para la excelencia.

Catálogo. Posgrado en Restauración de Espacios. Bau Imagen del google site utilizado.


EVIDENCIAS OBJETIVAS Las evidencias objetivas recogidas se basan casi en su totalidad en las experiencias realizadas relacionadas con el trabajo cooperativo en la docencia de la Restauración de Patrimonio y más concretamente en las asignaturas objeto de estudio de mi trabajo de investigación: Introducción al Patrimonio y Proyectos de Restauración impartidas en el máster de tecnologia de la ETSAB. Aún así y gracias al avance en el desarrollo de la tesis, he conocido nuevas metodologías de obtención de datos que en un futuro podran aportar datos que además de objetivos podrían ser comparables y extrapolables a otros estudios. Los datos objetivos provienen de: 1. Encuesta SEEQ. Realizada en enero de 2011 como recomendación del programa PROFI. Se realiza en la asignatura de Proyectos de Restauración, antes de la realización de la aplicación en el aula relacionada con el trabajo cooperativo. 2. Planes de aplicación en el aula (PAA) Realizados en los cuatrimestres de primavera y otoño del 2011. Aportan datos de asistencia y evaluación. 3. Análisis de los parámetros obtenidos Análisis comparativo entre los resultados obtenidos en el curso base y los obtenidos tras las aplicaciones en el aula. Los resultados muestran la evolución en la asistencia y los resultados obtenidos por los alumnos.

SUBJETIVAS Las evidencias subjetivas se basan en encuestas realizadas a los alumnos y a otros docentes implicados en la docencia de las asignaturas. 1. Encuestas vinculadas a la aplicación Durante el desarrollo de las dos aplicaciones en el aula se realizaron encuestas vinculadas a las aplicaciones realizadas. 2. Encuestas a los docentes involucrados Encuestas a los profesores que comparten docencia en las asignaturas involucradas en los planes de aplicación.

Proyectos de Restauración. ETSAB (UPC) Evaluación del plan de aplicación en el aula por los alumnos utilizando moodle.


Gilda. Grupo para la inovación y la logística docente en arquitectura

PLANES DE FUTURO INVESTIGACIÓN Empiezo hablando de futuro haciendo énfasis en la investigación. Después de 10 años de docencia universitaria para mí ha sido clave entender que cualquier mejora o innovación debe ser adecuadamente recogida y debe servir por lo tanto para avanzar en el rigor científico. Hay dos objetivos a corto plazo en mis planes de futuro relacionados con la investigación en el ámbito de la enseñanza de la Arquitectura 1. Desarrollar y acabar la tesis doctoral dedicada a esta enseñanza y en concreto a la enseñanza de la especialidad en Restauración Arquitectónica. 2. Participar de forma activa en el recién creado grupo GILDA (Grupo de Innovación y Logística Docente en Arquitectura) y trabajar para crear una estructura sólida y operativa de docentes involucrados en la mejora de la calidad docente en la carrera de Arquitectura.

FORMACIÓN El otro gran objetivo de futuro en mi carrera docente es continuar formándome a distintos niveles: 1. A nivel académico el objetivo es aumentar el conocimiento específico de mi disciplina, la Restauración del Patrimonio construido, asistiendo a cursos especializados, participando en ponencias e investigando. 2. A nivel docente existe a su vez un doble objetivo:

A. Continuar participando en la formación del ICE (Instituto de Ciencias de la Educación) y otros organismos similares para aprender nuevas técnicas y actualizar mi formación en nuevas tecnologías.

B. Participar en congresos específicos en la enseñanza de la Arquitectura, a nivel nacional e internacional, como el ACSA 2012

DOCENCIA Finalmente y necesariamente ligados a los objetivos anteriores, mis objetivos a nivel docente son: 1. Continuar aplicando pero con más rigor la planificación en todas las asignaturas que imparto para poder después innovar metodológicamente de forma controlada y objetivable. 1. Participar de forma más activa en las actividades de coordinación y planificación de las asignaturas que imparto.


ANEJOS


enero 2012

EVIDENCIAS PAA Introducci贸n al Patrimonio. Cuatrimestre Primavera 2011 Programa Formaci贸n Inicial (PROFI)


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula (PAA) Índex 1. Explicació de la intervenció portada a terme i de les incidències que hi ha hagut. a. Descripció b. Identificació dels canvis c. Descripció de les incidències 2. Dades recopilades a. Dades obtingudes sobre el rendiment acadèmic i el nivell d’aprenentatge. b. Dades obtingudes pel que fa a la satisfacció dels alumnes c. Dades obtingudes sobre la dedicació real. d. Observacions objectives del professorat 3. Conclusions 4. Millores per al futur 5. Annexes

1. Explicació de la intervenció portada a terme i de les incidències que hi ha hagut a. Descripció Es va proposar l’aplicació d’un case studio tot demanant als alumnes que avaluessin un projecte real des del punt de vista d’un tècnic d’una comissió de Patrimoni. Per a aquesta avaluació d’un projecte real els alumnes utilitzaran la tècnica del puzle. Planificació detallada: Descripció de l’aplicació a l’aula i argumentació del seu caràcter innovador: L’aplicació proposava eliminar totes les classe magistrals de casos (mantenir tan sols la classe magistral d’explicació del mètode i convertir els 11 grups d’alumnes en 11 comissions de patrimoni que hauran d’avaluar un projecte de restauració real. La primera innovació va consistir en convertir l’enunciat general de l’exercici en un enunciat més complex on es pogués identificar tasques més concretes. Per tant, passem d’aquest enunciat, que en el context anterior es corregeix l’últim dia de classe: “Critica el procés de restauració del Castell del Paborde a la Selva del Camp mitjançant el mètode sistèmic”

A aquest, que ocupa 3 dels 4 dies de classe: “Critica el procés de restauració del Castell del Paborde a la Selva del Camp mitjançant el mètode sistèmic: 1. Comprensió del mètode sistèmic 2. Aplicació del mètode en el conjunt del monument 1. Caracterització 2. Avaluació Prestacional

3. Valoració 1

L’ALUMNE VERIFICA ELS CRITERIS QUE HA SEGUIT EL PROJECTE


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

ANÀLISIS PREVI A L’OBRA 3. Aplicació del mètode per parts del monument 1. Caracterització per parts 2. Avaluació Prestacional per parts

4. Valoració per parts

L’ALUMNE VERIFICA ELS PROCEDIMENTS QUE HA SEGUIT EL PROJECTE

ANÀLISIS POSTERIOR A L’OBRA 4. Exposició pública de les conclusions Calendari d’activitats i material que caldrà elaborar: Setmana

Activitats realitzades a classe.

Temps dedicat

Tasques per realitzar a casa

Temps dedicat

Setmana 1

28/04/11 Classe Magistral: El mètode sistèmic

60 m

Lectura del següent material: 1. Article sobre el mètode sistèmic 2. Material necessari per a realitzar el primer puzle: a. Caracterització: Estudi històric i arqueològic. b. Avaluació prestacional: plànols i estudi geotècnic TASCA 1: Plantejar-te preguntes sobre l’article del mètode sistèmic (cada alumne)

60 m

INICI CASE STUDIO

Exposició de l’exercici Case Studio que es realitzarà les properes setmanes Formació dels grups base Setmana 2

CASE STUDIO

PUZZLE

05/05/11 Reunió grup base per comentar preguntes penjades a internet Resolució per part del professor de les preguntes triades pels grups base Reunió grup base perque els experts caracteritzin i avaluïn les prestacions del conjunt del monument Reunió entre experts especialistes en caracterització i avaluació prestacional Reunió grup base per a realitzar la valoració

40 m

Data d’entrega de la tasca

30 m

Penjar la tasca 1 a l’Intranet el dia 4/05/11

TASCA 2: Elaboració d’una acta que resumeixi la valoració realitzada.(cada grup base)

30 m

Penjar tasca 2 a l’intranet el dia 06/05/11

TASCA 3: Informe crític dels criteris que ha seguit la restauració basat en la valoració realitzada i acordada en l’acta. (cada grup base)

120 m

Penjar tasca 3 a l’intranet el dia 12/05/11

Lectura del següent material: Material necessari per a realitzar el primer puzle: Caracterització i avaluació

120 m

20 m

15 m

15 m

30 m

30 m

30 m

2


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

prestacional per parts: plànols i memòria del procés de restauració de cada parts. Setmana

Activitats realitzades a classe.

Setmana 3

12/05/11 Reunió grup base perque els experts caracteritzin i avaluïn les prestacions per parts del monument Reunió entre experts especialistes en caracterització i avaluació prestacional Reunió grup base per a realitzar la valoració

CASE STUDIO PUZZLE

Setmana 4 CASE STUDIO

19/05/11 Presentació de les conclusions dels informes

Temps dedicat

Tasques per realitzar a casa

Temps dedicat

Data d’entrega de la tasca

60 m

TASCA 4: Elaboració d’una acta que resumeixi la valoració realitzada.(cada grup base) TASCA 5: Informe crític dels procediments que ha seguit la restauració basat en la valoració realitzada i acordada en l’acta. (cada grup base)

60 m

Penjar tasca 4 a l’intranet el dia 13/05/11 Penjar tasca 5 a l’intranet el dia 17/05/11

TASCA 6: Elaboració d’una presentació de les conclusions dels dos informes realitzats Elaboració de la rúbrica per part del professor

120

Cada grup base llegirà i elaborarà els informes d’altres 2 grups base i l’avaluarà en base d’una rúbrica facilitada prèviament pel professor

120 m

30 m

120 m

30 m

120 m

3

Penjar tasca 6 a l’intranet el dia 17/05/11

60

Penjar tasca a l’intranet el dia 28/05/11


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

b. Identificació dels canvis Els canvis realitzats durant el procés són els següents: 1. La voluntat del coordinador de l’assignatura de mantenir més classes magistrals de les que es preveien en l’aplicació. Així doncs, les classes del dia 28/04/11, i parcialment les del 03/05/11 i 10/05/11 2. Per altra banda i per contrarestar la decisió anterior el coordinador de l’assignatura es va mostrar disposat a doblar-nos el número de classes per dur a terme l’aplicació (renunciant a part de les que ell donava). 3. En la mateixa línea i veient el potencial de l’aplicació el coordinador va plantejar una visita guiada per ell mateix a l’edifici que els alumnes estaven avaluant. Aquesta visita es va produir el dia 14/05/11 4. La presentació de les conclusions dels informes tot i que es va iniciar de la forma planificada inicialment, es va acabar en un debat espontani que va esdevenir molt interessant. El pla aplicat finalment és el següent:   Calendari d’activitats i material que caldrà elaborar:  Setmana 

Activitats realitzades a classe. 

Temps   dedicat  

Setmana 1         

28/04/11  Explicació de com es desenvoluparà  la última part del curs        

  10 m 

Explicació del Projecte del Paborde:   

110 m 

 00._INTRODUCCION.pdf

 01._SILOS.pdf

Data  d’entrega de  la tasca 

Lectura del següent material:  3. Material necessari per a  realitzar la primera part de  l’exercici:  c. Caracterització: Estudi  històric i arqueològic.  d. Avaluació prestacional:  plànols i estudi geotècnic  Plantejar‐te preguntes sobre l’estat  inicial del Castell del Paborde (cada  alumne) 

60 m 

 

30 m 

Penjar  preguntes a  l’intranet fins  el dia 5/05/11    Participar en  el forum obert 

 

 

 03._PORTICO_DE_ACERO.pdf

 04._VENTANAS_SAETERAS.pdf

 05._MUR_CAPUTXI.pdf

 06._CARQUEBISBE.pdf

Setmana 2 

Temps  dedicat 

 

 02._ARCOS_CMAYOR.pdf

    03/05/11 

Tasques per realitzar a casa 

 

 

 

 

 

4


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621  

Explicació del Projecte del Paborde:   07._ARCOS_CMENOR.pdf

 08._PALTA_CMENOR.pdf

30 m 

 

 

 

Explicació del Mètode Sistèmic 

80 m 

Explicació de la dinàmica de  l’activitat  05/05/11  Explicació del Mètode Sistèmic 

10 m    30 m 

Explicació de la dinàmica de la  primera part de l’exercici   Reunió entre experts especialistes en  caracterització i avaluació  prestacional 

10 m 

Reunió grup base per a realitzar la  valoració inicial 

40 m 

Setmana 

Activitats realitzades a classe. 

Temps   dedicat  

Setmana 3     

10/05/11  Explicació del Mètode Sistèmic   Aclariment sobre valoració 

  30 m 

Explicació del Projecte del Paborde: 

30 m 

120 m 

 

Elaboració d’una acta que resumeixi la  valoració realitzada.(cada grup base)    Acta 1: valoració inicial 

60 m 

Penjar acta 1  a l’intranet el  dia 12/05/11   

Plantejar‐se preguntes sobre cada un  dels casos parcials adjudicats 

60 m 

Tasques per realitzar a casa 

Temps  dedicat 

Data  d’entrega de  la tasca 

Elaboració d’una acta que resumeixi la  valoració realitzada.(cada grup base)    Acta 1: valoració inicial 

60 m 

Penjar acta 1  a l’intranet el  dia 12/05/11   

Plantejar‐se preguntes sobre cada un  dels casos parcials adjudicats 

60 m 

 Penjar  preguntes a  l’intranet fins  el dia  12/05/11    Participar en  el forum obert 

Elaboració d’una acta que resumeixi la  valoració realitzada.(cada grup base)    Acta 2: valoració final de cada cas/part       

120 m 

Penjar acta 2  a l’intranet el  dia 17/05/11   

Elaboració de:    Presentació 1: presentació breu (10m) 

60 m 

Portar  presentació el  dia 17‐5‐11 

40 m 

 09._BALSA_‐_NUCLEO_COMUNICION.pdf

 10._PLACA.pdf

Mariona Genís Vinyals

Lectura del següent material:  1. Material necessari per a  realitzar la primera part de  l’exercici:  a. Caracterització: Estudi  històric i arqueològic.  b. Avaluació prestacional:  plànols i estudi geotècnic    Lectura del següent material:  Mètode Sistèmic 

 

 11._RECINTO_INTERIOR_PATIO.pdf

 

 

Reunió grup base per a realitzar la  valoració inicial 

60 m 

12/05/11  Explicació de la dinàmica de la  segona part de l’exercici  

  10 m 

Reunió entre experts especialistes en  caracterització i avaluació  prestacional. Aquest cop però es  reuniran en funció del cas que els  hagi tocat en el seu grup base  Reunió grup base per a realitzar la  valoració final del cas que els ha  tocat 

50 m 

50 m 

5


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

de les conclusions de la valoració de  cada cas   

  VISITA AL CASTELL DEL PABORDE: 14‐05‐2011    Setmana 

Activitats realitzades a classe. 

Temps   dedicat  

Setmana 4                                                   

17/05/11    Presentació 1:  Presentació mitjançant un  representant de cada grup base de  les seves conclusions pel que fa a la  valoració de cada part (5 casos)       

  50 m                            50 m   

Reunió grup base per a realitzar la  valoració final del cas que els ha  tocat 

19/05/11    DEBAT   

  120 m           

Tasques per realitzar a casa 

Temps  dedicat 

Data  d’entrega de  la tasca 

                          Elaboració d’una acta que resumeixi la  valoració de la restauració de tot  l’edifici i la verificació del canvi entre els  valors inicials i finals    Acta 3: valoració final 

                          120 m 

                           Penjar acta 3  a l’intranet el  dia 24/05/11   

 

 

 

6


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Desenvolupament dels dos puzles i la reunió final :  

  Aplicació del mètode en el conjunt del monument  Entrega acta 1  1. Caracterització    2. Avaluació Prestacional       

 

3.

Valoració 

L’ALUMNE PLANTEJA EL QUE CAL  CONSERVAR DEL MONUMENT 

ANÀLISIS PREVI A L’OBRA

                 

  (1). Formació de grups d’experts: De cada grup (4 persones) Es definiran experts en: 1. 2. 3. 4.

Caracterització: Historia, promoció, representativitat. Caracterització: funció, tipus, ús Avaluació prestacional: Adaptabilitat del tipus Avaluació prestacional: millora de les prestacions

(2). Verificació general del Projecte del Paborde : Cada grup d’experts realitzarà conjuntament la caracterització que li ha tocat. 45’ Posteriorment es reunirà amb el grup base i cada expert explicarà la seva part a la resta. Conjuntament es farà la valoració 50’ Tindrem per tant 11 verificacions de les valoracions, que es penjaran a la intranet i nosaltres comentarem la setmana següent.

7


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Aplicació del mètode per parts del monument  Entrega acta 2    1. Caracterització per parts    2. Avaluació Prestacional per    parts   

 

 

3.

Valoració  

L’ALUMNE PLANTEJA EL QUE CAL  CONSERVAR DEL MONUMENT (en les  parts de l’edifici) 

ANÀLISIS PREVI A L’OBRA

Degut a la seva complexitat i per profunditzar en el seu coneixement, s’ha dividit l’edifici en 5 parts                      (1). Continuem amb els mateixos grups Es reuniran els experts en: 1. Caracterització: Historia, promoció, representativitat + Caracterització: funció, tipus, ús 2. Avaluació prestacional: Adaptabilitat del tipus + Avaluació prestacional: millora de les prestacions que comparteixin el mateix cas (cas 1, cas 2, etc..) (2). Verificació per parts del Projecte del Paborde : Cada grup d’experts realitzarà conjuntament la caracterització i evaluació prestacional que li ha tocat. 45’ Posteriorment es reunirà amb el grup base i cada expert explicarà la seva part a la resta. Conjuntament es farà la valoració 50’ Tindrem per tant 11 verificacions de les valoracions, que es penjaran a la intranet i nosaltres comentarem la setmana següent. (3). Presentació de les conclusions de la valoració per parts: Un representant de cada equip exposarà les conclusions de la seva valoració per parts.

8


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Aplicació del mètode per valorar la intervenció feta  Entrega acta 3    3. Anàlisi de les valoracions    parcials realitzades per cada    grup     

4.

Valoració sobre  la intervenció  realitzada 

L’ALUMNE REALITZA UNA CRÍTICA  SOBRE LA INTERVENCIÓ REALITZADA 

ANÀLISIS PREVI A L’OBRA

  Incidències:  1. La principal incidència del procés ha estat el retràs en la resposta a l’hora de corregir les actes i en conseqüència la manca de feedback que han obtingut els alumnes.                                             9


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

2. Dades recopilades a. Dades obtingudes sobre el rendiment acadèmic i el nivell d’aprenentatge. Les dades obtingudes sobre el rendiment acadèmic i el nivell d’aprenentatge són les 3 actes que els alumnes han realitzat i de les quals s’adjunta un exemple al final d’aquesta memòria a l’apartat d’annexes. Exemple Acta 1

10


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Exemple Acta 2

11


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Exemple Acta 3

12


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

Els alumnes han rebut els següents comentaris a partir de les actes realitzades

13


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

b. Dades obtingudes pel que fa a la satisfacció dels alumnes Al final de cada acta els alumnes han respost una enquesta específica sobre cada moment del procés de l’aplicació. Els resultats són els següents:

ENQUESTA 1ª ACTA  1. LA REUNIÓN DE EXPERTOS HA SERVIDO PARA RESOLVER DUDASMEDIA 8,3 

  12 10 10

10

10

10

10

8 6 4 2 0 2

4

6

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

 

 

2. LA ESPECIALIZACIÓN DE CADA MIEMBRO DEL EQUIPO HA AYUDADO A LLEGAR AL 

CONSENSO EN LA VALORACIÓNMEDIA 8,6    12 10 1010101010

101010

8 6 4 2 0 2

4

6

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

 

  14


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

  ENQUESTA 2ª ACTA  1. LA DISCUSIÓN ENTRE ESPECIALISTAS HA RESULTADO MÁS FLUIDA AL TRATARSE DE UN  CASO MÁS ACOTADOMEDIA 7,8  12

10 10

10

8

6

4

2

0 2

4

6

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

    2. LA VISITA HA INFLUENCIADO POSITIVAMENTE EN LA VALORACIÓN DEL CASO  ADJUDICADOMEDIA 7,9    12

10 1010101010

10

10

8

6

4

2

0 2

4

6

8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

    15


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

ENQUESTA 3ª ACTA  1. LA VALORACIÓN POR PARTES A MODIFICADO SUBSTANCIALMENTE LA VALORACIÓN  INICIAL  MEDIA 5,5  12 10 10101010 8 6 4 2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

  2. LA PRESENTACIÓN PÚBLICA DE CADA CASO ME HA SERVIDO PARA REALIZAR MEJOR LA  VALORACIÓN INICIAL CONJUNTAMEDIA 7,1  10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

  3. EL PROCESO DE DISCUSIÓN ENTRE EXPERTOS Y VALORACIÓN REALIZADO EN CLASE ME  HA SERVIDO PARA ENTENDER MEJOR EL MÉTODO SISTÉMICOMEDIA 7,8    12 10 1010101010 8 6 4 2 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44

  16


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

c. Dades obtingudes sobre la dedicació real. Al final de cada acta els alumnes han respost una enquesta específica sobre la dedicació real a les tasques realitzades Els resultats són els següents:

  Dedicación teórica y real por grupo DURANTE TODO EL PROCESO 

  c. Observacions objectives del professorat Es comparen les millores plantejades com a objectiu de l’aplicació amb les dades obtingudes per tal de veure si s’han assolit: Possibles efectes de l’aplicació a l’aula sobre les competències i els objectius d’aprenentatge: Es preveu l’aplicació d’un case studio on els alumnes avaluaran un projecte real de restauració de Patrimoni (la restauració d’un Castell) reproduint el paper també real d’un tècnic d’una comissió de Patrimoni. L’avaluació d’aquest projecte de restauració es realitzarà mitjançant el treball cooperatiu. En concret es realitzaran dos puzles. Possibles efectes que es poden aconseguir desprès de l’aplicació: 1. Elaboració de l’exercici separant-lo en parts i mitjançant el consens entre experts permet dues coses: a)Fa que l’alumne prengui més consciència de la metodologia i en tregui més partit. La lectura de les actes i les seves correccions han permès detectar durant algunes parts del procés que realment no s’estava entenent la metodologia i en algun cas s’ha pogut corregir b)Fa que l’alumne hagi de demostrar l’adquisició dels coneixements vinculats a les altres competències específiques (conceptes clau, 17


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

història de la restauració) ja que seran fonamentals en la discussió entre experts per a la resolució de l’exercici. De la lectura de les enquestes s’ha pogut observar com La utilització de la tècnica del puzle ha permès que els estudiants experts assolissin nivells de coneixements profunds sobre les matèries per les quals s’havien especialitzats. 2. Permet a tots els alumnes veure com els diferents equips van elaborant la seva avaluació del projecte de restauració (i no només el resultat final). No s’ha pogut verificar aquest punt. 3. El fet de realitzar l’exercici des de la òptica d’un tècnic real permet entendre molt millor la utilitat real del mètode i fa que augmenti la motivació de l’alumne en realitzar la tasca No s’ha pogut verificar aquest punt.

18


Avaluació del Pla d’Actuació a l’Aula_110621

Mariona Genís Vinyals

3.Conclusions De les dades obtingudes i exposades en el punt anterior es poden extreure les següents conclusions: a. Dades obtingudes sobre el rendiment acadèmic i el nivell d’aprenentatge. Pel que fa a aquestes dades, i tal i com s’ha exposat en el punt anterior la lectura de les actes ha permès corregir puntualment errades en la comprensió de la metodologia que els alumnes han hagut d’aplicar. Malgrat tot la manca de feedback ràpid en algunes actes per part dels professors, ha fet que no sempre s’hagin pogut corregir els avenços dels alumnes en el procés. b. Dades obtingudes pel que fa a la satisfacció dels alumnes Tal i com s’indica en el punt anterior s’han plantejat unes preguntes al final de cada acta. L’anàlisi d’aquestes respostes, tan per la puntuació obtinguda com pels comentaris personalitzats del final denota que en la meitat del procés, en el moment de realització de la segona acta (en el que es pretén conèixer en un nivell més alt de profunditat l’edifici analitzat) els alumnes tenen la sensació de redundància en l’anàlisi. c. Dades obtingudes sobre la dedicació real. El que s’observa de les dades obtingudes és que en la primera acta hi ha una diferència important de dedicació tan per la franja alta com per la franja baixa, probablement per la novetat del procés. A mesura que s’avança es llegeix una major concordança amb la dedicació proposada. Per altra banda també de la lectura dels comentaris personals aportats en les enquestes es llegeix que el procés s’ha desenvolupat en un període massa breu de temps. 4.Millores per al futur 1. Plantejar correccions de les actes mitjançant peer review , de manera que el feedback sigui més àgil. 2. Caldrà millorar la part del coneixement més profund de l’edifici, ja que el puzle ha esdevingut redundant per una part dels alumnes. 3. Pel que fa a la dedicació real i el ritme de desenvolupament de l’aplicació, caldria replantejar-ne la intensitat en algunes parts (probablement la central) de manera que els alumnes tinguin més temps per al treball en equip a classe.

          19


enero 2012

EVIDENCIAS PAA Proyectos de Restauraci贸n. Cuatrimestre Oto帽o 2011 Programa Formaci贸n Inicial (PROFI)


Pla d’Actuació a l’Aula_111003

Mariona Genís Vinyals

Pla d’Actuació a l’Aula (PAA) Índex 1. Explicació dels continguts treballats als tallers que s’aplicaran a l’aula 2. Informe preliminar: a. Context de l’aplicació: titulació en la que s’emmarca l’aplicació a l’aula, especificitats que es consideren rellevants de l’assignatura, característiques de l’estudiantat al que s’adreça i descripció general de l’aplicació a l’aula. b. Descripció de l’aplicació en relació amb el context c. Planificació detallada del canvi d. Recollida d’informació,avaluació de l'experiència i retroalimentació amb l'estudiantat (com es pretén avaluar i com s'informarà a l'estudiantat de l'evolució del seu aprenentatge)

1. Explicació dels continguts treballats als tallers que s’aplicaran a l’aula Malgrat que en els últims tallers s’han exposat nous continguts, es proposa repetir l’aplicació del puzle. A diferència de l’aplicació anterior on es demanava als alumnes que participessin en una hipotètica comissió de patrimoni, en aquest cas es demana que participin en un concurs d’un cas real de restauració de patrimoni. En aquest procés del concurs es demanarà als alumnes que analitzin tota la informació prèvia de la que disposen mitjançant la tècnica del puzle. El resultat de l’anàlisi es realitzarà mitjançant la coevaluació per parelles. 2. Informe preliminar a. Context de l’aplicació: Titulació en la que s’emmarca l’aplicació a l’aula: El present Pla d’Actuació a l’Aula s’emmarca en l’assignatura optativa Projectes de Restauració (6 ECTS) pels estudiants de l’especialitat de restauració del Màster Oficial de Tecnologia, estudis que es realitzen a l’E.T.S.A.B. Especificitats que es consideren rellevants de l’assignatura: Es tracta d’una assignatura quadrimestral que es desenvolupa en el primer quadrimestre del curs. La docència es realitza 1 dia a la setmana, 3 hores i l’impartim dos professors simultàniament. Els objectius principals de l’assignatura són: 1. Que l’alumne sigui capaç de desenvolupar el procés complet del projecte de restauració patrimonial a nivell acadèmic. 2. Que en el desenvolupament del projecte l’alumne sigui capaç d’integrar els coneixements adquirits en la resta d’assignatures del màster. 3. Que en la fase d’anàlisi prèvia al projecte l’alumne sigui capaç d’utilitzar correctament la metodologia objectiva-sistèmica desenvolupada en l’assignatura d’Introducció al Patrimoni realitzada prèviament. 4. Que en la fase de projecte l’alumne sigui capaç de distingir les singularitats que comporta el disseny en edificis amb valors patrimonials en front del disseny en obra nova. 1


Pla d’Actuació a l’Aula_111003

Mariona Genís Vinyals

Es tracta d’una assignatura que treballa els nivells superiors de la taxonomia de Bloom. En concret si citem la revisió d’aquesta última feta per Lorin Anderson y David R. Krathwoh el 2003, en aquesta assignatura es treballa en els següents nivells: 1. Aplicació Aplicació d’una metodologia per a realitzar els estudis previs als edificis patrimonials. 2. Anàlisis la metodologia aplicada també inclou una fase d’anàlisis dels estudis realitzats. 3. Avaluar Els alumnes revisen l’anàlisi de les conclusions dels estudis previs que han realitzat els altres companys 4. Crear Com a síntesis de tot el procés anterior han de dissenyar una proposta innovadora, que millori les condicions de l’edifici utilitzat com a objecte de treball.

Font: Eduteka Per altra banda, aquesta assignatura es troba en procés de millora fet que ha constituït un dels motius per escollir-la com a context de l’aplicació. Característiques de l’estudiantat al que s’adreça: Aquesta assignatura és cursada per dos tipus d’estudiants: estudiants del Màster Oficial de Tecnologia (especialitat en Restauració de Patrimoni) i estudiants del Doctorat relacionats amb l’especialitat en Restauració del Patrimoni. Es tracta de 33 estudiants, dels quals aproximadament un 75% són de Màster i la resta de doctorat. El 90% dels estudiants van cursar el quadrimestre de primavera 2011 la assignatura d’Introducció al Patrimoni que va servir per a realitzar l’exercici (aplicació) anterior del programa de formació i innovació en docència universitària. La majoria d’estudiants d’aquesta assignatura han realitzat amb anterioritat la tècnica del puzle en el context d’un case studio. Aquest fet fa que s’hagi considerat interessant repetir la tècnica en un context diferent, en el que els nivells d’aprenentatge són més elevats. Descripció general de l’aplicació a l’aula: Es tracta d’aplicar la metodologia del puzle en la fase d’anàlisi prèvia al projecte: 2


Pla d’Actuació a l’Aula_111003

Mariona Genís Vinyals

En els casos reals de projectes en edificis amb valors patrimonials hi intervenen diferents professionals que realitzen estudis en els seus àmbits específics: arqueòlegs, geòlegs, historiadors, restauradors, etc. L’alumne, igual que l’arquitecte en la realitat ha de ser capaç de comprendre, interpretar i sintetitzar el contingut d’aquests estudis per tal d’utilitzar-lo en el projecte. En aquesta aplicació es proposa la realització d’un puzle on cada membre del grup adquireix el rol d’un especialista: historiador, restaurador, tècnic especialista en construcció històrica i arquitecte. De manera que cada un d’ells haurà de llegir i entendre prou bé per explicar-ho als seus companys els estudis previs específics en el seu tema referents al cas estudiat. Finalment el grup base pluridisciplinar haurà de realitzar un resum de tots els estudis previs en la conclusió final del qual es proposi una jerarquia dels valors més importants de l’edifici com a síntesi. Donat que no hi ha una única solució vàlida per aquest informe, és important que la resta dels alumnes coneguin les conclusions a les que han arribat la resta de grups base. Per aquest motiu es realitzaran autoevaluacions utilitzant la dinàmica del peer review. b. Descripció de l’Aplicació en relació al context: Segons la guia docent:

Les competències genèriques de l’assignatura són: En la guia docent tan sols es descriu una competència general: 1) Aprenentatge de la realització d'estudis de viabilitat de la rehabilitació (amb manteniment o canvi d'ús) d'un edifici del parc edificat amb uns certs valors patrimonials. Les competències específiques són: No es descriuen competències específiques en la guia docent Per tant s’ha aprofitat l’aplicació per a redactar-les: 1) L’alumne haurà de ser capaç de planificar la intervenció en un edifici patrimonial. 2) L’alumne haurà de ser capaç de un cop realitzada la planificació de la intervenció en un edifici patrimonial, demanar els estudis previs necessaris per a la seva realització. 3) L’alumne haurà de ser capaç d’analitzar (caracteritzar), avaluar prestacionalment i valorar un monument, abans, durant i després del projecte de restauració utilitzant la metodologia proposada (objectiva-sistèmica). 3


Pla d’Actuació a l’Aula_111003

Mariona Genís Vinyals

4) L’alumne haurà de ser capaç d’analitzar i sintetitzar la informació rebuda de tècnics de diferents disciplines amb l’objectiu d’integrar-la en el projecte d’intervenció. 5) L’alumne haurà de ser capaç d’elaborar diferents propostes de projecte i veure quines conseqüències suposen per als valors assignats a l’edifici objecte d’estudi. 6) L’alumne haurà de ser capaç d’expressar i defensar públicament, de forma sintètica i utilitzant el llenguatge específic de la disciplina de la Restauració les conclusions dels anàlisis i propostes que hagi realitzat prèviament. Competències específiques on es pretén incidir: L’Aplicació a L’Aula que es proposa pretén incidir en les competències 3 i 4. S’han escollit aquestes dues competències ja que constitueixen una part del treball molt específica dels projectes de restauració i per tant és on els tècnics (professionals ja que es tracta d’estudiants de màster) acostumen a mostrar tenir més mancances. Aquestes competències es treballen en els tres exercicis proposats en l’assignatura, però l’aplicació es proposa en el 3er. S’ha escollit aquest exercici degut a que té una major durada i dificultat en comparació amb els dos anteriors. L’exercici és el següent: Concurs restringit per al Projecte de Restauració de l’Hospital de Sant Pau: Pavelló de Sant Manel. La fase d’anàlisi prèvia ocupa 3 setmanes i la metodologia que es seguia fins ara era la següent: Classe 1 (3h)

Presentació del projecte. Classe magistral professor

Classe 2 (3h)

Explicació del material necessari per la comprensió de l’edifici objecte del projecte (estudis previs). Classe magistral professor

Classe 3 (3h)

Correcció dels anàlisis realitzats pels alumnes a casa. Sessió de correcció pública.

Aspectes insatisfactoris dels resultats actuals: 1. El procés d’anàlisis dels diferents estudis previs és complex i varia segons el professional que ho sintetitza. El fet de que el professor expliqui la seva visió dels estudis previs no ajuda a que l’alumne entengui aquest procés de síntesi i pot oferir la sensació de que la del professor és la única interpretació possible. Per altra banda es tracta d’un procés d’explicació molt llarg (1 sessió de 3 hores) que pot convertir-se en saturador. 2. L’última sessió, on es corregeix l’exercici que els alumnes realitzen en grup, esdevenen molt denses i donen poc temps per comentar la feina realitzada. Possibles efectes de l’aplicació a l’aula sobre les competències i els objectius d’aprenentatge: Es preveu la realització d’un puzle on cada membre del grup adquireixi el rol d’un especialista: historiador, restaurador, tècnic especialista en construcció històrica i arquitecte. De manera que entre tots hagin de sintetitzar aquesta informació i redactar un informe en el que s’exposin els valors més importants de l’edifici objecte d’estudi (el Pavelló de Sant Manel de l’Hospital de Sant Pau) 4


Pla d’Actuació a l’Aula_111003

Mariona Genís Vinyals

L’avaluació d’aquest projecte de restauració es realitzarà mitjançant el treball cooperatiu. En concret es realitzarà un puzle i la revisió de l’informe per peer review. Possibles efectes que es poden aconseguir desprès de l’aplicació: 1. Lectura dels estudis previs per part dels experts: a)Fa que l’alumne prengui més consciència de la metodologia i en tregui més partit. b)Fa que l’alumne hagi de demostrar l’adquisició dels coneixements vinculats a les altres competències específiques d’assignatures ja realitzades ja que seran fonamentals en la discussió entre experts per a la resolució de l’exercici. 2. Permet a tots els alumnes veure com els diferents equips van analitzant la informació provinent dels estudis previs necessària per a la realització de l’informe previ a l’inici del projecte (i no només el resultat final). 3. El fet de realitzar l’exercici des de l’òptica d’una especialitat que no és la pròpia permet entendre molt millor la realitat complexa de la restauració del Patrimoni on hi intervenen diferents disciplines i aquest fet pot implicar un increment de la implicació en els alumnes. c. Planificació detallada: Descripció de l’aplicació a l’aula i argumentació del seu caràcter innovador: L’aplicació proposa eliminar totes les classe magistrals (mantenir tan sols la presentació inicial de l’exercici i explicacions puntuals en el desenvolupament de l’activitat) i convertir els 8 grups d’alumnes en 8 comissions d’experts que debatran en profunditat quins són els valors de l’edifici. Calendari d’activitats i material que caldrà elaborar: Setmana

Activitats realitzades a classe.

Setmana 1

14/10/11 Classe Magistral: El Pavelló de Sant Manel de l’Hospital de Sant Pau

INICI ANÁLISIS PREVI AL PROJECTE

Setmana 2

PUZZLE PERA L’ANÀLISI PREVI AL

Exposició de l’exercici Anàlisi per experts que es realitzarà les properes setmanes Assignació d’experts dins del grup base 21/10/11 Reunió grup base per plantejar el funcionament del puzle i les possibles incidències en les lectures realitzades Reunions de grup per experts: S’haurien de realitzar 4 grups (historiadors,

Temps dedicat

Tasques per realitzar a casa

Temps dedicat

Data d’entrega de la tasca

120 m

Cada expert ha des seleccionar els estudis previs que li corresponen i llegir-los.

120 m

Divendres 21

TASCA 1: Elaboració d’un informe que resumeixi la valoració realitzada (cada grup base)

120 m

Penjar tasca 1 a l’intranet el dia 27/10/11

40 m

20 m

15 m

45 m

5


Pla d’Actuació a l’Aula_111003 PROJECTE

Setmana 3

PEER REVIEW PER A L’ANÀLISI PREVI AL PROJECTE

restauradors, experts en construcció històrica i arquitectes) de 8 alumnes, però es considera excessiu i per tant es dividiran en 2. Reunió grup base per a realitzar la valoració 28/10/11 Assignació de revisadors per al peer review. Exposició de la rúbrica que servirà per avaluar els informes dels companys. Reunió grup base per a realitzar l’avaluació els informes assignats (2 per cada grup)

Mariona Genís Vinyals

45 m

15 m

TASCA 2: Avaluació dels dos informes assignats(cada grup base)

120 m

Penjar tasca 1 a l’intranet el dia 04/11/11

60 m

100 m

Llegenda: Professor, alumne, tasca

d. Recollida d’informació,avaluació de l'experiència i retroalimentació amb l'estudiantat (com es pretén avaluar i com s'informarà a l'estudiantat de l'evolució del seu aprenentatge) Objectius sobre els resultats de l’aplicació a l’aula: Com, ja s’ha comentat anteriorment, Les competències específiques que vol millorar aquesta aplicació són les següents: 3) L’alumne haurà de ser capaç d’analitzar (caracteritzar), avaluar prestacionalment i valorar un monument, abans, durant i després del projecte de restauració utilitzant la metodologia proposada (objectiva-sistèmica). 4) L’alumne haurà de ser capaç d’analitzar i sintetitzar la informació rebuda de tècnics de diferents disciplines amb l’objectiu d’integrar-la en el projecte d’intervenció. Per tant, els objectius sobre els resultats de l’aplicació es centren sobretot en l’adquisició d’aquesta competència: 1. Comprendre la metodologia que s’utilitzarà en el curs: el mètode sistèmic. Aquest objectiu s’assolirà desprès d’haver resolt la tasca 1. 2. Aprendre a realitzar les següents operacions: caracterització, avaluació prestacional i valoració d’un monument, abans del projecte de restauració. Aquest objectiu s’assolirà desprès d’haver realitzat la tasca 1. 3. Comprendre la diversitat d’anàlisis possibles i les valoracions que se’n deriven a partir d’una lectura especialitzada de diferents textos. Aquest objectiu s’assolirà desprès d’haver resolt la tasca 2.

6


Pla d’Actuació a l’Aula_111003

Mariona Genís Vinyals

Definició dels indicadors del grau d’assoliment dels objectius i la forma de valorar-los Per a definir els indicadors del grau d’assoliment dels objectius es realitza una rúbrica:

TASCA 2

TASCA 1

Rúbrica proposada per a totes les tasques: Elaboració d’un informe que resumeixi la valoració realitzada

Excel·lent

Requereix revisió

Insuficient

L’informe inclou tant en la part d’anàlisi (caracterització) com en la valoració del monument, referències clares a tots els estudis previs llegits.

L’informe inclou referències contextualitzades en cada un dels contextos (caracterització i valoració) a tots els estudis previs llegits

L’informe inclou referències a tots o gairebé tots els estudis previs llegits però no s’entén el context en el que es citen.

L’informe incorpora poques o cap referència als estudis previs llegits i aquestes no es troben contextualitzades.

L’informe descriu correctament el procés de consens de la valoració i és llegeix l’aportació de cada expert en aquest consens.

Es recullen les intervencions de tots els experts, destacant quines d’elles han servit per a les conclusions finals.

En la descripció del procés manca alguna de les intervencions dels experts, o bé no es destaca la relació entre aquestes intervencions i les conclusions finals

No queda clara la participació dels experts ni les conclusions finals

S’expliquen adequadament les conclusions de la valoració

S’enumeren tots els valors i s’explica correctament l’equilibri que existeix entre ells

Manca l’explicació d’algun valor o no s’explica correctament l’equilibri entre ells

Manca coherència en l’explicació dels valors i de l’equilibri entre ells.

Avaluació dels dos informes assignats

Excel·lent

Requereix revisió

Insuficient

L’avaluació dels dos informes segueix tots els punts de la rúbrica proposada a classe

L’informe inclou de forma comprensible tots els punts de la rúbrica proposada a classe

L’informe inclou referències a tots o gairebé tots els punts de la rúbrica proposada a classe

L’informe incorpora poques o cap referència als punts de la rúbrica proposada a classe.

L’informe utilitza per exposar els nivells que han assolit els informes avaluats el llenguatge específic de la disciplina de la Restauració

El llenguatge utilitzat en els comentaris de l’avaluació és en la seva majoria específic de la disciplina de la Restauració

El llenguatge utilitzat en la majoria dels comentaris de l’avaluació és en la seva majoria específic de la disciplina de la Restauració

S’utilitza poc per a l’avaluació és en la seva majoria poc específic de la disciplina de la Restauració

Previsió de recollida dels valors dels indicadors Les tasques es plantejaran el primer dia de l’aplicació i en aquest moment es presentarà també el “Calendari d’activitats i material que caldrà elaborar” on s’explicarà, tal i com es pot comprovar en aquest informe, les dates en les que caldrà penjar les tasques a l’intranet. 7


Portfolio docente de Mariona Genis