Revista de l’institut Barri Besòs Desembre 2018 | Número 1
CREDITS
Faiza Asif Sasha Bermejo Yaiza Richards Nayara Lopez Mikaela Lira Josué Barranco Aitor Díaz Ayan Hussain Dissenys de canva.com
CRÈDITS
Alexander Mateo Fawad Muhammad Azan Sajid Francisco Doya Mario de Mora Antonio Flores Maria Macià Rosa Simon
ÍNDEX
ÍNDEX 4 5
A l’institut Sortida a la Fageda Petits periodistes a la biblioteca
7 8
Animals Els peixos de la bassa de l’Institut Tienes mascotas en casa?
9
Videojocs T’agraden els videojocs?
11 13 15
Cuina Ser cuiner Recepta: Uzi Entrevista a la Magda
16 21
Celebracions Concurs de relats i de dibuixos de la Castanyada La Navidad
22
Articles convidats El miedo
24 25 26
Passatemps Mots encreuats Sopa de lletres Les 7 diferències
El passat dimecres 17 d’octubre, tot l’institut va anar d'excursió i a 3r li va tocar anar a la fageda d’en Jordà. Vam viatjar en autobús fins a la Fageda i allí hi vam fer dues excursions: una pel bosc i una altra per veure el cràter d’un volcà apagat. Després, els alumnes de 3r vam fer unes redaccions comparant la nostra experiència amb la del poeta català Joan Maragall, que va escriure aquest poema dedicat al bosc en qüestió. La fageda d’en Jordà Saps on és la fageda d'en Jordà? Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n'hagis trobat al món: un verd com d'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc, comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud: s'atura, i no sent res, i està perdut. Li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci d'aquell lloc profond, i no pensa en sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d'en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joan Maragall (1860-1911)
Les nostres experiències van ser semblants a la de Maragall; vam tenir la mateixa sensació de com si no existís res més a part dels arbres i d’aquells colors verds de la natura que ho envolten tot. Encara que no hi havia gaire silenci, es notava una diferència molt gran amb el soroll de la ciutat, que pot arribar a ser molt molest. És un lloc molt bonic per relaxar-se i gaudir de la natura.
4
La meva experiència va ser semblant a la de Joan Maragall, amb tot el verd que desprenia una aura de misteri. És un lloc molt bonic per relaxar-se, però a la nostra excursió no hi havia gaire silenci perquè hi anàvem tot 3r i fèiem molt de soroll. Però va ser divertit. Sara Alibau, 3r B
M’identifico amb el poeta quan parla de quan et sents perdut, com si no existís res més a part dels arbres i d’aquells colors verds de la natura que ho envolten tot, contrastant amb el típic paisatge urbà al qual estem acostumats la majoria. Per moments, sembla que el món desaparegui per la falta de sorolls habituals a la ciutat. És un lloc molt agradable per relaxar-se i oblidar-te fins i tot del teu nom. Gisèle Sornoza, 3r B
5
6
7
8
9
Ayman 10
Yaiza Navarro
-Com et dius? Pedro. -Com es diu el restaurant on treballes? Es diu L’ovella negra. -T’agrada cuinar? Sí, m’encanta. -Quins plats són els que més t’agrada cuinar? La fideuà i el risotto. -Quantes vegades se t’ha cremat el menjar? Molt poques vegades. -A quina edat vas començar a cuinar? Als 11 anys.
11
12
13
14
Preparació:
●
Posem l'arròs en remull una hora abans.
●
Fregim els pinyons i els retirem. En el mateix oli fregim la ceba, i hi afegim la carn.
●
Afegim la carn picada, les 7 espècies, pebre blanc, sal, i ho deixem cuinar durant 5 minuts a mig foc.
●
Afegim els pèsols i els deixem cuinar amb la carn 8 minuts més. Apaguem el foc i ho reservem.
●
Després desfem la mantega. Agafem un bol de mida mitjana. Obrim la bossa de les fulles de brick, n'hi posem 3 dins d’un bol i untem mantega entre elles. Les omplim amb una mica d’arròs i les tanquem donant-li una forma rodona. Fem el mateix amb les altres fulles de brick .
●
Posem els uzis sobre placa de forn i pintem cada empanada amb ou o llet vegetal per donar-li un to daurat.
●
Posem el forn en posició adalt i abaix, a 180 graus. Quan està ben calent, introduïm els uzis i els deixem cuinar durant 20 - 25 minuts.
15
Con
s
el
de
ix
la C
na
Estoy dormido, tranquilo, y de repente escucho ese ruido.Abro los ojos y no veo nada. Entonces me levanto. Abro la puerta y como no veo nada ni a nadie, me dirijo hacia el lavabo.Ya allí, enciendo la luz y me lavo la cara. Al incorporarme veo a alguien, tiene la cara llena de sangre.Me giró rápidamente y no hay nadie. Decido volver a la cama y, ya acostado, empiezo a oír ruidos nuevamente. Cuando por fin consigo dormirme, empiezo a soñar con la persona o cosa que he visto en el lavabo. Al despertar, me empiezo a poner nervioso, no me puedo mover y tampoco puedo respirar. Cuando consigo hacerlo, me levanto de nuevo y me dirijo al comedor. Y Allí, vuelvo a verlo, y me giro para ver si al dar la vuelta ha desaparecido. Entonces no, no ha desaparecido y cada vez está más cerca de mí. Y otra vez..., no me puedo mover ni respirar. Lo tengo delante, y cuando llega, se me para la respiración, me desmayo. Me despierto en mi cama y, entonces, me doy cuenta de que todo... ha sido un sueño.
Text: Víctor 1r ESO C Disseny: Faiza 2n ESO C
16
Había una vez, un pueblo muy pequeño en el que no se celebraba Halloween. Un día el rey se enteró de que no lo hacían y fue a aquel pueblo. Como el rey era mágico creó un castillo encantado. Nadie se enteró de que lo creó y todo el mundo se preguntaba quién había hecho aquello. -Quien lo haya creado que lo desmonte ahora mismo. Vamos a destrozarlo, que aquí no se celebra Halloween -dijo un señor. Entonces el rey de Halloween les dijo: -Si lo destrozáis, os convertiré en zombies. Los señores y las señoras no sabían quién era y, entonces, lo destruyeron. El rey de Halloween los convirtió en zombies. Los niños pequeños lloraban y el rey les dio una bolsa llena de caramelos y chocolates. Los padres comprendieron que Halloween hacía feliz a los niños. El rey de Halloween les quitó el hechizo. Cuando se acabó Halloween, la gente lloraba de alegría. Un año más tarde volvió a ser Halloween y la gente pedía chuches.
Mariama Drame 1rA
17
Wahab Abdul 1rD
Mariama Drame 1r A
18 Nimra Waheed 2n A
María Cortés 2n C
Tània
José Martínez i Eduardo Soley 2n A
19
Alejandra Cรกrcamo, 1r B
Gioia Wang, 4t C
Sinem Asenova, 4t C 20
21
El miedo es una emoción que nos hace sentir inseguros, en peligro e, incluso, nos lleva a querer desaparecer y huir. Cuando sientes miedo, tu cuerpo reacciona huyendo de la escena o también, a veces, atacando. Pero en otras ocasiones, el miedo nos hace estar en shock y sin saber qué hacer. Nos paraliza. Cuando tenemos miedo, nuestro cuerpo empieza a temblar e incluso hay personas que lloran o empiezan a sudar. También, nuestros ojos se abren más y nuestro corazón comienza a latir mucho más rápido de lo habitual. Las palabras que usamos para expresar el miedo son: aterrorizado, espantado, asustado o atemorizado. El miedo es muy importante, ya que, nos aleja del peligro y nos avisa de lo que es malo, y nos ayuda a sobrevivir. 22
Todos tenemos miedos diferentes a medida que vamos creciendo, y entre los miedos de los niños y adolescentes hay una gran diferencia. Por ejemplo: Los niños temen a la oscuridad, a la profundidad del agua, a los bichos, a las pelis de terror, a las pesadillas, a los fantasmas y monstruos, y tienen miedo de separarse de su familia… Los adolescentes sienten miedo, algunos a las alturas, a reprobar algo, a pensar que su futuro no será como ellos quieren, a quedar embarazadas, a la muerte, a fallar a sus padres, a que les roben y les hagan daño, a repetir curso, a que el amigo los traicione, a ser objeto de burla, a que el móvil se les rompa o..., incluso, a que les salgan granos en la cara. Es evidente, pues, que los adolescentes tienen más miedos que los niños, y eso se debe a que cuando vamos creciendo somos más conscientes de todo lo que es peligroso. Es decir, que los adolescentes tienen miedo a lo real, en cambio los niños, a lo imaginario. Texto: Alejandra Cárcamo i Maria Luisa Cruz Diseño: Mario de Mora 23
PASSATEMPS MOTS ENCREUATS
Aitor i Josué
Horitzontal 3. Llengua que es parla a Espanya i a Amèrica del Sud. 6. Una de les llengües oficials de Catalunya. 8. Estudi detallat d’un tema concret. 12. Es treballa el físic i el cos. 13. S’estudia la població que hi ha al món.
1. Ens ensenyen a fer sumes, restes, etc. 2.Ciència que descriu i estudia la superfície de la Terra. 4.És la llengua més parlada al món. 5. S’estudien les etapes del temps i el que passa al món. 7. Aprenem a tocar els instruments. 9. Es fan experiments i s’observen reaccions. 10. S’estudia la natura i la biologia. 11. La major part es treballa amb ordinador.
24
Busqueu el nom dels professors i professores de l’institut
25
` `
26
José María Cortés Cortés
27
L’institut Barri Besòs us desitja bones festes!
Wahab Abdul, 1r ESO D