Page 1

Joan Fonollosa Luciano テ]gel Palomares Vivar Aaron Piera Torrテウ Marテュa Tornero Hernテ。ndez Jaume Valero Garcia


Pàgina INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 1 ENVELLIMENT I CICLE DE LA VIDA ................................................................ 2 ENVELLIMENT I SALUT ...................................................................................... 5 ENVELLIMENT I ACTIVITAT ............................................................................. 8 ENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA ..................................................................... 10 GÈNERE I ENVELLIMENT .................................................................................. 14 EL PROBLEMA DEL MALTRACTAMENT ALS MAJORS ............................... 16 REPERCUSSIONS DE L'ENVELLIMENT EN LA SALUT PÚBLICA ............. 18 CONCLUSIÓ .......................................................................................................... 19 BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................... 21


INTRODUCCIÓ Per entrar de ple en el tema de l’envelliment i els seus problemes en la població cal que donem resposta a una pregunta relativament òbvia: Què és l’envelliment? L'envelliment o senescència és el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l'acció del temps sobre els éssers vius, que suposa una disminució de la capacitat d'adaptació en cadascun dels òrgans, aparells i sistemes, així com de la capacitat de resposta als agents lesius que incideixen en l'individu. L’envelliment, que a simple vista ens pareix una etapa més de la nostra vida, genera moltíssimes repercussions i canvis en els models de societat que tenim establerts i que cada vegada més ràpidament estan canviant, cosa que afecta tota la població, i com no, afecta al nivell econòmic, que a hores d’ara pareix que siga l’únic aspecte que preocupa a la gent. A partir d’aquest punt, i una volta immersos en l’àmbit a tractar, podem dir que analitzarem el envelliment i els seus problemes dins de la població actual, com pot ser un dels més característics hui en dia, la dependència. Farem un recorregut al llarg de la vida humana per a identificar l’etapa on podem observar l'envelliment més acusat, i també podrem veure l’envelliment des de diferents perspectives que ens faran entendre com afecta la nostra societat actual. Seguint aquest esquema, podrem adonar-nos de la relació de l’envelliment amb la salut, el nivell d’activitat, etc. Tenint en compte també les diferències que podem trobar pel que fa al gènere. Com un assumpte delicat i important, observarem el cas del maltractament als majors, cosa molt present en els nostres dies i que hem d’intentar eradicar, per a donar uns mitjans de vida millors i més saludables als nostres majors. Per últim, i a mena de conclusió destaquem com afecta el envelliment en la nostra societat, no sols a nivell social i polític, sino també a nivell econòmic, que du molts mals de cap hui en dia pel que fa a les pensions i els problemes polítics i monetaris que suposen en una època de mancança de diners.

1


ENVELLIMENT I CICLE DE LA VIDA El cicle de la vida d'un individu consta de les diferents etapes per les quals va passant aquest des de que naix fins a que mor. Aparentment sembla senzill poder fer una classificació i datació d'aquests estadis vitals, però tot el contrari, és molt complicat definir aquest cicle vital en tant que no hi ha cap conveni universal per fer-ho. No obstant això, si adoptem una perspectiva integradora, podem considerar cinc grans etapes: etapes prenatal, infància, adolescència, adultesa i vellesa. No anem a tractar de definir les edats compreses en cada etapa en tant que hi han moltes divergències i cap criteri fix. fix. Sinó que ens anem a centrar en els factors que determinen el cicle vital i les repercussions que aquestos tenen en l'envelliment. FACTORS BIOLÒGICS Aquestos factors són els més paladins, en tant que les seues empremtes en les persones són evidents. Des d'aquesta postura la vellesa és percebuda com un producte natural que s'inscriu en el cicle vital del éssers humans pel fet que és una etapa inevitable a la qual han d'aplegar totes les persones com a fruit del deteriorament de les seues facultats físiques i mentals. Addicionant un punt de vista geriàtric per a completar aquesta definició de ancianitat, podríem dir que un ancià és aquella persona que, a més de la seua edat, presenta alguna discapacitat física, mancança mental, malaltia crònica o problema social. social Continuant amb els factors biològics i aferrant-nos aferrant a la edat i a condicions físiques de les persones, si s'ha determinat que la vellesa comença aproximadament als seixantaseixanta cinc anys, actualment degut a l'augment de l'esperança de vida podríem establir un nou estadi generacional, això és, una "quarta " edat". ". Aquesta fa referència a les persones majors de vuitanta anys, anys anomenats també "ancians ancians fràgils" fràgils per la seua vulnerabilitat a sofrir malalties. El fet que haja augmentat l'esperança de vida y les persones envellisquen cada vegada en millors condicions és motiu de celebració ja que aquest fenomen ens indica que s'han aconseguit combatre tant les malalties infantils, la mortalitat materna i en general moltes de les malalties que abans eren causa de mort.

2


FACTORS HISTÒRICS I CULTURALS La vellesa ha sigut interpretada de forma molt variable al llarg del temps. D'aquesta manera ens sorgeix la necessitat de reflexionar ref sobre les etapes del cicle vital a través de l'espai i el temps amb la finalitat d'entendre la complexitat de la vida de l'ésser humà entesa com un fet lligat a la cultura. En les civilitzacions de tot el món les persones major han presentat i representen rep un paper molt important,, generalment associat amb el respecte i la saviesa. saviesa No obstant això els ancians no sempre han sigut vistos de igual manera al llarg de la història. Per a entendre-ho ho millor exposaré alguns exemples de les civilitzacions més rellevants i en l'actualitat. En la civilització egípcia els ancians s'associaven a funcions d'assessorament. d'assessorament Pel que fa a la civilització grega, el paper del ancians es va invertir ja que en aquest moment estava per damunt de tot la bellesa física, concepte cepte que no encaixava amb la ancianitat. De manera que els joves estaven més valorats. Els romans van cedir de nou als ancians el rol de ser els dominants en la família, la societat, etc. Des de fa unes dècades ha tornat a canviar el concepte d'ancianitat, t, així com la consideració a les persones majors. S'està passant del respecte a les persones majors a tractar-los los com si fossin xiquets menuts pel fet que, en la majoria dels casos, tenen les facultats mentals disminuïdes. Finalment, pel que fa als factors fact històrics, cal dir que actualment s'ha d'entendre la vellesa com un estadi positiu en el cicle vital en tant que els ancians aporten molts avantatges la societat en tant que són un gran magatzem de coneixements i ens ajuden a no repetir els errors.

3


FACTORS SOCIALS Actualment podem apreciar certs canvis fonamentats en la influència social en relació a la percepció del cicle vital entorn a l'estadi de vellesa. En els països desenvolupats es consideren, administrativament, els seixanta-cinc seixanta anys com a inici de la vellesa. Aquest criteri està basat en la reducció de la capacitat productiva en el mercat laboral que tenen les persones majors, la qual cosa els condueix a la jubilació.

COM VA LA JUBILACIÓ?

En aquest st precís moment de la jubilació és quan el deteriorament personal s'incrementa pel fet que els imperatius socials predominen sobre la natura de les persones majors reduint la seua predisposició a viure en positiu. positiu Així doncs s'ha d'aconseguir invertir la situació actual, és a dir, hem de deixar que la nostra natura biològica estiga per damunt de la dimensió social i a les persones les hem de considerar "majors" quan les seues condicions ens ho dicten. A més a més actualment s'aprecia com les diferents societats societats tenen establerts una mena de "guions" tant descriptius (el que ocorre en cadascuna de les etapes de la vida) com prescriptius (allò que deuríem de fer). De manera que aquestos esquemes van a influir en el desenvolupament dels membres d'una determinada determinada societat però no va a ser decisiu, és a dir, són susceptibles a canvi (en algunes societats més que en altres). Una vegada analitzats els factors més importants que ens van a determinar la descripció del cicle vital i en concret la percepció que tenim tenim de les persones majors podem concloure que l'enfocament del estudi del cicle vital no ha de ser únicament individual i biològic, sinó que s'ha d'entendre com un fenomen intrínsecament vinculat a un entorn sociocultural en constant canvi.

4


ENVELLIMENT I SALUT L´envelliment de la població és un fenomen generalitzat en les societats desenvolupades que s´ha tingut en compte en especial importància durant els darrers cinquanta anys, juntament a la immigració. Això és perquè ambdos factors contribueixen a un canvi en el comportament de la nostra societat així com els sistemes de protecció laboral, sanitària i social. Com hem dit, l´envelliment i el que comporta afecta sobretot als països desenvolupats i en vies de desenvolupament, però encara així els països subdesenvolupats també han de prendre mesures contra un augment de la població envellida. Als anys cinquanta la població més gran de 64 anys en el conjunt mundial era del 5,2%. Al 2000, es va incrementar fins al 6,9%. I l´ONU estima que al 2050 correspondrà al 16,1% de la població mundial. Però la qüestió fonamentalment a respoldre és la relacionada amb la salut, perquè els "problemes" que la població envellida causa a la població general són atribuïts al seu defecte en salut. Així per tant, no és greu l´elevada esperança de vida en l´actualitat, sinò la pronunciada diferència entre esperança de vida i esperança de vida amb plena salut. En la següent representació s´exposen les dades en l´Espanya del 1999:

5


Però com es descriuria una persona vella amb salut? L’estat de salut de les persones grans es pot descriure en funció de diferents paràmetres: la percepció de salut, salut la prevalença de malalties cròniques associades, associades les causes d’hospitalització i, finalment, les causes de mortalitat. mortalitat

1.

LA PERCEPCIÓ DE LA SALUT

La percepció és un dels molts indicadors de salut a tindre en compte, però no és el fonamental. Però el que han demostrat diversos estudis és que hi ha una correlació positiva entre la percepció cepció de la pròpia salut i l´existència de malalties cròniques, dolor o de discapacitat.

2.

PREVALENÇA DE MALALTIES CRÒNIQUES ASSOCIADES

La font més important per a conèixer la prevalença de malalties cròniques són les enquestes de salut,, com l’enquesta de discapacitats (EDDES)) . En aquesta enquesta s´inclouen preguntes sobre patologies interessants no per a la població general però sí per a l´envellida, com és el cas de l´Alzheimer o les demències. Hi ha altres enquestes que inclouen informació sobre les caigudes caigudes i les seues conseqüències, per exemple.

3.

CAUSES D´HOSPITALITZACIÓ

Les malalties de l’aparell respiratori, circulatori, del sistema nerviós i òrgans dels sentits, les neoplàsies, les lesions i les malalties de l’aparell locomotor i del teixit connectiu conne representen en els majors de 64 anys més de la meitat dels diagnòstics causants d’ingrés.

4.

CAUSES DE MORT

Segons els resultats publicats a Anàlisi de la mortalitat a Catalunya (2003), entre les tres principals causes de mort en l a gent gran es troben trobe les malalties dels sistemes circulatori i respiratori i els tumors. tumors En les dones apareixen com a causa principal també les malalties mentals en el grup de més edat, i en les més joves les malalties del sistema digestiu.

6


5.

GRAUS RAUS DE MALALTIA

Després de caracteritzar la persona amb salut, cal fer un distintiu en els diferents nivells de "malaltia". Així per tant distingiríem quatre nivells o graus de malaltia/salut: Primer nivell: independència. independència En aquest nivell l´anciant és capaç de valer-se valer per sí mateix en tots els aspectes, sense o amb lleu dificultat, però sense necessitat de segones persones. Segon nivell: re-fragilitat.. La re-fragilitat re consistiria en el pas previ a la fragilitat, fragilitat del qual es pot sortir i entrar cap al segon nivell o cap al quart. Tercer nivell: fragilitat.. La fragilitat és un fenomen fisiopatològic complex que combina els canvis fisiològics propis de l’edat amb les conseqüències de la malaltia. La fragilitat pot ser un procés reversible però també un estat definitiu i immodificable les mesures per a combatre-la la a temps. És, per tant, una condició dinàmica. Quart nivell: dependència. dependència. Una volta s´assolix el nivell de dependència, l ´anciant és incapaç de realitzar les tarees més sencilles sense ajuda. ajuda. Requerix d´una persona perso assistenta. Representa l´últim nivell abans de la mort, però com hem dit abans és un nivell del qual se´n pot eixir cap enrerre, cap a la simple fragilitat. Per a prevenir la malaltia en qualsevol dels seus nivells caldrà per tant seguir unes normes morals i estrictes consistents entre altres a no fumar, no prendre alcohol en excés, practicar exercici de forma regular i si és possible consumir aliments seguint la dieta mediterrània. Però com és obvi, en cada cultura hi han uns costums que s´extrapolen a l´hora de menjar, i es sobreentén que aquesta dieta mediterrània no serà seguida per la majoria d´anciants en el mòn. És per això que encara que hi han menys anciants a Espanya en comparació a Alemania i Japó, se presuposa que aquestos gaudiran de millor salut, ja que el factor del colesterol està més controlat a Espanya, a nivell de tots els homes (ancians i no ancians)

7


ENVELLIMENT I ACTIVITAT L´envelliment és un procés natural i inevitable en la vida de totes les persones. Els anys passen, i els èssers humans no estem programats per a viure indefinidament. Però la qüestió a plantejar-se és el com serà el nostre propi procés d´envelliment. Lent?, a salts?, dificultós?, prematur?.....I la resposta de cada pregunta ve condicionada pels costums de cada persona. De sempre s´ha dit que l´activitat física és un tipus d´exercici totalment saludable, i necessari per a qualsevol persona de qualsevol edat. Però és en aquesta etapa de la vida quan més et prega el cos aquest miraculós letargant de la mort i/o total incapacitat. D´aquesta necessitat vital han sorgit molts projectes polítics que han arribat a definir el terme envelliment actiu, que segons la OMS és el procés d´optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones que envellixen. Els objectius de l´envelliment actiu són aconseguir el màxim de salut, benestar, qualitat de vida i desenrotllament social dels adults majors, considerant el seu potencial físic i intel·lectual, així com les oportunitats que els brinda la societat. Els avantatges serien els següents: Major contacte social i percepció de benestar. Possiblitat de millorar els seus ingressos econòmics mitjançant projectes productius. Prevenció i control d´enfermetats cròniques. Conservació, extensió i recuperació de la funcionalitat física, mental i social. Increment del desenvolupament psicosocial. Millora de l´autoestima, calitat de vida i benestar. I entre les diferents activitats que promouen l'envelliment actiu es troben, principalment activitats com el ioga, o el aquagym. Aquestes dues pretendrien millorar l´estat físic de l'ancià, però a més contribuïríen a que aquest tinga un control més precís de la seu conscient i de la seua mentalitat. El ioga, a més, relaxa, disminuint la sensació d´estrès i inclús ajuda a desconnectar de la rutina, la qual pot ser "dolorosa" si es tracta d´anciants. No oblidem la enorme quantitat de malalties cròniques que, sobretot, pateixen les persones d'avançada edat. També hi hauria altres activitats com aprendre un idioma, o el simple fet de tindre una mascota. Aprendre un idioma pot ser substituïble per aprendre informàtica, la qual est troba en auge des de fa quaranta anys.

8


Tindre mascota contribuïria al desenvolupament socioafectiu de moltes persones, sobre tot aquelles que han estat a soles durant la maduresa. El següent pas d´aquesta branca seria apuntar-se apuntar a les anomenades aules de majors,, on es realitzen tallers de temàtica variada, i les associacions de majors, on es realitzen activitats que fomenten l´establiment de relacions positives amb altres, i aumentar la red de contactes. El aprendre idiomes o informàtica ajudariaa a previndre malalties com l´Alzheimer l´ o el Parkinson,, ja que aquestes pràctiques desenvoluparien la memòria i contribuïren a millorar la plasticitat neuronal. Per tant, per a paliar el pas dels anys i tindre així una vellesa agradable o menys sufrida, caldrà aldrà seguir una sèrie de pautes o normes les quals s´inclouen en qualsevol pla d´envelliment actiu: 1. VISIÓ POSITIVA DE LA SITUACIÓ

La jubilació i l´envelliment que va acompanyat s´ha de veure d´una perspectiva positiva,, ja que una persona no ha de pensar en què ja no és útil per a la societat. Ara s´esdevé una etapa amb ple temps tem lliure, amb el qual l'ancià podrà realitzar totes aquelles activitats que volia fer quan no hi tenia, de temps. I sempre hi ha l´opció del voluntariat en què de fet sí seria útil per a la resta de la gent. 2. CONÈIXER-SE SE A SÍ MATEIX

L´ancià haurà de dedicar temps a conèixer-se, conèixer se, reflexionar sobre les seues característiques personals, els seus pensaments i les seues seues emocions. Aquesta autotarea és crucial per a evitar l´inactivitat i els pensaments negatius. 3. ELS CONTACTES SOCIALS

Un dels comportaments necessaris per al bon envelliment és el social. social Una vegada es deixa el treball, es tendix a recluïr-se recluïr se un mateix per no tindre contacte "obligat" amb a altres persones. Això s´ha d´evitar, augmentant així els pensaments positius i allunyant els negatius. A més, les relacions positives sòn enriquedores i milloren la percepció sobre un mateix, augmentant la felicitat. Maneres de socialitzar-se socialitzar se a eixa edat eda poden ser apuntant-se se a classes de ball, realitzant voluntariat, surtint a sopar amb algú.... 4. L´ORGANITZACIÓ DEL TEMPS LLIURE

Com hem dit és molt important dedicar algo de temps a les relacions socials, socials però cal reservar un temps innegociablement a l´autocuidat l´ i al dormir i menjar. menjar Per això és aconsellable fer-se se una taula amb els dies de la setmana i un horari. Tindre tot organitzat també influeix en la salut ja que propicia els pensaments positius. 5. L´OPERTURA A L´EXPERIÈNCIA

És important també no aferrar-se aferrar se a lo viscut, és a dir, tindre una mentalitat oberta que puga ser enriquida amb noves experiències. experiències. L´obertura a l´experiència és un tret de personalitat que influeix en el benestar de la pesona. Per tant, aprofitarem totes aquelles oportunitats que la vida ens oferisca, com tallers, cursos, viatges organitzats.... sempre i quan es vulga una jubilació satisfactòria.

9


ENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA L'envelliment de la població i el canvi en el model familiar tradicional converteixen la dependència en un dels grans reptes socioeconòmics als quals s'enfronten els països desenvolupats en el segle XXI. L'augment de l'esperança de vida juntament amb la incorporació de la dona al mercat de treball i els canvis en les estructures familiars determinen la necessitat de socialitzar un risc que tradicionalment era assumit com un problema individual del dependent i la seua família. En el nostre país, la famíliaa ha sigut tradicionalment el principal recurs d'atenció als majors dependents, com reflecteixen les enquestes realitzades, de les quals es desprèn que més del 80% de l'ajuda a domicili és realitzada per familiars, principalment dones (filles, nétes i nores), s), que no posseeixen formació específica alguna. No obstant açò, en els últims anys l'augment de la taxa d'activitat laboral femenina ha provocat un canvi sociofamiliar important, que ha donat lloc al fet que la cura familiar de majors dependents es complemente emente o se substituïsca per cuidadors contractats no professionalitzats,, entre els quals la població immigrant té un gran pes. Les perspectives de futur indiquen que aquesta tendència no solament s'incrementarà sinó que s'intensificarà en els pròxims anys tant en els serveis d'ajuda a domicili com en els centres residencials destinats a majors dependents. A Espanya no existeix una regulació específica de la dependència a nivell estatal i, d'altra banda, les prestacions orientades a la cobertura de la dependència de majors tenen caràcter assistencial i estan descentralitzades a favor de les comunitats autònomes, amb importants desigualtats quant a contingut, cobertura i finançament.

DEFINICIÓ DE DEPENDÈNCIA •El Consell d'Europa (1998) defineix defineix la dependència com: Un estat en el qual es troben les persones que, per raons lligades a la falta a la pèrdua d'autonomia física, física psíquica o intel·lectual,, tenen necessitat d'assistència i/o ajudes importants a fi de realitzar els actes corrents de la vida diària. •L'Organització L'Organització Mundial de la Salut (OMS-1980) en la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses, limita la Discapacitat de la Cura Personal a la restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà.

10


CARACTERISTIQUES A VALORAR 1. El risc de la dependència pot afectar a qualsevol segment de la població si bé existeixen una sèrie de factors la confluència dels quals implica una major probabilitat del risc, entre aquests factors, l'edat avançada incideix de forma especial. 2. La dependència es vincula a la necessitat d'ajuda:: suport o assistència. A més s'especifica, en algunes de les definicions revisades, que aquesta necessitat d'ajuda ha se ser sistemàtica,, important o de forma perllongada.. Per tant, la dependència es refereix a una situació ió de certa intensitat intensit i durada al llarg del temps. 3.. La dependència es refereix a la pèrdua d'autonomia funcional i no a la pèrdua d'autonomia en la capacitat de decisió de la persona sobre la seua vida. Aquest aspecte és fonamental en la configuració del de segur de dependència, dependència sent un dels principis rectors del respecte de l'autonomia en les decisions decisions de la persona depenent. 4.. La dependència fa referència als actes corrents de la vida diària:: actes vitals de la vida quotidiana, activitats habituals, activitats quotidianes o actes bàsics de la vida quotidiana. Per Activitats de la Vida Diària (*AVD) s'entén aquell conjunt d'activitats que afecten tant nt a aspectes relacionats amb la *autocura (endreçar ndreçar-se, vestir-se, menjar...), denominades Activitats Bàsiques de la Vida Diària (*ABVD), com a aquelles activitats que suposen interacció amb el mitjà (preparar menjars, realitzar les tasques de la llar, administrar els diners...), conegudes com a Activitats Activitats Instrumentals de la Vida Diària (*AIVD) LA DEPENDÈNCIA COM A RISC ASSEGURABLE Els factors que han incidit en la consideració de la dependència com a risc susceptible de protecció han sigut bàsicament de dos tipus: 1. DEMOGRÀFICS El canvi en la perspectiva de la dependència com a realitat social,, des d'una visió tradicional, certament *reduccionista reduccionista,, que limitava pràcticament la dependència a la incapacitat per al treball, a una visió actual de la realitat social de la dependència, més extensa i diversificada, impulsada per dos fets: la major esperança de vida i augment del nombre de persones majors. D'altra banda, existeix un altre factor condicionant que és l'aparició i augment de noves malalties invalidants i accidents. a 2.SOCIALS La necessitat d'adaptar el paper de la família com a principal responsable en la cura de la persona depenent als canvis derivats de les noves estructures familiars i als canvis en el mercat laboral. Referent a açò, destaquen com a factors predominants la incorporació de la dona al treball remunerat i les jubilacions més flexibles i prematures. Dins d'aquest context, ens sembla interessant incorporar la determinació dels factors predictors o determinants de la dependència. Així, entenem entenem per aquests aquells que en ocórrer impliquen una major probabilitat de dependència en la vellesa, podent distingir entre factors demogràfics, culturals, econòmics, fisiològics, i conductes i hàbits saludables en la tercera edat.

11


EL SISTEMA PÚBLIC Y PRIVAT DE PROTECCIÓ DEPENDÈNCIA EN ESPANYA. SITUACIÓ ACTUAL

DE

LA

L'atenció que requereixen les persones majors dependents pot ser coberta, coberta actualment a Espanya, mitjançant la xarxa de serveis socials públics d'accés limitat a prova de recursos, a través trav de la cura de la seua família o mitjançant la contractació o compra dels serveis en el mercat. Aquestes tres vies d'atenció podem reagrupar-les reagrupar en dues. La primera inclouria la xarxa de serveis socials públics i privats dirigits a persones majors, que són bàsicament el servei d'ajuda a domicili, la teleassistència, els centres de dia per a dependents i els centres residencials. El segon grup d'ajudes estaria constituït pel suport familiar comprendria tant la cura familiar com la cura en domicili per persones sones contractades en el mercat, no professionals, que substitueixen total o parcialment al cuidador familiar. L'actual sistema de protecció públic i privat de les persones majors dependents està format per la xarxa de serveis socials existents i el suport supo familiar. És un model amb un alt nivell de descentralització que presenta diferències territorials molt importants quant al seu contingut, cobertura i finançament. Amb caràcter general l'accés a la xarxa dels serveis socials públics es limita a persones majors de 60 o 65 anys residents en la comunitat o municipi on se sol·licite el servei. Existeixen altres variables (estat de salut, presència de dependència) que es tenen en compte per a poder accedir al sistema, si ben no són aplicables de forma unànime en tots els serveis i/o regions. Així mateix, el sistema de serveis socials vigent és de caràcter assistencial, vinculat a prova de recursos. Les prestacions s'ofereixen bàsicament en forma de serveis prestats directament (ajuda a domicili, teleassistència, teleassistència, centres de dia, centres residencials i estades temporals) i encara que existeixen algunes prestacions monetàries la seua importància és residual. • El model vigent a Espanya és de cobertura predominantment pública en els serveis d'ajuda a domicili i teleassistència, eassistència, i de cobertura i finançament majoritàriament privat en centres de dia, però sobretot, en centres residencials. El sistema de concertació (gestió privada-finançament finançament públic) és el que preval en el servei d'ajuda a domicili, centres de dia d i centres residencials.

12


• Les fonts de finançament són els impostos i l'aportació de l'usuari (copagament). ). La quantia i forma de càlcul del copagament varia significativament a nivell territorial i segons el tipus de servei. En el cas del servei d'ajuda a domicili es pren com a referència el Salari Mínim Interprofessional (SMI SMI), ), de manera que si la renda de l'usuari és inferior a un percentatge, generalment el 50%, no existeix copagament. En centres de dia i atenció residencial es pren com a referència, en la majoria de les comunitats, el cost de la plaça com a aportació màxima de l'usuari i la quantia de copagament és el resultat d'aplicar un percentatge a la base d'ingressos de referència que coincideix amb la renda del sol·licitant sol· en la majoria dels casos; només País Basc i Navarra consideren la renda per càpita de la unitat de convivència. Quant al percentatge, les diferències territorials són molt importants ja que oscil·la entre un 25%-85% 85% per a centres de dia i entre el 75%-90% 75% en centres residencials.

13


GÈNERE I ENVELLIMENT Davall el titular: “Gènere i envelliment” és una obvietat que el tema central i el qual es tractarà és la longevitat femenina i el seu decreixement. S’utilitzarà aquest gràfic per a introduir que tal i com s’observa el nombre de milions de persones femenines (a la dreta) és superior que el dels homes (a l’esquerra).

Quasi desde que existeixen dades que ho verifiquen, al voltant del 1500 , les dones viuen entre cinc i deu anys més que els homes.. Encara que inicialment es pensava que el fet de ser mares i donar a llum suposava un factor determinant, la longevitat femenina era superior. Aquest fet és explicat en un article de María Valerio al diari El Mundo, on s’observen diverses teories, com per exemple la teoria Mundo, de l’evolució, l’evolució, que exposa que les dones són les responsables de la supervivència de l’espècie,motiu pel qual han de viure més anys. Aquest tema també és explicat desde l'àmbit bioquímic oquímic, el qual defèn que la testosterona (hormona més abundant a l’home) és la causant d’un comportament més agressiu i l’augment de colesterol HDL roí (LDL), la qual cosa disminueix les seues expectatives de vida. A les dones, l’estrogen disminueix aquesta aque concentració de LDL i per tant també el risc de patir un infart. No obstant això, la causa principal d’aquesta llarga vida de les dones és el seu mode de vida, ja que desde molts anys enrere la dona ha sigut la figura domèstica per excel·lència. S’ha encarregat de la cura dels fills, homes i nets. La qual cosa l’ha apartat de l’esforç i el risc que suposa anar a treballar, eixir de casa amb més freqüència, entre altres factors. facto

14


No obstant això, la OMS recolça que el fet de ser mes longeves no les aparta de estar exposades a major nombre de malalties que els homes, homes, és a dir, els estudis de la salut de demostren que encara que hi haja predomini femení a la població d’ancians, presenten una major morbiditat i discapacitat. discapacitat

A més, un dels problemes més greus als que s’han d’enfrontar les dones velles de l’actualitat és la dificultat per accedir a l’atenció sanitària, sanitària, causada per l’augment de dones divorciades, viudes o abandonades abandonades que han tingut dependència sobre altres persones i que ara es troben sense ajuda,, ni econòmica ni social. Altre punt que cal destacar és la tendència que tenen els professionals de la salut a prescriure medicaments per a dones majors, en lloc de buscar les causes dels seus problemes.

Malgrat tot, aquesta longevitat femenina és un fet que es troba en estat de transició. L’entrada de la dona al mon laboral ha fet que els seus estils de vida s’hagen modificat i es troben apropant-se se cada vegada més als que han sigut considerats sempre els dels homes. (Situació que està canviant amb el fenomen de la igualtat) Destaca l'hàbit al tabac,, que provoca en dones quasi el mateix nombre de càncers de pulmó que als homes. Per tant, ja no és tant important mantindre la longevitat i la prolongació, sinó el millorament de la qualitat de vida,, tant en homes com en dones.

15


EL PROBLEMA ANCIANS

DEL

MALTRACTAMENT

ALS

El maltractament als ancians és un problema que ens remunta a segles anteriors, en l’antiguitat ja existia aquest tipus de marginalització, ja que la societat era dividida en població productiva i no productiva. Aleshores, com aquest sector generalment patia (i pateix) una disminució de les seues capacitats físiques per a treballar, solien ser apartats i denigrats. En algunes cultures, presents a països com la República Unida de Tanzania, els ancians i normalment les dones viudes eren les responsables de tots aquells mals com una mala collita o la mort d’algun ésser volgut, per aquest motiu eren acusades de ser bruixes i les exiliaven a zones rurals on vivien en situació de precarietat. Per a entendre millor aquest tema, es procedirà a un anàlisis general de cada un dels aspectes que s’estudien en aquest problema. QUÈ ÉS EL MALTRACTAMENT ALS ANCIANS? “Consisteix a realitzar un acte únic o reiterat en el context de qualsevol relació en la que existeixen expectatives de confiança i que provoca dany o angoixa a una persona major.” (Definició de l’organització “Acció contra el Maltractament dels Ancians en el Regne Unit”) QUI ÉS L’ABUSADOR? Normalment són els fills o aquelles persones que s’anomenen “cuidadors professionals” QUI ÉS EL MALTRACTAT? En general la víctima és una persona que supera els 70 anys, viuda (normalment l’abús és major a les dones,7%, que als homes,2.5%) , amb una disminució progressiva de les seues capacitats físiques o mentals, aïllat socialment. Generalment presenta problemes de conducta i és dependent de l’abusador. El problema d’aquest conflicte és que un alt percentatge de maltractats no es dóna a conèixer, per tant, moren sense haver fet justícia.

16


COM ÉS EL MALTRACTAMENT? La OMS ha realitzat una classificació dels tipus de maltractament que poden patir les persones majors que ha quedat recollit d’aquesta manera: - Maltractament físic (1%): (1%) Agredir, causar dolor o lesions mitjançant les mans o amb l’ús de drogues - Maltractament psicològic (7%) : Sofriment emocional - Abús econòmic(1%) : Explotar la pensió o els bens d’una persona major - Abús sexual(1%): Mantenir contacte sexual no desitjat desi amb un ancià - Descuidament : Negar-se se a complir amb les obligacions d’atendre a una persona que no pot valdre’s per si mateix. ON ES PRODUEIX EL MALTRACTAMENT? En l’ambient domèstic,, en els establiments d’atenció residencial,, als hospitals i als centres d’atenció ambulatòria PER QUÈ ES DESENCADENA AQUEST PROBLEMA? Normalment, la persona abusadora ha patit maltractament infantil per part de la que en la actualitat és la víctima major. A més, l’estrès de cuidar a una persona i la gran responsabilitat que això comporta se considera el gallet per a que tinga lloc l’abús. PREVENCIÓ Estat units és el país més interessat en donar respostes, així, a nivell nacional s’han format centres de referència com “El comitè nacional per a la Prevenció del Maltracte dels ancians” (1988) i “ l ‘Associació Nacional d’Administradors dels Serveis Estatals de Protecció d’Ancians “ (1989). Institucions que s’han extés pels països més desenvolupats per tal d’acabar amb amb aquest problema. Per exemple, en el Regne Unit s’ha format una organització no governamental de nivell nacional que contribueix a l’elaboració de documents que reforcen el recolçament per part de l’estat a aquest grup social ( “Acció contra el Maltracte dels Ancians”) A més, alguns hospitals ja han posat en pràctica un sistema de prevenció que consisteix en realitzar entrevistes als ancians quan els visiten per tal de detectar qualsevol indici de maltractament. Les nacions unides van declarar l’any 1999 19 com “L’ANY DEL ADULT MAJOR”, baix el lema: “UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS”

17


REPERCUSSIONS SALUT PÚBLICA

DEL

ENVELLIMENT

EN

LA

L'envelliment de la població és, sense dubtes, un tema que planteja grans desafiaments a la salut pública, tant en termes de la situació de salut i els seus factors determinants, com en la resposta social organitzada pel que fa a sistemes i servicis per als problemes de salut dels adults majors. Els factors determinants més coneguts són els canvis demogràfics, on es veu un increment poblacional de gent major a causa de l'augment de les expectatives de vida i el creixent pes relatiu dels majors en el total de la població. Entre 2000 i 2050, la població mundial major de 60 anys es triplicarà i passarà de 600 milions a 2000 milions. D'esta manera, en el cas concret de Xile, la població de majors de 65 anys l'any 1990 representava el 5,5%, mentre que actualment representen el 15,6%.

Eixe canvi demogràfic té diverses conseqüències per a la salut pública. Cuidar la salut al llarg de la vida i prevenir la malaltia poden evitar o retardar l'aparició de malalties cròniques i no transmissibles, com les cardiopaties, el càncer, etc. Però eixes malalties també han de ser detectades i tractades a temps a fi de reduir al mínim les seues conseqüències; a més, els que pateixen una malaltia avançada necessitaran cures i un suport adequats de forma prolongada.

18


Esta reflexió, al final, es resumeix entorn a dos assumptes: els costos sanitaris i els models d'atenció. En l'àmbit dels costos sanitaris, un aspecte és la pressió entorn a les despeses que porten amb ell l'envelliment observats en tots els països. En l'àmbit dels models d'atenció, es requereixen canvis en la relació entre prestadors i usuaris, a fi de reconèixer les persones majors com a subjectes poderosos i de dret. D'altra banda, es requereixen canvis orientats a millorar la resolució dels nivells sanitaris primaris d'atenció, així com en el diagnòstic de malalties i servicis hospitalaris de llarga estada que, en última instància, suposen, a més, costos sanitaris addicionals. Finalment, si considerem el sistema sanitari com un determinant de salut, llavors un millor accés a servicis i un millor exercici del sistema pot modificar la vulnerabilitat de les persones i les conseqüències de la malaltia.

CONCLUSIÓ És complicat fer una classificació dels estadis vitals d’una persona, desde que naix fins que mor. Per això, la manera més racional de separar a les persones segons l’estadi vital en què es troben és atenent als factors que determinen el cicle vital i les seues repercussions que aquestos tenen en l’envelliment, com ara són: els factors biològics, històrics i culturals, i socials. I, una vegada analitzats aquestos factors, concloem que l'enfocament del estudi del cicle vital no ha de ser únicament individual i biològic, sinó que s'ha d'entendre com un fenomen intrínsecament vinculat a un entorn sociocultural en constant canvi. Pel que fa a la població envellida, és clar, que l’edat està directament relacionada amb la manca de salut, i això, amb la infuncionalitat laboral i econòmica. Però, per a definir una persona envellida amb salut i, per contra, sense salut, s’atén a una sèrie de paràmetres, com ara: la percepció de salut, la prevalença de malalties cròniques associades, les causes d’hospitalització i, finalment, les causes de mortalitat. I, després, es podrà assistir a una classificació dels ancians en quatre nivells de salut/malaltia, sent: nivell de independència, nivell de re-fragilitat, nivell de fragilitat i nivell de dependència. Cal dir, que en el procés de l’envelliment també influeix la iniciativa personal, és a dir, la manera en què envellim. A aquest efecte sorgeix el terme de envelliment actiu que es dóna quan la persona s’envellix de manera saludable, sense perdre més facultats de les que el propi envelliment porta intrínsecament. Açò s’aconseguix coneixent-se a sí mateix, tenint una visió positiva de la situació, obrint-se a experiències, fent esport per mantindre’t actiu, etc. De l’envelliment, a més, es deriva en molts casos la dependència. Aquest terme segons la OMS és: la restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma o dins del marge que es considera normal per a un ésser humà. Per això, moltes

19


vegades es precisa de un personal que atenga a la gent major. Aquest rol abans l’assumïa la pròpia familia, però cada vegada més es veu que aquestes tasques són portades per gent especialitzada (de “ fora de casa”) en l’atenció a domicili, els centres de dia per a majors, les residències, els serveis de teleassistència, etc; ja que la família té el seu treball i, per això, junt a la dependència, moltes vegades, es deriva la marginació. A aquest efecte, també s’ha de saber que la pròpia dependència física o psíquica no priva a les persones majors del seu poder de decisió, cosa que en molts casos no es contempla. Altre aspecte que s’ha de tindre en conter en l’envelliment és el sexe. Com se sap, les dones tenen una esperança de vida més elevada que els homes degut, a banda de la genètica, als hàbits de vida que porten. Però, s’està veient, en els últims anys amb la inclusió de la dona al mercat laboral i la major igualtat entre els sexes, que ha augmentat la mortalitat femenina en persones majors a causa de les malalties més comunes com el càncer de pulmó per fumar. També, el fet que siguin més longeves no lleva que pateixsquen menys dependència, ja que s’ha vist que les dones tenen una major dependència al envellir que els homes, a més de malalties que les fan més susceptibles, com ara és l’Alzheimer. Pel que fa al problema del maltractament als ancians, on l’origen és històric, es veu que encara hi ha molts casos on la persona major és maltractada generalment per algun familiar,com el fill, o per la gent encarregada de la seua atenció. Esta situació es desencadena per la tensió i l’estrès que aquesta tasca du. No necessàriament els signes del maltractament es fan patents a la persona afectada, sinó que pot ser maltractada de moltes formes com: psicològicament, sexualment, per interessos econòmics, per descuidament, etc. I, encara que s’estan creant molts organismes que controlen aquest tipus de accions com, entrevistes als ancians, no s’ha d’apartar l’atenció del benestar de la gent major, ja que més que una càrrega, han sigut els que temps enrere s’han encarregat dels joves actuals, i això no s’ha d’oblidar. Finalment, cal destacar que, amb el constant augment de l’esperança de vida, cada vegada hi ha més població envellida, i açò té les seues conseqüències a nivell econòmic perquè tenen més prevalença a les malalties cròniques els ancians que la gent jove, i a més, precisen de un sistema de prevenció i anàlisi més especialitzat que qualsevol altre tipus de persones, a més del personal especialitzat en aquest camp. Per a concloure, cal dir que les persones velles, més que una càrrega a nivell familiar i a nivell estatal, són una font de recursos per la seua saviesa, la seua experiència i la seua disponibilitat incondicional per a la seua família. Per això, abans de pensar que són una font de despeses, s’ha de pensar en una solució per a no desprestigiar-los i infravalorar-los tan ràpidament, com tasques adaptades a les seues possibilitats o l’increment de la edat de jubilació racional per l’augment de l’esperança de vida i l’augment dels anys com a jubilats.

20


BIBLIOGRAFIA ENVELLIMENT I CICLE DE LA VIDA Marsiske, M. Lang, F.R., Baltes, M.M. y Baltes, P.B. (1995). Selective optimization with compensation: Life-span perspectives on successful human development. En R.A. Dixon y L. Bäckman (Eds.), Compensation for psychological deficits and declines: Managing losses and promoting gains La vejez a lo largo de la historia [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://augedevida.com/estilo-de-vida/la-vejez-a-lo-largo-de-la-historia.html Microsoft Word - Pearson6-FVILLARconmodificaciones - 0c03villar-pearson.pdf [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.riicotec.org/InterPresent1/groups/imserso/documents/binario/0c03villarpearson.pdf OMS | Envejecimiento y ciclo de vida [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.who.int/ageing/about/ageing_life_course/es

ENVELLIMENT I SALUT Gapminder: Unveiling the beauty of statistics for a fact based world view. [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.gapminder.org/ Microsoft PowerPoint - Envelliment i salut2 - Antoni_Salva.pdf [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.fundacioagrupacio.es/pdf/2012/ponencias_envejecimiento_2012/Antoni_Salva.p df Vilardell Tarrés, M. Envelliment i salut. De l'envelliment vascular fisiològic a la Malaltia vascular de l'envelliment. Discurs d' Ingrés llegir per l' Acadèmic electe ... Discurs de resposta de l' Acadèmic numerari Jacint Corbella i Corbella. Barcelona, 2006 . [Internet] [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.ramc.cat/composicio/vilardell.pdf

ENVELLIMENT I ACTIVITAT Envejecimiento Activo | Envejecimiento Saludable [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: https://envejecerenpositivo.wordpress.com/category/envejecimientoactivo/ Visita el home de Salud y Medicinas - SyM [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.saludymedicinas.com.mx/centrosdesalud/climaterio/prevencion/envejecimientoactivo.html

21


ENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA Las personas mayores en situación de dependencia. Propuesta de un modelo protector mixto y estimación del coste de aseguramiento en España. Edad & Vida, març, 2006. [Internet] [citat el 18 d'abril 2014]. Recuperat a partir de: http://www.edadvida.org/fitxers/publicacions/EstudioUAM.pdf

GÈNERE I ENVELLIMENT ¿Por qué las mujeres viven más que los hombres? > elmundo.es salud [Internet[citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2005/02/11/mujer/1108136913.html El envejecimiento desde una perspectiva de género. [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.idcfederacion.org/es/index.php?option=com_content &view=article&id=751:el-envejecimiento-desde-una-perspectiva-de-genero-&catid=56: noticias-europe-direct&Itemid=203 genderageingsp.PDF - genderageingsp.PDF [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www1.paho.org/spanish/hdp/hdw/genderageingsp.PDF

EL PROBLEMA DEL MALTRACTAMENT ALS MAJORS Abuso o maltrato en el Adulto Mayor. [Internet] [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://escuela.med.puc.cl/publ/manualgeriatria/PDF/AbusoMaltrato.pdf Capitulo 5. El maltrato de las personas mayores. Informe mundial sobre la violencia y la salud [Internet]. [citat el 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www1.paho.org/Spanish/AM/PUB/capitulo_5.pdf

REPERCUSSIONS DE L'ENVELLIMENT EN LA SALUT PÚBLICA 14_Oscar_Arteaga.pdf. talleres internacionales sobre envejecimiento poblacional international workshops on population aging [Internet]. [citat 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.envejecefeliz.cl/abstracts/14_Oscar_Arteaga.pdf OMS | ¿Qué repercusiones tiene el envejecimiento mundial en la salud pública? [Internet]. [citat 18 d'abril de 2014]. Recuperat a partir de: http://www.who.int/features/qa/42/es/

22

Acostament als problemes de l'envelliment  

This is an interesting work that is done by a group of medical students

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you