


El logotip és el nucli de la identitat del projecte. A continuació es mostraran els elements, les variacions del logotip i com s’aplicaquen de manera coherent segons el que la composició necessiti.
El logotip és un gràfic format per marca de paraula (logotip).
La lletra es crea a partir de la tipografia Drunker Hour.
El logotip s’ha de produir sempre a partir de l’obra d’art mestra.
S’ha d’utilitzar, sempre que es pugui, el logotip complet. L’única vegada que es pot utilitzar la versió responsive és en canals on hi ha altres elements per ajudar l’usuari a reconèixer la marca.
S’ha creat una zona d’exclusió al voltant del logotip per protegir-ne la integritat i assegurar-se que el logotip és fàcil de llegir.
Les altures especificades del logotip es prenen com a guia per definir la zona d’exclusió.
La paleta cromàtica és escollida amb la referència d’una pantalla on les barres de colors apareixen a causa de la mala senyal o connexió. El disc tracta, entre altres temes, l’apatia, la solitud, l’aïllament, i aquests colors, metafòricament, també representen aquests sentiments.
El Blue, Yellow i Anakiwa són els color principal del projecte, per la qual cosa són els que tenen la presència més forta.
El Green, Magenta i Red complementen els primaris, creant equilibri i fent que la paleta sigui més distintiva i sofisticada.
El White i Mine Shift equilibren els altres colors i proporciona espai als elements.
La tipografia principal és la Drunken Hour, dissenyada per Jakob Fisher. És d’estil ransome note, creada a base de retalls de diaris amb lletres de difereents gruixos i tipologies. Aporta dinamisme i textura “grunge” al disseny.
S’utilitza AlexRoss per destacar contingut específic, sobretot en cartellisme. Per a informació important, s’usa la Encode Sans Semi Ex, ja que gràcies al seu ampli pes, es solucionen eels problemes de jerarquia d’una manera fàcil i neta.
SECUNDÀRIES Encode Sans Semi Ex
Per emfatitzar la desfragmentació de l’ésser i l’ànima en l’apatia que experimenta el subjecte, es farà ús del recurs de paper esparracat, juntament amb la introducció d’esferes dels colors de la paleta, que ressaltin parts concretes de les imatges, simbolitzant l’essència i l’aura de la persona, que perdura viva.
Els suports grafics d'aquesta part del projecte, son limitats. Ens trobem en ple auge de la industria musical, els seixanta, setanta i vuitanta. Els artistes i les discografiques tenien pocs elements, productes per fer una extensio visual de la musica en questio. El vinil i la carcassa, el cartellisme, el fanzine i alguna peca de roba en son alguns.
Quan les bandes musicals, especialment als 70 i 80, no tenien recursos i mitjans econòmics per donar-se a conèixer, ja fos a través d’anuncis a la ràdio, cartells impresos tot color o tanques publicitàries, etc., recorrien als fanzines, una eina de difusió assequible on a partir d’un foli A4 es confeccionava un llibret on s’incloïa text i imatges de la banda.