Issuu on Google+


El meu perfil lector “Heu de llegir el llibre...”

Així és com comença la meva història lectora, amb una frase que té tan poc sentit que sembla que presenti problemes lèxics, sintàctics, morfològics i ortogràfics. Ha sigut la frase que tots els mestres que he tingut m’han deixat anar sense parar-s’ho a pensar ni dos cops. És trist, però això d’obligar a llegir llibres als infants, encara ho podem trobar en les escoles d’avui en dia. Bé, perdó per aquesta introducció tan dramàtica, però necessitava expulsar aquests sentiments negatius que em crea la impotència de no haver pogut fer res per eradicar el meu plaer per la lectura des de ben petit. La veritat és que mai he sigut un bon lector. Poder està relacionat amb aquesta metodologia lectora que han utilitzat els meus professors, però no m’ha agradat mai llegir. També és veritat que mai m’havia llegit un llibre escollit per mi, i sense cap pressió pel temps límit que pugui tenir per llegir-lo, no obstant això, aquesta etapa va acabar fa gairebé un any. Per primera vegada en la meva vida em vaig il·luminar. Les ganes per llegir un llibre pel meu compte mai m’havien aparegut fins que vaig veure la pel·lícula “Divergente”. Dins meu va aparèixer la necessitat de llegir el llibre, no sé per què, però ho necessitava. També haig de dir que aquesta és, de moment, de les millors pel·lícules que he vist. A partir d’aquest moment, el meu perfil lector es va anar desenvolupant. He anat enriquint-me a poc a poc de la cultura que els llibres m’han


aportat, i he pogut concloure que sóc un fanàtic dels llibres de ciència ficció. En aquest quadern podrem trobar la descripció del millor llibre que m’he pogut llegir fins a la data. No et diré el nom, però estic segur que podràs deduir quin és per la manera en què el dono a conèixer. De tot cor, espero que les noves generacions de mestres sapiguem transportar el plaer per la lectura a les nostres aules, però això només ho aconseguirem si els propis mestres som capaços de gaudir d’un bon llibre. Espero poder arribar a ser aquest model de mestre.


Resum del llibre Aquest llibre ha sigut dels pocs llibres de temàtica romàntica que m’han agradat. Ha sigut una recomanació de la meva germana, la qual és una boja d’aquest tipus de llibres. La veritat és que li estic molt agraït per la seva recomanació. No hauria esperat mai que m’agradés i m’enganxés tant un llibre com ho ha fet aquest. El llibre relata la història d’un nen i una nena que es coneixen i creen vincles d’amistat molt grans entre ells dos, ja que el noi la va conèixer quan es va traslladar al pis de la seva àvia amb el seu germà, pel fet que els seus pares van morir en un accident. La nena, l’Alba, viu en el mateix pis que l’àvia d’en Nacho. Ells dos es faran molt amics i viuran tota una infantesa i adolescència compartint moments junts, com si fossin dos germans. Un dia que els dos surten de festa, la noia coneix a un militar que tenia un permís de descans. Es van agradar i van quedar per l’endemà, però ell li va donar carbasses i no tenia cap manera de contactar amb ell. Al cap del temps, ella coneix a un altre noi i comencen una relació la qual acabarà amb matrimoni. A en Nacho no li agrada aquest marit que ha trobat perquè no la tracta com realment es mereix, però ella no li va fer cas i acaben per distanciar-se. Més endavant, però, ella acaba donant-se conta que el seu amic tenia raó, i acaba deixant al seu marit. L’Alba, al llarg del llibre, ens confessa que la seva passió és la moda. Un dia, en Nacho li explica a l’Alba el gran secret que tenia guardat. Ell és homosexual i va estar vivint a Londres un temps on va conèixer a l’amor de la seva vida i que es van casar, però que el va perdre a causa d’una malaltia. Ell també li explica que estava malalt, i que no es podria curar


(pateix VIH). El seu germà, en Lluís, quan se n’assabenta li diu a en Nacho que no vol saber res més d’ell, ja que no accepta que sigui homosexual i li diu que ja li està bé la malaltia que està patint. L’àvia mor i els únics que donen suport al protagonista seran els pares d’ella, els quals han sigut com uns segons pares des que van arribar al pis amb l’àvia. A en Nacho, li fa il·lusió ensenyar-li Londres a l’Alba i la porta cap allà. La portarà al seu racó predilecte de Londres, un petit banc on es veu tot el paisatge de Londres. Aquest és el lloc on ell anava a pensar i a reflexionar quan li passava alguna cosa. El fet és que quan marxava d’aquell lloc, tot el que li havia passat quedava enrere i començava una nova etapa. Al cap d’un temps de tornar a Barcelona ingressen a en Nacho a l’hospital, ell ja assumeix que morirà allà. Resulta que el doctor que estava portant a en Nacho era el militar que va conèixer l’Alba a la discoteca en l’adolescència. Aquest, quan reconeix a l’Alba li demana de quedar per donar-li explicacions de tot el que va passar aquell dia, i el perquè no va poder assistir a la cita. Va aconseguir que l’Alba accedís que li expliqués tot el que va succeir i ell li explica que no va poder quedar amb ella perquè no va poder sortir aquella nit del campament, ja que havien de marxar abans d’hora per qüestions militars. A partir d’aquí comencen una relació ells dos. En Nacho mor, però li deixa una carta a l’Alba la qual decideix llegir a Londres, en el racó predilecte d’en Nacho. A la carta li escriu que ella ha sigut la persona més important de la seva vida, que no vol que estigui malament per ell perquè ell ha mort feliç, estimat i amb persones al seu voltant, i li demana que ella també ho sigui.


A partir d’aquí doncs ella comença una nova etapa, feliç, on ella crea una botiga de roba de moda a Barcelona, on anirà creixent tant la botiga, com ella com a modista.

Un Personatge destacable - Lluís En Lluís és el germà d’en Nacho, és el personatge que més m’ha cridat l’atenció de la novel·la. Els dos germans es portaven molt bé de petits, i estimaven molt als pares de l’Alba i a la seva àvia. M’ha resultat curiós i interessant el canvi psicològic que fa en Lluís des que coneix a la seva futura dona. Ella li fa canviar la seva actitud i la seva personalitat, ja que la influència dels pares d’ella també hi juguen un paper molt important. Són una família molt manipuladora, i tenen atrapat a en Lluís per la feina que els pares li van proporcionar en l’empresa. A poc a poc veiem a en Lluís com es va distanciant de totes les seves persones properes a ell, fins que explota amb el seu germà quan li desvela el seu secret. M’ha resultat molt xocant i trista la història d’aquests dos germans, i com la gent pot manipular-te de tal manera que deixis de banda al teu germà i arribar-li a desitjar la mort d’aquesta manera. En Nacho vol arreglar les coses amb el germà abans de morir, però no ho aconsegueix. Al cap d’un temps, en Lluís, es dóna conta que tot el que li havia dit la seva família en relació a la seva dona i els pares de la dona, era veritat i fuig d’aquest món tòxic. Torna amb la família de la noia, demana perdó pel comportament que havia tingut aquests darrers anys i tornen a viure en família.


Per què he escollit aquest llibre? Aquest llibre és, i podria assegurar que serà, dels llibres més emotius i amb més significat personal que m’he llegit en la vida. Aquest llibre me’l va regalar la meva actual xicota per Sant Jordi del 2016. Com que no sóc gaire fanàtic de la lectura el vaig deixar de banda, però sempre m’havia cridat l’atenció el fet de llegir-me’l, ja que la meva xicota me’l va regalar per què quan encara ens estàvem coneixent, jo li vaig explicar la meva hipòtesi de la vida i del sentit que aquesta té. Jo sóc una persona que creu en el renaixement, i crec que un cop morim, aquesta llum que veiem al final del túnel, és realment el moment en el qual estem sortint del ventre de la mare. Doncs, cada persona té una ànima que fa un traspàs de cos en el moment que morim, i s’introdueix dins del cos d’un bebè que està a punt de néixer. Pot resultar molt estrany tot això que estic explicant ara mateix, però pel meu cap passen infinitat d’idees i hipòtesis sobre la vida que sovint les faig connectar i podria redactar un llibre sobre la meva hipòtesi del sentit de la vida. El cas és que li vaig explicar tota la meva teoria sobre la vida a la meva xicota, i mentre li anava explicant tot això ella veia reflectit en les meves paraules un llibre que es va llegir feia temps que parlava sobre aquesta teoria. Es veu que l’Albert Espinosa va escriure un llibre on apareixien moltes de les idees que passen pel meu cap sovint. Així doncs, ella va decidir regalar-me’l. Ha sigut el millor llibre que m’han regalat mai. Un llibre que vaig començar a llegir-me just després d’anunciar el treball de l’elaboració d’aquest quadern, aquesta va ser la motivació que em va fer iniciar en aquesta aventura única, i que tornaria a repetir.


Resum del llibre El llibre està narrat en primera persona, en Marcos és el nostre protagonista (casualitat que es digui Marcos com jo? Potser l’Albert Espinosa m’estava enviant algun senyal? Vaig quedar molt parat, tot i que sabia que havia sigut una casualitat, molt encertada, però una casualitat). En Marcos és un noi que viu sol, i recentment, ha rebut la notícia que la seva mare havia mort. Per posar-nos en context, el món que l’Albert ens presenta en el conte és molt diferent del nostre, bé, poder és una visió una mica més futurista. El cas és que els científics han trobat una manera de fer que la gent oblidi la necessitat de dormir i descansar. Així que ens trobem en una societat que la majoria de la gent que s’ha pogut prendre aquest tractament viu les vint-i-quatre hores del dia despert, de manera que ja no perden el temps dormint. Així doncs, ens trobem a en Marcos a la seva habitació amb la xeringa que li faria perdre la necessitat de dormir, quan de sobte, des de la seva terrassa, veu a una noia que li gira el cor d’un tomb. No sap per què, però aquella noia li ha transmès sensacions que mai havia sentit, tot i que no la coneixia. La noia, però, entra al teatre i la perd de vista. De sobte, una trucada inesperada li avisa que ha d’anar urgentment a la comissaria de la policia. Faig un petit parèntesis. En Marcos és una persona que té un do, ell pot veure 12 dels records més rellevants i profunds de la vida d’una persona, pot veure tant els records bons, com els dolents. En aquests moments, només la seva mare i l’inspector de policia que l’havia trucat per telèfon eren els únics que sabien de l’existència del do d’en Marcos. En Marcos en arribar a la comissaria es va trobar amb una situació una mica estranya. L’inspector, que el cuidava com si fos el seu fill, li va dir que


tenien a un extraterrestre a la sala d’interrogatoris tancat, i que el necessitaven per confirmar la seva procedència a través del seu do. El cas és que no va funcionar el seu do amb ell. Va ser com si l’estrany pogués bloquejar el seu do. L’extraterrestre semblava tenir el mateix do que ell, i va poder llegir-li la ment. El suposat extraterrestre, que tenia forma humana, li va dir que marxés a buscar a la noia del teatre, que era important. En Marcos no va entendre res, i finalment va decidir ajudar a que s’escapés, ja que l’estrany (així és com li deien) li va demanar. En Marcos el va ajudar a que escapar perquè volia saber la veritat de tot això, i sabia que al final, l’estrany l’acabarien matant si no el treia d’allà, tot fent-li les autòpsies per investigar i saber-ne més. Així doncs, amb l’ajuda d’en Dani (l’amic d’en Marcos de la comissaria) i l’inspector, van aconseguir fer escapar a l’estrany. Mentre en Dani i l’inspector seguien amb el pla de fer escapar a l’extraterrestre, en Marcos va anar a buscar a la noia del teatre. Entre ells va haver-hi una connexió com si ja es coneguessin de fa temps, i la noia va acompanyar a en Marcos a trobar-se amb l’extraterrestre en el punt acordat amb en Dani i l’inspector. Durant el viatge, en Marcos es va sincerar amb la noia, i li va explicar tot el que passava i el do que tenia (cosa que mai havia explicat a ningú a part de la seva mare i l’inspector). Quan es van trobar amb l’estrany en el lloc acordat, aquest els hi va explicar tota la veritat sobre qui era i d’on venia. Els hi va explicar el sentit de la vida en aquest món. Ells estaven en el planeta 2, conegut com la Terra, i sí, ja havien passat pel planeta 1. Quan mors, passes al següent planeta, i la vida que t’esguarda en el següent planeta és més joiosa que l’anterior. En total hi ha 6 planetes, i és a partir del planeta 4 que et comencen a donar dons. El primer do que et donen al


planeta quatre és el do que, en Marcos per error, va rebre quan va néixer al planeta 2. Això, justifica l’estrany, que és un error de la naturalesa, i que passa molt poc sovint. Al cinquè planeta, et donen el do de poder recordar les vides que has tingut anteriorment en els altres planetes, de manera que et donen la possibilitat de viure en el 5è planeta o passar directament al 6è, ja que sap que en el 6è planeta viuràs una millor vida. A l’estrany, li van donar per error aquest do del planeta 5, al planeta 3, i va saber que la vida que va tenir al planeta 2 amb la seva dona estimada, va ser real. Ell però, va despertar en planeta 3 recordant tot el que havia viscut en altres vides, de manera que es va suïcidar 3 cops per poder arribar al planeta 6. En el 6è planeta, abans d’entrar, et donen la possibilitat d’entrar en un planeta que no coneixes, o tornar al planeta anterior que vulguis. Tothom es llança al que no coneix, menys ell, que va decidir tornar al planeta 2 per poder estar amb la seva estimada. No obstant això, la seva estimada ja tenia 109 anys i just aquell dia va morir. Ell doncs, va decidir quedar-s’hi al seu costat i morir amb ella per intentar retrobar-se en el planeta 3, tot i que ell no sabria qui és ella en aquell planeta, ell perdria tots els seus dons, tot i així, ell decideix fer-ho. Abans de tot això, en Marcos li pregunta a l’estrany per la relació de la noia i ell, perquè per què han establert aquests vincles tan ràpidament? Què han sigut en el planeta 1? L’estrany els hi escriu en un paper (ja que té el do de veure els records d’en Marcos en totes les vides), però els hi diu que la responsabilitat de saber qui eren en el planeta 1, queda sobre ells. En Marcos es guarda la nota, i amb la noia entren a una pensió que hi havia a prop d’allà on hi eren, degut a l’esgotament de tots dos. En un moment donat, ella va agafar la nota, la va llegir i li va passar a en Marcos.


Va haver-hi un llarg silenci, i ell va afegir: “Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo”. Finalment, acaba el llibre amb una escena en la qual en Marcos i la noia estan al llit estirats i abraçats. L’última frase del llibre acaba amb narració d’en Marcos, narrador de la novel·la, i diu així: [...]Vaig abraçar amb força a la meva filla. (pèls de punta) I final de la novel·la.

Aspectes curiosos de la novel·la Un dels aspectes més interessants i intrigants que vaig trobar abans de començar a llegir el llibre van ser els títols de cada capítol del llibre. Haig de dir que la primera vegada que vaig veure l’índex, vaig quedar parat amb el poc sentit que tenien aquelles paraules juntes sense cap explicació ni lligam amb el qual m’esperava trobar dins la novel·la. El fet impactant va ser quan vaig començar a llegir el primer capítol. L’autor havia posat com a títol frases on per si soles manquen de sentit, però que dins el context del capítol, aquestes frases apareixen, i entens perfectament a que fa referència el títol del capítol. Tan impactants van ser els títols dels capítols, com el propi títol del llibre, on és al final del llibre, a les darreres pàgines, on tot s’omple de sentit i el teu cos comença a patir una sensació emocionant, on la pell comença a eriçar-se i creus que poder començaràs a plorar. Les emocions que he viscut amb aquest llibre no les havia viscut mai, però espero de tot cor poder arribar a viure aquestes emocions davant d’un llibre aviat.


Resum del llibre Aquest va ser el primer dels llibres que em vaig llegir per plaer, i no per obligació. No obstant això, és un llibre llarg i difícil de resumir, però intentaré ser el més breu possible. Divergent es basa en un món amb una societat distòpica. Tracta d'un futur alternatiu on es pensa que per mantenir un ordre social cal separar a les persones en faccions, aquestes faccions s'agrupen per la forma d'actuar de les persones que la conformen amb la finalitat d'evitar els conflictes que els van portar a la guerra, es nomenen 5 faccions diferents que són: Osadia, Erudició, Abnegació, Cordialitat i Veritat. Quan els joves acaben la seva educació (16 anys), han de passar per una prova per determinar a quina facció pertanyen amb la finalitat que el sistema no sigui amenaçat. D'aquesta situació sorgeixen els anomenats divergents. Les persones divergents són aquelles que en la prova d'aptitud obtenen un resultat no concloent, és a dir, les proves els classifiquen en més d'una facció, ja que el normal és que únicament pertanyin a una. En conclusió, les seves ments funcionen de diferent forma fent-los difícils de controlar constituint un risc per al sistema. La història gira entorn de Beatrice, una noia d'abnegació que va fer la seva prova obtenint un resultat divergent, posant-la en perill (els divergents són “caçats”, ja que són una amenaça per al sistema). En complir la prova cada aspirant ha d'escollir una facció a la qual pertànyer basant-se en els resultats obtinguts; Beatrice tria pertànyer a Osadia, la facció de les persones valentes. Aquí serà on Beatrice abandonarà als seus pares per entrar en la facció que ha escollit. Abans d’entrar, però, necessitarà passar la fase d’iniciació


de la facció. En aquesta fase hi ha tot un seguit de proves físiques i mentals les quals faran posar a Beatrice a límits extrems, però, alhora, anirà guanyant agilitat i força. Gran part del llibre explica la història de Beatrice dins aquesta fase d’iniciació, i totes les experiències que viu, i els amics que fa. La facció d’erudició creu que són ells qui haurien de governar, en lloc d'abnegació, és per això que Erudició vol exterminar a la facció d'abnegació utilitzant a les persones d’Osadia; per aconseguir això, erudició injecta un sèrum de simulació a les persones d’Osadia, convertintlos en un exèrcit. La injecció fa que els Osats puguin escoltar i seguir les ordres que se'ls donin sense posar oposició. Arribats a aquest punt, la novel·la explica la història de Beatrice mentre intenta detenir aquesta situació i mantenir-se amb vida.

Un personatge destacable - Tris Tris (Beatrice) és la protagonista de la novel·la. Ella, una vegada comença el procés d’iniciació li donen la possibilitat de canviar-se el nom, i ella decideix dir-se Tris. M’encanta l’evolució que fa aquest personatge envers l’inici de la història. Comença essent una abnegada, frustrada perquè sap que realment no és el lloc on li toca estar. Ella no se sent abnegada, ja que els seus actes no són característics de la facció d’abnegació. No obstant això, tampoc quadra amb cap altra facció. Cap al final de la novel·la descobrim que la seva mare, en realitat li corresponia anar a Osadia, però va decidir quedarse en abnegació amb la seva família. Així doncs, sabem que la Tris té una mica del caràcter Osat de la seva mare, per aquest motiu ella decideix anar a Osadia, ja que era la facció amb la qual se sentia més identificada.


A partir d’aquí, la Tris comença a fer-se cada vegada més forta i dura, tot i que té una debilitat molt gran, en Marcus (un dels caps d’Osadia i entrenador d’ells en la fase d’iniciació). En la novel·la també podem veure la història d’amor que s’estableix entre ells dos, tot i que això és un aspecte secundari de la novel·la.


Resum del llibre Aquest llibre és una guia que ens ensenya a distingir l'estrès i com calmar l’ansietat provocada per aquest estrès. Ens mostra com gestionar les nostres emocions i sentiments per a prevenir futurs atacs d’ansietat. Ens diferencia també entre els sentiments, el comportament i el pensament i ens mostra alhora com aquests estan connectats entre si. Este libro te calmará consta de 10 capítols en els quals trobem punts com: entender el estrés, atacar la ansiedad o aprender a calmarse. Al final d’aquest apareix un test on les autores et faran analitzar tot el que has après i et fan reflexionar sobre tota la lectura. A l’inici del llibre, al pròleg, trobem uns punts en forma d’estrella on les autores ens remarquen que al llarg del llibre hi haurà uns punts on haurem de posar en practica tota l’explicació d’aquestes per aprendre a gestionar l’estrès. Així doncs, aquest no és només un llibre de lectura, sinó un llibre d’autoaprenentatge i de reflexió.

Per què vaig escollir aquest llibre? Aquest llibre me’l va recomanar una persona que pateix molt d’estrès i ansietat, i va considerar que tant en l’àmbit personal com per a la meva formació com a mestre m’aniria bé, ja que jo sóc una persona que també pateix d’estès, com una gran majoria de persones avui en dia; “En este mundo de constantes cambios en el que nos ha tocado vivir a veces la existencia puede ser dura” (Usmar, novembre del 2014). Després de les seves recomanacions em vaig animar a llegir-me’l, i no me’n penedeixo gens. Penso que aquesta mena de llibres, fora de la literatura, llibres especialitzats sobre educació o narrativa fantàstica la


qual estic més acostumat a llegir, ens poden ajudar a entendre el nostre propi comportament i entendre una mica més la nostra existència i la de les altres persones.

Que m’ha fet canviar com a persona la lectura d’aquest llibre? Aquest llibre m’ha ensenyat moltíssimes coses. Realment estic molt content d’haver-me llegit aquesta lectura, ja que he tret moltes reflexions que considero que són molt útils per la meva vida i la vida dels que m’envolten. Primerament he après a distingir entre el pensament, els sentiments i el comportament; tres elements que estan lligats però que no són el mateix. He après que fer un canvi d’actitud és només un sol pensament que pot fer donar-li la volta al nostre dia. He après que l’estrès, l’ansietat i la preocupació són coses ben diferents, però que també, igual que el pensament, els sentiments i el comportament, van lligats de la mà. L’estrès és una resposta a una situació/esdeveniment que executa certa pressió sobre nosaltres. Ens afecta en l’àmbit emocional i físic, i altera el nostre comportament i pensaments. Té moltes cares; pot ser frustració, pot ser por o pot ser nervis. L’ansietat és una emoció. En relació amb l’estrès, és una por al fracàs o una percepció d’amenaça o perill. I la preocupació és un procés de pensament negatiu sobre el futur: “i si...?”


Saber distingir aquests trets i poder aplicar-los en l’àmbit personal m’han ajudat a ser una persona més tranquil·la i a viure més feliç. Recomanaria aquest llibre a tothom.


Resum del llibre Mumú és un llibre que tracta d’un elefant, que acaba de néixer. El llibre en relata com en Mumú va descobrint el món real a través dels consells de la seva mare i de la seva tia (les quals el criaran), i a partir de les seves experiències. Ell, es troba en un context on el marfil és un material molt apreciat pels humans. On la caça i utilització d’elefants per la seva explotació hi predominava en la zona on en Mumú va créixer. En Mumú creix i descobreix aquesta realitat, la qual intenta fer front i posar-hi solució amb el seu pare (el líder de la manada), el qual maten els humans d’un tret davant d’en Mumú, per obtenir els seus ullals de marfil i poder vendre’ls. En Mumú es venja per la mort del seu pare i destrueix, amb tota la manada, el poblat dels humans. No obstant això, en Mumú troba a un nen sol i plorant en mig del desastre, l’agafa amb la seva trompa i el porta al seu pare que havia fugit cap al bosc. Aquest acte de bondat d’en Mumú, fa que finalment, els humans vegin que els elefants tenen sentiments i els hi ofereixen un espai protegit on poder viure en pau i tranquil·litat, essent en Mumú, ara, el líder de la manada.

Aspectes crítics per treballar a l’aula Amb el treball d’aquest llibre podem treballar temes envers el sexisme a través de la pregunta: Que en penseu que la mare i la tia siguin els qui cuidin d’en Mumú? A partir d’aquest concepte poden aparèixer crítiques envers el llibre. No obstant això, el docent ha de ser capaç de mantenir dins l’aula un context de debat significatiu i amb un rerefons social a través de la lectura dialògica.


D’altra banda, hi ha moments els quals la mare insulta a en Mumú. Es podria fer un treball a l’aula sobre el respecte, i la importància de cometre errors en la vida sense ser jutjats negativament. En conseqüència, podem utilitzar aquest llibre per treballar l’educació en valors a través del respecte, l’amor i les emocions (negatives i positives). Finalment, m’agradaria destacar d’aquest llibre el taller de lectura que incorpora al final. Aquest taller està basat en activitats de comprensió lectora. No obstant això, la majoria d’activitats que planteja tenen un plantejament massa literal. No planteja gairebé cap pregunta inferencial. Aquest considero que és un error, i per tant, optaria per realitzar activitats de comprensió lectora desenvolupades pel propi mestre, el qual pot seleccionar i elaborar preguntes significatives envers la lectura.


Resum del conte Salta, No-Non! És un conte que relata una de les aventures d’en No-Non. En aquest cas, en No-Non es troba al carrer on plou, però no té lloc on refugiar-se. La seva amiga, l’abella, li aconsella que vagi a casa d’uns amics seus a esperar que passi la tempesta. En aquesta casa, es veu que tenen un problema, la dona de la casa ha perdut les ulleres i ja no sap distingir un objecte, d’un animal o d’una taca. En No-Non és ésser petit que parla amb els animals, i la dona de la casa el confon per un ocellet i el tanca dins d’una gàbia. Quan en No-Non i els animals de la casa intentaven treure a en No-Non de la gàbia, la dona de la casa va decidir fer fora a l’ocell perquè pogués volar en llibertat, així que quan el No-Non va ser fora, va moure els braços com si fos un ocell per tal que la dona cregués que estava fent una bona acció i seguir-li el fil.

Conclusió personal Sincerament, aquest conte no sabria per on agafar-lo per treballar amb els infants. No li trobo cap significat educatiu, però pot ésser un bon conte per aquells infants que estan iniciant-se en la lectura, ja que proporciona poca quantitat de lletra i hi predominen les il·lustracions com a suport de la lectura.


Reflexió personal Tot i que és un conte destinat per treballar a Educació Infantil, aquest esdevé un bon recurs per ampliar el vocabulari dels infants en relació als tipus de negocis que podem trobar quan anem a comprar. D’altra banda, proposaria treballar aquest conte a primària a través d’una indagació crítica envers el que ens transmet el conte. A partir de les crítiques dels companys s’iniciaria una lectura dialògica envers el que ens transmet el conte. Possibles crítiques al conte: En aquesta producció, podem veure com és la mare la que s’encarrega d’anar a comprar amb els fills. Per què són sempre les mares les que van a comprar? D’altra banda, trobem els fills que van insistint a la mare en comprar coses en la majoria de les botigues, fins que finalment la mare cedeix. És bona la idea de projectar als infants que si insisteixen molt en alguna cosa, finalment ho aconseguiran?


Reflexió didàctica del poema D’entre tots els poemes que he anat llegint al llarg d’aquests mesos, he considerat important destacar-ne aquest. Aquest poema em remou per dintre cada vegada que el llegeixo. Sóc una persona molt empàtica i em poso a la pell de l’autor cada vegada que el llegeixo. Veure el tipus d’educació que s’impartia en aquella època fa que vegem l’evolució de la societat com un canvi positiu, tot i que encara ens falta evolucionar una mica més. Des d’un punt de vista didàctic podríem treballar la lectura creadora. A partir de la petició de demanar que el títol fos “Actualidad infantil”, podrien modificar el sentit del poema afegint els versos que s’adeqüin a l’educació actual que tenim.


Quadern de bitàcora