Guia prĂ ctica dâhorticultura ecològica
QUADERNS DE LâESCOLA SOSTENIBLE
Agenda 21 Escolar
Lâ HORT ESCOLAR Guia prĂ ctica dâhorticultura ecològica
LâHORT ESCOLAR Guia prĂ ctica dâhorticultura ecològica Primera ediciĂł 2006 Ajuntament de Barcelona. Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. DirecciĂł de programes ambientals. Idea i textos: Joan SolĂŠ i Hilda Weissmann Equip de treball de lâAgenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann, Joan SolĂŠ, Alba Castelltort, Mireia Abril i RocĂo Amparo. Disseny i maquetaciĂł: Faino ComunicaciĂł S.L. Il¡lustracions interiors: Jordi EnĂŠriz i Paredes Fotografies: Parvulari Sant Marc de SarriĂ , EB Sol Solet, CEIP Antoni Brusi, CEIP EulĂ lia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall dâHebron, IES MontjuĂŻc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i lâOriol, CEIP Baldiri Reixach. ImpressiĂł: Imatge i ProducciĂł Editorial Dipòsit Legal: B. 38.066-2006 ISBN: 84-7609-497-3 Imprès en paper ecològic
IntroducciĂł
PRESENTACIĂ
Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un lloc central de lâescola. Un espai per a la relaciĂł, lâespontaneĂŻtat, el joc, lâesplai fĂsic, i el contacte amb lâaire lliure i amb un entorn mĂŠs natural. Ăs un fet conegut que les parts enjardinades dels centres escolars, en molts casos, sâhavien anat encimentant i reduint. Els darrers anys, però, sâestĂ veient la recuperaciĂł dâaquests entorns que es van fent mĂŠs amigables, mĂŠs suggerents i potents promotors dâaprenentatges. En el marc de lâAgenda 21 Escolar de Barcelona, nois i noies de mĂŠs de 150 centres educatius, animats i orientats pels seus professors i professores, participen en la diagnosi de la situaciĂł dels patis i jardins. Expressen i justifiquen la necessitat dâun nou disseny, el porten a la prĂ ctica, instal¡len i gestionen horts ... i van aprenent a ser mĂŠs respectuosos, solidaris i tolerants. De ben segur que ser co-protagonistes de la transformaciĂł dâun espai de la seva escola els ajudarĂ a sentir-lo mĂŠs seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podria dir que hi ha un procĂŠs ben significatiu que va des
dâemprar un pati encimentat, a conviure amb un enjardinament, a tenir cura del jardĂ, i finalment a conrear un hort que ens alimenta. El quadern que us presentem intenta respondre a la demanda creixent i a les consultes de professors i professores que volen iniciar o estan realitzant un hort a les seves escoles. La singularitat dâaquesta guia, però, provĂŠ del fet que amplia la perspectiva integrant les feines pròpies dâun hort amb els aprenentatges que seân poden derivar a lâaula i als laboratoris. Ens agradaria que aquesta guia fos una aportaciĂł a un procĂŠs que possibiliti que la relaciĂł entre els nens i nenes de Barcelona i el seu entorn mĂŠs immediat sâenriqueixi amb tot allò que la natura els pot aportar. De ben segur que lâexperiència personal i directa de contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada a mĂŠs de forma compartida, es convertirĂ en estimaciĂł pel nostre entorn. Imma Mayol Tercera Tinenta dâAlcalde
Montserrat BallarĂn Regidora dâEducaciĂł
PresentaciĂł
CONTINGUTS > IntroducciĂł
7ââ OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
1 IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
Calendari de sembra, trasplantament i recol¡lecciĂł Taula de compatibilitat entre espècies Sistemes dâassociaciĂł i rotaciĂł de cultius Quadre de requeriment de llum Passos que cal seguir per programar la plantaciĂł Com plantar Consideracions especĂfiques per cada tipus de cultiu Manteniment: el reg
Què ĂŠs lâhorticultura ecològica Principis bĂ sics per al funcionament correcte dâun hort ecològic
2 â On i com instal¡lar lâhort Què hem de saber i fer per adequar el nostre espai Passos que cal seguir per escollir lâespai mĂŠs adequat Actuacions de millora: com preparar lâentorn i delimitar lâespai Disseny de lâespai: delimitaciĂł de les parcel¡les de cultiu i de les zones de pas
8 La salut de lâhort PrevenciĂł i tractament de malalties i plagues: consideracions prèvies Accions per prevenir i garantir el bon estat de salut de es nostres plantes Animals col¡laboradors Plantes amb acciĂł protectora Trastorns, plagues i malalties Tractaments fitosanitaris biològics
3 â Eines i estris per treballar lâhort. Funcions i caracterĂstiques
4 â La terra La terra a la natura: el funcionament del sòl en un ecosistema La terra al nostre hort La fertilitzaciĂł orgĂ nica. Productes fertilitzants ecològics Lâencoixinament (mulching) Lâadob verd
9 S uggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori SelecciĂł i reconeixement de lâespai de lâhort a lâaula i al laboratori PreparaciĂł del sòl Sembra i plantaciĂł Creixement i desenvolupament del cultiu Collita i elaboraciĂł de productes
5 Fem compost er a què fer compost? P El compostatge Com preparar i omplir el compostador
6 Les plantes
Les plantes de lâhort i el seu entorn Principals grups de plantes hortĂcoles La reproducciĂł sexual: sembra i germinaciĂł La reproducciĂł o multiplicaciĂł vegetativa
10 Recursos: bibliografia, webs i adreces dâinterès 11 Annexos
INTRODUCCIĂ
El fet dâinstal¡lar un hort en lâĂ mbit dâuna escola urbana pot tenir diversos propòsits i dâaixò dependran les activitats i lâorganitzaciĂł que es planifiquin. Dâuna banda, lâhort pot ser concebut com una extensiĂł de lâaprenentatge del coneixement del medi natural. Hem de tenir en compte que un hort ĂŠs un ecosistema en què ĂŠs possible aprendre gran part dels continguts de les ciències naturals. Ăs un petit espai on els alumnes poden observar i explorar les caracterĂstiques dels diversos elements que en formen part dâaquest ecosistema, experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqßències i inferir les interaccions entre els elements, els fenòmens fĂsics i els ĂŠssers vius (plantes i animals), aixĂ com els possibles impactes de lâactivitat humana. A mĂŠs, lâhort ofereix oportunitats per realitzar activitats al laboratori i comparar els resultats amb lâobservaciĂł del que passa efectivament durant el cicle natural del sistema. TambĂŠ ĂŠs un eix organitzador, ja que permet estudiar i integrar sistemĂ ticament cicles, processos, la dinĂ mica dels fenòmens naturals i les relacions que suposa aquest ecosistema. Dins dâaquest marc, es pot abordar lâaprenentatge dâaltres Ă mbits de coneixement com les ciències socials, les matemĂ tiques, els llenguatges verbal o plĂ stic... Lâhort ĂŠs a mĂŠs un espai privilegiat per plantejar-se preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possibilita el tractament de problemes reals que sâoriginen, desenvolupen i reformulen de manera natural, i tambĂŠ la vivència dâexperiències que poden ser compartides i analitzades. AixĂ mateix, ĂŠs un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre
a tenir-ne cura. Ăs destacable lâinterès i curiositat que desperta, en alumnes dâun entorn urbĂ i dâedats molt diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de lâany sâhan de realitzar a lâhort escolar. Ăs habitual que es tracti de nois i noies que no mantenen un contacte gaire freqĂźent amb entorns naturals i solen connectar-se afectivament amb el fet dâajudar a nĂŠixer i desenvolupar elements vius. Lâhort escolar ĂŠs tambĂŠ una estratègia per incorporar dins dâuna proposta dâeducaciĂł ambiental. Ăs un projecte que permet adonar-se de la necessitat dâintegrar coneixements teòrics i solucions prĂ ctiques en la intervenciĂł humana sobre els sistemes naturals, i reflexionar sobre lâĂşs i la conservaciĂł dels recursos. A mĂŠs, brinda lâocasiĂł de revisar els hĂ bits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, que adquireixen un sabor excepcional quan els mateixos alumnes sĂłn els responsables de la seva plantaciĂł, creixement, collita i transformaciĂł a la cuina. Tanmateix, com en tot projecte dâeducaciĂł ambiental, cal tenir ben present que tant o mĂŠs important que el producte resultant ĂŠs el procĂŠs dâintercanvi i dâaprenentatge que ens permet enriquir la cultura de sostenibilitat de lâescola. Ăs cabdal que no seâns en vagin tots els esforços en la realitzaciĂł concreta de lâhort, sinĂł que sapiguem aprofitar les oportunitats educatives que ens brinda, donant-nos temps per reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolupar competències per a lâacciĂł. Que no ens passi que estem tan ocupats a fer lâhort que no tenim temps de millorar lâescola. En aquest quadern, els professors trobaran una guia completa per realitzar un hort escolar i suggeriments per integrar cadascuna de les seves fases a la programaciĂł dâaula.
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
1. INTRODUCCIĂ A LâAGRICULTURA ECOLĂGICA Què ĂŠs lâhorticultura ecològica
⢠afavorir les interrelacions entre els diferents elements âvius i no vius- que configuren lâecosistema de lâhort
⢠no deteriorar lâentorn ni introduir substĂ ncies nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones
Per aconseguirâŚ
⢠protegir la salut de les persones
⢠mantenir una productivitat continuada del sòl (la terra no sâesgota)
⢠afavorir la diversitat dâespècies (biodiversitat) en els cultius, en les plantes acompanyants (protectores i Ăştils) i en la fauna
⢠Ăs una prĂ ctica agrĂcola que no preveu lâĂşs de productes quĂmics de sĂntesi, com per exemple els fertilitzants quĂmics, els pesticides i les fitohormones.1
⢠nodrir de manera constant i equilibrada les plantes
Lâhorticultura ecològica es basa a...
Principis bĂ sics per al funcionament correcte dâun hort ecològic
⢠aportar adob orgĂ nic a la terra; ĂŠs a dir, fer una fertilitzaciĂł orgĂ nica per nodrir el sòl, respectant la seva estructura i fomentant els processos de transformaciĂł natural ⢠respectar els cicles naturals i els ritmes de creixement de les plantes adaptades a les condicions climĂ tiques i microclimĂ tiques de la zona ⢠aplicar sistemes dâassociacions i rotacions de cultius per afavorir la diversitat vegetal i un òptim aprofitament dels recursos nutritius i de lâespai ⢠instal¡lar un entorn verd, com tanques i barreres vegetals 1
Anomenem: ⢠f ertilitzants quĂmics els compostos que serveixen de nutrients a les plantes ⢠pesticides els productes que sâutilitzen per combatre les plagues i malalties de les plantes ⢠fitohormones les substĂ ncies que acceleren processos com la floraciĂł, el creixement, lâarrelament o la caiguda de les fulles
10
Element
CaracterĂstiques i necessitats
Objectiu
Mitjans
La terra
Ăs un medi amb organismes i microorganismes
Respectar la seva estructura en capes (horitzons)
Treballar-la amb eines que lâairegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la
Necessita aigua, aire i aportacions orgà niques per poder realitzar els processos vitals de transformació de la matèria orgà nica
Mantenir i potenciar la vida a la Fer una fertilitzaciĂł orgĂ nica, terra amb els organismes i micro- afavorir-ne lâaireig (terra flonja) i organismes propis del sòl cobrir les necessitats dâaigua amb reg manual o localitzat
Necessita protecciĂł a causa dels canvis de temperatura, de la radiaciĂł solar intensa, de lâacciĂł del vent i de lâaigua (per evitar-ne lâerosiĂł)
Mantenir la terra coberta, sobretot quan no hi ha cultiu
Cobrir-la amb restes orgĂ niques seques o fresques segons els casos
Cal que aporti els nutrients (sals minerals) que necessiten les plantes dâuna manera continuada, equilibrada i en quantitat suficient
Mantenir la fertilitat de la terra: aportem materials orgà nics perquè siguin transformats pels organismes i esdevinguin nutrients per a les plantes
Garantir una aportaciĂł anual de fertilitzant orgĂ nic: compost o altres adobs orgĂ nics
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
Element La terra
Les Plantes
CaracterĂstiques i necessitats
Objectiu
Mitjans
Ăs un medi amb organismes i microorganismes
Respectar la seva estructura en capes (horitzons)
Necessita aigua, aire i aportacions orgà niques per poder realitzar els processos vitals de transformació de la matèria orgà nica
Fer una fertilitzaciĂł orgĂ nica, Mantenir i potenciar la vida a la terra amb els organismes i micro- afavorir-ne lâaireig (terra flonja) i organismes propis del sòl cobrir les necessitats dâaigua amb reg manual o localitzat
Necessita protecciĂł a causa dels canvis de temperatura, de la radiaciĂł solar intensa, de lâacciĂł del vent i de lâaigua (per evitar-ne lâerosiĂł)
Mantenir la terra coberta, sobretot quan no hi ha cultiu
Cobrir-la amb restes orgĂ niques seques o fresques segons els casos
Cal que aporti els nutrients (sals minerals) que necessiten les plantes dâuna manera continuada, equilibrada i en quantitat suficient
Mantenir la fertilitat de la terra: aportem materials orgà nics perquè siguin transformats pels organismes i esdevinguin nutrients per a les plantes
Garantir una aportaciĂł anual de fertilitzant orgĂ nic: compost o altres adobs orgĂ nics
Les plantes han de crĂŠixer seguint els ritmes naturals
Respectar el ritme natural de les plantes utilitzant les que sâadapten al clima de la zona i microclima de lâespai (atenent la llum i la temperatura)
Seguir un calendari de cultiu adaptat a les condicions climĂ tiques de la zona i microclimĂ tiques de lâespai
Afavorir un funcionament mĂŠs Les plantes destinades a la producciĂł es combinen amb dâaltres ecològic de lâhort i assegurar una dâacompanyants, protectores i Ăştils, per major diversitat vegetal elaborar tractaments fitosanitaris o com a adob verd âplantes que serviran per fertilitzar la terra
Treballar-la amb eines que lâairegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la
Practicar lâassociaciĂł de cultius. Fer tanques i barreres verdes per crear un entorn verd i natural al nostre hort
11
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
12
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
2. On i com instal¡lar lâhort
13
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
2. ON I COM INSTAL¡LAR LâHORT Què hem de saber i fer per adequar el nostre espai >H em de conèixer el nostre el clima Barcelona ĂŠs a la vora del mar Mediterrani, que nâinfluencia el clima, el qual porta aquest nom; una denominaciĂł que sâaplica tambĂŠ a dâaltres zones del planeta amb les mateixes caracterĂstiques climĂ tiques.
> C aracterĂstiques bĂ siques del clima mediterrani ⢠El clima mediterrani impera en el 90% de Catalunya a totes les terres situades per sota dels 800 â 1.000 m dâaltitud. ⢠Es basa en la manca dâun perĂode hivernal intensament fred i en lâexistència dâun eixut estival prolongat: - no hi ha cap mes glacial (amb temperatures mitjanes inferiors a 0ÂşC) - hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb temperatures mitjanes inferiors a 5ÂşC) - hi ha 2-4 mesos estivals amb temperatures mitjanes superiors als 20ÂşC - el perĂode estival ĂŠs dâautèntica aridesa ⢠Les pluges hi tenen un ritme irregular (centrades a la primavera i a la tardor): 14
- 250-300 mm a les zones mĂŠs eixutes - 700-800 mm a les zones mĂŠs humides - una mitjana de pluges de 400 - 600 mm Tenint en compte el nostre clima, caldrĂ centrar els esforços a superar lâèpoca mĂŠs desfavorable per a les plantes: lâestiu. Moltes vegades, els llibres especialitzats dediquen molta atenciĂł a la lluita contra el fred ja que ĂŠs el principal problema dels climes mĂŠs continentals o septentrionals; en el nostre cas no acostuma a ser aixĂ.
- lâorientaciĂł sud ĂŠs la que rep mĂŠs hores dâinsolaciĂł i, per tant, la que suporta temperatures mĂŠs altes a lâestiu. En climes mĂŠs freds, les orientacions ideals seran les que miren al sud, però en el cas de Barcelona ho haurĂem de matisar
A mĂŠs de les caracterĂstiques climĂ tiques generals de la nostra zona, cal fixar-se en les condicions microclimĂ tiques del nostre espai: aquelles que estan condicionades per lâorientaciĂł, la situaciĂł i la presència dâelements artificials al voltant: murs, paviment, etc.
Exemple A: orientaciĂł sud Ăs una orientaciĂł molt favorable durant lâhivern perquè dota lâespai dâun ambient primaveral ideal per al cultiu. Ăs especialment negativa a lâestiu, en particular quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o paviment) ja que, a ple estiu, ĂŠs freqĂźent lâassoliment de temperatures altĂssimes, de fins a 40ÂşC - 45ÂşC, desfavorables per a la majoria de plantes si no ĂŠs que adoptem les mesures pertinents per aconseguir protegir-les. En el cas dâexcĂŠs dâinsolaciĂł, hem de crear elements dâombra: instal¡lar-hi una malla ombradora i protegir les parets que reben mĂŠs sol. Hem de pensar que, a mĂŠs del sol directe, les parets van acumulant calor durant el dia i lâalliberen durant la nit, allargant la calidesa de lâespai durant moltes hores.
LâorientaciĂł ĂŠs important però pot estar molt condicionada pels elements construĂŻts del voltant, que poden fer ombra sobre lâespai o que, en rebre insolaciĂł, creen un ambient mĂŠs cĂ lid. De tota manera, el que ens marcarĂ lâorientaciĂł serĂ la part de lâedifici mĂŠs elevada i mĂŠs propera a lâespai de lâhort.
Exemple B: orientaciĂł est En zones litorals, lâorientaciĂł est ĂŠs bona perquè rep el sol del matĂ quan encara no escalfa gaire i a partir del migdia arriba la marinada que refresca lâambient. Aquest refrescament podria no produir-se si lâespai ĂŠs molt tancat. Ăs una orientaciĂł bastant favorable tant a lâestiu com a lâhivern.
> CaracterĂstiques del microclima del nostre espai
> OrientaciĂł Per conèixer lâorientaciĂł del nostre espai, hem de saber que: - el sol al migdia (hora solar) indica exactament on es troba el sud
Exemple C: orientaciĂł oest A lâestiu acostuma a ser mĂŠs cĂ lida que lâorientaciĂł est, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no rep la influència dels vents de mar. Exemple D: orientaciĂł nord LâorientaciĂł nord no ĂŠs completament negativa en el nostre clima i podrĂem dir que ĂŠs molt favorable
2. On i com instal¡lar lâhort
durant els mesos de primavera i estiu. Les plantes reben llum i sol mÊs que suficient i no han de suportar temperatures tan altes. Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plantes mÊs vigoroses i ufanoses es veuen en els balcons orientats al nord, que reben menys insolació i que mantenen una temperatura òptima per al seu desenvolupament.
> Passos que cal seguir per escollir lâespai mĂŠs adequat 1. S obre un plĂ nol del pati del centre assenyaleu els possibles espais per a la ubicaciĂł de lâhort. 2. Feu una ampliaciĂł a escala de cadascuna de les zones. 3. Sobre cada plĂ nol marqueu els punts cardinals per saber lâorientaciĂł. 4. Feu un seguiment de la insolaciĂł que rep lâespai. Marqueu a diferents hores (per exemple cada hora) lâespai il¡luminat i el que queda a lâombra. Ho podeu fer en diferents èpoques de lâany. 5. Valoreu els aspectes positius i negatius de cada situaciĂł. 6. Estudieu la possibilitat dâescollir un o mĂŠs espais per fer lâhort (per exemple, lâun pot ser mĂŠs adequat durant la tardor i lâhivern i lâaltre, durant la primavera i lâestiu).
> Actuacions de millora: com preparar lâentorn i delimitar lâespai ⢠Lâentorn verd Cal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i de vida. Ja hem comentat que la diversitat dâespècies, tant hortĂcoles com dâaltres, ĂŠs un dels fonaments dels horts biològics i ha de permetre un funcionament que sâapropi al dels ecosistemes naturals. Quan ens situem en una ciutat, on lâespai horitzontal ĂŠs escĂ s, ĂŠs important aprofitar al mĂ xim lâespai vertical; per tant, el nostre hort ha de preveure aquest aspecte mitjançant lâĂşs de tanques per fer-hi crĂŠixer plantes enfiladisses per cobrir parets, baranes o reixes o bĂŠ plantant arbusts amb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aquestes actuacions, aconseguirem crear un entorn acollidor per a nosaltres, les plantes i els animals que ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostres horts esdevindran autèntiques illes verdes enmig de la ciutat. ⢠Beneficis que obtenim dâun entorn verd - Millora les condicions microclimĂ tiques: protegeix del vent, fa de regulador natural de la temperatura a lâestiu (les plantes transpiren i augmenten la humitat ambiental refrescant lâambient) i modera les diferències de temperatura entre el dia i la nit - Regula lâabsorciĂł i retenciĂł dâaigua al sòl - Contribueix a lâequilibri ecològic. Dota lâespai dâun aspecte mĂŠs natural i actua de focus dâatracciĂł dâinsectes, ocells, petits mamĂfers i altres animals que en alguns casos poden ser depredadors o perjudicials
⢠Les tanques: una altra manera de delimitar lâespai Les tanques sĂłn estructures verticals fetes de fusta o elements vegetals que podem situar en el perĂmetre del nostre hort. La seva finalitat ĂŠs: - f er de barrera o separaciĂł entre dos espais: permeten incrementar lâaltura dâuna barana metĂ l¡lica o dâun mur o cobrir una xarxa metĂ l¡ lica donant-los un aspecte mĂŠs natural - fer de suport a plantes enfiladisses (lianes) - protegir murs orientats al sud i que reben una forta insolaciĂł. Dâaquesta manera controlem lâexcĂŠs de temperatura, que ĂŠs força negatiu per a la majoria de les plantes ⢠Materials adients per fer tanques -G elosies: consisteixen en uns enreixats de fusta o de plĂ stic, sĂłn molt tradicionals i sâusen molt freqĂźentment en els jardins. ConvĂŠ col¡locar-les separades del mur mitjançant uns llistons de fusta, aixĂ la paret queda protegida i permet millor el creixement de plantes enfiladisses - Bruc: la tanca estĂ formada per moltes branques seques de bruc (uns tipus dâarbusts de diferents espècies del gènere Erica molt ramificats i amb tiges primes) unides amb filferro. Ăs de les que sâutilizen mĂŠs, però tĂŠ lâinconvenient de ser embrutadissa, ja que constantment seân van desprenent les branquetes seques - VĂmet: feta de branques dâun tipus de salze anomenat saulic (Salix purpurea). Ăs la mĂŠs 15
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
recomanable: ĂŠs neta i dĂłna un aspecte molt natural. EstĂ formada pels troncs del vĂmet, que sĂłn llargs i rectes i dâun color marrĂł vermellĂłs. La seva consistència tambĂŠ permet col¡locar-les al mur mitjançant uns llistons de fusta. -T anca de fusta de jardĂ: ĂŠs la tanca de jardĂ caracterĂstica feta amb llistons de fusta.
⢠Tanques arbustives Les tanques arbustives, tambĂŠ anomenades tanques vives, sĂłn barreres vegetals dâarbusts que delimiten tot o una part del recinte de lâhort. Es tracta de plantacions dâarbusts mĂŠs o menys alineats en què es combinen diferents espècies: - de diferent port i alçada
(arbusts de diferents espècies que formen una tanca vegetal o plantats de manera mĂŠs aĂŻllada) es poden deixar amb la inclinaciĂł pròpia del terreny per respectar-ne la forma natural i donar-hi un aspecte de bosquina. Les parts inclinades corren el risc dâerosionar-se i ĂŠs important actuar-hi abans que sigui massa tard.
- de fulla perenne i caduca - amb diferent època de floraciĂł ⢠Com adequar un terreny inclinat Moltes vegades no es disposa dâun espai prou pla per situar-hi les parcel¡les de cultiu i hem dâaprofitar terrenys inclinats que sâhauran dâadequar per facilitar-lâhi. TambĂŠ cal considerar que aquelles parts que destinem a les plantes acompanyants 16
Quines actuacions podem portar a terme per organitzar una zona inclinada?: - F er un plĂ nol de lâindret i mesurar-ne el grau dâinclinaciĂł de diferents parts. Hi ha uns aparells especials per fer-ho que sâanomenen clinòmetres (tambĂŠ existeix la possibilitat de construir-ne un de casolĂ ), que ens permeten mesurar els angles dels diferents pendents del terreny.
2. On i com instal¡lar lâhort
Com construir i utilitzar un clinòmetre > En una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on es representi un transportador dâangles. > Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de manera perpendicular, perquè li faci de base. > Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordill amb un pes a lâaltre extrem. Funcionament > Col¡loqueu la fusta damunt la superfĂcie inclinada de manera que quedi disposada en paral¡lel a la direcciĂł del pendent. > El cordill es desplaça cap al costat del pendent segons la lĂnia de la gravetat. > Mesureu lâangle format respecte a la perpendicular del sòl: aquest ĂŠs el grau dâinclinaciĂł del pendent.
⢠E scolliu aquelles zones amb un grau dâinclinaciĂł menor per preparar-les com a parcel¡les de cultiu i les de major pendent per plantar-hi arbusts (entorn verd). Assenyaleu-les en el plĂ nol. ⢠Corregiu el pendent a la zona on es cultivarĂ lâhort. ⢠Prepareu un sistema que us permeti la contenciĂł de la terra. Podeu utilitzar troncs dâarbres que enfonsareu en part a la terra i que aniran subjectats per una vareta metĂ l¡lica dâacer; o bĂŠ travesses de fusta que podreu apilar per fer murs de contenciĂł mĂŠs elevats. TambĂŠ es poden subjectar amb una vareta dâacer.
> Disseny de lâespai: delimitaciĂł de les parcel¡les de cultiu i de les zones de pas 2
En trobareu la referència bibliogrĂ fica a lâapartat de recursos.
A lâhora de fixar els lĂmits dels espais de plantaciĂł, proposem seguir el mètode anomenat de les
parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero de Segovia2, que destaca per la seva senzillesa i una execuciĂł molt fĂ cil. El disseny que proposa es basa a delimitar zones de cultiu molt estretes per tal de poder treballar a lâhort sense trepitjar directament la terra on creixen les plantes. AixĂ protegim la terra al mĂ xim i nâafavorim la fertilitat. Al mateix temps, queden perfectament definides les zones de pas i els espais on es pot trepitjar. Farem els passos segĂźents: - Dividirem la zona en 4 parcel¡les (parades) de 150 cm dâamplada i amb la llargada que vulgueu, depenent de lâespai disponible. Les parades poden anar una al costat de lâaltre, si lâindret ĂŠs mĂŠs rectangular, o en forma de creu si ĂŠs mĂŠs quadrat. - Entre elles es deixarĂ un espai de 50 cm de camĂ de pas que es cobrirĂ de palla o de restes vegetals seques (fulles, branquillons, restes de poda...). 17
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
- Dins de cada parada es marcaran dues feixes de cultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm i entre elles es deixarĂ un espai de 30 cm. - A les feixes de cultiu, sâhi posarĂ una capa de compost (adob orgĂ nic) dâuns 3-4 cm de gruix que sâanomena crestall. - Entre les dues feixes de cultiu dâuna mateixa parada, hi col¡locarem uns maons arrenglerats a uns 60 cm de distĂ ncia entre ells, sobre els quals ens podrem situar i que ens permetran treballar a lâinterior de les parades. - Entre maĂł i maĂł hi plantarem plantes beneficioses per als cultius (melissa, orenga, clavell de moro, boixac, alfĂ brega, espĂgol i farigola).
18
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
3. Eines i estris per treballar lâhort
19
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
3. EINES I ESTRIS PER TREBALLAR LâHORT. FUNCIONS I CARACTERĂSTIQUES Eines bĂ siques Fanga o cultivador: sĂłn eines destinades a lâaireig de la terra sense voltejar-la i consten dâun mĂ nec i una part amb pues, rectes o corbes. Nâhi ha de totes mides: de petites per treballar amb una mĂ o de mĂŠs grans amb el mĂ nec mĂŠs llarg per treballar drets. Si lâeina ĂŠs de mĂ nec llarg i amb pues rectes i gruixudes, aleshores sâanomena fanga.
Pala de trasplantament: ĂŠs una pala petita que sâagafa amb una mĂ i serveix per remoure petites quantitats de terra (per exemple, per omplir un test) i, sobretot, per fer petits clots per fer el trasplantament. TambĂŠ nâhi ha en versiĂł gran i aleshores sâanomena palafanga. TambĂŠ es fan servir per remoure la terra quan aquesta estĂ molt dura (acciĂł de fangar). Plantador: ĂŠs una eina en forma de âLâ amb la punta cònica que serveix per fer el forat per posar les llavors o plantar una planta petita per fer, per exemple, el primer trasplantament.
Pala de transplantament
Escombreta metà l¡lica
Plantador
Escombreta metĂ l¡lica: normalment sâutilitza per recollir fulles, però tambĂŠ ens pot anar bĂŠ per aplanar la terra o repartir el compost.
Fanga de doble mĂ nec
Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Si nomĂŠs hem de podar arbusts, que tenen branques de diĂ metre petit, la triarem de fulla estreta i fina.
Tisores de podar
Fanga petita 20
Cultivador
Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la.
3. Eines i estris per treballar lâhort
Estris
Altres
TamĂs: per garbellar terres i treureân les parts mĂŠs grolleres, per exemple, si es vol la terra mĂŠs fina quan sembrem. TambĂŠ es pot fer servir per garbellar el compost.
Aspres: per aguantar i guiar les plantes quan sĂłn joves, adreçar un petit arbre que sâha torçat, donar suport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesoleres...) o lligar les tomaqueres. Les canyes sĂłn les mĂŠs utilitzades; si sĂłn de bambĂş, duren mĂŠs. Cal anar amb compte a lâhora de lligar per intentar no estrangular la tija.
Mesurador de la humitat TamĂs
Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris o reforçants. Segons les nostres necessitats, nâescollirem la grandĂ ria i sofisticaciĂł: un simple polvoritzador o una fumigadora amb sistema de bombeig per donar pressiĂł. Nâhi ha de totes mides, les mĂŠs grans es porten a lâesquena com si fossin una motxilla.
Malla ombradora: ĂŠs un teixit de plĂ stic negre, verd o gris clar que deixa passar la llum filtrada i evita lâexcĂŠs dâinsolaciĂł. Ăs molt adient per a terrasses o patis pavimentats perquè protegeix les plantes de la forta exposiciĂł als raig del sol a les hores del migdia, ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llum mĂŠs que suficient i no pateixen tant les altes temperatures.
Mesurador de la humitat de la terra: petit aparell que es clava a la terra i que disposa dâuna agulla indicadora del nivell dâhumitat. Ăs molt Ăştil per poder-ne definir les necessitats dâaigua i planificar el reg. Fumigadora
Aspres
Trituradora de branques. Nâhi ha de petites, aptes per a horts escolars i que trituren branques de fins a 3-4 cm. Va bĂŠ si es tenen molts arbusts i es volen aprofitar els trossos de branques per incorporar com a material estructural al compost o com a mulching (coberta vegetal protectora del sòl).
Malla ombrejadora
Trituradora de branques 21
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
22
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
4. La terra
23
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
4. LA TERRA La terra a la natura: el funcionament del sòl en un ecosistema La terra ĂŠs un element bĂ sic per al cultiu, però moltes vegades no hi donem la importĂ ncia que tĂŠ. Si volem preparar un cultiu ecològic, ĂŠs a dir, amb mètodes naturals, ens hem de fixar en la natura, en els seus mecanismes de funcionament, per tal dâapropar-noshi i aplicar aquest âmodelâ en el nostre hort. Podem fer una volta pel bosc per observar-hi diferents ambients, amb diferències quant al grau dâinsolaciĂł (assolellat/obaga), el grau dâhumitat i la temperatura; podem trobar sòls mĂŠs rocosos, pedregosos i sorrencs o de mĂŠs profunds amb terra fosca i amb una capa superficial considerable plena de residus bĂ sicament vegetals (fulles, branquillons, restes de fruits i llavors), però tambĂŠ restes animals (plomes, residus dâesquelets, mudes, excrements...). Ăs en aquestes zones on hi ha mĂŠs fertilitat, ĂŠs a dir on el sòl ĂŠs mĂŠs productiu i permet el desenvolupament de grans vegetals: dâarbres, arbusts o herbes. Les plantes hi creixen sanes i resistents, broten amb força, floreixen i fructifiquen. Del sòl en treuen tot el que necessiten: aigua en abundĂ ncia i sals minerals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix de manera natural: ĂŠs un sòl on no sâha fet cap tipus dâintervenciĂł, no se nâha remenat la terra, no sâhi han aportat fertilitzants externs i funciona a la perfecciĂł, ĂŠs autosuficient i es retroalimenta constantment. Què passa dins la terra? Quins sĂłn els mecanismes que fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? El 24
primer que ens cal saber Ês que al sòl hi ha una part mineral i una part orgà nica.
> L a part mineral Consta de partĂcules de diferent mida procedents dâuna roca mare que ha patit durant milers dâanys un procĂŠs de disgregaciĂł a causa de processos de meteoritzaciĂł als quals sâha afegit lâacciĂł constant i metòdica dels organismes vius.
> L a part orgĂ nica TĂŠ el seu origen en lâaportaciĂł superficial de totes aquelles restes que hem esmentat abans. A partir del moment que un residu orgĂ nic es diposita sobre el sòl, comença un llarg procĂŠs de transformacions: acaba convertit en sals minerals en el procĂŠs que sâanomena de mineralitzaciĂł de la matèria orgĂ nica.
> L a descomposiciĂł de la matèria orgĂ nica El procĂŠs de descomposiciĂł comença quan tota una muniĂł dâorganismes macroscòpics (que es veuen a ull nu) masteguen i mengen les restes orgĂ niques mortes; fan una feina disgregant: les esmicolen, part dâaquestes sĂłn digerides i dâaltres queden trossejades. Aquests organismes sĂłn invertebrats i hi trobem crustacis, miriĂ podes, cucs i petits insectes. Les restes orgĂ niques es van degradant a mesura que entren en activitat els microorganismes descomponedors (fongs i bacteris), que les transfor-
men fins a obtenir en primer lloc un producte de color fosc, quasi bĂŠ negre, anomenat humus. Ăs com si la matèria orgĂ nica, desprĂŠs de ser transformada pels microorganismes, sâhaguĂŠs tornat a organitzar i haguĂŠs produĂŻt aquesta substĂ ncia tan valuosa. La mateixa acciĂł dels microorganismes ja allibera elements i compostos minerals que sĂłn directament assimilables per les plantes (els anomenem habitualment nutrients); dâaltra banda, lâhumus format iniciarĂ un lent procĂŠs per acabar mineralitzat i tambĂŠ contribuirĂ a la nutriciĂł de les plantes.
> L âhumus estructura el sòl Quan diem que la matèria orgĂ nica en forma dâhumus dĂłna estructura al sòl, ens referim al fet que les partĂcules es mantenen unides, de manera que tĂŠ una aparença esponjosa, estĂ solt i sâesmicola fĂ cilment. Els espais que queden sĂłn capaços de retenir lâaigua i els nutrients i permeten un bon aireig. Les arrels i els organismes del sòl sĂłn capaços de moureâs a travĂŠs dâaquest fĂ cilment, amb la qual cosa en milloren lâaireig i aquelles tenen un millor accĂŠs als nutrients.
4. La terra
La terra al nostre hort > C om podem saber com ĂŠs? Què li fa falta? Com lâhem de preparar?
5 cm
Fullatge i altres restes vegetals i animals Capa de descomposició Coberta del sòl (encoixinat)
250 cm
20-30 cm
Capa de formaciĂł dâhumus que es barreja amb partĂcules minerals
Capa mineral amb partĂcules de diferent mida (grava, sorra, llim i argila
Matèria orgĂ nica en transformaciĂł amb petits organismes (crustacis, miriĂ podes, insectes..) La matèria orgĂ nica sâha transformat en humus, grĂ cies a lâacciĂł de bacteris i fongs, que lentament es transforma en sals mineral (nutrients) . Hi ha un alt nivell de fertilitat que permet un bon desenvolupament del sistema radicular. Els cucs de terra excaven canals i airegen la terra. Aporta sals minerals que serveixen de nutrients per les plantes.
Ha aportat la part mineral del sòl
Roca mare
M. L. KREUTER. JardĂn y huerto biolĂłgicos. Mundi Prensa (1994)
Ja hem comentat les caracterĂstiques de la terra en un ecosistema natural, com funciona i com aporta fertilitat per permetre un creixement i desenvolupament vegetal adequats. Nosaltres, però, tindrem un punt de partida molt diferent: una terra amb unes caracterĂstiques que poden variar molt segons els casos.
>Q uins passos hem de seguir per saber com ĂŠs la terra ⢠La terra que tindrem com a punt de partida serĂ bĂ sicament mineral amb continguts de matèria orgĂ nica prĂ cticament nuls. ⢠Si la terra on volem fer lâhort es trepitja, normalment estarĂ molt compactada i dura. ⢠Què passa quan plou? Si, a mesura que va caient lâaigua, aquesta es va infiltrant i desapareix rĂ pidament, ĂŠs indicatiu que la terra tĂŠ un bon drenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivell dâaireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi. Però pot ocĂłrrer que rĂ pidament sâassequi perquè no tĂŠ gaire capacitat de retenciĂł de lâaigua que ha caigut. Estarem parlant dâuna terra molt sorrenca: ĂŠs el cas dels patis coberts amb una capa de saulĂł (un tipus de sorra) que impedeix que es formi fang en ploure. Si observem el contrari, ĂŠs a dir, que lâaigua no sâinfiltra i roman a la superfĂcie formant bassals, ĂŠs que 25
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
la terra ĂŠs argilosa, amb tendència a compactar-se i amb molt poca capacitat dâaireig. Això dificultarĂ dâentrada el creixement de les plantes. Pot succeir que la capa superficial de saulĂł sigui molt prima o sâhagi perdut per lâescorrentia i que a sota hi hagi una capa argilosa. Podem saber si una terra ĂŠs argilosa o sorrenca. Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc a poc fins que us quedi una massa espessa. Intenteu modelar la massa i amb les mans aneu fent un cilindre: com mĂŠs prim pugui ser aquest, mĂŠs argilosa ĂŠs la terra.
Un cop realitzades aquestes observacions, caldrĂ fer un sondeig. Ajudats dâuna eina tipus aixada, pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm i analitzarem la terra.
>Q uè ens hi podem trobar: ⢠Que hi hagi una capa de saulĂł superficial (5 -10 cm) i a sota una terra mĂŠs argilosa. Ăs una situaciĂł idònia com a punt de partida. Haureu de remenar intensament aquestes dues capes fins obtenir una barreja de lâargila i la sorra i aconseguir un bon comportament respecte a la capacitat dâaireig i a la de retenir aigua. Ăs molt important que, un cop remenada la terra, aquesta no es trepitgi: caldrĂ definir ja les zones de pas i aquelles que es destinaran al cultiu o a la plantaciĂł. Dâaquesta manera, la terra es començarĂ a convertir en sòl. 26
⢠La capa de saulĂł ĂŠs mĂŠs gruixuda i la terra mĂŠs argilosa es troba a mĂŠs profunditat. Aleshores, per anar bĂŠ, haurĂeu de profunditzar mĂŠs a lâhora de remenar la terra i aconseguir barrejar la mĂŠs argilosa amb el saulĂł. ⢠El saulĂł ĂŠs molt escĂ s i la terra ĂŠs bĂ sicament argilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hi sorra; la podrĂeu comprar en gran quantitat en una casa especialitzada en la preparaciĂł de terres (vegeu la llista dâadreces) o tambĂŠ en comerços on venen material de construcciĂł. La dosi podria ser dâuns 50 litres per metre quadrat.
> Lâesmena orgĂ nica Un cop preparada la part mineral de la terra (la que tenim de punt de partida), cal dotar-la de la fracciĂł orgĂ nica. Normalment es parla de fer una esmena orgĂ nica en el sentit de proporcionar a la terra allò que li falta. Aquesta matèria sâaplica en forma de compost (adob orgĂ nic) a raĂł de 10 litres per metre quadrat, que es barreja amb els primers 20 cm de terra, i una aplicaciĂł superficial en forma de capa de 2 cm (20 l mĂŠs per metre quadrat). La terra ja es troba preparada per poder-hi plantar i començar a estructurar-se com si fos un sòl natural. Per afavorir i garantir aquest procĂŠs, cal que ningĂş la pugui trepitjar i mantenir-la amb un grau dâhumitat constant.
La fertilitzaciĂł orgĂ nica. Productes fertilitzants ecològics El concepte de fertilitzaciĂł en lâagricultura biològica ĂŠs considerablement diferent del que es tĂŠ en lâagricultura o jardineria convencional. No consisteix nomĂŠs en el subministrament de nutrients, sinĂł tambĂŠ a crear unes condicions a la terra que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els nutrients. Com ja hem apuntat, quan fem una aportaciĂł orgĂ nica a la terra no estem nodrint directament les plantes, sinĂł que estem mantenint i potenciant els sistemes de transformaciĂł de la matèria orgĂ nica. No hem dâoblidar, però, que nosaltres volem un sistema productiu i que hem de tenir en compte que les plantes hortĂcoles han de fer el seu cicle de vida total o parcial en pocs mesos al cap dels quals hauran hagut de donar un producte per al nostre consum. Amb això, volem dir que la fertilitzaciĂł de la terra ha de poder satisfer la demanda de les plantes hortĂcoles. En un hort aportem adob orgĂ nic perquè aixĂ ja tenim feta tota la primera etapa de la transformaciĂł: lâhumus ja ha començat a mineralitzar i ho seguirĂ fent. Una fertilitzaciĂł orgĂ nica ben feta suposa una continuĂŻtat en el subministrament de nutrients per a les plantes; aleshores aquestes presenten uns ritmes regulars de creixement i esdevenen mĂŠs resistents i sanes. Per contra, un adobament amb nutrients quĂmics pot suposar desequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que
4. La terra
les plantes tinguin perĂodes de creixement extraordinari i dâaltres de molt minvat. Això es tradueix en una major debilitat i una mĂŠs gran sensibilitat a ser atacades per les plagues.
> L a fertilitzaciĂł en un hort biològic. Cada quan cal adobar la terra? En quines quantitats? Les plantes tenen diferents necessitats nutritives i aquestes sâhan de satisfer; per tant, cal fer una previsiĂł per tal que la terra no presenti un dèficit de nutrients. La manera dâaportar lâadob a la terra pot variar segons el sistema dâorganitzaciĂł dels cultius, de com distribuĂŻm les plantes, si apliquem un sistema de rotaciĂł i associaciĂł, etc. Ăs important realitzar, amb les eines descrites anteriorment, un bon aireig de la terra abans dâadobar i mantenir la premissa que cal airejar sense voltejar. A continuaciĂł exposem uns exemples que acabarem de concretar quan parlem de lâorganitzaciĂł de les plantacions: ⢠Si seguim el mètode proposat de les parades en crestall, partirem dâuna fertilitzaciĂł anual que anirem repetint per refer la capa de compost quan fem la rotaciĂł de parcel¡les. Com que aquest mètode agrupa i combina plantes de diferent requeriment nutritiu, els nutrients sâaniran consumint segons les necessitats de les plantes. ⢠Si basem lâorganitzaciĂł dels cultius agrupant les plantes segons la seva exigència nutritiva, farem una fertilitzaciĂł especĂfica segons la parcel¡la de cultiu.
> Productes fertilitzants Compost: producte resultant dâun procĂŠs de compostatge casolĂ , col¡lectiu o municipal fet a partir de residus domèstics i de jardineria. Sâhi aplica directament o en forma dâinfusiĂł. Humus de cuc: aixĂ sâanomena el compost fet mitjançant el procĂŠs de vermicompostatge, una modalitat de transformaciĂł feta pel cuc roig de Califòrnia. Adob orgĂ nic: amb aquest nom es comercialitza un producte que sol contenir matèria vegetal descomposta a la qual sâhi ha afegit fems animals (normalment de cavall) tambĂŠ descompostos. Adob orgĂ nic concentrat: es comercialitzen diferents productes fets amb restes dâanimals (farines de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems de gallina, etc). Sempre cal comprovar que sĂłn productes autoritzats per la normativa europea dâagricultura ecològica.
> Lâencoixinament (mulching)
⢠Evita la pèrdua dâaigua en superfĂcie per evaporaciĂł, es conserva millor la humitat i es redueix la despesa dâaigua de reg. ⢠Suavitza la temperatura del sòl: a lâhivern lâaugmenta i a lâestiu la disminueix. Com que sâhi conserva millor la temperatura, sâhi afavoreix una activitat mĂŠs constant i homogènia. ⢠Evita la incidència directa de la radiaciĂł ultraviolada del sol, que podria destruir compostos orgĂ nics i afectar els processos de transformaciĂł dâaquests. ⢠Evita la compactaciĂł del sòl. ⢠Disminueix lâacciĂł del vent, que podria assecar la terra en poc temps. ⢠Limita el creixement dâherbes no desitjades. Les llavors queden a una certa profunditat i en germinar no arriben a veure la llum; aleshores el creixement no prospera i lâherba mor. ⢠La seva descomposiciĂł va enriquint el sòl dâhumus i nutrients.
Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobriment de la terra amb una capa de material orgĂ nic o inorgĂ nic amb una finalitat protectora. De fet mulching ve de mulch que vol dir âjaç protectorâ. TambĂŠ podem anomenar aquesta tècnica âencoixinamentâ. Quan aquesta capa estĂ feta amb materials orgĂ nics, lâefecte ĂŠs similar al mantell natural que hi ha en els boscos, que millora el sòl de la manera segĂźent: 27
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
> C aracterĂstiques i aplicaciĂł dels diferents materials destinats a lâencoixinament MATERIALS Restes de poda triturada, encenalls de fusta, taps de suro
Fulles i herba seques i esmicolades
Herba tendra, gespa tallada, restes verdes de lâhort
Palla
Grava o boletes dâargila (Arlita)
28
CAPACITAT DE DESCOMPOSICIĂ
GRUIX DE LA CAPA
Baixa
3-5 cm
A zones amb plantes arbustives i escocells dâarbres
Anual
Mitjana
3-5 cm
A zones amb plantes arbustives i escocells dâarbres
Cada 6 mesos
APLICACIĂ
REPOSICIĂ
A cada renovaciĂł de cultiu
1 cm
Parcel¡les de cultiu hortĂcola de plantes exigents i arbres fruiters
Molt baixa
2-3 cm
Zones de pas, zones de cultiu hortĂcola sobretot a lâestiu
Quan sigui necessari
Nul¡la
2-3 cm
Parterres de cactus i crasses, zones de pas
No ĂŠs necessĂ ria
Alta
OBSERVACIONS
Es pot barrejar amb les restes de poda Apliqueu-les superficialment i barregeu-les amb els primers 5 cm de terra al cap de 5-10 dies. Espereu 15 dies mĂŠs per plantar Ăs ideal per evitar els efectes de lâexcĂŠs dâhumitat a la base de la tija, molt perjudicial per aquestes plantes
4. La terra
Lâadob verd Es tracta de portar a terme un cultiu que no tĂŠ una finalitat productiva sinĂł una funciĂł fertilitzant. Per a aquest tipus de cultiu sâutilitzen plantes de creixement rĂ pid (normalment lleguminoses) i, just en el moment que inicien la floraciĂł, es tallen. Cal destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, ĂŠs un moment dâelevada activitat metabòlica i riquesa de compostos i nutrients mĂ ximes; per tant, serĂ el perĂode idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant. El procĂŠs que cal realitzar ĂŠs el segĂźent: 1. Sembreu les lleguminoses. Aquesta sembra es realitza a finals de primavera o principis dâestiu, per afavorir un creixement mĂŠs rĂ pid de les plantes, en una parcel¡la que volem preparar per cultivar a lâinici de curs. Les espècies mĂŠs fĂ cils de conrear sĂłn faves i pèsols (en sembrarem uns 25 g de llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavor per m2). El trèvol de prat (Trifolium sp.) ĂŠs una lleguminosa de mida petita que es ven com a llavor de gespa; ĂŠs fĂ cil de trobar i sâobtĂŠ un bon resultat si es rega periòdicament. 2. Afavoriu el creixement de les plantes. Ăs necessari regar amb certa freqßència per afavorir el creixement rĂ pid de les plantes. 3. Segueu i talleu les plantes a lâinici de la floraciĂł. Ăs el moment idoni per tallar-les des de la base de la tija, arran de terra i sense treure les arrels. TambĂŠ sâaconsella esmicolar les plantes.
4. Deixeu-les reposar. Deixeu les plantes triturades sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinament) entre 3 i 5 dies perquè sâassequin una mica. 5. Incorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes tallades amb la capa mĂŠs superficial de la terra (5-10 cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire. Els avantatges que presenten les lleguminoses per a aquesta tècnica de fertilitzaciĂł sĂłn diversos: ⢠Necessiten pocs nutrients i creixen bĂŠ en sòls que ja estan bastant esgotats. ⢠Tenen un creixement rĂ pid. ⢠Desenvolupen un tipus dâarrel, anomenada fasciculada, poc profunda però molt ramificada en petites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta, es descomponen rĂ pidament a lâinterior de la terra, airejant-la i aportant elements nutritius. ⢠Les lleguminoses afavoreixen la presència i la proliferaciĂł de la flora microbiana del sòl encarregada de degradar i mineralitzar la matèria orgĂ nica. Per tant, les plantes milloren lâassimilaciĂł dels elements nutritius del sòl. ⢠Les arrels estableixen una simbiosi amb uns bacteris especials anomenats fixadors de nitrogen o nitrificants. Sâagrupen i sâenganxen a les arrels amb la particularitat que transformen el nitrogen atmosfèric en compostos nitrogenats que la planta assimila rĂ pidament. No hem dâoblidar que els compostos de nitrogen, juntament amb els de fòsfor i potassi, sĂłn els principals nutrients per als vegetals. 29
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
30
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
5. Fem compost
31
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
5. FEM COMPOST Per a què fer compost? Les restes orgĂ niques produĂŻdes en un ecosistema natural sĂłn reciclades in situ mitjançant els processos de descomposiciĂł i es transformen en humus i sals minerals; dâaquesta manera aporten nutrients als vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient. Dâaltra banda, en els ecosistemes urbans, ĂŠs a dir als pobles i ciutats, els residus orgĂ nics produĂŻts per lâactivitat diĂ ria sâacumulen en grans quantitats i cal gestionar-los correctament de manera que es puguin aprofitar per obtenir-ne compost (aproximadament el 35% en pes de les nostres deixalles domèstiques estĂ format per residus orgĂ nics). Moltes vegades, però, encara van a parar a abocadors controlats o sĂłn cremats en incineradores; aquests tractaments impliquen una pèrdua dâaquests valuosos recursos i nâimpedeixen la valoritzaciĂł en forma de compost. El procĂŠs que segueix la matèria orgĂ nica per a la seva recuperaciĂł sâanomena compostatge. Es tracta de la descomposiciĂł aeròbica (amb presència dâaire) mitjançant microorganismes i organismes invertebrats que fan els mateixos processos que es produeixen a la capa superficial del sòl dâun bosc, però dâuna manera controlada, accelerada i concentrada. Dâaquesta manera, imitem la natura i retornem al sòl els materials orgĂ nics. Aquest procĂŠs, que es pot fer a gran escala en instal¡ lacions municipals especĂfiques (plantes de compostatge) o a escala particular o col¡lectiva (escola, comunitat de veĂŻns, entitats...), dĂłna com a producte el compost, que servirĂ com a adob i que permet millorar lâestructura de sòls per al cultiu hortĂcola o la jardineria: mantĂŠ el sòl esponjĂłs i airejat, millora la retenciĂł dâaigua, aporta nutrients (recordem que la 32
matèria orgĂ nica al final del procĂŠs de descomposiciĂł mineralitza) i fa que aquests sâassimilin millor. Se soluciona, dâaquesta manera, el problema de lâexcessiva producciĂł de residus i al mateix temps es recuperen sòls pobres en nutrients i es redueix lâĂşs de fertilitzants quĂmics. La selecciĂł i separaciĂł de la matèria orgĂ nica en origen ĂŠs fonamental per a la seva recuperaciĂł i transformaciĂł en compost.
El compostatge Seguint lâexemple de la natura, nosaltres tambĂŠ podem fer dâuna manera controlada, concentrada i accelerada aquest procĂŠs. Mentre que en un sòl natural es realitza de manera lenta però continuada, en els agrĂcoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquesta capa orgĂ nica rica en humus per assegurar aixĂ la nutriciĂł correcta de les plantes. Cal tenir en compte que nosaltres exigim a la nostra terra un major rendiment del que pot donar un bosc, per exemple.
> Com funciona el procĂŠs? Per portar a terme el compostatge, haureu de buscar les condicions mĂŠs òptimes per afavorir lâactivitat dels organismes i, sobretot, lâactivitat microbiana. Els microorganismes (fongs i bacteris) tenen un paper clau en la formaciĂł de lâhumus i la capacitat dâactuar sobre dos components dels vegetals: la lignina i la cel¡lulosa, compostos presents a les parets de les cèl¡lules vegetals. Com mĂŠs lignina i cel¡lulosa hi ha, mĂŠs humificaciĂł i, per tant, mĂŠs formaciĂł dâhumus. Aquests compostos dels vegetals sĂłn rics en carboni i estan presents tant en els frescos (com per
exemple, restes de fruita i verdura, herba...) com en els secs (restes de poda, branquillons...). A mĂŠs a mĂŠs, els microorganismes necessiten restes vegetals tambĂŠ fresques o residus animals que els aporten compostos rics en nitrogen i amb presència dâaltres elements com el fòsfor i el potassi. Per tal que el procĂŠs funcioni correctament es necessita: - Aire - Aigua (humitat) - Temperatura adequada
> Aire Lâaire permet la respiraciĂł dels organismes descomponedors i, per tant, lâobtenciĂł dâenergia per fer els seus processos. Si no nâhi ha, i per tant manca lâoxigen (O2), es produirĂ la fermentaciĂł de les restes orgĂ niques, amb la qual cosa es generarĂ amonĂac, Ă cid sulfhĂdric i metĂ , fet que no interessa gens. La fermentaciĂł no ĂŠs el procĂŠs que estĂ vem perseguint en fer compostatge, i a mĂŠs produeix pudors. Per això ĂŠs molt important una barreja i disposiciĂł correctes dels materials que cal compostar que, juntament amb el recipient adequat, permetrĂ la circulaciĂł dâaire en el procĂŠs.
> Aigua Els microorganismes necessiten humitat per fer la seva activitat, aixĂ que procurarem que la matèria que sâha de compostar sempre estigui humida però no xopa. La regarem lleugerament per mantenir els nivells òptims dâhumitat, sobretot amb vista a lâestiu, que hi haurĂ mĂŠs pèrdues per evaporaciĂł.
5. Fem compost
> Temperatura adequada La mateixa activitat microbiana genera calor a causa dels processos dâobtenciĂł dâenergia dels microorganismes. Ăs important que aquesta calor es conservi dins el compostador per accelerar la descomposiciĂł. Lâenergia que necessiten els microorganismes, lâaporta el carboni (C), que estĂ present sobretot a la cel¡lulosa i a la lignina.
Ăs molt millor trossejar o triturar el material abans dâincorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot les restes de poda (dâaquesta manera el procĂŠs serĂ mĂŠs rĂ pid i els microorganismes tindran mĂŠs superfĂcie de material per actuar), aixĂ com tenir una zona on poder acumular el material que sâha de compostar.
Ăs recomanat Al compostador escolar
Al contenidor de recollida selectiva orgĂ nica
Restes de fruita i verdura crues
X
X
Restes dâamanides amb oli
X
Herba fresca (gespa)
X
Materials compostables
> Fases del compostatge De seguida que sâapila el material que cal compostar, si les condicions sĂłn les òptimes i iniciem el procĂŠs amb una certa quantitat de matèria orgĂ nica, comença a pujar la temperatura de la pila, grĂ cies a lâactivitat accelerada dels microorganismes, i pot arribar a uns 50ÂşC. Aquesta fase de mĂŠs activitat es va repetint a mesura que omplim el compostador.
Frescos i rics en nitrogen
En una segona fase, disminueix lâactivitat microbiana, perquè tot allò fĂ cilment degradable ja ha estat consumit. La temperatura es mantĂŠ al voltant dels 30ÂşC, i durarĂ fins que el compost estigui madur. Hi apareixen cucs de terra. La duraciĂł total del procĂŠs ĂŠs dâentre 7 i 9 mesos.
> MenĂş del compostatge El menĂş del compostatge ha de ser com mĂŠs variat millor, sempre tenint en compte lâequilibri entre material fresc, mĂŠs ric en nitrogen, i material sec, mĂŠs estructurant i ric en carboni. A continuaciĂł teniu una taula amb els materials compostables i lâĂşs que us recomanem que en feu.
Hem de destacar la importà ncia del menú. Aquest ha de ser equilibrat i variat: els microorganismes necessiten una dieta completa per poder fer bÊ la seva activitat i això es traduirà en un compost mÊs ric i amb mÊs capacitat fertilitzant.
Secs i rics en carboni
Observacions
Millor trossejat. Modereu lâaportaciĂł de restes de cĂtrics al compostador escolar Si contĂŠ vinagre, cal moderar-ne lâĂşs
Restes de carn i peix
X
Fems dâanimals de granja
X
Restes de poda i branquillons
X
Cal esmicolar-les o tallar-les en trossos de 2-3 cm
Closques de fruita seca
X
Esclafeu-les
Pinyes
X
Esclafeu-les
Taps de suro
X
Talleu-los en 2 o 3 trossos
Pinyols
X
Encenalls de fusta (per exemple, els podem demanar en una fusteria)
X
Serradures
X
Cal que no hagi estat tractada, envernissada o pintada
33
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
> Ăs del compost
Ăs recomanat Al compostador escolar
Al contenidor de recollida selectiva orgĂ nica
Herba seca i palla
X
X
Fulles seques
X
Marro de cafè
X
Bosses dâinfusions (ĂŠs herba seca)
X
Paper i cartrĂł (paper de cuina brut, oueres...)
X
Materials compostables
Secs i rics en carboni
Cal evitar, per al compostatge escolar, la que tingui llavors ja que afavorirĂem la proliferaciĂł dâherbes enmig del conreu
En petites quantitats i si no contĂŠ tinta dâimpressions Cal esmicolar-les o tallar-les en trossos de 2-3 cm
Menjar cuit Closques dâou
Secs i rics en carboni
Observacions
X
Esclafeu-les
Ossos X
Pels dâanimals Cendres
X
En poca quantitat
Materials no compostables Paper i cartrĂł impresos
Llaunes i paper dâalumini
Restes dâescombrar
PlĂ stics i safates de porexpan
Burilles de cigarretes
Medicaments
Roba
Fusta tractada
Vidre
Piles Brics
34
Abans dâarribar a madurar, podem parlar de compost fresc i posteriorment a la seva maduraciĂł parlem de compost vell. AixĂ doncs, en podem esmentar tres tipus: â˘C ompost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja sâhi ha realitzat la fase mĂŠs activa de la descomposiciĂł, però encara no sâha estabilitzat en forma dâhumus. Aquest compost, aplicat en determinats casos (plantes dâhort mĂŠs exigents o arbres fruiters), suposa una aportaciĂł rĂ pida de nutrients, però no ĂŠs aconsellable utilitzar-lo de manera generalitzada ja que pot afectar les plantes quan sĂłn joves o en pot fer avortar la germinaciĂł. Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sinĂł que lâutilitzarem de cobertura. Aquest material semimadur, però, necessita oxigen, i, per tant, si lâenterrĂŠssim es podriria i faria malbĂŠ les arrels. La millor època per aplicar-lo ĂŠs a la tardor, i tambĂŠ a lâestiu abans de plantar. NomĂŠs ĂŠs aplicable a arbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantes dâhort altament exigents (cols, patates, porros...).
Pa i restes de productes de pastisseria
Cabells no tenyits
Quan el compost ja ĂŠs del tot madur i estĂ llest per ser utilitzat, es caracteritza per lâolor de terra de bosc i de fongs.
DosificaciĂł: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lo lleugerament amb la terra. Compost madur: 7 - 9 mesos. Ăs un material molt esponjĂłs i lleuger, amb una densitat aproximada de 250 g/l; tĂŠ un color marrĂł fosc (quasi negre) i fa olor de terra de bosc. El podeu aplicar a la superfĂcie o barrejar-lo amb la terra. Quan sâextreu del
5. Fem compost
compostador, cal passar-lo per un tamĂs de forat gros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyoses que, com que sĂłn mĂŠs dures i seques, no sâhauran descompost del tot. Aquestes restes que separem hauran de tornar al compostador com a material sec groller. Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remoguda a raĂł de 10 l/m2. En superfĂcie: capa de 2-3 cm (20-30 l/m2). Manteniment: en superfĂcie, capa dâ1 â 2 cm (1020 l/m2). InfusiĂł de compost: compost + aigua a parts iguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-ho i deixeu-ho en infusiĂł 24 h, filtreu-lo i regueu. Pot servir per regar les plantes mĂŠs exigents o per a les dâinterior. ⢠Compost vell: 1 any. El compost extret del compostador i emmagatzemat continua una lenta transformaciĂł que es tradueix en una disminuciĂł de la quantitat dâhumus i un augment de les sals minerals. Això vol dir que aportarĂ mĂŠs quantitat de nutrients i que caldrĂ disminuir la dosi per evitar-ne lâexcĂŠs que podria perjudicar les plantes; podrĂem dir que ĂŠs un adob mĂŠs concentrat.
Com preparar i omplir el compostador Per fer el compostatge a lâescola, sempre es recomana disposar dâun recipient adequat i descartar el compostatge en pila, que ĂŠs el que es fa amuntegant els materials orgĂ nics sense estar continguts en cap recipient.
Per iniciar-se en el procĂŠs, us recomanem que compreu un compostador qualsevol de la variada oferta que hi ha al mercat. Es venen en funciĂł del seu volum i nâhi ha a partir de 200 o 300 litres. PodrĂem recomanar adquirir-ne un de mida petita o mitjana i desprĂŠs un altre de mĂŠs gran quan ja tingueu el procĂŠs mĂŠs controlat. Dâaquesta manera, podrem compostar de manera contĂnua, tal com sâexplicarĂ mĂŠs endavant. Els compostadors que hi ha al mercat sĂłn recipients de plĂ stic amb unes obertures en forma de forats situats lateralment. Normalment no tenen base, estan pensats per ser col¡locats directament sobre la terra, i disposen dâuna tapa. El fet que siguin de plĂ stic facilita la conservaciĂł de la temperatura, al mateix temps que permeten lâaireig de lâinterior. Hi ha alguns models amb base, i que hi tenen els forats, que serien mĂŠs idonis per ser col¡locats sobre paviment.
> OrganitzaciĂł de la zona de compostatge ⢠UbicaciĂł del compostador: cal dedicar una zona de lâhort al compostatge, preferiblement a sobre de la terra. Millor que sigui en un racĂł, i en una zona amb sol i ombra. Cal decidir bĂŠ lâindret, ja que no sâaconsella anar canviant el compostador de lloc. TambĂŠ hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre del paviment, però evitant-hi el contacte directe: el podeu elevar amb uns suports, com per exemple un palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus de compostador, ĂŠs mĂŠs senzill canviar-lo dâubicaciĂł. Ăs important garantir lâestabilitat del recipient amb alguna mena dâancoratge o subjecciĂł i preveure que, si ha de ser utilitzar per infants
petits, caldrĂ un accĂŠs elevat per accedir a la tapa superior. ⢠PreparaciĂł del material i emmagatzematge: ĂŠs molt important proveir-se i emmagatzemar certa quantitat de material sec. Amb aquesta finalitat, situarem al costat del compostador unes caixes ben airejades que es puguin apilar, com per exemple les caixes de fruita de plĂ stic que utilitzen als mercats. Sâaconsella separar el material sec mĂŠs groller (branquillons, pinyes, taps de suro...) del mĂŠs fi (herba seca, fulles...). Posarem un rètol a cada caixa que identifiqui el tipus de material. El marro del cafè tambĂŠ el podem guardar si lâhem assecat prèviament. La matèria orgĂ nica fresca no es pot emmagatzemar i caldrĂ aportar-la regularment. ⢠I nici del procĂŠs: tal i com sâobserva en els esquemes que teniu a continuaciĂł, sâha de diferenciar entre el compostador sobre terra del de sobre paviment. En el primer cas, prepararem una capa de material sec groller, mentre que si tenim un compostador sobre paviment la capa serĂ de material inorgĂ nic de drenatge. Seguint la disposiciĂł del material tal i com estĂ representat a la figura, es fa el que sâanomena la inoculaciĂł, ĂŠs a dir, introduir els organismes i microorganismes que començaran a fer el procĂŠs. De fet, tot i que aquests organismes ja es troben a la terra, i si aquesta no estĂ molt malmesa, i com que segurament ja es dirigiran cap al compostador, es recomana que se nâafegeixin, sobretot en el cas que tingueu el recipient a sobre de paviment. Una manera senzilla de fer la inoculaciĂł ĂŠs posar compost ja fet o, encara millor, uns grapats de 35
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
terra de bosc que podem aconseguir nosaltres mateixos. NomĂŠs serĂ necessari fer aquest pas a lâinici del procĂŠs. ⢠Ompliment: Cal una organitzaciĂł acurada i metòdica: - Disposar dâun cubell dâuns 20 l de capacitat per preparar la barreja adient, seguint les proporcions que sâindiquen en els esquemes, abans dâabocar-la dins el compostador. - Organitzar el proveĂŻment de les restes fresques en coordinaciĂł amb els equips de cuina, menjador i jardineria. TambĂŠ podem organitzar una recollida de materials frescos o secs de casa. Tindrem en compte que aquests no es poden guardar mĂŠs de 2 o 3 dies ja que aleshores tindrĂem problemes de pudors i mosques. CaldrĂ buidar aquestes restes al compostador 2 o 3 cops per setmana. - Anirem fent les barreges i disposiciĂł del material seguint lâesquema. - Portar un registre amb el volum dels residus aportats al compostador. Ăs molt senzill, nomĂŠs sabent el volum del recipient que usem i portant el compte sabrem exactament els residus aportats. Dâaquesta manera, podrem comparar aquest amb el del compost resultant: ens sorprendrem de la reducciĂł aconseguida! - Cal tenir el compostador sempre tapat, aixĂ evitarem que es mulli quan plou o sâassequi massa quan fa temps sec i calorĂłs. 36
⢠Seguiment i control: ĂŠs important mantenir el ritme dâompliment del compostador per afavorir tots els processos de transformaciĂł i evitar que sâalenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo i els processos estiguin activats, observarem que el volum va disminuint i la temperatura augmentant. Lâescalfor generada a lâinterior fa que lâaire circuli en sentit ascendent i vagi sortint al mateix temps que en va entrant de nou pels forats de ventilaciĂł.
> Tasques a fer: -C ontrolar la proliferaciĂł de mosques: sovint podrem observar lâanomenada mosca de la fruita, que ĂŠs molt mĂŠs petita que la comuna i viu dins del compostador perquè sâalimenta de la matèria orgĂ nica fresca; no ĂŠs perjudicial però sĂ que molesta, sobretot quan sâobre el recipient i comencen a volar. Per controlar-les, ĂŠs important sempre deixar com a Ăşltima capa la de restes seques grolleres cobrint les fresques o bĂŠ cobrir-les amb una tela de sac. -C ontrolar les pudors: si el procĂŠs es porta a terme correctament i seguim les instruccions referents a la disposiciĂł dels materials, el compostador no ha de fer mai pudor ja que queda garantida la circulaciĂł dâaire grĂ cies a la presència de les capes de material groller sec que anem aportant periòdicament. CaldrĂ , però, controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada 15 dies): grateu cap al fons del compostador i oloreu, si sentiu pudor de putrefacciĂł serĂ convenient remenar tota la matèria i afegir-hi mĂŠs material groller sec. Un cop tot barrejat a dins mateix del compostador, continueu amb el procĂŠs normal de disposiciĂł en capes.
- Controlar el nivell dâhumitat: la matèria que sâestĂ compostant sempre ha dâestar humida: lâaigua ĂŠs indispensable per als organismes compostadors i no hi pot faltar. Les restes vegetals fresques ja proporcionen força quantitat dâaigua i lâaportaciĂł externa haurĂ de ser poca. Normalment nomĂŠs caldrĂ humitejar una mica la matèria seca abans de posar-la a dins; ho podeu fer amb una regadora petita que tiri lâaigua en forma de pluja. Per fer el control podem fer servir el mesurador dâhumitat que clavarem a dins el compostador, si veiem que marca molta sequedat hi tirarem aigua directament a dins; això sol passar a lâestiu, sobretot si el recipient estĂ a ple sol. Si marca humitat excessiva, segurament tambĂŠ tindrem pudor i haurem dâactuar segons hem explicat anteriorment. Ăs important saber que un excĂŠs dâhumitat implica menys aireig i, per tant, disminuciĂł dels processos aeròbics i augment dels anaeròbics amb les conseqßències corresponents de males olors. ⢠Com comptar el temps per saber que el compost ja estĂ madur No es pot precisar amb exactitud la durada del procĂŠs. Hem de tenir en compte que: - Els processos naturals no entenen de terminis, sĂłn processos continus que presenten diferents fases i diferents ritmes de transformaciĂł. - En el nostre cas, lâompliment ĂŠs gradual: no omplim de cop el compostador ni tampoc cal que el buidem de cop. - Hem de donar uns terminis poc exactes però aproximats per poder-nos organitzar:
5. Fem compost
⢠Agafarem de referència el curs escolar: començarem el procĂŠs a lâinici i seguirem un ritme dâompliment de 2-3 cops per setmana. Procurarem omplir al mĂ xim el compostador fins al mes de desembre i aleshores el clausurarem. Nâhaurem de fer sempre el control i el seguiment. Dâaquesta manera, podrem buidar el compostador al final de curs; seran 6 mesos des del desembre, però tenint en compte que bona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos, tambĂŠ hem de saber que, com que sâapropa lâestiu el procĂŠs sâaccelera considerablement. ⢠Podem disposar dâun segon compostador, que serĂ de mĂŠs grandĂ ria, per poder-lo omplir fins al mes de juny. Aleshores es clausura i, això sĂ, caldria situar-lo a lâombra perquè no pateixi tanta calor durant lâestiu. Aquest podria estar a punt cap al mes de gener o febrer.
COMPOSTADOR SOBRE TERRA Material sec groller (3cm de gruix) InoculaciĂł de compost o terra de bosc Barreja de material fi (10 cm de gruix)
TAPA Aigua
Material sec fi i altres (1/4 part) ⢠Herba seca ⢠Palla ⢠Restes dâinfusions ⢠Flors seques ⢠MarrĂł del cafè ⢠Closques dâou esclafades ⢠Cendres de fusta no tractada ⢠Serradures ⢠Paper i cartrĂł (sense tintes)
⢠Traiem el compost. Com lâapliquem? Ho fem ja sobre la terra. Sâaconsella fer-ho en parcel¡les sense cultivar amb la finalitat de preparar-les pensant en el principi del nou curs. Abans dâaplicar el compost, eliminarem les plantes existents: no cal arrencar-les del tot, sinĂł nomĂŠs tallarles per sota de la tija, airejar bĂŠ la terra i aplicar el compost superficialment. Posteriorment, caldrĂ tapar-lo amb un mulching de palla. -G uardarem el compost en recipients airejats, tipus caixes de fruita de plĂ stic com les que havĂem comentat abans. TambĂŠ ĂŠs important fer-ne un seguiment, sobretot els primers mesos desprĂŠs dâhaver-se tret del compostador, per tal dâassegurar-nos que estĂ ben airejat: lâhem de remenar periòdicament. Passats 3 o 4 mesos el podrĂem ensacar.
Material fresc esmicolat (3/4 parts) ⢠Restes crues de verdura ⢠Restes de fruita ⢠Gespa o herba fresca ⢠Flors
Terra del jardĂ o hort
Material sec groller (8cm de gruix) ⢠Branquillons ⢠Restes de poda triturada ⢠Encenalls ⢠Trossets de fusta no tractada ⢠Closques de fruita seca ⢠Taps de suro a trossos
37
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
COMPOSTADOR SOBRE PAVIMENT Material sec groller (3cm de gruix) InoculaciĂł de compost o terra de bosc
TAPA
Barreja de material fi (10 cm de gruix)
Aigua
Material fresc esmicolat (3/4 parts) ⢠Restes crues de verdura ⢠Restes de fruita ⢠Gespa o herba fresca ⢠Flors Material sec fi i altres (1/4 part) ⢠Herba seca ⢠Palla ⢠Restes dâinfusions ⢠Flors seques ⢠MarrĂł del cafè ⢠Closques dâou esclafades ⢠Cendres de fusta no tractada ⢠Serradures ⢠Paper i cartrĂł (sense tintes)
Paviment terrassa o pati
Material sec groller (8cm de gruix) ⢠Branquillons ⢠Restes de poda triturada ⢠Encenalls ⢠Trossets de fusta no tractada ⢠Closques de fruita seca ⢠Taps de suro a trossos Material de drenatge (grava o boletes dâargila cuita)
38
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
6. Les plantes
39
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
6. LES PLANTES Les plantes de lâhort i el seu entorn Tal com hem anat dient, en un hort biològic no nomĂŠs hi fem crĂŠixer les hortalisses destinades a la producciĂł, sinĂł que ha de ser un espai de diversitat amb plantes de diferents tipus. PodrĂem classificarles en els grups segĂźents:
> Les plantes hortĂcoles ⢠SĂłn normalment de cicle anual; ĂŠs a dir, que el seu temps de vida es redueix a uns quants mesos durant els quals les plantes germinen a partir dâuna llavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor o el fruit per desprĂŠs morir. TambĂŠ les anomenem âde temporadaâ fent referència a aquest cicle de vida de pocs mesos. ⢠Segons quines siguin les plantes i lâĂşs que en volem fer, aquest cicle vital es pot interrompre. Per exemple, en les que en volem aprofitar la fulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seu cicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari, ens nâinteressa que fructifiqui, haurem dâesperar que la planta floreixi, pol¡linitzi i faci el fruit, que collirem. ⢠Cal tenir en compte que aquestes plantes sâhauran de renovar cada any ja que no poden viure dues temporades seguides. 3
A lâapartat de recursos trobareu una referència bibliogrĂ fica sobre aquesta tècnica.
40
> Els arbres fruiters ⢠Segons les dimensions i caracterĂstiques climĂ tiques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbre fruiter. A diferència de les plantes hortĂcoles, aquests sĂłn vegetals llenyosos i viuen molt i cada any donaran fruit. ⢠Cal tenir en compte que, perquè un arbre fruiter doni fruit, ha de ser adult, dâuna edat que variarĂ segons les espècies, i a mĂŠs ĂŠs necessari que estigui empeltat per assegurar una fructificaciĂł adequada i de qualitat. Un empelt3 ĂŠs una tècnica especial que consisteix a unir dues plantes normalment de la mateixa espècie però varietats diferents. Una fa la funciĂł de patrĂł receptor i lâaltra de donador. La planta resultant tindrĂ les caracterĂstiques aportades per la donadora mentre que el patrĂł nomĂŠs aportarĂ les arrels i part del tronc. La finalitat dâaquesta tècnica ĂŠs aconseguir exemplars amb un bon sistema radicular i una part aèria que garanteixi una adequada fructificaciĂł.
> Les plantes acompanyants i Ăştils ⢠Les plantes aromĂ tiques - SĂłn aquells vegetals que tenen essències en tot lâorganisme. Ăs a dir que tant les arrels, com la tija, les fulles i les flors desprenen olor, normalment agradable per a nosaltres. - El clima de Barcelona permet cultivar una gran varietat de plantes aromĂ tiques; de fet moltes en sĂłn autòctones. MajoritĂ riament preferei-
xen llocs assolellats i cĂ lids: farigola, romanĂ, espĂgol... TambĂŠ nâhi ha que viuen millor en llocs ombrĂvols: melissa, menta... - Aquestes plantes acostumen a estar en els horts ja que presenten molts avantatges: sĂłn decoratives i fĂ cils de cultivar, tenen aplicacions medicinals i culinĂ ries, poden afavorir els cultius hortĂcoles i ens poden servir per fer preparats fitosanitaris o reforçants. - De plantes aromĂ tiques nâhi ha de molts tipus: de temporada, vivaces i tambĂŠ de llenyoses en forma dâarbust o fins i tot dâarbre. ⢠Els arbusts i les lianes Tal i com ja vĂ rem comentar a lâapartat de preparaciĂł i adequaciĂł de lâhort, lâexistència dâun entorn verd ĂŠs una de les caracterĂstiques bĂ siques per a un veritable hort ecològic. - La presència dâarbustos i lianes dotaran lâhort dâuna gran diversitat vegetal que hi afavorirĂ la vida animal i en millorarĂ les condicions microclimĂ tiques.
Principals grups de plantes hortĂcoles > Les hortalisses de bulb, rel i tubercles ⢠SĂłn aquelles plantes que es cultiven per aprofitar uns òrgans subterranis comestibles de naturalesa diversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, rels engruixides o tubercles.
6. Les plantes
⢠Necessiten sòls tous per poder desenvolupar els seus òrgans subterranis; per tant, ĂŠs indispensable una terra ben airejada i flonja. ⢠Una bona fertilitzaciĂł de base ĂŠs fonamental per a un desenvolupament correcte dels òrgans subterranis. Si la terra ĂŠs pobra i es fa una fertilitzaciĂł mĂŠs rĂ pida quan la planta creix, desenvoluparem molt la part aèria i poc la subterrĂ nia. ⢠Si el reg es pot regular, ĂŠs millor regar mĂŠs sovint al principi i menys quan el creixement de la planta estĂ mĂŠs avançat. Dâaquesta manera tambĂŠ afavorirem un desenvolupament correcte de la part subterrĂ nia. ⢠Plantes que fan bulbs Un bulb ĂŠs un òrgan ordinĂ riament subterrani constituĂŻt per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. Moltes plantes bulboses sâutilitzen en jardineria: tulipa, jacint, narcĂs, assutzena, clĂvia, etc. All (Allium sativum) Ăs una planta perenne de la famĂlia de les liliĂ cies de fins a 1,5 m dâaltura (si la deixem florir). Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb -anomenat popularment cabeça- tĂŠ un embolcall blanc dins del qual es troben diversos bulbets (els grans dâall). Les flors sĂłn verdoses o blanquinoses, a vegades rosades, i sobresurten amb el seu llarg peduncle per sobre del bulb. Ăs un planta perenne perquè sola pot anar subsistint a partir dels bulbets que va formant, encara que des del punt de vista productiu hortĂcola no interessa, ja que anirĂ fent alls cada cop mĂŠs petits.
Ceba (Allium cepa) Planta biennal de la famĂlia de les liliĂ cies de fins a 1 m. Fulles semicilĂndriques que neixen del bulb subterrani, proveĂŻt dâarrels superficials. Tija dreta que habitualment sâorigina en el segon any (o temporada) de maduraciĂł de la planta, portadora al seu extrem dâuna umbel¡la de flors blanques o rosades. En aquest cas, i a diferència de lâall, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant, no pot esdevenir perenne. Sâanomena biennal perquè fa el seu cicle en dues fases: una primera per formar el bulb i una altra per fer la floraciĂł a partir de les reserves acumulades. Malgrat aquesta caracterĂstica, el cicle complet no acostuma a durar dos anys, sinĂł uns pocs mesos depenent del clima. ⢠Plantes que fan tubercles Un tubercle ĂŠs una tija subterrĂ nia engruixida i rica en substĂ ncies de reserva. La patata ĂŠs el tubercle comestible mĂŠs conegut, però nâhi ha dâaltres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantes que tenen altres tipus de tiges subterrĂ nies engruixides, com per exemple les canyes (de forma mĂŠs allargada i que tenen com a nom ârizomaâ) o els gladiols (de forma arrodonida, que sâanomenen âcormâ). Patatera (Solanum tuberosum) La patatera ĂŠs una planta de la famĂlia de les solanĂ cies que tĂŠ les fulles compostes, amb folĂols grans que sâintercalen amb petits. Les flors sĂłn blanques o violĂ cies. Els tubercles comestibles sĂłn la seva part mĂŠs caracterĂstica.
⢠Plantes dâarrels comestibles Ens referim a aquelles que desenvolupen òrgans subterranis en forma dâarrels que han acumulat substĂ ncies de reserva. TambĂŠ nâhi algunes que sâutilitzen en jardineria: dĂ lia, ciclamen, tulipes, algunes begònies... Les que habitualment plantem a lâhort sĂłn: Rave (Raphanus sativus) Planta herbĂ cia que forma part de la famĂlia de les crucĂferes, igual que les cols, que fa flors amb quatre pètals en forma de creu. Ăs anual, de cicle molt rĂ pid: en 1-2 mesos pot arribar a florir. Forma una arrel gruixuda de color vermellĂłs que nâĂŠs la part comestible. astanaga (Daucus carota) P Planta herbĂ cia de la famĂlia de les umbel¡lĂferes (fa les flors agrupades en una inflorescència que pren forma dâumbel¡la). Ăs bianual; nâaprofitem lâarrel abans que la planta floreixi.
> Lleguminoses i hortalisses de fruit ⢠SĂłn aquelles plantes que cultivem pel seu fruit comestible. Algunes el fan en forma de llegum i dâaltres en formes diverses de fruits carnosos. ⢠Hi trobem plantes de naturalesa diversa: algunes en forma de lianes (enfiladisses) i de consistència mĂŠs herbĂ cia (totes les lleguminoses); dâaltres, de port mĂŠs arbustiu i de consistència semillenyosa, ĂŠs a dir, que sense ser arbusts pròpiament dits, nâagafen la forma i presenten una tija quasi bĂŠ tan dura com si fos llenyosa (lâalberginiera o la pebrotera, per exemple). TambĂŠ nâhi una dâespe41
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
cial: la maduixera, planta perenne que es reprodueix per estolons (brot lateral prim que neix a la base de la planta i que creix horitzontalment damunt el sòl). ⢠Tot i que es cultiven anualment, algunes podrien viure mĂŠs temps i fins i tot rebrotar (ĂŠs el cas de la tomaquera, de lâalberginiera i de la pebrotera). ⢠Requereixen un sòl ben drenat, ja que, si queda aigua entollada vora la planta, les pot perjudicar greument. ⢠El reg serĂ abundant al principi; el reduirem, però, quan apareguin les primeres flors en les espècies de fruit i lâincrementarem en el cas de llegums. ⢠Plantes de fruit: necessiten calor per poder desenvolupar les seves llavors i fruits. ⢠Plantes que fan el fruit en forma de llegums Cal destacar que totes aquestes plantes pertanyen a la mateixa famĂlia, la de les lleguminoses o papilionĂ cies, i es caracteritzen per un flor peculiar, que tĂŠ forma de papallona. Totes fan el fruit en forma de llegum. A part de les que tĂpicament es conreen pels seus fruits comestibles, tambĂŠ nâhi ha moltes dâornamentals que sâutilitzen en jardineria, com el pèsol dâolor (molt semblant al pèsol comestible) o arbres com la robĂnia, la tipuana o lâarbre de lâamor. Pesolera (Pisum sativum) Liana herbĂ cia anual, amb circells, fulles amb folĂols el¡lĂptics, flors blanques o purpĂşries en raĂŻms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes: els pèsols. Per facilitar el creixement, cal posar-hi
42
aspres amb un element ramificant perquè sâhi enganxin els circells i la planta quedi subjecta. Favera (Vicia fava) Planta herbĂ cia anual, de tiges erectes i poc ramificades, fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folĂols ovats i enters, i fruits (les faves) en llegum. Mongetera (Phaseolus vulgaris) Liana herbĂ cia anual, de tiges volubles i fulles compostes dividides en tres folĂols, de flors blanques o purpĂşries en raĂŻms i de fruits en llegum. ⢠Plantes que fan fruits carnosos De les que fan fruit i tenen un port erecte i ramificat (semblant a un arbust) hi tenim: Alberginiera (Solanum melongena) Planta anual semillenyosa de la famĂlia de les solanĂ cies; la tija i les fulles sĂłn piloses i les flors blanques o blaves. LâalbergĂnia ĂŠs un fruit gruixut i allargat de color quasi negre amb tons violacis. Floreix a lâestiu. Pebrotera (Capsicum annuum) Planta anual semillenyosa de la famĂlia de les solanĂ cies, de fulles ovades i enteres, flors blanques i solitĂ ries i fruits en baia buida, grossos, anomenats pebrots. Tomaquera (Solanum lycopersicum) Planta semillenyosa de la famĂlia de les solanĂ cies, amb fulles compostes molt dividides, flors grogues i fruits molt sucosos, de figura globosa, els tomĂ quets. Malgrat no ser estrictament una
planta enfiladissa, com que tĂŠ molta capacitat de creixement, la tija esdevĂŠ rèptil. Per facilitar-ne el cultiu, normalment es lliga en un aspre vertical: per si mateixa no tĂŠ capacitat dâenganxar-se al suport. Cogombre (Cucumis sativus) Liana herbĂ cia anual amb circells que creix reptant o sobre aspres. Ăs de la famĂlia de les cucurbitĂ cies (la mateixa que la dels melons, sĂndries, carbassons...). Les flors sĂłn de color groc i poden ser hermafrodites o unisexuals. Presenta unes fulles grans en forma de cor en què es distingeixen tres lòbuls, de color verd fosc i plenes dâuna fina vellositat. El fruit ĂŠs molt carnĂłs i ple dâaigua. Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat, afecta el desenvolupament de la planta. ⢠Hortalisses de fulla i flor Sâinclouen dins aquest grup les que es cultiven per consumir-ne la part aèria, normalment les fulles, però tambĂŠ les tiges i a vegades les flors. Dâaquestes plantes ens interessa un rĂ pid desenvolupament, ja que aixĂ es mantenen tendres i no es tornen fibroses. Api (Apium graveolens) Lâapi pertany a la famĂlia de les umbel¡lĂferes i ĂŠs una planta bianual. TĂŠ una arrel pivotant, potent i profunda, amb dâaltres de secundĂ ries superficials. Del coll de la principal brollen tiges herbĂ cies que assoleixen de 30 a 80 cm dâaltura. Les fulles sĂłn grans i broten en forma de corona; el pecĂol ĂŠs una penca molt gruixuda i carnosa que es
6. Les plantes
prolonga en gran part del limbe. En el segon any, emet la tija floral, amb flors blanques o morades. La floraciĂł en lâapi estĂ motivada principalment per lâacciĂł de temperatures baixes durant un quant temps i quan la planta ja tĂŠ una certa mida. Bleda (Beta vulgaris) Planta herbĂ cia de grans fulles, lluents i ondulades, fent roseta basal i amb un pecĂol ample i pla. En el moment de la floraciĂł, la planta sâestira formant una gran inflorescència en què les flors poden agrupar-se en glomèruls de 2 a 8 flors. Generalment tenen lâarrel carnosa. Ăs una planta que freqĂźentment podrem trobar subespontĂ nia a la vora dels camins i als marges dels conreus. Espinac (Spinacia oleracea) Planta herbĂ cia anual de la famĂlia de les quenopodiĂ cies que en una primera fase forma una roseta basal de fulles de durada variable segons les condicions climĂ tiques i que, passat un temps, emet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se. Hi ha plantes masculines, femenines i tambĂŠ amb els dos tipus de flors. Les femenines donen millor resultat pel fet que tarden mĂŠs a espigar-se i fan mĂŠs fulles basals. Les fulles de color verd fosc tenen el pecĂol còncau que presenta color vermellĂłs a la base. Si la deixem florir, observarem les diferències entre les flors masculines (amb 4-5 pètals i 4 estams formant inflorescències en forma dâespigues) i les femenines reunides en glomèruls a les axil¡les de les fulles (amb la corol¡ la dentada i un pistil). Enciam (Lactuca sativa) Lâenciam ĂŠs una planta anual de la famĂlia de les compostes amb les fulles formant una roseta que
segons les varietats poden formar pinya al centre. La forma del limbe i el marge dâaquest ĂŠs molt variable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixem florir, veurem els capĂtols florals de color groc agrupats en raĂŻms. Les llavors estan proveĂŻdes dâun plomall per ser transportades pel vent. Escarola (Cichorium endivia) Planta anual o bianual de la famĂlia de les compostes amb les fulles que surten en roseta i molt arran de terra; algunes varietats tenen moltes fulles que, com que queden atapeĂŻdes, esdevenen blanques; en altres casos, normalment es lliga la planta quan tĂŠ una certa mida durant 15 dies per tal de blanquejar la part interior. Si no la collim, la planta emetrĂ una tija floral ramificada formant uns capĂtols florals de color blau. Col (Brassica oleracea) Planta herbĂ cia perenne o bianual de la famĂlia de les crucĂferes que pot arribar als 300 cm dâaltura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A la primera fase, presenta una tija molt curta i les fulles imbricades que van formant pinya. Hi ha varietats de fulla mĂŠs llisa i dâaltres amb les fulles bollades. MĂŠs endavant, la planta estira la seva tija fins que floreix. Forma flors amb 4 pètals de color groc agrupades en raĂŻms poc compactes. Nâhi ha moltes varietats, que poden ser plantades en diferents èpoques de lâany. Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) La coliflor ĂŠs una varietat de la col amb la caracterĂstica principal de formar una inflorescència prematura hipertrofiada. Les ramificacions florals, gruixudes, blanques, mĂŠs o menys atapeĂŻdes i molt tendres, formen una massa que ĂŠs el cap
de la coliflor, en la qual els rudiments de les flors estan representats per petites aspreses en la part superior donant la imatge tan caracterĂstica que tots coneixem. Hi ha força diferències segons les varietats: en trobem de gra molt atapeĂŻt, que sĂłn mĂŠs resistents a la pujada de la flor, mentre que dâaltres sĂłn de tipus mitjĂ amb relaciĂł a aquest carĂ cter o bĂŠ de gra gairebĂŠ solt que formen una superfĂcie menys granulosa, com apelfada. Porro (Allium porrum) Planta bianual de la famĂlia de les liliĂ cies (com lâall o la ceba). Encara que forma bulb, com que ĂŠs molt allargassat, sâacostuma a incloure dins el grup de les plantes de fulla. El porro consta de tres parts ben diferenciades: fulles llargues (lanceolades de color verd blavĂłs i planes que es van inserint al bulb subterrani), bulb allargat blanc i brillant i nombroses arrels petites que van unides a la base del bulb. En conjunt, fa aproximadament uns 50 cm dâaltura i de 3 a 5 cm de gruix. La inflorescència de forma esfèrica es produeix en umbel¡les i totes formen una superfĂcie plana de flors blanques o rosades que produiran nombroses llavors de color negre. El bulb i part de les fulles constitueixen la part comestible de la planta. Carxofera (Cynara scolymus) Planta vivaç de la famĂlia de les compostes, molt vigorosa, que pot considerar-se com a bianual o triennal, fins i tot vivaç (en cultius molt abandonats i amb notable decreixement de la producciĂł). Presenta forma de mata amb tiges dretes, gruixudes, acanalades longitudinalment i ramificades, amb mĂŠs dâun metre dâaltura, que acaben en un gros capĂtol floral, format per
43
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
dâaltres de mĂŠs petits amb un receptacle gruixut i carnĂłs que, juntament amb les brĂ ctees (fulletes externes en forma dâesquames), formen la part comestible de la planta. Presenta un rizoma molt desenvolupat, en què sâacumulen les reserves alimentĂ ries que elabora la planta. Les fulles sĂłn llargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg) de color verd clar per sobre i dâaspecte cotonĂłs per sota. Els nervis centrals estan molt marcats i el limbe estĂ dividit en lòbuls laterals. Sâacostumen a reproduir per divisiĂł de mata utilitzant els rebrots joves de la base. ⢠Els arbres fruiters Algunes consideracions sobre la poda i la fructificaciĂł:
⢠Floreix en branques noves, el maig-juliol, i es recol¡lecta a finals dâestiu. ⢠Ăs autofèrtil. Codonyer (Cydonia oblonga) ⢠Fruiter caducifoli i port petit, força apte per ser cultivat en recipient ⢠Poda de formaciĂł durant 2 o 3 anys; desprĂŠs, de manteniment molt lleugera. Ăs un arbret de poc vigor. ⢠Floreix a principis de la primavera sobre fusta de 2-3 anys; per tant, tardarĂ uns anys a produir. ⢠Ăs autofèrtil. Albercoquer (Prunus armenaica) ⢠Fruiter caducifoli de port mitjĂ . ⢠Cal fer una poda de formaciĂł i una de regular de rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brots bastant curts. ⢠Floreix i fructifica al final de lâhivern; ĂŠs sensible a les gelades, tant sobre els brots nous com en els de 2-3 anys. Cal regar abundantment. ⢠Ăs autofèrtil.
Cirerer (Prunus avium) ⢠Fruiter de fulla caduca. Poda de formaciĂł durant 3 anys. Â⢠Seân pot fer una dâaclariment i manteniment per regular lâexcĂŠs de branques desprĂŠs de la fructificaciĂł. ⢠Escorça molt sensible: si es malmet pot produir la mort de la branca. ⢠Floreix i fructifica al final de lâhivern sobre fusta de 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida. ⢠Ăs bĂ sicament autoestèril i, per tant, necessitarĂ company de pol¡linitzaciĂł.
CĂtrics (Citrus sp.) ⢠Fruiters de fulla perenne de port petit-mitjĂ . ⢠Cal fer una adequada poda de formaciĂł i una de molt lleugera de manteniment a finals dâhivern. ⢠Al cap dâuns anys, seân pot fer una de rejoveniment mĂŠs severa.
Magraner (Punica granatum) ⢠Fruiter de fulla caduca i port petit, força apte per ser cultivat en recipient. ⢠Poda de formació durant 2 o 3 anys; desprÊs, cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo de branques.
Presseguer (Prunus persica) ⢠Fruiter caducifoli que requereix una adequada poda de formaciĂł. ⢠En requereix una altra de mĂŠs complexa anomenada de fructificaciĂł que cal realitzar cada any. ⢠Sâha de diferenciar entre diferents tipus de
44
brots: llenyosos (nomĂŠs amb borrons que donen fulla), els fructĂfers falsos (nomĂŠs tenen botons florals) i els fructĂfers veritables (amb fulles i botons florals). ⢠Cal potenciar els brots amb fulla i fruit deixant 6-8 borrons (poda llarga). ⢠Escurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 borrons els que porten nomĂŠs flor, tambĂŠ podem eliminar totalment aquests brots florals. ⢠Ăs autofèrtil. Nesprer (Eriobotrya japonica) ⢠Arbre fruiter de port petit, de fulla perenne, força adequat per a cultiu en recipient. ⢠No necessita poda de formaciĂł ni de manteniment. ⢠Ăs autofèrtil. Pruner (Prunus domestica) ⢠Fruiter de fulla caduca de port mitjĂ -gran. ⢠Feu poda de formaciĂł. ⢠Feu-ne una de regular per limitar-ne el creixement, que es pot fer tant a lâhivern com a lâestiu (poda en verd). ⢠Acostumen a ser autofèrtils.
⢠Les plantes acompanyants i Ăştils: les aromĂ tiques SĂ lvia (Salvia officinalis) Ăs una mata de tiges llenyoses a la base i herbĂ cies a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses i grises, sobretot les mĂŠs velles. Flors bilabiades de color blau violaci disposades en raĂŻm. Vol indrets assolellats i terres poc fertilitzades.
6. Les plantes
RomanĂ (Rosmarinus officinalis) Arbust llenyĂłs molt dens, de fins a 1,5 m dâalçada, de fulles perennes, dures, linears i marge revolut; sĂłn de color verd fosc per lâanvers i blanquinoses pel revers. Les flors van del color rosat al blau pĂ l¡lid. Vol indrets assolellats i terres sorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasi tot lâany. Nâhi ha una varietat reptant Ăştil pel seu efecte entapissant. Sajolida (Satureja montana) Petita mata semillenyosa que a lâhivern prĂ cticament sâasseca, però rebrota a la primavera. Fulles petites i estretament lanceolades, amb glĂ ndules translĂşcides plenes dâessència. Flors blanques o lleument rosades. Prefereix indrets secs i assolellats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a la tardor. Farigola (Thymus vulgaris) Mata aromĂ tica espessa, de talla petita i tiges llenyoses, dâentre 10 i 30 cm dâaltura. Les fulles sĂłn perennes, molt petites i nombroses i es troben al llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, sĂłn petites i blanquinoses. Prefereix sòls molt sorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocs molt assolellats; tolera bĂŠ el fred. Cal compra-la de viver i no arrencar-la mai de la muntanya. EspĂgol (Lavandula latifolia) Petit arbust de base llenyosa que presenta les fulles perennes, de color verd grisenc, estretes i allargades. Les flors liles sâagrupen en inflorescències formant una espiga terminal. Nâhi ha unes altres tres espècies: L. angustifolia o espĂgol ver [???] de fulles mĂŠs estretes; L. stoechas o cap dâase, amb una inflorescència compacta amb
dues brĂ ctees liles al capdamunt, i L. dentata que es distingeix pel marge dentat de les fulles. Volen indrets secs i assolellats. Floreixen a finals de primavera i durant gairebĂŠ tot lâestiu estan en flor. Melissa o tarongina (Melissa officinalis) Planta herbĂ cia perenne, que assoleix els 3070 cm dâaltura. Les fulles sĂłn dentades i molt rugoses amb una olor molt forta de llimona, i dâun color verd molt viu. La tija estĂ recoberta de vellositats i les petites flors sĂłn blanques o rosades. Creix bĂŠ en llocs humits i ombrĂvols. Floreix des del mes de maig i durant tot lâestiu. A lâhivern sâasseca la part aèria i torna a rebrotar a la primavera. Es reprodueix per divisiĂł de mata i sâestĂŠn rĂ pidament a travĂŠs de rizoma. Orenga (Origanum vulgare) Planta semillenyosa molt aromĂ tica, que fa un rizoma subterrani perenne del qual surten les tiges dretes i ramificades de 40-60 cm dâaltura; a lâhivern la part aèria sâasseca. La tija i les fulles sĂłn lleugerament pubescents. Les fulles sĂłn poc o molt ovades amb el marge llis o lleument dentat. Les flors, blanques o vermelloses, sâagrupen juntament amb unes brĂ ctees florals liloses, en inflorescències terminals. Creix bĂŠ en llocs frescos i una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix a finals dâestiu i principis de tardor.
humitat. Ăs originĂ ria de Xile, però el seu cultiu sâha estès per tot Europa. Les fulles es cullen a lâestiu i a la tardor. Ruda (Ruta graveolens) Ăs una mateta de la famĂlia de les rutĂ cies, de base semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80 cm. Les fulles perennes i compostes, dâun color verd grisenc, sĂłn de mida petita i abundants. Fa les flors grogues amb els quatre pètals en forma de caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta, i especialment les fulles, desprèn una intensa olor penetrant i inconfusible. Creix bĂŠ en llocs secs i assolellats, però tambĂŠ en tolera de mĂŠs ombrĂvols i humits. Floreix a finals de primavera i durant lâestiu. Espernallac (Santolina chamaecyparissus) Petita mata molt aromĂ tica de la famĂlia de les compostes, molt ramificada des de la base, de fulles perennes, retallades, petites i estretes de color verd grisenc. Flors tubulars agrupades en capĂtols solitaris de color groc intens (sense pètals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix per Sant Joan i seân recol¡lecten els capĂtols florals a lâestiu per assecar-los i guardar-los.
MarialluĂŻsa (Lippia triphylla) Arbust llenyĂłs de fulla caduca, de la famĂlia de les verbenĂ cies. Pot arribar a fer 2 m dâalçada, de fulles lanceolades verticil¡lades amb olor de llimona, dâun color verd molt viu. Les flors de color lila pĂ l¡lid o blanc es reuneixen en espigues. Es planta als jardins, horts, torretes, i necessita
45
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
La reproducciĂł sexual: sembra i germinaciĂł Els vegetals tenen la particularitat de poder-se dividir tant de manera sexual com asexual. El primer tipus de reproducciĂł es porta a terme a partir dels òrgans sexuals de la planta, situats a la flor. Els estams sĂłn els masculins que produeixen pol¡len i el pistil ĂŠs el femenĂ, on estĂ situat lâovari. La majoria dâespècies vegetals presenten les flors hermafrodites, ĂŠs a dir, que tenen a la mateixa flor la part masculina i la femenina.
Algunes espècies presenten flors unisexuals que poden ser presents a la mateixa planta (carbassĂł, avellaner, alzina, pins...), aleshores sâanomenen monoiques, o en plantes diferents, aleshores tindrĂem exemplars masculins i exemplars femenins dâuna mateixa espècie (llorer, palmera, boix grèvol, morera, llentiscle, teix, kiwi...) i sâanomenen espècies dioiques. Nâhi ha dâaltres que poden presentar flors unisexuals i hermafrodites a la mateixa planta (cogombre, garrofer): parlem de polĂgames, o espècies amb plantes masculines, plantes femenines i plantes amb flors dels dos sexes (espinac).
La reproducciĂł sexual implica intercanvi genètic i variabilitat, de manera que els descendents no seran mai idèntics a cap dels progenitors. Aquest fet ha permès lâevoluciĂł de les espècies i que funcionin els mecanismes de selecciĂł natural al llarg de la història de la vida a la Terra. Per contra, en un sistema com el dâun hort ens convĂŠ controlar la naturalesa de la reproducciĂł sexual per tal de garantir lâobtenciĂł de plantes de qualitat i productives. Aconsellem lâadquisiciĂł de llavors ecològiques (procedents de cultius ecològics i que no han estat tractades).
La sembra Flors unisexuals
Flor hermafrodita
⢠Tipus de sembra:
Pistil
Estams Pètal
Estam
Pistil
-S embra en sementer: ens referim a la que es fa primer en un recipient i, quan la llavor ha germinat i les plĂ ntules tenen ja una mida mĂnima, es planten en el lloc definitiu.
BrĂ ctea
Sèpal
⢠PreparaciĂł dâun recipient de sembra (sementer): TĂ lem Peduncle
46
-S embra directa: ĂŠs aquella que realitzem directament sobre la terra on les plantes faran tot el seu procĂŠs vital fins a la recol¡lecciĂł. Es fa amb aquelles espècies les llavors de les quals germinen amb molta facilitat i no presenta problemes. TambĂŠ amb les que sĂłn difĂcils de trasplantar encara que posteriorment sâhagi de fer una selecciĂł de les plĂ ntules.
⢠Sembra en safata: - Escolliu un recipient de poca fondĂ ria (nâhi ha prou amb uns 10-12 cm) en forma de safata.
6. Les plantes
Pot servir qualsevol recipient reutilitzat: una garrafa de plĂ stic tallada, una safata de porexpan, brics, recipients dâhortalisses o fruites (maduixes o cabdells de Tudela). - Feu-hi forats per al drenatge correcte de lâaigua. - Ompliu la safata dâun substrat adient per sembrar. - Comprimiu lleugerament la terra de manera que sâassenti bĂŠ i agafi consistència. - Regueu-la bĂŠ i deixeu drenar lâaigua.
- Escampeu-hi la llavor. Es pot fer de diverses maneres: podeu marcar unes lĂnies fent uns petits solcs, separats uns 5 cm; si aquella ĂŠs molt petita la barrejarem amb sorra i lâescamparem sobre la terra. ⢠Sembra en multipot o recipients independents: - En els comerços especialitzats venen unes safates amb petits recipients incorporats que sâanomenen multipots. TambĂŠ podem utilitzar altres objectes com pots de iogurt o oueres de plĂ stic.
- Ompliu els recipients. - Sembreu i cobriu la llavor lleugerament amb sorra. ⢠PreparaciĂł de la terra de sembra Les llavors estan en estat de letargia i presenten un metabolisme molt baix. Quan sâenterren ĂŠs important garantir lâaireig del substrat perquè tambĂŠ necessiten respirar; per tant, aquest haurĂ de ser lleuger i esponjĂłs al mateix temps que permeti el drenatge correcte de lâaigua sobrant. El procĂŠs ĂŠs delicat i la plĂ ntula no ha de trobar resistència per sortir i començar a crĂŠixer. 47
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
Podem preparar nosaltres mateixos una terra de sembra de manera senzilla, barrejant a parts iguals fibra de coco, sorra i compost. La sorra pot ser saulĂł del pati, que haurem tamisat per tal que quedi ben fina. La fibra de coco ĂŠs un material orgĂ nic fibrĂłs que sâextreu de la closca dels cocos i es ven triturat, dessecat i comprimit. Actualment sâutilitza molt en jardineria i horticultura i nomĂŠs cal hidratar-la abans de fer la barreja. ⢠La germinaciĂł Quan la llavor resta dins la terra, es comença a activar el procĂŠs de la germinaciĂł. Dos sĂłn els factors bĂ sics que cal controlar: la humitat i la temperatura. Cal mantenir la terra sempre humida sense que això impliqui un negament, ja que nâimpediria lâoxigenaciĂł i produirira lâasfixia i la mort de la planta. En regar, caldrĂ anar amb compte per evitar que quedi la llavor desenterrada. TambĂŠ es pot submergir el recipient en un altre ple dâaigua durant uns minuts i treureâl posteriorment. La temperatura òptima per a la germinaciĂł es troba entre 18ÂşC i 28ÂşC; si la temperatura baixa, el procĂŠs sâalenteix, i, si ĂŠs massa elevada en germinar la llavor, el creixement es fa molt rĂ pidament i la tija no tĂŠ prou consistència per aguantar-se dreta. Podem fer la germinaciĂł a lâinterior, on tenim aquestes temperatures, i un cop hagin germinat haurem de situar les plĂ ntules a lâexterior perquè necessiten mĂŠs llum. Si es fa a lâhivern, haurem de buscar un lloc arrecerat i 48
assolellat i tapar el sementer amb un plĂ stic si la temperatura baixa de 10ÂşC. A lâestiu sempre posarem el sementer a lâombra: el sol podria cremar les plantetes. ⢠La reproducciĂł o multiplicaciĂł vegetativa Consisteix a produir una nova planta a partir dâuna part vegetativa de la que ĂŠs la mare. Una part vegetativa ĂŠs aquella que no tĂŠ una finalitat reproductiva per si mateixa. A diferència de la reproducciĂł sexual, la vegetativa aconsegueix plantes idèntiques a la donadora ja que estem fent una clonaciĂł. Si la planta donadora ĂŠs de qualitat, resistent i floreix amb abundĂ ncia, la resultant dâun esqueix dâaquesta tindrĂ les mateixes bones caracterĂstiques. Aquest tipus de reproducciĂł ens anirĂ bĂŠ per fer un petit viver de plantes que acompanyaran el nostre hort i ajudaran a crear lâentorn verd. Cal recordar que algunes hortalisses tambĂŠ es repro-
dueixen per reproducciĂł vegetativa (all, patatera, maduixera, carxofera...).
Tipus de reproducciĂł â˘D ivisiĂł de mata Es pot realitzar en plantes que desenvolupen diverses tiges des de lâarrel. Ăs força senzill i nomĂŠs cal separar una o mĂŠs tiges amb arrel de la planta mare. Es fa principalment a la tardor o a principis de lâhivern. Algunes de les plantes a les quals es pot aplicar sĂłn les segĂźents: algunes de vivaces o semillenyoses com cintes, falgueres, esparregueres, galzeran, menta, melissa, orenga, marduix i tambĂŠ en alguns arbustos com el lilĂ , el llorer, el saĂźc, lâolivera... ⢠Esqueixos o estaques Les parts que sâutilitzen sĂłn fragments de tija, que han de tenir bona salut i han de ser de la brotada de lâĂşltim any. ⢠Tipus dâesqueixos Estaques sense fulles: ens referim als esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca. Exemples: saĂźc, roser, tamariu, lilĂ , maria lluĂŻsa, xeringuilla... Ăpoca: a lâhivern quan ja ha caigut la fulla. Metodologia: - Agafeu branques llargues i rectes que han crescut lâultima temporada, se solen descartar les puntes perquè sĂłn massa primes.
6. Les plantes
- Talleu-les en trossos dâuns 15-20 cm de longitud. El tall superior perpendicular i separat 0,5-1 cm del nus; el tall inferior en bisell sota un nus a 0,2 cm aproximadament. Lâestaca inclourĂ , doncs, 2 nusos com a mĂnim. - Es poden guardar en un recipient amb sorra humida en un lloc fresc durant uns dies. - Enterreu-les fins a 1/3 de la seva longitud, a lâexterior, en una terra estovada i lleugerament fertilitzada; ĂŠs millor situar-les a lâombra. Cal respectar la polaritat, ĂŠs a dir, fixar-se a no posar lâesqueix de cap per avall. - Manteniu la terra humida i procureu que no es compacti. - Els esqueixos, en primer lloc, arrelaran; a la primavera, brotaran, creixeran, i a la tardor, els caurĂ la fulla.
trossos de 7 a 15 cm aproximadament amb 2 nusos com a mĂnim. En alguns casos dâarbustos petits, com els aromĂ tics (sĂ lvia, romanĂ, espernallac), els nusos estan molt junts i un esqueix pot tenir 8 o 10 nusos. El tall superior ha dâestar uns mil¡lĂmetres per sobre del nus i lâinferior a uns mil¡lĂmetres per sota. - Elimineu les fulles de la meitat inferior de lâesqueix estirant-les amb una estrebada cap avall. A la part superior, deixeu-les-hi, però talleu algun brot lateral que surti de lâaxil¡la de les fulles originĂ ries. - Si sĂłn molt grans, com les del llorer o el marfull, talleu-les per la meitat. Les fulles sĂłn necessĂ ries per mantenir viu lâesqueix, però no convĂŠ deixar brots joves o molta massa foliar perquè
- Es trasplanten aquells esqueixos vius que hagin brotat amb força. Podeu manipular-los sense terra. Retalleu-los les arrels a la meitat abans de plantar-los en el lloc definitiu.
la transpiraciĂł obliga a absorbir mĂŠs quantitat dâaigua i lâesqueix no ho podrĂ fer fins que hagi arrelat. - Planteu els esqueixos en una jardinera poc profunda (10-15 cm) a una distĂ ncia dâuns 5 cm entre ells. - Manteniment: eviteu els llocs secs i assolellats, sobretot a lâestiu; manteniu una certa humitat ambiental polvoritzant amb aigua les fulles per reduir-ne la transpiraciĂł; regueu periòdicament sense excedir-vos. Lâesqueix ha dâhaver arrelat en 2-3 mesos i aleshores ja es pot trasplantar. Les fulles sempre han dâestar verdes: si sâassequen, vol dir que no ha prosperat. En trasplantar-les, cal allunyar-les momentĂ niament del sol, si es fa a lâestiu.
Tall superior inclinat 0,5-1cm
Estaques amb fulles Exemples: qualsevol arbust o arbre de fulla perenne (consulteu la llista de lâannex). Ăpoca: tot lâany, però segons el tipus dâesqueix serĂ diferent. A la primavera, farem esqueixos tendres; a lâestiu, semillenyosos, i a la tardor-hivern, llenyosos. Metodologia: - Escolliu branques del mateix any, sanes i vigoroses, crescudes a la llum que tallareu en
15 cm 4 (nusos)
0,5-1cm
49
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
50
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
7. OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
51
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
7. ORGANITZACIĂ DE LA PLANTACIĂ
sió que anomenarem rotació, ja que les del nostre hort aniran retornant periòdicament a un espai on ja havien estat cultivades anteriorment.
A lâhora de plantejar la planificaciĂł dels cultius des dâuna perspectiva ecològica, tambĂŠ ens hem de fixar primer en els mecanismes de la natura. Les plantes que creixen de manera espontĂ nia al camp no ho fan agrupades per espècies sinĂł que en un espai determinat nâhi conviuen diverses i es distribueixen per lâindret segons el seu port i sistema radicular (hi ha arrels mĂŠs profundes i pivotants i dâaltres de mĂŠs superficials i ramificades), les seves necessitats nutritives, les de llum i la compatibilitat entre elles. Parlem, doncs, dâassociacions vegetals, de diversitat dâespècies en un mateix espai que afavoreixi un correcte funcionament de lâecosistema de manera autosuficient.
Per organitzar la plantaciĂł, haurem de tenir en compte:
Dins dâaquesta variabilitat que observem, en certs moments hi haurĂ plantes de tot tipus: anuals, vivaces i llenyoses. En el cas de les primeres, que com ja hem dit fan els seu cicle en pocs mesos, aniran canviant segons la temporada o lâèpoca de lâany, segons les caracterĂstiques microclimĂ tiques de lâindret. TambĂŠ es pot donar el cas que algunes espècies hi desapareguin perquè han canviat les condicions ambientals (qualitat del sòl, il¡luminaciĂł, temperatura...) i nâhi apareguin dâaltres. Parlem, en aquests casos, dâuna variabilitat en el temps que sâanomena successiĂł.
> ExplicaciĂł, funcionament i usos del calendari
Aquests processos naturals tambĂŠ tenen la seva traducciĂł en el nostre conreu biològic, amb les corresponents diferències, perquè nosaltres volem un sistema molt mĂŠs productiu que el que tenim a la natura. Parlem, aleshores, dâestablir uns mecanismes dâassociacions de plantes i dâun sistema de succes52
- Calendari de sembra i plantació - Quadre de compatibilitat entre espècies - Sistema de rotació de cultius - Quadre de requeriment de llum
Calendari de sembra, trasplantament i recol¡lecciĂł Hi observem dues llistes de plantes: les hortĂcoles i les acompanyants (aromĂ tiques i dâaltres). Per a cada planta sâespecifica: ⢠Si ĂŠs anual, bianual, vivaç o llenyosa. ⢠Temps de germinaciĂł: aquell transcorregut des que posem la llavor a la terra fins que en surt la plĂ ntula a la superfĂcie. ⢠Profunditat de la llavor: en depèn la germinaciĂł i desenvolupament correctes de la plĂ ntula. ⢠Durada del cicle: consta de dues xifres, la primera es refereix al temps transcorregut des de la sembra fins a la recol¡lecciĂł (ja sigui del fruit, de la fulla, de la rel o del bulb); la segona, al que
va des del trasplantament fins a la recol¡lecciĂł. Hi trobarem nomĂŠs una xifra en dos casos: en aquelles plantes que es reprodueixen habitualment de manera vegetativa (carxofa, maduixa) i en aquelles de les quals sâacostuma a fer una sembra directa i no hi ha trasplantament (bleda, fava, mongeta...). ⢠Marc de plantaciĂł: tambĂŠ consta de dues xifres, la primera per referir-se a la distĂ ncia entre plantes i la segona a la que hi ha dâhaver entre fileres. SĂłn distĂ ncies orientatives per tal que tinguin espai suficient per desenvolupar-se. Aquelles que en necessiten mĂŠs sĂłn normalment les de cicle mĂŠs llarg i nâhi podem intercalar dâaltres de mĂŠs petites i de cicle mĂŠs curt optimitzant i rendibilitzant al mĂ xim lâespai (seguint, això sĂ, els criteris dâassociaciĂł i rotaciĂł de cultius i atenent les necessitats de llum). ⢠Les èpoques de sembra, trasplantament i recol¡ lecciĂł: - Cada planta disposa de tres franges, quan la primera estĂ ombrejada estem a lâèpoca de sembra; quan ho estĂ la segona, a la de trasplantament i, quan ho estĂ la tercera, a la de recol¡lecciĂł. - SĂłn perĂodes mĂŠs o menys adaptats a la climatologia del litoral mediterrani, però es poden modificar segons les condicions microclimĂ tiques de cada espai (per exemple, en un indret urbanitzat i molt assolellat podrem avançar els perĂodes de sembra i trasplantament de les plantes dâestiu, com els pebrots, les albergĂnies i els tomĂ quets; si lâindret ĂŠs ombrĂvol i
7.OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
fred, haurem de retardar algun perĂode, si les plantes necessiten sol).
consideri una sembra, encara que no sigui de llavor.
- Els perĂodes de trasplantament tambĂŠ es refereixen a lâèpoca que podem trobar el planter al comerç, si ens hem saltat la sembra.
- En els casos en què no hi ha marcat el perĂode de trasplantament, ĂŠs pel fet que sĂłn plantes de sembra directa i que, per tant, no es trasplanten.
- En el cas de lâall i la patata, lâanomenada sembra ĂŠs en realitat una plantaciĂł a partir dâun òrgan vegetatiu de la planta (bulb i tubercle). El fet dâanar enterrat fa que popularment es
Api
B
20-25
0,2
120/75
25x25
Bleda
A
9
2-3
90
25x40
Bròquil
A
6
0,5-1
120/90
40x40
CarbassĂł
A
8
2-3
75
80x80
Carxofa
V
X
X
90
80x80
Ceba
A
10
0,5
180/120
10x25
Cogombre
A
5-8
1-2
60
40x100
Col dâestiu
A
6
0,5-1
120/90
40x40
Col dâhivern
A
6
0,5-1
120/90
40x40
Coliflor dâhivern
A
6
0,5-1
150/90
40x40
Enciam
A
7
0,5
90/60
25x30
Llegenda:
Sembra |
Transp. |
Transp. o esqueixos |
Recol¡lecció
Desembre
10x15
Novembre
180
Octubre
4
Setembre
10
Agost
A
Juliol
All
Juny
40X40
Maig
135/90
Abril
Marc de plantaciĂł
1-2
Març
Durada del cicle
15
Febrer
profunditat sembra (cm)
A
Gener
Temps germinaciĂł (dies)
Plantes de lâhort
- Si no hi ha marcat el perĂode de sembra, vol dir que sĂłn plantes que es reprodueixen vegetativament.
Alberginia
Calendari de sembra, transplantament i recol¡lecció
- En algunes plantes aromĂ tiques, el perĂode de trasplantament tambĂŠ coincideix amb lâèpoca mĂŠs favorable per fer la reproducciĂł vegetativa (esqueixos, divisiĂł de mata, tiges amb arrel). La recol¡lecciĂł dâaquestes plantes es fa amb finalitats medicinals, decoratives o culinĂ ries.
A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa 53
10x20
Fava
A
15
4-6
180
30x40
Maduixa
V
X
X
â
30x30
Mongeta
A
7
2-5
90
30x40
Pastanaga
B
10-18
0,1
75
5x20
Patata
A
X
X
120
30x40
Pebrot
A
10-12
0,5
120-75
30x40
Pèsol
A
5-10
3
120
20x40
Porro
A
13
0,3
210/150
10x25
Rave
A
5
2
40
10x20
TomĂ quet
A
5-8
0,5-1,5
145/75
40x50
AfĂ brega
A
â
0,2
Boixac
A
â
0,2
Camamilla
A
â
0,2
Caputxina
A
â
0,5-2
Clavell de moro
A
â
0,2
EspĂgol
LI
â
0,1
Farigol
LI
â
0,1
Julivert
V
25
0,5-1
Menta
V
â
0,2
Plantes de lâhort Plantes aromatiques i altres
Llegenda: 54
Sembra |
Transp. |
Transp. o esqueixos |
Recol¡lecció
A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa
Desembre
90
Novembre
1-3
Octubre
7
Setembre
A
Agost
Espinac
Juliol
20
Juny
90/60
Maig
0,3
Abril
Marc de plantaciĂł
10
Març
Durada del cicle
A
Febrer
profunditat sembra (cm)
Escarola
Calendari de sembra, transplantament i recol¡lecció
Gener
Temps germinaciĂł (dies)
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
V
â
0,2
SĂ lvia
LI
â
0,5
Tarongina
V
â
0,2
Llegenda:
Sembra |
Transp. |
Transp. o esqueixos |
Recol¡lecció
aromatiques i altres
Desembre
Sajolida
Novembre
0,2
Octubre
â
Setembre
LI
Agost
RomanĂ
Juliol
0,2
Juny
â
Maig
V
Abril
Poliol
Març
0,2
Febrer
â
Gener
V
Marc de plantaciĂł
profunditat sembra (cm)
Orenga
Calendari de sembra, transplantament i recol¡lecció
Durada del cicle
Temps germinaciĂł (dies)
7.OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa
Taula de compatibilitat entre espècies Ăs important tenir en compte la compatibilitat entre les plantes. Algunes espècies sâafavoreixen entre elles mentre que dâaltres es perjudiquen. A part de la competència que sâhi pot establir, de vegades determinades substĂ ncies excretades per les arrels poden produir certs efectes negatius sobre altres plantes o de vegades aquests poden ser positius. Durant molt de temps sâhan fet observacions sobre el comportament de les plantes de diferents espècies quan aquestes comparteixen un mateix espai i sâhan establert grups afins: direm aleshores que sâassocien favorablement, i dâaltres que sĂłn incompatibles i, per tant, lâassociaciĂł entre elles ĂŠs negativa.
Aquesta taula recull les interaccions observades entre diferents plantes de lâhort i algunes del jardĂ. Per indicar una associaciĂł favorable, es representa amb el signe (+): quants mĂŠs nâhi ha, mĂŠs favorable ĂŠs lâassociaciĂł; per indicar una associaciĂł negativa, ho farem amb el signe (-): com mĂŠs negativa, mĂŠs signes. Si ĂŠs neutra, el requadre dâintersecciĂł apareix en blanc. Es pot observar que en alguns casos hi ha signes (+) i (-) al mateix requadre. Això indica que alguns entesos consideren que hi ha una interacciĂł negativa i dâaltres de positiva, per tant la relaciĂł no ĂŠs clara. TambĂŠ cal entendre que el creixement i el desenvolupament correctes dâuna planta depèn de molts factors i aquest nâĂŠs un de mĂŠs, que pot influir, però tampoc ĂŠs determinant pel que fa a lâèxit o al fracĂ s. 55
â
+
+
+++
+
â
â
+
+++
+++
+
+
+
Bleda
+++
+
++++
++
â
TomĂ quet
SĂ lvia
Sajolida
Roser
Romani
Rave
Porro
+
--
++
+
++
â
â
---
â
+
+++
+++
+
+++
+ +
â
+
+++
+
Camamilla
++ -
+
+
+
++ +
---
++
++ ++
+
+
+
CarbassĂł
+++
+
++
---
+ â
+
++ -
+
+
++
++ -
++ -
+++
+
+++
--
++
++ -
+
+
+
+
Carxofa
+
++
+
+
Caputxina
+ â
---
++
+
+
++
Clavell de moro Cogombre
+
+
Col
â
+++
+
++ -
+
++
++
---
++ ++
Col-i-flor
â
+++
+
++ -
+
++
++
---
++ ++
Enciam
+++
Escarola
+
+
++
++
++
+++
+
+
++
â
++ ++ ++
++
++ ++
+++
+
-+
â
+
+++
++
+
++
++ -
+
+++
++
+
++
++ -
+
++
+++
+++
+++
+
++ ++
+
+++
+
+
+
Maduixa
++++
+
+ +++
++
Menta
+
+++
â ---
AssociaciĂł favorable |
--- --- ---
+++
+++
++ ++ AssociaciĂł favorable o desfavorable segons opinions dels experts |
+
+
Fava Julivert
- ++
---
++
+++
+
+ ++
Espinac
56
Pèsol
Patata
+
Pebrot
Pastanaga
+
+
Broquil
Ceba
+ +
+
All
Menta
Maduixa
Julivert
Fava
Espinac
Escarola
Enciam
Col-i-flor
Col
Cogombre
Clavell de moro
Ceba
Carxofa
CarbassĂł
Caputxina
Camamilla
Boixac
Bleda
Bròquil
+
+
AlfĂ brega
Boixac
+
Mongeta
+
AlbergĂnia
Api
Api
All
AlfĂ brega
AssociaciĂł de cultius
AlbergĂnia
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
+
+++
+ AssociaciĂł desfavorable
+++
+ +
+
+++
+
---
++
--
+
+++
+++
+
+++
+++
+++
+
+-
+
+ +
TomĂ quet
+++
SĂ lvia
+
Sajolida
++
Roser
-
Romani
Patata
Pebrot
Pastanaga
+
-
+
++ +
Mongeta
Menta
Maduixa
Julivert
Fava
Espinac
Escarola
Enciam
Col-i-flor
+
+
Rave
-
++
+
Porro
+
++ ++ ++ ++
Pèsol
+
--
Col
+
+
-
Cogombre
Patata
-
+
Clavell de moro
+
Ceba
Pastanaga
++
Carxofa
++
CarbassĂł
--
Caputxina
Api
+
Camamilla
All
+
Bròquil
AlfĂ brega
Mongeta
Boixac
AlbergĂnia
AssociaciĂł de cultius
Bleda
7.OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
-+
+
+++
---
Pebrot
---
Pèsol Porro
++ +
+++
-
Rave
+
+
+
++
--- ---
+++
+
+
+
-+
++ ++
+
+
++
+
++ ++
+++
-
+++
+-
++
-
+++
+
+
++
+++
+ +
+
+
++
+++
+-
-
+
+++
+
+
RomanĂ
+
Roser
+ +
Sajolida
+ +
Salvia TomĂ quet
-
+
+++
+++
+
+
++ -
AssociaciĂł favorable |
- ++
+
-
++ -
++ -
+++
+
++
AssociaciĂł favorable o desfavorable segons opinions dels experts |
Sistemes dâassociaciĂł i rotaciĂł de cultius
+
-+
+++
---
+-
+
+
AssociaciĂł desfavorable
Aplicant un sistema de rotaciĂł juntament amb una associaciĂł correcta de les espècies, optimitzareu tant lâocupaciĂł de lâespai (moltes vegades escĂ s en un medi urbĂ ) com lâaprofitament dels recursos de la terra.
exemple, si comencem a plantar a lâinici de curs, anirem canviant de cultiu segons lâèpoca de lâany i al curs segĂźent tornarem a començar fent altres cultius i aixĂ successivament. Hi ha diferents mètodes de complexitat molt variada i que podem trobar de manera detallada en diferents publicacions especialitzades (en trobareu referències a la bibliografia). AquĂ ens centrarem en dos dâaplicaciĂł fĂ cil.
De fet, sĂłn sistemes que en certa mesura apliquem moltes vegades sense adonar-nos-en: per
Per fer una rotaciĂł, hem de tenir dividit lâespai en parcel¡les de cultiu. Com ja hem explicat , va bĂŠ
dividir lâespai en 4 parcel¡les tenint en compte que sempre quedin ben delimitades tant les zones de pas i de treball com les de cultiu, per tal de no trepitjar la terra on creixen les plantes. Cada parcel¡la tindrĂ el seu nĂşmero i establirem les plantacions seguint el perĂode del curs escolar. Cada inici de curs es procedirĂ a la rotaciĂł; ĂŠs a dir, els cultius que sâhavien fet a la parcel¡la 1 es faran a la 2, els de la 2 a la 3, els de la 3 a la 4 i els de la 4 a la 1. La rotaciĂł completa durarĂ 4 anys i, per aquest motiu, parlem de rotaciĂł quadriennal. 57
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
> Sistema de rotaciĂł 1: per famĂlies botĂ niques Aquest sistema ĂŠs el que proposa el mètode de les parades en crestall i reparteix el cultiu de les diferents famĂlies de la manera segĂźent: Parcel¡la 1 ⢠SolanĂ cies: tomĂ quets, pebrots, albergĂnia Parcel¡la 2 ⢠Umbel¡lĂferes: pastanaga, api, julivert ⢠LiliĂ cies: cebes, porros, alls Parcel¡la 3
fer una plantaciĂł a lâany ja que sĂłn plantes de fruit i per tant de cicle mĂŠs llarg. ⢠Parcel¡la 2: podrem fer, per exemple, 2 o 3 collites de pastanagues ja que sĂłn de cicle mĂŠs curt; 1 o 2 de cebes, i 1 de la resta de plantes.
⢠Parcel¡la 4: sembrarem les faves i els pèsols a principi de curs, i tambĂŠ les cols i les coliflors; dâaquestes, tambĂŠ seân podran plantar mĂŠs endavant les varietats dâestiu.
- Delimiteu les parcel¡les - Prepareu la terra tal i com sâexplica a lâapartat 4.2 - Planteu seguint el calendari de cultiu: ⢠Parcel¡la 1: no tocarĂ plantar fins al mes de febrer-març, però deixarem la terra preparada perquè es vagi fertilitzant, i coberta amb un encoixinament. En aquest cas nomĂŠs podrem 58
UMBEL¡LĂFERES LILIĂCIES
LLEGUMINOSES CRUCĂFERES
COMPOSTES QUENOPODIĂCIES CUCURBITĂCIES
Any 1
Any 2
Any 3
Any 4
Parcel¡la 1
SolanĂ cies
Lleguminoses CrucĂferes
Compostes QuenopodiĂ cies CucurbitĂ cies
Umbel¡lĂferes LiliĂ cies
Parcel¡la 2
Umbel¡lĂferes LiliĂ cies
SolanĂ cies
Lleguminoses CrucĂferes
Compostes QuenopodiĂ cies CucurbitĂ cies
Parcel¡la 3
Compostes QuenopodiĂ cies CucurbitĂ cies
Umbel¡lĂferes LiliĂ cies
SolanĂ cies
Lleguminoses CrucĂferes
Parcel¡la 4
Lleguminoses CrucĂferes
Compostes QuenopodiĂ cies CucurbitĂ cies
Umbel¡lĂferes LiliĂ cies
SolanĂ cies
Parcel¡la 4
⢠Per iniciar aquest mètode, seguirem els passos segßents:
SOLANĂCIES
⢠Parcel¡la 3: a principi de curs, podrem sembrar els espinacs i les bledes; hi podem plantar enciams cada 2 o 3 mesos i, cap al bon temps, els cogombres i els carbassons.
⢠Compostes: enciams, escaroles ⢠Quenopodià cies: bledes i espinacs ⢠Cucurbità cies: cogombres i carbassó
⢠Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves ⢠CrucĂferes: cols, raves, bròquil, cols, coliflorâŚ
Funcionament de la rotaciĂł
7.OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
Quadre de requeriment de llum
> Sistema de rotaciĂł 2: segons el grau dâexigència nutritiva Plantes altament exigents (molt consumidores de nutrients)
Plantes de baixa exigència (poc consumidores i milloradores del sòl)
Plantes mitjanament exigents (consumidores mitjanes)
EspĂ rrec Bleda Api Col/coliflor Cogombre Carbassa TomĂ quet Carxofa Maduixa Porro Patata Julivert Melissa (P) Menta (P) AlfĂ brega
AlbergĂnia Espinac Enciam Pebrot MelĂł All Pastanaga Rave Ceba Caputxina Marduix
Escarola Mongeta Llentia Pèsol Fava Sajolida de jardĂ Sajolida de bosc (P) RomanĂ (P) Farigola (P) EspĂgol (P) SĂ lvia (P) Orenga (P)
Prefereixen un adob orgĂ nic moderat a base de compost ben madurat.
Necessiten molt adob orgĂ nic i suporten aportacions orgĂ niques parcialment descompostes (compost fresc, adob verd).
Totes les plantes necessiten llum per crĂŠixer i desenvolupar-se. En el cas de lâhort, tant les que cultivem com les acompanyants necessiten força llum. Si fĂłssim a un camp de conreu hortĂcola, dirĂem que totes les plantes la reben uniformement i normalment totes, les mateixes hores de sol o dâombra. En un medi urbĂ , la cosa canvia i ho hem de tenir en compte, tal i com dèiem al principi del quadern. Si tenim un espai amb zones amb poca insolaciĂł directa, mĂŠs ombrĂvoles, haurem de cultivar preferentment plantes que tolerin lâombra; aquestes, però, tambĂŠ creixeran bĂŠ al sol. Això ho haurem de tenir en compte especialment durant el perĂode hivernal. A lâestiu, moltes vegades lâexcĂŠs dâinsolaciĂł implica un augment considerable de la temperatura i això pot afectar negativament les plantes. En aquest cas, quedaran mĂŠs afectades les que toleren lâombra (i que suporten pitjor les temperatures elevades).
(P): planta perenne o vivaç: no participaran en la rotació
Ombra parcial
Sol Any 1
Any 2
Any 3
Any 4
Parcel¡la 1
AE
ME
BE
Adob verd
Parcel¡la 2
ME
BE
Adob verd
AE
Parcel¡la 3
BE
Adob verd
AE
ME
Parcel¡la 4
Adob verd
AE
ME
BE
All Bròquil Carbassó Carxofa Ceba Cogombre Maduixa Mongeta Pastanaga
Pebrot TomĂ quet Julivert EspĂgol RomanĂ SĂ lvia AlfĂ brega Marduix
Escarola Pèsols Faves Patates Porros Melissa Orenga Menta AlbergĂnia
Ombra Bleda Api Col Coliflor Espinac Enciam Porro Rave
AE: Plantes altament exigents | ME: Plantes mitjanament exigents | BE: Plantes de baixa exigència 59
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
Passos que cal seguir per programar la plantaciĂł
1. Escollir un sistema de rotaciĂł 2. Dividir lâhort en parcel¡les 3. Mirar el calendari de cultiu
4. Fer un llista de les plantes adients a lâèpoca de lâany i omplir la taula segĂźent tal i com veiem en el exemple que hi ha a continuaciĂł:
PERĂODE SETEMBRE-DESEMBRE Espècie
FamĂlia
Grup
Sembra directa /planter
Exigència nutritiva
Sol/ombra
All
LiliĂ cies
Bulb
S (bulb)
Mitjana
Sol
Durada del cicle
Marc de plantaciĂł
(+) enciam, escarola, maduixera, roser (-) col, pèsol, rave
180
10x15
QuenopodiĂ -cies
Fulla
SoP
Alta
Ombra
(+) col, pastanaga, rave
90
25x40
Bròquil
CrucĂferes
Flor
P
Alta
Ombra
(+) bleda, enciam, espinac, menta, pastanaga, pèsol, rave (-) all, maduixera
120/90
40x40
Carxofa
Compostes
Flor
P
Alta
Sol
75
80x80
Col
CrucĂferes
Fulla
P
Alta
Ombra
(+) bleda, enciam, espinac, pastanaga, pèsol, rave
120/90
40x40
Coliflor
CrucĂferes
Flor
P
Alta
Ombra
(+) bleda, enciam, espinac, pastanaga, pèsol, rave
120/90
40x40
Enciam
Compostes
Fulla
P
Mitjana
Ombra
(+) all, col, maduixera, pastanaga, pèsol, rave
90/60
25x30
Escarola
Compostes
Fulla
P
Baixa
Sol
(+) all
90/60
20x35
Espinac
QuenopodiĂ -cies
Fulla
S
Mitjana
Ombra
(+) col, fava, maduixera, mongeta, patata, pèsol, rave
90
10x20
Llegumino-ses
Fruit
S
Baixa
Sol
(+) espinac
180
30x40
Umbel¡lĂferes
Rel
S
Mitjana
Sol
(+) all, bleda, col, enciam, pèsol, rave, romanĂ, sĂ lvia
75
5x20
Pèsol
Llegumino-ses
Fruit
S
Baixa
Sol/ombra
(+) col, enciam, espinac, pastanaga, rave (-) all, carxofa
120
20x40
Rave
CrucĂferes
Rel
S
Mitjana
Ombra
(+) bleda, col, enciam, espinac, maduixa, pastanaga, pèsol (-) all
40
10x20
Bleda
Fava Pastanaga
60
Associacions favorables/desfavorables amb plantes dâaquesta època de lâany
(-) pèsol
7.OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
5. Fer un plĂ nol a escala de les parcel¡les 6. Distribuir les plantes segons el sistema de rotaciĂł escollit (per famĂlies o per nivell dâexigència nutritiva) 7. A cada parcel¡la, fer la combinaciĂł adient tenint en compte: - la compatibilitat amb dâaltres espècies adients a lâèpoca - el port de la planta (combinar plantes de port mĂŠs baix i ample, com lâenciam, per exemple, amb dâaltres de port mĂŠs alt i estret com ĂŠs el cas de lâall i que, a mĂŠs, sĂłn compatibles) - lâexigència pel que fa a la insolaciĂł: distribuir les plantes en funciĂł de si hi ha una zona mĂŠs assolellada que dâaltres o tambĂŠ preveure la possibilitat que unes estiguin a lâombra dâaltres - veure quines plantes de llavor (sembra directa) i quines de planter (fet prèviament per nosaltres o comprat) 8. Representar la distribuciĂł de les plantes al plĂ nol de la parcel¡la tenint-ne en compte la mida per representar lâespai que ocuparan 9. Aconseguir les llavors o planter de cada espècie 10. Portar a terme la plantaciĂł
Com plantar >D e llavor (sembra directa) Per a llavor grossa (fava, pèsol, mongeta) - Regueu la terra el dia anterior, per tal que la terra [Ă] quedi ben assentada i permeti fer el forat.
- Utilitzeu el plantador. - Marqueu una lĂnia amb retolador permanent al plantador, per assenyalar la fondĂ ria a la qual va la llavor. - Marqueu a la terra els punts on posarem la llavor, respectant el marc de plantaciĂł (es pot fer, per exemple, amb una mica de farina). - Feu els clots i aneu-hi posant la llavor. Sovint es posen 3 o 4 llavors per forat, per tal que es formi una planta en forma de mata amb diferents tiges, amb la qual cosa sâaprofita millor lâespai i es proporciona mĂŠs consistència a la planta. Ăs habitual aquest sistema en faves, pèsols i mongetes. - Assenyaleu amb uns bastonets els punts exactes on sâhan dipositat les llavors. - Regueu sovint per afavorir la germinaciĂł. Per a llavor petita - Regueu la terra el dia anterior, per tal que quedi be assentada i permeti fer el forat.
- Regueu-les sovint per afavorir la germinaciĂł; cal fer-ho amb cura per evitar desenterrar les llavors. - Un cop germinades, feu-ne lâaclarida i deixeu aquelles que han crescut amb mĂŠs força, bo i mantenint la distĂ ncia aproximada que ens marca el marc de plantaciĂł.
> De planter - Quan compreu el planter, us el donaran sense test, però amb el pa dâarrels embolicat amb paper de diari perquè conservi la humitat. - El podeu conservar dos o tres dies abans de plantar-lo, sempre que el mantingueu humit i en un lloc fresc. - Regueu la terra el dia anterior per tal que quedi ben assentada i permeti fer el forat. ReproducciĂł de la maduixera mitjançant lâestolĂł
- Utilitzeu el plantador. - Marqueu amb la punta del plantador una o diverses lĂnies fent petits solcs i deixant una distĂ ncia entre elles segons el marc de plantaciĂł. - Repartiu de manera homogènia les llavors en el solc i tapeu-lo. Com que es tracta de llavors petites, sempre nâhi posem mĂŠs que les que correspondrien segons el marc de plantaciĂł. 61
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
- Feu el forat amb el plantador, clavant-lo a la terra i fent-lo girar; aixĂ fareu el forat mĂŠs ample.
Consideracions especĂfiques per a cada tipus de cultiu
- Fiqueu la planta dins el clot de plantaciĂł per comprovar que sâajusta al forat fet. Ăs important que no quedi un espai buit a sota del pa dâarrels.
> Les hortalisses de bulb, rel i tubercles
- Poseu la planta dins el forat de manera que quedi el pa dâarrels i el primer cm de la tija en contacte directe amb la terra; cal que la comprimiu al voltant per subjectar bĂŠ la planta, que les arrels quedin en contacte Ăntim amb la terra i que la tija quedi ben dreta. - Regueu amb cura.
All (Allium sativum) Sembrarem els bulbets mĂŠs sans i grossos; ĂŠs millor que els adquiriu en un lloc especialitzat en llavors i planter. No ĂŠs aconsellable utilitzar els destinats al consum ja que han perdut facultats i en sortirien plantes de poca qualitat. En plantarlos, cal deixar la punta cap a fora. Ceba (Allium cepa) Nâexisteixen moltes varietats, de formes i colors diversos. Si voleu cebes tendres, recol¡lecteu-les quan les fulles sĂłn encara verdes; però, si les voleu per conservar, haureu dâesperar que sâassequi la planta. Heu dâanar amb compte i aturar la floraciĂł Entutorat de les mongeteres
Entutorat de les mates de pèsols
si veieu que surt la tija florĂfera, que sâhaurĂ de tallar, si no voleu que el bulb disminueixi de mida. Per acabar dâassecar la planta, doblegueu-ne les fulles. Patata (Solanum tuberosum) Per obtenir la patatera, cal sembrar patates grillades o trossos de patata amb grill. TambĂŠ ĂŠs aconsellable comprar-ne de seleccionada, especial per sembrar. La collita de patates es fa quan la planta comença a assecar-se. Des que apareixen les primeres fulles, sâhan dâanar recalçant les plantes per evitar que la llum incideixi sobre els tubercles. Aquesta planta no es cultivarĂ en les parcel¡les on es fa la rotaciĂł de cultius i sâhi dedicarĂ un espai especial. Rave (Raphanus sativus) Ăs una hortalissa de cultiu molt fĂ cil i de creixement rĂ pid. Ăs important que no pateixi per manca dâaigua, ja que això comportaria que el rave esdevinguĂŠs llenyĂłs i fibrĂłs. Ăs per això que va bĂŠ cultivar-lo a lâombra dâaltres plantes i mantenir-lo ben regat. Pastanaga (Daucus carota) Nâexisteixen diferents varietats de llargada variada. Ăs una planta exigent pel que fa a lâaigua. Cal anar recalçant les arrels per evitar que els toqui la llum. Podem comprovar-ne la mida per saber quan collir-la destapant lleugerament la base de la planta.
> Lleguminoses i hortalisses de fruit AlbergĂnia (Solanum melongena) Els regs seran abundants al principi, reduint-ne la freqßència quan apareguin les primeres flors: aixĂ 62
7.OrganitzaciĂł de la plantaciĂł
afavorireu la formaciĂł del fruit. Sovint cal posar aspres a la planta ja que es pot torçar i trencar, sobretot quan fa els fruits. En recollir el fruit, talleu-lo sense arrencar-lo ja que, si no, ferireu la planta. ConvĂŠ no deixar-lo madurar gaire perquè es torna dur i mĂŠs Ă cid. Maduixa (Fragaria vesca) Suporta bĂŠ el fred i necessita regs abundants quan fa calor, ja que no tolera la sequera. Les maduixeres es reprodueixen per estolĂł. Cal vigilar que els fruits no estiguin en contacte amb la humitat del sòl perquè es podririen. No tindreu aquest problema si hi ha un encoixinament de palla al voltant de la planta. Com que ĂŠs perenne, no participarĂ en les rotacions, però sĂ que haureu de tenir cura de fertilitzar-la sovint: ĂŠs força exigent. Pèsol (Pisum sativum) Nâexisteixen gran diversitat de varietats, segons la forma, el color, lâaltura, la temporada de recol¡ lecciĂł, etc. SĂłn plantes que es ramifiquen molt i fan circells, per la qual cosa requeriran un aspre ramificat o una malla metĂ l¡lica de galliner per subjectar-les. No toleren la calor ni la sequera: cal estar pendent del reg quan ja estan formant el fruit, aixĂ serĂ mĂŠs tendre. Milloren les propietats del sòl ja que sĂłn fixadores del nitrogen. Es poden utilitzar com a adob verd. Fava (Vicia fava) Planta molt resistent i adaptable que tolera baixes temperatures i que no vol calors excessives. ConvĂŠ treballar-les amb cura, per tal de no malmetreân les arrels ja que sĂłn molt delicades. Per sembrar les llavors, feu-ho directament sobre el terreny de cultiu i a la profunditat adient perquè les tiges quedin subjectes per la terra. Va bĂŠ sembrar 3 o 4
llavors de cop, aixĂ la planta agafarĂ forma de mata i tindrĂ mĂŠs consistència. Mongeta (Phaseolus vulgaris) De la mongetera se nâobtĂŠ la mongeta tendra (consum en fresc) i la mongeta seca, per a la qual cal deixar assecar el fruit a la planta. Nâhi ha varietats nanes i dâaltres que necessiten aspres perquè sâhi entortolliguin les tiges (normalment sâutilitzen canyes). Prefereixen ambients assolellats, i no tolera gaire el fred. Sembra de llavors: cal esperar que la temperatura sigui de 15ÂşC com a mĂnim. La mongeta seca, colliu-la tota de cop, quan la planta sâha assecat. La tendra, lâheu dâanar collint esglaonadament, cada dos o tres dies. Ăs important que el sòl no quedi mai sec: sempre ha de tenir un cert grau dâhumitat. Cogombre (Cucumis sativus) Planta enfiladissa amb circells. Necessita calor i regs abundants. Per fer la sembra de llavors, cal esperar que la temperatura sigui de 15ÂşC com a mĂnim. Cal posar aspres a les plantes i la temperatura ideal de cultiu serĂ de 20ÂşC. Pinceu els brots per obtenir-ne una bona producciĂł. Pebrot (Capsicum annuum) Prefereix indrets assolellats i calor per portar a terme un bon desenvolupament. Hi ha varietats de pebrot verd i dâaltres que, en madurar, passen del verd al groc o al vermell. Quan la planta faci entre 15 i 20 cm dâaltura, col¡loqueu-hi aspres, i talleu-ne la tija principal per estimular el creixement lateral. Si el temps ĂŠs molt sec, es recomana ruixar les fulles amb aigua escalfada al sol unes hores. TomĂ quet (Solanum lycopersicum) Nâexisteixen moltes varietats, i necessita calor per
desenvolupar-se i madurar. Ăs molt sensible a les gelades. Cal enterrar part de la tija quan es fa el trasplantament, col¡locar aspres (per exemple canyes) per anar lligant la principal i eliminar les secundĂ ries per afavorir abans la formaciĂł de flors i fruits. Seân fa una collita esglaonada a mesura que van madurant els fruits. Quan la planta floreix, sâha de regar poc i amb mesura per afavorir millor la formaciĂł del fruit en detriment del creixement vegetatiu.
> Hortalisses de fulla Bleda (Beta vulgaris) Ben adaptada a climes suaus i humits, la sequera fa tornar les fulles mĂŠs fibroses i perden tendresa; cal garantir, doncs, un reg permanent. Es poden sembrar tot lâany, amb temperatura mĂnima de 10ÂşC. Quan la planta ja ha crescut, pot suportar temperatures mĂŠs baixes. ConvĂŠ anar recollint les fulles de la planta a mesura que van creixent. Quan hi ha canvis de temps, la planta es pot espigar. Espinac (Spinacia oleracea) Planta que resisteix els hiverns freds, i que prefereix clima fresc i humit. Si fa molta calor o el terreny ĂŠs excessivament sec, pot passar que es desenvolupi la flor (sâespiga). Germina a partir de 8ÂşC. Enciam (Lactuca sativa) Sòls frescos, ben drenats i amb prou humitat. Nâexisteixen moltes varietats, adaptades als diferents climes, i tambĂŠ de formes i aspectes diferents. TambĂŠ hi ha el perill que sâespiguin amb els canvis de temps o quan fa massa calor. 63
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
El manteniment: el reg > Programar el reg Ăs important garantir sempre uns mĂnims dâhumitat a la terra per garantir [assegurar] un bon estat de les plantes i mantenir els processos de transformaciĂł de la matèria orgĂ nica a un bon ritme. Lâaigua ĂŠs necessĂ ria per dissoldre els nutrients minerals i aixĂ poder ser absorbits per les arrels de les plantes. La manca dâaigua implica la disminuciĂł de lâabsorciĂł, lâalentiment dels processos fisiològics i, per tant, del creixement, de la floraciĂł, de la fructificaciĂł i provoca, a mĂŠs, un estrès a la planta que la fa mĂŠs vulnerable a patir malalties. ⢠Cada quan cal regar? No es pot contestar aquesta pregunta en termes temporals ja que les necessitats dâaigua dâun cultiu depenen tant de factors ambientals (temperatura i grau dâhumitat de lâaire) com tambĂŠ del tipus i de la mida de les plantes. TambĂŠ variarĂ segons el sistema de reg, si es fa manualment o amb un sistema localitzat i automatitzat. Ăs aconsellable portar un control del grau dâhumitat de la terra: el podeu fer de manera senzilla utilitzant un mesurador dâhumitat i programant el reg en funciĂł de lâestat dâhumitat de la terra. ⢠El reg manual El tipus de cultiu que nosaltres fem no permet regar amb molta quantitat dâaigua ja que aquesta seâns escaparia i sâemportaria el compost i lâencoixinament que tenim sobre la terra. Heu de regar, doncs, en forma de pluja i procurar mullar mĂŠs la terra que no les plantes. 64
Per planificar el reg manual, comenceu regant bĂŠ la terra i fent un seguiment diari amb el mesurador dâhumitat durant una o dues setmanes: caldrĂ veure quan els nivells dâhumitat sâacosten a la part baixa del mesurador (marca vermella) per decidir quan cal tornar a regar. Això ens permetrĂ definir la freqßència de reg durant un perĂode de temps amb unes mateixes condicions meteorològiques; per exemple, una programaciĂł per a cada estaciĂł de lâany. TambĂŠ hem de preveure que si hi ha pluges la programaciĂł variarĂ .
Exemple de reg localitzat en un arbre fruiter
⢠El reg localitzat Ăs aquell que es fa amb un sistema de conducciĂł de lâaigua fins a la mateixa planta. Ăs la manera mĂŠs còmoda de regar sempre que la instal¡laciĂł es faci acuradament, que estigui adaptada al tipus de cultiu i que es programi dâacord amb les necessitats. El sistema mĂŠs senzill ĂŠs el de la mĂ nega traspuadora. EstĂ feta dâun material porĂłs que permet la sortida dâaigua a travĂŠs de la seva superfĂcie, amb la qual cosa proporciona una humitat constant i uniforme a la terra. Ăs adient per al tipus de cultiu que nosaltres fem a lâhort i ĂŠs força fĂ cil dâinstal¡lar.4
Per a arbustos i arbres, ĂŠs mĂŠs adient el sistema per emissors (tambĂŠ anomenats degotadors). Una mĂ nega recorre la zona plantada i, a cada planta, sâhi fa derivar un o dos tubets amb un emissor al final, dels quals, nâhi ha de molts tipus, segons el cabal dâaigua que hi surt per hora; tambĂŠ, de regulables, que es poden obrir i tancar segons les necessitats. La programaciĂł del reg es pot fer manualment o de manera automĂ tica amb un programador. TambĂŠ seguirem els mateixos parĂ metres que en el reg manual, però amb una diferència: el localitzat permet regar amb molt poca aigua i això fa aconsellable fer-ho amb mĂŠs freqßència. Per tant, caldrĂ regular-ne la freqßència i el temps que aquest estĂ funcionant.
Exemple de reg localitzat en un hort
4
Podeu trobar-ne la instal¡laciĂł detallada al llibre Lâhort ecològic escolar i familiar de G. Caballero de Segovia.
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
8. La salut de lâhort
65
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
8. LA SALUT DE LâHORT PrevenciĂł i tractament de malalties i plagues: consideracions prèvies En els ecosistemes, la diversitat dâespècies animals (les que poden causar dany a les plantes i les que no) i els mĂşltiples predadors que hi conviuen regulen constantment la proliferaciĂł massiva de qualsevol ĂŠsser viu concret. La presència de malalties forma part indissoluble de la vida i, moltes vegades, esdevĂŠ un mecanisme de selecciĂł natural que contribueix a lâevoluciĂł de les espècies. Les malalties ataquen aquelles plantes mĂŠs dèbils (queden les mĂŠs fortes) o que pateixen algun tipus dâanomalia dâorigen genètic, fet que les fa mĂŠs vulnerables. LâĂşs massiu de productes quĂmics crea desequilibris, la qual cosa ocasiona que les plagues siguin mĂŠs freqĂźents i devastadores. Les formes resistents a parĂ sits acostumen a provocar plagues mĂŠs agressives. Els plaguicides comencen a ser inactius i cal buscar noves composicions. Les plantes sanes sĂłn mĂŠs resistents. Quan detectem un problema en una planta, moltes vegades el primer que ens plantegem ĂŠs buscar la soluciĂł mĂŠs rĂ pida al problema, sense analitzar-ne les causes. Sovint una planta emmalalteix per culpa dâunes condicions ambientals no adequades: 66
- excĂŠs/defecte dâaigua a la terra - temperatures massa altes o baixes - humitat ambiental inadequada - excĂŠs de fertilitzaciĂł Potenciant la salut de les plantes, en millorem lâautodefensa. Un estrès de la planta produĂŻt per un desequilibri ambiental fa que aquesta es debiliti i sigui mĂŠs susceptible dâemmalaltir. Quan volem cultivar plantes forçant els seus cicles de desenvolupament o en unes condicions ambientals que no sĂłn les idònies, els vegetals creixen mĂŠs dèbils i sĂłn mĂŠs vulnerables a emmalaltir o a patir atacs de plagues.
> Accions per prevenir i garantir un bon estat de salut de les nostres plantes -A favoriu-ne la diversitat (tant de les hortĂcoles com de les acompanyants) i apliqueu associacions i rotacions de cultius. Les tanques verdes o bardisses sĂłn els refugis idonis per a tota classe dâinsectes i animals en general. - Garantiu una bona fertilitat de la terra per afavorir una disponibilitat equilibrada de nutrients i per evitar malalties fisiològiques produĂŻdes per excĂŠs o defecte dâaquests. Les plantes amb carències nutritives o excĂŠs sĂłn mĂŠs vulnerables a malalties. - Respecteu-ne els cicles biològics naturals i afavoriu unes condicions ambientals idònies perquè creixin mĂŠs sanes.
- Alguns agents patògens aprofiten ambients mĂŠs humits per atacar (sobretot els fongs). Procureu no mullar les parts aèries de les plantes i regar de manera regular, evitant que la terra sâassequi totalment. - Observeu-les minuciosament, sobretot pel revers de les fulles que ĂŠs on comencen a aparèixer molts dels problemes. - Doneu preferència a les mesures preventives i als mitjans mecĂ nics de lluita i protecciĂł (trampes, xarxes protectores, eliminaciĂł manual...). - Manteniu el sòl lliure dâherbes no desitjades.
> Animals col¡laboradors - L es marietes i les seves larves sĂłn devoradores de pugons, cotxinilles i altres insectes, tambĂŠ controlen lâoĂŻdi ja que es mengen les espores. Les libèl¡lules i els pregadĂŠu (Mantis) devoren insectes i petites erugues. TambĂŠ sâalimenten dâinsectes els dragons i les sargantanes. - Les xinxes sĂłn predadors de pugons, trips i Ă cars (tenen una trompa que els perfora i els succiona). - Els estafilĂnids (escarabats negres) sâalimenten de llimacs i de petits insectes. - Les tisoretes sĂłn caçadors nocturns de petits insectes, tambĂŠ poden menjar plantes, fruits i flors. - Els ratpenats sâalimenten de papallones, aranyes i mosquits. Els eriçons, de cargols, cucs i erugues del terra.
8. La salut de lâhort
- E ls Ă cars perjudicials com lâaranya roja poden ser eliminats per altres de carnĂvors. - E ls centpeus sâalimenten de petits insectes del sòl i no causen cap dany a les plantes.
Ăcar
Libèl¡lula Marieta
Tisoreta Centpeus
Escarabat
67
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
> Plantes amb acciĂł protectora NOM POPULAR
NOM CIENTĂFIC
ACCIĂ PROTECTORA
AlfĂ brega
Ocinum basilicum
Repel¡lent de mosques i mosquits. Sâassocia bĂŠ amb els pebrots i els protegeix dels pugons.
All
Allium sativum
Protegeix els fruiters, les maduixeres i els rosers de malalties fĂşngiques.
Api
Apium graveolens
Repel¡lent de pugons i erugues.
Boixac
Calendula officinalis
Es considera una planta protectora i afavoreix els cultius en general.
Borraina
Borago officinalis
Protegeix el tomĂ quet dels cucs.
Camamilla
Matricaria camomilla
Afavoreix el cultiu de la col i la ceba. Polvoritzeu-ne per reforçar les plantes.
Caputxina
Tropaeolum majus
Repel¡lent dels pugons dels fruiters. Les polvoritzacions protegeixen els cultius dels pugons i augmenten la resistència general de la planta.
Ceba
Allium cepa
Protegeix la pastanaga de la mosca. Allunya els conills.
Clavell de moro
Tagete patula
Contra els nematodes del sòl: lâarrel secreta una substĂ ncia nematocida. Repel¡lent dels insectes.
Donzell
Artemisia sp.
Repel¡leix les arnes, la mosca de la pastanaga, la papallona de la col. Protegeix del rovell (malaltia fúngica).
Espernallac
Santolina chamaecyparissus
Repel¡leix la papallona de la col i els insectes dels fruiters.
EspĂgol
Lavandula sp.
Repel¡lent de les arnes dels armaris i de les formigues.
Farigola
Thymus vulgaris
Repel¡lent de la papallona de la col.
Menta
Mentha sp.
Repel¡lent de la papallona i els saltironets de la col. TambÊ repel¡leix les formigues.
RomanĂ
Rosmarinus officinalis
Repel¡lent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col.
Ruda
Ruta graveolens
Repel¡lent de mosques i mosquits. Les polvoritzacions serveixen per combatre els pugons.
Sajolida
Satureja hortensis
Repel¡lent del pugó negre de les mongeteres.
SĂ lvia
Salvia officinalis
Repel¡lent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col.
Tomaquera
Lycopersicon esculentum
Repel¡lent dels saltironets de les cols en associació o cobrint el sòl.
68
8. La salut de lâhort
> Trastorns, plagues i malalties TRASTORNS CAUSATS PER FACTORS AMBIENTALS Problema
Causes
Simptomes/danys
PrevenciĂł/soluciĂł
Escassetat
regatge irregular
- marciment temporal - marciment permanent i mort - poc desenvolupament i floraciĂł escassa
- terra amb una retenciĂł dâaigua adequada - cobriu la terra per evitar pèrdues per evaporaciĂł - eviteu lâexcĂŠs dâinsolaciĂł - regatge gradual i constant
excĂŠs
regatge irregular
- asfĂxia de les arrels per manca dâaireig. Podriment causat per fongs - clorosi de les fulles (esgrogueĂŻment), especialment dels nervis - caiguda de borrons i poncelles - clivellat de fruits - marciment general
- terra amb una adequada capacitat de drenatge dâaigua - reguleu adequadament el reg - prepareu adientment el recipient de cultiu si es posa plat a sota
alta
excĂŠs dâinsolaciĂł per entorn construĂŻt
- aflonjament de les fulles (perden turgència) - marges i puntes de les fulles secs
- situeu les plantes a lâombra - protegiu els murs orientats al sud amb tanques i enfiladisses per millorar les condicions microclimĂ tiques
- aflonjament i ennegriment de les fulles - es pot gelar la terra i afectar les arrels
- situeu les plantes en un lloc resguardat o protegiu-les amb un plĂ stic - el gel pot actuar com a protector ja que impeix que la temperatura baixi de 0ÂşC i les fulles no es gelin
baixa
- danys fĂsics - danys causats per la sequedat que provoca (la planta demana mĂŠs aigua perquè transpira mĂŠs)
Il¡luminació
Vent
Temperatura
Aigua
Factor
ExcĂŠs
- esgrogueĂŻment de les fulles - minva del desenvolupament - floraciĂł afectada
Defecte
- estirament i inclinaciĂł de les tiges - desenvolupament alterat - floraciĂł afectada
69
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
MALALTIES Malaltia
PropagaciĂł
Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet
Gotes aigua i corrent dâaire
- Sòl i arrels seques, ambient humit
Vellositats polsoses, blanquinoses o grises, a les fulles. Marciment de fulles i poncelles, podriment de fruits o planta sencera
Primavera seca, estiu i tardor
Bona ventilació, reg regular, humitat al sòl constant, sòl lliure de males herbes Retirar fulles afectades
Rosers, begònies, pèsol, codonyer, pensament, hortènsia, margarites
Gotes aigua i corrent dâaire
- Ambient humit - Aire estancat - Parts de la planta malmeses per ferides - Podes mal realitzades
Taques descolorides a lâanvers de les fulles i dâaspecte blanquinĂłs al revers
Tot lâany
Bona ventilació, sòl lliure de males herbes Retirar fulles afectades
Enciam, cols, geranis, ceba, pensaments, dĂ lies, violetes...
Gotes aigua, corrent dâaire, animals
- Ambient humit, cĂ lid i aire estancat, humitat a les fulles
Pústules verrucoses de color ataronjat al reEstiu humit i vers de les fulles i a les tiges tendres. Provoca tardor pèrdua de color, marciment i mort.
Bona ventilaciĂł, Retirar fulles afectades
Rosers, mongeteres, codonyers, clavells, pruneres
OĂŻdi
MĂldiu
Rovell
Simptomes i dany
Ăpoca
PrevenciĂł/control
Plantes afectades
PLAGUES Plaga
Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet
Simptomes i dany
Calor forta i seca, excĂŠs de nitrogen
Fulles motejades de color clar, esgrogueĂŻment posterior i caiguda Aranyes visibles amb una lupa (fan 0,5 - 1 mm) Fan teles embolicades sedoses
Estiu secs
Mantenir la humitat del sòl Polvoritzar amb aigua les fulles
Fruiters, tomaqueres rosers, clavells, arbres en general.
Aire sec, excĂŠs dâadob
Fulles deformades i enganxoses. Transmeten el fong anomenat negrilla. Picades en els brot joves.
Primavera i estiu
Combatre eficaçment des del moment de lâapariciĂł Controlar la presència de formigues
Totes
Ăcars (aranya roja o groga)
Pugons
70
Ăpoca
PrevenciĂł/control
Plantes afectades
8. La salut de lâhort
PLAGUES Plaga
Mosca blanca
Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet
Ăpoca
PrevenciĂł/control
Plantes afectades
Ambient humit i tempera- Fulles picades i descolorides. tures altes i estables Es refugien al revers de les fulles. TambĂŠ produeixen melasses que afavoreixen la transmissiĂł de la negrilla
Tot lâany en climes temperats
Respectant el predadors
Totes
Ambients secs. ExcĂŠs de ramificaciĂł i fullatge tendres
Apareixen en forma dâescut blanc o marron de 4 mm al revers de les fulles i tiges joves. TambĂŠ secreten melassa que va caient a les fulles de sota. Afavoreix la negrilla. Les fulles esgrogueeixen i cauen.
Tot lâany sobretot en els canvis de temps
Controlar el revers de les fulles Combatre eficaçment des del moment de lâapariciĂł
BĂ sicament plantes llenyoses o vivaces de jardĂ.
Cap en concret
Penetra a limbe foliar produint una deformaciĂł. Sâobserven les galeries excavades dins les fulles. Fulles rosegades des del marge Fruits perforats
Finals del hivern i primavera
Controlar el revers de les fulles Combatre eficaçment des del moment de lâapariciĂł
Col, rosers, pastanagues porros, tomĂ quet, pomera, olivera
Cotxinilla
Erugues minadores o devoradores de fulles (larves dâinsectes com mosques, arnes, papallones, escarabats..)
Simptomes i dany
Tractaments fitosanitaris biològics >Mètodes per preparar productes fitosanitaris ⢠Maceració Trossegeu les plantes i deixeu-les en maceració amb aigua freda durant uns dies. Filtreu, diluïu i apliqueu. ⢠Purà fermentat Trossegeu les plantes i poseu-les en remull en un recipient de plà stic amb una tapa no hermètica,
que deixi passar lâaire. Remeneu diĂ riament per oxigenar la barreja durant 14-16 dies. El procĂŠs acaba quan el lĂquid ĂŠs obscur i no fa escuma en sacsejar-lo. Filtreu, diluĂŻu i apliqueu. ⢠PurĂ en fermentaciĂł El procediment ĂŠs igual que el del purĂ fermentat, però se nâatura el procĂŠs al cap de pocs dies. Filtreu, diluĂŻu i apliqueu. ⢠DecocciĂł Deixeu en remull les plantes trossejades en aigua freda durant 24 hores. DesprĂŠs bulliu-les durant 20 minuts i deixeu-les refredar amb el recipient tapat. Filtreu, diluĂŻu i apliqueu.
⢠Infusió Trossegeu les plantes i escaldeu-les amb aigua bullint. Tapeu i deixeu en infusió durant 12 hores. Filtreu, diluïu i apliqueu.
> Observacions generals Les dosis indiquen sempre la quantitat de la planta per litre dâaigua per obtenir un preparat concentrat. Aquest sâhaurĂ de diluir; les dilucions sâindiquen en %. Si la diluciĂł ha de ser del 10%, voldrĂ dir que per preparar 10 l de preparat final diluirem 1 litre de concentrat en 9 l dâaigua. En alguns casos sâaplicarĂ sense diluir. 71
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
E ls preparats es filtren per evitar lâobturaciĂł dels aparells de polvoritzaciĂł. Els filtres han de ser fins, per exemple de cotĂł.
E ls tractaments no es faran a ple sol amb algunes excepcions (per exemple, els tractaments amb cua de cavall o amb all).
tilitzeu sempre que es pugui aigua de pluja o U destil¡lada.
>Tractaments a base de plantes PLANTA/DOSI
MĂTODE DE PREPARACIĂ
DILUCIĂ
APLICACIONS
All Grans: 50 g/l
InfusiĂł
20%
Malalties fĂşngiques, Ă cars i pugons. Polvoritzeu a ple sol tres dies seguits: tambĂŠ ruixeu el terra al voltant de la planta.
Ceba Bulbs: 100 g/l
PurĂ en fermentaciĂł (7 dies)
10%
Malalties fĂşngiques. Polvoritzeu tres dies seguits. TambĂŠ ruixeu el terra al voltant de la planta.
5%
Repel¡leix la mosca de la pastanaga (polvoritzeu preventivament les plantes en procÊs de creixement).
Camamilla Flors seques: 50 g/l
InfusiĂł
10%
Per reforçar les plantes contra les malalties. Polvoritzeu preventivament durant lâetapa de creixement cada 15 dies.
Caputxina Planta fresca: 100 g/l
InfusiĂł
5%
Repel¡lent dels pugons i la mosca blanca.
Donzell Planta fresca: 150 g/l Planta seca: 15 g/l
PurĂ fermentat
20%
Repel¡lent de pugons, erugues, formigues i altres insectes. Polvoritzeu sobre les plantes afectades.
DecocciĂł
20%
Repel¡leix la mosca de la col. Polvoritzeu preventivament.
InfusiĂł
20%
Contra els Ă cars i el rovell (malaltia fĂşngica). Contra els llimacs i els cargols (ruixeu el terra).
72
8. La salut de lâhort
PLANTA/DOSI
MĂTODE DE PREPARACIĂ
DILUCIĂ
APLICACIONS
Ortiga Planta fresca: 100 g/l
PurĂ fermentat
5%
Per reforçar les plantes contra plagues. Polvoritzeu plantes i sòl.
PurĂ en fermentaciĂł (4 dies) + decocciĂł de cua de cavall (0,5 l de concentrat per litre de concentrat dâortiga)
2%
Contra la clorosi dels fruiters. Polvoritzeu durant la brotada.
MaceraciĂł 24 h
Sense diluir
Contra els pugons.
MaceraciĂł 15 dies
20%
Contra els pugons.
DecocciĂł
Sense diluir
Contra els pugons.
PurĂ 12 dies
Sense diluir 3%
PrevenciĂł contra lâarna de la ceba i el porro i els saltironets de les crucĂferes.
25%
Contra els pugons, els minadors i la mosca blanca.
Ruda
Contra pugons i Ă cars (aranya roja).
Fulles fresques: 15 g/l SaĂźc Flors: 50 g/l Tomaquera Brots de la poda. PurĂ: 50 g/l Tintura: 500 g/l dâalcohol Tabac
Tintura. Deixeu macerar 8 dies. Premseu i filtreu
DecocciĂł amb 8 g/l de sabĂł
Contra la mosca del porro i contra els pugons.
60 g/l TramĂşs
Tritureu les llavors i emulsioneules amb oli.
Impedeix que les formigues pugin pels troncs. Impregneu-ne draps i lligueu-los al voltant dels troncs.
73
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
> Tractaments amb productes no vegetals PRODUCTE SabĂł de potassa
MĂTODE DE PREPARACIĂ
APLICACIONS
Dissoleu 20 g /l de sabĂł en pasta o 50 ml/l de sabĂł lĂquid.
Contra els pugons, les cotxinilles, els trips i la mosca blanca.
Dissoleu 20 g (o 50 ml) de sabĂł en 1 l dâaigua. Afegiu 50 ml dâalcohol de cremar, una culleradeta de calç i una de sal.
Contra les erugues. Polvoritzeu sobre les plantes afectades.
(*) Ăs molt interessant lâacciĂł del sabĂł potĂ ssic ja que permet controlar les plagues, sobretot si sâagafen a temps. Ăs un sabĂł natural fet amb olis reciclats i potassa i es pot utilitzar tambĂŠ per a la higiene corporal (per rentar-se les mans); la seva aplicaciĂł ĂŠs totalment inofensiva en les persones. Aquest sabĂł es pot trobar en algunes drogueries o es pot demanar directament a fĂ brica (vegeu la llista de recursos, apartat adreces).
> Altres mètodes ⢠Contra cargols i llimacs - Recipients enterrats amb cervesa. - Teules o totxanes que serveixin dâamagatall en les hores de sol. ⢠Contra les formigues - Trampes enterrades dâaigua i mel. ⢠Productes comercials biològics Existeixen en el mercat tot un seguit de productes autoritzats per al control de malalties i plagues aptes per usar-los en cultius ecològics (cal mirar especĂficament lâetiquetatge).
74
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
75
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
SelecciĂł i reconeixement de lâespai de lâhort El treball a lâhort comença amb la caracteritzaciĂł de lâindret que hi destinarem. Sâhan de tenir en compte els elements segĂźents: el sol, el sòl, el pendent, lâaigua, la vegetaciĂł existent i els animals que hi viuen o el visiten.
CONTINGUTS Sol El sol ĂŠs un dels factors limitadors del creixement i desenvolupament de les plantes hortĂcoles. Sense sol no hi ha hort.
Sòl Les hortalisses, en la seva gran majoria, requereixen sòls fèrtils.
Pendent Ăs la inclinaciĂł de la superfĂcie del sòl.
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quina ĂŠs lâorientaciĂł mĂŠs apropiada per situar lâhort? ⢠En lâhemisferi sud es mantĂŠ aquesta mateixa orientaciĂł? ⢠Per què determinades espècies hortĂcoles se sembren durant la tardor i altres a la primavera? ⢠En un entorn urbĂ un excĂŠs dâinsolaciĂł pot tenir algun efecte sobre les plantes ?
⢠Realitzar un plĂ nol del lloc i definir: el recorregut del sol al llarg del dia (amb lâajuda dâun gnòmon), els punts cardinals, la quantitat dâhores de sol diĂ ries... ⢠Comparar aquestes mesures amb les de distintes estacions. ⢠Registrar la temperatura mitjana diĂ ria (la del pronòstic meteorològic o la registrada a lâescola). ⢠Registrar lâombra que projecten sobre lâhort els arbres o els edificis propers a distintes hores del dia i al llarg de les estacions de lâany.
⢠Quines caracterĂstiques, a mĂŠs de ser fèrtil, ha de tenir un sòl per al bon desenvolupament de les plantes hortĂcoles? ⢠Per què es practica la rotaciĂł de cultius en un hort ecològic?
⢠Investigar si el sòl on es farĂ lâhort ĂŠs arenĂłs, argilĂłs, si tĂŠ pedres, si sâinunda desprĂŠs dâuna pluja. ⢠Observar si lâaigua de pluja sâhi acumula i, si cal, cap a on va. ⢠Observar i registrar si el sòl estĂ cobert per vegetaciĂł o despullat.
⢠Per què es tĂŠ en compte el pendent en el moment de decidir lâorientaciĂł dels bancals en zones agrĂcoles de pendents pronunciats? ⢠Quines serien les conseqßències de no considerar-lo?
⢠Mesurar el pendent amb lâajuda dâun clinòmetre (% dâinclinaciĂł del terreny). ⢠Dissenyar la distribuciĂł dels bancals a lâhort tenint en compte la direcciĂł del pendent.
⢠Totes les espècies hortĂcoles tenen els mateixos requeriments hĂdrics? ⢠Quins sĂłn els sistemes de regadiu que utilitzen els horts que proveeixen verdures a la teva ciutat? ⢠I en altres zones del paĂs? ⢠Dâon obtenen lâaigua? ⢠Quin ĂŠs el sistema mĂŠs eficient?, i el mĂŠs econòmic? ⢠Com podem definir la freqßència del reg ? SerĂ la mateixa durant tot lâany? De quins factors dependrĂ ? ⢠Com reduĂŻm la contaminaciĂł de les aigĂźes en un hort ecològic?
⢠Estudiar diferents procediments per transportar lâaigua fins a lâhort. ⢠Estudiar els requeriments dâaigua de diferents plantes. ⢠Buscar informaciĂł sobre la contaminaciĂł de les aigĂźes superficials i subterrĂ nies a causa de lâĂşs de pesticides i fertilitzants. ⢠Realitzar regularment mesures dels graus dâhumitat de la terra i la seva evoluciĂł.
Aigua Lâaigua ĂŠs un altre dels factors limitadors per al creixement i desenvolupament de les plantes hortĂcoles. Sense aigua no hi ha hort. Ăs necessari considerar la presència dâuna font dâaigua propera a lâhort.
76
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
CONTINGUTS
PROBLEMES
ACTIVITATS
VegetaciĂł Sovint, lâespai destinat a lâhort estĂ rodejat plantes llenyoses (arbres i arbustos) i el seu sòl cobert per vegetaciĂł herbĂ cia. Les caracterĂstiques de la vegetaciĂł, que responen a un determinat moment del seu cicle de vida, es modifiquen al llarg de les estacions de lâany. Alguns arbres perden les seves fulles durant la tardor i dâaltres les conserven durant tot lâany.
⢠Què ĂŠs una planta llenyosa? ⢠Què ĂŠs una planta herbĂ cia? ⢠En què es diferencien? ⢠Per què algunes espècies herbĂ cies sĂłn verdes en un moment de lâany i desprĂŠs sâassequen? ⢠Dâon surt el color groc, vermell o marrĂł dâuna fulla verda que sâasseca a la tardor? ⢠Com han arribat les plantes herbĂ cies a lâhort de lâescola?
⢠Dissenyar la distribuciĂł dels solcs tenint en compte la influència dels arbres. ⢠Registrar els canvis que sofreix la vegetaciĂł herbĂ cia al llarg de les estacions de lâany. ⢠Reservar un petit sector de lâhort sense treballar per continuar les observacions durant tot lâany. ⢠Extreure la clorofil¡la de la fulla (plantes de fulles caduques) i a travĂŠs dâuna cromatografia identificar altres components que hi sĂłn presents
⢠Com podrĂ influir la presència dâanimals sobre el desenvolupament normal de lâhort? ⢠Quins animals poden afavorir la collita i quins poden perjudicar-la? ⢠Quines relacions sâestableixen entre els ĂŠssers vius de lâhort? ⢠Com podem afavorir la biodiversitat de lâhort?
⢠Identificar en el lloc rastres de la seva presència. ⢠Observar alguna caracterĂstica del seu comportament: si solen venir a menjar en aquest lloc, què mengen, etc. ⢠Classificar els animals en Ăştils o perjudicials per les plantes.
⢠Quins factors climĂ tics podran afavorir o perjudicar les plantes de lâhort?
⢠Construir, instal¡lar i utilitzar alguns instruments meteorològics:
Animals A lâhort, hi viuen (o ĂŠs visitat per) animals domèstics (gossos i gats), aus, insectes...
Clima El clima influeix en el creixement i desenvolupament de les plantes.
⢠El vent, lâexcĂŠs o manca de sol i/o dâhumitat...? ⢠El clima influeix de la mateixa manera en lâhort de lâescola que en els camps dâun agricultor? ⢠Quines sĂłn les conseqßències dels factors climĂ tics sobre lâagricultura, el consum i lâalimentaciĂł als paĂŻsos rics? I als paĂŻsos pobres?
⢠Pluviòmetre (volum dâaigua recollida). ⢠Anemòmetre de cassoletes (velocitat del vent). ⢠Penell (direcciĂł del vent). ⢠Se suggereix comprar un termòmetre de mĂ xima i mĂnima per realitzar les mesures de temperatura. ⢠Registrar fenòmens meteorològics. ⢠Descriure les caracterĂstiques del microclima on es troba el centre i lâhort i comparar-lo amb el de la ciutat. ⢠Cercar informaciĂł sobre els efectes del clima en lâagricultura.
77
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
PreparaciĂł del sòl Lâactivitat dâaquesta etapa comença amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetaciĂł existent. Posteriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sòl. Finalment sâaporta matèria orgĂ nica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sòl amb una capa de material vegetal sec o fresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...).
CONTINGUTS Gènesi del sòl. Roques i minerals Les roques i minerals que cobrien la capa superficial de la terra van sofrir una sèrie de modificacions (fĂsiques i quĂmiques) que donaren origen a un material no consolidat. El sòl ĂŠs el producte de la interacciĂł dâaquest material amb el clima i els ĂŠssers vius, especialment la vegetaciĂł, del lloc.
Horitzons Al sòl, sâhi diferencien capes, mĂŠs o menys paral¡leles a la superfĂcie, amb caracterĂstiques variables (textura, color, espessor...), que reben el nom dââhoritzonsâ.
78
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Com ĂŠs el procĂŠs de formaciĂł dâun sòl? ⢠Quina ĂŠs la influència dels factors formadors segĂźents: les roques, el clima, la vegetaciĂł, el relleu i lâactivitat humana? ⢠Què sĂłn les roques? ⢠Quin ĂŠs el seu origen? ⢠Com es deuen haver format? ⢠SĂłn totes iguals? ⢠Canvien amb el pas del temps? ⢠Quins sĂłn els possibles agents que en produeixen el trencament de les roques ?
⢠Observar excavacions dâedificis en construcciĂł. ⢠Observar lâefecte de les arrels en els murs dâedificis vells, clavegueres, voreres, etc. ⢠Reproduir amb guix i llavors lâefecte de lâerosiĂł. ⢠Organitzar una col¡lecciĂł de roques.
⢠Tots els sòls tenen el mateix perfil? ⢠Quina Ês la raó dels diferents colors? ⢠Com hi penetren les arrels? ⢠Com han arribat els fòssils fins allà ?
⢠Realitzar un pou o observar lâexcavaciĂł dâun edifici en construcciĂł i identificar les capes que formen el perfil del sòl. ⢠Observar i mesurar el gruix de cada horitzĂł. ⢠Descriure els colors de les diferents capes. ⢠Observar fins on arriben les arrels i la humitat. ⢠Explorar la presència dâanimals (o restes dâanimals) i de fòssils. ⢠Analitzar si sĂłn dâorigen animal o vegetal.
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
CONTINGUTS ComposiciĂł del sòl Al sòl es pot distingir: una part sòlida (constituĂŻda per una fracciĂł mineral i una altra dâorgĂ nica) i espais lliures (que poden estar ocupats per aigua o aire). La fracciĂł mineral presenta partĂcules de diverses grandĂ ries: sorra (fracciĂł mĂŠs gruixuda), llim (fracciĂł intermèdia) i argila (fracciĂł mĂŠs fina). Propietats fĂsiques: textura i plasticitat Textura ĂŠs la proporciĂł de sorra, llim i argila que contĂŠ una determinada mostra de sòl. Plasticitat: ĂŠs la capacitat del sòl per ser modelat. Lâargila humida ĂŠs lâĂşnic material plĂ stic en el sòl. Propietats fĂsiques: color La roca mare, el contingut de matèria orgĂ nica i la condiciĂł del drenatge sĂłn propietats del sòl que estan relacionades amb el seu color. Aigua del sòl InfiltraciĂł Ăs la velocitat de penetraciĂł de lâaigua en el sòl.
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quin ĂŠs el component que es troba en major proporciĂł en una mostra de sòl de lâhort?
⢠Investigar la composiciĂł del sòl de lâhort. ⢠Comparar amb diferents mostres.
⢠Quina possibilitat tĂŠ de ser modelat el sòl de lâhort? ⢠Com ĂŠs la seva textura i plasticitat?
⢠Definir la sensaciĂł al tacte (textura) que deixen les mostres humides al terra, preses a diferents profunditats. ⢠Determinar quina ĂŠs la mĂŠs i la menys suau. ⢠Modelar i posteriorment determinar si lâobjecte mantĂŠ la seva forma; si, quan sâeixuga, es torna dur, es clivella o es descompon.
⢠Quines propietats tÊ un sòl si Ês marró fosc, gris o vermell?
⢠Registrar el color del sòl de lâhort. ⢠Buscar informaciĂł per explicar les propietats dâun sòl a partir del seu color.
⢠En un hort (A), amb un sòl predominantment sorrenc i en un altre hort (B), amb un sòl predominantment argilĂłs, es desenvolupen cultius de pastanagues. En ambdĂłs cau una pluja torrencial. A lâhort A (amb sorra) seân cullen 40 tn/ha i a lâaltre (B), argilĂłs, 5 tn/ha. Quina podria ser la causa de la diferència de rendiment? ⢠Quines sĂłn les caracterĂstiques ideals que hauria de tenir un sòl destinat al cultiu de pastanagues? ⢠I les del destinat al cultiu de bledes?
⢠Mesurar la velocitat de penetraciĂł de lâaigua en les mostres de sòl en les quals va ser definida la seva composiciĂł. ⢠Formular hipòtesis sobre els possibles motius que causen que les velocitats siguin diferents. ⢠Esbrinar com influeix aquesta caracterĂstica sobre la freqßència de regadiu. ⢠Cercar major informaciĂł en textos sobre el tema.
79
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
CONTINGUTS ErosiĂł eòlica i hĂdrica LâerosiĂł ĂŠs lâacciĂł degradant del vent i de lâaigua a la qual estan subjectes els sòls sense vegetaciĂł i/o amb pendents pronunciats.
Matèria orgĂ nica del sòl La matèria orgĂ nica del sòl estĂ composta per micro i mesoorganismes, arrels de plantes, tot material provinent dâorganismes morts i els seus productes de transformaciĂł, descomposiciĂł i resĂntesi. La matèria orgĂ nica estĂ descomposta per acciĂł dels microorganismes i produeix, dâuna banda, elements minerals i, de lâaltra, humus complexos. Aquests compostos, dâestructura molt complexa i estable, es descomponen, però molt mĂŠs lentament que la matèria orgĂ nica fresca.
80
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠DesprĂŠs de forts vents, en quin sòl es trobaran mĂŠs evidències de la seva acciĂł: en un dâargilĂłs o en un sòl amb mĂŠs sorra? (Considerar igualtat en la resta dels factors ambientals.) Per què? ⢠Què passaria en els mateixos sòls si caiguĂŠs una pluja torrencial? ⢠Quina funciĂł compleix la coberta vegetal col¡locada sobre el sòl de lâhort desprĂŠs dâhaver-lo remogut. ⢠Si el terreny tĂŠ un pendent pronunciat, com es podria atenuar lâacciĂł del vent i/o de lâaigua sobre el sòl?
⢠Dissenyar una experiència per saber si sâerosiona de la mateixa manera un sòl despullat que un amb vegetaciĂł. Per exemple: col¡locar en una safata terra sola i, en una altra, una porciĂł de terra amb vegetaciĂł. Regar abundantment amb una mateixa quantitat dâaigua i a una altura similar. Descobrir quina de les dues safates tindrĂ forats mĂŠs profunds. ⢠Comparar la quantitat i el color de lâaigua recollida en ambdĂłs casos. ⢠Esbrinar què passa si es modifica lâangle dâinclinaciĂł de les safates. ⢠Dissenyar una experiència per comprovar els efectes de lâerosiĂł eòlica. ⢠Suggeriments per al model: omplir les safates amb terra sorrenca. Sembrar escarola o sègol. Col¡locar un ventilador o un assecador de cabells de manera que la direcciĂł del vent sigui horitzontal. Treure conclusions.
⢠Què vol dir compostar? ⢠Quins materials es poden compostar? ⢠Quin ĂŠs el procĂŠs que succeeix dins dâun compostador? ⢠Quins factors sĂłn determinants per completar el cicle que sâinicia amb la matèria orgĂ nica i finalitza amb lâadob? ⢠Com beneficia a les plantes crĂŠixer en un sòl ric en compost ?
⢠Descriure el procÊs. ⢠Fer un control de les diferents variables. ⢠Registrar les dades. ⢠Representar-les grà ficament. ⢠Extreure conclusions
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
CONTINGUTS Animals del sòl Al sòl hi conviuen diferents invertebrats: artròpodes, moluscs i anèl¡lids.
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quin ĂŠs el cicle de vida dels artròpodes?, i el dels moluscs?, i el dels anèl¡lids? ⢠De què sâalimenten en cada estadi? ⢠Si sâalimenten de material vegetal viu, seâls haurĂ de combatre? ⢠Per què i com es farĂ ? ⢠Qui se nâalimenta?
⢠Definir el lloc en què seâls troba: capes superficials, capes mĂŠs profundes, sota les fulles, protegits sota una pedra. ⢠Registrar les caracterĂstiques del lloc: humit/sec, protegit/ desprotegit, fosc/lluminĂłs. ⢠Observar si es troba sol o amb altres individus de la mateixa espècie o amb altres espècies; si viu en aquest lloc o hi va per cercar aliment o per capturar una presa. ⢠Determinar la seva reacciĂł immediata en el moment en què seâl visualitza: fuig, es fa el mort, emet sons, ĂŠs agressiu... ⢠Observar i descriure les seves caracterĂstiques externes. ⢠Identificar-lo amb ajuda dâuna clau de determinaciĂł dâorganismes del sòl. ⢠Reproduir el seu hĂ bitat.
81
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
SEMBRA I PLANTACIĂ Una vegada conclosa la preparaciĂł del sòl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses. En aquesta etapa es poden estudiar les distintes formes de reproducciĂł, la formaciĂł de nous individus. Aquesta es pot dur a terme de diferents maneres: a partir de llavors -reproducciĂł sexual- o a partir dâòrgans vegetatius (tiges, fulles, arrels) -reproducciĂł asexual-.
CONTINGUTS Llavors CaracterĂstiques externes i estructura interna Les llavors varien de grandĂ ria, des de gairebĂŠ invisibles fins a alguns centĂmetres. Les parts essencials sĂłn el tegument, lâembriĂł i el teixit dâemmagatzematge de substĂ ncies de reserva..
GerminaciĂł Ăs el procĂŠs pel qual lâembriĂł reprèn el seu creixement fins que la plĂ ntula sâestableix. En les etiquetes dels envasos de llavors, hi figura la data de venciment.
82
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quina Ês la funció que compleix cada una de les parts de la llavor? ⢠Com podem contribuir a conservar les varietats autòctones? ⢠Perquè Ês important la conservació de les varietats autòctones? ⢠Com pot influir la introducció de llavors transgèniques sobre la biodiversitat local? I en el desenvolupament social i econòmic local?
⢠Agrupar llavors segons diferents criteris: duresa, grandĂ ria, color, forma, textura... ⢠Tallar llavors per la meitat, observar i registrar com sĂłn per dins. ⢠Formular hipòtesis sobre el creixement dâuna planta. ⢠Relacionar les diferents parts dâuna llavor i el creixement dâuna planta. ⢠Experimentar amb tècniques de deshidrataciĂł i conservaciĂł de llavors. ⢠Cercar dâinformaciĂł sobre conservaciĂł del patrimoni genètic. ⢠Organitzar un debat sobre els transgènics (organismes modificats genèticament).
⢠Quina ĂŠs la seqßència dâapariciĂł de les distintes parts dâuna planta?
⢠Anticipar, des que se sembra, els canvis que sofreixen les plantes de raves al llarg del seu cicle de creixement i desenvolupament (des de llavor a llavor). ⢠Representar grĂ ficament aquesta anticipaciĂł. ⢠Comparar aquest registre amb el realitzat amb les plantes de raves de lâhort al llarg del cicle de creixement i desenvolupament. ⢠Fer germinadors: registrar la seqßència dâapariciĂł de les distintes parts dâuna planta i caracteritzar-les.
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
CONTINGUTS Condicions requerides per a la germinaciĂł Les llavors requereixen determinades condicions ambientals per germinar.
USOS Les llavors poden ser utilitzades com a aliment, per a lâobtenciĂł dâolis industrials i comestibles, en la fabricaciĂł de tintures, etc. DISPERSIĂ El vent, lâaigua, els animals, lâhome i lâobertura explosiva dâalguns fruits sĂłn els mecanismes de dispersiĂł de fruits i llavors. REPRODUCCIĂ ASEXUAL
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quines prĂ ctiques agrĂcoles es poden realitzar tant per evitar com per controlar aquest efecte? ⢠Quina influència tĂŠ sobre lâemergència de les plĂ ntules? ⢠Als 5 dies dâhaver sembrat un sobre de raves, varen emergir nomĂŠs dues plĂ ntules. Quines podrien ser les causes?
⢠Dissenyar experiments per corroborar la influència dels factors ambientals en el procÊs de germinació: llum, aigua, substrat, temperatura...
⢠Quines llavors sĂłn utilitzades com a aliment? ⢠I per a lâobtenciĂł dâolis industrials, comestibles i de tintures?
⢠Cercar informaciĂł a envasos de diferents productes per esbrinar si sâelaboren amb algun tipus de llavor.
⢠Durant la primavera varen aparèixer cards i trèvols. A què es deu?
⢠Dissenyar i construir models de fruits o llavors que suren a lâaigua, que sâadhereixin a la nostra roba o a la pell dâun animal, que siguin transportades pel vent, que siguin dispersades per lâexplosiĂł dâun fruit, que siguin menjades per un animal i desprĂŠs excretades...
⢠Com es reprodueixen les maduixes, lâall, la patata i les carxofes? ⢠Les plantes que envolten lâhort es poden tambĂŠ reproduir de forma asexual ?
⢠Col¡locar en aigua diferents tiges, arrels, fulles, etc. i observar els seus canvis. ⢠Fer un petit viver utilitzant diferents tècniques de reproducció asexual (divisió de mata, esqueixos, rizomes,...)
83
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIU DesprĂŠs de treballar intensament en la preparaciĂł del sòl i en la sembra, comença una llarga etapa en la qual les activitats a realitzar sĂłn: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar... Durant el cicle de creixement i desenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfològics i fisiològics. En aquesta etapa, es poden estudiar els diferents requeriments de les plantes, alguns processos -fotosĂntesi-, la seqßència del cicle vital, les caracterĂstiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc.
CONTINGUTS Aigua Les plantes requereixen aigua. Lâaigua hi circula pel xilema -teixit de conducciĂł-, sâevapora pels espais intercel¡lulars de la fulla i es difon com a vapor dâaigua, a lâatmosfera, a travĂŠs dels estomes. La quantitat dâaigua que flueix depèn de la seva disponibilitat en el sòl, de les caracterĂstiques de la planta (desenvolupament radicular, presència dâespines, teixits amb capacitat per acumular-ne, cutĂcules gruixudes, etc.) i de les condicions atmosfèriques (temperatura, velocitat del vent, concentraciĂł del vapor dâaigua, entre dâaltres). Les plantes utilitzen lâaigua per poder realitzar tots els seus processos metabòlics. AixĂ, per completar lâaportaciĂł dâaigua realitzada per les pluges i mantenir el sòl amb un nivell dâhumitat adequat, es rega.
84
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Si un cultiu dâenciams creix en un sòl predominantment de sorra i un altre cultiu idèntic ho fa en un sòl molt predominantment argilĂłs, quin dels dos sâha de regar amb mĂŠs freqßència? ⢠A què pot ser degut que aquesta freqßència sigui diferent a lâhivern i a lâestiu? ⢠Quines sĂłn les barreres que tenen les plantes per evitar la transferència de vapor dâaigua de la fulla a lâatmosfera? ⢠De tota lâaigua que absorbeix una planta quin % sâallibera a travĂŠs de la fulla i quin % sâutilitza en els processos metabòlics?
⢠Portar algunes males herbes i hortalisses de lâhort. Comparar la densitat, la profunditat i lâextensiĂł de les arrels dâunes i altres. Treure conclusions. ⢠Inventar una planta que pugui extreure aigua a 50 cm de la superfĂcie del sòl, una altra que pugui viure en un desert, una altra que pugui viure en un lloc on faci molta calor i plogui poc. ⢠Fer crĂŠixer diferents tipus de plantes en recipients que tinguin una cara transparent que permeti veure el desenvolupament de les arrels.
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
CONTINGUTS Nutrients Les arrels de la planta absorbeixen aigua i substĂ ncies minerals dissoltes. Aquestes substĂ ncies minerals provenen fonamentalment de la descomposiciĂł de la matèria orgĂ nica, per acciĂł dels microorganismes. NomĂŠs una petita part de la fracciĂł mineral del sòl ĂŠs aprofitada. Un error freqĂźent ĂŠs considerar que les plantes poden prendre per elles mateixes les substĂ ncies orgĂ niques del sòl. NomĂŠs els microorganismes sĂłn capaços dâutilitzar la matèria orgĂ nica com a font de matèria i energia. A mĂŠs, perquè els nutrients siguin profitosos per als vegetals han de presentar-se en forma iònica: el nitrogen com a nitrat i amoni; el fòsfor com a fosfat; etc. Aquests elements minerals absorbits per la planta sĂłn utilitzats en diferents processos: el nitrogen en la sĂntesi de proteĂŻnes; el fòsfor en la transmissiĂł de lâenergia; el potassi en la regulaciĂł de la fotosĂntesis, entre altres. Les verdures que es cultiven a lâhort tenen diferents requeriments nutritius. Algunes sĂłn mĂŠs exigents, com lâespinac, lâenciam i la pastanaga, i altres menys, com els pèsols. En els horts, una manera habitual de fertilitzar el sòl ĂŠs agregant-hi compost. La seva fabricaciĂł consisteix a sotmetre residus orgĂ nics a un procĂŠs de descomposiciĂł.
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Per què no ĂŠs recomanable realitzar el mateix cultiu en el mateix lloc, de manera consecutiva (per exemple, âenciam sobre enciamâ)? ⢠Com ĂŠs el procĂŠs de descomposiciĂł de la matèria orgĂ nica? ⢠De quines maneres diferents es pot fertilitzar un sòl? ⢠Quins sĂłn els avantatges i els inconvenients dels diferents mètodes?
⢠Fabricar compost a petita escala. ⢠Discutir què succeiria en un ecosistema si no existissin els descomponedors
85
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
CONTINGUTS FotosĂntesi El procĂŠs fotosintètic ĂŠs un concepte teòric i complex que no es pot aprendre mitjançant lâobservaciĂł empĂrica. Tenint un hort a lâescola, suggerim prestar atenciĂł a la influència del sol, lâaigua, els nutrients i la temperatura sobre el creixement i desenvolupament de les plantes. Les parts verdes dels vegetals transformen lâenergia solar en energia quĂmica en incorporar a les substĂ ncies que ja sĂłn dins de la planta el diòxid de carboni que prenen de lâatmosfera. Sintetitzen aixĂ hidrats de carboni simples, i a partir dâaquests produeixen la resta de molècules orgĂ niques complexes. Aquest procĂŠs estĂ regulat tant per factors externs com interns: temperatura, intensitat de la llum, disponibilitat dâaigua i nutrients, distribuciĂł de les fulles, quantitat de pigments fotosintètics, entre altres. Les molècules orgĂ niques complexes es distribueixen entre els òrgans de la planta (fulles, tiges, arrels, flors i fruits) segons lâespècie, lâetapa de creixement, el desenvolupament en què es troben i les condicions ambientals. Una prĂ ctica de lâagricultura orgĂ nica consisteix a cobrir amb una capa de material vegetal la superfĂcie del sòl desprĂŠs de sembrar. Una vegada emergides les plĂ ntules, es descobreixen. Seqßència flor - fruit - llavor A la flor es produeix la fecundaciĂł dels òvuls pels grans de pol¡len. Els òvuls fecundats maduren i es transformen en llavors. A la vegada, lâovari madur, que contĂŠ els òvuls fecundats, donarĂ origen al fruit (angiospermes).
86
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Com influeixen en el creixement i el desenvolupament dâuna planta la llum i la temperatura? ⢠Per què es cobreix el sòl per al control de males herbes? ⢠Quins serien els inconvenients de no descobrir el bancal sembrat?
⢠Sembrar un bancal dâenciams que rebi 6 hores de sol, i un altre que en rebi nomĂŠs 1 hora diĂ ria. Comparar la grandĂ ria de les plantes en el moment de collir. ⢠Utilitzant els registres estacionals de la quantitat dâhores de sol diĂ ries i la temperatura mitjana diĂ ria, comparar: ⢠El ritme de creixement de les fulles dâenciam dâun cultiu sembrat al maig i lâaltre a lâoctubre. ⢠El temps fins a la collita dâun cultiu de raves sembrat en les mateixes dates. ⢠Treure conclusions. ⢠Determinar quant pesa una planta dâenciam al cap de dos mesos dâhaver estat sembrada, i en el moment de la collita.
⢠Quina part de la planta ens mengem?
⢠Realitzar una visita al mercat o portar una à mplia varietat de vegetals. ⢠Observar, descriure, classificar. ⢠Reconèixer si el que mengem Ês un fruit, una flor, llavors, fulles...
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
CONTINGUTS
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quines caracterĂstiques de les plantes hortĂcoles sâhan de reconèixer per eliminar les males herbes? ⢠Quins sĂłn els passos que cal seguir per conèixer si implica algun risc en el creixement i desenvolupament dels vegetals la presència de larves, pupes, ous, etc.?
⢠Registrar la forma de les primeres fulles i de les fulles vertaderes de les verdures de lâhort. ⢠Definir la composiciĂł vegetal de lâhort (incloure plantes hortĂcoles i males herbes). ⢠Identificar la presència de larves i pupes. ⢠Esbrinar de què sâalimenten.
EstratificaciĂł Fa referència a la distribuciĂł en sentit vertical dels individus dâuna comunitat, tant aèria com soterrĂ nia.
⢠Quins i quants sĂłn els estrats que es poden identificar a lâhort?
⢠Esquematitzar els estrats aeris de lâhort a la primavera. ⢠Esquematitzar els estrats soterranis de lâhort.
AbundĂ ncia Fa referència al nombre dâindividus dâuna poblaciĂł en un lloc determinat.
⢠LâabundĂ ncia de males herbes perjudicarĂ les plantes hortĂcoles? ⢠SerĂ necessari combatre-les?
⢠En una superfĂcie aproximada de 50 x 50 cm, determinar lâabundĂ ncia de verdures i de males herbes. ⢠Establir el percentatge dâunes i dâaltres.
⢠Quines sĂłn les caracterĂstiques morfològiques de les plantes dâespinacs que exigeixen un control rigorĂłs de les males herbes per obtenir un rendiment adequat? ⢠Perquè en un hort ecològic es practica lâassociaciĂł de cultius i quina relaciĂł tĂŠ amb la competència?
⢠Comparar el creixement de les plantes dâun bancal dâespinacs esclarissats (on la distĂ ncia entre plantes ĂŠs de 25 cm) i un altre sense esclarissar. ⢠Justificar.
CARACTERĂSTIQUES DE LA COMUNITAT Per comprendre com ĂŠs i com funciona la comunitat biòtica de lâhort cal reconèixer-la, delimitar-la i descriure-la. ComposiciĂł Per definir-la ĂŠs necessari conèixer les espècies vegetals cultivades i espontĂ nies i/o les espècies animals que hi podem observar. Respon a la pregunta què hi ha? Ăs indispensable identificar-les en diferents èpoques de lâany, ja que les comunitats presenten aspectes estacionals diferents: estat de llavor, vegetatiu, floraciĂł; ous, pupes, larves dâinsectes, individus adults, etc.
ALGUNES RELACIONS ENTRE INDIVIDUS DâUNA O MĂS ESPĂCIES Competència El creixement i el desenvolupament de les plantes de lâhort pot disminuir en competir entre elles per recursos escassos. Els factors pels quals competeixen sĂłn lâaigua, els nutrients, la llum, els agents pol¡linitzadors, lâespai, entre altres. AixĂ, per exemple, quan sembrem raves de manera molt densa, alguns no arriben a formar-se; les fulles dels enciams que creixen molt juntes sĂłn petites i groguenques... Una prĂ ctica comuna en lâhorticultora ĂŠs eliminar les plantes en excĂŠs.
87
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
CONTINGUTS Simbiosi Ăs una relaciĂł en què dues espècies es veuen afavorides com a resultat de la seva coexistència. Per exemple, les plantes de pèsols solen relacionar-se amb un microorganisme del sòl (Rhizobium). Aquest bacteri habita en lâarrel dels pèsols. En aquesta relaciĂł, els pèsols subministren hidrats de carboni als bacteris i aquests proveeixen la planta de les substĂ ncies nitrogenades. AixĂ, els pèsols poden competir mĂŠs favorablement amb les males herbes, ja que, en tenir un subministrament extra de nitrogen, podran tenir un major ritme de creixement. Parasitisme Ăs la relaciĂł que sâestableix quan un individu dâuna espècie viu tota la seva vida o gran part dâaquesta a costa o alimentant-se dâun individu dâuna altra espècie, causant-li danys, però sense que necessĂ riament el mati. DepredaciĂł Ăs la relaciĂł que sâestableix quan un individu dâuna espècie mata i/o devora individus dâaltres espècies , de manera total o parcial. Els depredadors que causen majors danys a les plantes de lâhort sĂłn les formigues i els llimacs; tambĂŠ el visiten depredadors benèfics com la marieta, la xinxa i dâaltres que sâalimenten dâanimals que sĂłn perjudicials per als cultius.
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠En quins altres individus es produeixen relacions simbiòtiques?
⢠Detectar en les plantes de pèsols de lâhort com es manifesta la relaciĂł pèsol-Rhizobium. ⢠Investigar altres casos de relacions simbiòtiques.
⢠Quines sĂłn les relacions de parasitisme que poden donar-se en un hort? ⢠Com seâls pot identificar?
⢠Detectar la presència de parĂ sits en les plantes de lâhort. ⢠Investigar altres casos de parasitisme.
⢠Quins sĂłn els avantatges i els inconvenients dâun mètode de control biològic i dâun altre de quĂmic, per controlar les plagues de lâhort?
⢠Detectar la presència de depredadors. ⢠Esquematitzar la cadena alimentĂ ria de lâhort el mes de juny i comparar-la amb la del mes de novembre.
Les etapes necessĂ ries per al funcionament del âsistema ecològic hortâ sĂłn: 1) recepciĂł dâenergia i matèria; 2) producciĂł de matèria orgĂ nica pels productors; 3) consum dâaquesta matèria pels consumidors i la seva posterior elaboraciĂł; 4) descomposiciĂł de la matèria orgĂ nica en els seus components inorgĂ nics, i 5) transformaciĂł dâaquests en formes aprofitables per a la nutriciĂł dels productors. Però quina ĂŠs la recepciĂł dâenergia i matèria necessĂ ries perquè el âsistema hortâ funcioni? LâENERGIA SOLAR, LâESFORĂ CORPORAL, ELS ADOBS, LES LLAVORS, LâAIGUA, ELS PESTICIDES ORGĂNICS⌠88
9. Suggeriments per integrar lâhort a lâaula i al laboratori
COLLITA I ELABORACIĂ DE PRODUCTES DesprĂŠs de molts mesos de feina intensa, arriba el moment de la collita i de les possibles transformacions dels productes.
CONTINGUTS
PROBLEMES
ACTIVITATS
Collita La collita consisteix a recol¡lectar els fruits o altres parts dâuna planta, quan tenen una maduresa o desenvolupament apropiats per ser consumits. Hi ha diferents mètodes de collita. Per exemple, quan es cullen raves sâarrenca la planta sencera; en els pèsols, es cullen nomĂŠs els fruits madurs, i, en el cas del julivert, es tallen les fulles.
⢠En quin moment del cicle de creixement i desenvolupament es fa la collita de les diverses plantes de lâhort? ⢠Per què es cullen en diferents moments? ⢠Com agruparĂem les plantes que es consumeixen segons aquests mètodes de collita?
⢠Investigar en textos els motius de les diverses estratègies de collita. ⢠Comparar la longitud del cicle fins al moment de collita dels diferents vegetals. ⢠Tenir en compte aquestes dades en la planificació del calendari anual de collita.
⢠Dâon vĂŠnen i on es comercialitzen els productes que consumim? ⢠Quins sĂłn els avantatges (econòmics, socials, ambientals, sobre la salutâŚ) de consumir productes locals i ecològics? ⢠Com es poden reconèixer els productes cultivats de forma ecològica? ⢠Quina diferència hi ha entre lâagricultura ecològica i la integrada ?
⢠Esbrinar el procĂŠs de comercialitzaciĂł a la vostra ciutat. ⢠Indicar les zones productores de verdures i hortalisses. ⢠Investigar i representar en un grĂ fic les variacions estacionals en el preu del tomĂ quet o dâaltres productes (es poden obtenir aquestes dades a les botigues del barri). ⢠Pensar tres raons per les quals es produeixen aquestes variacions estacionals. ⢠Comparar els preus dels productes que vĂŠnen dâhorts ecològics i dâaltres que utilitzen tècniques convencionals. Justificar les causes. ⢠Entrevistar productors dâhorts que utilitzen tècniques diverses i analitzar els seus arguments.
ComercialitzaciĂł Ăs el circuit que recorren els productes, des del productor fins que arriba al consumidor final. En el procĂŠs de comercialitzaciĂł dels productes de lâhort, hi poden intervenir diferents agents.
89
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
CONTINGUTS IndustrialitzaciĂł Per preservar els aliments sâutilitzen distintes tècniques de transformaciĂł i dâemmagatzematge. Existeix una reglamentaciĂł que obliga a incorporar en els envasos tota una sèrie dâinformaciĂł relativa al producte (ingredients, informaciĂł nutricional, data de caducitat, procĂŠs dâelaboraciĂł...) i al fabricant El transport moltes vegades tambĂŠ forma part dâaquest procĂŠs, amb el conseqĂźent consum energètic que això representa.
Consum La disponibilitat de productes que provenen dels horts ĂŠs Ă mplia i variada, però no tots es consumeixen en la mateixa quantitat. Lâanomenada cuina mediterrĂ nia incorpora molts productes hortĂcoles.
90
PROBLEMES
ACTIVITATS
⢠Quins processos industrials es realitzen per transformar i conservar els productes de lâhort? ⢠En quins envasos seâls pot comercialitzar? ⢠Quina informaciĂł ofereixen els diferents envasos de productes elaborats? ⢠Quins materials sâutilitzen per emmagatzemar els productes? ⢠Quins avantatges i inconvenients presenten des dâuna perspectiva sostenible?
⢠Elaborar tomĂ quets en conserva. ⢠Investigar diferents tècniques de conservaciĂł. ⢠Realitzar conserves utilitzant sal, vinagre... ⢠Analitzar la informaciĂł que donen els diferents envasos. ⢠Investigar lâimpacte ambiental que provoca la fabricaciĂł i utilitzaciĂł dâenvasos de cartrĂł, tela, metall, fusta, plĂ stic, bric... ⢠Investigar lâimpacte ambiental que representa tenir al mercat durant tot lâany tots els productes hortĂcoles
⢠Per què ĂŠs important incorporar verdures a la dieta diĂ ria? ⢠Per què ĂŠs important incorporar productes variats de lâhorta en la dieta? ⢠Quin ĂŠs lâorigen dels productes hortĂcoles que es consumeixen a Europa?
⢠Cuinar verdures utilitzant receptes de diferents cultures. ⢠Elaborar un calendari de collites. ⢠Elaborar receptes de cada estació segons els productes de la temporada.
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
10. Recursos: bibliografia, webs i adreces dâinterès
91
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
RECURSOS: BIBLIOGRAFIA, WEBS I ADRECES DâINTERĂS Bibliografia Horticultura ⢠BUENO, M. El huerto familiar ecolĂłgico: la gran guĂa prĂĄctica del cultivo natural. Barcelona: RBA, 1999. 415 p. ⢠BUENO, M.; ARNAU, J. Agenda del huerto y el jardĂn ecolĂłgicos. Barcelona: RBA Integral, 2003. 95 p. ⢠CABALLERO DE SEGOVIA, G. El huerto ecolĂłgico fĂĄcil. Palma de Mallorca, 2002. Per adquirir el llibre: www.culturadecamp.net. ⢠CEIDA. Eskola baratzea = Huerto escolar. Comunidad AutĂłnoma del PaĂs Vasco. Departamento de OrdenaciĂłn del Territorio, Vivienda y Medio ambiente., 1998. 68 p. ⢠â Es Corraletâ: una aplicaciĂł didĂ ctica dâhorticultura ecològica. Palma de Mallorca: els autors, 2002. 288 p. ⢠M. L. KREUTER. JardĂn y huerto biolĂłgicos. Mundi Prensa (1994). â˘M ASSANĂS, R.; MIRALLES, J. âConreem lâescolaâ. Perspectiva ambiental. 1999, nĂşm. 15, p. 19-24. ⢠ROMERO, J.; MIRALLES, J. Permacultura. Perspectiva ambiental. 2001, nĂşm. 21. Barcelona: AssociaciĂł de Mestres Rosa Sensat, FundaciĂł Terra, 1995-. [Suplement de la revista Perspectiva Escolar]. â˘R OMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. FundaciĂł Terra (2002). T. 936 011 636. ⢠L a fertilidad de la tierra (revista trimestral dâagricultura biològica). Tel.: 948 70 37 02. 92
Jardineria i coneixement de la vegetaciĂł mediterrĂ nia ⢠AUTORS DIVERSOS (1996). Un mar de boscos. Programa educatiu internacional sobre els boscos mediterranis. Madrid: WWF/Adena. ⢠CAPDEVILA, R.; BALLART, E. Juguemos con las plantas. Barcelona: Destino, c1994 [???] . 43 p. ⢠DEL CARMEN, LM. La recerca al sòl. Barcelona: Teide, 1984. ⢠PALMINTERI, F. CĂłmo proyectar y realizar un jardĂn. Barcelona: De Vecchi, 1998. 95 p. ⢠WILKES, A. El meu primer llibre de jardineria. Barcelona: Molino, 1992. 48 p.
Webs dâinterès Horticultura i compostatge -w ww.agrariamanresa.org: web de lâAssociaciĂł dâAmics de lâEscola AgrĂ ria de Manresa que estĂ especialitzada en agricultura ecològica. Hi ha molta informaciĂł i tambĂŠ, una xarxa dâintercanvi de llavors ecològiques. - AssociaciĂł Vida Sana. Clot, 39. Tel.: 93 245 06 61. Organitzen cursos a distĂ ncia i postgraus dâagricultura biològica. La seva web ĂŠs molt interessant (www.vidasana.org ), disposa de la secciĂł âSecretos del Hortelanoâ en què es troben molts consells prĂ ctics. TambĂŠ hi ha bibliografia que es pot sol¡licitar per Internet. - www.ccpae.org: web del consell catalĂ de la producciĂł agrĂ ria ecològica. - www.compostadores.com web dâuna empresa de Castelldefels dedicada exclusivament al compostatge. SĂłn a lâav. de la Pineda, nĂşm. 40, de Castelldefels. Telèfon 93-6650160. Hi podeu trobar informaciĂł sobre el procĂŠs i tenen una gran varietat de compostadors a bon preu. - www.culturadecamp.net: web dedicada al mètode de les parades en crestall.
1. Recursos: bibliografia, webs i adreces dâinterès
- www.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la col¡lecciĂł sencera de tots els quaderns dâeducaciĂł ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF (els nĂşmeros 15, dedicat a lâagricultura, i el 21, dedicat a la permacultura, parlen de lâagricultura ecològica). TambĂŠ hi ha un apartat de publicacions i seân pot descarregar el llibre El rebost de la ciutat. - www.gencat.net/darp: web del Departament dâAgricultura, Ramaderia i Pesca. TĂŠ un apartat dedicat a la producciĂł agrĂ ria ecològica. - www.horturba.com: web per conèixer el sistema de taules de cultiu amb reg incorporat i amb informaciĂł general sobre els cultius [conreus]. - www.infoagro.com: web especĂficament agrĂcola de carĂ cter mĂŠs tècnic per trobar informacions mĂŠs especĂfiques sobre tot tipus de cultiu. - www.productosflower.com: empresa dedicada als productes fitosanitaris que ha desenvolupat una gamma de productes biològics autoritzats per la reglamentaciĂł de la UniĂł Europea.
Herbaris virtuals fets per escoles: -w ww.fundaciocollserola.es/herbari: herbari virtual creat pels alumnes de les escoles dâaquesta fundaciĂł. - www.xtec.es/ceiplarouredasabadell: aquesta escola de Sabadell ha realitzat un herbari amb els arbres i les plantes del pati del centre. - www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola: web amb herbari virtual creat per aquesta escola. TambĂŠ ens permet accedir a altres herbaris virtuals.
Adreces dâinterès - BAUHAUS. Pg. de la Zona Franca, 99-105. Tel. 93 223 19 23. Tenen molta varietat dâeines i complements, compostadors i dipòsits per acumular aigua. No ĂŠs gaire adequat si hi voleu comprar terra.
- www.terra.org: web dedicada a temes dâecologia que tĂŠ una ecobotiga on es poden adquirir, entre dâaltres coses, compostadors a bon preu.
- Bordas Plantes i Flors. Av. del Metro s/n (al costat de la parada de metro Sta. EulĂ lia, L1), Hospitalet de Llobregat. Tel.: 93 331 43 92. Tenen planter dâhortalisses i tota mena de material.
Jardineria i coneixement de la vegetaciĂł mediterrĂ nia
- BurĂŠs, SA. Sant Boi de Llobregat. Tel.: 93 640 16 08. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats.
-w ww.bcn.es/parcsijardins: web de lâInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. - www.elsafareig.org: web creada per uns mestres que recull [aplega] temes de jardineria i coneixement de la natura. TĂŠ un recull dâexperiències dâescoles. - www.infojardin.com: web amb informaciĂł completa sobre jardineria i amb un apartat dâhorticultura (no ĂŠs especĂfica de cultiu ecològic).
- Ca lâAgustĂ. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tel.: 93 266 07 57. Tenen planter i llavors dâhortalisses i tota mena de material de jardineria (adobs, terra, testos...). Informen sobre temporades de sembra i plantaciĂł. TĂŠ lâavantatge de tenir un petit aparcament per al cotxe. - Cereals i pinsos MartĂ. Major, 102. Molins de Rei. Tel.: 93 668 20 29. Sâhi pot comprar palla per cobrir la terra (mulching). - Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix. Aquest centre educatiu estĂ dedicat a la jardineria, participa en lâAgenda 21 Escolar i tĂŠ un viver de plantes que es venen a molt bon preu. Per demanar pressupost a lâEscola Viver Municipal Castell de Sant Foix, contacteu amb Nicolau GarcĂa (responsable dâobra externa) o bĂŠ amb Cristina Broquetas (coordinadora pedagògica). 93
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
Tel.: 93 570 70 02, fax: 93 593 42 08. Adreça: camĂ Can Girona s/n, Santa Maria de Martorelles. Web: www.bcn.es/castellsantfoix (hi ha un plĂ nol de situaciĂł). - Hivernacle, Centre de Jardineria. Melcior de Palau 32-36, 08028 BCN. Tel.: 93 491 21 78. info@hivernacle.net, www.hivernacle.net. Tenen plantes de tot tipus (aromĂ tiques tambĂŠ); realitzen projectes. - Horticultor Isart. Ctra. de Vallvidrera, s/n. Sant Just Desvern. Tel.: 93 371 83 64. Ăs un bon lloc per comprar-hi plantes per al jardĂ: bon assortiment de planta mediterrĂ nia i arbres fruiters. - Kanda flors. RepĂşblica Argentina, 91-93. Tel. 93 291 81 50. Tenen força varietat de terres i contenidors. - La Industrial Jabonera. Tortosa. Tel.: 977 44 02 28. Fabriquen sabĂł potĂ ssic per fer tractaments fitosanitaris. Els podeu fer comandes, que serveixen a domicili: surt molt econòmic i a mĂŠs pot servir com a sabĂł natural per rentar-se. - LEROY MERLIN. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen bon assortiment dâeines, tanques de vĂmet, terres, compost i altres complements. www. leroymerlin.es
Centre Comercial Sant Boi Av. de la Marina, 17 08830 Sant Boi Tel.: 936 548 830
94
Parc Comercial MontigalĂ Av. de la Comunitat Europea s/n. 08917 Badalona Tel.: 933 412 000
- Mayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Tel.: 93 317 39 92. Casa especialitzada en instal¡lacions de reg i cultius ecològics. Hi trobareu les eines necessĂ ries, adobs naturals, productes fitosanitaris biològics, taules de cultiu i llavors ecològiques. Podeu obtenir descomptes per ser escoles. - SADNACO, SAT. Serra Barona, s/n. Sentmenat (Barcelona). Tel.: 93 715 22 72. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats. - Suministros ILAGA. Passeig de Sant Joan, 12. Barcelona. Tel.: 93.232.74.11. Tenen tota mena de material i equipament de jardineria, tambĂŠ compostadors, aixĂ com una gran varietat de llavors. Tenen una Ă mplia gamma dâeines, terres i contenidors. Si factureu com a escola, us fan descompte.
1. IntroducciĂł a lâhorticultura ecològica
11. Annex
95
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
> Arbustos mediterranis o adaptats. CaracterĂstiques bĂ siques. NOM POPULAR NOM CIENTĂFIC
LilĂ
Llorer
TIPUS
FLORACIĂ
Callistemon rigidus
ap
E
Syringa vulgaris
ac
E
Escallonia sp.
ap
E
Laurus nobilis
a/A p
P
ac
E-T
Buddeleja davidii Tamariu
Tamarix sp.
a/A c
P-E
SaĂźc
Sambucus nigra
a/A c
P
Pyracantha sp
ap
E
Forsythia sp.
ac
H
Xeringuilla
Philadelphus coronarius
ac
H-P
Corona de nĂşvia
Spiraea sp.
ac
E
Aladern
Rhamnus alaternus
a/A p
E*
Coralet
Berberis sp.
ap
P
Maria LuĂŻsa
Lippia citriodora
ac
E
Cotoneaster sp.
ap
E
Boix
Buxus sempervirens
ap
P*
Cubana
Aucuba japonica
ap
P*
Portulacaria afra
ap
E*
a/A p
P
Prunus laurocerasus Estepa
Cistus sp.
ap
E
SĂ lvia
Salvia officinalis
ap
E
Lantana sp.
ap
P-E
EspĂgol
Lavandula sp.
ap
P
Espernellac
Santolina chaecyparissus
ap
E
96
PORT PETIT
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
PORT MITJĂ
PORT GRAN
REQUERIMENT DE LLUM Sol
⢠â˘
â˘
⢠â˘
â˘
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
â˘
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
ombra
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
1. Annex
NOM POPULAR NOM CIENTĂFIC
TIPUS
FLORACIĂ
PORT PETIT
PORT MITJĂ
PORT GRAN
REQUERIMENT DE LLUM Sol
Euryops sp. Donzell
ap ap
E-T
ap
P*
Ruda
Artemisia arborescens Ruscus aculeatus Ruscus hipoglossum Ruta graveolens
ap
E
Bruc
Erica sp.
ap
P
Marfull
Viburnum tinus
ap
T-H-P
Murta
Myrtus communis
ap
P
Llentiscle
Pistacea lentiscus
ap
P*
Euonymus sp.
ap
P*
Fatsia japonica Coronilla valentina ssp. glauca
ap
T*
ap
P
Galzeran
Coronil.la Gessami groc
Jasminum mesnyi
GessamĂ
Jasminum officinale
Buguenvil.lea
Bougainvillea sp.
Vinya verge
Parthenocissus quinquefolia
GessamĂ blau
Plumbago auriculata
Lligabosc
Lonicera implexa Campsis sp.
a = arbust
ap enredadera al sp/c voluble al sp/c enredadera ac amb circells al p enredadera lp voluble ac enfiladissa
â˘
E-T
⢠⢠⢠⢠⢠â˘
P E-T E P* E-T-H
â˘
E-T E-T
Hibiscus rosa-sinensis
ap
E
Hibiscus syriacus
ac
E-T
Medicago arborea
ap
H-P
A = arbre p = fulla perenne s/p = semiperenne c = fulla caduca
⢠â˘
⢠â˘
â˘
⢠⢠â˘
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
ombra
⢠⢠â˘
⢠⢠⢠⢠⢠â˘
l = liana
FloraciĂł: E (estiu), T (tardor), H (hivern), P (primavera) (*) la floraciĂł passa mĂŠs o menys desapercebuda (no destaca per la seva floraciĂł) 97
LâHORT ESCOLAR ⢠GUIA PRĂCTICA DâHORTICULTURA ECOLĂGICA
NOM POPULAR
NOM CIENTĂFIC
FORMA DE REPRODUCCIĂ Esqueixos semilleny. a lâestiu Esqueixos tendres a lâestiu
LilĂ Llorer Tamariu SaĂźc
Xeringuilla Aladern Coralet Maria LuĂŻsa Boix Cubana
Estepa SĂ lvia EspĂgol Espernellac Donzell Galzeran Ruda Bruc Marfull Galzeran Ruda Bruc Marfull
98
Callistemon rigidus Syringa vulgaris Escallonia sp. Laurus nobilis Buddeleja davidii Tamarix africana Sambucus nigra Pyracantha sp Forsythia sp. Philadelphus coronarius Spiraea sp. Rhamnus alaternus Berberis sp. Lippia citriodora Cotoneaster sp. Buxus sempervirens Aucuba japonica Portulacaria afra Prunus laurocerasus Cistus sp. Salvia officinalis Lantana sp. Lavandula sp. Santolina chaecyparissus Euryops sp. Artemisia arborescens Ruscus aculeatus Ruta graveolens Erica sp. Viburnum tinus Ruscus aculeatus Ruta graveolens Erica sp. Viburnum tinus
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
DivisiĂł
⢠â˘
⢠⢠⢠⢠⢠⢠⢠â˘
⢠⢠⢠⢠⢠â˘
DivisiĂł
⢠â˘
Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a lâhivern Llavor
â˘
â˘
⢠⢠⢠⢠⢠â˘
â˘
⢠⢠⢠â˘
1. Annex
NOM POPULAR
NOM CIENTĂFIC
FORMA DE REPRODUCCIĂ Tipus de fulla
Murta
Myrtus communis
P
Llentiscle
Pistacea lentiscus
P
Euonymus sp.
P
Fatsia japonica
P
Coronil.la
Coronilla valentina ssp. glauca
P
Gessami groc
Jasminum mesnyi
P
GessamĂ
Jasminum officinale
Sp/c
Buguenvil.lea
Bougainvillea sp.
Sp/c
Vinya verge
Parthenocissus quinquefolia
C
GessamĂ blau
Plumbago auriculata
P
Lligabosc
Lonicera implexa
P
Campsis sp.
C
Hibiscus rosa-sinensis
P
Hibiscus syriacus
C
Esqueixos semillenyosos a lâestiu
Esqueixos tendres a lâestiu
Esqueixos llenyosos a la tardor
Esqueixos llenyosos a lâhivern
⢠⢠⢠â˘
Llavor
â˘
⢠⢠⢠â˘
â˘
⢠⢠⢠⢠⢠â˘
⢠⢠⢠â˘
99
ISBN 84-7609-497-3
9 788476 094976