Page 1


1—Tí

CTncxno v 2OO3


COORDINADOR José H. Miró Segura

TEXTOS José Luís Mansanet Luís Sánchez Jordi Pérez Ximo Sandoval

FOTOGRAFÍA Javier España José Ignacio García Juani Ruz Elias Seguí Arxiu Filá Chano

EDITA: Filá Chano DIPOSIT LEGAL: A-l122-2003

REALITZACIÓ I IMPRESSIÓ: IMPRESSORS • EDITORS. 965 544 799


2003

Index

El del Tony boato el origen Rey en

cronica de capitĂ de

1975

19 \

e

2OO3


Joan Antoní Arnau Javier España José Ignacio García José Luís Mansanet Manuel Jesús Payá Jordi Pérez Juani Ruz Ximo Sandoval Luís Sánchez Elias Seguí


2003

tot allò que ha de venir és esperat amb impaciència. Si a més parlem de Festa, es converteix en una barreja de nervis, treball, mal de caps, però, per damunt de tot, il·lusió, molta il·lusió. Així es trobava la Filà Chano fa dos anys quan encarava la primera part d'un bienni que se'ns albirava ple d'emocions. Emocions contingudes en els darrers dotze anys, temps d'aguait més que suficient per fermentar projectes i idees sempre amb el desig d'anar més enllà, d'agradar, de transmetre al públic eixe goig que el fester respira. A hores d'ara, i una vegada més, s'ha tancat el cicle, i els Chanos hem pogut veure la materialització de totes eixes aspiracions. Hem aconseguit dur a terme el càrrec de Capità Moro 2003, amb el qual hem arrodonit l'empresa iniciada al 2002. Ara, doncs, ve el temps de la reflexió, de l'anàlisi, del comentari. I per poder fer-ho no hi ha res millor que refrescar la memòria. Memòria que tenim plasmada en aquesta revista, la qual posa punt a eixe condensat bienni fester. I no diem "punt i final" perquè la història continua escrivint-se, i hem d'ésser nosaltres qui no permetem que deixe d'escriure's. Ací trobarem, per una banda, les paraules que ens portaran de la mà des d'aquell una mica llunyà 1975, quan Atilano Català va representar el cabdill de les hosts mores, passant pel 1989, càrrec desenvolupat per Enrique Grau, fins enguany, en què ha sigut Jordi Vitòria. Per una altra banda, regalarem els nostres ulls amb les imatges d'aquest 2003, imatges que tornaran a despertar eixa mescla d'enyor i de regust dels moments gaudits. No podem acomiadar-nos sense expressar, de la manera més sincera, el nostre més profund agraïment a totes aquelles persones, empreses i entitats que han fet possible aquesta publicació, la qual ens permet i ens permetrà mantenir viva la memòria de la nostra aportació a la Història de la Festa. LA JUNTA DIRECTIVA


CAPITÀ 2003

origen en

del

Toni elRey un festero, a un alcoyano, no hay que explicarle el significado del término boato que, sin embargo, curiosamente, es una castellanización, por tanto no es una palabra valenciana, según indica el Diccionario de Alcover. Boato es toda ostentación en el porte exterior, pero en la terminología de la Fiesta, que está todavía por recopilar, significa ostentación en el séquito de un cargo festero en la Entrada, no sólo el acompañamiento de personas, sino de carrozas, conjuntos, etc...., todo con el ánimo de hacer suntuoso el cargo. La Fiesta, desde sus orígenes, a mediados del siglo XVII, no era más que una soldadesca popular, a imitación de las milicias, que hacía evoluciones "militarizadas". En todo el siglo XIX no había boato alguno de sus mandos. Ni Madoz, en 1845, ni Lloret en 1851, que dice ." se verifica la entrada, como la llaman, en la que van delante los cristianos bajando por la calle San Nicolás, y detrás los moros (había por tanto desfile conjunto).... y llegan de este modo a la plaza mayor....."; Ni la Guía de Martí, de 1864, que dice sólo: "Y a la retaguardia, la caballería y brigada de bagages...". Ni el VI Centenario de 1876, cuya brillantez en los desfiles se resumía a los caballos enjaezados, las bandas de música, y el desplegar de banderas de cada bando. De boato en las Entradas, tal como han evolucionado hasta hoy, no se puede hablar hasta principios del siglo XX. Son varias las razones que propiciaron

esa evolución de la Fiesta, tales como: El romanticismo de la época, que logró contagiar al pueblo la afición por lo exótico y morisco. b) El auge económico de una población industrial, sin lo cual pocos boatos son posibles. c) La incorporación masiva de la burguesía y clases cultas a la fiesta popular, a la que van remodelando y reconduciendo a ser una manifestación festiva, conmemorativa de la epopeya alcoyana de 1276, dejando de ser una milicia soldadesca y dándole un mayor rigor histórico y artístico. d) Y en eso incidía la música y la pintura local, ésta última decisiva para la renovación de la Fiesta. Basta recordar los diseños de la filá Marrakesch de 1901, Guzmanes de 1906 y Vascos de 1908, del pintor Francisco Laporta Valor. Así como el diseño de nuevo castillo (1895), del Escuadrón de San Jorge (1906), y la filá Alcodianos (1911), del pintor Fernando Cabrera Cantó,etc Todos ellos según las nuevas corrientes reglamentarias, que iniciaron una intervención de la Asociación de San Jorge para supervisar la Fiesta. Efectivamente, los reglamentos de entonces empezaron a exigir que se procurara cierta propiedad en los trajes festeros. El de 1883, Art° 78, ya dice: " Como regla general, excepción hecha de las comparsas de Caballería (que por lo visto iban por libre), no será autorizado ningún diseño para nuevas comparsas, cuyo traje no corresponda a época anterior al siglo XVII , pues no de otro modo podrá conseguirse que el hecho histórico que con las fiestas se conmemora.


CHANO

revista un día el carácter propio de la época en que tuvo lugar". Precepto, por otro lado, que es toda una normativa de lo que la Fiesta aspiraba a ser. La misma cuestión recoge el Reglamento de 1888, Art° 82, y sobre todo el Art° 70, reproducido por el Art° 69 del Reglamento de 1900, que dando un paso más y decisivo para los cargos, dice: " Los individuos propuestos y admitidos para desempeñar los cargos de Alféreces o Capitanes podrán usar los trages (sic) que más les convengan, sin sujetarse al rigorismo de los de sus Comparsas, pero cuidando siempre la mayor analogía posible. A este fin, y para evitar al propio tiempo que se adopten uniformes que desdigan de la suntuosidad y riqueza de los festejos (sic) deben presentar el oportuno diseño a la aprobación". No es pues extraño que el pintor Francisco Laporta diseñara al Chano Toni el Rey -Antonio espinos Jordá- para su año de Alférez de 1903, un traje suntuoso de moro noble, lo que se salía de la costumbre tradicional de que los cargos vistieran el mismo traje del diseño de la Filá, llevando únicamente cruzada una banda como distintivo del cargo como aún se ve en algunas fiestas de moros y cristianos. Aquel traje causó expectación popular, y evidenció que al año siguiente un tal Capitán, los que hacían el Alférez solían también desempeñar el Capitán, necesitaba un acompañamiento adecuado para no dejar "solo" tal traje, de la misma forma que la pompa de un rey necesita a su corte, su palacio, sus caballeros, su séquito, en suma, su boato. La novedad, que era lógica, según las corrientes de los tiempos, hizo fortuna y se consolidó desde entonces. Al año siguiente , 1904, la filá Chano y Toni el Rey pretendían romper también los moldes clásicos de la Entrada. Algo especial 8

se debía tramar, que no ha llegado a nuestro conocimiento, por cuanto las normalmente escuetas actas de la Asociación, registran en la de 28 de marzo de 1904, el siguiente texto: ".... Por el Sr. Presidente se manifiesta que la Comparsa Chano y el Capitán de Moros, para darle mayor lucimiento al acto de la entrada, tienen el proyecto de organizar un magnífico séquito al Capitán para darle mayor realce a la figura de éste, la Junta accedió a estas indicaciones siempre que sean encaminadas a dar brillantez a las fiestas...". Había nacido lo que en el argot festero se llama BOATO. Sin embargo, en 1904, Toni el Rey, todo un personaje de fábula de la época, por circunstancias que son otra historia acaecida el 19 de marzo, al parecer, no hizo el Capitán, al verse involucrado en un suceso, a las cuatro de la mañana, en que resultó un sacerdote, con heridas en la cabeza. Los periódicos de entonces, se expresan así: a) La Defensa, del 23 de marzo, dice: " En la crónica de hoy hemos de registrar un suceso que ha causado la indignación general por las circunstancias que han rodeado su perpetración El sacerdote, D. José Boronat, fue atropellado por uno de los varios sujetos que, a las puertas del establecimiento de bebidas, mantenían una refriega..." "... .aunque nos abstenemos de entrar en más detalles, porque del hecho entiende el Juzgado..." ".. .pero no por eso hemos de dejar de censurarlo acerbamente". Y la Revista Católica, del 2 de abril, aún dice más: " resultó el sacerdote herido en la parte posterior de la cabeza.... Por haberse atravesado en su camino quien todo el mundo sabe y en la forma que es del dominio público". "El día de San José fue un dia de justa indignación en esta ciudad". El hecho por lo visto, tuvo trascendencia pública, pero hubo una cortina de


silencio en toda la prensa que no citó el nombre de Toni el Rey. La cronología de cargos de la Filá dice, por tradición, que el Capitán en 1904 fue Enrique Carbonell Antolí, que era su socio y amigo. Nada se sabe en concreto, pero si se da ese nombre, por algo sería. No constan datos en la Asociación, ni en la Filá, ni en la prensa. El hecho de la "indignación general" que produjeron los sucesos del día de San José, un mes antes de la Fiesta, abonan la creencia de que no hubiera estado bien visto que Toni el Rey, en esas circunstancias, hiciera el cargo de Capitán. Algo similar ha ocurrido en otras Cabalgatas. Por otro lado algunos creen que una cosa es que no se mencionara su nombre, y otra distinta el que no desempeñara tal cargo, por lo menos en la Entrada, aunque no lo realizara en los demás actos, y se apoyan en aquello de que también tenía una marcha festera dedicada por Julio Laporta Hellín: "Al Rey Capitá. Pasodoble. A Antonio Espinos, Toni el Rey, con motivo de hacer el Capitán de Moros en las fiestas de San Jorge. Abril. 1904"; pero la fecha, abril, pudo haber sido puesta con anterioridad. Otra discrepancia se observa, y es que si el incidente del "suceso", ocurrió el 19 de marzo, cómo es que consta en el Acta de la Asociación del 28 de marzo, tan sólo nueve días después " que la Comparsa de Chano y el Capitán de Moros tenían el proyecto de organizar un magnífico séquito ", ¿O es que Toni el Rey, en esos días, aún pensaba hacer el Capitán, y lo hizo ¿. Hay una foto en la sede de la Filá Chano, publicada en la Revista del año

Toni el Rei. Francisco Laporta Valor. Col-lecció Associació de Sant Jordi.


del Alférez Chano de 2002, y quien la aportó afirma que el festero que aparece en la misma es su abuelo, Agustín Abad Monllor, que hizo de Capitán Moro en 1904, en la Filá Chano, que el rodella es su padre y que así se lo aseguraba. Desde luego, de haberlo hecho no lo hizo con el traje que lleva en la foto, porque en las fotografías publicadas de la Entrada de Moros de 1904, el que figura como Capitán, a caballo, lleva el traje que como Alférez lució Toni El Rey; parece que el casco o turbante seguro que sí es, a pesar de ser fotos poco claras. Además, si en la foto de Agustín Abad aparece con pantalón, chaqueta y chaleco similares a los de la Filá Chano de esa época (los bordados del chaleco parecen ser diferentes), no se comprende que la faja sea amarilla y lisa y no con las rayas azules verticales como las que llevan los chanos que aparecen en la fotografía rodeando a su Alférez Toni El Rey. La manta blanca y el turbante con pluma y no el "formaget con madrño", tampoco están muy de acuerdo con lo chano. Lo más probable es que si Toni el Rey facilitara a alguien su "traje de Alférez" para hacer el Capitán, lo hiciera con alguien de su grupo -Enrique Carbonell Antolí, por ejemplo,- y no parece que Agustín Abad Monllor, de aspecto más joven, lo fuera. Habrá que mantener pues el signo de interrogación que lleva la foto publicada. La prensa de la época, Heraldo de Alcoy, La Defensa, La Revista Católica, no dicen nada sobre ese cargo, lo que tampoco es extraño, porque tampoco mencionan los nombres de los demás cargos festeros. La Defensa, por ejemplo, en su número del 27 de abril, bajo el epígrafe: "En Fiestas", dice: "Pasadas las hermosas fiestas de moros ...."...Por la tarde , a las dos, se verificó la 10

entrada de moros. ¡Qué acto más hermoso!. Este año, fuerza es decirlo, el lucimiento que ha revestido la entrada de moros ha superado en mucho el que había venido revistiendo siempre este acto, el más llamativo y pintoresco de las fiestas. Son de aplaudir de veras, los refinamientos artísticos que han sabido introducir para renombre de nuestros festejos, algunas comparsas como los Marrakesch, Abencerrajes, y Mudejares ". La Revista católica, del 7 de mayo, dice: "Mención especial merece la entrada de moros, que fue un acto soberbio, cual no se había hecho aún, principalmente por las novedades introducidas que es imposible describir...." ; "....Se hubiera ganado no poco, si hubiera habido algo más de orden y menos interrupciones....". Es prensa aún más parca todavía, no menciona ningún nombre ni comparsa. La pregunta sigue en pie: ¿Hizo Toni el Rey, el Capitán?, ¿Lo hizo persona que continua en el anonimato?, ¿Se desarrolló o no, aún sin él, el boato proyectado para el Capitán?. A la Asamblea de la Asociación del 15 de mayo de 1904, finalizada la Fiesta , consta que asistió a la misma por su cargo de Capitán, al decir: "Tratándose de la aprobación de diseños, el Sr. Espinos, Capitán de Moros, manifestó la conveniencia de que, para que en los sucesivo, no pasara ningún boceto que no fuera reglamentario, se nombrara una comisión consultiva para que ilustre a la General o a la Directiva....", que quedó constituida por D. Francisco Laporta Valor, D. Fernando Cabrera y tres miembros más. En realidad y en definitiva, a los efectos del origen del boato, poco importa si Toni el Rey hizo o no esa Capitanía, y si se desarrolló o no el boato proyectado por la Filá, porque la semilla estaba ya echada, en un terreno abonado por el ambiente que las


capità

2oo3

Antonio Espinos, "Toni el Rei".

clases cultas, los reglamentos, y sobre todo, los pintores, habían propiciado. Ya lo recogía el Acta de la Asociación del 31 de marzo de 1906, al decir: "El Presidente manifestó que estando dispuestas la Comisión Municipal y la Junta Directiva, a que en el presente año resulten las entradas de moros y cristianos algo aparatosas, como se viene haciendo desde hace tres años, se había enviado a Valencia a buscar trajes...." Un hito fue, en 1903, el traje del Alfé-

rez Chano, Toni el Rey, del que se cumplen cien años, pero mayor hito fué " el proyecto de organizar un magnífico séquito al Capitán para darle mayor lucimiento al acto de la Entrada", que propició el arranque de una evolución imparable en el formato y estructura de las Entradas, que constituyen la Fiesta actual, hecho del que se cumple el primer centenario. José Luis Mansanet Ribes.


CAPITÀ

2003

1975 chano:

INVOCACIÓN.- Aunque tengamos puesta la mano en la mancera del arado y esté la tierra por abrir ante nosotros y no se deba volver la vista atrás para contemplar el surco realizado, una vez más hemos siquiera de hacer un alto en la jornada como contables de lo espiritual y establecer balance de nuestras ilusiones y comprobar si el saldo es favorable a nuestra filá y por tanto a la Fiesta; si realmente hemos conseguido realizarnos un año más como festeros y si ha merecido la pena nuestra aportación a la Fiesta. Y puesto que tenemos por patrón a San Jorge y no queremos por ningún concepto que la Fiesta pueda desligarse de su nombre, hagamos nuestra al comenzar la invocación del poeta: Cavaller del miracle, irada la crinera, lluent el casc i altívol sobre el corser febril, fes eterna la Festa que esclata en primavera com rosa que es renova al brot del mes d'abril}

VELANDO LAS ARMAS.- Arduos fueron los trabajos preparatorios de la Fiesta de 1975. Pesaba sobre nosotros el cargo de Capitán y no porque nos sintiéramos incapaces de desempeñar tal cargo, sino porque nuestro sentido de la responsabilidad nos hacía planear, retocar y volver a retocar lo que queríamos presentar como exorno de un año excepcional para nuestra filá. Pesaba sobre nosotros el hecho de ser una filá callada y

austera, sin nimbos ni aureolas de popularidad; filá que marcha en silencio poniendo tan sólo hitos de color en la historia de la Fiesta. Y como es en el silencio donde se gestan los trabajos bien acabados, los hechos importantes, temíamos que nuestro anonimato hiciera que se esperaran de nosotros cosas excelsas. Y no queríamos defraudar. Queríamos que todo fuera mejor. (...) Dos vertientes tenía nuestra preocupación: una, la externa, la de la imagen que la filá iba a presentar en la calle; y la otra, la interna, la de la convivencia entre nosotros, con los nuestros. En lo externo la cosa era complicada. No se sabe por qué razón existe en nuestro entorno menos próximo la idea de que somos una filá rica y poderosa. La gente, al preguntar qué filá tenía este año el cargo de Capitán, decía "¡ah, los chanos!", y movía la cabeza con el expresivo gesto del que dice "ahí es nada". (...) Abril fué acortándose y estrechándonos cada vez más entre la espada del tiempo y la pared del día veintidós. El local que habíamos de usar los días de fiesta, el mismo del año anterior, se fué engalanando para quedar convertido en una auténtica jaima del desierto, centro kábila, lugar donde el jeque agasajaría a sus invitados. Telas y tapices, escudos y armas daban señorío y riqueza al aposento. Pero en los días ante13


FILÀ.

riores a su acondicionamiento era digno de verse el magistral barullo de piezas de tela desplegadas, cables, hilos y herramientas mezcladas por el suelo entre los pies de las chicas que ensayaban sus bailes para el acompañamiento de la favorita. Porque hay que saber que puestos a no reparar en nada, nuestro Capitán iba a lucir y lució la compañía de no sólo la Sultana sino también de una Favorita. El boato se había proyectado dividido en tres grupos perfectamente definidos: el primero, el de introducción y séquito del Capitán, con el cargo en el centro; después un grupo netamente femenino con moritas a pie y a caballo, eunucos guardianes, grupo de danzantes y la Favorita; y finalmente el grupo masculino, con la escuadra de esclavos y la filá como tal. Respecto al grupo de moras bailarinas hay que decir que fue más numeroso que el año anterior, veinte en total, y bastante más igualado en estatura. La danza que desarrollaban era muy apta para desfilar y la marcha que interpretó la banda que las acompañaba era la titulada "Vengo del moro ", y que fué estrenada precisamente con nuestra filá allá en el año veintidós. (...) EL GOZO DE LA VÍSPERA.- Es indudable que, si bonita es la fiesta, casi mejor es la víspera. "Qui no té la vespra, no té la festa", reza el dicho popular, y tiene razón. Para los que gozamos con la Fiesta, la víspera, preñez de emociones, sorpresas, alegrías, tiene mejor sabor. Aunque en los avalares de las idas y venidas y el concretar los últimos detalles lleguemos a no desearle esos momentos a nuestro peor enemigo. Así, en medio de carreras, de agendas cargadas de anotaciones de cosas por realizar, se nos presentó el día veinte, como esa visita empingorotada que siempre llega a casa antes de que nos hayamos puesto la corbata. Para ese día se había programado un

acto simpático y emotivo al máximo como era la inauguración del local festero y el homenaje a la mujer chana. Con el local lleno de caras bonitas y estrenando todos nuestra sonrisa de fiesta, se celebró este acto que fue el prólogo de un maravilloso acontecer en lo que se refiere a los actos internos de la filá. Y es que quizás a fuerza de no exteriorizar nuestras cosas, estamos más acostumbrados a realizar bien lo de dentro, mejor incluso que lo de fuera. Todas las damas asistentes fueron obsequiadas con un detalle floral y tanto la esposa del Capitán como la Sultana recibieron un presente más dulce que les fue entregado, respectivamente, por las esposas del Primer y del Darrer Tro. (...) El día 21 tiene como un resorte que pone en movimiento acelerado a la filá, o mejor dicho, a los que forman la filá activa. Estos veinte o treinta de siempre reciben las primeras horas de la mañana corno una descarga eléctrica que los activa y pone en funcionamiento con gestos y andares que nos pudieran recordar los primeros tiempos del cinematógrafo. Dijérase que iban a conseguir el imposible movimiento continuo. (...) Y por la noche, cuando las notas del Himno se han extinguido y se han apagado las estrellas de colores del castillo de fuegos de artificio, como convocados al son de trompetas angélicas, acudimos todos a celebrar esa maravillosa "nit de l'olla". Como todos los años, éste también tuvimos con nosotros la presencia de un buen número de invitados que quieren convivir con nosotros esas horas iniciales de la Fiesta. Y este año podemos anotar la presencia del Coronel Jefe del Regimiento de guarnición; la del Teniente Coronel Jefe de la Policía Armada de Valencia; la del Juez de Instrucción de Alcoy, gran amigo de nuestra filá, y la de un


2OO3

numeroso grupo llegado de Madrid para presenciar nuestras fiestas. (...) PRIMER AMANECER.- Como el desvelarse de una danza oriental, la noche ha ido desechando sus velos uno a uno, impaciente el día por asomarse sobre Alcoy. Y los hombres, como si saliésemos de una noche permanente, nos asomamos a ese primer amanecer a la luz que es el día vein- Atilano Cátala Gestoso. Capitá 1975. tidós. Sólo que ese día no apunta el sol sino Tot s'argenta. La vesprada allá, muy detrás de las nubes. Nubes que té una color serenada como casi siempre, van a cubrir las setenta y que ol a prímula suau.2 dos horas de estas fiestas. Los trajes de nuestros dianeros lucen Desde las primeras horas de esa tarde por la Plaza con antelación suficiente a la comienza a haber revuelo en el local, a pesar hora prevista. No falta nadie; el primer herde que la escuadra de esclavos, acompañada bero espabila la cabeza; la música está en su de Camilo y de Navarro como "hombres sitio, y las espingardas. Como debe ser. buenos", han acordado comer en algún luTodo son presagios de buena organizagar lejano del bullicio de las inmediaciones ción y orden. Arranca la Diana del Bando de la carrera oficial y que la filá, o casi toda Moro con nuestros hombres a la cabeza, ella, se ha juntado para comer en el local de guiados por el Sargento. Y si siempre es los Salesianos. Las niñas del coro de danza emocionante este momento, no sé por qué van llegando con tiempo para maquillarse. este año lo es aún más. Con maravillosa uniEl local se ha reservado exclusivamente para formidad en el porte y en el paso, la escuadra este uso, y como vestuario de dos de las de dianeros va anunciando por las calles que cuatro bandas de música que han de acomla Filá Chano ostenta este año el cargo de pañarnos en la Entrada. Todo está previsto y capitán, y está deseando mostrar la cabeza organizado. Cada hombre sabe lo que tiene de su Entrada. que hacer, dónde y en qué momento. No Pasan las horas matinales con el sonido puede fallar nada. Todo está previsto. Todo menos... Siempre existe ese detalle que rede los pasodobles y poco a poco ... 15


Filà

sulta ser el primer eslabón de una cadena de fallos. El primer eslabón es que los músicos que irán con la escuadra especial no han traído su fez. Y esto lo dicen a las dos y media de la tarde. Dicen que les habían dicho que no lo trajeran, dicen que pueden salir sin él, dicen, dicen... Carreras, trajines, agobios para conseguir un fez para cada músico... Imposible. En último extremo alguien recuerda que Fadraque tiene guardados en su almacén los viejos turbantes del antiguo diseño, y pueden servir. Y ahora, a que se vistan los músicos con el skijama negro y las fajas amarillas. Y no a todos les viene bien la talla, especialmente de las fajas. Mientras, llegan los músicos de Onil. Ellos sí lo tienen todo preparado, y no necesitan ayuda para vestir sus trajes. Llegan también los auxiliares que han de pintarse de negro junto con la banda de los esclavos. Los minutos pasan a toda velocidad. A las cuatro menos diez se han terminado de pintar los músicos, pero alguno pide, todavía, que se le ponga la faja. Y a esa misma hora llega al local donde ha de vestirse la banda que acompañará a las moras. Y se les había citado a las tres y cuarto. Tienen apenas el tiempo justo para enfundarse las chilabas y las zapatillas. (...) No han llegado hasta ese momento los auxiliares. Y faltan tres caballos. De prisa, sin saber cómo, sobre la marcha porque son casi las cuatro y media, se van solucionando los problemas. El ambiente no ayuda a organizar. El Partidor es una amalgama de trajes moros y de carrozas y de moras y de "malditos"... y curiosos, infinidad de curiosos, que seguro han ido a criticar. Se pone en marcha el cortejo que se va organizando al andar. Según el croquis los abanicos han de ir a los lados... Pero no puede ser. Hay que improvisar. Los dragones tienen que marchar uno tras otro. Hay 16

que improvisar, improvisar, improvisar... Pero ¡si todo estaba previsto y ordenado! No importa, hay que improvisar. Al fin todo marcha hacia abajo y podemos recordar al poeta: I un cavall de fina estampa fa córvetes per la rampa del carrer Sant Nicolau.3 El público de San Nicolás aplaude a rabiar al Capitán y admira su indumentaria; los pañuelos de las danzarinas moras promueven salvas de aplausos al levantarse ondulantes en el aire. La favorita llama la atención de todos, reclinada dentro de su tienda de tules y gasas. Cruzan el aire las serpentinas que son el nexo del público con el desfile. Delante, las banderas ondean las medias lunas y un grupo de niños cabalgando pequeños caballos, con la indumentaria propia de su filá correspondiente y portando el escudo de la misma, representa de forma simpática todo el bando moro. Detrás de ellos dos enormes dragones de siete metros de largo abren paso al Capitán, lanzando por sus fauces humaredas de color. Los aplausos no tienen descanso desde el guión de la filá hasta la última y grandiosa carroza que representando uno de los templetes del alhambreño Patio de los Leones porta a la Sultana y su corte de moras. Aplausos que se detienen un momento tan sólo asombrados ante la escuadra de esclavos. Y creo que es el momento de detenernos para analizar dos figuras: singular la una, el Capitán, y múltiple la otra, la escuadra de esclavos. Intencionadamente y para ser fiel a la realidad, me resisto a darle el tradicional nombre de negros. Este año también quisimos salimos de la rutina y abrir una escotilla por donde entrara aire nuevo a la encorsetada tradición. Y no porque ésta nos resulta


CAPITÀ

absurda o desdeñable, sino para, con todo el respeto que dicha tradición nos inspira, demostrar que son posibles otros caminos, que no anulan los antiguos, pero sí que vayan paralelos y presenten un abanico de posibilidades en la Fiesta. Cuando se empezó a pensar en el diseño de los hasta entonces negros, se lanzó la idea de que pudieran salir sin pintarse de negro, con un diseño Esquadra de negres. Capitá especial. Madurando la idea, se pensó completarla vistiendo y pintando de negro a los músicos y a los auxiliares que les abrirían paso. (...) No era fácil que los músicos quisieran pintarse. Al final los de la Unión Musical "El Delirio" aceptaron. Pero el público... ¿Cómo acogería Alcoy aquella escuadra de hombres del desierto, apenas sin pintar, sin plumas de colores ni relumbrantes metales? Nos lo jugábamos todo a una sola carta. Y la verdad es que la aceptación fué mayoritaria. Los aplausos se detenían un momento para inmediatamente sonar más fuertes al captar el conjunto de escuadra en blanco y músicos en negro. El traje blanco, sobrio, elegante de la escuadra contrastaba con la escueta indumentaria negra y amarilla de la música. Y no fueron pocos los espectadores que abandonaron sus sillas para contemplar más abajo de nuevo la sorprendente escuadra. Al final de todo el premio que otorga el Ayuntamien-

2OO3

1975.

to fue concedido, creemos que muy merecidamente, a nuestra escuadra de esclavos, que no de negros. Y el Capitán. Largo sería reseñar los pormenores y por mayores que rodearon a esta figura señera de la Fiesta. Atilano Cátala quiso desde un primer momento desempeñar el cargo no sólo con dignidad sino con ampulosa grandiosidad. Y a fe que lo consiguió. Luis Solbes acertó en el diseño. Un atuendo extremadamente rico y vistoso, mitad cortesano mitad guerrero, hizo que todos los comentarios se centraran en él. No escatimó Atilano nada. Las mejores telas, los más finos bordados, los metales trabajados en Toledo con su arte inigualable, hicieron que nuestro Capitán resplandeciera sobre el caballo blanco. Lástima que el sol no se dignara a asomarse a nuestras calles. La natural timidez festera de Atilano se esfumó en la tarde del día veintidós para dar paso a una arrolladora simpatía que hizo que los 17


filà

balcones de todo el recorrido se volcaran materialmente con estruendosos aplausos a su paso. Delante de él las notas árabes de las chirimías creaban un ambiente verdaderamente oriental. Y detrás de todo la morería chana cerrando nuestro desfile: Passa l'esquadra esllanguida. La música no s 'oblida. Té un ressó i un sentiment, que al plany de l'enyor aplega / amb una llágrima ofega I 'eco immortal del moment."'

(...) TERCER AMANECER.- La lluvia no quiere retirarse. Hay quien piensa que en estas condiciones no se puede celebrar el Alardo. Pero se celebra. Para este día habíamos cuidado de especial forma el encaro de los capitanes, cosa que ya iniciamos el año del Alférez. Se había completado el escenario con un simulado campamento moro. Banderas, escudos y tiendas de campaña daban esta impresión. Delante de la tienda del Capitán se había preparado una soberbia alfombra sobre la que un grupo de moras danzarían al son de chirimías y dulzainas mientras nuestro Capitán agasajaba al cristiano. No se pudo realizar la danza dado que el suelo ponía serias dificultades a la misma, encharcado como estaba. Avisado el público y festeros que no pudieron contemplarlo el año pasado, la calle San Vicente estaba abarrotada de espectadores. Grandes fueron los aplausos cuando el Capitán moro salía de su jaima acompañado por las moras y abrazaba al supuesto enemigo ofreciéndole dátiles y leche servida en cocos partidos. (...) LA ENTRADA EN NÚMEROS.Como dato curioso reseñamos en números

18

lo que fué la Entrada de la Filá. Tomaron parte en ella, amén de sesenta y dos chanos, catorce niños, dos de ellos vestidos igual que la escuadra de esclavos; treinta y tres moras; cincuenta y seis auxiliares y cuatro bandas de música con un total de ciento once músicos; tres carrozas y dos dragones; treinta y siete caballos; diez y nueve escudos; dos guiones y doce banderas. Los dragones quemaron cuarenta y ocho cartuchos de humo de colores de cinco minutos de duración cada uno. (...) LECTIO BREVIS.- No quiero terminar esta crónica sin plasmar en ella el hecho de que ese gran patriarca de la Filá que es Miguel Pérez Navarro fué el gloriero chano en este año de Capitán. Tal año precisaba un gloriero de tal categoría. Y sabemos que Miguel, como si fuera la primera vez, estuvo nervioso el día antes y no durmió esa noche de víspera. Sabemos, nos consta, que fué feliz y se sintió emocionado al poner sobre su hombro la espingarda en el momento de arrancar la Gloria. Y con él fuimos felices todos y nos sentimos honrados por tan buen representante. (...) Así fué el año de Capitán en nuestra Filá. Pusimos en él todo el corazón y todas las ilusiones que luego quemamos en nuestros arcabuces junto con la pólvora en honor de San Jorge. Luis Sánchez Sánchez Cronista 1974-1977.

\ Joan Valls, Tríptic de Festa. 2 Joan Valls, Tríptic de Festa. 3 Joan Valls, Tríptic de Festa. 4 Joan Valls, Tríptic de Festa


20O3

1989 Capità

Chano:

(Les línies que segueixen són un resurtí de la Crónica de la Filá que aleshores vaig enllestir. He cregut més adient posar de relien i cenyir-me tan sois als tres dies de Festes perqué altrament hagués necessitat més espai del que m 'ha estat assignat).

D

després d'escoltar l'Himne de Festes, que enguany dirigí el mestre Vicent Ivorra Pujalte, ens encaminàrem al local de la Filá al voltant

de les 9'15, que ja es trobava quasi bé pie, on entre bromes i facécies de tota mena ens menjárem la tradicional olla. En un grup de festers Chano que anávem a iniciar la desfilada de la "nit dels músics" es trobaven, entre altres, Enríe Grau, el Capitá, els dos filis majors, Enrc i Marc, i jo mateix. Vaig intentar que ens férem l'últim 'colpet', pero cap membre de la familia Grau acceptá la invitació i se n'anaren directament a casa.

Esquadra de negres. Capitá 1975.

19


i Enric, el major, a El nerviosisme els era l'esquerra, els quals ben palès davant les precedien el seu pare i imminents i decisives radiants d'alegria, bealhora que inesborranaurança i satisfacció bles jornades que els saludaven el públic, esperaven". la gent els corresponia "La gran majoria com cal, i rebien les de nosaltres -els Chamostres de considerano- no pogué contemció i els aplaudiments plar sencera l'Entrà de de tothom. Els tres fills Cristians, en especial la baixaren a cavall fins, saga dels Grau perquè aproximadament, el havien de començar a carrer sta. Rita, ja que vestir-se ben aviat; ja el cavall en què cavalconeixeu massa bé el cava Marc sofrí una maremàgnum que és mena d'atac i caigué el Partidor quan va a Enrique Grau Mullor. Capità 1989. a terra, decidint tots començar l'Entrà de tres continuar l'Entrà a Moros, però el ben cert és que en cridar l'encarregat del micròfon: peu. Si val a dir-ho i m'ho permeteu, crec que 'Endavant la Filà Chano, el Capità Moro, els tres fruïren si no més -perquè això és imEnric Grau, preparat...', es produeix el mirapossible- sí al mateix nivell que son pare". cle de tots els anys i la Festa acompleix el seu "El conjunt del Capità, Enric, ritual de sempre. El Capità, Enric, va iniciar l'arrodonia el grup 'Calimba', el qual forla seva fabulosa Entrada amb el somriure en mat per un bon grapat de professors i múels llavis, saludant amb els braços la gentada sics -dels quals cal destacar els noms de que l'aclamava sense parar, dempeus damunt Xavier Benet i Enric Llopis, integrants de d'una plataforma portada per cinquanta mol'orquestra de RTVE, de Joan Cerveró i Jesús ros, i encara no s'havia fet a la idea de què era San Salvador, del Conservatori de València i el centre de la Festa quan el públic se li rendí d'altres, dirigits pel mestre Joan Garcia Ivototalment i les ovacions, els aplaudiments, rra, director de percussió dels millors i nadiu els crits d'alegria i d'entusiasme brollaren de de Muro- obria la marxa. Aquest conjunt, mans i boques dels milers d'alcoians que omdoncs, en arribar el Capità al 'Cantó el Pinplien a rebentar tot el trajecte. El seu vestit, yó' es girà de cara a Enric, sonà més fort que en què dominaven el blanc i el marró, colors mai i el públic aplaudí frenèticament, perquè que jugaven i conjugaven a la perfecció amb l'arribada d'Enric Grau a la Plaça fou apoels metalls, daurats, brillants i rutilants, causà teòsica i la gent així ho va posar de relleu. Els una sensació increïble, a l'igual com els casc balcons de gom a gom i punt de caure, i en el que li cobria el cap, la gumia que portava en que hi era la dona d'Enric, Èlia, encara no sé la mà dreta, la capa que li queia majestuosa, ben bé com va aguantar. Estic completament i, en fi, les sabates; en una paraula, un vestit segur, Capità, que la teua dona, des del pride somni. I molt de semblant n'era el dels mer moment t'empentà amb totes les seues tres fills, a la dreta Marc, Issac en el centre forces i que quan aplevares a la Plaça, el cor,

2O


CAPITÀ

2003

d'alegria i entuasiame, i lloaven alhora el confou ben prest a eixerjunt del Capità, amb els se-li'n del pit a l'igual tres fills, Enric, Marc i com les seues llàgriIsaac i la favorita". mes, d'infinita grati"En concloure la tud, de benaurança i Missa Major, conced'un orgull ben assolit. lebrada per dos bisbes I quan vas arribar al alcoians, Antoni Vilafinal i per TV hom va plana i Rafael Sanus, i demanar la teua opiun cop fetes les fotos de nió, la veu, ronca i fosrigor al peu de l'altar, ca, no pogué explicar se n'eixírem i a la Platot el que acabaves de ceta del Fossar ja ens 'somniar'. En resum, esperava la música i indicible. I segons uns pocs festers Chano. Passejàrem pels carrers que anaven finalitzant d'Alcoi -plens de gent els diferents grups, ço Enrique Grau Mullor. Capità J 989. que saludava amb enés, les 'favorites', els 'negres' etc. etc. les tusiasme el nostre Caabraçades, les llàgrimes d'alegria i satisfacpità- fins el Terrer i en concret el 'Bambú' on Enric havia previst el vermut i el dinar". ció amb la família Grau clogueren una Entrà "Si dic que en el local hi érem vora de de fàbula". "En acabar l'Entrà, tota la Filà acomquatre-centes persones, potser em quede curt; després del dinar, la família Grau començà a panyàrem el Capità i els tres fills al local, on descansàrem un xic, ens reférem de la rebre un munt de regals: en primer lloc, el matrimoni Enric-Èlia s'intercanvià els seus cansera i escoltant la música de Xixona, (un collar i una pintura, respectivament), la anàvem evocant els millors moments acabats Filà, al Capità un pergamí, els 'negres', una de viure. Quan cadascú de nosaltres, després figura del seu disseny, els Emirs, un sabre, i del sopar a l'hotel Reconquista, se n'anàrem no sé si algun més. Per la seua banda, Enric al llit, dormírem tota la nit, en especial Enric Grau i els seus fills, somniant en l'apoteòsica Grau acompanyat dels seus fills ens obsequià amb una esplèndida litografia, obra de Lluís Entrà i en l'èxit que havien aconseguit". Solbes, on apareixia Enric Grau sobre la ca"Potser no serien les nou del matí del dia rrossa en què havia desfilat ahir; un present del patró quan la majoria de nosaltres ja érem molt adient i digne d'un gran Capità". al local per esmorçar i anar tot d'una a casa del Capità; quan aquest isqué juntament amb "A la processó general de la vesprada la majoria dels Chano hi assistí i en concloels tres fills, l'aplaudiment dels presents fou ure, entre el clamor del poble i el volteig de llarg i sincer i mentre ens dirigíem a s. Jordi campanes, acompanyàrem i acomiadàrem el per iniciar la Processó, mirava jo amb deteniment el vestit d'Enric Grau i pensava per al Capità i els seus fills a sa casa, prou cansants ells i rebentats nosaltres". meu endins: 'Fantàstic'; a la Processó hi as"El darrer dia, el dels 'trons', fou una sistírem pràcticament la totalitat de la Filà i al jornada marcada per la pluja puix que des de llarg del curt trajecte els alcoians aplaudiren 21


Filà

primeres hores dels matí ja els ruixats, intermitents, feren aparició; després d'esmorçar en la filà, la pluja creixé i a poc a poc s'incrementà tant que ens impedí d'anar a casa del Capità, com és normal, i acompanyar-lo al Partidor, cosa que hagué de fer en taxi. Si he començat parlant d'aquest fenomen metereològic, no cregueu que ha estat endebades, ja que fou el que marcà tot el dia, com veureu; durant l'estafeta' la pluja fou intensa i la pujada al 'Partidor', èpica ja que buscàvem evitar els canalons per mullar-se el menys possible; intentaré abreujar: només vos diré que quan arribà el Capità cristià, nosaltres semblaven unes figures bufones, dantesques i quasi bé fantasmagòriques. Enric Grau i els seus fills suportaren estoicament el diluvi, arribaren a la Plaça xopats de cap a peus, com tots, assoliren el castell i se n'anàrem tots a rentar-se la cara perquè pareixíem eixits d'una mina". "Durant el dinar en la 'Plaça de Dins', el nostre Capità no perdé mai el bon humor i encara tenia ànims per a repetir allò de: 'Capitàn cristiano, me la...', frase ben estimada per ell; també Enric hi rebé uns presents de seu antagonista cristià, com ara, una espasa, una copa i un pergamí iterant-se les tradicionals abraçades. El dispar de la vesprada se suspengué, no així l'Ambaixada i els parlaments moro i cristià. Enric es comportà amb molta sobergueria en el castell i decidí no entregar-lo, tot pensant en què no n'hi hauria dispar, però...". "Sí que es féu la Processó darrera i l'acció de gràcies consegüent, a les quals hi anàrem més de cinquanta festers Chano, acompanyant Enric Grau i els seus fills a sa casa després de l'Aparició, acomiadant-se d'ells amb l'esperança i el desig d'haver fruït tots, nosaltres, però sobretot la família Grau d'una Festes inesborrables d'una manera plena i total". 22

"L"epíleg' fester haig d'encetar-lo dient que el nostre Capità, Enric Grau i Mullor, ajudat sempre i en tot moment de manera extraordinària pels tres fills, Enric, Marc i Isaac, ha brillat com a torxa rutilant amb llum pròpia, erigint-se amb tot el dret com el Personatge Central -en majúscules- i gairebé únic de les nostres Festes. Estic convençut, Enric, que per molts anys que passen, tu tindràs indelebles a la memòria, a l'esperit, a la ment i al cor aquests tres dies del 1989 com a punt de referència festera. El públic alcoià, que d'açò en sap molt, ha estat sempre al teu costat, elogiant-te, celebrant-te, aplaudint-te, regraciant-te, en fi, el que tu i els teus heu tingut la sort d'oferir-li i de mostrar-li. Quant a la Filà, només t'he de dir que ha estat 'una' sempre al teu costat i que si tu, crec, te n'has sentit enrobat en tot moment, nosaltres, els Chano, des del primer a l'últim estem orgullosos, devanits, ufans i contents del nostre Capità, de tu, Enric. La pàgina que acabes d'omplir en la història festera de la nostra Filà i del nostre poble, amb prou feines podrà igualar-se. Vull dir-te, doncs, Enric, Capità Moro i Chano del 1989, que l'alegria i emoció nostres les deus fer extensives un per un als teus fills, a Enric, a Marc i a Isaac, perquè tots tres i també la teua dona, Èlia, en són ben mereixents. Una enhorabona gratíssima t'haig de donar amb tota justícia, Enric, amb l'abraçada més coral, perquè te la mereixes". F. Jordi Pérez i Durà Cronista 1978-1989


2OO3

E

n la junta ordinària que vam tindré fa ara un any, el nostre Primer Tró, Miquel Richart, acabava el seu informe amb un Visca el Capita!, recordant-nos a tots que començàvem un altre any important per a la filà Chano. Després d'un calorós aplaudiment, Jordi Vitòria ens demanava a tots la nostra col·laboració per a portar avant el càrrec. Pense que aquell final podríem repetir-lo amb més força si és el cas: Visca el Capità!, perquè és el que la filà Chano sent en estos moments. L'últim acte del passat any fester, "la dinà", i el primer com a Capità per a Jordi, va tindré lloc en el "Mes de la Safranera", lloc que comença a consolidarse i que el seu entorn "al voltant de la Mariola" ens fa passar a tots un dia molt agradable, inclús als amants del futbol, ja que el lloc no va impedir vore el partit del mundial Espanya - Irlanda, en l'interior, amb una instal·lació d'alta tecnologia televisiva ad hoc per a l'ocasió. Tots lluíem les clàssiques camisetes, deferència del Capità i en elles podíem vore estampat el logo dissenyat per Sento Masia

i que enguany hem vist en diferents suports (cartes, loteria, pancartes...). El nostre Primer Tro es va asseure al costat del Capità, a fi de començar a planifi-

Gabriel Pérez Mataix, Gloriero infantil.

23


Filà

car un any carregat de treball, però sobretot molta il·lusió, ja que per a una filà, un càrrec és un esdeveniment molt important per a la seua història en la festa. De tornada de vacances, ja en el mes de setembre, rebíem en la nostra bústia la carta enviada pel nostre secretari Joan Antoni Arnau amb la convocatòria per a la Junta Extraordinària que tindria lloc el dia 5 d'octubre. El campionat de "cotos", com a primer acte dels realitzats en el Mig Any fester, va tindré lloc com ja és costum 1' 1 d'octubre en els Salesians del centre. Els nostres representants en esta ocasió van ser Jordi Munoz i Juan Vicente Soler. Encara que amb un estret 3-2 vam aconseguir guanyar als Barbarescs i així superar la ratxa que portàvem estos últims anys, poc ens va durar l'eufòria ja que en la segona partida del campionat, que es va celebrar en la fila Realistes contra la Llana, vam perdre per 3-1. En la junta del Mig Any, a banda dels punts del dia típics, vam poder fer-nos una primera idea del què seria el "boato" del Capità 2003 per les explicacions sempre detallades del nostre Cap de Filà. Els dissenyadors serien Sento Masia i Alejandro Soler, i el motiu central de tot el "boato" serà l'Oasi. Com és costum, després de la junta, vam tindré el primer "ensaio" del curs fester. El dia 8 d'octubre, dins dels actes programats del Mig Any, va tindré lloc l'homenatge als veterans en la filà Llana i que enguany li va correspondre l'honor als festers Manolo Blasco Pérez i Enrique Grau Mullor. A l'acte, que va resultar molt emotiu, vam acudir un bon grapat de Chanos. El dissabte 19 d'Octubre la xiqueta Marta Mansanet Cànovas de nou anys, filla del nostre company Carles Maria Mansanet 24

Correfocs.


OO3

25


Diana de Veterans.

i de Ma José, va rebre la segona medalla en la categoria d'Aleví corresponent al XXIV concurs literari infantil "Jordi Linares Abad". La visita a Fontilles va tindré un encant especial, ja que, juntament amb l'alferes José Blanes Fadraque, vam poder visitar als malalts en els seus pavellons i obsequiar-los amb regals, encara que pense que el millor regal va ser l'estona que vam passar amb ells, formant escuadres mores i cristianes i donant testimoni de l'afecte que té Alcoi a Fontilles. Encara que per a arribar als pavellons cal fer tota una marató, ja que es troben prou allunyats del recorregut habitual, va merèixer la pena. L'endemà el periòdic Ciutat comentava: "L'Alferes Moro de la Filà Chano, José Blanes Fadraque, de 81 anys d'edat, porta 53 anys de fester i és el més veterà dels quatre 26

càrrecs festers d'enguany. Porta quasi el mateix temps de fester que acudint a la cita de Fontilles cada octubre." Quan se li va preguntar al Sr. Fadraque la impressió per la seua visita a Fontilles va contestar: "Si en el físic l'edat passa factura, en allò moral a un li queda la sensació que està fent una cosa positiva que queda en l'interior per a sempre. La festa d'Alcoi no ix de les fronteres de la ciutat més que en este cas, i este en un fet molt singular." L'inici de l'entrada va estar marcat per una nota emotiva, quan l'encarregat de donar l'eixida a les diferents Filaes, Pep Peidro, va dedicar la "arrancà" al desaparegut Pepe Casabuena, membre destacat de la Penya Fontilles que a més era l'encarregat de realitzar esta mateixa tasca i amb qui uns mesos abans vaig tindré l'ocasió de compartir la Glòria Major.


2003

Només dos dies després de la visita a Fontilles va tindré lloc en els nostres locals la final del Campionat de "Cotos". La parella formada per Enrique Benimeli i Manuel Verdú, el "rei del bac", de la Societat Musical Nova, no van donar opció als Marrakesch, José Antonio Calatayud i Fernando Mira, sent per a estos últims la Tota la família Berenguer partipà en l'entrada. seua quarta final perduda. Eixa sensació fa generacional i familiar de la nostra filà i de la anys que la filà Chano no la té, ja que difícilfesta, com d'estima i goig per ella. ment passem de la primera ronda, a excepció Després va haver-hi un sopar amb "end'enguany, que com ja he comentat vam passaio" multitudinari o "macroensaio" en la sar a la segona. fila Llana, i també va ser multitudinària la L'entrega de premis la va realitzar el presència dels Chanos en el mateix. nostre Capità, i consistia en dos originals L'endemà i encara amb la ressaca del pitxers de porcellana. dia anterior, la filà Chano acampava en la Seguidament va haver-hi "ensaio" i per Glorieta amb una jaima, al més estil morú, a ser dimarts, l'afluència de festers va ser que com l'any passat ens va deixar Josele com si de cap de setmana es tractarà. Munoz, per a celebrar al mig dia el dinar. El divendres 25 d'octubre va tindré A la vesprada, el cuiner per al concurs lloc la presentació de càrrecs en la Llotja de l'Olleta va ser el nostre Primer Tro i com de Sant Jordi. El nostre Primer Tro, Miquel a "pinche" Roberto Pérez. Com en anys Richart, va ser l'encarregat de presentar el anteriors vam quedar en tercer lloc, sent el Capità Moro Jordi Vitòria Corella. Va desprimer premi per als Benimerins i el segon tacar que és el primer Capità representant per als Asturians. En fi, un altre any serà. de la Filà Chano del segle XXI. Pertanyent Després de la clàssica olleta en la filà, a una família de gènesi festera, Jordi sempre vam desfilar per País Valencià, amb una temha mantingut la seua cita anual amb la festa, peratura estiuenca que va propiciar una gran i l'acceptació del càrrec ha estat apadrinada afluència de gent al carrer. per una tornada joiosa als seus orígens. El 7 de novembre en el periòdic Ciutat, Acabava Miquel dient que este nomeapareixia el següent anunci: "La filà Chano nament ha sigut una fita important, una fita té el gust de comunicar a tots aquelles persoque a tots els Chanos ens fa sentir orgullosos, nes interessades que el proper dissabte, dia 9 tant quant a expressió d'eixe sentit de vincle de novembre, a les 7 i mitja de la vesprada, 27


Guió.

tindrà lloc a la Discoteca So-ho la presentació del "Boato" del Capità 2003." No sé si va ser l'anunci, o perquè érem la primera filà que presentava el "boato", o pel lloc que vam triar, el cas és que va ser un autèntic èxit de convocatòria el que la filà Chano va aconseguir eixe dia. 28

L'acte va ser presentat per Ximo Sandoval i en ell vam poder vore els trages Rif, Sirià, Nil, Ribat, Saada, Tigris i Nigèria, actuant com a models David (Bertín), Paula, Silvia, Ana, Ma Dolores, Vicky i Leti. Quines models! (Bertín, tu tampoc estàs mal, però no és el mateix). Es van fer dos passes. En el segon s'anaven quedant en l'escenari i al final, es va requerir la presència del creador de tota esta fantasia oriental: Alejandro Soler i la seua esposa i col·laboradora Paqui Dénia. La ventat és que l'aposta de la discoteca Soho era un poc atrevida, però vam aconseguir un molt bon ambient de filà, ja que hi havia per les parets de la mateixa imatges fixes, i a més en la part central vam projectar imatges amb fotos de la història de la filà. El dilluns dia 11 vam acaparar la primera pàgina del periòdic Ciutat, així com les dos pàgines següents. El divendres 29 de novembre, vam tindré el segon "ensaio" en la filà. L'endemà tenia lloc en la filà Andalusos el concurs per a l'elecció de Sergent Moro. Açò en realitat no tindria massa interès si no fóra perquè un dels deu candidats, David Verdú (Bertín), de la nostra filà, també participava. Un bon grup de Chanos vam acudir per a fer d'esquadra amb ell. La veritat és que de deu, quedar el segon per a la primera vegada que et presentes està però que molt bé.


Dalt i baix: esquadra de blancs.

29


CHANO

Ballet Ana Calvo.

Ànim, David, que a la segona va la vençuda i enhorabona per la teua magnífica actuació. El guanyador com tots sabeu i coneixeu va ser Juan Luis Guitart, de la filà Maseros, i ha estat encantat per l'acollida i suport que ha rebut per la nostra part, a més del bon ambient de què ha disfrutat tant. El dia 2 de Desembre va tindré lloc en la Glorieta la presentació, per part de les Filaes de càrrec, de les figures per a la representació del Tirisiti, fabricades per Alejandro Soler. Fins l'any passat eixien sempre les mateixes: Magenta, Cordó, Tomasines i Muntanyesos, i a partir d'ara s'aniran incorporant al Betlem del Tirisiti la resta de les Filaes que vagen tenint càrrec. 30

Com a agraïment, es va fer un passe especial a cada filà de càrrec, sent el de la filà Chano el dia 15 de desembre, a les 12:45 h. de manera gratuïta. Va ser curiós poder sentir en la representació "ja baixen per Sant Nicolau, Chano, chano, amb el trage d'ou amb tomaca". El dia 28 de desembre vam tindré el "ensaio" gentilesa dels Emirs i encara que era el dia dels innocents, no va ser una innocentada i va resultar multitudinari. Un mes després teníem el següent "ensaio", concretament el dia 31 de gener. Durant el mateix es va presentar per part de Rafa Domènech, l'edició especial de café licor feta per al Capità, amb el disseny de la botella i l'etiqueta exclusius amb el logo del


2OO3

Ana Berenguer, Favorita.

Capità. També va obsequiar el Capità amb una ampolla d'un litre com a record d'este acte. Acabat el "ensaio", Licors Sine va obsequiar a tots amb productes de la firma. El dia 21 de febrer, divendres, va tindré lloc l'"ensaio", en esta ocasió gentilesa del Capità Jordi Vitòria Corella. Dos dies després, el diumenge 23 de febrer es va celebrar en el Teatre Echegaray d'Ontinyent el concert de Mig Any oferit per la Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent. Dins del programa del concert, al qual vam assistir alguns membres de la nostra filà, es va interpretar la Marxa Mora "Mansanet, Alferes Chano", de D. José Pérez Vilaplana, dedicada al nostre Alferes de 1988.

Amb motiu del càrrec d'Alferes Cristià, la filà Navarros va fer en la CAM una exposició de fiances festeres i que va poder visitar-se del 5 al 18 de març, en la què vam poder vore una mostra de les fiances que les distintes Filaes de càrrec al llarg de la història han depositat en el Casal de Sant Jordi. En el tríptic de mà editat per a l'ocasió, apareixia la fiança de la filà Chano que vam presentar l'any passat amb motiu de l'Alferes i Capità 2002-2003. El diumenge, 9 de març, va donar començament el 15é Concurs Radiofònic Alcoi-Fester, organitzat per la filà Chano i la filà Almogàvers, presentat per Paco Aznar i com a coordinadors per part de la filà Chano, Pep Miró i Ximo Sandoval. Patrocinat 31


per Un Colpet i Ràdio Alcoi, es va emetre en directe a les 12 h. tots els diumenges de Març, realitzant-se la final del mateix el dia 6 d'abril en la Llotja de Sant Jordi. Els premis que donava la filà Chano consistien en 30 € a la pregunta més ràpidament contestada i el "chano chano" a la pregunta que més s'ajustarà als 2 minuts, que era el temps màxim per a respondre. Els patrocinadors ens van obsequiar amb un quadre record de la participació de la filà Chano en el concurs. El divendres 28 de març vam tindré el 7é "ensaio", en esta ocasió gentilesa de l'Esquadra de Negres, esquadra a la qual vam poder vore desbordant de goig. El dia 29 començava el "Trofeu Alferes Moro" de futbol i bàsquet organitzat per la Fila Verds, amb la participació de les quatre Filaes de càrrec. Tant en futbol com en bàsquet, els verds ens van guanyar els dos partits. De la nostra participació només es pot destacar l'esmorzar del primer dia, del qual vàrem gaudir de debò. I per fi arriba el tan esperat mes d'abril, mes de les festes, encara que enguany vam haver d'esperar alguns dies més pel retard de les mateixes, a causa de la proximitat de la Setmana Santa. El primer acte del mes d'abril, el dia 1 com tots els anys, va ser la presentació de la revista i del cartell en la Llotja de Sant Jordi com a anunciadors de les pròximes festes. La filà Chano va col·laborar en la revista, en primer lloc en l'apartat dedicat a Sant Jordi, amb un article de Francesc Jordi Pérez i Durà amb el títol (TEXTVS LATINVS apud ACTA SS. III 21, p. 105). En l'apartat "Evolució i protagonisme de la festa", José Luis Mansanet Ribes va escriure en esta ocasió un article amb títol "Por el camino de la fiesta he encontrado, Señor, tu luz". I finalment en l'apartat La Gaceta Festera 32

presentàvem tres notícies amb il·lustracions fotogràfiques titulades "Homenatge al Fester Veterà", "Tirisiti Chano" i "Han passat catorze anys". Este mateix dia vam haver de lamentar la mort del fester José Javier Abad-Pérez i Belenguer, cunyat de Rafa Blanes Fadraque, i que durant la seua vida va exercir el càrrec de Director General del Servici Jurídic de l'Estat. Javier se'n va anar tan discretament com va viure. Descanse en pau. El divendres 11 d'abril Licores Sinc patrocinava un "ensaio popular" en el pub Twist, en el qual es presentaven els càrrecs festers, Capità Moro i Cristià, Alferes Moro i Cristià i Sant Jordiet. Un gran nombre de Chanos ens vam donar cita per a acompanyar Jordi en este peculiar "ensaio" en clau moderna. Els càrrecs van ser obsequiats amb una placa record de l'esdeveniment i unes botelles de licors de la firma. L'endemà vam tindré la junta ordinària, també anomenada "de Rams". Junta molt important des del punt de vista de la festa, ja que en ella s'aclarixen tots i cadascun dels llocs que tindrà cada Chano. Després de la mateixa vam tindré "ensaio". Dir divendres sant és el mateix que dir "Trofeu Filaes". En bàsquet vam guanyar als Alcodianos i vam perdre amb la fila Cordó, sent eliminats en la primera fase. En futbol sala ens van tocar els Creuats, Contrabandistes i Miqueros, perdent contra els dos primers i empatant a set gols amb els miqueros (és una milloria molt important perquè ja fiquem set gols). El Dissabte Sant els va arribar el torn als alevins, que van començar jugant contra els Creuats i Almogàvers, als quals vam guanyar. En semifinals ens van tocar els Benimerins, guanyant amb facilitat. A la vesprada en la final ens va tocar la Llana i vam Pag. dreta: Emir.


FILÀ

Jordi Vitòria Corella, Capità.

tornar a guanyar, proclamant-nos campions per segon any consecutiu. El trofeu ens el va lliurar el nostre Capità, preludi del gran èxit que vindria després en les Festes. Estos alevins tenen molt de futur, segur que en uns anys guanyarem el Trofeu Filaes. El diumenge 20 d'abril, dia de la Glòria, ens reuníem en la filà per a desdejunar sobre les 8:30h i vestir als gloriers major i de l'hospital, Enrique Grau Sanjuan i Javier Payà Soriano, respectivament. L'ofici de Croniste en este dia és un poc dur ja que estar en dos llocs al mateix temps és complicat, però encara així vaig poder vore als dos gloriers, en els seus entorns respectius.

Sobre les 9:45h. els vam acompanyar a la plaça d'Espanya, prèvia traca a l'eixida de la filà. Enguany la participació en la glòria va ser més nombrosa per part de la filà Chano, ja que entre els heralds que l'anuncien vam poder vore a Carlos Mansanet (també conegut en la Glòria com Cristóbal Colón), Javier Munoz, Manuel Jesús Payà (Suso) i Rafael Company ( ). En el Preventori, a causa de les obres que s'estan realitzant, finalitzada la glòria i l'entrega de regals, el vermut es va fer en l'interior i la veritat és que es va quedar xicotet per a la gent que hi va acudir. Sobre les dos de la vesprada van tornar a trobar-se els dos gloriers en la Plaça de


2003

Dins per, acompanyats per la banda de música, anar a la filà a degustar el vermut-dinar. Paraules d'agraïment del Primer Tro Miquel Richart als gloriers i entrega del ram de flors a les esposes. Tres dies després, dimecres 23 d'abril, dia de Sant Jordi, tenia lloc la Glòria Infantil. Gabriel Pérez Mataix, fill del fester José Ramon Pérez Almarche, va ser el representant de la filà. A les 9 h. Gabriel acudia a la Santa Missa oficiada en l'Església Arxiprestal de Santa Maria. Després li vam acompanyar a la filà per a desdejunar la típica "Xocolatada". Després d'ajudar-li a vestir-se, el vam acompanyar al Partidor, perquè a les 12:00 h. donarà començament la Glòria Infantil. El

nostre Capità Jordi Vitòria va tindré ocasió de saludar a tots els glorierets quan en Sant Nicolau es va girar l'esquadra enfront de la casa que durant totes les festes ha sigut el seu quarter general versió Kàbila. Finalitzada la Glòria en l'Església de Sant Jordi, vam acompanyar a Gabriel a la filà per al vermut-dinar característic d'este singular dia. El Primer Tro, seguint la seua tònica de discursos escarits però emotius, va agrair a Gabriel Pérez Mataix com havia de ben representat a la filà Chano, així com als seus pares, donant-los l'enhorabona i entregant el ram de flors a sa mare Mariola. A alguns Chanos els va coincidir la sobretaula del dinar amb la compra dels ciris per a acudir a la processó del trasllat. 35


Boato

També en este acte la participació de la filà va ser molt nombrosa, amb la particularitat que Josele Blanes, Eduardo Gilabert, Carlos Mansanet i Antonio Munoz van poder tindré el privilegi de portar als muscles la imatge del Xicotet. En quatre ocasions han desfilat Chanos en els entraetes. El dilluns 21 d'Abril ho feia el montepío, que a les 23:30 baixava per Sant Nicolau. El divendres 25 i el dimarts 29 va ser l'Esquadra de Negres els que per Sant Nicolau van gaudir i ens van fer gaudir als Chanos que vam acudir a vore i escoltar la marxa "Menda", interpretada per la banda L'Avanç del Campello i amb un nombre més que suficient de músics. "La festa d'Alcoi va tindré una vespra d'excepció amb l'espectacle de música, dansa i foc, protagonitzat en la nit de dijous passat pel grup teatral de Vila-real especialitzat en muntatges de carrer, Xarxa Teatre." Així 36

es feia reso la premsa local, referint-se al correfoc que Jordi Vitòria va voler incorporar com un acte més del seu any de Capità. Gràcies Jordi, per la gran idea que vas tindré de celebrar este correfoc, ja que ha servit perquè passàrem una estona molt divertida i agradable en un ambient màgic de festa popular i participativa, sent com la "crida" en la vespra de les festes, amb un teló de fons Chano, com així vam poder vore al capdamunt del Campanar. Molta gent vam disfrutar eixa nit, però si algú va disfrutar més va ser sens dubte la teua dona Merchu, que començava a vore com es materialitzaven tots eixos somnis que havia compartit durant tant de temps amb tu. L'entraeta oficial de la filà Chano i a més pel carrer Sant Nicolau posaria fi a un dia intens en el que es notaven les ganes de festa. Moisès Olcina va ser enguany l'encarregat de dirigir l'himne de festes i que


FILÀ CHANO

d'una manera oficial inicia la nostra trilogia festera. Més matinera va ser la visita ja típica de les cameres de Canal 9, ja que este any es van interessar per l'elaboració de l'Olleta i a les 5 de la vesprada ja estaven en la filà, filmant com es mesclaven tots els ingredients amb les sempre exhaustives i precises explicacions de Lliri i Maruja. De nou en el sopar, també van poder gravar el magnífic ambient que es respirava en la filà entre plat i plat d'olla. Per cert que els entesos en la matèria gastronòmica comentaven que estava excel·lent. País Valencià va ser el recorregut per a l'entraeta, que va discórrer sense presses però sense pauses. Hores després, ja dissabte 3 de maig, s'iniciava el primer dia de festes. La família Vidal, part dels Mansanet, Javier Ferràndiz, Nelson Blanes, Curro Mestre i Javier Payà iniciaven la diana amb l'estrena de Juan Luis Guitart com a Sergent Moro. La segona part estava formada de manera excepcional enguany, pels festers més veterans. Mentre els cristians iniciaven la seua entrada, els moros ens preparàvem per a la nostra: el "Boato" en l'institut Pare Vitòria, l'esquadra de Negres en la Placeta Les Eres i la resta en la filà, mentres dinàvem. A les 15:30, el Partidor era un formiguer i els nervis començaven ja a eixir a flor de pell. Una hora després, amb puntualitat anglesa, des del balconet, sentíem a Rafael recitar les següents paraules, que ens van posar a tots la carn de gallina: "Bona vesprada, alcoians i forasters, bona vesprada a la Festa. La Festa, la Festa esclata com flor en maig,

38

i la il·lusió d'un poble es fa realitat. Guerrers de la mitja lluna Ja estan preparats, i un clam de festa Ompli la ciutat. Des de lo alt del cel i pels amics acompanyats, Sant Jordi els mira i els obri la ma. I una veu se sent que els dóna l'arrancà. Alcoianes i alcoians, per Alcoi i per Sant Jordi, Avant l'Entrà de Moros de l'any 2003."

El Sergent Moro i l'abanderat junt amb els trompeters i timbalers obrien pas a l'entrada Mora 2003. Li seguia el guió de la filà escortat per dos chanos a peu i sis chanos a cavall portant banderes. Per cert, este guió ha escrit enguany una gloriosa pàgina en la seua història, ja que va sofrir els avatars quasi bèl·lics de la batalla, en tindré que acudir al Partidor en un temps rècord i contra corrent. Per descomptat anem a suggerir-li al nostre conductor que se presente a les pròximes Olimpíades Sènior, perquè de segur que no tindrà rival. El grup de percussió "Rif precedia al relleu de l'esquadra de blancs, que va formar i va arrancar com marquen els cànons, des de la mateixa ratlla d'eixida de l'entrada. Joan Antoni Arnau va tindré el privilegi enguany d'arrancar de cap i Enrique Grau de batedor, deixant al seu pas un riu d'emoció que quasi ens fa baixar amb barca. Li seguia l'esquadra de xiquets. El segon grup de percussió, "Ribat", precedia a la carrossa denominada "Nòria", en la qual anaven quatre Chanos amb molt pedigrí. Darrere venia el primer ballet anomenat "Àfrica" d'Ana Calvo interpretant la dansa "Fantasia Africana" en el qual les ballarines s'intercanviaven "Tòtems" que simbolitza-


2OO3

Ballet Ana Botella

ven les distintes cares de la fertilitat. La música i percussió era original de Gregorio Casasempere. Dos grups d'"arqueres" guardianes escortaven la carrossa de les dames de la favorita, que simulava una gran jaima. El grup Xarxa Teatre feia la seua primera aparició amb una formació de huit nanos amb turbants policroms de grans dimensions i que van fer les delícies dels més xicotets. Els seguien dos xiques amb xanques simulant que anaven pujades a dos agrons. L'escorta de la Rodella Núria Gonzàlbez Berenguer la formava el grup "Tigris". Rodella molt joveneta (4 anys) que no va tindré inconvenient a abaixar l'entrada a cava-

11.La favorita Ana Berenguer, pujada en un palanquí, era portada a coll per huit esclaus amb turbant blanc i gil·laba negra. Li acompanyava una banda formada pel grup instrumental Moros de l'Alqueria. El grup "Nigèria" precedia a quatre caballistes, amb turbant negre i portant banderes, que van fer una exhibició de doma, molt d'acord amb l'arrelament que el cavall té en la cultura àrab. No va faltar la difícil i complicada dansa del ventre que el ballet d'Ana Botella va posar en el màgic escenari del recorregut de l'entrada al so de les notes típiques de la cultura oriental que eixien d'una carrossa. En la carrossa podíem vore a encan-

39


Esquadra de negres

tadors de serps. I a Tono Domènech i Paco Cortés, molt desvanits. La segona aparició de Xarxa Teatre en esta ocasió era per a posar en escena el que ha sigut el fons de tot el "boato" del Capità, el desert i l'oasi, com a metàfora de descans, meditació, pau i diàleg, format per huit palmeres gegants en els troncs de les quals es podia observar mones enfilant fins al més alt. Deu emirs a lloms de dromedaris abrigaven el càrrec més esperat en la vesprada de l'entrada, el Capità Moro. El grup "Síria" portant margallons precedien a Jordi Vitòria Corella, que a lloms

d'un camell i amb un trage dissenyat pel seu amic Sento Masia, color groc i ocre mediterrani, no podia amagar l'emoció d'una il·lusió que havia anat forjant des de feia molts anys i que enguany 2003 s'havia fet realitat. La tercera i última aparició de Xarxa Teatre eren uns grans ventalls que feien com a teló de fons al nostre Capità Chano. La banda Societat Musical d'Alzira entonava "No ho faré mes" de D. Vicente Català, peça a la qual Jordi li té un especial afecte. Set parelles de Chano obrien un corredor perquè el cap batedor de l'esquadra de Negres Rafa Blanes poguera avançar al


2003

públic l'espectacular disseny dels germans José Domingo i Jordi Sempere i que també lluïa el cavall. Un trage d'esquadra molt elaborat a base de trenes fetes a mà, amb una longitud de les mateixes d' 1 km i 400 m en tons ocre vell, marró i metall i amb una estètica no moruna, sinó més bé africana. Enhorabona a tots i cadascun de l'esquadra perquè heu aconseguit, a banda de la vostra satisfacció personal, que tot Alcoi parle de l'esquadra de negres Chano. La Societat Musical "L'avanç del Campello" entonava "Menda", estrenant-se per primera vegada a Alcoi. La carrossa de tancament, amb un Rigoberto Blanquer molt pacifista ja que no portava arcabús, donava per acabat el Capità de la filà Chano. Com a dada, dir que vam acabar amb deu minuts d'avanç respecte al temps previst. La Residència Emilio Sala ens va servir com a descans del guerrer en un ambient musicalizat per la banda de Cocentaina en el qual es podia observar les cares de satisfacció de tots per la magnífica entrada. El Capità va fer entrega d'una placa al Director del centre per la gentilesa de cedir-nos el local i com a record d'este gran dia. Després vam acompanyar el Capità al Reconquista per al sopar.


Processó de la Relíquia.

Durant el sopar va haver-hi intercanvi de regals, però un en concret va tindré un gran impacte emocional i va ser el que va realitzar l'esquadra de negres a Antonio Sanz per la seua col·laboració, el qual no va poder reprimir les llàgrimes: un rellotge i una figura en bronze amb el disseny de l'esquadra. -42

El cansament comença a fer mossa, però pel que s'ha vist va passar de llarg per als components de l'esquadra de negres, que com a autèntics africans, això sí, sense el casc, rodejaven la pista de ball i a més van ser els últims a eixir de l'Hotel. El diumenge 4 de maig, dia de Sant


2OO3

Alardo Capitรก.


FILÀ

Jordi, després de la segona diana per País Valencià, vam arreplegar al Capità per a dirigir-nos a la filà a desdejunar. Després de la processó de la relíquia, ens vam concentrar en la Placeta del Fossar per a acompanyar al nostre Capità al dinar del Círculo Industrial, i que era gentilesa seua. Moltíssimes gràcies, Jordi, de part de tots els Chanos. No vam poder entretindré'ns molt en la sobretaula perquè el rellotge no para i prompte havíem d'arreplegar les armes per a participar en la processó general. La nostra participació en la retreta, amb els recuperats farolets, va ser molt divertida, a més d'assortir de calcetins i calces a tots els que estaven en el recorregut. "Encaro" en el partidor, amb taula, tovalles i copes de l'època, iniciaven la batalla del matí. La victòria mora la vam poder assaborir en el vermut-dinar en la plaça de Dins i passatge Sant Agustí, que enguany es trobaven plens de gom a gom. Les lluites pacifistes de merengues es van alternar amb dolls de sifó a l'estil antidisturbis festiu. Després de la batalla de la vesprada, acompanyàvem el Capità al trasllat de Sant Jordi. L'aparició de Sant Jordi en els merlets del castell posava punt i final a les nostres festes. Els Soparets, encara que passats per aigua, no van impedir a la família Munoz fer el ja típic brou a què ens té acostumats, per a intentar reparar els estómacs un poc castigats estos dies de tots els que ens acostàvem al "baret" Chano en la plaça. El dimarts 6 de maig ens esperava en la filà el gaspatxo que el nostre cuiner de Castalla ens prepara amb tant de cura.

44

Estafeta mora.


CXP1CK

2O03

45


CHANO

El Primer Tro Miquel Richart va tindré unes paraules d'agraïment a tot l'equip de cuina i cambrers per l'esforç realitzat durant totes les festes, en especial a Lliri i Maruja. Va fer un primer balanç del desenrotllament d'estes festes en què la filà Chano ha exercit el càrrec de Capità, comentant que podíem sentir-nos satisfets per com s'havia desenrotllat tot. Lliri també va tindré paraules d'agraïment a tota la filà expressant que ell se sent com un Chano més. El divendres 9 de maig va tindré lloc en l'Església de Sant Jordi la Missa de Difunts per tots aquells festers de les Filaes Cids, Verds i Chano que ja ens han deixat, però que seguixen estant en el nostre cor i en el nostre record. Després vam tindré "ensaio" i enguany ens tocava realitzar-lo en la nostra filà. Com a anècdota, cal comentar que D. Enrique Sarneguet, rector de Santa Maria, després de la missa, ens va portar a la filà el guió que se'ns havia oblidat en l'Església de Sant Jordi. Tot un luxe. El divendres, 6 de juny, va tindré lloc en el Saló d'Actes de la CAM la inauguració de l'exposició col·lectiva de pintures baix el títol "Chano". Tot un exemple d'altruisme el que estos pintors, davant de la petició de la seua aportació artística a la filà Chano en el seu any de Capità, han realitzat. L'acte amb ple fins a la bandera, com es diu en l'argot taurí i amb el permís de Carles Mansanet, va ser presentat pel primer Tro, Miquel Richart, que va cedir la paraula a Pep Miró com a responsable de la coordinació de l'exposició i editor del catàleg. En el seu discurs curt però molt original em va cridar molt l'atenció una idea que ens va transmetre que deia: "De menut pensava que els ulls d'un pintor no eren com els dels demés, podien 46

veure coses invisibles per a la majoria, i el que encara era més important eren capaços amb la seua obra de fer que tots puguerem veure aquelles coses que mirem però que som incapaços de veure". Va agrair a totes les persones i entitats que havien col·laborat en especial als pintors. Finalitzant amb estes paraules: "Gràcies, gràcies pel vostre magnífic treball, però també per donar-li la raó a aquell xiquet que pensava que els ulls dels pintors veuen coses que els demés no podem vore". Josep Albert Mestre, com a "comisario" de l'exposició ens va donar una versió artística de la mateixa, tancant l'acte el President de L'Associació de Sant Jordi. I abans d'acabar esta crònica, en un any tan important per a la història de la filà Chano com ha sigut el seu any de Capità, m'aneu a permetre que vos llija una frase que diu : "Qui dóna tot el que té no està obligat a més". Cadascú de nosaltres hem aportat a la filà el que voluntàriament i bonament hem pogut. Però si hi ha algú que s'ha desviscut per la filà perquè les coses isqueren el millor possible, que no ha escatimat cap esforç i que inclús ha donat molt més del que podia, este ha sigut el Cap de Filà, Miquel Richart i Rufino. Amb el seu incansable treball i una gran dosi de mà esquerra ens ha donat a tots un testimoni i exemple de gran estima per la seua filà. Gràcies, Miquel. I res més, agrair-vos a tots l'atenció que m'heu prestat. Joaquín Sandoval Cronista 1989-2003


2OO3

Dalt: lluita al castell. Baix:Vict贸ria


O R Cofa cíe Ahorros del Mediterráneo

Muñoz Miralles, S.L, Fábrica Tejidos de Punto Camino Pcíígono tnduariaí Sefl*en«, sM Td. (96) 533 OS 59 - FAX («) 552 22 34

03802 ALCOY

OBRAS SOCIALES

COLORFIL, S.L

I.il Ores Todoterreno

SICHAR «.' <

1-.

K

A M

I

\

C/. LA POLA, 33- 1*8 12002 CASTELLÓN PL C.I.F. N»B-1?565I15

Mutualidad de Levante S E G U I O S

G E

¡ ¡ E R A

' La Unión Alcoyana S.A

OE S E G U R O S V R E A S E G U R O S

LICORES SINC S.A.

DOMÉNECH HNOS. S.A. ALFOMBRAS Y MOQUETAS RUGS AND CARPETS ARTÍCULOS

E>ARA

EL

CALZADO

- E S


;

CHANOS - CAPITAN 2003  

CHANOS - CAPITAN 2003

Advertisement