ARAGONESOS - ALFEREZ 1994

Page 1



SANT JORDI PATRÓ D'ALCOI Mártir. Va naixer a Capadocia ( S. I I I ) i va seguir la professió de les armes i al poc temps l'emperador Dioclesià el va fer el seu mestre de camp. Als 20 anys era del consell de l'emperador y tenia el grau d'oficial general. A l'inici de la persecució contra els cristians, va abandonar els seus bens i les armes, lluitant per la fe cristiana. En la batalla que va enfrontar als alcoians contra les hosts mahometanes de Al-Azràq conta la tradició que va apareixer per a defensar als cristians.


Saluda asociación de san jorge Siguiendo el orden establecido, este año de 1994, ¡e corresponde desempeñar el cargo de Alférez Cristiano a esta simpática filà popularmente conocida como la "filà de Batoy" por su primitiva ubicación en el seno de este barrio alcoyano. Es la más reciente del bando cristiano -la tercera vez que desempeña el cargo de Alférez- y no por esta razón deja de ser una filà con solera y con un arraigado espíritu festero entre sus componentes, todos ellos gente joven con ganas de diversión y sobre todo con verdaderas ansias de demostrar a todo Alcoy el buen hacer de ¡os Aragoneses. Estos han elegido para el cargo a una persona joven: Javier Rufino que conoce muy bien nuestra fiesta así como la responsabilidad que ha adquirido

para con sus compañeros y para con todo su pueblo; pero al mismo tiempo confía y con sobradas razones para ello, en todo ese equipo humano que le apoya incondicionalmente para lograr la meta marcada:asegurar el éxito en este año de cargo. Estamos convencidos que su Primer Tró, David Plá, su Junta Directiva y la totalidad de sus individuos habrán trabajado sin descanso para conseguirlo, y el fruto de tanta ilusión y esfuerzo derrochados, se recogerá muy pronto, dentro de unos pocos dias y vosotros mismos podréis comprobar que habrá valido la pena. Los alcoyanos premiamos con un estruendoso aplauso que nos sale del corazón, cualquier esfuerzo encaminado a dar un mayor esplendor a nuestra Fiesta y a la figura de nuestro querido Patrón. ¡VISCA SANT JORDI!


res dies, darrere dos anys, per a tota una vida En aquest moment en qué es trobem, damunt de les Festes , i després de quasi dos anys d'intensos preparatius, arriba el moment d'agrair a totes aquelles persones, homes i sofrides dones, festers i no festers, aragonesos del primer a l'ultim, que durant tot aquest temps han estat treballant a l'ombra per a qué en tres dies de festa es realitze el somni de tota una vida. Són tres dies en els que els aragonesos, i tots a una, anem a tornar als alcoians els aplaudiments que any darrere any ens ofereixen, i per això, jo us demane un últim esforç per a qué en eíxos dies engrandim més encara aqüestes festes nostres, ¡es quals són les seues. Amb la satisfacció que em dóna el fet de poder representar-vos a

tots vosaltres en aquest carree, us desitge que passeu unes festes inoblidables i que us quede un grat record per a tota la uida. JAVIER RUFINO VALOR


aluda del Primer tro d'honor Empiezo esías pocas y humildes líneas, para desearos, en primer lugar, una alferecía que sea gloria y honor a nuestro "Sant Jordi" y en segundo lugar, que sea tan brillante, como lo fueron las dos celebradas anteriormente, desde esta nueva etapa de los Aragoneses. Una de mis satisfacciones, es ver nuestra Filá, llena de juventud, que con la ayuda de los veteranos y con su ejemplo, forman un conjunto que nos enaltece y hace que seamos una Filá admirada por todos. No quiero cerrar estas líneas, sin antes dedicar mi agradecimiento, a todos los que me ayudaron en mi etapa de "Primer tro" y a las atenciones que se me tienen en la actualidad ¡gracias!. Por todo ello, por los Aragoneses, por las Fiestas, por Sant Jordi y por Alcoy, recibid un abrazo de SALVADOR SELLES I CABRERA PRIMER TRO D'HONOR


alutació del Primer tro Benvolgut lector, tinc l'honor d'adreçar-me a vosté en un moment d'especial significacio per a la nostra filà. El que té a les mans en aquest moment és la revista que la Filà Aragonesos ha editat amb motiu de la seua tercera alferesia. Crec que aquesta es una ocació inmillorable per expressar al poblé d'Alcoi, en nom de tots els meus companys festers, allò que per a nosaltres representa aquest succés. Per començar vull dedicar algunes paraules a la persona que té la distinció de representar-nos en aquest envit: Javier Rufino Valor, un fester de pro apunt de veure complit el somni d'encarnar el paper d'alferes en les Festes de Sant Jordi. Disposat a demostrar que per complir amb esplendor en el carrec n'hi ha prou amb il.lusió,

imaginació i treball. Treball col.lectiu i esforçat de tota la filà que, com un sol home, fa costat a un fester que aspira a que enguany no siga recordat solament com l'any de l'alferesia de Javier Rufino, sino també com l'any que van tindre l'alferes els aragonesos. Titllar un any de carree de repte pot semblar un lloc comú, pero el cert es que es tracta d'un qualificatiu precís. Per a una filà jove com la nostra, ha estat tota una prova superar els nombrosos entrebancs que sorgeixen a l'hora de posar dempeus un projecte de les dimensions que huí dia tenen aquesta mena de compromisos. La recompensa, pero, de segur que compensará amb escreix I 'esforç realitzat. El dia 22, especialment, esperem comptar amb la calorosa acollida de tot el poblé d'Alcoi. Aquest será el millor pagament que podra haver rebut el nostre treball. DAVID PLA GARCÍA


ragonesos: apunts d'una petita història Tot i que la historia de la Filá Aragonesos, tal i com avui la coneixem, i amb els petits canvis que ha anat experimentant a través dels últims trenta- tres anys, comença de fet l'any 1961 en algún lloc de Batoi ", els diversos treballs historiógrafics consultats ens informen d'allò que podríem considerar els nostres antecedents més clars. Almenys, a nivell nominal. I ja se sap que aixó, el " nom", moltes vegades fa - és, en certa mida - la "cosa". Així doncs, abans de remuntar-nos al període fundacional de l'actual Filá Aragonesos, el relat del qual podía començar ben bé així - " En algún lloc del popular barrí de Batoi. . . "- ,

fem una ullada ais avatars de grups d'alcoians del passat segle i de l'actual que ostentaren ¡a denominado de l'Antiga Aragonesa (o més bé "Antigua Aragonesa"; coses d'aquells temps, on el nostre idioma encara estava exclós de tot ámbit oficial).

Efectivament, fins el 1859 arriba el rastre més remot d'aquesta "antiga"filá, i així sembla que consta en documents de l'Associació de Sant Jordi. Un any, segons sembla també, tristament famos per l'epidemia de cólera que va assotar la nostra ciutat i que es va cobrar 6OO victimes. Ja el 1865 l'Antiga Aragonesa realitza el carree d'Alferes, que recau en el seu primer tro Josep Jover. En aquells temps es veu que la festa alcoiana no tenia, ni de bon tros, la unanimitat que molts ni han volgut veure, o simplement no era tan popular ni tan arrelada com podríem pensar a primer colp d'ull. Les dades son loquaces:el 1883 la filà Antiga Aragonesa ocupa el lloc tretzé en l'"escalafó" fester i té vuit (8) membres. La cosa no ens ha de sorprendre gaire, ja que a l'endemig hi ha hagut la revolta del "Petroli", la prohibido de la festa de moros i cristians els anys 73,74 i 75, i molta repressió en el bàndol perdedor, és a dir, entre el poblé treballador, que era

precisament d'on es fornia ¡a nostra festa abrilenca. Del 1976, any de la celebració del centenari, n'ha quedat una foto de Salvador selles i Juan on llueix l'antic atuend aragonés, vestit de "pagés", barret negre d'ala ampla, faixa blava, armilla groga, camisa blanca, pantalons negres, jaqueta marró i trabuc al muscle, es a dir, no molt distint al que devien fer servir els masovers de l'època. L'Antiga Aragonesa va fent via conforme pot, superant les crisis que amenacen la seua continuïtat (que encara que hi ha anys en quéliteralmentsón quatre gats, ja se sap quant tossuts son els aragonesos, i mes en qüestions de festa), fins que arriba el 1893, any en el qual l'Antiga ja no ix a festes. Pero, com el Guadiana, que apareix i s'amaga pero sempre porta aigua, els retrobem en els arxius i documents de l'any 1922 en qué l'Associació aprova els esborranys de tres noves filaes: Almogàvers, Gods i... Aragonesos, amb disseny de Josep Domínguez, veí del


popular carrer del Tap, número ¡o, per ser exactes. Amb tot, no és sinó sis anys mes tard quan participen en ¡a festa els Aragonesos, amb vestit dissenyat per Manuel Ribes Cervera. Som a l'any 1929, época de trífulgues socials agreujades per Ja dictadura de Primo Rivera, quan la filà torna a aparéixer en escena. Són llavors Primers Trons Baptista Pérez Coloma i, del 1930 al 1933, Francesc Seguí Santonja. Pero l'any 1931, per motius que cap historiador no especifica, els Aragonesos renuncien al càrrec d'Alferes i hi són substituïts pels Contrabandistes. Tanmateix, es conserva una foto de ¡'any 1933 d'una esquadra especial que és atribuïda als Aragonesos (amb motiu de qué?), i que és tota una joia historiográfica. S'hi poden veure set components de l'esquadra , el cap i el cap batidor dalt del cavall, com personatges eixits d'una pel.lícula de guerrers de l'África negra, amb el castell al fons. i un petit detall que no escapa a l'ull de l'anònim fotògraf i que per a nosaltres resumeix tot i'ambient popular que envoltava ¡es entrades, tota l'atmosfera d'un temps on comptava mes ¡a participado i l'alegría netament populars que tota ¡a parafernàlia actual, tantes vegades enganyosa: un xavalet, amb les mans a les butxaques , mira per l'angle que formen el cap i les potes del cavall la camera. Duu espardenyes de veta i amb el seu somriure encuriositat va eternitzar en el sepia de ¡a foto ¡a historia de l'Alcoi obrer i ¡libertan. Qui és o era aquest nen, qui són els que formen l'esquadra?. Preguntes que potser no teñen resposta ara i ací. Només imatges amb ¡es quals estranyament ens identifiquem. ¡ una altra foto, un any després, ¡'any de ¡a revolució d'Astúries, el ¡ 934, corresponent a ¡a primera diana: vuit festers i un cap d'esquadra amb el castell al fons, i, darrere, una banda de música, i molts ulls mirant ¡a camera del fotògraf. Van vestits


d' una manera que ens recorda l'actual vestimenta dels Bascos, només que ni ha un detall, a penes perceptible, en l'escut, al costat de les ancestrals quatre barres de ¡a nostra térra: la bandera republicana! I és que qualsevol mètode era bo per expressar els idearis polítics. Que els Aragonesos (com totes les filaes alcoianes de l'època, algunes més que altres) eren de neta extracció popular no demostra el fet, que reporten els diversos estudiosos del temo, que aquell any de la foto no disposaven de cascos, per ¡a qual cosa els Visigods ens els hagueren de deixar per formar en l'Entrada. Poc després vindria ¡a guerra del 1936, que s'endugué moltes coses, entre les quals aquella memorable filá Aragonesos de ¡es fotografíes i els records fragmentaris. No será, doncs, fins l'any 1961 que apareixerà una nova filá Aragonesos, hereva en certa manera de l'Antiga i centenaria, pero ja en una época molt distinta i amb una projecció que s'allarga, vigorosa, fins ara mateix. I ací comença en realitat, "en un lloc de Batoi", la petita història de la filà Aragonesos, en un barrí de la rodalia, un grup de gent que es planteja d'alguna manera la descentralització de la festa, l'arrelament viu amb l'entorn popular d'on naix i s'alimenta. l és al Bar Seba de Batoi on es fan les primeres reunions i projectes de filà i on es tria la ballesta com a arma. El disseny de Lluís Solbes, és aprovat per l'Associació l'estiu del mateix any, i el febrer del 1962, al cine de Batoi, és presentat oficialment en ¡es persones de Josep Torregrosa i Antoní Miralles, que anys a venir faria l'Alferes i el Capità. L'any 1968 la filà es trasllada, després de recorrer alguns altres locáis, al del carrer Serrella. Entretant hi ha ¡a sucosa anécdota que ¡a primera eixida al carrer dels Aragonesos es produeix a Alacant, el dia de la celebrado de no sabem quina festa de ¡a

"Provincia", i ¡a no menys curiosa coincidencia dels tres "salvadors" que hi representaren la filà: Salvador Sellés, Salvador Pastor i Salvador Puig. Amb tot, ens consta que no hi han reincidit, bromes a banda. El veritable bateig es produiria, dones, l'abril del 1962, amb trenta festers, que hagueren de pagar 2.500 pessetes peí vestit, i en còmodes terminis(!), any en qué també la festa estrenava itinerarí.

De llavors ençà, la història de la filà és un cúmul d'interessants aportacions festeres i festives: magnífica escola de caps d'escuadra que ha provist reiteradament el càrec de Sergent, tant moro com cristià, de la festa d'Alcoi; el Mossen Torregrossa dels anys 1981 i ¡ 982 el representa el ja desaparegut Ferran Gisbert... Per no dir res guaní ate èxits esportius de tota mena en ¡es competicions locáis. A penes iniciat el periple els


Aragonesos, el 1966 assumien el càrrec d'Alferes i el 1967 el de Capità, tots dos representats magníflcament pel llavors secretan de la filà Míquel Ferrer Garrigós. El segon any d'Alferes dels Aragonesos recauria l'any 198O en l'entranyable persona d'Antoni Miralles Gandía, popular fester tristament desaparegut, que tingué si més no el gran mèrít de concitar al seu voltant una rara i preciosa unanimitat, segons tots els testimoniatges de l'època. L'èxit es repetí l'any següent, l'últim any del Capità, el 1981, i amb el mateix protagonista. Ens estalviarem de descriure'n els atuends, ja que aquelles escenes queden profusament documentades en les fotos i els escrits. I així arribem al 1994, any en qué la filá assumeix digníssimament el càrrec d'Alferes, en la persona de Xavier Rufino, justament afamat i incansable fester, que durant tot l'any de. preparatius

(i segur que també durant els tres dies de la festa) ja ha donat mostres de com representar amb solvència un carree que l'honora i ens honora, un carree que sera recordar anys i anys. I així arribem a l'última pagina d'aquest petit itinerari històric, espigolat ací i allá, sense cap ànim d'exhaustivitat. Després d'aquesta página, n'hi ha moltes a/fres en blanc esperant ser omplides amb a/fres somnis i projectes, des del mateix entusiasme de sempre, estirant del fil que ens uneix al passat i ens llança, com la sageta d'una ballesta, a un futur que es promet ben saludable. Per això no podem acabar aquesta ínfima sinopsi (potser tanta historia, tanta historia real, no cap en tan poques pagines) sense retre un petit homenatge pero càlid a tots aquells Aragonesos antics i moderns que han fet possible la singladura, tots aquells personatges anònims i populars que generado rere

generado han anat dotant de contingut aquesta festa, aquesta expressió entranyable, aquesta página per escriure. A ells els ho devem.

MANEL RODRÍGUEZ I CASTELLÓ


d'esquadra "La festa produeix un estat de ruptura respecte del comportament ¡ formes quotidianes, la qual cosa possibilita l'ingrés en un espai màgic,..." J.L. BERNABEU RICO

Una nit freda i plujosa de fa uns quants abrils, presenciava en companyia d'un bon amic de València el pas de les filadetes pel carrer de Sant Nicolau. El foraster se'n feia creus en veure els esquadrers -vestits amb roba de diumenge un dimarts, amb una clavellina a la solapa de l'americana, fent ostentado d'un gran havà i amb tots els additaments propis d'una nit d'aquestes- com suportavenestoicamentla pluja, i de com el cap d'esquadra mirava vers uns balcons on no hi havia cap espectador, tot reclamant l'aplaudiment d'un públic quasi inexistent. Vaig intentar d'explicar-li que alió eren assajos, pero el meu amic -que mai no havía vingut a festes- es resistia a comprendre les actituds del cap d'esquadra.

Uns anys més tard, he tingut ocasió d'assistir a distintes festes de poblacions on fan moros i cristians, i m'he adonat de les diferents actituds -de vegades, molt diferents a les d'Alcoi- que tenen els caps d'esquadra (els quals, en algún cas, arriben fins i tot a fer volantins), i he sentit una mena de vergonya, mentre recordava la incomprensió del meu amic valencià. Dins de l'univers cultural de ¡a festa de moros i cristians, Ja figura del cap d'escuadra ha tingut distintes valoracions. El cap d'escuadra té la missió de comandar ¡a marxa de la formado dels dianers o esquadrers, i en ell recauen funcions, com ara: donar-los ordres (per mitjà de moviments de la seua arma), perqué aquests alcen Jes armes, fer girar les formacions, marcar el seu pas, etc. En totes aqüestes ordres s'observa una gesticulado característica, encara que pot ser enquadrada dins d'unes "escoles" o tendències. Des de la selecció prèvia de la composició musical, fins al moment de l'arrancada -en la qual el cap es posa els guants alhora que les timbales inicien el ritme de la marxa, l'elecció i afermament de l'arma, i'encesa del cigar, el balanceig davant els esquadrers, les primeres evolucions amb l'arrogància característica, l'espera emotiva del momení en qué la música marca el punt culminant de la composició, que el cop aprofitarà per o alçar el sabré, la porra o la llança-, el cap d'esquadra es el centre de les mirades del públic, i es per això l'encarregat d'establir ¡a comunicado entre ambdós elements. Segons la seua desfresa i el seu bon fer, l'esquadra


rebrà majors o menors aplaudiments i víctors. Un altre aspecte molt alcoià ve donat per la verticalitat -terme encunyat pel professor M. Oliver Narbona-, produïda per les arquitectures que emmarquen els carrers on es manifesta la Festa, la qual determina aquest gest instintiu dels caps que miren cap als balcons i miradors, fins i tot als assajos a l'interior de les filaes. No falten els investigadors que han vist en els nostres caps d'esquadra un mena d'exhibicionisme narcisista, i els comparen a un paó quan mostra les seues plomes multicolors. Altres autors apunten cap a expressions inconscients, o estudiades, realitzades sota la influència d'una emotivitat que transforma la conducta del fester, i així podem observar a ciutadans respectabilíssims -seriosos, fins i tot, de naturalesa tímida- que en fer el cap semblen ser uns altres. De qualsevol manera, en la Festa, el fester (i el cap d'esquadra) busca un reconeixement social, un fi per assolir una sèrie de necessitats socials i psicològiques, que en el cas que ens ocupa són satisfetes pel protagonisme que comporta fer de cap d'esquadra davant dels familiars, dels amics, etc. Una apreciació personal em fa establir certes categories de caps d'esquadra, ja que hi ha caps que naixen amb aquest do, o bé l'adquireixen ben prompte. Entre aquests caldria incloure aquells que des de xicotets no van tenir gens de vergonya

a l'hora de fer el cap en la Segona Diana, o en les formacions infantils que s'incorporen darrere la música en les Entrades. Altres xiquets assajaren -com si d'un joc es tractarà- corrent pel corredor de sa casa amb una tovallola, que els feia de capa, i amb una espasa de plàstic, i somniant un 22 d'abril. Dins d'una altra categoria hi ha els caps que jo anomene "d'armari de lluna", que repeteixen les seues estudiades i meditades evolucions davant d'un espill i que aspiren a brodar un estil determinat. Per finalitzar, no he d'oblidar-me de fer una al.lusió a l'escola o planter de caps d'esquadra de la filà Aragonesos, entre els quals la Festa ha tingut com a sergents majors: Miguel Sempere Payá, Gonzalo Pascual Orozco i Enrique Ripoll Peidro. A més, cal destacar els caps d'esquadra següents: Ricardo Castelló Calatayud, David Pla García, Jorge Martí i Vicente de la Cruz, entre altres. D'aquests podem dir que han marcat una nova escola de caps d'esquadra.

JOSEP M. SEGURA I MARTI Cronista de l'Associació de Sant Jordi Bibliografia BERNABEU RICO, J.L. (1982).

"Sociologia de la Fiesta". Nostra Festa, 111, Alcoi, p.6-16 LISON TOLOSANA.C. (1980).

Invitación a la antropologia cultural de España, Akal Bolsillo, Madrid. OLIVER NARBONA, M. (1988).

"Verticalidad". Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, p. 84-86. RODRÍGUEZ MARTINEZ.M. (1962).

'Bosquejo sicológico del festero". Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos. SANMARTIN ARCE, R. (s.a.).

•Ecologia, economia y fiesta. Algunos ejemplos del País valenciano. (Apuntes para una sugerencia)" Tiempo de Fiesta SEGURA ESPÍ, E. (1990).

"El cabo", Alcoy. Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos. p. 109.


Nuestros glorieros infantiles

En el año 1965, nace un nuevo acto en nuestra Fiesta, La Gloria Infantil. El protagonista es el niño, el espejo donde tantos mayores nos miramos, porque la sencillez, la ilusión, ¡a gracia y también la seriedad, se concentran en el personaje Infantil. Personajes que son el centro de atención de miles de alcoyanos que observan, participan y aplauden el desfile de los pequeños festeros. Es el homenaje que nosotros, los mayores, el pueblo de Alcoy, rinde a los infantes; la fiesta que celebra el que siembra ¡a semilla, el germen y espera con estusiasmo que madure y brote en primavera, para recoger más tarde sus frutos. El futuro está asegurado. Cada mes de Enero, como un regalo de Reyes, los infantiles Aragoneses esperan con entusiasmo el domingo señalado para asistir a su Ensayo y también a la proclamación del "Glorieret"; el niño que representará a todos los niños Aragoneses en la Gloria Infantil. A partir de ahora su vida se verá algo alterada.

JOSÉ ROLDAN REYES 1965 - 1966 (+)

MIGUEL A. CANO PAREDES ¡974

JOSE M. TOMAS ALCARAZ 1967 * 1968

ÍGNASI CARBONELL GARCÍA 1975

ENRIQUE BROTONS TORTOSA 1969

ANTONIO AMADOR CANDELA ¡976

VENICIO PONS TORTOSA 1970

RICARDO FERNANDEZ GARCÍA 1977(+)

JORGE MARTÍNEZ LÓPEZ 1971

MIGUEL PAYA VILAPLANA 1978

SALVADOR NAVARRO HERNÁNDEZ Í972

BENJAMÍN NADAL PAREDES 1979

JORGE REIG SEGURA 1973

RICARDO SEGURA FALCO 1980


ANTONIO NAVARRO HERNÁNDEZ 1981

JORGE J. JORDÁ SOROLLA 1988

MARCOS SEGURA FALCO 1982

JORGE RIPOLL SÁNCHEZ 1989

RAÚL MARTÍ FERRÍ 1983

JORGE SEGURA FALCO J990

JOSÉ C. SOLER ROMERO 1984

JA/ME SEMPERE VICEDO

1991

PEDRO GARCÍA GIMENO 1985

DAVID LOZANO NAVARRO 1992

ALEJANDRO SOLER ROMERO ¡986

JOSÉ RODRÍGUEZ JORDÁ 1993

Pruebas de troje, compro de complementos, ensayos en los Salesianos, invitación de amigos, etc. Parte de ella girará alrededor de este acontecimiento singular. Llegado el anhelado día, con alegría y cierto nerviosismo, cumplirá con el rito de ser el primer infantil Aragonés que vista su indumentaria en el año festero; será acompañado por sus contentos y emocionados padres, por miembros de la Filá, familiares y amigos, a la Misa de Glorierets, donde tal vez tomará por primera vez a Jesús Sacramentado; posteriormente saldrá hacia la sede social de la Filá para compartir con todos el almuerzo. NO faltarán los abrazos emotivos, la traca, el chocolate y la coca. Ya en el Partidor, el Sargento dará sus últimas instrucciones y con seriedad, responsabilidad, asumiendo su papel, desfilará por ¡as calles más céntricas de la población, recibiendo el calor y el aplauso de sus conciudadanos. Cuando todo haya acabado, quedará en su memoria, el sentimiento, el recuerdo imborrable de haber sido protagonista infantil. Continué o no en la Fiesta, siempre, siempre, recordará ese día; y de mayor con cierto orgullo y altivez dirá: "¡Jo vaig ser Glorieret dels Aragonesos!"

JORGE LINARES ABAD JORDI M. SEMPERE VICEDO 1987

JUAN MENGUAL 1994

Bibliotecario de la Asociación de San Jorge y Cronista de la Filá Realistas.


Els aragonesos a l'Alcoi del segle XIII L'Alcoi atacat per al-Azraq en 1276 era una població jove. Era una colònia de pobladors que havien estat instal·lats a la vila per iniciativa de la corona. 1 això dins el procés, més ampli, de

fundació de pobles cristians i arraconament dels indígenes musulmans (d'una forma certament emparentada, d'entre molts altres exemples , amb l'actual política d'assentaments israelians als territoris àrabs ocupats). Aquest procés va representar un decisiu pas endavant en la dinàmica expansiva de la societat cristiano-feudal conqueridora, alhora que permetia consolidar la progressió territorial de la monarquia i la noblesa catalano-aragonesa sobre el nou regne de València. Alcoi, doncs, fou un assentament de nova planta, un assentament de colons, creat després de la conquesta de la zona, després l'espoli i expulsió dels musulmans que habitaven a les alqueries del terme. La data d'expedició formal de la carta de població és el 17 de març de 1256, uns onze anys més tard del moment de l'ocupació militar d'aquestes comarques.

Els colons que s'assentaren a la nova vila, els primers colons, tenien una procedència diversa. Eren personatges o parelles conjugals aïllades, sense vincles previs de parentiu o veïnatge a un lloc concret d'orige comú. Molt majoritàriament, però, venien de les terres de parla catalana; bé dels antics comtats de Barcelona, Urgell o Empúries, bé de la Catalunya Nova.

Tanmateix, entre els habitants inicials d'Alcoi hi havia, també, una petita minoria d'individus procedents del regne d'Aragó. Podem aproximar-nos a la composició d'aquest conjunt gràcies a la nòmina de pobladors buidada del quadern del justícia alcoià de 1263-1264. Hi ha uns casos -molts pocsbén clars: Onofre Diago, Domingo Iváñez i Martín de Terol són indubtablement aragonesos. Però la resta dels possibles són dubtosos. Tenim, així un Pere i un Domingo de Sagra que, tal volta, podria ser Azagra; un Però Lessina, que sembla més aviat Lecina (població de l'actual prou. d'Osca) que no Alzina; unPedroLópez que pot ser Pere Llopis, i a més no està clar si viu a Alcoi; hi ha els cognoms Maçanen i Mançaneras associats al nom Ramon, de forma que, si és la mateixa persona, pot ser Maçanes o Maçanet -català- o Manzanera, aldea de Terol; Pastor es tant català com aragonès, i n'hi ha dos. En fi, hi ha un Sancho Pérez que, per altres indicis sembla ser aragonès i no Sanç Peris. (Els problemes d'identificació venen donats pel fet que els noms es troben, al document original, llatinitzats, abreviats i/o deformats segons les circumstàncies de l'escrivà.)


En definitiva, un total d'entre quatre i onze caps de família entre una població estimada d'uns 112, sent tota la onomàstica restant clarament catalana. El percentatge de colons aragonesos a l'Alcoi fundacional pot situar-se, així, entre un 3.6% i un 9.8%. Val a dir, tanmateix, que aquesta proporció no representa, en absolut, una pauta determinant de situacions posteriors, ja que la mobilitat poblacional aleshores era extremadament alta: un 46% dels llinatges de 1264 no existien a l'Alcoi de 30 anys després i, a més n'hi nau/en de molts altres nous. Això no obstant, podem afirmar que la importància quantitativa del component poblacional aragonès va continuar sent molt dèbil una vegada consolidada la població de la vila; d'aquesta manera la llengua catalana es va imposar a l'aragonès de forma absoluta i prou ràpida; possiblement a finals del segle XIII cap alcoià parlaria aragonés. (No hem de confondre l'aragonés amb el castellà; l'aragonès encara es parla actualment a algunes comarques nord-occidentals de la província d'Osca). Si la importància quantitativa era escassa, no així la qualitativa. A banda dels colons, hi havia un grup de personatges que

posseïen parts extenses del terme d'Alcoi, encara que normalment no feien residència personal en aquesta vila. A banda d'un tal Joan Garcés, que va exercir la batllia un temps, eren cavallers -pertanyien, doncs, a la noblesa-, vivien a Xàtiva i, entre si, es regien pels furs aragonesos, no pels de València. El repertori és el següent: Andreol Alaman, que tenia en 1256 terres a Xiríllent; Ruy Sanchez de Ayvar, molt probablement, el constructor del castell de Barxell, que tenia les alqueries de Barxell, Palomar (a l'Horta Major) i Xiríllent (aquesta, furtada a l'anterior), a més del castell d'Ibi, l'alcaid del qual, Fortún Garcés, actuava com a representant de Ruy Sanchez en Alcoi; Ximén Pérez de Urís , propietari de Benilloba i -més tard- alcaid de Relleu, també tenia interessos a Alcoi; Ximén Zapata de Borja va rebre de Jaume 1 l'alqueria de Benissaidó, i sembla que la seua muller, Urraca Martínez, era filla de Martín ximénez de Sovarre, que tenia terres a Alcoi i en 1271 era nomenat alcaid del castell de la vila (posterior convent de Sant Agustí). Tots aquests cavallers

aragonesos, caracteritzats per l'absentisme i una absoluta desvinculació a la vida de la comunitat vilatana d'Alcoi, fonamentaven el seu poder en l'explotació dels petits grups de musulmans que mantenien en algunes alqueries. Conforme els alcoians, amb l'exercici de la coacció i la violència, aconseguiren la desaparició d'aquests grups residuals de mitgers semi-serfs, els terratinents aragonesos es quedaren sense poder cultivar les seues propietats i les alienaren. La última, Urraca Martínez, cap a 1300 intentà establir-les a cens entre llauradors cristians, però va fracassar. Açò va representar la victòria de les èlits locals alcoianes sobre un model marcadament estàtic i rendista de "cotos redondos" que els bloquejava les possibilitats d'especular en el mercat de la terra i de conventir-se, també en terratinents, tot i seguint altres pautes d'explotació. Aquest fet marcarà una diferència fonamental d'Alcoi respecte a les altres viles del sud valencià (Xàtiva, Alzira, Gandia, Dénia, Albaida, Cocentaina) i haurà de ser tingut en compte quan s'estudie el desenvolupament posterior de la població. JOSEP TORRÓ


fianza Hablar en el argot festero de ¡a fianza, todo el mundo más o menos sabe dar una explicación. Es una cantidad simbólica de cincuenta pesetas que se dona a la Asociación de San Jorge como compromiso de la filà que le toca el cargo de Alférez para ostentar dicho cargo. Posiblemente la fianza nació con motivo de darle un carácter más serio y oficioso a la Fiesta, puesto que cabe suponer que si se aceptaba el cargo de Alférez por parte de ¡as distintas filaes, a ¡a hora de ¡a verdad muchas de ellas se echaban atrás. Como antecedentes de la actual fianza podemos ver que a principios del siglo XIX, en las peticiones al Ayuntamiento para celebrar las Fiestas en honor a San Jorge las firmaban sólo los "capitanes nombrados por la Junta" e indica que el cargo solía aceptarse y obligarse, en aquella época, ante notario y escritura pública -año 1 8 0 1 - ( l ) . Por lo tanto, podemos afirmar que la aceptación del cargo ante notario comportaba un compromiso difícilmente indisoluble por parte del individuo que aceptaba ostentar el cargo. En el primer Reglamento de ¡as Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy, fechado en ¡ 839 -posiblemente con anterioridad se regían basándose en un derecho cuestitudinario- nos menciona las funciones de la Junta General: aprobar ¡as cuentas, renovar cada año por votación dos de sus cuatro "Directores" y "en seguida sacar la suerte de los Alféreces uno Christiano y otro de Moros; si antes no ¡es hubiesen pedido algún devoto que lo tuviese ofrecido a nuestro Patrón; con ¡a obligación de pagar el sermón el dia de la fiesta...". (2)

En el Reglamento de 1844, una ampliación del de 1839, nos detalla en diversos capítulos la aceptación del cargo de Alférez que conjuntamente llevaba implícito el llevar la bandera, pero no existe mención sobre ninguna cantidad en metálico que selle el compromiso. "Cap. 7. Pora que en lo sucesivo haya igualdad en todas las comparsas, las que acaban de hacer la fiesta no tendrán en adelante derecho a pedir la bandera; recuperándose el turno por las primeras filadas tanto de Cristianos como de Moros y siguiendo por orden riguroso de antigüedad hasta que se concluyan todas. Las que de nuevo salgan a fiestas tendrán a ¡a bandera igual derecho que las existentes en el dia, entrando en turno por el mismo orden de antigüedad. Cap. 8. La filada que cuando le llegue su vez de hacer ¡a fiesta no admitiese ¡a bandera, perderá el derecho a ella hasta nuevo turno. Cap. 9. La que después de admitir ¡a bandera ya sea por entidad entre sus individuos ya por cualquier otro pretexto no quisiese hacer ¡a fiesta, con anticipación a tres meses ¡o menos al 22 de Abril, ¡o pondrá en conocimiento de ¡os directores para que estos provean ¡o conveniente a que no falte Alférez que desempeñe sus funciones; y la filada perderá para siempre el derecho de entrar en el turno". (3) Sin embargo, en el Reglamento de 1888, aprobado por ¡a Junta General Extraordinaria, celebrada el 24 de Marzo,

en el capítulo titulado "Disposiciones Generales", desde el artículo 63 al 94, sin mucho orden expositivo, se dispone la aceptación de las banderas según el turno de antigüedad y ¡a entrega de cuarenta pesetas de fianza, se confirma que la filà del Capitán ocupará el primer puesto en los desfiles y la del Alférez el centro (4). Es el primer Reglamento en que aparece la cantidad metálica, es decir, la fianza. La cantidad de cuarenta pesetas en 1918 nos parece excesivamente elevada, pues debemos tener en cuenta el anuncio de un periódico del mismo año, "El Noticiero": "Se halla vacante la plaza de médico titular de ¡a villa de Torremanzanas, dotada con el sueldo de 500 pesetas anuales" o el precio de dicho periódico, 5 céntimos, o la suscripción trimestral al mismo que era de 1 peseta. En el Reglamento de 1918, dentro del capítulo "Disposiciones Generales", vuelve a hacer referencia en el artículo 70 al depósito que tiene que realizar la filà que ostenta el cargo de Alférez. "Los jefes de comparsa a quienes se adjudiquen las Banderas, deberán entregar en el acto de admitirías en Junta General, ¡a cantidad de cuarenta pesetas en calidad de depósito o garantía para el cumplimiento del compromiso que desde aquel momento contraen. Dicho depósito, les será devuelto inmediatamente después que hagan la fiesta de Alférez o quedará en beneficio de los fondos generales si por cualquier causa dejaran de hacerlo." (5) El Reglamento de 1933 nos vuelve a indicar los mismos datos que anteriormente hemos expuesto. Pero es en este año, cuando las relaciones entre la Asociación de San Jorge y el Ayuntamiento se deterioran, a causa del sentido religioso de ¡as Fiestas en honor a San Jorge, estamos en plena República. Por este motivo la Asociación pasa a tener funciones meramente religiosas. A pesar de ello hemos encontrado un Reglamento de dicha Asociación, fechado el 17


de Mayo de 1935, que no sabemos a ciencia cierta si se licuó a la práctica, en el cual en el título "Régimen de comparsas", en el artículo 33, apartado 5° , se dice: "Prestar hasta 25O pesetas de fianza cuando acepten el cargo de Alferez o el de Capitán antes de finalizar el mes de Febrero. El mismo requisito deberán cumplir cuando traten de introducir una nueva escuadra de gastadores u otra innovación para embellecer las fiestas, las que en su caso se I permitirá que tengan Capitán o Alférez" (5). Lo más destacable de este apartado es ¡a utilización por primera vez de lo palabra fianza y el aumento de ¡a cantidad en metálico, de cuarenta pesetas a doscientas cincuenta pesetas, Hasta después de la contienda civil, en las actas de las Juntas no aparece la aceptación de cargos, pero a partir de 1940 ésta es constatable en todos las actas de las Juntas Generóles Ordinarias que se realizan en el mes de Mayo o de Junio. En oirás fan soto se menciona el haber realizado el depósito pero no son explícitos en cuanto a ¡a cantidad. En la Junta General ordinaria del 25 de Mayo de 1941 dice así: "La Comparsa de . \sturianos de el nombre de Alférez Cristiano a don Alvaro Gallard y la de Marrakets el de don Enrique Pérez, haciendo ambos el depósito reglamentario de cuarenta pesetas cada uno (6). En estos años de la posguerra al parecer seguía rigiéndose la Asociación de San Jorge en los Estatutos de 1933, pero a pesar de ello deciden elevar ¡a cantidad metálica de la fianza, sin que quede constatado en ningún acta el motivo o acuerdo de este incremento. Pero sí tenemos la plasmación práctica en 1943, en el acta de la Junta General Ordinaria celebrada el día 6 de Mayo, "Preguntados los representantes de ¡as Comparsas a quienes reglamentariamente les corresponde el turno de Alférez, contestaron afirmativamente, haciendo un depósito de cincuenta pesetas cada uno, resultando, que corresponde por Bando Moro, a ¡a Comparsa

Berberiscos y por el Bando Cristiano a los de Labradores". (7) Posteriormente en ¡os Reglamentos o Estatutos aprobados por la Asociación de San Jorge , en 1952 y en 1965, este último en la actualidad vigente, la cifra de la fianza se fija en cincuenta pesetas. Con anterioridad o i 972 la entrega de la fianza, como compromiso a ostentar el cargo de Alférez, a la Asociación de San Jorge se realizaba en la Junta de Mayo. Pero a partir de esta fecha, ante la aceptación pública del Mig Any, se integró en la programación oficial de éste, la presentación de los cargos de la Fiesta, haciéndose donación por estos fechas de la entrega de las fianzas. Es en 1974 cuando, por iniciativa propia, la filá Verdes entrega la fianza como un objeto museable. Esta iniciativa no fue seguida por nadie hasta 1981, que la entrega también la filá Realistas. Pero es a partir de 1985, cuando los fondos del Casal cuentan con ¡os fianzas de los cargos para el año siguiente, tanto del bando Moro como del Cristiano, como objetos museables ininterrumpidamente. Este año que ostentáis vosotros el cargo de Alférez, ¡a filá Aragoneses habéis entregado una doble fianza, por una parte un Collar a modo de "toisón", cuyos eslabones están formados por el escudo de Aragón, un león rampante y uno torre, símbolos de la Corona de Aragón, del Reino de León y de ¡a Corona de Castilla, respectivamente. El colgante que pende de dicha cadena, está formado por uno cruz de Molina e insertado en el centro, de forma ovalada, un jarrón con una flor heráldica que pertenece o ¡a Orden del Jorro del Reino de Aragón. Por otra porte, ¡a fianza propiamente dicha, está compuesta por diez billetes de cinco pesetas, cursado el 22 de Julio de 1954, en el anverso figura el busto de Alfonso X y en el reverso el Palacio de

Bibliotecas y Museos de Madrid. Lo realmente curioso, es que algo que nació como un compromiso irrevocable e indisoluble entre la Junta de Fiestas o la Asociación de San Jorge y las filaes, no posando de ser una cantidad en metálico, en la actualidad se ha convertido en un objeto museable en las salas de exposición del Casal, mostrando originalidad y manteniendo el carácter propio de cada filá en estas fianzas. CARMINA NACHER PÉREZ

Notas: 1 - MASANET RIBES.

José Luis. Las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy y sus instituciones. Alcoy, 1981, segunda edición ampliada, pag 106. 2- Libro de Actas 1839-187O. 3- BERENGUER BARCELO, Julio. Historia de Los Moros y Cristianos de Alcoy. Alcoy. 1974 4- Libro de Acras 1888-1895. 5- Reglamento de la Asociación de San Jorge Mártir Patrono de la ciudad de Alcoy. Alcoy, 1918. 6- Libro de Actas 1939-1949. 7- Libro de Actas 1939-1949.


MURAL OBRA DEL PINTOR ALCOIÀ RAMON CASTANYER QUE ES TROBA A L'ALTAR DE SANT JORDI DEL SANTUARI DE MARIA AUX1LIADORA D'ALCOI, INAUGURAT EL 13 DE FEBRER DEL 1993.

Dalt, a sobre del Sant, com posant límit a la creació, les violades ombres dels andamis inicien i enmarquen l'obra. La vista es traça un camí per poder gaudir de tot. Comença un deliciós passeig visual des de l'al.legòrica dansa dels àngels que Castanyer dibuixa per enaltir el símbol del poble, fins els petits detalls del rostre de tots i cada un dels personatges reals que són ànima i cos d'aquell. Des del passat de la Festa representat per la carrossa del "Pardalot", la Tomasina vella i la paradoxal joventut dels xiquets i xiquetes fins la imatge més recent que tenim sempre de la Trilogia: el fum davant el castell. Llenç, oli i mur convertits en vida i evocacions de temps màgics. I per a qualsevol Aragonés espectador també en amistat. Perquè a l'esquerra, sempre a l'extrem dels cristians, està l'alferes. Javier representa la nostra filà i s'eternitzarà amb l'obra. Merescut premi al seu esforç i al seu amor per la festa, viscuda a la nostra manera, que l'han fet col.laborar amb

l'autor en algun moment de la pintura. Tots els Aragonesos que contemplem el mural podem sentir-nos part, com a ell li agrada que ens sentim, i orgullosos de que la seua figura i el seu somriure acompanyen el nostre disseny en el viatge cap al futur de l'obra d'art. IGNASI

CARBONELL

RETRAT DE JAVIER RUFINO, ALFERES DE LA FILÀ QUE FORMA PART DEL MURAL.

1994,


Cartabó

propensa, si incorre en excessos etílics, a la dansa dels set vels, frena els impulsos del puntal de repenjar-se excessivament fins escagassar la formació pel centre o dissimula les efusions cap als balcons més alts d'aquell que tres cantons més enllà encara saluda la seua sogra. En resum, i per no fugir del paral.lelisme marítim, doncs, el "cartabó" evita el perill de naufragi de l'esquadra: des d'advertir de la proximitat d'una androna fins cordar

En temps de guerra lo formació en "esquadra" garantitza un gran poder defensiu a toia confrontació naval. Amb una estratègia implacable -aquella per la qual cada membre recolza a l'alt re- l'enemic es veu incapaç d'infiltrar-se per cap de les seues bandes, ni d'escapolir l'advertència del barco-guía que davant de tots anuncia la seua presència. No és estrany, doncs, que dins de la terminologia bel.licista que defineix la festa alcoiana s'adoptàs la denominació al só de la música, i conduït per un membre que els obri el pas i dirigeix els moviments. Fins ací són idèntics, la cosa comença a canviat si l'esquadra -tan fa l'una com l'altra- és víctima de les inclemències climatològiques: des de l'Armada Invencible sabem que a més de l'adversari hi ha els "elements", í aní és on entra en joc el "cartabó". El "cartabó" és per a l'esquadra com el metrònom per al músic. Arrecerat a les seues esquenes vigila la caiguda de les capes, la disposició de l'armament i la mantinença d'una línia rigorosa en les rectes i dúctil en les corbes. Si en dibuix permet l'elaboració d'impecables angles rectes o línies paral.leles, en la festa alcoiana el "cartabó" estalvia dels perills de naufragi a una esquadra

les lligues, donar-li joc al cabo, reviscolar els membres atalbats, desfer la teranyina de serpentines, evitar bonyígols, consolar les emocions, suavitzar tensions i, a la fi, evitar que l'esquadra encalle en la incomprensió dels mirons, sotsobre per culpa d'un puntal amarat de café o perda el pas fins estrellar-se contra el rigor de l'Associació de Sant Jordi. JORDI BOTELLA




Fontilles en el corazón de los aragoneses Llega el mes de octubre y con ello el "mig any" festero y como el primer año que fuimos por vez primera en ¡ 962, nos metemos en pleno con toda la ilusión para poder llevar, alegría, amor y felicidad al Sanatorio de "San Francisco de Borja" llevando con ello nuestra fiesta de Moros y Cristianos, tenemos que resaltar la cantidad de festers que todos los años nos encontramos en dicho acto, diría más, somos la mayoría entre todas las filaes que van. Este año será la tercera alferecía ostentada por nuestro amigo Rufino, las anteriores fueron ostentadas en 1980 por un gran amigo de la filà, Mira/íes en paz descanse. En ¡ 966 la ostentó el amigo Ferrer al cual no conozco, y recuerdo que a los 14 años lo estuve acompañando en Fontilles; en aquel entonces tocaba en la Banda de Trompetas y Tambores de Batoy.

Recuerdo también que el primer año de alférez todo el Barrio de Batoy se volcó en nosotros, incluyendo los Bares de Ricardo y Seba. y como no, la Peña de Batoy que organizaba en aquellas fechas ¡as fiestas del Barrio y Reyes. Destacando tos 4 o 5 autobuses que salieron de Batoy, recuerdo también un improvisado partido de fútbol que organizamos con los residentes del Sanatorio. En la última visita realizada recientemente, resaltamos la alegría manifiesta en los rostros de ¡os habitantes del Hospital, así como la atención y amabilidad de su población, hechos estos que nos estimulan para volver en años venideros. Nuestra estancia en tan hermoso lugar fue muy grata, sintiéndonos como en nuestra propia casa, por ¡o que nos esforzamos dando el do de pecho, para que nuestra Fiesta y colaboración resultase igual que en Alcoy. Lamentamos eso sí, que la Fila Aragoneses nunca hemos tenido suerte en los sorteos para el cargo de Sant Jordiet, pero tenemos la esperanza de que algún año lo conseguiremos, y así poder estar presentes en dicho acto en el Vall de Gallinera. Desde estas líneas queremos y prometemos que el próximo 94, la Fila Aragoneses, estará presente en nuestra casa de Fontilles. Un fester. Juan Jordá.


la memoria

ENRIQUE BROTONS CARBONELL LUIS FERRAR NADAL

En este año de cargo, la filá Aragoneses, quiere rendir un entrañable homenaje postumo a aquellos festeros que con su esfuerzo y dedicación hicieron de nuestra filá lo que hoy es, una gran filá.

ÁNGEL GARCÍA DOMÉNECH ANTONIO MIRALLES GANDÍA RAFAEL OSUNA GALBEZ SALVADOR PUIG MAS ANTONIO ROLDAN MARMOL JUAN VIDAL SEGUÍ JAIME FUSTER COSME CASTELLO ISMAEL MARTÍNEZ MORALES ANTONIO CAMPILLO JUAN ABAD CAMARASA JUAN CARLOS FRANCÉS PAYA RAFAEL COLOMA PAYA FRANCISCO BORONAT PICÓ FRANCISCO ROMEU VILAPLANA JOSÉ ROLDAN REYES FRANCISCO CASTELLO CALATAYUD FERNANDO GISBERT RICARDO FERNÁNDEZ GARCÍA


Martina Jordà Hi ha dues maneres, em sembla, des de la perspectiva de la dona, d'acarar la Festa d'Alcoi (amb tants ingredients masclistes com la història ens ha llegat): l'una respondria a la submissió que implica considerar que el lloc escaient de les filles d'Eva no és altre que el de la cuina (o el balcó), coartada que, més enllà de la verborrea suposadament exalçadora de les virtuts "femenines", pretén relegar la dona a la condició de mera espectadora, convidada de pedra al festí que té per únic protagonista l'home i les seues excrecències atributives. Les dones que han assumit en la pròpia pell aquest trist personatge de comparsa, les dones de festers a ultrança, solen portar bastant malament el paper que se'ls demana. Les veureu distants, al balcó o a la cadireta, i pensareu que al fons del seu pensament només tenen ganes que passen els llandosos tres dies de Festa, i lluny d'aprofitar els intersticis (pocs, és cert, però curiosos) que ni la tradició no ha pogut segellar, i eixir al carrer per ballar un vals amb la vida, s'esllangueixen en una malenconia rancuniosa de plats trencats, retrets d'última hora, aldarulls familiars, insatisfaccions inconfessables. Aquelles dones solen establir pactes desfavorables amb el marit, el nòvio o el fill, i passen sense pena ni glòria les diades. Hi ha per contra la dona forta, més festera que molts festers, per a qui la trilogia abrilenca és un motiu constant de joia. Aquesta dona s'ha colat d'estranguis per les contradiccions de la història i baixa al carrer, no disposada a perdre's l'espectacle, sinó a anar eixamplant, des de l'assumpció de l'alegria, els petits intersticis que permet la festa dominada pels homes. Ha fet servir, és clar les armes i les virtuts que han anat esmolant generacions i generacions d'alcoianes: la Intel·ligència, la tolerància, la sensibilitat, les ganes irredemptes de viure i afirmar-se, colze amb colze, amb els seus companys. Em fa l'efecte que Martina Jordà és d'aquesta mena de dones alegres i combatives, fortes. Ens va rebre al seu piset del carrer Sant Francesc, aquell carrer que serva zelosament tantes essències incombustibles. Fou el 6 de novembre del 1993. Havíem de visitar-la per tal d'intercanviar-hi impressions alguns membres de l'Esquadra de l'Alferes, després d'un d'aquells dinars de germanor, perquè la sàvia de la seua experiència ens anés regalant alguns records. Va nàixer a Beniarrés el 1919, però ben joveneta va traslladar-se a Alcoi.

Va revelant-nos interioritats de la filà, que ella coneix des dels anys de la seua fundació, per la seua condició d'esposa d'Antoni Miralles Gandia, aquell entranyable "Simba" que fou el nostre Alferes el 1980 i Capità l'any següent. El piset del carrer Sant Francesc és quasi un museu, un petit museu, de la nostra filà, i n'hi ha records, fotografies, diplomes, escampats pertot arreu. Amb ella hi ha una neta que ens fa l'efecte que donarà continuïtat a aquesta nissaga de dones fortes que Martina fan dignamenr representa. Totes dues serveixen el cafè i les pastes alegrement, mentre va caient la tarda i per les finestres del piset es filtren els darrers raigs del dia. Els de l'Esquadra escolten amb atenció cada una de les anècdotes d'aquest bagul immens de la petita memòria col.lectiva que és Martina. I ens canta les cançons que va conèixer l'alba dels aragonesos, aquelles tonades relacionades amb la nostra festa, que degueren cantar durant els 18 anys d'estada a Batoi, enmig d'aquell sabor netament popular de la gent treballadora d'Alcoi. Els seus records van brollant com d'una font inesgotable. Martina fa repàs sobretot dels anys de càrrec en què ella també fou Alferes i Capità i on hagué d'aplicar aquella frugal filosofia del "abans la festa que els mobles" amb una enteresa i una dignitat encomiable, punt en el qual coincideixen els cronistes de l'època. Diuen que darrere de tot gran home hi ha una gran dona. Jo ho diria d'una manera radicalment distinta: al costat d'un gran home sol haver una gran dona (i a l'inrevés). Per això aquest petit homenatge, aquestes notes apressades d'agraïment al seu impuls, al seu exemple de profund sentit fester. Gràcies Martina..

MANEL RODRÍGUEZ 1 CASTELLÓ


Mosen Torregrosa

Héroe en una gesta inmortal, para los alcoyanos, es justo que rindamos culto a la memoria de insigne varón, no ya sólo como virtuoso sacerdote sino principalmente como valeroso defensor de este bendito solar, que le vio nacer. ..., (son incontables los cronistas que descuidan su biografía propiamente dicha, atienden solo a realzar la heroica acción del 23 de abril de 1276, presentándonos a mosén Torregrosa (entre ellos, "Escolano" "DECADAS") como muy estimado en la villa, aventajado a los demás clérigos, y honrado con muchas prerrogativas, que todos son indicios del reconocimientos que le hacían como autor de sus libertades y vidas".

En la anterior Alferecía 1980, tuvimos el honor de desempeñar el cargo Mosén Ramón Torregrosa, cargo que recayó en nuestro compañero y fester Fernando Gisbert Llopis, en paz descanse. Lo conocí como amigo y puedo decir que era una maravillosa persona, resaltaría que este cargo ¡o hizo años posteriores, ya que su parecido, decían que era el verdadero y por este motivo desempeñó el cargo 2 ó 3 años después. De nuevo este año volvemos a desempeñar este cargo y en esta ocasión volvemos a tener otro gran amigo al frente. Este compañero es Jordi Ripoll del cual me siento orgulloso por haber tomado el cargo con tanta ilusión. Habría que decir que este cargo años atrás no lo quería hacer nadie y desde hace años es un acto que los festers lo toman muy en serio, pasa lo mismo que con el abanderado que es aceptado con orgullo por la Filá. Como fester me siento muy feliz de pertenecer "als Aragonesos" y animo a mis compañeros a que representen estos cargos, para que nadie de fuera de nuestra Filá tenga que venir a representarlos.

JOSÉ MOYA MOYA

Libro de oro de la ciudad de Alcoy. p. 175

JUAN JORDÁ


Elsde Palomar Arriben des de la veïna Vall d'Albaida, des del seu poble, Palomar (que abans era pas inevitable cap a Alcoi per als qui preferien trencar per Atzeneta i eixir ja ben entrat el Port d'Albaida). Arrere han deixat les vinyes, els arbres fruiters, el taller, l'escola. Són els músics, paraula major, ànima de la festa alcoiana, i ens inspiren un profund respecte, aquelles mans forjades en el treball més dur, que canvien per unes hores l'aixada, el martell o la clau anglesa, per aquells subtils prodigis que emeten sons harmoniosos i entre els quals es troben com el peix en l'aigua. Sembla mentida! Paral.lelament a l'ofici que cadascú es veu obligat a fer per guanyar-se les garrofes, aquests artistes han desenvolupat la tècnica del clarinet, de la trompeta, del saxó, de la caixa i els plats, de la flauta i el trombó i tota aquella gamma d'artilugis que produeix la màgia del pas-doble i les marxes, arrancant hores al descans, vencent la fatiga, muntant en vehicles on després de mil corbes impossibles arriben a la ciutat dels ponts, disposats a bufar les mil melodies que donen sentit a la festa. Hi donen sentit! Fins que ells no arriben, no hi ha festa, curt i ras. Perquè han convertit la nostra festa en una meravella musical, en una alegria de pentagrames, corxeres, ritmes, cadències, crescendos i tot això. Per això ens inspiren tant de respecte, per això els músics son intocables, matèria dels deus, missatgers de la pau sonora en aquesta vall de llàgrimes.


Els Aragonesos tenim en lo Primitiva de Palomar uns amics, uns aliats, uns perseverants creadors de la màgia: no hi ha festa aragonesa sense els nostres còmplices de Palomar, i quan baixem, segurs amb les nostres ballestes metafòriques, alegres perquè ens mengem el món en un cant afirmatiu, amb nosaltres baixen, des de fa 18 anys, els de Palomar es una simbiosi popular insubstituïble, i ací troben acollença, germanor, ambient de festa i solidaritat. Ens porten la música, que ho és quasi tot, i també tota la sàvia dels homes de la terra, dels homes de poble, del poble valencià. l per uns dies Alcoi esdevé, amb

la seua presència, capital colorista, entusiasta, unió dels homes de ciutat i els homes de poble, colze amb colze, fets un únic cor: amics i còmplices. Per això les nostres paraules, lluny dels panegírics obligats i l'autobombo de les celebracions, volen ser un senzill homenatge a la seua presència constant durant aquests anys. Visca la Primitiva i tots els anys que continuarem baixant, colze amb colze, pels carrers del nostre poble. Gràcies, per tant, amics, per continuar interpretant les vostres partitures amb nosaltres, tots solidaris en un puny. MANEL RODRÍGUEZ I CASTELLÓ


tac tac

tac L'any 1816, Mälzel es va Inventar un aparell, d'allò més curiós, al que li va posar per nom metrònom. L'enginy mecànic (com un rellotge de pèndul però al contrari) dividia el temps en parts iguals indicant, mitjançant números, la quantitat de pulsacions (divisions) per minut. Es a dir, tu posaves el contrapès del pèndul en un número i ell dividia un minut pel número senyalat, marcant la velocitat de cada part amb un graciós tac-tac-tac. ¿I açò ara a què vé?, pot pensar algú. Doncs, molt fàcil perquè aquell invent va revolucionar el món de la música. D'aleshores ençà un compositor pot indicar la velocitat exacta a la que vol que s'interprete la seua música, establint una relació entre pulsació musical i número metronòmic. Així mateix, donava la clau als intèrprets sobre l'aire de la peça, guanyant la seua interpretació en fidelitat a les idees del seu creador. Fins aquell moment, les indicacions de tempo de les composicions es feien escrivint en l'encapçalament de la partitura una o vàries paraules (generalment en italià) que marcaven d'una manera prou ambigua, per la quantitat d'interpretacions que oferia, la velocitat a la que devia ser interpretada. Matisos com "allegro, con moto, moderato, etc.", van deixar pas, progresivament, a les indicacions M.M. = 120,0,M.M =72,


encaro que mai van deixar d'utilitzar-se totalment, i de fet, hui encara s'utilitzen, acompanyades, però de la indicació metronòmica. La nostra música festera, que comença a adquirir importància quan l'ús del metrònom és una cosa normal, no és aliena a aquesta pràctica i alguns compositors (els menys, desgraciadament) ens indiquen la velocitat amb ei matís italià més la xifra metronòmica. Açò obri un camp a l'estudi dels "tempi" de la música festera, fan discutits i que condueixen a tantes controvèrsies. A la vista d'allò exposat, i havent revisat aproximadament unes 200 obres, de les quals 70 tenen indicació metronòmica, podem arribar a les següents conclusions: 1. La música festera alcoiana es va concebre per a ser interpretada molt més ràpidament del que s'imaginàvem. De fet el pas-doble era una peça de caràcter militar utilitzada a tota Europa, que comptava amb un "tempo" moif definit: j =120(2 passes per segon). Aquesta forma musical, al ser emprada pels compositors que escrivien per a la festa, va donar lloc al naixement del pas-doble fester. Aquella adaptació va ser temàtica, però res no ens indica que fóra també metronòmica. El mateix Mahomet, encara que hui s'interpreta a temps d'allò que hem anomenat pas-doble sentat, no indica cap cosa referent al tempo; lògicament, per omissió s'interpretaria acostant-se el més possible al cànon metronòmic de pas-doble vigent en aquell moment. 2. L'evolució posterior de la festa, juntament amb l'aparició progressiva de les altres formes de la música festera, fan canviar la interpretació i la concepció de totes les peces. De fet, en les primeres marxes mores (Benixerraix, Marcha Arabe, Camilo Pérez Laporta, 1904), encara perviu la tradició del "tempo" negra=120). Amb el pas dels anys, aquestes indicacions

FOTO: "NOSTRA FESTA"

metronòmiques aniran baixant, adaptant-se al ritme dels actes festers. Els "tempi" de les formes musicals en la festa, doncs, no han nascut, sinó que s'han fet. És per això, que hui dia (segurament per la dimensió dels actes) es nota una certa tendència a tornar a accelerar una mica la velocitat de la música.

ÀNGEL LLUÍS FERRANDO MORALES


La

romeria Arriba el mes de setembre i, com tots els anys, els aragonesos ens ajuntem per a passar un dia tots plegats en família. Des que se celebra la romeria, nosaltres no hem deixat mai d'anar. Amb els nostres companys, els muntanyesos, hem assumit la tradició de preparar la pujada a la Font Roja. El dia anterior ens ajuntem els festers d'ambdues filaes i fem la collita del típic timonet, que bullim i deixem amanit per al cantueso, elements sempre presents en l'esdeveniment. Arriba el dia de la romeria, i davant del poliesportiu, de bon matinet, tenim ja preparat el primer punt de proveïment per anar fent gola. Així encetem el bon ambient i comença la pujada a peu. Ràpidament ens obrim pas amb els cotxes, per tal d'arribar i preparar el segon punt de proveïment, tot assegurant-nos que els romers estiguen ben atesos i garantint l'animació de la festa. Després, fem el mateix fins arribar al tercer punt i final de l'etapa.

Tots allí en arribar la resta de companys de la filà, les seues dones i xiquets,- i com no el famós camió del Xafo, que tots els anys sense falta s'uneix a la romeria -, organitzem tots els preparatius necessaris. La pujada amb bombo i platerets escalfa l'ambient i anuncia un dia de germanor i felicitat. Tot està organitzat per gaudir de l'esmorzar, del campionat de cotos i, com no, de la clàssica paella que misteriosament desapareix tots els anys sense deixar-se ni un graner d'arròs. En acabar, a boqueta de nit, baixem entonadets amb el camió, havent aportat emotivament la nostra petita col·laboració en aquest entranyable acte.

JOAN JORDÀ


Enric Miquel Carbonell "MOSCARDÓ" Hereu d'una llarga tradició festera, aquest veterà aragonés, co-fundador de la nostra filà i creador de la Glòria de l'Hospital, s'inicià en el món de la festa, a l'edat de setze anys, el ja remot any de 1923, en la filà Cids, que abandonà el 1944. Home inquiet, d'aquells que en diríem "populars", no ha escatimat mai esforços i ha estat present en la vida cultural i festera del seu barri, Batoi. D'aquesta activitat al seu barri sorgí la idea de muntar la filà Aragonesos, que va eixir al carrer, recordem-ho, el 1962. En aquella empresa l'acompanyaren Enric Brotons. Àngel García, Sebastià López, Antoni Miralles, Rafael Pérez, Salvador Selles i Josep Torres. Decidit partidari de la descentralització de la festa, va advocar ja fa molts anys (quan aquesta mesura era tan sols imaginada en la ment de ben pocs) pel desdoblament de les entrades en dos dies. Amb tot, però, el seu major mèrit ha estat el d'inspirar els actes festers que se celebren cada any a l'Hospital d'Oliver. Corria l'any 1943, encara Darrer Tro dels Cids, quan va llogar uns vestits a "Casa de Fluix" i, en companyia d'alguns amics i internats, va organitzar un parell d'esquadres. La cosa va quallar l'any següent: Moscardó se les enginyà per obtenir algunes ajudes i sufragar les despeses de música, caramells, tabac, traques, etc.

Del seu llarg "Full de Serveis" haurem de destacar la seua destresa amb la trompeta i la seua antiga pertinença a la Creu Roja. I, prova que l'edat natural no es troba en contradicció amb l'esperit jove, hi ha les seues idees sobre la participació de la dona en les nostres festes i sobre el seu caràcter clarament popular. Moscardó es confessà en alguna ocasió decidit partidari, per situar-nos a l'altura dels temps, de la intervenció de la dona d'una manera més que confessional i de tornar la festa allà d'on mai no n'havia d'haver eixit: al poble, al carrer. Moscardó, doncs, un exemple que ens encoratja a continuar treballant per Alcoi i per la festa. Els Aragonesos en particular i la nostra Festa en general devem moltíssim a aquest home honest i treballador. Per això, en l'any de càrrec d'Alferes, no podíem deixar passar l'ocasió de retre-li un senzill, però sincer, homenatge. Gràcies, Moscardó, ací tindràs sempre la teua filà. MANEL RODRÍGUEZ I CASTELLÓ


RAFAEL FIGUEROLA ESTEVE

Esquadra especial

JUAN CARLOS PÉREZ SEGUÍ JUAN JOSÉ JORDÀ REIG ISMAEL PÉREZ TOMÀS RAFAEL RUBIO NAVARRO MANEL RODRÍGUEZ CASTELLÓ SERGI RODRÍGUEZ CASTELLÓ

FRANCISCO FRANCÉS PAYÁ MOISÈS LLOPIS MONLLOR JOSÉ TORREGROSA SAMPER MOISÈS MAIQUES CABRERA RAFAEL SEMPERE MIRALLES JORDI PÉREZ SOLDEVILLA JUAN SANTAMARÍA GRANADOS


FERNANDO SOLER PONSODA

GABRIEL SOLER PONSODA

MIGUEL ÀNGEL OLCINA JORDÀ

RAFAEL BLANQUER

JOSÉ MARTÍN

SANTONJA

ARAQUE

JOAQUÍN NAVARRO ADRÍAN

ANTON/O PEDRAZA OSUNA

JOSÉ CARCELES MOLINA

FRANCISCO RODRÍGUEZ RÍOS

PERFECTO VALERO PAYÁ

ANTON/O SETÓ SETÓ

DAVID PLA GARCÍA

ENRIQUE RUIZ LÓPEZ

DAVID SERRA SEMPERE

VICENTE SERRA SEMPERE

LUIS PUCHADES RUFINO

Cavallers


Anuncien l'ALFERES clarins i timbals. Als ARAGONESOS, els cap tal honor. L'alt de Sant Nicolauet es tot un clamor, quan blandix la musica en himnes trionfals.

És XAVIER RUFINO qui l'Entrà alsa en crit escoltat en calor per la seua filà un fester que vibra de gran alcoyà compromès en un càrrec d'ALFERES lluit.

¡Ja està ahí! La "bandeja" en peu s'ha possat. Les campanes, de nou, un vol han alçat. Saluda l'ALFERES rendit d'emoció.

El desllumbrant "boato" fascina a la gent, en un matí radiant de màgia esplendent, que els ARAGONESOS, han fet l'excepció.

Ernest VALOR CALATAYUD Alcoy, 1994.


DÍA 3 DE ABRIL • "GLORIA"

Almuerzo en la Filá, Carrer la Cordela. 9'45 H.: Gloriero en el Ayuntamiento. VERMUT cuando lleguen los Glorieros a la Filá/Cordeta. MERIENDA DE GLORIA, en el Mas de David. (De sobaquillo). Entraeta con Barret por Sant Nicolau. DÍA 7 DE ABRIL 22'4O H.: Entraeta de CABALLEROS por Sant Nicolau. DÍA 8 DE ABRIL Entraeta de la FILÁ, con Barret por Sant Nicolau. Cena a «ESCOTI» en la Filá, notificarlo. DÍA 9 DE ABRIL 23'OO H.: Entraeta de Esc. NEGROS, por Sant Nicolau. DÍA 10 DE ABRIL • "GLORIA INFANTIL" MISA en Santa María. 11'3O H.: «GLORIERET» en el Partidor. DÍA 12 DE ABRIL

Entraeta de la Filá a «Escoti» con Palos por País Valencia. (Cena «Escoti» en la Filá). Notificarlo a la Filá. DÍA 14 DE ABRIL

23'OO H.: Entraeta Escuadra de NEGROS por Sant Nicolau. DÍA 15 DE ABRIL

Presentación Oficial Revista Alférez Carrer la Cordeta. DÍA 1 7 DE ABRIL • "PROCESIÓN DEL TRASLADO" 19'OOH.: PROCESIÓN.

Entraeta Montepío «LA BALLESTA» por Sant Nicolau. DÍA 18 DE ABRIL

22'40H.: Entraeta Montepío «DEL DIVENDRES» por País Valencia. DÍA 2 1 DE ABRIL • "ELS MUSICS" Cena de l'Olla en la Filá, Edif. Ferrándiz. (Se exigirá el TICKET). Al finalizar entraeta por Sant Nicolau. DÍA 22 DE ABRIL • "DÍA DE L'ENTRÁ"

5'30 H.: DIANEROS Arrancada, en la Filá por C/ Cordeta con las armas. DIANEROS Arrancada, en el Cantó Pinyo. DIANEROS PAÍS VALENCIA. DIANEROS SANT NICOLAU. 9'OOH. «BOATO» Concentración y Almuerzo en el Colegio San Vicente (Partidor). «Festers» Almuerzo en la Filá. Arranca de l'Entrá. COMIDA: Al llegar el Alférez a la Filá- Edificio Ferrándiz. 22'3O H.: CENA en la Filá Edificio-Ferrándiz; amenizada por «ANTÓN». DÍA 23 DE ABRIL • "SANT JORDI" 2a DIANA por País Valencia. 9'15 H.: Almuerzo. Recogida del Alférez en su domicilio, Sant Nicolau, 1O7. 1O'3O H.: Concentración en la calle San Jaime para prepararnos para la Procesión de la Reliquia. (Diseño Completo). Al finalizar la misma iremos al Rayo Azul. Recogida del Alférez una vez terminada la Misa Mayor y brindis. COMIDA: Al llegar el Alférez a la Filá- Edificio Ferrándiz. 18'30 H.: Acompañamiento del Alférez hasta el Casal y preparación para la Procesión General. Al terminar la misma, Pasacalles con «Farolets». CENA: Al llegar el Alférez a la Filá Edif. Ferrándiz amenizada con Orquesta. DÍA 24 DE ABRIL • "L'ALARDO"

Almuerzo en la Filá, Edif. Ferrándiz. 9' 15 H.: Al finalizar recogida del Alférez, Sant Nicolau , 1O7. En el Castillo, para la Embajada y Alardo por San Lorenzo. Recogida del Alférez y pasacalle. 14'OO H.: COMIDA en la Filá, Edif. Ferrándiz. En los Salesianos, para recibir al Alférez Moro y realizar el Encaro y posterior Alardo. 2O'ÓO H.: Concentración en Santa María para realizar la procesión de Acción de Gracias, devolviendo la Imagen de San Jorge «EL XICOTET», a su templo. Aparición de San Jorge. 22'3OH.: Soparets. NOTA: Debido al año que es, rogamos la máxima asistencia a todos los actos programados. Se recuerda la obligatoriedad de participar con el diseño completo en todos los actos. En todas las comidas se exigirá presentar el ticket.


Imagenes para el recuerdo



JOSÉ LUÍS LLORENS PALACI

Estem tots els que som* SALVADOR SELLES CABRERA JOSÉ OLCINA SOLER MIGUEL SEMPERE PAYA JUAN NAVARRO DOMÍNGUEZ JORGE RIPOLL PEIDRO ENRIQUE BROTONS TORTOSA R/CARDO CASTELLÓ CALATAYUD DAVID PLA GARCIA FRANCISCO ALBERT PER/S ÍGNACÍO CARBONELL GARCIA FRANCISCO CLEMENTE SANJUAN JOAQUÍN NEBOT ROSELLÓ R/CARDO SEGURA AGULLÓ JOSÉ RICARDO ALCARAZ LÓPEZ OCTAV/0 SANCHO GARCIA VICENTE DE LA CRUZ SANJUAN JAVIER MARTÍNEZ

SANTAMARÍA

OSCAR LLORENS PÉREZ

JORGE MARTÍ FERRÍ

SEBASTÍAN LÓPEZ PAREDES

LORENZO MORENO ARíAS

MIGUEL ÀNGEL OLCINA JORDÀ

ANTONÍO REÍG SATORRE

DAVID MARTÍNEZ SANTACREU

MANUEL CAMPILLO RODRÍGUEZ

JOSÉ RAFAEL SOLER LLORENS

JUAN CARLOS PÉREZ SEGUÍ

FRANCISCO NAVARRO ADRÍAN

JOAQUÍN ESPÍ MONLLOR

JAVIER MAIQUEZ CABRERA

RAMON CUADROS PEDRAZA

MARTIN GARCIA RAMÍREZ

RAFAEL J. ARACIL LL1NARES

RAÜL COLOMÍNA VERDÚ

JUAN JORDÀ REÍG

JUAN SANTAMARÍA GRANADOS

PEDRÓ GARCÍA RAMÍREZ

PEDRÓ ARÉVALO FERNANDEZ

VICENTE MOLINA SEMPERE

JORGE PÉREZ SOLDEVÍLLA

JUAN IGNACÍO GARCIA BLANES

JUAN MARTÍNEZ

ISMAEL PÉREZ TOMÀS

MIGUEL RUIZ RODRÍGUEZ

PERFECTO VALERO PAYA

JOSÉ MARTIN ARAQUE

JOSÉ A. ARACIL LLINARES

MOISÈS MAIQUEZ CABRERA

JOSÉ LUIS VALERO PAYA

MÍGUEL ÀNGEL BENÍTEZ GANDIA

BENJAMIN NADAL PAREDES

FERNANDO AMADOR CORNAGO

RICARDO SEGURA FALCO

CARLOS FERRER GÍMENO

MARCOS SEGURA FALCO

JUAN JOSÉ ROBLES MAYA

JAVIER ALBERO GONZALEZ

JORDI PASTOR BERNABEU

RAÜL MARTI FERRI

FRANCISCO DE LA ROSA

SANTIAGO CASTELLÓ BROTONS

JORDI SOLBES í RIPOLL

OSCAR MORENO SAEZ

LLUÏS TORRO í GIL

JUAN VICENTE SANCHÍS NADAL

MANEL RODRÍGUEZ I CASTELLÓ

JOSÉ MÍGUEL PÉREZ SEGUÍ

SERGI RODRÍGUEZ I CASTELLÓ

SANTÍAGO NAVARRO GUARDÍOLA

MANUEL GIL GARRIGOS

JOSÉ ANTONÍO VALENCÍANO

ANDRÉS LÓPEZ MARTÍN

JOSÉ ANTONÍO CATALÀ

ANTONÍO MUNUERA LAUREANO

RAFAEL GOZALBEZ FUENTES

ENRIQUE MENGUAL ALCARAZ

JORGE CARBONELL GÓMEZ

JOSÉ ANTONÍO JURADO JIMÉNEZ

MÍGUEL ÀNGEL CANO PAREDES

EDUARDO PASCUAL MÉNDEZ

VILAPLANA

FABíAN PAYA VERDÚ

RAFEL MIRALLES I LUCENA

JOSÉ BLANES GARRIGOS

JUAN SANTAMARÍA MARTÍ

JUAN R. CLIMENT 1JARA

FRANCISCO RUBIO NAVARRO

ANTULÍO SANCHO GARCÍA

FRANCISCO JAVIER SANTONJA

JUAN MENGUAL ALCARAZ

LUÍS RÍPOLL PEÍDRO

JOSÉ TORREGROSA

JOSÉ ROMA LLORENS

RAFEL SELLES í MASíA

MOISÈS LLOPIS MONLLOR

GERVAS/0 HERRERA SANTAMARÍA

ENRIQUE RIPOLL PEIDRO

JULIAN MEDINA SANCHEZ

FRANCISCO RODRÍGUEZ RÍOS

JUAN GUERRERO JOVER

ANTONÍO NAVARRO

SANTIAGO AMADOR CORNAGO

MÍGUEL A. CABALLERO PIQUERAS

RAFEL ARÉVALO FERNANDEZ

JAVIER RUFINO VALOR

LUIS RÍOS PEDRAZA

ANTONÍO SETÓ SETÓ

AGUST1N MARTÍNEZ LÓPEZ

JOSÉ VICENTE OLCINA SEGUI

FRANCISCO FRANCÈS PAYA

ANTON/O ALBERT PERIS

RAFAEL MARTÍNEZ BALDO

JOAQUÍN NAVARRO ADRÍAN

SALVADOR ALBERO PELLICER

RAFAEL RUBIO NAVARRO

GÍLBERTO FERRÍ COLOMA

RAFAEL FIGUEROLA ESTEVE

ROQUE PÉREZ NOTARIO

ANTONJO REVERT

GONZALO PASCUAL OROZCO

JOSÉ ANDRÉS CASTELLÓ VANO

FRANCÍSCO VALOR

FRANCISCO RIVERA MARTÍNEZ

ENRIQUE AMADOR CORNAGO

OSCAR FERRÍ CORTELL


JUAN CARLOS CORTES DÍAZ

DAVID HERRERA CONTÉ

CARLOS BLASCO CALATAYUD

RAFAEL SEMPERE MIRALLES

PABLO RIVERA CALABUIG

MATEO MARTÍN BALAGUER

JOSÉ CÁRCELES MOLINA

ENRIQUE BROTONS GARCÍA

LLUÍS PUCHADES RUFINO

MIGUEL CERRO LÓPEZ

JORGE CASTELLO RÍOS

JUAN PUCHADES RUFINO

JORDI M. SEMPERE VICEDO

ANTONIO BLANES CLIMENT

DAVID GARCÍA OLASO

JAUME SEMPERE VICEDO

RUBÉN GOZALBEZ OLCINA

NORTON GARCÍA OLASO

JORDI RIPOLL SÁNCHEZ

SANTIAGO PASCUAL OROZCO

ABEL ALONSO LÓPEZ

MANUEL ALMENDROS PLA

JUAN FRANCISCO CANO BAENA

DANIEL SELLES CLIMENT

JONATAN ALMENDROS PLA

JORDI RIBERA ROMEU

IVAN CRÍADO LÓPEZ

SERGÍ ALMENDROS PLA

ANTONIO REVERT MONCHO

FRANCISCO CRÍADO LÓPEZ

JORGE SEGURA FALCO

JAVIER ANTOLI GONZÁLEZ

JORGE ABAD MARTÍNEZ

ÓSCAR SANCHO MIRAVALLES

RAÚL JURADO CANALES

ROQUE PASTOR ÍBAÑEZ

DAN/EL BLANES RUBIO

MIGUEL PASCUAL LLACER

JAVIER LÓPEZ BUSTOS

MIGUEL ÁNGEL RUBIO CÁNOVAS

JAVIER PASCUAL LLACER

FRANCISCO CANO PAREDES

ALEJANDRO HERRERA CONTÉ

JORDI SOLBES

JORGE MARTÍ PONS

SALVADOR ALBERO GONZÁLEZ

CAMILO RAMOS ABAD

DAVID SERRA SEMPERE

/VAN RIBERA CALABUIG

HÉCTOR RODRÍGUEZ SEGUÍ

ANTONIO FRESNEDA ALARCON

ÓSCAR ARACIL JORDÁ

GUSTAVO MOLINA GRACIA

JORGE OLCINA SEGUÍ

JORGE JUAN JORDÁ SOROLLA

IÑAKÍ BALAGUER GÓMEZ

ANTONIO PEDRAZA

PEDRO GARCÍA GIMENO

SERGIO ALCARAZ FERNANDEZ

FERNANDO JORGE SOLER PONSODA

ÍVAN'ARACIL SANTONJA

JORGE CALDERÓN HIDALGO

JORGE MONCHO AVDUIX

RAÚL NAVARRO GUARDIOLA

GUZMAN BERNABEU OLCINA

MANUEL PELAEZ LATORRE

ALEJANDRO HERNÁNDEZ ALBORS

FRANCISCO CRESPO

DOMINGO JURADO JIMÉNEZ

ALFREDO PÉREZ DELGADO

PABLO MENGUAL BLANES

JACINTO AZNAR JULIA

RALL ESPÍ MÁRQUEZ

DANIEL MIRALLES VICENTE

JULIO ALFONSO MÍQUEL GISBERT

DANIEL GOZALBEZ OLCINA

EDUARDO MORAL JURADO

EDUARDO PEIDRO TORRALBO

RAFAEL FÍGUEROLA PÉREZ

JAUME SELLES I VAYA

JOSÉ ANTONIO CABALLERO PIQUERAS

JOSÉ IGNACIO OLCINA VALERO

JORDI GARCÍA JARA

RAMÓN LLACER MOLINA

JAVIER RUBIO CÁNOVAS

LUIS RICARDO PEDRAZA CEDRÓN

JOAQUÍN GOZALBEZ CORCHADO

ÁNGEL CASTELLO RÍOS

PAU EGEA LINARES

LUIS RIPOLL CUADROS

RAMÓN EDER CUADROS RODRÍGUEZ

PABLO SANCHO MIRAVALLES

DAVID JURADO GONZÁLEZ

JUBILADOS

SERGIO SANCHO

JORGE FERRI ESCRIVA

SEBASTIAN LÓPEZ PAREDES

ENRIQUE RIPOLL ARANEGA

JORDI FRANCÉS ALBERT

DAVID PLA MÍQUEL

JAVIER RIPOLL SANCHIS

MARCOS ALCARAZ FERNANDEZ

PABLO PÉREZ SERRANO

GABRIEL BJOSCA

ROQUE PÉREZ SERRANO

DAVID CAMPILLO

ÁNGEL RIBERA GUARDIOLA

IVAN CASANOVA

JORGE LUCAS SANTONJA

EMILIO JOSÉ ERUN CORTELL

PABLO BLANES RUBIO

JUAN MANUEL DOMÉNECH ALBERO

ÓSCAR RUBIO REVERT

RAFAEL SEMPERE MARTÍNEZ

RAÚL RUBIO REVERT

JOSÉ RODRÍGUEZ JORDÁ

ÓSCAR LLINAREZ DÍAZ

RODERIC DAN SOLER HERNÁNDEZ

PABLO ALBORS TRUEBA

RAFAEL SEMPERE MARTÍN

ESTEBAN' MOLINA GRACIA

PAU HERNÁNDEZ BENITEZ

DANIEL LOZANO NAVARRO

GERMÁN SOLER ALCARAZ

JUAN JOSÉ MENGUAL LÓPEZ

PABLO CÁRCELES CÁTALA

Els que som: Aragonesos.


Comisión revista alférez 94

JUANJO JORDÁ REIG SANTIAGO AMADOR CORNAGO SERGI RODRÍGUEZ CASTELLO MANEL RODRÍGUEZ CASTELLO VICENTE DE LA CRUZ SANJUAN FRANCISCO VALOR SANJUAN LUIS TORRO I GIL JOSÉ VICENTE OLCINA SEGUÍ NATXO CARBONELL

Colaboradores

JORDI BOTELLA DAVID PLA GARCÍA JAVIER RUFINO VALOR ÁNGEL LLUIS FERRANDO MORALES JOSEP TORRO CARMINA NACHER PÉREZ SALVADOR SELLES CABRERA

EDITA: Filá Aragoneses. DISEÑO Y MAQUETACIÓN: Santiago Amador Cornago. FOTOMECÁNICA e IMPRESIÓN: Artes Gráficas Alcoy, S.A., San Eloy, 17 • Tels.: 552 33 11 - 652 07 61 • Fax: 552 34 96 • 038O4 ALCOY. DEPÓSITO LEGAL: A-265-1994.

JORGE LINARES ABAD DOLORES OLLER COCA OCTAVIO RICO J.L. BERNABEU RICO ERNEST VALOR CALATAYUD LUIS SOLEES


Bones Festes.

ó I

LU

Ü

ü

Amb les festes arriben els dies de descans i de diversió. Dies de convivencia i d'il-lusió. Que ho passeu be i que tingueu unes bones festes.

Cflfll Caja de Ahorros del Mediterráneo


LA ESPANOU E I I. L E N

A

N S

A

iNCHQA

Es LA ESPAÑOLA de siempre, en su nueva presentación más cuidada y actual. Es selección esmerada, elaboración tradicional y tecnología de vanguardia. Todo para seguir haciendo de LA ESPAÑOLA una aceituna como ninguna.


NYAMENT DE VALENCIA Educació Infant Educació Primaria B.U.P. C.O.U. E.S.O, (Educació Secundaria Obligatoria) Educación Infantil Educación Primaria Material Complementario Materia/de Apoyo B.U.R/ .U.

ORIALES Temas Básicos de Pedagogía

San Eloy, 17 • Teléfonos: 96/ 552 3311 - 552 07 61

• Textos Universitarios • Ciencias de la Educación •Col-lecdóUNIVERSITAS •CoMecció LA CARRASCA

FAX: 96/ 552 34 96 • 03804 ALCOY (Alicante)

• CoMecció EL DRAC DE PAPER

Editorial Marfil, S A

San Eloy, 17 • Apdo. 54 • Teléfonos: (96) 552 34 96 - 552 33 11 - 652 07 61 • Fax: (96) 552 34 96 • 03800 ALCOY


Transportes Nacionales e Internacionales

Transportes

A. PASCUAL, S.L AHORA TAMBIÉN SERVICIO PAQUETERÍA MONA-BROTONS AIXELA Tels. 552 03 32 - 552 15 40 Polígono Industrial Cotes Baixes, Calle B-3 Teléfonos: 533 02 44 - 552 03 32 • Fax: 552 31 98 • 03804 ALCOY EN COCENTAINA: EN MURO DEL ALCOY: José Garrido - Tel.: 559 07 96 Manuel Ortiz - Tel.: 553 18 19


Í4p^

Si

CUALIFICACIÓN PROFESIONAL E INSTALACIONES PARA

DESCRUDADO BLANQUEO Y TINTURA ^v£$>Sl

APRESTO Y ACABADO CALANDRADO NORMAL YCHINTZ PERCHADO Y TUNDIDO sobre todo tipo de VISILLOS y CORTINAJES TAPICERÍAS BORDADOS PAÑERÍA y SEDERÍA

IBERSAMS/L OFICINA Y FABRICA PDA. JOVADAS, s/n. - APARTADO, 21 TELFS. 559 06 00 - 559 06 51 FAX 5 5 9 0 5 9 8

03820 COCENTAINA


Una buena tradición. lili-

ííííBSíiHSS

Cada vez más estamos volviendo a Cas comidas y a tas fiestas tradicionales; -porque tradición supone lo bueno que hemos tenido tiempo'atrás. Todos nos acordamos de las recetas de la abuela, de las comidas de casa, de los embutidos de nuestra tierra. 'Pero los tiempos han cambiado y a las mejores técnicas de fabricación se han sumado unas normativas muy engentes en cuanto a [a manipulación de alimentos frescos o cocidos y un riguroso control de la materia prima y de la calidad. Si a una buena tradición se te suma una buena calidad de fabricación y la materia prima es especial; el resultado no puede ser menos.

1'

CÁRNICAS CÁTALA Fabrica de Embutidos con Matadero Anejo y Sala de Despiece. POLÍGONO COTES BAIXES C/ G N=3 - TEL: (96) 552 07 75 - FAX: (96) 533 00 38 - 03800 ALCOY (ALICANTE)


LICORES DE-

MAMOLA Teléfonos 552 47 48 y 552 10 76 ALCOY


Fontanería EL CAMI C. B

INSTALACIONES Y REPARACIONES DE

FONTANERÍA-SANEAMIENTOS-PISCINAS Pasaje El Camí, 3 • Teléfs.: 554 O2 29 - 554 4O 82 • O38OO ALCOY


ALQUILER DE TRAJES DE MOROS Y CRISTIANOS DISEÑO, CONFECCIÓN Y COMPLEMENTOS

Martínez Valls, 57 - Tel. (96) 238 36 07 - 238 45 63 46870 ONTINYENT (Valencia)


VEST1MIENTC ^^

•0

~~:^itiS^

i


SERTEC

SERVICIO TÉCNICO OFICIAL VAILLANT REPARACIÓN DE TODAS LAS MARCAS DE ELECTRODOMÉSTICOS

Mosén Torregrosa, 16 - Tel. 554 36 82 ALCOY Pintor Velázquez, 51 - Tel. 520 62 14 ALICANTE


FUNDACIOPUBUM

CHORRADOR, N9 4 - ALCOY


ALMACENES

Estas son las ventajas comprando en DIDALCOY: • Almacén de venta directa al público. • Más de un millón de juguetes. • Todas las novedades nacionales y de importación. • Más de 1.500 mts. de exposición. • Se reservan sus encargos. • Servicio a domicilio. • Los pecios más bajos y lo más importante, siempre hay un DIDALCOY cerca de su casa. Visítenos y compruebe vd. mismo estas ventajas.

C/ Cid n9 48. (Junto Rosaleda) - Tel. y Fax: 552 16 51 C/Xixonan Q 21 -Tel.5525401 C/S. Eloy ng 4-Tel. 552 1639 C/ Góngora n9 2 Tel. 652 12 67 03800 ALCOY (Alicante)


FABRICA DE CORTINAJES VENTA AL POR MAYOR CTRA. COCENTAINA - ALCOY, Km. 797 Tel. 650 00 94 - FAX: 559 10 44 COCENTAINA


VICENTE GANDÍA AZORIN\ Muestras y Muestrarios Textiles. MJj mpresa especializada en la confección de muestrarios, servicio metro, muestrarios de taco,

ÍV . ^O

• O ,• y

C/)

fV/

^O

troquelados textiles... etc.

JLJlSEÑO, CALIDAD, EXPERIENCIA,

PROFE-

SIONALIDAD, SERVICIO, son algunas de las cualidades que nos distinguen de los demás. Nuestra ilusión es ofrecer a nuestros fabricantes un servicio total

Avda. Valencia,64 TLF y FAX — (96)5530862 O383O MURO DEL ALCOY (ALICANTE).


HOGAR TEXTIL S.L.

HOGARTEX

FABRICA DE VISILLOS - CORTINAS BLONDAS - ENCAJES - MANTELERÍAS SÁBANAS - COLCHAS • TAPICERÍAS TEJIDOS JACQUARD Y USOS

"COTES BAIXES" calle C - 7, D - 2 y 4 Apartado Correos, 262

96 - 533 91 45 v 96 - 533 91 46 96 - 533 91 47 96 - 533 41 40 Telegramas: "HOGARTEX" Fax: 96 - 533 96 95

03800 ALCOY (ALICANTE - SPAIN)


O Zteo (fía d, CENTRAL: Doctor Güera u, 4 03800 ALCOY (Alicante) Tels,: (96) 554 40 13 - 554 57 08 Fax: (96) 554 14 18 Delegación: Avda. del Brasil. 30, Esc. 3' 5° G 28020 MADRID Tel,: (91)556 02 99 Fax: (91) 556 1664

Delegación: Avda. Diagonal, 261.4" I' 08013 BARCELONA Tel.: (93) 265 07 42 Fax: (93) 447 35 54

Delegación: Zaragoza, 17 41001 SEVILLA Tel.: (95) 456 33 13 Fax: (95) 422 67 22

Delegación: Polígono Juncaril Edificio Ancl 18220 ALBOLOTE (Granada) Tel.: (958) 81 73 16 Fax: (958) 81 73 16

Maletín Congresos 370 x 280 x 80 mm. Ref. 11416

Ll deterioro progresivo de nuestro planeta nos compromete a encontrar alternativas a los procesos actuales de fabricación. La industria, consciente del problema, busca soluciones que permitan emular el ciclo vital de la Naturaleza, GEICE, apuesta por recuperar los productos de desecho elaborando sus artículos con pieles ecológicas. Block Congresos 240 x 330 mm. Ref. 11710

LINEA TIERRA Diseño Maressi Lstos artículos están fabricados con cuero reciclado y productos naturales como curtientes, aceites, látex, etc. Sus superficies son acabadas usándose resinas y pigmentos exentos de disolventes. Agenda Sobremesa 2IOx 280 mm. Ref. II2IOSV

Agenda anillas 200 x 240 mm. Ref. 11 1 1 I PD

Al igual que el cuero, los cuadernos también son el resultado de reciclar el papel.


CORTINA BAÑO CORTINA COCÍ NA CORTINA ENCAJE PARTIDA LES JOVAES, S/N • COCENTAINA (Alicante) ESPAÑA

TRANSFER

Reig

Julio Reig Ferrándiz TRANSFER REIG, S.L. • Avda. de Xátiva, 26 - bis Tel. (96) 650 01 73 • Fax: (96) 650 02 58 • 03820 COCENTAINA (Alicante)


, S+J2» REPARACIN E INSTALACIN DE FONTANERÍA, CALEFACCIÓN Y CLIMATIZACIÓN Empresa Autorizada rr A-l 1 9 y A-944

INSTALACIONES DE: FONTANERÍA Y GAS CALEFACCIÓN CLIMATIZACIÓN INDUSTRIAL AIRE ACONDICIONADO C/. Isabel II, 14 Teléf.:5520565 03802 ALCOY

CALFER INSTALACIONES, C.B. C/. Azorín, n.° 5 Bajo Ocha. - Telf. (96) 552 55 58 - 03803 ALCOY


* ~

<Sanj> Cristóvab

VINOS Y LICORES C/. Serella, 4 - Tlfnos.: (96) 533 95 56 - 533 26 56 - 03818 Alcoy

AIRE ACONDICIONADO ELECTRICIDAD VENTILACIÓN CALEFACCIÓN

IMECLIMA. S.L. AIRE ACONDICIONADO INSTALACIONES TÉCNICAMENTE PROYECTADAS A SUS NECESIDADES

SERVICIO: MANTENEMOS Y REPARAMOS SUS INSTALACIONES CON PERSONAL ALTAMENTE CUALIFICADO O'Caballero Menta, 21 'ALCOY» Tel.: 554 21 10


ESPECIALISTAS EN GÉNEROS DE PUNTO PRECIOS DIRECTOS DE FÁBRICA Pol. Cotes Baixes - Calle, B - Parcelas, 5 y 7 ® 552 07 69 - 552 07 77 - Fax: 552 1 3 50 • 03804 ALCOY

PUNTOS DE VENTA ALCOY ===

-C/.ONIL, 17» Telf.: 652 01 20 C.P.- 03802

IBI - Plza. LA FOIA, 2 • Telf.: 655 01 03 C.P.- 03440 ONIL -C/. BIAR, 22 • Telf.: 555 57 39 C.P.- 03430

FRANCÉS COTAMALLES DE PüNT

LEOTARDS SEMICIGNE MORO TUNIQUES XILABES "BOATOS" ESQUADRES CARRECS des de Entenga, 97

Teléfon:

Alcoi 03803

533 05 23


,9 Tel. 552 44 04 CORR€D€Rfl, 3

nicov VILL€Nfl

Tel. 580 66 20

ALMACÉN DE MATERIAL CLA/ILUZ SOCIEDAD LIMITADA

ELÉCTRICO

Avda. Juan Gil Albert, 77 • Teléfono 652 09 15 - 03804 ALCOY


MANUFACTURAS

SEMPERE, S.L.

FABRICA DE MANTAS Y SABANAS Carretera Alicante, 84 - Apartado, 114 Tels.(96) 554 32 00 (2 líneas) - 554 33 00 - 554 33 90 - Fax: (96) 554 02 92 03800 ALCOY (Alicante)

SPORT GOOFY

FABRICA DE GÉNEROS DE PUNTO

• Balmes, 25 - Teléf. y Fax: 533 74 71 03803 ALCOY


Djnpejmbjy OWSUOU8JU|

- AO01V 1-0860 - es 99 t7S9 (96) :XBJ - e9 99 t799 (96) '*9|91 - 9

TS 'Vdn03S S3HVNVO seuoponjisuoo


MOLTO Y MASÍA, S.L. TEJIDOS PARA LA DECORACIÓN - 03801 ALCOY (ESPAÑA)

PASEO VIADUCTO, 10 « TELÉFONO: (96) 554 05 06

ACUMULADORES ELÉCTRICOS DE CALOR CALEFACCIÓN ELÉCTRICA POR ACUMULACIÓN DE CALOR C./ Anselm Aracil, 5 • Tel.: (96) 552 50 80 ALCOI

Este tipo de calefacción eléctrica está concebida para acumular la energía que se consume durante las llamadas "HORAS NOCTURNAS"

(23.00 h. a 7.00 h. en invierno) transformándola en calor durante el día. De esta forma usted puede acogerse a la TARIFA NOCTURNA con una reducción del 55% en el precio del KW/h.


Ascensores

RLÜZ -FUNDADA EN 1905 EN ALCOY DESDE 1959

FABRICACIÓN - MONTAJE - MANTENIMIENTO ELÉCTRICOS MANIOBRAS UNIVERSALES HIDRÁULICOS SELECTIVAS INDUSTRIALES DÚPLEX PLATAFORMAS PUERTAS AUTOMÁTICAS REFORMAS ADAPTADAS A LA NUEVA REGLAMENTACIÓN

SERVICIO TÉCNICO Y TALLERES ATENDIDO POR PERSONAL RESIDENTE EN ALCOY DELEGACIÓN EN ALCOY:

(OFICINAS Y TALLER: le/. INGENIERO VILAPLANA, 28-B5 DCHA. OFICINAS CENTRALES Y FÁBRICA: Reina D.s Germana, 15 46005 - VALENCIA

TEL (96) 533 25 71 FAX (96) 552 04 33 L Tels.:

96 - 374 35 18 96 - 374 00 96

PÉREZ JORDÁ,-í,tr '

DECORACIÓN TOSSAL, 45 -B 554 05 64 03804 ALCOY


La Casa del Fester ESPECIALIDAD EN BOLSAS; CORREAJES; PETOS DE DISPARO, Y TODO LO RELACIONADO CON LOS CUEROS Y PLÁSTICOS DE LOS TRAJES DE MOROS Y CRISTIANOS

CONFECCIÓN Y ALQUILER DE TRAJES DE MOROS Y CRISTIANOS FERMÍN VÉLEZ SORIANO

Avgda. País Valencia, 49 • Tel.: 554 45 30 ALCOY

MAGOSA Marcial Confíe? S,A.

TINTORERÍA INDUSTRIAL ALCOY

POETA JOAN VALLS, 12 TELS. (96) 533 07 89 - 533 02 62 FAX (96) 552 32 53 03803 ALCOY


TRANSPORTES BENIATA, S.L

—:=~--y*

ES -' •

CIRA. ALICANTE Ne. 73 - A - TEL. (96) 5543444 • FAX (96) 5543793 (96)5545205 ?

'-o;'.

Aparisi y O". S.L Tintes, Aprestos y Acabados

Partida Sembenet, s/n Tels.: 552 08 50 - 533 36 48 - 552 05 50 Fax: 533 11 40 03800 ALCOY


OGO

LAST

C/5

BOLSAS IMPRESAS Y ANÓNIMAS MATERIAL DE EMBALAJE EN GENERAL

Pda. Algars. Avda. Ferrocarril - Nave, 19 • Telf.: (96) 650 03 23 03820 COCENTAINA - Apdo. Correos 356 - Alcoy

ESPABROK EN ALCOY • RAFAEL PONSODA MARTÍ - PL. PINTOR GISBERT, 3


CONCESIONARIO DE TURISMOS PARA ALCOY Y COMARCA

NISSAN MICRA 1 6v. NIÉGATE A SER MAYOR

NISSAN

EXPOSICIÓN, VEMTA Y SERVICIO; Ctra. Alcoy-Cocentaina Telfs. (96) 559 15 51 - 559 15 16

SUCURSAL •• \ IBI; \\tla. Juan Carlos I. 87 Telf. (96) 555 22 75

UBERFON Cubiertas metálicas para Naves Industriales Falsos Techos Aislantes, Térmicos y Acústicos Fontanería en General C/. Ibi, 49 Teléfono 552 42 08

03802 ALCOY


Víáeo CU

.YW

San Isidro, 17 Tel. 552 41 25

03803 ALCOY

ANTONIO PEDRAZA OSUNA SUC. DE RICARDO BAÑO O PÚAS y DELGAS PARA «DIABLOS» O TELERAS PARA BLAMIR CARGADORES Y EMBORRADORES O BANDAS TRANSPORTADORAS O CUCHILLAS INDUSTRIALES Cronista Vicente Carbonell, 11 Teléfono y Fax (96) 533 04 50

03802 ALCOY (Alicante)


FABRICA DE BOLSAS, SACOS, LAMINAS Y PLÁSTICOS

LASTsl

FILM INDUSTRIAL

PLAZA JAIME EL CONQUISTADOR, 1 • TEL. Y FAX 96-650 03 23 - ALCOY

OBRAI Azagador, 21 • Teléf. 552 27 87 03818 ALCOY


Javier Rufino Valor

TELF. 554 66 88 ARDO. 373 ALCOI

grabaprint, s,l, • * * • • * * " * • • /^I/^iklCf* TCVFII f**

C/. Caramanchel, 2 Telf. y Fax: 552 29 35 03800 ALCOI

(Alicante)


Bar Restaurante

FERRETERÍA - ELECTRICIDAD

ANTONIO AFiACIL ftlAFlTINEZ, D.L.

POUDEPORIIVO

Domicilio Social y Tienda: Ausias March, 17 Taller: Polig. Cotes Baixes, Calle G, ns 44 Tels.: 533 11 61 - 552 36 44 - Fax 552 25 64 Telf. Tienda: 652 09 58 03800 ALCOY

?. Jijían'o Ctra. Fuente Roja, s/n Tel.: (96) 554 53 81 -ALCOY

I ° Diseño Gráfico ° Bocetos Festeros ° Acuarelista C/. Cid, 30 (ático) Tel. (96) 53314 18 03804°ALCOY (Alicante)

\ *

Lfl

aper ouché PAPERER1A GOLOSIES COSES..

(O

"5


¿faroin de

\ TALLER DE CARPINTERÍA Y DECORACIÓN

CRISTINA MARTÍNEZ

CA Mayor, 14 • Teléfono 554 05 82 • 03800 ALCOY

José L Llorens DIO. COMERCIAL

C/. No Saurína d'Entenfa, 73 leí: 533 34 06 - Fax: 533 33 09 ALCOY 03800 (Alicante)

Partida Riquer Alto, 27 Teléfono 533 06 29 ALCOY

CLIMATIZACIONES

ffiaumar SERVICIO TÉCNICO MANTENEDORES E INSTALADORES

Isabel la Católica, 42 Teléfono 552 46 08 Fax 552 45 07 03803 ALCOY


FOTO-REPORTAJES

CALZADOS A MEDIDA ESPECIALIDAD EN CALZADOS DE MOROS Y CRISTIANOS ALFONSO TORRES CARDADOR

San Nicolás, 33 - Teléfono 554 23 84 • 03801 ALCOY

BODAS COMUNIONES BAUTIZOS DEPORTES, ETC.

San Eloy, 1 - Entlo. Dcha. Teléfono 552 00 53 • 03804 Alcoy

SWfií

PUfMIW

• RlflK

STA. ROSA, 46 - TELF. 533 90 25 03800 ALCOY (Alicante)


MATERIAL CONTRA INCENDIOS

JOSÉ ANTONIO SENABRE VICENS Delegado Distribuidor

C/ Gregorio Casasempere Juan, 1 Q Bajo Teléf. 96 - 533 71 53 03802 ALCOY (Alicante)

P!a§a Emili Sala, N." 13 Tel. 554 66 17 - 03801

CRISTALERÍA GRABADO LÁSER DE CILINDROS PARA LA ESTAMPACIÓN

(MMbcW

POLÍGONO INDUSTRIAL CTRA. DE ALBAIDA, C/6 TELF. 96 - 291 32 66 CORRESPONDENCIA:

C/. PIÓ XII, 19, 48, PTA. 10 46870 ONTENIENTE (VALENCIA)

C/Juan de Juanes, 5 Tel.: 552 31 60 03800 ALCOY


LISTAS DE BODA MENAJE DE HOGAR

\

BAR HERNANOS PAYA FABIÁN PAYA VERDÚ

Jorge Julia Méndez San Francisco, 26 - Tel. 554 02 79 - ALCOY

^

Bañeres, 25 - » 533 10 36 - ALCOY

^

o/?2/<2/ O. I

I

PINTURA ARTÍSTICA

AUHS C/. Asilo, 18 Teléfono: 559 03 11 03820 COCENTAINA (Alicante)

C/. Alicante, 49 - Teléf.: 554 11 95 03801 ALCOY


CASA Q INSTALACIONES DE CALEFACCIÓN

Juttet

Q CLIMATIZACIÓN

Q GAS Q CHIMENEAS HOGAR D SERVICIO TÉCNICO QUEMADORES

Anselmo Aracil, 24

Tel. 5331007 ALCOY

Pintor Laporta, 19 - Tel.- Fax 552 33 36 03800 - ALCOY

PANIFADORA

1ERSYLPÜNT, S. L FfiBRICfi GÉNEROS D€ PUNTO

CORBI JERSYL CARRASCAL, 22 TELFS.: 533 13 09 - 552 22 16 ALCOY

Barranc de na Lloba, 11 Tel.: (96) 554 67 68 03800 ALCOY (Alicante)


PINTURAS ALCOY, C.B.

PINTURA Y DECORACIÓN

de JORGE J. CODERCH FERRANDO

Joaquín Insa Ivars • a 552 16 89 José Torregrosa Samper •« 533 44 69

Na Saurina d'Entenca, 20 ALCOY

C/. Castalia, 13 - Tel.: 552 52 71 ALCOI

SANEAMIENTOS FONTANERÍA

INSTRLnCIOIMCS

R€PnRRCION€S FOTRN€RÍR V

BflIMOS

-fp

TALLER DE CHAPA Y PINTURA

AAU€BL€S COCINR

EXPOSICIÓN Y VENTA: C/. Sabadell, 5 Tef.: 552 42 91

C/. Maestro José Ribera Montes, 17 • Teléfono: 552 30 21 ALCOY (Alicante)




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.