Els cavallers de túnica i capa en cru, sobretúnica en caldera i turbant de tela, van separats; uns armats de llança van a camell i altres, sobre carrossa arrossegada per bous, van amb bastó de comandament. La peça “Éxodo”, que acompanya els cavallers, preludia un ball tribal africà, en què les ballarines vestides de sobrefaldellí cru amb llistes de colors, cosset granate i melena d’estil masai, fan les seues rítmiques evolucions, a ritme de percussió amb dues javalines a les mans, distingintse els hòmens pel sobrefaldellí alleopardat. El grup de guàrdia beduïna, amb les dones de pantaló gris i capa granate i els hòmens de pantaló blanc i túnica granate, fa l’escorta dels cavalls de respecte de l’Alferes i el seu rodella, anunciant la seua presència. Presència que es fa impactant amb una enorme plataforma duta per nombrosos portadors, que de tant en tant l’alcen a braç, on va elegant i sumptuós amb la túnica negra adomassada d’ampla màniga Vicente Antonio Cortés Ferrer, Alferes Moro per la Filà Ligeros. Els fidels espectadors aclamen a Vicent Cortés, espectacular amb la capa roja on destaca el símbol dels dos cavalls, que correspon saludant profundament emocionat, a l’igual que el rodella Jaume Castañer Llidó que l’acompanya. La davallada de Vicent queda enaltida encara més amb la sonoritat d’”El moro del Sinc” que l’envolta. Passada la carrossa de l’Alferes segueix la guàrdia de cosset i faldellí marró, davant la torres d’assalt on van les arqueres de túnica caldera i capa rosa. Guerrers guarnits en marró i negre, van seguits per les dones indumentades amb faldellí negre i roig amb faixa recordant la de la filà, que fan l’escorta de l’esquadra especial. Aquesta presenta els esquadrers abillats amb faldellí marró, sobrefaldellí a ratlles verdes, com la faixa de la filà i capa granate amb corns. Una esquadra espectacular on destaquen els grans cascs metàl·lics amb plomes roges i corns i que baixa sumptuosa, armada de grans llances, amb la marxa “Alí-Geabà Spyros”. Ja darrere l’esquadra només queda el grup de mercaders de túniques daurades i turbant negre junt
el carro de mercaderies al que envolten les dones de falda en cru i cosset en negre com si fos un basar. Finalment la carrossa de tancament posa fermall a l’Entrà de Moros que, iniciada amb el blau i nacre del Cordoners i tancada amb el doble cavall dels Ligeros, acaba a Santa Llúcia a les deu i mitja. Una Entrà de Moros que es recordarà per la ressolució dels festers que van eixir en la seua pràctica totalitat, encara que l’acord pres només demanava el guió, el relleu d’esquadra i l’esquadra. Però també es recordarà per la fidelitat d’un públic que va suportar tota la pluja i que va estar totalment entregat als festers i per la professionalitat dels músics que van prendre la decissió de baixar en lleialtat a les seues Filaes. La determinació de festers, músics i públic va fer possible una emotiva i commovedora Entrà de Moros demostrant clarament que en Moros i Cristians Alcoi és Alcoi i que el crit: Per Alcoi i per Sant Jordi és més que una frase, perquè és capaç d’aunar totes les voluntats engrandint la Festa cada vegada més. IX.-PROTECTOR D’ALCOI BENIGNE El temps ha millorat considerablement i el dia 23, dia del nostre Patró, s’inicia a les 9 del matí amb la missa per tots els associats que se celebra a l’església del Sant, la mateixa hora en que arranca la Segona Diana. Aquest any, seguint el torn, baixaven els Moros des de la Font Redona i els Cristians avançaven des del Parterre. Es nota un lleuger augment de participació de xiquets i també d’espectadors, encara que són escassos. La segona Diana es va fer bastant seguida per part dels Cristians i bastant més lenta per part dels Moros, on, fins i tot, hi havia una filà de les que demana eixir davant, que anava només amb set components. Processó que s’iniciava al voltant de les onze davant l’església de Sant Jordi, presentant-se primer el Capità Moro i la Filà Cordó, amb el Sergent Moro i els banderins de les filaes del seu bàndol. Segueix l’Alferes Moro i la Filà Ligeros, amb l’Ambaixador Moro i el Banderer. Passat el seguici del bàndol musulmà avança el Capità Cristià i la filà Muntanyesos amb el Sergent cristià i els banderins
del seu bàndol. Tanca la participació cristiana l’Alferes i la filà Cruzados amb l’Ambaixador Cristià, Mossén Torregrossa i el Banderer. L’Assamblea General de l’Associació de Sant Jordi, que presideix Javier Morales Ferri, dóna escorta al personatge central de la nostra Festa, Marcos Llopis Torregrossa, Sant Jordiet 2006. La infantil simpatia de Marcos que anava vestit amb un faldellí de color os de sanefa platejada, el mateix color que la cuirassa que ostentava la creu i els aplics metàl·lics de les tires de cuir, concita tots els aplaudiments i totes les ovacions del nombrós públic que sempre espera amb ànsia la Processó de la Relíquia. Una magnífica capa blau marí vorejada en plata, portant l’escut de la filà a les muscleres i un casc amb crinera de plomes blanques, completaven el disseny de Sant Jordiet que alegrement saludava. El llançament de clavells, organitzat per la filà Benimerins que es produeix als carrers Mossén Torregrossa i Sant Llorenç, posa un punt més d’emoció a la presència de Marcos Llopis. No obstant cal advertir que els clavells deuen llançar-se als peus del Sant Jordiet i no directament a ell, ja que van arribar a fer-li malbé. L’ostentació de la Relíquia del Sant Patró, portada per membres dels Maseros, era seguida pel clergat de la ciutat i per les autoritats civils i militars encapçalades per l’Alcalde de la ciutat, en Jordi Sedano Delgado. Acabada la Processó i amb la relíquia de Sant Jordi damunt l’altar s’inicia la Missa Major, que va estar presidida per el bisbe auxiliar de la diòcesi de València don Salvador Giménez Valls, acompanyat pel Vicari Episcopal don José Antonio Varela, pel rector de Sant Maure i arxiprest d’Alcoi en Vicent Balaguer, juntament amb el rector de Santa María i Vicari de Sant Jordi, D. José Cascant i per la pràctica totalitat del clergat de la població. El bisbe, don Salvador, en la seua homilia va recordar els seus temps de rector a la parròquia de Sant Maure i Sant Francesc al temps que enaltí les virtuts dels alcoians amb l’amor que tenim pel nostre poble i la nostra història, així com el reconeixement que tenim als nostres avantpassats i la profunda devoció a Sant Jordi.
47