¿e $. ^utítáte ¿tonéttá, J$7? eíe ta,
(U) del ¿¿ti*te¿ Reaten.. SÍqete S" de Cltt&tétttt <¿e fottena, "
Seguiment de la tradició Si en l'apartat anterior destacávem Toriglnalitat" de "Tona y Toni..." I el seu magistral disseny d'una estructura i uns personatges per al futur del subgénere, ara ens toca d'analitzar en quins aspectes aquest sainet representa una continuTtat. En un principi parlarem deis personatges. Si abans déim que J, Bautista Lloréns havia perfílat d'una forma clara els seus carácters, també es cert que, a grans trets, les funcions d'alguns d'aquests personatges ja havien estat prefigurades en les dues obres de 1855. Per exemple, el "fester" en tot alió que té d'home predisposat a la broma i a donar prioritat a la festa abans que a la familia, ja apareix dibuixat en la figura de "El tio Joan". Aquest personatge, a l'igual que Toni de "Tona y Toni...", corn a bon fester, cedirá el seu domicili per a l'allotjament deis musios forastera. Com podem observar, arnbdues trames en un principi san idéntiques i només modificaran el curs en el seu besenvolupament i en les solucions fináis (Casament de Mariquita i Visiente en "La nit que venen..." i reconciliado del matrimoni en "Tonay Toni.,."), També l'element femení corn a desencadenant de l'acció será semblant en el sainet esmentat mes amunt i en el de J. B. Lloréns, perqué Mariquita en el primer, i Tona en el segon, serán els personatges al voltant deis quals gire l'acció de l'obra, Amb la diferencia que la funció dramática de la "dona del fester", decisiva per al futur del subgénere, no apareixerá fins la creació del personatge de Tona l'any 1871. Una altra coincidencia es la del "Músic/home de poblé" que en "Tona y Toni..."ve a sintetitzar per un costal Vlsiente i tota la colla de músics forasters (Gori, Pep..,) en "La nit que venen..."; i per altre la figura de "El Tio Roe" de "Mentre passe..." home de Xixona. En tots tres casos aquest tipus de personatge ve a representar la sornegueria del foraster davant uns costums que no son els seus, també la reticencia d'un món rural que veu com la ciutat amb tots els seus avances s'adre?a cap a una nova
TONA Y TONI ó
POR
J3. LLORÉNS. Estrenada con éxito en el Teatro
principal de .-II coy el 11 de Noviembre de IS7I.
Notablemente correjída por el Hilor, v suprimido emula se le hlio observar de poco conveniente.
ALCOY-1871: Iinp, de A. Paya é hijos Plaza S. .Agustín, 28.
época contradictoria, a causa deis conflictes laboráis, familiars, lingüístics... En la matelxa línla podern distingir com s'assemblen els perfils de D, Pasqual de "Mentre passe..." i D. Antonio de "Tona y Toni...", tots dos representatius de la nova classe social integrada pels fabricants textils de conducta despótica (cap a la criada Tomasa en el primer sainet i cap a Tona en el segon). El seguiment de la tradició no es vorá limitat tan sois ais personatges. També peí que fa al context en el qué aquests es mouen. Ens referim a qué sempre ens trobarem amb situacions domestiques orí s'entaulen una serle
de conflictes mes o menys greus, pero que es resol d'una forma amable, sense cap trauma, i amb un "happy end" peí qué acaben prometent-se els amants o reconciliant-se els matrimonis. En certa manera, tret de "Tona y Toni...", a pesar de que en l'escena final els dos portagonistes deixen ben clara la seu volunta! conté mporitzadora, els personatges de la gran majoria deis sainets acostumen a moure's en un context gratificant que compensa amb escreix les estretors económiques a copia de bona fe. Tal com ja comentávem en l'anterior treball (16) el sainet fester sol moure's dins d'uns parámetres rígids, tos ells al-lusius a un "ternps idíl-lic"
155