Darrere la missa, concorregudíssima i, si de cas, excessivament perllongada, la plaga torna a ser escenan de la Festa quan el rellotge del campanar marca les sis en punt i les campanes es resistixen a tocar. El res de l'Ave María, per part del nostre vicari, es seguit pels assistents grácies a la megafoma instal-lada. Ja ondeja l'ensenya cristiana i la placa registra una massiva concurrencia, que des de les cinc del matí ja ocupava les cadires de tot el tram de l'arrancada. La música de Beniatjar, la deis Navarros, interpreta 1'Himne de Pestes mentre la fila capitana s'apresta a iniciar la Diana que conduíx el sergent cristiá. L'ovació no es fa esperar, i els Navarros mamprenen el recorregut que els portará per l'itinerari acostumat, i peí qual reirán honors al sant patró —enfront del seu temple—, així com a la cerámica centenaria que presidix la casa número 22 del carrer del patró, engalanada primorosament per la fila Tomasines. Se succe'íxen les fuaes amb els seus alegres dianers. Tot s'esdevé segons está previst fins que els arriba el torn ais Muntanyesos, que ocupen I'l1é lloc de la formació. La seua música, la de l'Orxa, per problemes sorgits amb el de.splacament, no arriba a presentar-se i els Muntanyesos cedixen el seu lloc ais Cruzados. i de nou consignem un inusual succe'it amb el qual engrossar l'álbum de les anécdotas: els Cruzados participen amb nou festers per mancar d'una arma en el moment de l'arrancada. Seguixen efs Alcodians i els Aragoneses i quasi en l'últim ¡nstant, quan correspon el torn al bándol moro, la Unió Musical de l'Orxa aconseguix formar en últím lloc del bándol cristiá, i els Muntanyesos s'incorporen a la Diana. L'horari s'acomplix i els moros inicien la seua eixida amb la fila Verds, comandada peí sergent major. La música ja s'ha apropiat de tot l'itinerari, un tant accidental en aíguns trams deis carrers Sant Francesc i Sant Mateu, per motiu de les obres de pavimentado i s'inicia l'arrancada al tram de Sant Nicolauet, al qual concorren els veterans que preñen part en la denominada diana del carbonato, mes distendida i relaxada. Un any mes, la Primera Diana complia el seu horari. tan ajustat,
quan milers d'alcoians i no pocs visitants —que la dominical jornada va atráure fins a Alcoi— comencen a acomodar-se a les cadires per presenciar el plat fort del matí que lluíx un sol radiant, de pletórica llum i aroma primaveral, el qual intentava caldejar la freda jornada abrilenca.
VI. «Entre clan" I timbal marxes [airós, paladí del prodigí que s'apresta a envestir contra els vents de [mal oratge igual que el teu Donzell de [patrón atg e.» (Temps de Festa, 1975)
Llest está el bándol cristiá per realitzar la seua ostentado de torces quan amb rabiosa puntualitat s'inicía ('Entrada, amb vivac ritme, que a poc a poc ens desvetla el seu misteri i ens oferix el renoval aspecte deis seus boatos. La fila capitana, els Navarros, anuncien la seua participado amb el sergent cristiá, clarins i tabalers. El guió de la fila i estendards a cavall donen pas a una torre d'assaltament, tirada per dos perxerons, des de la qual un sentinella anuncia a veus lai^e «Alcoi a la vista», a la qual un nombrós grup mixt de guerrers contesta: «Pas ais cavallers de Navarra; Sant Jordí Firam, Firam» o e! «ferim, ferim» que recorda la invocado o crit de combat atribuít a les trapes catalano-aragoneses, en les seues accions militars contra els musulmans. Seguix una plataforma que ostenta escuts nobiliaris i dos grups de xiques amb marcial disseny que porten banderes, entre les quals es presenta ('exhibido del grup folklóric navarrés Zampazar, que dansa fent sonar grans esquellots subjectes a resquena, el so deis quals está destinat a fer fugir els mals esperíts. Finalitza la representado folklórica amb una plataforma en la qual dos aizcolaris mostren la seua habilitat tallant troncs. El llarg boato dona pas al seguici del capitá, format per catorze cavallers sobre vistoses gualdrapes, ais quals acompanyen portejadors amb dosser. Un timbaler anuncia el
pas del capitá, precedit per dos macers i una torre que manté dalt un foc enees. Es ara quan apareix Antonio Torregrosa Verdú, el capitá navarrés que veu complida la seua atresorada il-lusió en el mágic matí del 22 d'abril. El personatge es mostra dempeus sobre una plataforma tirada per dos bous, que presenta com a fons un regi baldaquí, i que a mes dona cabuda a dos gossos de presa. El seu disseny, de codita propia, presenta capa d'ermini i llarga túnica de roig vellut amb brodats daurats que repetixen la flor de lis, tot ornat per racompanyament musical de «Un moble mes» que crea el clima adient per a tan assenyalat moment. Les campanes anuncien la seua arribada a la plaga, i al seu encontré surten del castell l'alcaid i el xiquet Alcodiá, David Miralles Bonet, que entregará les claus de la vila al seu senyor. Es un moment únic, quasi irrepetible, que culmina amb l'amollament d'una coloma que Antonio Torregrosa eleva fins al blau cel. La llarga comitiva que el precedix, encara que compactada, no arriba a ajustar la seua formació i ultrapassen elcastell, motiu que obliga l'alcaid a retorna-hi formant part del seguici deis Navarros. Seguix la capitanía navarresa amb una escorta femenina i apareix el personatge del rodella sobre un poni, acompanyat per un grup de xiquets que caminen uniformáis com ell i donant-li escorta. S'inicia l'acompanyament de \3Jí¿ dama del capitá sobre un cavall i precedida de quatre amazones. Darrere d'ella un grup de 22 dansarines de) ballet d'Ana Calvo, interpreten una rítmica dansa al so de 16 percussionistes que fan sonar eís seus tabals. L'akelarre, de molt bon efecte, gira en les seues evoluciona al voltant d'una petita plataforma o altar de sacrificis. Una altra plataforma amb un brollador es rodejada per un grup d'infants, seguits per parelles de festers que obrin la carrera del cap batedor de l'esquadra especial, disseny de Jordi Sellos, en la qual destaca ta profusió del cuiro que pareix balancejar-se al compás de «l'Ambaixador Cristiá». La réplica de l'esquadra s:aprecia en el xiquet que porta el mateix disseny i que cavalca sobre un poni.
21