Programa electoral de la CUP-Alternativa per Barcelna per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011
1.1. MODEL ENERGÈTIC I TERRITORIAL: CAP A UN MODEL DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 1.1.1. Situació actual El municipi de Barcelona compta amb poques competències directes en matèria mediambiental, però la seva actuació és cabdal quan es tracta d’orientar les polítiques de país. El govern de Barcelona és present en el planejament de les polítiques d’aigües i de residus mitjançant l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. També participa des de l’Entitat Metropolitana del Transport i amb els consorcis on participa amb l’estat i la Generalitat en el planejament d’infraestructures territorials. I ara, amb la reconstitució de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també participarà directament del planejament urbà metropolità. Però sobretot, i més en temes ecològics, cal tenir molt present que el municipi és una entitat política independent, i per tant, ha de representar políticament els seus ciutadans i ciutadanes més enllà de les competències administratives que tingui atorgades. La participació ciutadana i la radicalitat democràtica són eines alhora indissociables i imprescindibles per tal de donar sortida als conflictes socials que ens albira la crisi ecològica. Per tant, els consells de participació municipals en temes ecològics han d’estar formats per ciutadans i per entitats i associacions democràtiques, representatives de ciutadans. Les societats de capital, les associacions empresarials i les fundacions han de tenir un paper instrumental, consultiu i informatiu. 1.1.2. Model energètic Cal pensar Barcelona en els termes de “ciutat en transició” per fer front a les crisis que esdevindran per la fi del petroli barat i pel canvi climàtic provocat per l’escalfament global. Els conceptes de “resiliència”1 i de “decreixement” han de substituir el de “creixement”. L’Ajuntament de Barcelona ha d’assumir un paper més actiu en la promoció de l’estalvi energètic i de les energies renovables a la ciutat, fent-ne una gestió social i popular, sense esperar que les grans empreses energètiques imposin el seu criteri centralitzador. S’ha de dissociar benestar de consum energètic i reduir alhora la petjada ecològica i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El transport públic i col·lectiu i els vehicles més petits i ecològics han d’anar suplint els cotxes privats de baixa eficiència i devoradors d’energia. En la mobilitat urbana pel centre de la ciutat, la bicicleta ha de tenir uns espais de circulació preferent, 1
La resiliència, en la seva accepció social, és la capacitat d’una comunitat per respondre a les crisis i als canvis de manera proactiva, preventiva i creativa. La resiliència mitiga les vulnerabilitats. Per ser sostenible, una comunitat ha de millorar el seu nivell de resiliència en relació a la seva vulnerabilitat ecològica, social, econòmica o tècnica. -6-