4.Falla El Cid. La comissió de la Plaça de la Trinitat -Tot açò què és? -Una Falla. -Puix, pel que ací es perfila sembla el fi d’una batalla de les que guanyava Atil·la: que, així per tot escampada no té trellat ni sentit. -Ja la veuràs, ja, plantada en la placeta del Cid. Mire-la, ací té l’esbós, i ací damunt la maqueta. Ara, ajuntant cada tros quedarà del tot completa. -I no li sobraran peces? -Ja procuraré que no. Encara que les veja esteses, sé d’elles l’aplicació.
La Cort d’Honor acudia a l’escenari en grups de quatre o cinc parelles de falleres i fallers. Tot degut a l’amplitud de la plaça. Al fons veiem el Palau d’Alarcó amb les parets empaperades de publicitat sindical. Foto: Adolfo Garcia.
Josep Maria Ballester (Fragment del diàleg d’introducció a l’explicació de la Falla del Llibret de la Plaça El Cid 1977). 4.1. La reaparició en 1973/74 La Falla de la Plaça de la Trinitat és la degana de les falles de Xàtiva, des que en 1865, de la mà de Blai Bellver, es realitza el primer monument faller que es planta fora de la ciutat de València. Duia per lema “La pesca de l’aladroc” i el seu artista va ser el fuster Jaume Garí. Des d’aquella primera experiència fallera, i amb el dubte de si als dos següents anys hi hagué de bet nou monument a la plaça, no tornen a plantar-se falles en aquest indret fins a 1933 de la mà del mestre Francisco Climent Mata, qui realitzaria consecutivament cinc monuments per a la comissió. Cal recordar, com hem apuntat abans, que durant el període de la II República Española aquesta plaça passà a denominar-se Plaça de Blasco Ibáñez, mentre tornava a canviar el nom pel de Plaza del Cid l’any 1940. Amb la lògica aturada pel període de la Guerra Civil Espanyola, durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta, es planten un total de huit monuments, constituint-se la comissió de forma intermitent i sense continuïtat. Tot gràcies a la persistència de l’empresari Antonio Beltran Ferri qui va presidir la comissió durant sis anys. Destaquem el Primer Premi aconseguit el 1947 amb el monument que duia per lema «Cinelàndia», realitzat pel polifacètic artista local Vernia. El 1956 es va plantar l’última falla d’aquest període i van transcórrer díhuit anys fins que, amb el moment d’eclosió de noves comissions falleres a la ciutat, els veïns de la Plaça de la Trinitat plantaren falla novament el 1974. L’impulsor de la iniciativa va ser Vicent Sanchis Bernabeu, de malnom «El Gandumbero», aleshores propietari del supermercat Spar instal·lat a l’avinguda de Selgas. Vicent Sanchis aconseguí que el jove Manolo Blanco Sancho signés la realització del monument i contactà amb una marca comercial d’arròs (Arroces La Cigala) per al seu patrocini per la qual cosa al cadafal hi figurava una gran cigala vestida de cuinera i fent peripècies per a arribar a final de més. El mateix president signava al llibret d’aquell any els versos de l’explicació de la falla, atés que «El Gandumbero» era un assidu versador als llibrets de falla d’aquest període. Després la grata experiència del retorn de la Falla Degana al panorama faller xativí, Vicent Sanchis deixa la presidència de la comissió molt disgustat pels problemes familiars que va tenir amb la que va ser Fallera Major del 1974, Elena Díaz Irles, a més de ser baixa com a faller. En front d’aquesta situació l’empresari Vicent Biosca Guerola accedix a la presidència en una junta extraordinària del mes de maig de 1974. 4.2.La presidència de Vicent Biosca Guerola En el seu primer any al capdavant de la comissió, Biosca, ja va deixar veure les ganes d’activar l’inquietant panorama faller xativí. Nombra una junta executiva farcida de gent jove amb esperit renovador. El vicepresident era Avelino Mallea, el secretari Emi118
FALLA MOLINA CLARET 2018
L’acte d’entrega de premis de 1978 es va celebrar al Reial de la Fira. La comissió aconseguia per segon any consecutiu el premi a la millor presentació. Foto: Adolfo Garcia.
lio Llanderal i es potencia la comissió de festejos, al davant de la qual estava el fotògraf Adolfo Garcia, posterior regidor socialista després de les eleccions municipals de 1978. Vicent Biosca Guerola, va nàixer a València el 17 de setembre de 1936, “vaig nàixer en plena Guerra Civil però recorde la meua infància en la postguerra, en una València castigada, on es passava fam i mon pare, sense oportunitats laborals, va decidir que ens hi anàrem a Font la Figuera, el seu poble” ens comenta emocionat Vicent Biosca. “Allí, almenys podíem menjar del que donava el camp” continua... “A finals dels anys quaranta, els meus pares troben feina a Canals en un moment en què el tèxtil comença a pujar. Així que, per a no fer tant de viatge passarem a viure a Canals on recorde una joventut molt bonica... amb els meus germans, José Luis i Ramón, anava a estudiar música a la Canalense, és per això que, quan ja estava treballant a la Ferry’s, vaig demanar fer la mili de voluntari com a músic a la Banda del Ministeri de l’Exèrcit a Madrid. Jo tocava l’oboé. En tornar em vaig reincorporar a la fàbrica però mon pare, que era comercial, va agafar la corresponsalia de Xàtiva de Transportes La Ibense i finalment allí se n’anàrem a viure...” “Com veus, jo he viscut en molts llocs, la que realment és de Canals és Conxa, la meua dona, perquè tots els meus fills van nàixer en Xàtiva i d’allí es consideren”. El matrimoni Vicent Biosca – Concepció Peris té molts bons records dels anys seixanta i setanta a Xàtiva “vivíem al Carrer En Gai, encara que després ens traslladarem a l’Albereda. En aquells anys van nàixer les nostres filles Mª Àngels, Susana, Immaculada i Ana Maria i Vicent, el nostre menut...” continua Vicent parlant de la seua feina... “Jo tenia diverses ocupacions i ho portava tot al tall... Era co-propietari, junt amb Pepe Morata, d’una fàbrica d’envasos de fusta per a fruits en la carretera de Lloc Nou. Aquesta empresa tenia el seu despatx al núm. 2 de la mateixa Plaça del Cid, on jo tenia un comerç de pinsos, eines i guarnició per a animals”. És per això que l’oficina d’aquest comerç, es va convertir també en l’oficina de la falla. Quan hom volia trobar a Vicent Biosca, ja fóra faller o no, per qüestions de la seua comissió, allí estava el seu president en horari laboral pel qual fos necessari. Amb aquesta situació Vicent Biosca s’apuntà a la falla de la plaça on tenia la feina des del primer any de la seua re-fundació. Quan uns veïns del barri anaven buscant nous fallers l’any 1973. Biosca, sense tindre experiència en falles, en ser persona meticulosa i exigent en si mateix, transmet el seu tarannà a tota la comissió,