Amaro

Page 1

b Amar贸

Introducci贸

amaro_0 introduccio.indd 1

08/02/2010 16:18:56


Amaró El text pot ser reproduït totalment o parcialment amb l’autorització prèvia del Departament de Governació i Administracions Públiques. Pel que fa al disseny gràfic i artístic, es reserven tots els drets. © Generalitat de Catalunya Departament de Governació i Administracions Públiques Autors de l’estudi: Directora de l’equip de treball: M. Rosa Valls Carol Equip de treball: Esther Carmona, Rocío Garcia, Carme Garcia, Laura López, Patrícia Melgar, Sara Ortega, Maria Padrós, Óscar Prieto, Cristina Pulido, Oriol Ríos, Montse Sánchez, Teresa Sordé. Disseny i realització: Una y Media Massmedia SL 1a edició: gener 2010 Dipòsit legal: B. 23.258-2009 Imprès a: gama, sl

amaro_0 introduccio.indd 2

08/02/2010 16:18:58


/

1. Introducció

Plantejament i objectius El material Amaró: Material i recursos per a adolescents i joves (12-18 anys) omple un buit en les propostes pedagògiques disponibles actualment per treballar amb joves el coneixement del poble gitano en el marc de la promoció de relacions positives entre cultures i de la convivència. Si bé les discriminacions i els prejudicis envers la cultura gitana s’han inclòs en un bon nombre de materials de treball contra el racisme, i altres materials descriuen positivament els trets característics d’aquesta cultura, fins ara no hi ha hagut materials que s’endinsessin amb profunditat en els diferents àmbits de la realitat gitana. Aquest, doncs, és el buit que omple el material que presentem. El seu plantejament de conjunt es caracteritza pels aspectes següents: ] Informació: Aportem informació contrastada, com resolucions polítiques

i accions dels principals organismes internacionals, entitats i associacions, resultats de recerques internacionals, contribucions teòriques de prestigi, etc. Davant la imatge social negativa del poble gitano, no fundada en cap tipus de coneixement científic, no només apel·lem a la tolerància i la solidaritat, sinó que aportem informació que justifica plenament el respecte i el canvi de visió de la cultura gitana. ]Visió en positiu: Optem per una visió en positiu que destaca els valors i les

contribucions que ha fet el poble gitano a la nostra societat. Es tracta de la minoria més rebutjada del nostre país, i el fet que la major part d’informació i comentaris que ens n’arriben reprodueixin tòpics i prejudicis, o se centrin en els seus problemes, fa que se‘n mantingui una visió negativa. En les activitats que presentem es destaquen les aportacions del poble gitano a la convivència intercultural, la identitat i el canvi al segle xxi.

Introducció

amaro_0 introduccio.indd 3

3

08/02/2010 16:19:01


] Processos de canvi: Posem èmfasi en la capacitat de les persones i les

comunitats en tant que agents socials de canvi. Per això en aquest material s‘emfatitzen els aspectes transformadors i de canvi de la cultura gitana, i no les «característiques» com a conceptes estàtics o permanents. També se subratllen totes les millores que ha aconseguit l’associacionisme i els moviments socials de persones gitanes, amb l‘objectiu de promoure la sensibilització cap a la participació i la ciutadania activa dels joves destinataris del material. ] Catalunya, Europa, el món: El material es contextualitza a Catalunya. No

obstant això, com que el poble gitano és present a tots els continents (es calcula que hi ha uns dotze milions de persones gitanes a tot el món, deu dels quals es troben a Europa), també es fa referència a la seva presència internacional i especialment a la transnacionalitat que viu des de fa molts anys. ] Perspectiva igualitària: La perspectiva igualitària es reflecteix en el material

en la mesura que s’hi incorporen les veus i els discursos de les persones gitanes. No es tracta d’un material «sobre» les persones gitanes, sinó elaborat a partir del diàleg amb persones i col·lectius d’aquest poble.

Objectius Els objectius d’aprenentatge per als adolescents són: ] Adquirir coneixements sobre la història, la cultura i la situació actual del poble gitano. ] Analitzar i reconèixer l’origen i les conseqüències dels prejudicis i els estereotips sobre la població gitana. ] Reconèixer la necessitat de tenir en compte les veus de les persones gitanes en els discursos que s’articulen sobre elles. ] Fomentar la reflexió crítica, la curiositat i l’interès per la veu de totes les persones i especialment la dels col·lectius minoritaris. ] Desenvolupar una postura personal positiva envers les persones del poble gitano.

4

amaro_0 introduccio.indd 4

Amaró

08/02/2010 16:19:02


Contextos d’aplicació El material està pensat bàsicament per a grups d’adolescents i joves, tant del sistema educatiu formal, com instituts d’educació secundària, com d‘altres àmbits (educació en el lleure, agrupaments i esplais, biblioteques, entitats diverses, casals, etc.). Per evitar confusions, en general parlarem de centres educatius, referint-nos a qualsevol d’aquestes possibilitats. A l’institut, el material es pot fer servir en diferents assignatures i àrees en funció de l‘activitat: història, llengua, tutoria, música, informàtica, etc. També es pot utilitzar en activitats extraordinàries com ara crèdits de síntesi, treballs de recerca i projectes, i en activitats de caire més lúdic com celebracions de festivitats, hores d’esbarjo i tallers en horari extraescolar. Als espais d’educació no formal, les activitats poden aplicar-se en funció del grup, els objectius i les necessitats de treball. D‘altra banda, com que els agents educatius de fora del sistema educatiu formal ja han superat la seva limitació a l‘àmbit lúdic i ara inclouen en les seves activitats habituals el reforç de les eines i les competències instrumentals (matemàtiques, lingüístiques), en aquest context no només es poden aplicar les activitats de caire més lúdic o de manipulació sinó moltes altres. Pel que fa a les edats, les activitats es poden dur a terme amb nois i noies de dotze a divuit anys. Hem procurat orientar les activitats a franges d‘edat concretes (dotze– catorze, catorze–setze, setze–divuit), i segons la temàtica es decanten més cap a una franja o una altra.

Ús del material Aquest material es presenta com un suport pedagògic per al personal docent o educador que treballa amb els grups de nois i noies a qui es destinen les activitats. En aquest sentit, conté les orientacions metodològiques adients per facilitar la tasca educativa dels professionals en qualsevol dels espais on es vulgui aplicar. De

Introducció

amaro_0 introduccio.indd 5

5

08/02/2010 16:19:06


totes maneres, també s’ha elaborat amb la intenció que es pugui utilitzar autònomament en entitats i grups de joves, i com a material de consulta sobre qüestions del poble gitano. L’estructura en blocs i activitats independents pretén facilitar un ús flexible i adaptable del material. Així doncs, les activitats es poden fer en el marc d’una intervenció educativa àmplia, amb un conjunt d’activitats relacionades, o de manera puntual, fent una sola activitat, etc. D‘altra banda, les dinàmiques que es proposen en cada activitat només són orientatives, de manera que es poden variar com convingui segons el grup i la situació. Moltes activitats es poden ampliar, retallar o canviar completament. El material inclou alternatives i suggeriments, i promou que siguin els nois i noies els que investiguin, busquin informació i construeixin el seu procés d’aprenentatge.

Estructura Els continguts s’han estructurat en set blocs d’activitats, una borsa de personatges i una borsa de recursos. Blocs d’activitats Els blocs no segueixen un ordre lineal, sinó que són autònoms i a la vegada estan inter­ relacions de diverses maneres, de manera que evidencien el caràcter transversal del material. Cada centre, i en funció de cada grup, pot valorar quins són els blocs i activitats que vol utilitzar. 1. El poble gitano: una unitat global 2. En el camí, la identitat es multiplica 3. La meva família, una gran família 4. Les dones gitanes: motor del canvi 5. Treballar per viure 6. Apleguem-nos i avancem 7. Racisme i poble gitano

6

amaro_0 introduccio.indd 6

Amaró

08/02/2010 16:19:08


A través d’aquests blocs es tracten aspectes transversals com la història del poble gitano (etapes, història de lleis i fets discriminatoris, vides de personatges determinats), la cultura (valors, llengua, identitat) i la situació actual (polítiques i esdeveniments recents, estadístiques). Es tracten les característiques de l‘actual societat de la informació, com la incidència i l‘ús d’Internet, la globalització i la interculturalitat, el paper dels mitjans de comunicació, etc. Com ja hem comentat, en tots els blocs es destaca el paper actiu de les persones gitanes (i, per extensió, de totes les persones) en les transformacions socials i els valors positius d’aquest col·lectiu més enllà de la seva realitat. Cada bloc té una introducció que presenta el tema en conjunt, les principals qüestions que s‘han de tenir en compte a l’hora de tractar-lo educativament i les activitats que s’hi recullen. D‘altra banda, cada bloc conté entre tres i set activitats diferents (en total n‘hi ha trenta-nou). Es tracta d’activitats completes, amb una dinàmica que inclou diverses parts o tasques per desenvolupar i diferents estratègies didàctiques, així com els materials gràfics i visuals corresponents. Aquestes activitats són (les presentem dins de cada bloc temàtic):

1. El poble gitano: una unitat global 1.1 Un poble, una història 1.2 Mapes i xifres: Els romà al món 1.3 El cel, la terra i el camí 1.4 La llengua romaní, una llengua errant 1.5 Gelem, gelem: un himne universal 1.6 El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble Gitano 1.7 Coneguem-nos, reconeguem-nos

Introducció

amaro_0 introduccio.indd 7

7

08/02/2010 16:19:10


2. En el camí, la identitat es multiplica 2.1 La convivència entre cultures és possible 2.2 Els valors es premien! 2.3 Amb ritme! 2.4 Les nostres identitats 2.5 L’Est també existeix 2.6 Fem de polítics 3. La meva família, una gran família 3.1 Models familiars, antics i nous es donen la mà 3.2 Gent gran, biblioteques humanes 3.3 Famílies en xarxa 3.4 Calculem els beneficis familiars 3.5 Hi ha més probabilitats de... 3.6 Com ho combinem? 4. Les dones gitanes: motor del canvi 4.1 L’educació ens fa doblement gitanes 4.2 Les dones prenen la paraula 4.3 Jo puc ser...? 5. Treballar per viure 5.1 Què ens demana la societat actual? 5.2 Hi ha un munt de camins per triar 5.3 La cistelleria, artesans d’un temps 6. Apleguem-nos i avancem 6.1 El moviment associatiu gitano a Catalunya 6.2 Joves gitanos en moviment 6.3 Fem un congrés! 6.4 Participem i xerrem 6.5 Com ho resolem?

8

amaro_0 introduccio.indd 8

Amaró

08/02/2010 16:19:13


7. Racisme i poble gitano 7.1 El racisme organitzat 7.2 Una història de discriminacions 7.3 Els drets humans i el poble gitano 7.4 Què és el Porrajmos? 7.5 I els violins van deixar de sonar 7.6 El geperut de Notre Dame

Cada activitat es presenta en un quadre-resum* amb les orientacions necessàries per al professorat. Mitjançant la lectura d’aquest quadre els educadors poden valorar el grau d’idoneïtat de l’activitat per al seu grup. Després de cada quadre-presentació de l’activitat es presenten les fitxes o els recursos preparats, que es poden reproduir per utilitzar directament amb el grup (a la classe o l‘espai educatiu) o, si s’escau, per fer de suport a les presentacions i les exposicions de la temàtica de l’educador. El símbol / indica que es tracta de material per reproduir, si es vol. La tipologia d’activitats elaborades és diversa i es concreta, almenys, en els punts següents: Comprensió i anàlisi d’informació escrita Moltes de les activitats presenten informació sobre la situació actual o passada de la població gitana. Es demana als nois i noies que seleccionin, interpretin i treballin aquesta informació.

Introducció

amaro_0 introduccio.indd 9

* Vegeu quadre model a la pàgina 12.

9

08/02/2010 16:19:15


1.1 Títol de l‘activitat

.

Objectius

Objectius que es treballen amb l’activitat.

R

Recomanada per a

Espais o àmbits on es pot aplicar l’activitat. Es concreten les assignatures amb què està més relacionada, així com si és apropiada per a espais de tipus més lúdic o de lleure (en aquest cas es fa referència a educació en el lleure, però també pot tractar-se d‘espais lúdics dins del mateix institut).

G

Edat

1

Durada Temps necessari aproximat per dur a terme l’activitat. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

N

Dinàmica Descripció, per ordre, del procés de realització i la metodologia que cal seguir per fer l’activitat. S’indiquen les possibles organitzacions de grup que permet: en grup gran, petit o individualment. En alguns casos també es detallen possibles preguntes o pistes que poden ajudar la persona educadora a guiar el desenvolupament de l’activitat. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

U

10

amaro_0 introduccio.indd 10

Edats (12-14, 14-16, 16-18) per a les quals es considera adient.

Recursos Recursos per dur a terme l’activitat: aparells tecnològics o altres tipus de material, espais o infraestructura, i imatges i material escrit adjunt. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

Amaró

08/02/2010 16:19:32


J Orientacions

Si cal, s‘inclouen orientacions que l‘educador ha de tenir en compte i que faciliten un tractament adequat del contingut de l‘activitat. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

E Alternatives i suggeriments

Possibilitats o idees per canviar l’activitat o ampliar-la. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

i Informació Fonts d’informació dels materials i d’altres recursos per obtenir més informació. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

Introducció

amaro_0 introduccio.indd 11

11

08/02/2010 16:19:56


Així doncs, el tractament de la informació pot adoptar formes diferents: ] Comentaris sobre articles, textos de resolucions, notícies, textos expositius propis, etc. ] Síntesi, reelaboració d’informació (redacció de resums, tríptics, notícies, etc.). ] Elaboració de gràfics, mapes, etc. ] Resolució de problemes matemàtics. Anàlisi de fotografies i material audiovisual Les activitats també plantegen l’anàlisi i la comprensió crítica d’imatges i de material audiovisual (especialment pel·lícules o reportatges relacionats amb la realitat del poble gitano). Simulacions Algunes de les activitats incorporen la simulació de situacions reals en les quals els nois i noies s’han de posar a la pell d’una altra persona i actuar en conseqüència o resoldre problemes. Per exemple, poden ser una família gitana que es connecta a Internet, periodistes, polítics o joves vinculats a moviments de participació ciutadana. Expressió plàstica Hem volgut incloure també l’expressió plàstica a través de propostes de dibuix o d‘elaboració de murals. Amb dosis d’imaginació i creativitat, moltes activitats que no ho preveuen poden acabar amb algun tipus de creació artística o plàstica. Audició, anàlisi, interpretació musical Algunes activitats consisteixen en l’audició o fins i tot la interpretació de cançons o peces musicals. Debats i discussions en grup Entenem que l’aprenentatge amb sentit es produeix a través de la interacció amb la resta de persones del grup. Per tant, les activitats sempre preveuen espais de diàleg

12

amaro_0 introduccio.indd 12

Amaró

08/02/2010 16:19:58


i de discussió sobre el que s’està fent. Hem optat per una metodologia activa, participativa i basada en la cooperació en grup, i no pas en una metodologia de caire individual. Investigació Finalment, cada activitat deixa espai per iniciar o continuar la recerca d’informació i de material relacionat. Esperem que s’emprenguin moltes iniciatives de recerca a partir d’aquest primer contacte amb el poble gitano. Apunt sobre l’avaluació En general, s’entén que l’avaluació de l’aprenentatge es fa a través de l’observació i de les mateixes activitats d’aprenentatge. En algun cas puntual s’especifiquen estratègies d’avaluació o la idoneïtat d’alguna activitat per avaluar l’aprenentatge curricular. No obstant això, creiem que cada educador sabrà valorar les necessitats en funció del tipus d’aplicació que faci del material. Borsa de personatges Es presenten biografies breus de persones gitanes. Es tracta, en bona part, de personatges públics que gaudeixen de reconeixement social al nostre país o a altres parts del món. També hi hem inclòs persones anònimes o no conegudes que permeten representar la pluralitat de perfils, ocupacions i vides dels gitanos i les gitanes. Aquests personatges actuen en el conjunt del material com a recursos que es poden fer servir en diverses activitats i blocs de contingut, o fins i tot tractar de forma autònoma. Els personatges es presenten tant en una fitxa «tradicional» com en una presentació en Power Point. Així se’n permet un ús diferent com a suport digital dins les activitats.

Introducció

amaro_0 introduccio.indd 13

13

08/02/2010 16:20:00


Borsa de recursos: web i documents D’una banda, aquesta borsa de recursos està formada per un conjunt de recursos de pàgines web corresponents a associacions, col·lectius i organismes que treballen amb relació al poble gitano. De cada recurs es fa una descripció breu i s’indica l’enllaç a la pàgina web corresponent. Moltes d’aquestes pàgines web també es proposen a les activitats. De l’altra, també s’inclou bibliografia i discografia d’interès. Annexos Finalment, als annexos s’ofereixen les presentacions en Power Point que s’esmenten al material (en versió digital).

14

amaro_0 introduccio.indd 14

Amaró

08/02/2010 16:20:01


amaro_0 introduccio.indd 15

08/02/2010 16:20:02


Activitat 1.1 Un poble, una història 1.2 Mapes i xifres: Els romà al món 1.3 El cel, la terra i el camí 1.4 La llengua romaní, una llengua errant 1.5 Gelem, gelem: un himne universal 1.6 El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble... 1.7 Coneguem-nos, reconeguem-nos 2.1 La convivència entre cultures... 2.2 Els valors es premien! 2.3 Amb ritme! 2.4 Les nostres identitats 2.5 L’Est també existeix 2.6 Fem de polítics 3.1 Models familiars, antics i nous... 3.2 Gent gran, biblioteques humanes 3.3 Famílies en xarxa 3.4 Calculem els beneficis familiars 3.5 Hi ha més probabilitats de... 3.6 Com ho combinem? 4.1 L’educació ens fa doblement gitanes 4.2 Les dones prenen la paraula 4.3 Jo puc ser...? 5.1 Què ens demana la societat actual? 5.2 Hi ha un munt de camins per triar 5.3 La cistelleria, artesans d’un temps 6.1 El moviment associatiu gitano a Catalunya 6.2 Joves gitanos en moviment 6.3 Fem un congrés! 6.4 Participem i xerrem 6.5 Com ho resolem? 7.1 El racisme organitzat 7.2 Una història de discriminacions 7.3 Els drets humans i el poble gitano 7.4 Què és el Porrajmos? 7.5 I els violins van deixar de sonar 7.6 El geperut de Notre Dame

16

amaro_0 introduccio.indd 16

12-14

Edats 14-16

16-18

Llengua

 

       

 

   

 

    

   

  

      

 

  

    

   

Amaró

08/02/2010 16:20:04

S


a

Socials

Matemàtiques

  

  

  

          

Tutorial

Lleure

 

 

Audiovisual

                

                 Introducció

amaro_0 introduccio.indd 17

17

08/02/2010 16:20:05


20

amaro_0 introduccio.indd 20

Amar贸

08/02/2010 16:20:20


1

b Amar贸

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 1

19/08/2010 12:11:06


Ă­ndex amaro_1.indd 2

19/08/2010 12:11:06


1. El poble gitano: una unitat global 1.1 Descripció de l’activitat: Un poble, una història

5 8

Fitxa: Un poble, una història. Dels orígens al segle XV Fitxa: Un poble, una història. D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI Fitxa: Feu l’auca històrica del poble gitano

12 13 17

1.2 Descripció de l’activitat: Els romà al món 18 Fitxa: Mapes i xifres: Els romà al món Fitxa: Programa d’acció de Durban

22 26

1.3 Descripció de l’activitat: El cel, la terra i el camí 28 Fitxa: Què en sabem, de la bandera del poble gitano? Fitxa: La bandera del poble gitano Fitxa: La bandera de l’Índia

32 33 34

1.4 Descripció de l’activitat: La llengua romaní, 36 una llengua errant Fitxa: Endevina, endevinalla... Fitxa: La llengua romaní, una llengua errant Fitxa: Fitxa: Fitxa: La llengua, patrimoni immaterial

40 42 45 47 49

1.5 Descripció de l’activitat: Gelem, gelem: 50 un himne universal Fitxa: Gelem, gelem: un himne universal Fitxa: Partitura del Gelem, gelem

54 56

1.6 Descripció de l’activitat: El 8 d’abril: 58 Dia Internacional del Poble Gitano Fitxa: Vine i explica’ns la teva festa! Fitxa: El 8 d’abril en imatges

62 66

1.7 Descripció de l’activitat: 68 Coneguem-nos, reconeguem-nos Fitxa: Defensa del reconeixement dels drets del poble gitano Fitxa: Posiciona’t. La teva veu també compta! Fitxa: Reconeixement dels drets del poble gitano. Acords El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 3

72 76 77 3

19/08/2010 12:11:06


«Quan es parla de nosaltres es fa referència al poble gitano, els romà, els romanies, els gypsy, els sinti, els nòmades, com si es tractés de pobles diferents amb els mateixos problemes. Des de la nostra organització reclamem que es respecti l’únic nom amb el qual els gitanos de tot el món volem ser coneguts i identificats, que és el concepte romà, amb accent tònic a la a com a paraula aguda. Romà és el plural del nom rom i vol dir, senzillament, “gitanos”. Nosaltres som els romà, és a dir, els gitanos.» Intervenció de la Unió Internacional Romaní a la Conferència Mundial de Durban, el 2001

amaro_1.indd 4

19/08/2010 12:11:06


/

1. El poble gitano: una unitat global

A Catalunya, ja fa més de sis-cents anys que els gitanos i les gitanes conviuen amb nosaltres. Malgrat això, les característiques, els valors i la identitat que comparteixen continuen essent desconeguts i incompresos. Tal com va dir Estrella Borjas, de Mujeres Progresistas de Santander, a les I Jornades de Dona Kale Dor Kayiko (Bilbao, maig del 2005): «Tots tenim coses a aportar. Els paios ens han de conèixer. Perquè si no ens coneixen, no poden parlar de nosaltres.» La comunitat internacional està avançant cada vegada més cap a la inclusió definitiva i el reconeixement del poble gitano. Un pas previ a reconèixer l’altre és conèixer-lo; per això a través de les activitats que presentem en aquest bloc oferim una introducció als trets identitaris del poble gitano, així com dades bàsiques de la situació actual del poble romaní. Insistim en el fet que el poble gitano és internacional: es calcula que hi ha entre dotze i quinze milions de persones gitanes que viuen a Europa, dels quals entre set i nou milions viuen als 27 països de la Unió Europea.1 Degut la mancança de dades estadístiques no se sap concreatament el nombre de persones gitanes que hi ha al món, però hi són a Amèrica, a l’Àfrica, a Àsia, a Austràlia i sobretot a Europa. Aquesta dispersió i el fet de no tenir aspiracions territorials, perquè no reivindiquen cap estat gitano, no resta sentiment d’unitat a un poble que històricament ha estat perseguit i rebutjat. El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 5

1. European Parliament resolution of 31 January 2008 on a European strategy on the Roma: www.europarl. europa.eu/sides/getDoc. do?type=TA&reference=P6-TA2008-0035&language=EN

5

19/08/2010 12:11:06


Les activitats ens acosten als aspectes de conjunt que comparteixen, com la història, la llengua i els símbols. En aquest sentit, volem subratllar la necessitat d’anar més enllà de les presentacions estereotipades o folklòriques, i a la vegada posar de manifest la importància de reconèixer els valors i els símbols amb què s’identifica una persona. Les set propostes que formen part del bloc són les següents: 1.1

Un poble, una història: Es fa un repàs de la història del poble gitano des dels seus orígens i fins a l’arribada a Europa al segle xv, passant per l’entrada a la Península i la seva presència a Catalunya des del segle xv fins als nostres dies. Es proposa treballar elaborant una auca.

1.2 Mapes i xifres: En aquesta activitat es presenten dades bàsiques sobre la població gitana al món. Permet utilitzar el llenguatge matemàtic i gràfic a través d’exercicis de càlcul i de completar mapes. 1.3 El cel, la terra i el camí: Aquests són els elements que simbolitzen el blau, el verd i la roda de la bandera gitana. A més d’explicar aquest simbolisme, es proposa un taller per elaborar la bandera i altres activitats. 1.4 La llengua romaní, una llengua errant: Amb aquesta activitat ens acostem a la llengua romaní: paraules, poesies i reflexions sobre la llengua i la identitat a través de la selecció d’alguns textos per llegir i analitzar. 1.5 Gelem, gelem: un himne universal: Gelem, gelem és l’himne, trist i bonic alhora, del poble gitano, i que a partir d’una cançó de l’Est parla de les persecucions i la unió dels gitanos de tot el món. Se’n presenta la lletra i la partitura per poder-lo analitzar i interpretar musicalment.

6

amaro_1.indd 6

Amaró

19/08/2010 12:11:06


1.6 El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble Gitano: Gràcies a una entrevista i a algunes imatges sabrem com se celebra a tot el món. 1.7 Coneguem-nos, reconeguem-nos: En aquest cas les paraules dels parlamentaris són les que ens parlen dels drets del poble gitano. S’analitzen els textos i els processos de reconeixement institucional, i haurem de pensar quin seria el nostre paper en un congrés de diputats.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 7

7

19/08/2010 12:11:07


1.1 Descripció de l’activitat: Un poble, una història

.

Objectius

- Conèixer l’origen del poble gitano i les etapes bàsiques de la

seva història. - Aprendre algunes de les seves dates històriques clau a Catalunya. - Valorar la itinerància del poble gitano com quelcom positiu, i la seva tradició de poble pacífic que mai no ha envaït ni reclamat cap territori.

R Recomanada per a

- Ciències socials. - Expressió visual i plàstica. - Educació en el lleure.

G Edat 1 N

12-16 anys.

Durada Aproximadament 4 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció de l’activitat: S’inicia amb un diàleg en què els nois i noies comparteixen els coneixements que tenen sobre la història del poble gitano. Per promoure el diàleg es parteix de preguntes com: ] Sabem la procedència del poble gitano? Quin origen té? ] El recorregut va ser molt llarg? Fins a quins països van arribar? ] Als llibres d’història se’n parla? Lectura del text Un poble, una història. De l’origen al segle XV: Es llegeix individualment o en gran grup. Se’n comenten les idees principals i es busca el significat de les paraules clau que s’inclouen al quadre.

amaro_1.indd 8

19/08/2010 12:11:07


Lectura/exposició D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI: La lectura del text es pot fer individualment o en grup. Donada la dificultat i la longitud del text, es pot reduir o simplement el professorat pot fer-ne una exposició breu. 2. Treball en grup: Fem una auca: Abans de començar l’activitat, i en cas que no se sàpiga, s’explica en què consisteix dibuixar una auca.* Cada grup ha d’escollir primer quins fets històrics vol representar a les vinyetes i després repartir-ne el dibuix. En tot cas cal que el professorat vagi donant suport als grups i els ajudi a resoldre els dubtes que puguin tenir.

 J

Exposició de les auques: Es mostren les diferents auques a tot el grup, deixant espai per a la reflexió i l’avaluació. Si és possible, es poden penjar en algun espai col·lectiu. Per finalitzar l’activitat seria interessant compartir les reflexions que sorgeixin sobre les preguntes següents o les que es vulguin formular: ] Què us ha semblat més interessant? ] Com veieu ara la itinerància del poble gitano? ] Què en pensàveu abans? I ara? ] És important conèixer aquesta història? Per què? -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos / Fitxa: Un poble, una història. Dels orígens al segle XV. / Fitxa: D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI. / Fitxa: Manel Giménez, l’Oncle Manel. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Els textos es poden substituir per explicacions orals de la persona educadora. - Un dels personatges que es pot treballar a partir d’aquesta activitat és en Manel Giménez i reflexionar sobre el fet històric que una persona gitana hagi rebut la Creu de Sant Jordi: si afavoreix o no el reconeixement i com influeix en la imatge social del poble gitano. En dibuixar l’auca es pot introduir com un dels fets històrics importants de la història de Catalunya.

amaro_1.indd 9

*Explicar una història per mitjà de vinyetes i d’una explicació breu amb la frase més important.

19/08/2010 12:11:07


- Es pot tancar l’activitat amb la manifestació visual de tot el que reflecteixin

E

i

amaro_1.indd 10

els treballs de l’alumnat i utilitzar la reflexió per desmitificar els possibles estereotips o prejudicis que hagin aparegut. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Traçar el recorregut històric del poble gitano sobre un mapa assenyalant els països per on va passar i com se’l va tractar. - Fer un eix cronològic enlloc d’una auca. - Realitzar una representació teatral dels fets històrics. - Buscar informació dels fets històrics exposats a Internet. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Unión Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de Juliol de 2010). - Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

19/08/2010 12:11:07


amaro_1.indd 11

19/08/2010 12:11:07


/

Un poble, una història. Dels orígens al segle XV

.

Els orígens del poble gitano es troben al subcontinent Indi, a les regions del Punjab i el Sinth. Des del segle XI i fins al XIV les persones gitanes es van anar disseminant pels països d’Europa de l’Est. Més endavant, a finals del segle XIV i principis del XV, van començar a aparèixer escrits sobre la presència de persones gitanes arreu d’Europa. Durant els primers anys de l’arribada al continent europeu, les persones gitanes eren tractades amb una certa consideració gràcies al bon tracte que se solia donar als pelegrins per ajudar-los en el seu viatge i per la curiositat que produïa el seu exotisme. Però al cap de pocs anys hi va haver un canvi d’actitud amb el poble gitano. En alguns escrits de l’època, com la Crònica de Baviera (1439), ja s’hi recullen prejudicis i actituds discriminatòries envers aquest poble. Els primers documents que indiquen l’arribada del poble gitano a Catalunya i Espanya daten dels anys 1415, 1425, 1447 i 1460. Es tracta de diferents salconduits, és a dir, documents que autoritzaven a travessar territoris o fronteres i que s’havien donat a viatgers gitanos, en els quals es destacava que es dirigien a llocs sants com Roma o Compostel·la. Al principi, la noblesa catalana i espanyola va rebre molt bé les persones gitanes per les seves habilitats amb els cavalls, i fins i tot alguns líders gitanos van rebre el títol nobiliari de comte o duc.

$! Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Expliqueu amb una frase: Qui són? O què és? O on és? ] Punjab ] Pelegrí ] Salconduit ] Pèrsia ] Diàspora

12

amaro_1.indd 12

Amaró

19/08/2010 12:11:07


/

Un poble, una història. D’Europa a Catalunya, del segle XV al XXI

Va ser amb l’arribada dels Reis Catòlics al poder que es va començar a perseguir el poble gitano a Catalunya i Espanya. El 1499 es va establir la Pragmàtica de Medina, que obligava totes les persones gitanes a fer-se sedentàries i a posar-se sota les ordres d’un senyor feudal en el termini de seixanta dies si no volien ser expulsades d’Espanya. La persecució del poble gitano no es va acabar amb els Reis Catòlics, sinó que va continuar amb regnats posteriors. Per exemple, a principis del segle XVI Carles I va arribar a dictar que les persones gitanes que fossin nòmades serien esclavitzades, i a finals del mateix segle Felip II els va prohibir viatjar a Amèrica, signant un escrit que deia: «Que no passin a les Índies els gitanos, ni els seus fills, ni criats.» Durant els segles XVI i XVII es van continuar aprovant diferents pragmàtiques i lleis que tenien l’objectiu de dissoldre el poble gitano i acabar amb la seva diferència cultural. Per exemple, es prohibien els seus vestits, l’ús de la seva llengua, les seves danses o el fet que les famílies es reunissin en un mateix barri. Més endavant, a partir de l’entrada dels Borbons (1714), es van dur a terme polítiques de repressió «antigitanes» que van tenir conseqüències importants. Un exemple en va ser l’intent que els gitanos només visquessin en determinades poblacions. El 1717 es va promulgar una llista amb les ciutats on les persones gitanes tenien dret a instal·lar-se i també se’ls va prohibir desplaçar-se: només podien anar a fires i mercats amb la condició de deixar les dones i els nens al lloc d’origen. Aquesta situació de repressió va generar el que es coneix com La Gran Batuda del 30 de juliol de 1749, en què l’exèrcit de Ferran VI va detenir i empresonar unes dotze mil persones gitanes. En van morir més del 40 %.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 13

13

19/08/2010 12:11:07


Durant tot el segle XIX i principis del XX, la discriminació contra el poble gitano va seguir present a les lleis i a les relacions amb la societat majoritària. A començaments del segle XX a Alemanya ja es prohibia l’entrada de persones gitanes a espais públics com els parcs, les fires o els banys. Posteriorment, amb l’accés de Hitler al poder, la persecució de les persones gitanes va anar augmentant fins que el 1934 es van seleccionar les primeres persones gitanes per fer campanyes d’esterilització i castració amb l’objectiu d’impedirne la descendència. Finalment, un dels episodis més durs del segle passat va ser la mort d’un milió de persones gitanes a l’Holocaust nazi durant els anys quaranta. A Catalunya i Espanya el règim de Franco també va perseguir explícitament el poble gitano. En concret, el 1943 es va aprovar la Ley de vagos y maleantes, que situava les persones gitanes sota la vigilància rigorosa i específica de la Guàrdia Civil. La industrialització, la migració als nuclis urbans i la sedentarització van acompanyar les situacions d’empobriment i guetització, que van derivar en noves situacions de rebuig i d’atac a la seva cultura. 2. L’antic Estatut d’autonomia de Catalunya era del desembre del 1979. Tanmateix, el Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la Proposta de Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. Fou aprovat el maig de 2006 per les Corts Generals espanyoles després d’una substancial modificació i fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. És vigent des del 9 d’agost de 2006. 3. Article 14 de la Constitució: «Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.»

Pel que fa a l’Estat espanyol, quan es va aprovar la Constitució (1978) i els posteriors estatuts d’autonomia,2 la igualtat de drets per als gitanos va quedar reconeguda de manera implícita, ja que es va donar per fet que eren persones de nacionalitat espanyola i que vivien al territori estatal.3 A partir d’aquell moment es van començar a plantejar actuacions oficials amb el poble gitano, diametralment oposades, això sí, a les que s’havien realitzat fins aleshores, pràcticament sempre des de l’estament eclesiàstic o dels vinculats a l’Església. El 1985, des del Govern central es va crear el que avui és el Programa de Desarrollo Gitano,4 val a dir, però, que malgrat que el programa ha estat reconegut de fet, mai no ho ha estat jurídicament ni s’ha inclòs a les accions previstes i programades pel Govern, és a dir, no s’ha publicat mai al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El Plan de Desarrollo Gitano original tenia tres línies d’actuació: la primera era l’eradicació del barraquisme; la segona, l’escolarització dels menors gitanos, i la tercera, la promoció del moviment associatiu.

4. Aquest pla es va aprovar el 1985 i depenia del Ministeri d’Afers Socials.

14

amaro_1.indd 14

Amaró

19/08/2010 12:11:07


A més a més, el 21 de novembre de 2001 el Parlament de Catalunya va aprovar el reconeixement del poble gitano com un poble integrant de Catalunya. A més d’aquest reconeixement institucional també es va aprovar la realització d’un estudi de la població gitana a Catalunya que permetés tenir una radiografia de la seva situació. El reconeixement institucional i l’estudi van ser els fonaments del Pla integral del poble gitano que es va posar en marxa amb l’objectiu de millorar la situació de les persones gitanes. Un dia especialment emocionant per a les persones gitanes de Catalunya va ser el 8 d’abril de 2003, el primer dia en què es va commemorar oficialment el Dia Internacional del Poble Gitano. Finalment, l’any 2005 el Parlament Europeu va aprovar una resolució sobre la situació del poble gitano a la UE on reconeixia l’Holocaust Romanès, i cridava a la Comissió i als Estats membres a reconèixer el poble gitano com a una minoria Europea. De la mateixa forma, l’any 2007 el Parlament de Catalunya va aprovar la Declaració de reconeixement de la persecució i el genocidi del poble gitano. L’educació es reconeix com un dels elements fonamentals per superar les desigualtats que pateix el poble gitano. Aquesta afirmació no és un tòpic ni un argument propi de la societat majoritària que vol convèncer les persones gitanes. Totes les organitzacions gitanes d’arreu de Catalunya estan treballant i reivindicant una educació que porti les properes generacions a una promoció important. Entre les necessitats clau de la població gitana, l’educació només se situa per darrere de l’habitatge i la feina. Principals necessitats de la població gitana de Catalunya 31,35 % Feina 25,35 % Habitatge/Urbanisme 20,43 % Educació 9,45 %

Identitat

5,35 % Prog. igualtat de drets racisme 3,83 % Família 1,72 % 1,4 %

Salut Llengua

0,65 % Participació [...] Estudi sobre la població gitana de Catalunya (2005), pàg. 37–46.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 15

15

19/08/2010 12:11:07


$! Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Comprensió del text: ] Quin any es va crear el Programa de Desarrollo Gitano des del Govern central? Quines línies d’actuacions tenia? ] Quan es va reconèixer la cultura gitana a Catalunya? 2. A la taula anterior s’hi especifiquen les principals necessitats de la població gitana de Catalunya. Si considerem que a Catalunya actualment hi ha unes 80.000 persones gitanes, quantes necessiten feina, habitatge, educació? 3. Al vostre barri hi viuen persones gitanes? Digueu dos barris on visquin persones gitanes.

16

amaro_1.indd 16

Amaró

19/08/2010 12:11:07


/

Feu l’auca històrica del poble gitano

1. Un cop s’han exposat els principals fets històrics, el pas següent és elaborar-ne una auca en petits grups. Després de fer totes les auques, poseu en comú les exposicions compartint les reflexions entorn d’aquestes preguntes: ] Què us ha semblat més interessant? ] S’han observat els motius de les migracions? ] Com veieu ara la itinerància del poble gitano? ] Què en pensàveu abans? I ara? ] És important conèixer aquesta història? Per què? ] Sabem la procedència del poble gitano? Quin origen té? ] El recorregut va ser molt llarg?

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 17

17

19/08/2010 12:11:08


1.2 Descripció de l’activitat: Els romà al món

.

Objectius

- Conèixer la presència del poble gitano als diferents països

d’Europa. - Conèixer les diferents denominacions que fan referència al

poble gitano. - Representar gràficament les xifres sobre la població gitana.

R

Recomanada per a

- Ciències socials. - Geografia. - Matemàtiques.

G

Edat

1

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’inicia l’activitat comentant que en general tenim pocs coneixements de la presència de població gitana al món. Es pregunta als nois i noies si al seu poble o barri hi ha població gitana, i si tenen alguna idea del nombre aproximat de persones que són. Després, s’explica que la població gitana no és present només a Europa sinó a tot el món. Se subratlla el fet que el poble gitano no planteja cap reivindicació territorial i que a la vegada té un gran sentit d’unitat malgrat la seva dispersió i heterogeneïtat. 2. Lectura del text i exercicis: Repartim la fitxa «Mapes i xifres: Els romà al món» i la fem llegir individualment o en grup. Al text es dóna informació sobre la presència de la població gitana als diferents països i continents. Un cop llegit, s’obre un torn de preguntes i comentaris amb tot el grup. Després, es passen a fer, individualment o en parelles, els exercicis que proposa la mateixa fitxa: a. Comprensió lectora: L’exercici de comprensió lectora, que no presenta massa dificultat, està pensat perquè es respongui de manera individual.

N

amaro_1.indd 18

14-16 anys.

19/08/2010 12:11:08


b. Exercicis de càlcul i representació gràfica: Els exercicis es poden fer en parelles. ]Càlcul de percentatges: Calcular els percentatges de població gitana als diferents països europeus a partir de xifres, amb l’ajuda de calculadores o ordinadors. ]Realització de gràfics: Amb les dades de població, fer diferents tipus de gràfics. c. Mapa: Amb la fitxa «Mapa mut polític d’Europa», els nois i noies representen la quantitat de població gitana que hi ha als països dels quals tenen informació. L’activitat implica treballar amb un atles per consultar els països i elaborar una llegenda de categories segons les xifres totals de persones gitanes. 3. Cerca a la xarxa: La darrera activitat consisteix a cercar la Declaració i el Programa d’acció que es van elaborar fruit de la Conferència Mundial de Durban contra el Racisme, la Discriminació Racial i la Intolerància. Es farà servir un buscador per a aquesta tasca i es llegiran especialment els articles del 39 al 44 del Programa d’Acció, que fan referència al poble gitano. En cas que no els trobin, després d’una estona, se’ls faciliten els enllaços correctes: http://www.fund-culturadepaz.org/DECLARACIONES%20RESOLUCIONES/ DurbanrRACISMO,%20XENOFOBIA_sp%5B1%5D.pdf (consultada el 21 de juliol de 2010). A més, s’adjunta la fitxa «Programa d’acció» aprovat per la Conferència Mundial de Durban, amb els articles citats. 4. Posada en comú i debat: Per finalitzar, es discuteixen amb tot el grup els nous aprenentatges adquirits i allò que més els hagi cridat l’atenció. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos / Fitxa: Mapes i xifres: Els romà al món. / Mapes: Mapa mut polític d’Europa. / Fitxa: Programa d’acció de Durban. / Internet. / Atles. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

19

amaro_1.indd 19

19/08/2010 12:11:08


J Orientacions

- Aquesta activitat està indicada especialment per estudiar el medi social i geogràfic

amb l’aplicació d’eines instrumentals de matemàtiques i de llengua. - Cal preveure el grau de dificultat dels exercicis per al nostre grup de nois i noies. Es

recomana fer-los en parelles o petits grups per treballar conjuntament i potenciar la cooperació entre iguals. Recordar o explicar conceptes i procediments (gràfic de barres o sectors, càlcul de percentatge, etc.) en funció dels coneixements previs.

E -

-

i -

amaro_1.indd 20

Durant l’activitat, la persona educadora pot posar èmfasi en el fet que la presència de població gitana es coneix poc i que la societat no és conscient de les seves xifres. Es pot posar l’exemple de Catalunya o de la localitat de referència, preguntant a l’alumnat si creuen que hi viuen persones gitanes i si les dades que s’han presentat coincideixen amb la seva visió. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments Els exercicis de matemàtiques es poden treballar amb l’ajuda del programa informàtic Excel. Es pot consultar a Internet o utilitzar el fragment seleccionat sobre els documents que es van aprovar oficialment a la Conferència de Durban que fan referència al poble gitano. Aquesta activitat es pot relacionar amb les del bloc «Racisme i poble gitano». A la posada en comú final poden sorgir nous interrogants que serveixin per iniciar un procés de recerca d’informació o un treball posterior. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació European Information Roma Office: www.erionet.org (consultada el 21 de juliol de 2010). Fundación Secretariado General Gitano: www.gitanos.org (consultada el 21 de juliol de 2010). Unión Internacional Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010). Declaració de Durban: http://www.fund-culturadepaz.org/DECLARACIONES%20 RESOLUCIONES/DurbanrRACISMO,%20XENOFOBIA_sp%5B1%5D.pdf (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

19/08/2010 12:11:08


amaro_1.indd 21

19/08/2010 12:11:08


/

Mapes i xifres: Els romà al món

El poble gitano és un poble únic: es troba arreu del món i no té cap aspiració territorial, és a dir, no reivindica un territori propi.

5. European Parliament resolution of 31 January 2008 on a European strategy on the Roma: www.europarl. europa.eu/sides/getDoc. do?type=TA&reference=P6TA-2008-0035&language=EN

Podem trobar persones gitanes arreu del món i d’Europa. Els països amb més població gitana són Bulgària, Espanya, Hongria, Eslovàquia i Romania. Actualment hi ha dificultats per donar dades exactes sobre la quantitat de població gitana a l’Estat espanyol, però segons dades de la Fundación Secretariado Gitano i del Ministeri de Treball i Assumptes Socials aproximadament n’hi ha comptabilitzades entre sis-centes i sis-centes cinquanta mil. Pel que fa a Europa, el Parlament Europeu estima que hi ha al voltant de dotze i quinze milions de persones gitanes. 5 A la taula següent es poden observar els diferents estats de la Unió Europea on hi ha presència de població gitana i el seu nombre aproximat. Alemanya Àustria Bèlgica Bulgària Dinamarca Eslovàquia Espanya Finlàndia França

85.000–120.000 15.000–20.000 10.000–15.000 700.000–800.000 2.500–4.500 500.000 500.000–600.000 5.000–8.000 200.000–300.000

Grècia Holanda Hongria Irlanda Itàlia Luxemburg Portugal Regne Unit Romania Suècia

140.000–200.000 30.000–40.000 520.00–650.000 0.000–27.000 85.000–120.000 200–500 50.000–100.000 80.000-100.000 555.250 15.000-20.000

Font: -European Roma Rights, Minority Rights Group, Centre de Recherches Tsiganes i UNICEF. www.unionromani.org -EU Roma, Red Europea para la Inclusión Social de la Población Gitana en el Marco de los Fondos Estructurales. www.euromanet.eu

22

amaro_1.indd 22

Amaró

19/08/2010 12:11:08


A Catalunya s’estima que actualment hi viuen unes 80.000 persones gitanes. Com en qualsevol cultura, les persones gitanes són molt diferents les unes de les altres. A més, entre una persona gitana procedent de Romania, una de Catalunya i una altra d’Anglaterra hi ha moltes diferències. Tot i així, el poble gitano té un gran sentit d’unitat: en general, els gitanos i les gitanes, a part de ser catalans o francesos, també senten que formen part d’un mateix poble gitano. A través de les seves organitzacions han fet palesa la necessitat d’utilitzar un sol nom per denominar totes les persones gitanes del món. A la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància, que es va celebrar a Durban (Àfrica del sud) el setembre del 2001, la International Romaní Union (Unió Romaní Internacional) va fer una intervenció pública en la qual va destacar la necessitat de parlar d’un sol poble tot i les diferents denominacions que existeixen:

«Quan es parla de nosaltres es fa referència al poble gitano, els romà, els romanies, els gypsy, els sinti o els nòmades, com si es tractés de pobles diferents units per uns mateixos problemes.» (Intervenció de la Unió Internacional Romaní a la Conferència Mundial de Durban, el 2001)

En aquest sentit, des de les associacions gitanes es promou el concepte romà, que traduït al català és poble gitano. Romà prové de rom, que en rromanès significa «persona gitana». A continuació transcrivim un fragment de la mateixa intervenció, en què es parla d’aquest nom:

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 23

23

19/08/2010 12:11:08


«Des de la nostra organització reclamem que es respecti l’únic nom amb el qual els gitanos de tot el món volem ser coneguts i identificats, que és el concepte romà, amb accent tònic a la a com a paraula aguda. Romà és el plural del nom rom i vol dir, senzillament, “gitanos”. Nosaltres som els romà, és a dir, els gitanos.» (Intervenció de la Unió Internacional Romaní a la Conferència Mundial de Durban, el 2001)

$! Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Després de llegir el text, responeu les preguntes següents: ]Quantes persones gitanes hi ha a Europa? I al món? ]Què podem dir sobre les possibilitats que tinguin un territori propi en un futur? ]A la Conferència Mundial de Durban es va tractar la denominació de les persones gitanes als diferents països. Quines demandes es van fer? 2. A calcular! ]Us hem donat xifres sobre la població gitana d’alguns països d’Europa. Calculeu el percentatge de població gitana a cada un d’aquests països amb relació al total de població gitana a Europa. ]Si teniu les dades de població total dels diferents països també podeu calcular el percentatge de població gitana en cada cas amb relació al total. ]Quin percentatge representa en el cas de Catalunya? 3. I a fer gràfics! ]Amb aquestes xifres i percentatges podeu fer diferents gràfics. Us proposem elaborar un gràfic de barres amb les poblacions totals que teniu, i gràfics de sectors amb la distribució de població gitana dins de cada país i comparativament entre els diferents països.

24

amaro_1.indd 24

Amaró

19/08/2010 12:11:08


4. Passeu als mapes ]Amb aquestes xifres agafeu el mapa mut polític d’Europa i pinteu-lo segons la presència del poble gitano als diferents països. Haureu d’escollir unes categories (per exemple: països entre 0 i 1.000 persones gitanes, països entre 1.000 i 5.000, etc.) i un color per a cadascuna. D’aquestes categories i la seva descripció, com sabeu, se’n diu llegenda d’un mapa.

Mapa mut polític d’Europa

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 25

25

19/08/2010 12:11:09


/

Fitxa: Programa d’acció de Durban

Com en moltes altres conferències internacionals, després de la Conferència Mundial de Durban es va elaborar una declaració amb els acords i objectius més importants a què s’havia arribat. També es va fer el que s’anomena Programa d’acció, un document amb propostes d’accions concretes per aconseguir els objectius de la declaració. Busqueu aquests dos documents (Declaració i Programa d’acció) al web, amb algun cercador com Google o algun altre. En cas que no els trobeu després d’una estona, podeu demanar-los a la persona educadora. Com veureu, els apartats 39-44 del Programa d’acció fan referència al poble gitano. Diuen el següent: Fragment del Programa d’acció de la Conferència Mundial de Durban, 2001* »Reconeixent la necessitat urgent de convertir els objectius de la Declaració en un Programa d’acció pràctica i aplicable, la Conferència Mundial contra el Racisme, la Discriminació Racial, la Xenofòbia i les Formes Connexes d’Intolerància: [...]

*Traducció pròpia del castellà al català. Font: http://www.fund-culturadepaz.org/DECLARACIONES%20 RESOLUCIONES/DurbanrRACISMO,%20 XENOFOBIA_sp%5B1%5D.pdf (consultada el 21 de Juliol de 2010).

26

amaro_1.indd 26

»39. Fa una crida als estats perquè garanteixin als nens i joves romanís, gitanos, sintis i nòmades, en particular a les nenes, la igualtat d’oportunitats d’accés a l’educació i que els programes d’estudi a tots els nivells, inclosos els programes complementaris per a l’educació intercultural, puguin, entre altres coses, incloure l’oportunitat d’aprendre l’idioma oficial en l’etapa preescolar, la contractació de mestres i ajudants de classe romanís, gitanos, sintis i nòmades, i oportunitats per a aquests nens i joves d’aprenentatge en la llengua materna, responguin a les seves necessitats [sic];

Amaró

19/08/2010 12:11:09


»40. Encoratja els estats a adoptar polítiques i mesures apropiades i concretes, a desenvolupar mecanismes d’aplicació, en els casos en què encara no existeixin, i a intercanviar experiències, en cooperació amb representants dels romanís, els gitanos, els sintis i els nòmades, per eradicar la discriminació envers ells, permetre’ls assolir la igualtat i assegurar-los el ple gaudiment de tots els drets humans, segons va recomanar el Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial en el cas dels romanís en la seva Recomanació general XXVII, amb l’objectiu d’atendre les seves necessitats; »41. Recomana que les organitzacions intergovernamentals tractin degudament en els seus projectes de cooperació amb diversos estats i d’assistència a ells [sic] la situació de les comunitats romanís, gitanes, sintis i nòmades, i promoguin el seu desenvolupament econòmic, social i cultural; »42. Insta els estats i encoratja les organitzacions no governamentals a augmentar la consciència sobre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d’intolerància que experimenten els romanís, els gitanos, els sintis i els nòmades, i a promoure el coneixement i el respecte de la seva cultura i història; »43. Encoratja els mitjans de comunicació a promoure l’accés igual i la participació dels romanís, els gitanos, els sintis i els nòmades als mitjans d’informació, i a protegirlos d’informacions racistes, estereotipades i discriminatòries, i insta els estats a facilitar els esforços dels mitjans de comunicació al respecte; »44. Convida els governs a formular polítiques encaminades a combatre el racisme, la discriminació racial, la xenofòbia i les formes connexes d’intolerància basades en dades estadístiques fiables que reconeguin els motius de preocupació existents determinats consultant-los amb els mateixos romanís, gitanos, sintis i nòmades, i que reflecteixin, amb la major precisió possible, la seva situació en la societat. Tota aquesta informació s’ha de recollir de conformitat amb les disposicions relatives als drets humans i les llibertats fonamentals, així com la reglamentació sobre la protecció de dades i les garanties de respecte de la intimitat, i consultant-ho amb les persones interessades; [...].»

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 27

27

19/08/2010 12:11:09


1.3 Descripció de l’activitat: El cel, la terra i el camí

.

Objectius

- Identificar la bandera del poble gitano com a tret identitari

i de reconeixement. - Conèixer el significat dels colors i els símbols de la bandera. - Dissenyar banderes i els seus elements amb diversos materials.

R

Recomanada per a

- Matemàtiques. - Expressió plàstica. - Educació en el lleure.

G

Edat

1

Durada Aproximadament 4 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Debat col·lectiu: S’introdueix l’activitat a partir de la imatge de la bandera gitana (fitxa «La bandera del poble gitano» o alguna altra imatge). Sense dir inicialment quina bandera és, els nois i noies han d’intentar donar resposta a preguntes com: ] Coneixeu aquesta bandera? ] Amb quin poble la identifiqueu? ] Quina és la vostra bandera? ] Quin significat té per a un poble, un país o un equip esportiu la seva bandera? ] Us identifiqueu amb alguna bandera? I amb més d’una? ] Els colors o símbols d’una bandera tenen algun significat? ] Què signifiquen el vermell i el groc de la senyera? ] Què significa el verd de la bandera del poble gitano? ] I el blau? I la roda vermella?

N

12-14 anys.

2. Explicació/Lectura: Per confirmar les respostes, es fa una explicació oral al grup sobre l’origen i el significat de la bandera, o es llegeix el text de la fitxa «Què en sabem, de la bandera del poble gitano?». També es pot fer servir la fitxa «La bandera de l’Índia».

amaro_1.indd 28

19/08/2010 12:11:09


3. Disseny de la bandera: S’organitzen petits grups de nois i noies. Cada grup ha de dissenyar una bandera gitana amb les tècniques i els materials que esculli (pintura, collage, costura, grafit, etc.). Per fer un bon projecte de bandera cal incloure l’esbós, la mida prevista, el material necessari, el pressupost, etc. Després es valora la viabilitat de la proposta fins a donar-la per bona. 4. Cerca dels materials: Cada grup busca els materials necessaris (es compren o s’agafen del mateix centre) o es delega en una comissió la cerca dels materials necessaris per a tots els grups. 5. Elaboració de la bandera: Finalment cada grup elabora la seva bandera segons el projecte que ha preparat. El professorat dóna suport a les necessitats dels grups i els orienta. 6. Debat col·lectiu: Amb tot el grup es reflexiona sobre els continguts treballats i el grau de coneixement que es té de la cultura gitana. En aquesta reflexió conjunta també es decideix què fer amb les banderes: on es poden mostrar, amb quins objectius i durant quant de temps. 7. Mostra de banderes: S’exposen les banderes realitzades pels joves d’acord amb el que s’hagi decidit en grup. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos

/ Fitxa: La bandera del poble gitano. / Fitxa: La bandera de l’Índia. / Fitxa: Què en sabem, de la bandera del poble gitano? --------------------------------------------------------------------------------------------------

J Orientacions

- L’activitat pot tenir un elevat component lúdic, o més aviat tècnic si s’hi inclou el

treball de procediments com l’ús del compàs, la precisió en el dibuix tècnic, etc.

29

amaro_1.indd 29

19/08/2010 12:11:09


- És important evidenciar que la bandera és, entre altres, un símbol que dóna un

E

i

amaro_1.indd 30

reconeixement i una identitat al poble gitano, i tractar-la en condicions d’igualtat amb la de qualsevol altre poble. - L’activitat dóna l’oportunitat de treballar els símbols de diferents cultures, per això pot ser útil incloure-la quan es treballi la interculturalitat. - La bandera gitana pot incorporar-se en jocs de nit, jocs de pistes, a l’esbarjo, etc. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - L’activitat permet treballar procediments com l’ús del compàs i el dibuix geomètric, així com la resolució dels problemes que es plantegin en la construcció de la bandera. També es poden treballar els continguts conceptuals de la circumferència, el cercle, el radi, el perímetre, la superfície, etc. - Aprofundir en el dibuix geomètric a partir de la bandera de l’Índia. Utilitzar el compàs per fer la roda de vint-i-quatre radis, que pot presentar una certa dificultat. Proposar altres activitats de dibuix tècnic, com fer diferents tipus de rodes amb més o menys radis. - Plantejar problemes matemàtics al voltant del càlcul de la superfície de la roda o de la construcció de la bandera amb un perímetre o una superfície determinats. - Construir la roda amb fustes o altres materials de reciclatge, en relleu, etc. - Elaborar diferents banderes d’arreu del món per decorar un espai amb la representació de diferents pobles i/o països. - Si el grup és petit i es disposa d’una sala gran, es pot construir una bandera de grans dimensions entre tot el grup. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - enciclopedia.us.es/index.php/India (consultada el 21 de juliol de 2010). - es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Roma_flag.svg (consultada el 21 de juliol de 2010). ------------------------------------------------------------------------------------------------------

19/08/2010 12:11:09


amaro_1.indd 31

19/08/2010 12:11:09


/

Què en sabem, de la bandera del poble gitano?

La bandera gitana és un dels principals símbols del poble gitano. Es va institucionalitzar l’any 1971 al I Congrés Gitano Internacional, que va tenir lloc el 8 d’abril del mateix any a Londres, i on es van prendre acords molt importants per al poble gitano. Com podeu veure, aquest símbol consta de dues franges horitzontals: una de color blau i una de color verd. El blau simbolitza el cel i la llibertat, i el verd és el símbol de la terra fèrtil. També hi podeu veure una roda de color vermell a la part central. Aquesta roda té setze radis i recorda la de la bandera de l’Índia, que en té vint-i-quatre. Aquest element simbolitza, d’una banda, l’origen d’un poble que prové de l’Índia i, de l’altra, el moviment i el progrés que ha caracteritzat la història i la cultura del poble gitano. La majoria de les banderes corresponen a països que tenen un territori propi. El poble gitano, però, no té territori i tampoc no en reivindica. És un poble sense fronteres. I la seva bandera esdevé un símbol d’identitat i de reconeixement d’un poble que és present a tot el món.

32

amaro_1.indd 32

Amaró

19/08/2010 12:11:09


/

La bandera del poble gitano

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 33

33

19/08/2010 12:11:09


/

La bandera de l’Índia

34

amaro_1.indd 34

Amaró

19/08/2010 12:11:09


1.4 Descripció de l’activitat: La llengua romaní, una llengua errant

.

Objectius

- Conèixer l’existència del rromanès al món. - Valorar la importància de les llengües minoritàries,

en especial del rromanès. - Reflexionar sobre la relació entre llengua i identitat individual

i col·lectiva.

R Recomanada per a G Edat 1 N

- Llengua.

12-16 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Preguntes inicials (treball individual): Com a motivació per conèixer la llengua romaní es reparteix la fitxa «Endevina, endevinalla...», que conté preguntes tipus test per respondre individualment. És probable que els nois i noies no sàpiguen les respostes, per això representarà una novetat. 2. Lectura del text i resposta de les preguntes en grups: A continuació es reparteix la fitxa «La llengua romaní, una llengua errant», es llegeix el text i es diu a l’alumnat que després hauran de respondre les preguntes sense consultar-lo. S’organitzen petits grups per respondre les preguntes, es dóna un temps a cada grup i es posen les respostes en comú. També es poden comparar el nombre d’encerts de cada grup com si es tractés d’un concurs. 3. Poesia «Rać savi ni bistarav»: Es fa una lectura individual o compartida de la poesia i tot seguit es responen les preguntes.

amaro_1.indd 35

19/08/2010 12:11:10


4. Poesia «Amari Ćhib»: Es llegeix, preferiblement en grup, la poesia sobre la llengua i el text sobre diversitat cultural i patrimoni immaterial. Després se’n fa un comentari col·lectiu que permetrà reflexionar sobre la importància de la llengua i els sentiments d’identificació, i s’introdueix l’activitat sobre la llengua materna. 5. Lectura i debat sobre la llengua com a patrimoni: Es reparteix la fitxa «La llengua, patrimoni immaterial», se’n fa una lectura col·lectiva i s’obre el debat. Algunes preguntes per orientar-lo poden ser: ] Què significa la llengua per a un poble? ] Si un poble perd la seva llengua, què més perd? ] Per què creieu que la UNESCO inclou la llengua dins el patrimoni immaterial? Què vol dir aquest nom? ] Com pot ajudar al rromanès el fet que hi hagi un dia internacional de la llengua materna? ] Què podem dir respecte al català? ] Què podem fer nosaltres per conservar la nostra llengua?

J

amaro_1.indd 36

6. Creació d’un eslògan: Es crea un eslògan publicitari o un cartell que sigui l’emblema de la Campanya per a la promoció de la llengua romaní del 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos / Fitxa: Endevina, endevinalla... / Fitxa: La llengua romaní, una llengua errant. / Fitxa: Rać savi ni bistarav. / Fitxa: Amari Ćhib. / Fitxa: La llengua, patrimoni immaterial. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - La informació que s’aporta en aquesta activitat permet trencar la imatge de desprestigi de la llengua romaní. Cal presentar la llengua romaní com una llengua minoritària i viva que manté tota la riquesa identitària i cultural del poble gitano.

19/08/2010 12:11:10


- És un bon moment per valorar la riquesa lingüística del grup. Si hi ha nois i noies gitanos es pot

E

i

amaro_1.indd 37

fer que expliquin la seva vivència de la llengua caló. Si hi ha nois i noies d’origen indi, s’ha de tenir en compte que les llegües tenen semblances lingüístiques i que pot ser una ocasió per fer-los protagonistes. - Les activitats es poden realitzar tant individualment com per parelles, així com en petits grups. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Buscar textos, cançons, etc., en rromanès. - Utilitzar el manual del rromanès estàndard per fer jocs de paraules i aprendre’n de noves. - Construir entre tots un Memory amb paraules en rromanès utilitzant el manual d’aquesta llengua. - Organitzar altres activitats de tipus lúdic per aprendre paraules senzilles d’una llengua estrangera. - Representar amb una imatge, un quadre o un mural alguna de les poesies treballades. ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Informació Bibliografia - Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana a Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. - Queraltò, A. Curs de romaní. Lacho Baji Calí. Departament de Benestar i Família, Generalitat de Catalunya, 2005. Pàgines web - Fundación Secretariado Gitano: www.gitano.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - International Romani Writers Association (IRWA): www.romaniwriters.com (consultada el 21 de juliol de 2010). - Institut Linguapax, Centre UNESCO de Catalunya: www.linguapax.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - PROEL, Promotora Espanyola de Lingüística: www.proel.org/index.php?pagina=mundo/ indoeuro/indoiran/indico/romani (consultada el 21 de juliol de 2010). - Romani Linguistics and Romani Language Projects: http://romani.humanities.manchester.ac.uk/ (consultada el 21 de juliol de 2010). - Unión Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - O Vurdon: www.vurdon.it/spanish.htm (pàgina d’on s’han extret les poesies).

19/08/2010 12:11:10


amaro_1.indd 38

19/08/2010 12:11:10


/

Endevina, endevinalla...

Ho endevineu? Llegiu aquest fragment: Quina llengua creieu que és? Gelem, gelem lungone dromençar maladilem baxtale Rromençar A Rromalen kotar tumen aven E caxrençar bokhale ćhavençar 1. La llengua internacional del poble gitano es diu... A Rom B Hongarès

C Hindi

D Rromanès

2. El rromanès deriva del... A Turc

C Hebreu

D Àrab

C Indoeuropea

D Celta

B Sànscrit

3. La llengua romaní és una llengua... A Llatina B Germànica

4. El rromanès i el català comparteixen una característica, totes dues són llengües... A Llatines B Orals C Minoritàries 5. El rromanès és una llengua de tradició... A Marginal B Teatral

C Oral

D Musical

6. Quina d’aquestes opcions no caracteritza la llengua romaní? A Cohesió B Diversitat C No usada

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 39

D Asiàtiques

D Identitat

39

19/08/2010 12:11:10


7. Segons els científics, el caló és un... A Dialecte B Idioma

C Pogadolecte

8. L’any en què es va presentar l’alfabet gitano va ser el... A. 1890 B. 1990 9. El rromanès és una llengua viva que es parla a... A. Països de l’Europa B. Romania, Hongria de l’Est i Bulgària

D Fenomen cultural

C. 1695

D. 1790

C. Països de l’Europa de l’Est, Espanya i Portugal

D. Als cinc continents

10. Les iniciatives per recuperar la llengua gitana s’han dut a terme principalment per part de... A. Associacions B. Associacions C. Centres cívics D. Escoles de veïns gitanes 11. Les principals varietats dialectals del rromanès són... A. Cinc B. Sis C. Vuit D. Quatre

Quantes d’aquestes respostes sabeu o penseu que sabeu? Després de llegir el text La llengua romaní, una llengua errant, segur que les sabreu respondre de memòria.

40

amaro_1.indd 40

Amaró

19/08/2010 12:11:11


/

La llengua romaní, una llengua errant

La llengua del poble gitano s’anomena rromanès o llengua romaní. Hem de saber que es tracta d’una llengua molt antiga i viva que s’ha anat enriquint al llarg del temps i ha esdevingut un dels elements culturals i d’identitat imprescindibles del poble gitano. Avui dia el rromanès representa la convivència i la barreja de cultures, i és transmissor de valors interculturals. I és que la història del rromanès és la història del poble gitano. De fet, l’origen del poble gitano s’ha conegut gràcies a la investigació lingüística, tot i que hi ha diferents teories i hipòtesis. A través de les recerques filològiques que van dur a terme investigadors com Rudiger i Reliman, a finals del segle XVIII es va descobrir que hi havia una gran semblança entre el rromanès i diverses llengües indoàries del nord de l’Índia. Des d’aleshores s’ha anat confirmant que la llengua romaní és una llengua indoeuropea que deriva del sànscrit, igual que altres llengües índies modernes com l’hindi, el bengalí o el nepalès, amb les quals el rromanès manté algunes similituds. Així doncs, el rromanès, com el poble gitano, prové de l’Índia i també va fer un llarg recorregut, de manera que ha estat en contacte amb diferents llengües i pobles. D’aquest itinerari en queda bona constància en la mateixa llengua: molts dels seus dialectes contenen paraules perses, gregues, armènies, etc. Com hem dit, els estudis filològics han estat molt importants per anar esbrinant quin va ser l’itinerari del poble gitano a través d‘Àsia i d’Europa. Amb l’arribada a la península Ibèrica, la llengua del poble gitano també va entrar en contacte i es va barrejar amb les llengües pròpies, com el català, el castellà o l’èuscar, i va donar lloc al caló. Malauradament, la llengua romaní ha patit la mateixa persecució ferotge que el poble gitano ha hagut de suportar. A l’Estat espanyol, per exemple, va estar prohibida i per-

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 41

41

19/08/2010 12:11:11


seguida per diferents lleis discriminatòries des del segle XV i fins a la dictadura franquista, en què el caló es considerava «llengua de delinqüents». Però, malgrat les persecucions, al segle XXI el rromanès és una llengua viva, testimoni de la transnacionalitat del poble gitano: es parla a la majoria de països de la Unió Europea i més enllà d’aquests. A més, és el mitjà de comunicació habitual entre gitanos de diferents nacionalitats. No obstant això, també trobem diferències en els parlars segons la zona geogràfica. Els especialistes parlen de quatre grans varietats dialectals: els dialectes balcànics, els dialectes gurbert-cergart, els dialectes kalderari-lovari i els dialectes sinto. El rromanès no té res a veure amb una llengua marginal sense estructura oral i escrita. Aquesta idea esbiaixada no té en compte que al llarg de la història el rromanès ha estat una llengua de tradició oral, però que ha existit com a llengua escrita a través dels diferents dialectes. Amb el temps s’ha arribat a impulsar la creació del rromanès estàndard: el 1990, al IV Congrés Mundial Gitano celebrat a Varsòvia, es va presentar l’alfabet gitano, que actualment es troba en procés de difusió i que encara no és massa conegut, però que és de molta utilitat. Cal destacar, també, la presència de la llengua romaní als mitjans de comunicació. En aquest sentit, països d’Europa de l’Est com Bulgària compten amb una televisió en rromanès (TVRoma) i utilitzen aquesta llengua en diversos canals radiofònics. A més, el rromanès és present a la majoria de portals web gitanos com una de les versions lingüístiques en què es presenta la informació. En definitiva, estem parlant d’una de les llengües més riques que encara podem sentir. Igual que la mateixa cultura gitana, aquesta llengua té una gran capacitat per fer seus els valors procedents d’altres idiomes i pobles. A Catalunya la llengua de les persones gitanes és el caló-català. Com ja sabeu, el caló no és cap llengua ni cap dialecte, sinó una mena de barreja entre el que era

42

amaro_1.indd 42

Amaró

19/08/2010 12:11:11


la llengua mare del poble gitano (el rromanès) i la llengua que es parlava al territori, en aquest cas el català. Passa igual amb l’èuscar o el castellà, de manera que a la península Ibèrica coexisteixen el caló-castellà, el caló-gallec/portuguès i el caló-èuscar o erromintxela. Catalunya és coneguda per ser una terra d’acollida i per la seva riquesa cultural. La parla dels gitanos i gitanes n’és un bon exemple. Hi ha una gran heterogeneïtat i riquesa en el vocabulari del caló-català ja que, d’alguna manera, és fruit dels diferents lligams històrics i familiars entre grups gitanos d’origen castellanoparlant o francès, per exemple. També ha estat important la influència de les diferents migracions gitanes que han arribat a Catalunya, com ara de famílies d’Europa de l’Est a finals del segle XIX, o de famílies procedents d’Andalusia i d’altres zones de la Península durant els anys seixanta i setanta del segle XX. Cal dir, però, que avui en dia l’ús del caló es redueix a algunes paraules, de manera que ni tan sols una persona gran gitana pot dir una frase sencera en caló sense fer servir com a base el català o el castellà, entre altres llengües. Sembla que a principis del segle XX el caló era molt més viu i utilitzat. La dictadura franquista en va reprimir i perseguir l’ús públic, i posteriorment no va ser reconegut ni fomentat a través dels textos i els organismes oficials. Tot i això, actualment s’estan promovent iniciatives de recuperació i coneixement de la llengua gitana: tallers de llengua que es duen a terme des de les associacions gitanes i classes a la Universitat (fora dels programes oficials) o a les escoles en horari extraescolar, com les classes de rromanès o caló que preveu el Pla integral del poble gitano a Catalunya.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 43

43

19/08/2010 12:11:11


/

Raฤ savi ni bistarav

*

+ ( ,

! " " #

- * . /

( . 0 " 1 2 "

$ # % & &

. , 2 3

' ( ) ( %

2

3 2 Semso Avdic Rrom xoraxano

44

amaro_1.indd 44

Amarรณ

19/08/2010 12:11:11


L’autor d’aquesta poesia és Semso Avdic Rom Jorajanó, que va néixer a Banja Luka el 1950. Amb un llenguatge simple expressa sentiments profunds i intensos. Va guanyar el tercer premi de poesia a l’edició del 1986 del concurs Nosside a Itàlia.

$! Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Quins sentiments us transmet aquesta poesia? 2. El text fa referència a un fet fonamental que ha patit el poble gitano durant molts segles. Quin? 3. Seleccioneu les dues primeres estrofes i continueu el poema amb un final diferent.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 45

45

19/08/2010 12:11:11


/

6 (

7 $ (

8 #

8 9 $ " # # # $ ! " # $ % ! : * " # # ( & $ ! " # $ & ' ( ! " 7 ( & $ $" ! $ ( $ "

8 ) # " *

+ " " , $ # 8 " ; $ ( " ( -$ : 8 " 8 * $

% " % . ( #

! < " # " ( . ! " #

#/ ' " $ 8 8 " "

$ 8 # " 0 1/ ( 2 0 " = # " > 8 $ 3 $ 2 8 $ $

#

" %4 & ! 0 % $(

! ( " * 1 7 " 1 $ > < & % % $ ? $ 5 . , # *

8 & # % % 8 7@ 8

! # < Sergio Franzese

46

amaro_1.indd 46

Amarรณ

19/08/2010 12:11:11


$! Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Quines altres llengües coneixeu que corrin el perill de perdre’s? 2. Quina és la vostra o les vostres llengües? Quins sentiments de pertinença teniu cap a elles?

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 47

47

19/08/2010 12:11:11


/

La llengua, patrimoni immaterial

La diversitat lingüística i cultural representa valors universals que enforteixen la unitat i la cohesió de les societats, per això no podem menystenir el rromanès com a llengua materna de tot un poble, el gitano. Les llengües s’inclouen en el que la UNESCO 1 anomena patrimoni immaterial. Aquest patrimoni és molt important perquè representa l’origen de la identitat de moltes cultures expressades al llarg de la història, sobretot pels grups minoritaris. El reconeixement de la importància de la diversitat lingüística va motivar la decisió de la UNESCO de celebrar el Dia Internacional de la Llengua Materna. La celebració es va proclamar l’any 1999 durant la Conferència General de la UNESCO. Des de llavors, cada 21 de febrer se celebra arreu del món el Dia Internacional de la Llengua Materna. L’objectiu d’aquest dia és promoure la diversitat lingüística, l’educació multilingüe i fomentar el coneixement de les tradicions lingüístiques i culturals, basant-se en la comprensió, la tolerància i el diàleg. Una de les accions per recuperar el rromanès després de tants segles de persecució pot ser promoure-la com una llengua materna que no ha mort, sinó que ha estat amagada durant molt temps.2

Sigui frase o sigui cartell, la imaginació al poder! 1. Amb tota la informació que heu obtingut sobre el rromanès, la UNESCO us demana que aquest any feu el cartell o l’eslògan de promoció de la campanya del 21 de febrer sobre la llengua romaní.

48

amaro_1.indd 48

1. La UNESCO és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. 2. Elaboració pròpia a partir de la informació extreta de l’Institut Linguapax (Centre UNESCO de Catalunya). Per a més informació consulteu la pàgina web www.linguapax.org.

Amaró

19/08/2010 12:11:11


1.5 Descripció de l’activitat: Gelem, gelem: un himne universal

.

Objectius

- Conèixer l’himne gitano i el seu significat. - Conèixer, a través de l’himne, aspectes històrics i d’identitat

del poble gitano. - Reflexionar al voltant dels esdeveniments que apareixen

al text. - Llegir i interpretar una partitura.

R Recomanada per a

- Ciències socials. - Llengua. - Música.

G Edat 1 N

12-14 anys.

Durada Aproximadament 1 hora. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació i audició de l’himne: Es realitza una breu presentació oral explicant que es tracta de l’himne del poble gitano. Es lliura la fitxa «Gelem, gelem: un himne universal», que inclou la lletra de la cançó i les preguntes per aprofundir-hi. Es fa una primera audició de la peça seguint el text. 2. Anàlisi del text: Es llegeix la traducció de la lletra al català de forma individual. Es responen les preguntes del segon full de la fitxa «Gelem, gelem: un himne universal» en petits grups. Després es posen en comú les respostes amb tot el grup i s’obre un espai per a comentaris, reflexions, etc. 3. Presentació del compositor: Es presenta el compositor de la música de l’himne gitano, Jarko Jovanovic, i el seu fill, Petro Ivanovich, músic de renom internacional. (Vegeu la Borsa de personatges.)

amaro_1.indd 49

19/08/2010 12:11:11


4. Lectura de la partitura: Es lliura la partitura de la peça als nois i noies i se’n realitza una audició repetida, s’explica breument l’estructura musical i s’aclareix el significat dels signes que puguin resultar dubtosos per a l’alumnat (probablement caldrà explicar la lligadura, la notació anglosaxona, etc.). 5. Interpretació musical: Es proposa als nois i noies cantar la lletra en rromanès a sobre de la versió enregistrada després d’algunes audicions en silenci. Finalment es pot realitzar un acompanyament rítmic amb algun instrument que hi hagi a mà (caixa xinesa, triangle, etc.). -----------------------------------------------------------------------------------------------------/ Fitxa: Gelem, gelem: un himne universal (inclou la lletra de la peça Recursos i preguntes per comentar-la). / Fitxa: Partitura del Gelem, gelem. / Peça musical: Gelem, gelem (disponible a www.unionromani.org). / Personatge: Jarko Jovanovic i Petro Ivanovich. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - L’activitat pot ajudar a entendre un episodi molt important de la història contemporània: l’Holocaust nazi i les conseqüències que va tenir per al poble gitano. Es pot relacionar amb l’activitat centrada en el Porrajmos. - La resposta a les preguntes es pot repartir entre diferents nois i noies (per exemple, dos que busquin significats al diccionari i a l’enciclopèdia), de manera que es fomenti la seva habilitat de treball en grup. - La interpretació musical es pot no fer o ampliar en funció del grup i del context on s’apliqui. Per exemple, es pot improvisar amb diferents instruments com la guitarra, el teclat, la flauta, el violí i/o algun element de percussió, i afegir-hi les veus de la resta de nois i noies. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

J

amaro_1.indd 50

19/08/2010 12:11:12


E Alternatives i suggeriments

- Treballar la lletra utilitzant el diccionari de rromanès. - Traduir l’himne a l’anglès o a altres llengües, dins de l’àrea de llengua estrangera. - Fer un dibuix/imatge/quadre que expressi gràficament el text. - Relacionar l’himne amb la història de l’Holocaust gitano, el Porrajmos, i treballar-la

juntament amb l’activitat específica sobre aquest tema. - Inventar la lletra d’un altre himne. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Union Romaní: www.unionromani.org (consultada el 7 de juliol de 2006; permet l’accés a diferents versions d’àudio del Gelem, gelem). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

i

amaro_1.indd 51

19/08/2010 12:11:12


amaro_1.indd 52

19/08/2010 12:11:12


/

Gelem, gelem: un himne universal

Escolteu l’himne seguint la lletra en rromanès —la llengua internacional del poble gitano—, a la columna de l’esquerra. La columna de la dreta contĂŠ una traducciĂł en catalĂ que us ajudarĂ a entendre el significat de la cançó. Poseu molta atenciĂł i desprĂŠs en parlem!

1

/ 0

(2

3 )

4

! "#

+ 5 + " 6 .

0

$ 7 + %

&

8 + 0 , (9 + '

(

' - # + ) % %

' *

+ - #

9 + ) +

0 - :

9 ,+

7 6

-

' - #

- 0 ,

6

; !

. 2 0 .

8 < :

: + / *

# +

2=

! 0 - + < 0 El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 53

53

19/08/2010 12:11:12


1. Fixeu-vos en el moment que parla de la Legió Negra: es refereix a les SS nazis (policia de l’exèrcit nazi), que duia uniformes foscos. Busqueu-ne més informació per comentar-la amb tot el grup.

2. Busqueu el significat de la paraula himne. Busqueu també el significat d’altres paraules que no entengueu. 3. Comenteu els versos més tristos de l’himne i els versos on veieu esperança. En altres versos hi trobeu ràbia, orgull, ànim de venjança? 4. Fixeu-vos en el vers que es repeteix («Ai, gitano! Ai, joves!»): quins sentiments us desperta el fet que es refereixi especialment als joves? 5. Hi ha referències també als nens i nenes petits? Quines? 6. «Caminar, recórrer, venir, llargs camins...» Quines imatges us fan venir al cap? Com les relacioneu amb les característiques del poble gitano? Com s’anomena un poble amb aquestes característiques? 7. Quins altres himnes coneixeu? Molts himnes es refereixen a la idea d’un territori. En aquest cas, es fa referència a «la meva gent» i a gitanos de tot el món, per tant, hi ha un sentit universalista. Com ho valoreu? 54

amaro_1.indd 54

Amaró

19/08/2010 12:11:12


/

Partitura del Gelem, gelem

Ara escoltarem l’himne del poble gitano, el Gelem, gelem, amb la partitura al davant per seguir-ne el ritme i la melodia. Mireu-vos-la bé i pregunteu tots els signes que no entengueu. Quan l’haguem escoltat alguns cops el cantarem amb la música. Després agafarem instruments i el cantarem i tocarem, aquesta vegada sense la cançó de fons. Prepareu les veus i els instruments!

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 55

55

19/08/2010 12:11:13


56

amaro_1.indd 56

Amar贸

19/08/2010 12:11:13


1.6 Descripció de l’activitat: El 8 d’abril: Dia Internacional del Poble Gitano

.

Objectius

- Conèixer la celebració, cada 8 d’abril, del Dia Internacional

del Poble Gitano i els seus símbols principals. - Valorar positivament la diversitat de tradicions i actes culturals a Catalunya.

R Recomanada per a

- Llengua. - Ciències socials. - Educació en el lleure.

G Edat 1 N

amaro_1.indd 57

12-14 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Pluja d’idees: els dies internacionals, els dies dels pobles: Es convida els nois i noies a dir tots els dies internacionals que coneguin (el Dia Internacional de la Dona Treballadora, el Dia Mundial contra el Sida, etc.) i totes les diades i dies de celebració dels pobles. Després de repassar-los s’obre un espai de preguntes i comentaris al voltant de la importància, el sentit i el significat d’aquestes celebracions. Algunes preguntes que poden orientar el debat són: ] Per a qui són importants aquests dies? ] Qui els decideix? ] De quines maneres se celebren? ] Quins us agraden més? Quins menys? Per què? ] Com celebrem l’11 de setembre a Catalunya? Què us agradaria treure-hi o afegir-hi? ] Coneixeu el dia 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano?

19/08/2010 12:11:13


2. Lectura/Interpretació de l’entrevista: Es distribueix la fitxa «Vine i explica’ns la teva festa!», en què s’hi transcriu una entrevista radiofònica. Els nois i noies es posen en parelles i es reparteixen els papers d’entrevistador i entrevistat. Es fa una primera lectura del text per interpretar-lo i després es llegeix diverses vegades per entendre’l i entonar-lo correctament. Si es creu oportú, es pot gravar l’entrevista o fer-ne una representació davant el grup. 3. Discussió: Es posa en comú el que els nois i noies hagin après en l’entrevista i els dubtes que els hagi generat. Algunes preguntes que es poden tractar són: ] Què passa el 8 d’abril? Perquè és aquest dia i no un altre? On se celebra, i com? ] Quina importància pot tenir l’acte de caire institucional que es fa al matí? ] El poble gitano viu des de fa més de sis segles amb nosaltres, per què encara el desconeixem tant? 4. Expressió oral i posada en comú: S’explica a tot el grup el que cada parella o grup ha après o el que vol destacar. El professorat pot apuntar a la pissarra les idees fonamentals que s’han exposat. 5. Anàlisi de la imatge fixa i expressió escrita: Es reparteix la fitxa «El 8 d’abril en imatges». Els nois i noies l’han d’observar amb atenció i fer-ne una anàlisi, i després han d’escriure una redacció breu sobre el que han après del Dia Internacional del Poble Gitano. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos / Fitxa: Vine i explica’ns la teva festa! / Fitxa: El 8 d’abril en imatges. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - És una bona oportunitat per conèixer les celebracions de les diferents cultures del grup. Si hi ha nois i noies gitanos, convé donar-los espai per explicar com veuen aquesta festa.

J

amaro_1.indd 58

19/08/2010 12:11:13


- És aconsellable que l’activitat de lectura i de comprensió del text es realitzi -

E -

i -

-

amaro_1.indd 59

en parelles, però també es pot fer en petits grups o individualment. En el context formal, l’activitat d’anàlisi de la imatge es pot fer individualment i utilitzar-se com a avaluació. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments Elaborar una entrevista i fer-la a una persona gitana coneguda. Convidar una persona gitana a assistir a l’aula i explicar la història del 8 d’abril (l’alumnat pot preparar preguntes). Buscar altres imatges de la festa del 8 d’abril i fer un mural. Treballar, a partir de l’article que es proposa a l’apartat d’informació, altres celebracions i representacions institucionals. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació 8 de abril. Día Internacional de los Gitanos. Gitanos, pensamiento y cultura, núm. 29, abril del 2005. Disponible a: www.gitanos.org/upload/78/19/29noticias.pdf (consultada el 21 de juliol de 2010). Unión Romaní: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010). Associació Drom Kotar Mestipen: www.dromkotar.org (consultada el 21 de juliol de 2006). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

19/08/2010 12:11:13


amaro_1.indd 60

19/08/2010 12:11:13


/

Vine i explica’ns la teva festa!

Dins del cicle radiofònic sobre els dies dels pobles que conviuen a Catalunya, ha estat convidada la Maria, una noia que el 8 d’abril va celebrar el dia del seu poble: el Dia Internacional del Poble Gitano. Llegiu l’entrevista amb un company o companya (un pot fer d’entrevistador i l’altre de Maria) i poseu en comú el que heu après sobre el 8 d’abril. Entrevistador: Bon dia a totes i tots; benvinguts al nostre programa «Vine i explica’ns la teva festa!». Avui tenim la sort de tenir entre nosaltres la Maria, una noia de Barcelona que estudia primer de batxillerat. A més de ser una molt bona estudiant i fer de voluntària a una escola amb els nens i nenes de primària, també té temps per divertir-se i participar en les festes i esdeveniments importants, i precisament per això ha vingut a explicar-nos que ahir va celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano. Segurament molts dels nostres oients no saben per què el 8 d’abril és el dia en què es dóna un reconeixement internacional al poble gitano. Ens ho expliques una mica, Maria? Maria: Sí, nosaltres celebrem la festa del poble gitano el 8 d’abril perquè aquest mateix dia de l’any 1971, a Londres, es va celebrar el I Congrés Internacional del Poble Gitano amb les persones representants de les organitzacions gitanes que hi havia. E: I què es va decidir en aquest Congrés? Suposo que devien prendre decisions molt importants, perquè si des de llavors aquest és el Dia Internacional del Poble Gitano, devia ser una reunió molt important per al poble gitano, oi? M: La veritat és que sí, a veure... Van fer bastants coses..., potser una de les més importants és que es va aprovar la constitució de la primera organització gitana inter-

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 61

61

19/08/2010 12:11:14


nacional, la Unió Romaní Internacional. També es va destacar la necessitat que les persones gitanes de tot el món tinguessin un himne, una bandera i un dia que els identifiqués com a poble. Les conclusions que es van acordar en aquest Congrés van arribar a les associacions gitanes de tot el món, que van difondre aquests símbols identitaris que recullen trets característics de la història i la cultura gitanes. E: Vaja, molt interessant... Així que es van recuperar i instaurar aquests símbols identitaris i llavors totes les associacions gitanes del món els van adoptar... I què et sembla, això? M: Doncs... Em sembla bé, penso que està molt bé que no es perdin els símbols amb què les persones gitanes s’identifiquen... És igual que com a Catalunya tenim la nostra bandera i el nostre himne i la Diada, doncs és el mateix, el poble gitano, encara que no estigui en una sola zona geogràfica, també ha de poder tenir les seves característiques pròpies, que no són incompatibles amb la societat on viu. Jo crec que puc celebrar igualment la Diada, perquè sóc catalana, i el 8 d’abril, perquè sóc gitana. E: Clar que sí! Per tant, com que ahir era 8 d’abril, segur que es van fer moltes celebracions arreu del món, a tots els països on hi ha persones gitanes, oi? Què es fa normalment durant aquest dia? M: Normalment durant aquest dia s’organitzen diferents activitats culturals, commemoratives i lúdiques per denunciar la situació de discriminació en què viu el poble gitano i destacar que ser gitano no és incompatible amb poder fer les mateixes coses que la resta de gent, com estudiar, tenir una bona feina o sentir-se català. També sé que les administracions i les organitzacions recolzen i donen més reconeixement al poble gitano, i aquest dia se solen fer actes de suport i coses així..., i a la resta de països on hi ha persones gitanes, doncs més o menys igual, perquè també hi ha moltes associacions gitanes... E: I vosaltres en concret, la teva família o les teves amigues i amics, en quin tipus d’activitat vau participar ahir?

62

amaro_1.indd 62

Amaró

19/08/2010 12:11:14


M: Bé, nosaltres ja fa alguns anys que participem en la festa. Primer de tot es fa un acte commemoratiu al Parlament de Catalunya. A aquest acte hi van polítics, els representants de les institucions i també membres de les entitats gitanes. És més formal... Després tots anem a dinar al riu... I, mira, anem allà i passem el dia tots junts, amb la família i amics, cantant i ballant, ens ho passem molt bé... Ahir, després de dinar, alguns representants de les associacions que hi havia van llegir diferents manifestos o missatges... I al final vam portar les banderes, vam fer l’ofrena floral i després vam cantar el Gelem, gelem, que és el nostre himne... Ah! També, a la tarda, vam anar a veure una exposició molt maca sobre les dones gitanes al Museu d’Història de Catalunya. En conjunt..., és un dia molt bonic. E: Sí, realment estem encantats de totes les coses que ens expliques, perquè sembla un dia molt especial. Això que ens has dit de l’ofrena floral, què és exactament? M: Ah! Doncs és súper maco. Es porten molts, molts, pètals de rosa i es llencen al riu... E: I quin significat té? M: Doncs representa el poble gitano, que es va repartir arreu del món des dels orígens. És un ritual que prové de l’Índia, el lloc d’on provenim, i significa que de la mateixa manera que els rius entren pels territoris sense demanar permís, les persones gitanes van marxar pel món igual que els pètals pel riu, pel seu amor a la llibertat. E: Així, les persones gitanes d’arreu van als rius que tenen a prop i fan el mateix que vosaltres aquí? M: Sí, jo sé que això es fa a altres rius d’Europa o del món, com el Volga, el Ganges, el Sena, el Danubi o el Plata. E: Doncs està molt bé que se celebri amb la participació de tothom i que ho puguem conèixer i compartir-ho amb vosaltres! Ens convidaràs l’any vinent?

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 63

63

19/08/2010 12:11:14


M: Clar que sí! A la nit hi va haver un espectacle de música i més festeta, o sigui que..., ja ho sabeu! E: I amb aquesta invitació de la Maria ens acomiadem, molt contents d’haver-la tingut aquí entre nosaltres i que ens hagi ensenyat tantes coses! Una última: com es diu adéu en rromanès? M: Devleça. E: Devleça, Maria!

64

amaro_1.indd 64

Amaró

19/08/2010 12:11:14


/

El 8 d’abril en imatges

1. Utilitzeu aquestes imatges per explicar els símbols que coneixeu del 8 d’abril en una petita redacció. 2. Expliqueu què se celebra aquest dia i què fan les persones de la fotografia.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 65

65

19/08/2010 12:11:14


66

amaro_1.indd 66

Amar贸

19/08/2010 12:11:14


1.7 Descripció de l’activitat: Coneguem-nos, reconeguem-nos

.

Objectius

- Tenir informació sobre el procés de reconeixement

institucional del poble gitano a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa. - Treballar amb textos reals, propis del context polític. - Valorar la importància i la necessitat del reconeixement del poble gitano.

R Recomanada per a

- Llengua. - Ciències socials. - Educació en el lleure.

G Edat 1 N

amaro_1.indd 67

16-18 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: Es parteix d’una presentació oral de l’activitat per introduir termes com reconeixement polític i institucional, i apropar els nois i noies al context polític i parlamentari. Algunes preguntes introductòries poden ser: ] Recordem què és el Congrés dels Diputats? ] I el Parlament Europeu? ] Si parlem de reconeixement polític o institucional, de què penseu que estem parlant? ] Coneixeu algun exemple de reconeixement polític? (Dret de vot de la dona, reconeixement de la igualtat a la Constitució del 1978, etc.) ] Les persones del poble gitano tenen reconeixement polític?

19/08/2010 12:11:14


En aquesta presentació, la persona educadora també introdueix el personatge de l’eurodiputada Lívia Járóka (amb l’ajut de la fitxa o presentació «Lívia Járóka»). 2. Lectura i comentari de la defensa d’una proposició no de llei relativa al reconeixement dels drets del poble gitano: Es reparteix la fitxa «Defensa dels drets de reconeixement del poble gitano», en què es transcriu l’inici del debat polític sobre el reconeixement dels drets del poble gitano. Es llegeix individualment o de forma conjunta en veu alta. Es comenten les preguntes sobre el text, de forma oral o escrita, i els aspectes que no s’hagin entès o que hagin generat dubtes. 3. Elaboració en grups d’una proposta de resolució política: En grups de tres o quatre persones, els nois i noies han d’elaborar un text, dirigit al govern del país, amb propostes per promoure el reconeixement del poble gitano. Segons el temps disponible, es poden enunciar esquemàticament les propostes o es pot desenvolupar l’esquema amb una redacció completa.

amaro_1.indd 68

4. Lectura de la resolució aprovada i comentari col·lectiu: Es llegeix el text que s’ha aprovat finalment i que recull les mesures que el Congrés dels Diputats insta el Govern de l’Estat espanyol a emprendre. Es comparen amb les propostes que han sortit del grup i es fa un debat final per tancar l’activitat. -----------------------------------------------------------------------------------------------------/ Fitxa: Defensa dels drets de reconeixement del poble gitano Recursos (intervenció del parlamentari Josep Andreu al Congrés dels Diputats del Govern espanyol). / Fitxa: Reconeixement dels drets del poble gitano. Acords (text aprovat pel ple de la cambra del Congrés dels Diputats del Govern espanyol). / Fitxa: Lívia Járóka. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

19/08/2010 12:11:14


J Orientacions

- Defensar clarament la necessitat de reconeixement polític i institucional de qualsevol

-

E -

-

-

-

amaro_1.indd 69

poble o minoria que hagi estat discriminada (es poden posar altres exemples que constatin aquesta necessitat). Destacar que en aquest sentit hi ha un consens entre els partits de diferents ideologies, tant en l’àmbit català com europeu. Destacar la rellevància de la participació social i la repercussió que pot tenir en l’àmbit polític. Subratllar que el Parlament de Catalunya va ser pioner en el reconeixement institucional del poble gitano al novembre del 2001. Les dates de reconeixement institucional amb relació al poble gitano són: el novembre del 2001 al Parlament de Catalunya, l’abril del 2005 al Parlament Europeu i el setembre del 2005 al Congrés dels Diputats. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments Proposar als joves que busquin la informació sobre el reconeixement dels drets del poble gitano que el 25 d’abril de 2005 va fer el Parlament Europeu. D’aquesta manera es pot treballar sobre un document europeu, analitzar-ne alguns punts i/o comparar-los amb el text que va aprovar el Congrés dels Diputats o amb el que han elaborat els mateixos joves. Buscar el text del novembre del 2001 que va aprovar el Parlament de Catalunya i treballar-lo conjuntament. Fer una exposició de les lleis de persecució i discriminació envers el poble gitano aprovades fins a l’actualitat per evidenciar la necessitat d’un reconeixement polític i de les institucions com l’ERRC* (es treballa al bloc 7: Racisme i poble gitano). Relacionar els textos amb les activitats dels materials sobre el posicionament polític i les accions polítiques de la Unió Europea (es treballa al bloc 2: Identitats múltiples i convivència multicultural). Es pot consultar al butlletí oficial del Congrés dels Diputats la primera iniciativa que es va plantejar, el debat i el text aprovat de la Proposició no de llei relativa al reconeixement dels drets del poble gitano. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

19/08/2010 12:11:15


i Informació - Boletín Oficial de las Cortes Generales, núm. 114, 27 de setembre de 2005.

-

-

Disponible a: www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/DS/PL/PL_114.PDF (consultat el 21 de juliol de 2010). Congrés dels Diputats: www.congreso.es (consultada el 21 de juliol de 2010). Web de notícies de la Unión Romaní sobre l’aprovació de la proposició al Congrés dels Diputats: www.unionromani.org (consultada el 21 de juliol de 2010). Document del Parlament Europeu: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do;jsessi onid=DB754F1D53002EC87DCFB85CF869E78A.node1?language=ES&pubRef=-//EP// NONSGML+MOTION+P6-RC-2005-0272+0+DOC+PDF+V0//ES (consultat el 21 de juliol de 2010). Generalitat de Catalunya. Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya. Disponible a: www.gencat.cat/governacio-ap/ACCIO_CIUTADANA/DOCS-FORMULARIS/Pla_poble_gitano.pdf (consultat el 21 de juliol de 2010). ------------------------------------------------------------------------------------------------------

Disponible oficiales

amaro_1.indd 70

19/08/2010 12:11:15


/

Defensa del reconeixement dels drets del poble gitano

El dia 27 de setembre de 2005 es va debatre al Congrés dels Diputats del Govern espanyol la proposició no de llei relativa al reconeixement dels drets del poble gitano, una iniciativa que havia presentat el mes d’abril del mateix any el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Després de les intervencions de diputats de diferents partits polítics que proposaven algunes esmenes, es va fer una votació per procedir a aprovar la proposició no de llei. Els resultats de la votació van ser: 319 vots a favor, 0 vots en contra (319 vots emesos). A continuació teniu la intervenció que va fer el parlamentari Josep Andreu a l’inici del debat:* «La señora vicepresidenta (Chacón i Piqueras): Señorías, continuamos con el siguiente punto del orden del día: Proposición no de ley del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana de Catalunya, relativa al reconocimiento de los derechos del pueblo gitano. Para su defensa tiene la palabra el señor Andreu.

* Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 114, 27 de setembre de 2005, pàg. 5761-62. Disponible a: www.congreso.es/public_ oficiales/L8/CONG/DS/PL/PL_114.PDF

»El señor Andreu Domingo: Presidenta, señorías, lachos baberes delgao Rom al Congreso, que el tchivés dori siñelé lacho para unos roms y romís camelan sastipen thaj mestipen. Bienvenidos, representantes del pueblo gitano en el Congreso, que el día de hoy sea un hito para unos hombres y mujeres amantes de la libertad y la justicia. En esta legislatura son varias las iniciativas que han pasado por esta Cámara para dar a diversas minorías derechos y deberes y situarlas en pie de igualdad al resto de la ciudadanía. Hoy, por su historia y por su pasado, traemos a esta

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 71

71

19/08/2010 12:11:15


tribuna una causa cargada de razón y sedienta de igualdad. El pasado 25 de abril el Parlamento Europeo aprobó una resolución sobre la situación de la población romaní, en la que se pide al Consejo, a la Comisión, a los Estados miembros y a los países candidatos que consideren el reconocimiento de la población romaní como minoría europea. La propuesta fue presentada por la diputada del Partido Popular europeo, Livia Jaroka, una mujer gitana. El 29 de septiembre de 2004, en el mismo encuentro en que la diputada Livia Jaroka decidió hacer esta propuesta, yo prometí públicamente en la sede del Parlamento Europeo a la presidenta de una asociación gitana de mujeres de Cataluña, Emilia, que trabajaría por presentar al Congreso de los Diputados una propuesta sobre el reconocimiento de nuestro pueblo. En esa reunión participamos parlamentarios europeos y de los Estados de todo el abanico político europeo y nos poníamos fácilmente de acuerdo en esta propuesta. ¿Por qué ha sido tan fácil el consenso entre respectivas políticas tan diferentes? La Unión Europea de los Veinticinco se ha encontrado con que el pueblo gitano constituye su mayoría autóctona mayoritaria y sus dimensiones van a aumentar todavía mucho más con los países candidatos. »Las instituciones europeas están siendo, por fin, conscientes de la gravedad de los problemas culturales, educativos, laborales, sanitarios y sociales en general que sufre gran parte del pueblo gitano o los romà, como también nos denominamos. Todas y todos debemos cambiar para resolver esta situación, tanto las personas gitanas como la sociedad mayoritaria, incluyendo las instituciones y las fuerzas políticas que las representamos. Europa está, por fin, reconociendo las injusticias históricas cometidas contra los romà. Ahora es cuando estamos siendo conscientes de que en el holocausto nazi, que en romanó llamamos porrajmos, se exterminó a más de medio millón de roms y romis. España tiene que jugar un papel relevante en esta nueva prioridad europea; tenemos el mayor número de personas gitanas de los actuales Veinticinco Estados miembros, 630.847, según el informe de la subcomisión para el estudio de la problemática del pueblo gitano. Pero además hemos desarrollado el movimiento asociativo más importante de este pueblo en el mundo. Desde la transición democrática las administraciones hemos colaborado progresivamente con sus

72

amaro_1.indd 72

Amaró

19/08/2010 12:11:15


asociaciones y contribuido a mejorarlas. El Parlamento catalán ya fue precursor del actual proceso europeo, aprobando por unanimidad el reconocimiento del pueblo gitano el día 21 de noviembre de 2001. Grupos de investigación españoles han sido y son referencia de las actuales orientaciones de las instituciones y el Parlamento europeo. España está aprendiendo mucho de otros países europeos que tienen más experiencia en la inclusión de diferentes sectores de inmigrantes. Europa quiere aprender mucho de los primeros pasos que estamos dando en España en la inclusión del pueblo gitano. »La tarea es importante. Estamos intentando reparar en pocas décadas las injusticias de varios siglos. La presencia de los romà en la Península data del siglo XV. Las pragmáticas y las leyes contrarias a sus formas de vida prohibieron su lengua y su manera de vestir; les obligaron a dedicarse a la labranza y decretaron la pena de muerte para aquellos que no se asimilaran al resto de la ciudadanía. No será hasta el reinado de Carlos III cuando se les reconoce la libertad de oficio y de domicilio, aunque se les continúa demandando abandonar la vida errante, vestir según los usos del territorio en el que están y utilizar su lengua solo entre ellos. Durante la dictadura franquista se volvió a prohibir su lengua, calificada como jerga delincuente. La Constitución de 1978 que creó este Congreso de los Diputados abrió también la posibilidad de avanzar hasta la plena igualdad de derechos y libertades de los roms y las romis. Las administraciones democráticas surgidas de esta transición, las asociaciones gitanas desarrolladas desde entonces y la propia sociedad civil hemos trabajado ya lo suficiente como para ser una referencia en este tema en la actual Europa. Ha llegado el momento de dar un paso más. Tenemos hoy el honor de estar acompañados en este hemiciclo por representantes roms que han trabajado intensamente tanto por el reconocimiento de la sociedad mayoritaria como simultáneamente por el avance de su propio pueblo. Saben muy bien que ambas cosas son necesarias para conseguir su plena inclusión. Rompiendo uno de los principales estereotipos podemos ver que no sólo hay roms, hombres de respeto gitano, sino también romis, mujeres gitanas que, como ellas dicen actualmente en sus múltiples encuentros, son el motor de cambio de nuestro pueblo. Diputados y diputadas, hoy tenemos el honor de demos-

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 73

73

19/08/2010 12:11:15


trarles que las y los representantes políticos de todas las tendencias reconocemos su trabajo y sus derechos a través de la enmienda transaccional; que estamos orgullos de tenerlos entre nosotros en los diversos pueblos de España y aquí, en el Congreso. Diputados y diputadas, permítanme que finalice de nuevo con unas palabras en esta lengua que se nos prohibió hablar y aprender: Sastipen thaj mestipen, opre roma. Salud y libertad, adelante pueblo gitano. [Aplaudiments]»

Llegiu el text i responeu les preguntes $! 1. Què es busca amb aquest manifest? 2. Què es va fer al Parlament Europeu el 25 d’abril de 2005? 3. Té alguna relació amb la proposició que heu llegit? Quina? 4. Quin paper ha de tenir el nostre país en aquesta situació? 5. El Parlament de Catalunya ha fet alguna actuació destacable? 6. Quina ha estat la situació del poble gitano al llarg de la història?

74

amaro_1.indd 74

Amaró

19/08/2010 12:11:15


/

Posiciona’t. La teva veu també compta!

1. Quin efecte creieu que va tenir la presentació de la Proposició no de llei relativa al reconeixement dels drets del poble gitano al Congrés dels Diputats espanyol? 2. Si el dia que es va presentar la Proposició haguéssiu estat un diputat o una diputada al Congrés, hauríeu votat a favor o en contra d’aprovar-la? Per què? 3. Poseu-vos en grups i intenteu arribar a consensuar un possible text de resolució de la Proposició. Després podeu buscar a Internet o al Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) el text aprovat pel ple de la cambra el passat 27 de setembre de 2005 i comparar-lo amb les vostres propostes.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 75

75

19/08/2010 12:11:15


/

Reconeixement dels drets del poble gitano. Acords

Texto Aprobado por el Pleno de la Cámara, de la Proposición No de Ley Relativa al Reconocimiento de los Derechos del Pueblo Gitano El Pleno del Congreso de los Diputados, en su sesión del día de hoy, con motivo del debate de la Proposición no de Ley del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana (ERC), relativa al reconocimiento de los derechos del pueblo gitano (núm. expte. 162/000320 ), publicada en el BOCG. Congreso de los Diputados, serie D, no 186, de 15 de abril de 2005, ha acordado lo siguiente: «El Congreso de los Diputados insta al Gobierno español a: a) Emprender una campaña de difusión de la lengua, la cultura, la historia y la identidad gitana dirigida tanto a la población gitana, en particular, como al resto de la población en general. b) Tener presente en las iniciativas legislativas culturales y sociales susceptibles de afectar a la cultura, la lengua e identidad gitana la opinión de las organizaciones romaníes legalmente establecidas. En este sentido, en las consultas previas a la presentación de una nueva ley educativa, que este Congreso demandó, el Gobierno español mantendrá contactos para recoger las propuestas efectuadas por las organizaciones gitanas que trabajan en dicho ámbito. c) Defender ante la Unión Europea el pleno reconocimiento de la identidad, cultura y lengua del pueblo gitano como propias de Europa. En este senti-

76

amaro_1.indd 76

Amaró

19/08/2010 12:11:16


do, se defenderá ante la Unión Europea el respeto a esta identidad, cultura y lengua por parte de los actuales integrantes de la Unión Europea y como requisito imprescindible para la entrada de nuevos miembros, tal y como se recoge en los criterios de Copenhague con la exigencia de ‘respeto y protección a las minorías’. d) Consultar a las asociaciones representativas del pueblo gitano y a las federaciones de asociaciones gitanas representativas en las diferentes Comunidades Autónomas del Estado sobre cuáles son las aspiraciones y las prioridades que legítimamente tiene como pueblo gitano, tanto en los aspectos legales, culturales, educativos, de vivienda, servicios sociales y salud. e) Impulsar, en el Consejo Estatal del Pueblo Gitano, iniciativas para coordinar y trabajar, conjuntamente con el Gobierno y las Comunidades Autónomas, en el diseño de propuestas encaminadas al impulso, protección y pleno reconocimiento de la identidad, lengua y cultura romaní, origen del caló, en la Unión Europea. Asimismo impulsar la creación del Instituto de la Cultura Gitana como instrumento básico para investigar, promover y difundir su lengua y su cultura en el marco de la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias.» Se ordena la publicación de conformidad con lo dispuesto en el artículo 97 del Reglamento de la Cámara. Palacio del Congreso de los Diputados, a 27 de septiembre de 2005.

El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 77

77

19/08/2010 12:11:16


78

amaro_1.indd 78

Amar贸

19/08/2010 12:11:16


El poble gitano: una unitat global

amaro_1.indd 79

79

19/08/2010 12:11:16


b

2

Amar贸

En el cam铆, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 1

05/08/2010 13:24:19


Ă­ndex amaro_2.indd 2

05/08/2010 13:24:22


2. En el camí, la identitat es multiplica

5

2.1 Descripció de l’activitat: La convivència entre cultures és possible

8

Fitxa: Informe La llibertat cultural en el món divers d’avui (PNUD) Fitxa: La promoció de la convivència multicultural

12 14

2.2 Descripció de l’activitat: Els valors es premien! 16 Fitxa: Els premis CIVIS

20

2.3 Descripció de l’activitat: Amb ritme! 22 Fitxa: A ritme de hip-hop Fitxa: Música reivindicativa Fitxa: Creem cançons amb ritme!

26 27 28

2.4 Descripció de l’activitat: Les nostres identitats 30 Fitxa: Les nostres identitats Fitxa: Lectura del text Identitats múltiples Fitxa: Descobrim les identitats del nostre entorn

32 33 35

2.5 Descripció de l’activitat: L’Est també existeix 36 Fitxa: La dècada del poble gitano

38

2.6 Descripció de l’activitat: Fem de polítics 40 Fitxa: Fem de polítics

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 3

42

3

05/08/2010 13:24:22


«Els gitanos són els ciutadans europeus més mòbils: no tenen fronteres i el sofriment que han viscut els fa, d’una manera única, autèntics europeus.» Günter Grass

amaro_2.indd 4

05/08/2010 13:24:23


2. En el camí, la identitat es multiplica

El poble gitano és una mostra que les persones es poden sentir part de diferents identitats alhora i que es pot conviure amb altres cultures de forma pacífica. Les persones gitanes catalanes són un bon exemple que aquesta situació no només és possible teòricament, sinó que a la pràctica també és una realitat. De fet, tant a Catalunya com a Europa el model de convivència gitano és una gran aportació per aconseguir la cohesió social que tant desitgem. La identitat s’ha entès tradicionalment des d’una perspectiva exclusiva —per exemple, si et sents gitana no et pots sentir catalana—, ja que s’ha plantejat des d’una visió que subratlla més allò que ens diferencia dels altres que allò que ens hi uneix. Aquesta concepció ni coincideix amb el sentiment de moltes persones ni ajuda a entendre la convivència intercultural com una possibilitat enriquidora. És a dir, podríem arribar a pensar que una persona gitana, pel fet de sentir-s’hi, s’ha de sentir menys catalana que una altra? Hi ha situacions de la vida quotidiana de les persones que contradiuen aquesta visió. Per exemple, en un debat interessant en l’àmbit europeu en què un intel·lectual de prestigi presentava la seva teoria sobre les identitats culturals, va argumentar que les segones i terceres generacions d’immigració àrab a França se senten 50 % franceses i 50 % àrabs. Aleshores una dona gitana del públic li va rebatre que el que deia no s’ajustava a la seva realitat, perquè ella se sentia 100 %

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 5

5

05/08/2010 13:24:23


gitana i 100 % francesa. El fet de ser gitana no li restava del fet de ser francesa, ni a la inversa. L’investigador va considerar l’aportació d’aquella dona gitana i va decidir canviar la teoria. Aquesta situació és un exemple de la identitat del poble gitano, una identitat que n’inclou d’altres, com el fet de sentir-se català, europeu o ciutadà del món. El científic i premi Nobel d’Economia Amartya Sen es refereix a aquesta situació amb el terme identitats múltiples. En definitiva, les dues idees centrals són que existeix la possibilitat d‘identitats múltiples i la d’una convivència intercultural pacífica en què sigui possible que tothom se senti part de la societat europea sense haver de renunciar a la seva identitat cultural. En el material es fa referència a l’àmbit mundial, però més concretament a la realitat europea. Les activitats, a banda d’afavorir la relació directa amb el poble gitano, permeten treballar qüestions de valors i habilitats amb tots els grups de nois i noies. Les activitats que formen el bloc són les següents: 2.1 La convivència entre cultures és possible: Partint de l’optimisme que es manifesta a l’informe La llibertat cultural en el món divers d’avui del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), s’estimula la reflexió sobre formes de promoure la convivència pacífica. 2.2 Els valors es premien!: Es presenta un reportatge sobre la bona convivència entre gitanos i la resta de la població en un poble de Letònia, que va ser premiat amb els premis CIVIS en la categoria de reportatges sobre el poble romà. A més de conèixer l’experiència, es proposa treballar guions i editar material audiovisual. 2.3 Amb ritme!: S’aprofundeix en la comprensió de l’intercanvi cultural com un enriquiment a través de la presentació de grups i de noves tendències musicals en què participen joves gitanos. Músiques i lletres, hip-hop i fusions, ritme assegurat..., s’analitzen cançons i se’n creen de noves.

6

amaro_2.indd 6

Amaró

05/08/2010 13:24:24


2.4 Les nostres identitats: Amb aquesta activitat es treballa a fons el concepte d’identitat. S’inclouen fotografies i testimonis per reflexionar sobre les altres identitats i la nostra. 2.5 L’Est també existeix: L’activitat serveix per parlar de la situació de la població a Europa de l’Est mitjançant la iniciativa Roma Decade 20052015 que han impulsat vuit països europeus de l’Est. Es treballa a partir del text explicatiu de la iniciativa per conèixer-la i aprofundir en les seves línies d’actuació. 2.6 Fem de polítics: Simulació en què els grups de joves esdevenen partits polítics. L’activitat consisteix a fer propostes per a la promoció i millora del poble gitano, presentar-les i arribar a un consens.

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 7

7

05/08/2010 13:24:25


2.1 Descripció de l’activitat: La convivència entre cultures és possible Objectius

- Identificar les idees que es transmeten als fragments seleccionats de l’informe sobre desenvolupament humà del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i el Fòrum Europeu Gitano. - Reflexionar sobre la relació entre la diversitat cultural i el progrés humà. - Valorar el dret de llibertat cultural com a base de la convivència entre cultures.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Llengua.

Edat

12-16 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació: S’introdueix l’activitat amb una explicació breu sobre la procedència i la temàtica dels textos: el primer és l’informe sobre desenvolupament humà del PNUD i el segon tracta del Fòrum Europeu Gitano. 2. Lectura dels textos: Hi ha dos textos per llegir. Primer es fa la lectura de la fitxa «És possible la convivència pacífica?» i després la de La promoció de la convivència pacífica. L’ordre s’estableix d’aquesta manera perquè la reflexió del segon text està vinculada a la lectura del primer.

amaro_2.indd 8

05/08/2010 13:24:25


3. Grups de treball i reflexió: S’organitzen diferents grups de treball sobre el primer text en què es posen en comú les respostes a les preguntes de les fitxes. Els nois i noies han d’establir un diàleg i arribar a un consens respecte a les conclusions generades al debat. 4. Presentació de les conclusions: Cada grup prepara la presentació de les seves conclusions per posar-les en comú amb tot el grup. --------------------------------------------------------------------------------------------------Fitxa: És possible la convivència pacífica? ⌥ Recursos Fitxa: La promoció de la convivència multicultural. Fitxa: Fòrum Europeu Gitano. Fitxa: Informe La llibertat cultural en el món divers d’avui (PNUD). Fitxa: Pàgines web sobre institucions europees i gitanes. --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - En aquesta activitat és clau promoure la reflexió entorn del dret de llibertat cultural i del fet que el seu compliment està estretament relacionat amb l’índex de desenvolupament humà. - Es pot utilitzar com a activitat d’aprofundiment en el coneixement del desenvolupament humà i el progrés social, o com a activitat de comprensió lectora i expressió oral. - També és útil com a material de sensibilització social envers la convivència entre cultures basada en el respecte i la igualtat. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Buscar altres exemples, com els que exposa el PNUD, de països que estiguin aconseguint una convivència multicultural pacífica, conèixer pràctiques socials, polítiques, econòmiques, etc. - Treballar el paper de les Nacions Unides en la promoció del desenvolupament dels països i de la convivència pacífica entre cultures. Buscar informació a Internet, a la pàgina www.un.org, sobre les principals línies d’actuació de l’organisme en aquests aspectes.

amaro_2.indd 9

05/08/2010 13:24:26


---------------------------------------------------------------------------------------------------

L Informaci贸 - PNUD. Informe sobre el Desarrollo Humano 2004. La libertad cultural en el mundo diverso de hoy. Barcelona: Mundiprensa/PNUD, 2004. Disponible a: hdr.undp.org/ reports/global/2004/espanol (consultat el 21 de juliol de 2010). - Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament: www.undp.org/spanish (consultat el 21 de juliol de 2010). - F貌rum Europeu Gitano: www.ertf.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - Fundaci贸n Secretariado General Gitano: www.gitanos.org (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_2.indd 10

05/08/2010 13:24:28


amaro_2.indd 11

05/08/2010 13:24:31


Informe La llibertat cultural en el món divers d’avui (PNUD)

Quantitat de països amb grups ètnics o religiosos, 2003

<10% població

10-25%

>25% població

El Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) és un projecte internacional de l’ONU que vetlla perquè els països subdesenvolupats i els col·lectius més discriminats de la nostra societat puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta. Aquesta institució va presentar l’informe «La llibertat cultural en el món divers d’avui», que consta d’una anàlisi en profunditat de la situació de les diferents cultures al món i de la possibilitat de dur a terme una convivència multicultural pacífica. Tal com podem veure al gràfic següent, la realitat de la majoria de països del món és diversa. Davant aquesta situació, el PNUD es mostra positiu quant a trobar vies reals de convivència: »Res del que aquí plantegem és utòpic. No sempre és fàcil implantar polítiques multiculturals, i aquestes podrien, a més, requerir certes concessions. Però molts països estan aconseguint elaborar polítiques multiculturals per afrontar l’exclusió cultural i propiciar les llibertats culturals. »Existeixen diferents models emergents de democràcia multicultural que ofereixen mecanismes eficaços perquè grups culturalment diversos comparteixin el poder. Aquests tipus de disposicions per compartir el poder són decisius per garantir els drets dels diferents grups culturals i evitar les violacions degudes ja sigui a la imposició de la majoria o al predomini de l’elit política governant. (PNUD 2004: 7) »El desenvolupament humà requereix més que salut, educació, un nivell de vida digne i llibertat política. L’Estat ha de reconèixer i acollir les identitats culturals dels pobles i les persones han de ser lliures per expressar les seves identitats culturals sense ser discriminades en altres aspectes de les seves vides. En resum: La llibertat cultural és un dret humà i un element important del desenvolupament humà i, per consegüent, digne de l’acció i atenció de l’Estat. (PNUD 2004: 5-6)

12

amaro_2.indd 12

Amaró

05/08/2010 13:24:34


Feu grups de treball i reflexioneu sobre els paràgrafs anteriors:

1. Què coneixeu de l’índex de desenvolupament humà (IDH)? Per a més informació podeu accedir a la pàgina web de la Wikipèdia, on s’explica en què consisteix. L’adreça és: ca.wikipedia.org/wiki/Índex_de_Desenvolupament_Humà. 2. Què en penseu, d’aquest paràgraf? Creieu que l’acceptació de les nostres identitats està relacionada amb el desenvolupament humà? 3. Quina importància tenen les identitats culturals per a una societat més cohesionada? 4. Creieu que el poble gitano està rebent un tracte just amb relació al que proposa el PNUD? 5. Com contribueix la llibertat cultural al desenvolupament humà? Poseu-ne algun exemple. En cas que no en trobeu podeu buscar-ne a Internet.

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 13

13

05/08/2010 13:24:35


La promoció de la convivència multicultural

La creació d’organismes que recullen la veu de les minories culturals és una acció política que afavoreix la convivència i la cohesió social. Un exemple d’aquesta aposta política és la creació del Fòrum Europeu Gitano (European Romà and Travellers Forum). Les institucions europees estan promovent que el poble gitano no sigui discriminat a Europa. Les institucions han assumit aquests objectius gràcies a l’existència d’una mobilització transnacional gitana sense precedents que s’ha articulat a través de diferents organitzacions internacionals com l’ERIO (European Romà Information Office) o l’IRU (International Romaní Union). Gràcies a les reclamacions d’aquestes organitzacions gitanes, el poble gitano va rebre suport polític l’any 2001, quan es va anunciar la creació del European Romà and Travellers Forum (el Fòrum Europeu Gitano). Aquesta iniciativa té l’objectiu de donar veu al poble gitano en la política europea mitjançant la creació d’un espai a través del qual persones representants del poble gitano poden influir en les decisions del Consell d’Europa i d’altres institucions europees i internacionals. Inauguració del Fòrum Europeu Gitano a la seu del Parlament Europeu

L’European Romà and Travellers Forum és un dels instruments que està aconseguint compatibilitzar la identitat gitana amb la identitat europea i les seves institucions.

14

amaro_2.indd 14

Amaró

05/08/2010 13:24:35


Feu grups de treball i reflexioneu sobre els paràgrafs anteriors:

1. La mesura del Fòrum Europeu Gitano per donar veu al poble gitano en els diferents àmbits de política europea et sembla una política que afavoreixi la multiculturalitat, com proposa l’informe del PNUD? Raoneu la resposta. 2. Creieu que aquest procés s’està duent a terme amb el poble gitano a Catalunya? Busqueu a Internet si hi ha hagut algun reconeixement de tipus institucional al poble gitano: entreu a Google (www.google.com) i introduïu les paraules reconeixement, poble, gitano. A banda d’aquest reconeixement, s’ha endegat algun pla polític per a la inclusió del poble gitano? Quins en són els objectius principals? 3. Penseu que actualment són necessàries mesures com aquestes? Per què?

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 15

15

05/08/2010 13:24:36


2.2 Descripció de l’activitat: Els valors es premien! Objectius

- Reflexionar sobre la capacitat dels mitjans de comunicació de transformar imatges i visions estigmatitzadores sobre les minories ètniques en general i sobre el poble gitano en particular. - Incentivar la creativitat, la curiositat i el rigor en l’ús dels llenguatges audiovisuals.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Educació en el lleure.

Edat

16-18 anys.

Durada

En aquesta activitat hi ha dues parts. La primera, de projecció i debat, ha de durar aproximadament 2 hores. La segona, de realització del curtmetratge, ha de tenir una durada de 15 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació dels premis CIVIS: S’explica al grup de joves l’existència dels premis CIVIS i la nova categoria European Roma Television Prize (es pot explicar o llegir la fitxa «Els premis CIVIS»). Després, en gran grup, s’introdueix el debat següent: D En quina mesura un premi com aquest contribueix a la millora global de la societat? D Segons vosaltres, tenen responsabilitat ètica les persones que es dediquen a la producció de pel·lícules, documentals o materials en altres formats?

amaro_2.indd 16

05/08/2010 13:24:37


2. Projecció del premi: Amb un canó es pot projectar el documental des d’un ordinador connectat a Internet. Un cop vist, es comenten conjuntament les idees que més han cridat l’atenció de l’alumnat. 3. Realització d’un guió: Es realitza el guió d’un curtmetratge (de deu minuts) sobre la convivència al barri o població dels joves. En els casos en què sigui possible, es pot partir d’associacions o entitats que treballin per a la convivència i incloure el testimoni de persones de diferents cultures, com persones gitanes. 4. Muntatge del curt: S’organitza l’enregistrament de les escenes a partir dels guions que cada grup ha proposat i es munta el curt amb el programa d’edició. 5. Mostra dels treballs audiovisuals: Es projecten els curtmetratges creats. La sessió es pot obrir només al grup, es poden convidar altres grups o fins i tot pot fer-se al barri o població. -------------------------------------------------------------------------------------------------Fitxa: Els premis CIVIS. ⌥ Recursos Ordinador amb programes de muntatge de vídeo. Internet. Càmera de vídeo digital. --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - És important analitzar conjuntament com els mitjans de comunicació poden transmetre una visió positiva o negativa d’algunes minories culturals, i aprofundir en el seu paper en la reproducció de valors educatius i socials. - En crear els guions, la persona educadora ha d’oferir orientacions sobre com escriure’ls tenint en compte la realitat del barri o la població on es viu. Per realitzar aquesta activitat pot ser molt útil conèixer les associacions o organitzacions que treballen aquesta temàtica al barri.

amaro_2.indd 17

05/08/2010 13:24:39


- La persona educadora ha de tutoritzar el treball de manera que no es reprodueixin estereotips sinó que es doni una visió positiva de la convivència entre cultures. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Enlloc de realitzar el curtmetratge, si no es disposa dels recursos corresponents es pot portar a terme un role-playing («joc de simulació») del guió que hagi redactat l’alumnat. - Organitzar tallers sobre els diferents mitjans de comunicació. A cada taller es poden treballar notícies sobre minories culturals des d’un mitjà de comunicació determinat (televisió, ràdio, Internet i premsa escrita), comparant la visió de les minories que es dóna a cada mitjà. - En cas que no funcioni l’enllaç al documental For all my life, es pot demanar a l’organització una còpia per correu electrònic per projectar-lo o buscar altres exemples de convivència entre cultures. En qualsevol cas, és recomanable consultar la web dels premis perquè hi ha altres exemples que poden ser adients. --------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - For all my life: http://latvia.onlinefilm.org/en_EN/film/30888 (consultat el 21 de juliol de 2010). - Premis CIVIS: www.wdr.de/tv/civis (consultat el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_2.indd 18

05/08/2010 13:24:41


amaro_2.indd 19

05/08/2010 13:24:42


Els premis CIVIS

El Dr. Reinhart Freudenberg dóna el premi a Romualds Pipars

El premi periodístic CIVIS és un premi anual que atorga la Fundació CIVIS (CIVIS Media Foundation for Integration and Cultural Diversity in Europe) amb el suport del Parlament Europeu, la Unió Europea de Radiodifusió i l’Observatori Europeu contra el Racisme i la Xenofòbia. Es concedeix a programes de televisió europeus que promoguin la comprensió i l’apropament intercultural a partir del tractament de temes com la immigració, la integració i la diversitat. S’hi pot presentar qualsevol empresa de radiodifusió dels països de la Unió Europea. Des de l’any 2005 el Premi CIVIS per a la diversitat cultural i la integració inclou una categoria especial adreçada a programes que tractin sobre els gitanos i les gitanes. Es tracta del premi European Roma Television Prize, que té el lema «Dóna veu als gitanos» i que vol contribuir a eliminar els prejudicis contra les persones gitanes denunciant la complicada situació que pateixen als països europeus. En la primera edició d’aquest nou premi, el guanyador va ser el guionista i director Romualds Pipars pel documental For all my life, produït per la televisió nacional de Latvia l’any 2005. El documental mostra la convivència pacífica de gitanos i letons al poble de Sabile, a Letònia, i destaca la història de la seva comprensió mútua durant la Segona Guerra Mundial. L’any 2010 el premi ha estat pel documental “Gran format: La Cité of the Roma” del francés Frédéric Castaignède (Paris, 1971). Situat a la ciutat búlgara de Sliven, el documental narra la història d’uns 20.000 gitanos i gitanes que viuen tancats darrera d’una gran paret de formigó en el gueto de Nadeida, segregats per complet de la resta d’habitants de la petita ciutat. Mostrant la segregació dels gitanos i gitanes, i la precarietat en què viuen a Sliven, l’autor denuncia una situació de discriminació racial que malauradament continua succeint a moltes altres ciutats europees, i sent ignorada dia rere dia.

20

amaro_2.indd 20

Amaró

05/08/2010 13:24:44


Fitxa tècnica: For all my life

Documental, Televisió Nacional de Latvia 1 (LTV 1) Director: Romualds Pipars Editor: Baiba Urbane 09.04.2005, 39’ 00’’ Tràiler de la pel·lícula: DSL/ISDN Director Romualds Pipars (Daugavpils, Latvia, 1952) és actor i director. Va estudiar Geografia a Riga. Des del 1974 ha produït més de dues-centes cinquanta produccions televisives per a la televisió de Letònia i ha rebut diversos premis. Contingut Al poble de Sabile, a Letònia, els gitanos avui dia encara viuen una vida tradicional i respectuosa amb la natura. Els letons accepten els seus costums i tradicions i elogien l’estructura familiar del poble gitano. Aquesta convivència estreta té una llarga tradició: quan les tropes nazis van ocupar Sabile l’any 1941 i van voler afusellar dos-cents homes i dones gitanes, la majoria de la població es va aixecar i els va protegir. Raons del jurat For all my life, de Romualds Pipars, retrata la història d’una coexistència que va des de l’opressió del passat fins a les oportunitats educatives del present. L’Holocaust contra els gitanos hi apareix de nou. Seguint la tradició dels documentals de l’Europa de l’Est, aquesta contribució de la televisió de Letònia examina la convivència quotidiana de gitanos i letons a Sabile. Els membres del jurat que van atorgar-li l’European Roma Television Prize 2005 van destacar: «A Sabile hi ha pobresa, però no s’hi troba racisme contra el poble gitano. For all my life és un retrat impressionant d’una integració reeixida.»

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 21

21

05/08/2010 13:24:44


2.3 Descripció de l’activitat: Amb ritme! Objectius

- Entendre la música com a eina de superació d’estereotips i d’expressió de les identitats múltiples. - Conèixer noves tendències musicals en què participen persones gitanes. - Valorar la rellevància cultural gitana en la música.

Recomanada per a

- Música. - Educació en el lleure.

Edat

12-18 anys.

Durada Aproximadament 4 hores. ------------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció: S’introdueix l’activitat a partir de les aportacions del grup, i es demana als nois i noies que pensin en grups de música que puguin estar integrats per persones gitanes. DConeixeu algun grup de música en què hi hagi persones gitanes? DQuines cançons coneixeu? DQuin estil de música creieu que fan? DHi ha diversos estils? Quins? 2. Audició d’una cançó: S’escolta una o diverses cançons de les que es proposen al material o, si hi ha la possibilitat, de les que hagin proposat els nois i noies. Si no es troben els CD es pot accedir a Internet i escoltar les cançons a la majoria de pàgines web dels grups. 3. A ritme de hip-hop: Aquesta fitxa aporta més informació sobre el panorama musical actual de grups amb persones gitanes. Com que les preguntes que s’hi fan no estan centrades únicament en el text, es poden utilitzar en qualsevol altre exemple.

amaro_2.indd 22

05/08/2010 13:24:45


4. Música reivindicativa: Aquesta fitxa, que és opcional, conté la reflexió entorn del vídeo elaborat per Ketama per a la campanya de la Fundación Secretariado Gitano. Es proposa veure’l i donar orientacions per reflexionar sobre el contingut. www.gitanos.org/conocelos/web/conocelos.php?s=0&p=0. 5. Debat: Per finalitzar l’activitat es pot deixar un espai per al diàleg on el grup aporti la seva opinió sobre les peces musicals que s’han escoltat i el seu contingut. 6. Creem cançons amb ritme: A partir dels exemples cada grup s’encarrega d’elaborar la lletra d’una cançó que tracti la superació d’estereotips. Per elaborar-la es parteix del ritme del garrotín lleidatà. Primer es llegeix i s’escolta una cançó com a exemple del garrotín i després es crea la lletra pròpia improvisadament. ------------------------------------------------------------------------------------------------------Reproductor de CD. ⌥ Recursos Internet. La Excepción: ¡Cata Cheli! Opcionalment Zebda: 100% Collègues. Ojos de Brujo: Tiempo de soleà i Techarí. Reincidentes: Algazara. Marea: 28.000 puñaladas. Cançó de la campanya «Conócelos» del Secretariado General Gitano: «El alma no tiene color» www.gitanos.org/conocelos/web/ conocelos.php?s=0&p=0. Altres Juan Peña, El Lebrijano. Camarón de la Isla. Raimundo Amador: «Tango de los gitanos». (Más sabor flamenco 2004). Carlos A. Juste, Lo Beethoven: Nits de rumba i garrotín (2005). La Violeta: Rumbes velles i noves de Lleida (1998). -------------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Es poden analitzar les lletres de les cançons per veure com poden promoure valors negatius o positius sobre la identitat.

amaro_2.indd 23

05/08/2010 13:24:47


- L’activitat es pot presentar a classe o es pot treballar preferiblement en grups. També es pot dividir en diferents sessions i treballar-la en dues parts: la primera seria l’audició i el comentari corresponent, i la segona, l’elaboració de la cançó. - Cal destacar que la música és un art, i que en alguns estils, com en el flamenc, la presència de persones gitanes ha estat un referent. Aquesta presència en l’art de la música, la podem evidenciar presentant el repertori de músics i cantants de la Borsa de personatges, a través de les vides de persones com Camarón, Francisco Miguel Suárez Saavedra, David Peña, Dorantes, o la cantant catalana Montse Cortés. - Un altre element que convé tenir en compte és que les activitats s’han d’adaptar a les edats del grup. La creació de lletres noves i improvisacions és més adient per al grup de dotze a catorze anys; en canvi, el debat i l’aprofundiment en algunes lletres és més adequat per la franja de catorze a divuit. ------------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Portar CD o música de persones gitanes que han revolucionat el panorama musical barrejant diferents músiques del món, com per exemple Camarón o Diego El Cigala. - Les cançons treballades i les que proposin els nois i noies poden servir per organitzar una festa temàtica sobre les aportacions gitanes a la música. - Organitzar un taller de composició musical amb estils de diverses cultures. ------------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - www.gitanos.org/conocelos/web/conocelos.php?s=0&p=0 (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.ojosdebrujo.com (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.taringa.net/posts/musica/2344834/La-Excepcion---La-Verdad-Más-Verdadera-(2009).html (consultada el 21 de juliol de 2010). - zebda.free.fr/cd5.html (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.rockmusic.org/reincidentes/algazara.html (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.losmarea.com/discografia.htm i http://www.losmarea.com/tv.asp (Vídeo i cançó “La ciudad de los gitanos”) (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.vespito.net/rumba/origen.html (rumba catalana) (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.myspace.com/raimundoamador (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.esflamenco.com/product/es93194935.html (Más sabor flamenco 2004) (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.esflamenco.com/bio/es10220.html (Juan Peña, El Lebrijano) (consultada el 21 de juliol de 2010). - www.bcn.es/publicacions/bmm/bcn_flamenca/art02.htm (article sobre el flamenc a Catalunya) (consultada el 21 de juliol de 2010).

amaro_2.indd 24

05/08/2010 13:24:49


amaro_2.indd 25

05/08/2010 13:24:50


A ritme de hip-hop

La Excepción és un grup d’aparició recent al panorama musical del hiphop que trenca molts estereotips. Està format per persones gitanes i no gitanes. Tal com reivindiquen a les seves lletres, no volen enquadrar-se en un sol estil ni haver de renunciar a altres gustos musicals per dedicar-se al hip-hop. Una característica que podem observar en totes les seves cançons és que denuncien la visió negativa que es dóna del poble gitano al nostre país. »Pues sí, es normal, hombre, que tó nos suene a chino si no hemos estao nunca metíos en estos temas que si er cache que si el protocolo que lo llaman royalti. ¿Y que no es de Flandul? Entonces suelta la cuchara que te veo con las ganas de meter la zarpa en el platuni y llevarte la taja, la avaricia primo crea enemistad y que mejor que ser honrao e ir con la cabeza alta. [...] que por lo visto dicen que hay que ser rockero, popero, rapero y así poderte encasillar, ¿no? Y si me da por escuchar a mi Rosendo, a Ketama o a Triana ¿dicen que no soy real? Sal de aquí... (Cançó «Amos Chacho», de La Excepción) »Nunca dije fragoneta, tampoco malacotón y si tengo que ser patriarca lo seré del hiphop. Y es que nos late fuerte fuerte el corazón, goza y llena el alma de ilusión, pa ti lo canto, mira, vívelo. (Cançó «Nos late fuerte», de La Excepción) Al panorama musical cada vegada hi ha més persones gitanes, no només en el camp tradicional del flamenc, sinó també en altres tendències musicals com el pop, el rock o el rai. Exemples d’altres grups reconeguts integrats per persones gitanes són Zebda, Reincidentes, Ojos de Brujo o Marea. Un dels títols d’un àlbum d’Ojos de Brujo és en caló: es titula Techarí.

26

amaro_2.indd 26

Amaró

05/08/2010 13:24:51


Música reivindicativa

A banda d’aquests grups també podem trobar cançons que reivindiquen la situació del poble gitano. Un clar exemple el trobem a la cançó «El alma no tiene color» que ha composat Ketama per a una de les campanyes de la Fundación Secretariado General Gitano. La cançó destaca que totes les persones som éssers humans, sigui quin sigui el nostre color de pell, i que els prejudicis tenen conseqüències negatives per als altres.

1. Després d’escoltar i llegir algunes de les lletres de diferents cançons d’aquests grups, contesteu les preguntes següents: D Coneixeu aquests grups? Sabeu que estaven formats per persones gitanes? D Creieu que la música pot ser una eina transmissora de diferents valors de la identitat gitana? D Què vol dir techarí? Per saber-ho podeu buscar a la pàgina web del grup: www.ojosdebrujo.com

Imatge de La Excepción (a dalt), i del videoclip de Ketama (a baix).

2. Accediu a la pàgina web de la Fundación Secretariado General Gitano per escoltar o veure el vídeo de la cançó «El alma no tiene color» de Ketama. Quin és el tema clau de la cançó? Quin és el lema de la campanya? www.gitanos.org/conocelos/web/conocelos.php?s=0&p=0

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 27

27

05/08/2010 13:24:52


Creem cançons amb ritme!

Un dels estils propis de la música gitana a Catalunya és el garrotín de Lleida. Actualment hi ha grups com La Violeta (Rumbes velles i noves de Lleida, 1998) que estan recuperant aquesta tradició musical oral i incorporant-la en les seves actuacions. Una de les cançons tradicionals d’aquest estil és la següent: 1 El garrotín és de Lleida que volta per tot lo món, i ha arribat a Barcelona, i encara marca Colom. 2 Un gitano n’és de Lleida Va cantar lo garrotín Va portar-lo a Barcelona I ara diuen que és d’aquí Ai garrotín, ai garrotan A la vera, vera de Sant Joan

Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Un cop llegida la cançó, a cada grup heu de pensar frases noves per a les estrofes de quatre versos. Quan les hàgiu pensat, tot el grup ha de cantar la tornada i els diferents grups hi han d’anar afegint les noves estrofes.

28

amaro_2.indd 28

Amaró

05/08/2010 13:24:53


amaro_2.indd 29

05/08/2010 13:24:53


2.4 Descripció de l’activitat: Les nostres identitats Objectius

- Comprendre les diferents realitats identitàries de les persones que ens envolten. - Reflexionar sobre la nostra identitat. - Valorar la diversitat identitària com una cosa positiva. - Constatar que persones pertanyents a minories culturals es poden sentir membres d’una altra comunitat (gitana, catalana, europea, etc.).

Recomanada per a

- Ciències socials. - Educació en el lleure.

Edat

14-16 anys.

Durada Aproximadament 10 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Discussió/Comentaris sobre fotografies: Amb tot el grup es comenten les fotografies i els perfils biogràfics dels diferents personatges (vegeu el document adjunt), imaginant o fent hipòtesis sobre les identitats amb què es poden identificar. 2. Lectura del text: Es llegeix individualment el text Identitats múltiples. En cas que es cregui convenient, la persona educadora pot introduir-ne el contingut comentant-lo amb tot el grup. 3. Debat: Activitat d’autoconeixement. Es tracta de parlar conjuntament, i també de deixar un espai per a la reflexió individual, sobre la pròpia identitat o la dels altres. A la posada en comú final s’ha d’intentar mostrar que hi ha identitats diverses que conviuen en igualtat i que també pot haver-hi una identitat de pertinença al grup.

amaro_2.indd 30

05/08/2010 13:24:53


4. Descobrim les identitats del nostre entorn: S’organitza la classe per grups. Cada grup ha de fer una recerca breu a partir d’entrevistes a persones de diferents cultures del seu barri o població amb l’objectiu de conèixer-ne les procedències i les idees. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Fitxa: Fotografies i personatges. ⌥ Recursos Fitxa: Les nostres identitats. Fitxa: Lectura del text Identitats múltiples. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Promoure la reflexió al voltant del concepte d’identitat inclusiva com una identitat que pot incloure’n d’altres. Aprofundir en el respecte a les diferències culturals, però prioritzar que tothom pugui assolir una igualtat de drets. - Presentar les diferents identitats del grup, si hi ha varietat, com una riquesa cultural. Es poden comentar exemples de les diferents identitats del grup i del seu entorn. - En el cas de les entrevistes cal que la persona educadora orienti tant la proposta de preguntes que es poden fer com les persones amb qui s’ha de parlar per portar a terme l’entrevista. Es poden enregistrar les entrevistes amb gravadores digitals per tenir-les com a material de treball de fonts orals. - En aquesta activitat seria adequat presentar algunes persones gitanes de la Borsa de personatges que pertanyen a diferents nacionalitats per mostrar que en el cas concret del poble gitano sovint es produeix la identitat múltiple. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - PNUD, Informe sobre Desarrollo Humano, 2004. - TOURAINE, A.; WIEVIORKA, M.; FLECHA, R. (col·l.). Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigación social. Barcelona: El Roure, 2004. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_2.indd 31

05/08/2010 13:24:55


Les nostres identitats

Debat: Comentaris sobre les fotografies:

1. Noia equatoriana que va arribar a Catalunya als 10 anys. Actualment en té 12.

2. Noia gitana nascuda a Catalunya. Té 17 anys.

3. Noi de 14 anys, nascut a Catalunya i de família marroquina.

4. Noia adoptada de Colòmbia quan tenia 3 anys. Actualment en té 13.

5. Jove de família gambiana nascuda a Catalunya. Actualment té 14 anys.

1. Penseu en altres exemples de persones que conegueu diferents o semblants a les de les fotografies. Quins exemples coneixeu? 2. Com creieu que se senten aquestes persones? Per exemple, creieu que la noia gitana se sent més catalana que gitana, o a la inversa? Creieu que és possible sentir-se tant gitana com catalana? 3. I vosaltres? Com us sentiu? Com definiríeu la vostra identitat? 4. Com creieu que se senten les persones gitanes que viuen a Catalunya? I les que viuen a França? I a Romania?

32

amaro_2.indd 32

Amaró

05/08/2010 13:24:57


Lectura del text Identitats múltiples

«Cada individu sol identificar-se amb molts grups diferents. Una persona pot tenir la identitat que li atorga la ciutadania (com ser francesa), el gènere (ser dona), l’ètnia (ser gitana), l’ascendència regional (haver arribat de Romania), la llengua (dominar el romanò, el rromanès i l’anglès, a més del francès), l’afiliació política (d’orientació d’esquerres), la religió (evangelista), la professió (advocada), la ubicació (parisenca), l’afiliació esportiva (jugadora de tenis i fanàtica del futbol), les preferències musicals (agradar-li el jazz i el hip-hop) i literàries (entretenir-se amb els clàssics de la literatura universal, entre altres).» Adaptació del text Informe sobre Desarrollo Humano, PNUD (2004), pàg. 17.

Vivim en un món cada vegada més divers i multicultural. Les migracions, la mobilitat i les relacions amb persones de cultures diferents han produït canvis molt importants a Europa i al món en les últimes dècades. Davant això, hi ha un debat important sobre com es configuren les identitats de les persones i els grups que han immigrat o que viuen en un país que no és el seu. Per exemple, en les segones i terceres generacions, com gestionen, d’una banda, el sentiment de pertinença a les tradicions i les identitats de la seva família i les d’un país on potser van algunes èpoques de l’any, i, de l’altra, el sentiment de pertinença al país on creixen, estudien, etc.? La identitat tradicionalment s’ha entès de manera exclusiva, només amb relació a allò que ens diferencia dels altres. Aquesta concepció ni coincideix amb el sentiment de moltes persones ni ajuda a pensar i entendre la convivència intercultural com una

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 33

33

05/08/2010 13:25:01


possibilitat no conflictiva. És a dir, podem arribar a pensar que una persona gitana, pel fet de sentir-s’hi, se sent menys catalana que una altra. Hi ha situacions a la vida quotidiana de les persones que contradiuen aquesta situació. Un exemple clar el trobem en una conferència que es va fer a França, en què un intel·lectual de prestigi en el món de la sociologia presentava la seva teoria sobre les identitats culturals. L’intel·lectual va destacar que les segones i terceres generacions d’immigració àrab a França se sentien 50 % franceses i 50 % àrabs. Aleshores una dona gitana del públic li va comentar que el que deia no s’ajustava a la seva realitat, perquè ella se sentia 100 % gitana i 100 % francesa. El fet de ser gitana no li restava del fet de ser francesa, ni a la inversa. L’investigador va considerar l’aportació de la dona gitana i va comentar que canviaria la teoria. Aquesta situació és un exemple de la identitat del poble gitano, una identitat que n’inclou d’altres, com el fet de sentir-se català o europeu.

Debat: 1. Poseu-vos en grups i comenteu entre vosaltres la identitat amb què us sentiu identificats. Observeu quantes n’hi ha, sempre des del respecte a tothom. Després posarem en comú totes les identitats del nostre grup.

34

amaro_2.indd 34

Amaró

05/08/2010 13:25:03


Descobrim les identitats del nostre entorn

Per tal de conèixer la riquesa d’identitats del vostre entorn, us proposem que feu una petita recerca. La proposta és que en petits grups escrigueu el guió d’una entrevista per realitzar a persones del vostre barri o població que pertanyin a cultures diferents. Així coneixereu més la varietat d’identitats del vostre entorn.

1. Realitzar el guió de l’entrevista. 2. Entrevistar quatre persones de diferents cultures. (Es poden entrevistar tant els companys i companyes i els seus familiars, com persones de contacte d’organitzacions o associacions de l’entorn proper.) 3. Elaborar una presentació de les persones entrevistades amb les seves aportacions. 4. Posar en comú les presentacions i avaluar l’activitat conjuntament.

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 35

35

05/08/2010 13:25:03


2.5 Descripció de l’activitat: L’Est també existeix Objectius

- Conèixer la iniciativa Roma Decade 2005-2015. - Comprendre les accions polítiques d’alguns estats i de la Unió Europea que pretenen millorar la inclusió social del poble gitano a Europa. - Reflexionar sobre la situació de la població gitana a Catalunya, com a immigrants i també com a minoria ètnica.

Recomanada per a

- Ciències socials.

Edat

16-18 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Comentari del text La dècada del poble gitano (vegeu el document adjunt): El comentari es pot fer per escrit o es pot explicar. 2. Debat: Després de treballar la informació del text, s’introdueix el debat i la reflexió a partir de les preguntes que es proposen. Els nois i noies poden respondre les preguntes de manera individual o en petits grups. L’activitat es tanca fent una posada en comú i traient conclusions de grup. Respondre les preguntes següents: D Per què creieu que aquest projecte es diu La dècada gitana? D Quina és una de les especificitats del projecte? D Creieu que la participació de persones gitanes pot ajudar a assolir els objectius establerts? D Com creieu que està afectant (des de l’any 2007) la incorporació de Bulgària i Romania a la Unió Europea a la població gitana de l’Est d’Europa?

amaro_2.indd 36

05/08/2010 13:25:03


3. Anàlisi de la realitat: Es divideix la classe en grups de treball. Cada grup busca informació sobre la situació del poble gitano als països que formen part del projecte La dècada gitana. 4. Presentació de la informació: Cada grup exposa davant de tota la classe la informació que ha trobat sobre el país que ha treballat. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Internet: Consulta per Internet a les pàgines web www.romadecade.org ⌥ Recursos (pàgina web en anglès) i www.errc.org (European Roma Rights Centre). Fitxa: La dècada del poble gitano. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - És important tractar el nou enfocament que es dóna a les polítiques d’inclusió social per a col·lectius que es troben en situacions de marginalitat a diferents països de l’Europa de l’Est. Una de les novetats és la seva transnacionalitat (es coordinen diferents països per realitzar accions conjuntes) i la participació directa de persones gitanes en la creació del projecte i de les polítiques que es duen a terme. - Es pot analitzar la situació d’exclusió en què es troba el poble gitano als països de l’Est i veure el procés històric que ha seguit aquest col·lectiu (Holocaust o Porrajmos, Guerra dels Balcans, etc.). -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Observar que des d’institucions transnacionals com el Parlament Europeu es fan propostes que afecten diferents països. Un exemple és la resolució, aprovada per unanimitat al Parlament Europeu, que promou la necessitat de fer polítiques per a la inclusió del poble gitano en l’àmbit transnacional: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do;jsessionid=B6B7CD8285AD0A468BA47054AA2 6F904.node2?pubRef=-//EP//TEXT+TA+P6-TA-2005-0151+0+DOC+XML+V0//ES (consultada el 21 de juliol de 2010). Proposar la consulta o lectura d’aquest document. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - Roma Decade: www.romadecade.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - Parlament Europeu: www.europarl.eu.int (consultada el 21 de juliol de 2010). - Projecte europeu Lungo-Drom: www.lungo-drom.org (consultada el 21 de juliol de 2010).

amaro_2.indd 37

05/08/2010 13:25:05


La dècada del poble gitano

El per què de La dècada gitana Amb l’ampliació de la Unió Europea el poble gitano s’ha convertit en una de les minories més nombroses i pobres dels 27 països que l’integren, formada per entre set i nou milions de persones. Les dades empíriques assenyalen que les taxes d’atur i de fracàs escolar del poble gitano són molt més elevades que les de la resta de la població dels països de l’Europa de l’Est. A Catalunya s’estima que hi ha unes dues mil persones gitanes provinents de l’Europa de l’Est, encara que les dades no són definitives, ja que moltes persones no estan registrades i això dificulta l’obtenció d’una estimació real.

En què consisteix La dècada gitana? La dècada gitana és una iniciativa que estan duent a terme vuit països de l’Europa de l’Est (Bulgària, Croàcia, la República Txeca, Hongria, Macedònia, Romania, Sèrbia i Montenegro, i Eslovàquia) per millorar les condicions de vida de les persones gitanes. La idea de La dècada va sorgir dels governs d’aquests països i té la intenció d’elaborar polítiques que acabin amb la pobresa en què viuen moltes persones gitanes. Per a la dècada 2005-2015 cada país ha d’identificar un nombre limitat d’objectius nacionals a millorar. La planificació de La dècada està conduïda per un comitè internacional que engloba representants dels diferents governs, persones gitanes i organitzacions internacionals. De fet, aquesta iniciativa és una de les més importants que s’han fet en l’àmbit internacional per a la inclusió social del poble gitano de manera coordinada, transparent i oberta. Anteriorment, les iniciatives que s’havien realitzat es duien a terme en el marc de cada Estat de manera independent.

38

amaro_2.indd 38

Amaró

05/08/2010 13:25:06


Un dels valors principals d’aquest projecte és la participació de les persones gitanes. S’inclouen representants del poble gitano i organitzacions de la societat civil a cada fase del projecte. Des del principi, grups de persones gitanes de la societat civil i experts van identificar les prioritats polítiques i van tenir un paper clau en la definició dels objectius de La dècada.

En el camí, la identitat es multiplica

amaro_2.indd 39

39

05/08/2010 13:25:06


2.6 Descripció de l’activitat: Fem de polítics Objectius

- Sensibilitzar i fer valorar la riquesa de les minories culturals que conviuen al nostre territori. - Reflexionar sobre el fet que des de l’àmbit institucional es pot millorar la situació de desigualtat social que pateixen algunes de les minories culturals que viuen a Catalunya. - Prendre consciència de la importància de les accions polítiques per fomentar una bona convivència entre cultures.

Recomanada per a

- Ciències socials.

Edat

14-16 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació: S’introdueix la dinàmica als joves comentant que, després d’haver treballat les activitats anteriors i d’haver conegut més de prop la realitat del poble gitano, es realitzarà una activitat conjunta amb l’objectiu de recollir propostes per millorar la seva situació actual. 2. Treball en grup: El grup es divideix en petits grups segons el nombre total de persones. Cada grup ha de posar-se en el paper d’un partit polític que ha d’elaborar un discurs sobre possibles accions de futur per millorar la inclusió social del poble gitano. (Vegeu el document adjunt). 3. Presentació de les recomanacions polítiques: elaborades per cada grup: Al final, un representant de cada grup ha de presentar el discurs que ha treballat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_2.indd 40

05/08/2010 13:25:06


⌥ Recursos

Internet: Consulta per Internet a les pàgines web www.romadecade.org (pàgina web en anglès) i www.errc.org (European Roma Rights Centre). Fitxa: Fem de polítics. Activitats anteriors ja realitzades. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Aquesta activitat s’ha de realitzar un cop s’han dut a terme les anteriors. - Posa de manifest la necessitat d’emprendre actuacions polítiques justes envers les minories i, en concret, envers el poble gitano. - La persona educadora ha d’orientar el procés tenint en compte els continguts més rellevants i relacionats amb aquesta temàtica per tal de tutoritzar el treball del grup en l’elaboració de les propostes de programes. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

Alternatives i suggeriments - A banda de la realització de discursos polítics i de declaracions d’intencions, també es pot organitzar un grup que actuï com a lobby («grup de pressió») i que dialogui amb els diferents partits polítics perquè incloguin les seves propostes en els seus discursos. Per exemple, les que s’exposen al web de la Fundación del Secretariado Gitano. - Una altra opció per continuar l’activitat és valorar la proposta política de cada partit i fer un simulacre d’eleccions. D’aquesta manera es poden treballar altres qüestions que fan referència a la participació política i els processos democràtics. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

L Informació - Fundación Secretariado Gitano: http://www.gitanos.org. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_2.indd 41

05/08/2010 13:25:08


Fem de polítics

1. Feu grups i elaboreu un discurs, a partir de la informació que heu obtingut realitzant les activitats anteriors, en el qual expresseu a les institucions les principals demandes i reivindicacions per promocionar i millorar la situació del poble gitano. 2. Un cop hàgiu redactat el vostre discurs, una persona representant de cada grup l’haurà d’exposar. Les diferents propostes s’hauran de debatre per, finalment, elaborar un document conjunt que expressi les reivindicacions que considereu prioritàries per afavorir la promoció i la millora del poble gitano.

42

amaro_2.indd 42

Amaró

05/08/2010 13:25:10


amaro_2.indd 44

05/08/2010 13:25:10


b

3

Amaró

La meva família, una gran família

amaro_3.indd 1

05/08/2010 13:28:50


Ă­ndex amaro_3.indd 2

05/08/2010 13:28:53


3. La meva família, una gran família

5

3.1 Descripció de l’activitat: Models familiars, 8 antics i nous es donen la mà Fitxa: Models familiars, antics i nous es donen la mà

12

3.2 Descripció de l’activitat: Gent gran, 14 biblioteques humanes Fitxa: Gent gran, biblioteques humanes

18

3.3 Descripció de l’activitat: Famílies en xarxa 20 Fitxa: Famílies en xarxa

24

3.4 Descripció de l’activitat: 26 Calculem els beneficis familiars Fitxa: Calculem els beneficis familiars

30

3.5 Descripció de l’activitat: 34 Hi ha més probabilitats de... Fitxa: La roba que està de moda

36

3.6 Descripció de l’activitat: Com ho combinem? 38

amaro_3.indd 3

Fitxa: Com ho combinem?

40

La meva família, una gran família

3

05/08/2010 13:28:54


amaro_3.indd 4

05/08/2010 13:28:55


3. La meva família, una gran família

La família, dins el poble gitano, adquireix una importància clau en l’organització tant de la vida social com de la privada. De fet, és un dels seus valors més arrelats. En contraposició a la crisi actual del model tradicional de família propi de la cultura hegemònica, per a la població gitana no existeix una família nuclear moderna que estigui en crisi, sinó una família extensa que segueix mantenint tot el seu significat. Una xarxa de xarxes és l’estructura a què respon una família extensa, composta tant per persones amb lligams de sang com també per tota una xarxa de persones que escullen formar-ne part a partir d’altres tipus de vincles. En aquest sentit, d’una banda hi ha les interaccions i els compromisos de les amistats, i de l’altra, les accions més relacionades amb les tradicions, com els batejos i les bodes, mitjançant els quals les persones decideixen passar a formar part de la família com a madrina, padrí, etc. Aquesta xarxa de xarxes no pertany a un territori concret, sinó que les relacions afectives, a causa de l’elevada mobilitat del poble gitano, es donen en diferents punts geogràfics i en diferents àmbits de la vida de les persones. Entre els membres del

La meva família, una gran família

amaro_3.indd 5

5

05/08/2010 13:28:55


poble gitano, aquesta realitat ha convertit el diàleg i la comunicació en el vehicle de la seva organització i les seves relacions socials. En aquest bloc es treballen els valors de la família gitana dins el marc del respecte a totes les opcions de vida i convivència, que cada vegada són més diverses. El valor de la infància com a futur i el respecte a les persones grans són dues grans qüestions; així doncs, els principals conceptes que treballarem en el bloc de la família gitana són els següents: l’organització familiar gitana es configura en xarxes de suport i solidaritat en què els membres, per més lluny o a prop que estiguin, enforteixen els seus vincles i sovint són el nucli per al treball i la vida. Per tant, les activitats que s’emmarquen en aquest bloc són: 3.1 Models familiars, antics i nous es donen la mà: Amb diferents recursos (textos i imatges) s’introdueix la realitat de diversos models familiars i la convivència entre ells. 3.2 Gent gran, biblioteques humanes: Les persones grans són molt respectades dins el poble gitano, ja que són portadores d’un gran saber cultural i vivencial que és un referent per a tots els membres de la família. L’activitat aporta testimonis d’aquests valors, que també fan repensar la consideració que es dóna a la gent gran a la societat majoritària. 3.3 Famílies en xarxa: Es tracta d’un joc de rol que es realitza amb les tecnologies de la informació i la comunicació. La solidaritat de la família gitana es posa en marxa a través de les eines que ens ofereix la societat de la informació. 3.4 Calculem els beneficis familiars: Els nois i noies han de resoldre alguns problemes matemàtics d’una empresa familiar transnacional.

6

amaro_3.indd 6

Amaró

05/08/2010 13:28:56


3.5 Hi ha més probabilitats de...: Seguint amb els problemes matemàtics, aquesta vegada es calculen les peces de roba que donen més rendibilitat a l’empresa a partir del càlcul de la mitjana. 3.6 Com ho combinem?: Les combinacions de la venda de roba són l’aspecte matemàtic que s’ha de resoldre a través del problema plantejat.

La meva família, una gran família

amaro_3.indd 7

7

05/08/2010 13:28:56


3.1 Descripció de l’activitat: Models familiars, antics i nous es donen la mà Objectius

Recomanada per a

Edat

- Reflexionar sobre la diversitat de models de família que existeixen a l’actualitat i sobre l’ampliació del concepte de família. - Analitzar els conceptes de família nuclear i família extensa: xarxa de xarxes, solidaritat familiar. - Ciències socials. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure. 14-16 anys.

Durada Aproximadament 1 hora. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: Es realitza una introducció explicant sobre què es reflexionarà: El concepte de família que té cadascú. Els diferents tipus de família que existeixen. El concepte de família des de la perspectiva del poble gitano. Es reparteix la fitxa «Models familiars, antics i nous es donen la mà» i si és possible es projecta la imatge del quadre Família, de Fernando Botero. 2. Treball individual i en petit grup: Es proposa que cadascú, a partir de la imatge projectada, escrigui deu línies sobre les preguntes següents: Creus que la família que es veu al quadre respon a tota la realitat de famílies que trobem a la nostra classe o escola? Per què? Quins tipus de família coneixes? Com es configuren?

amaro_3.indd 8

05/08/2010 13:28:57


En què s’assemblen o es diferencien de les del quadre? (Vegeu el document adjunt.) 3. Treball en gran grup: S’introdueix la citació dels sociòlegs Ülrich i Elizabeth Beck i s’expliquen els conceptes de família nuclear, nous models i família extensa. S’obre un espai per fer preguntes o expressar dubtes sobre els conceptes i per posar en comú les reflexions que s’han fet anteriorment al petit grup. 4. Treball en petit grup: En petits grups es llegeixen les frases sobre el concepte de família de diferents persones gitanes, i es deixa un espai perquè l’alumnat reflexioni i discuteixi. Què coneixíeu abans i què penseu ara de la família gitana? Quins aspectes destacaríeu del concepte de família gitana segons aquestes frases? En què s’assemblen a altres famílies que coneixeu? En què es diferencien? Quines aportacions creieu que té el concepte de família gitana? Quin és el paper de la solidaritat a la família gitana? 5. Posada en comú de les reflexions: Es posen en comú les reflexions que han aparegut a cada grup. Es llegeix la fitxa del personatge de María Saavedra, ja que en el relat descriu la seva família. -----------------------------------------------------------------------------------------------------⌥ Recursos Fitxa: Reproducció del quadre Família, de Fernando Botero. Fitxa: Models familiars, antics i nous es donen la mà. Personatge: María Saavedra. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar és que cada vegada més conviuen diferents models de família a la societat. Aquesta diversitat de models familiars es deu al fet que els membres de la societat tenen més opcions per escollir lliurement com volen viure. - És important valorar de la mateixa manera tots els diferents models familiars i posar èmfasi en les contribucions de la família gitana.

amaro_3.indd 9

05/08/2010 13:29:25


- En aquest sentit, cal destacar que una de les aportacions que ha fet el poble gitano és la solidaritat que es dóna dins les famílies, i que, en tot cas, siguin com siguin els tipus de família i els seus vincles, en una unitat familiar la solidaritat entre els membres és un element imprescindible. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Vincular aquesta activitat amb la del joc de rol (3.4.), amb l’objectiu d’experimentar una possible organització familiar en xarxa. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació: - Beck, U.; Beck-gernsheim, E. El normal caos del amor: Las nuevas formas de la relación amorosa. Barcelona: Paidós, 2001. - Beck-Gernsheim, E. La reinvención de la familia. En busca de nuevas formas de convivencia. Barcelona: Paidós, 2003. - Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_3.indd 10

05/08/2010 13:29:29


amaro_3.indd 11

05/08/2010 13:29:32


Models familiars, antics i nous es donen la mà

Treball individual i en petit grup 1. Mireu la fotografia i escriviu individualment deu línies sobre les qüestions següents: Creieu que la família que es respon a tota la realitat de famílies que trobem a la nostra què? Quins tipus de família coneixeu? Com es configuren? o es diferencien de la de la fotografia?

en què reflexioneu veu a la fotografia classe o escola? Per En què s’assemblen

2. Compartiu les vostres reflexions amb el grup.

Treball en gran grup 1. Llegiu la següent citació i reflexioneu sobre: Què és una família nuclear? I els nous models de família? I una família extensa? Discutiu amb el gran grup aportant les reflexions que abans heu fet amb el petit. «En preguntar pel futur de “la” família, moltes vegades es parteix de condicions falses. La forma coneguda de família nuclear s’oposa a situacions borroses, sense família, o es diu que un altre tipus de família substituirà la nuclear. No obstant això, és molt més probable —si l’anàlisi d’aquest llibre és correcta— que un tipus de família no en margini cap altre, sinó que es donin simultàniament un gran ventall de formes de convivència familiars i extrafamiliars.» (Beck 1998:252)

12

amaro_3.indd 12

Amaró

05/08/2010 13:29:49


Treball en petit grup 1. Llegiu les frases següents sobre el concepte de família gitana i reflexioneu a partir d’aquestes qüestions: Què coneixíeu abans i què penseu ara de la família gitana? Quins aspectes destacaríeu del concepte de família gitana segons aquestes frases? En què s’assemblen a altres famílies que coneixeu? En què es diferencien? Quin és el paper de la solidaritat a la família gitana? «Molts; la meva família és molt gran, tinc molts germans i cosins que ens hem criat a la mateixa casa, i encara que fins ara cadascú vagi a la seva tots som un.»1 «En tinc molta, entre la meva família carnal de sang i els gitanos que som família, però que no tenim com a tal, perquè ens hem criat tota la vida junts.»2

1. AM-B-H-6/1.3. (Traducció pròpia) Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. 2. AM-B-H-37/1.2. (Traducció pròpia) Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. 3. E.4.1. p.2. (Traducció pròpia) Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005.

«Això és un conjunt de coses, la família és una cosa molt important per a nosaltres, és una cosa molt important, per sobre de tot. Per a algú no ho serà, no? Però molt pocs, de gitanos, molt pocs. La família és molt important, es deuen un respecte, deuen un respecte enorme a la família. Si a algú de la família li passa qualsevol cosa, són allà, però hi són per a allò bo i per a allò dolent, hi són, al peu del canó.»3 «Una xarxa de xarxes és l’estructura a què respon la família extensa, composta no només per persones amb lligams de sang, sinó també per tota una xarxa de persones que escullen formar-ne part a partir d’altres tipus de vincles.»

La meva família, una gran família

amaro_3.indd 13

13

05/08/2010 13:29:50


3.2 Descripció de l’activitat: Gent gran, biblioteques humanes Objectius

- Conèixer la importància de les persones grans en el si del poble gitano. - Reflexionar sobre la transmissió cultural i els seus agents. - Analitzar les aportacions que el concepte de gent gran del poble gitano fa a la família.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

12-14 anys.

Durada Aproximadament 1 hora. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix l’activitat reflexionant sobre el paper i la consideració que donem a la nostra societat a les persones grans, i com està canviant en un moment en què cada vegada hi ha més persones grans i una esperança de vida més llarga. Algunes de les preguntes que poden obrir el debat són: Què enteneu per gent gran? Com veieu la seva vida? Quin creieu que és el paper de la gent gran a la família actualment? Creieu que ha canviat respecte a èpoques anteriors? En què? Reflexioneu sobre quin penseu que hauria de ser. Què coneixeu del paper de la gent gran a la família gitana? 2. Projecció del DVD Gitanos de Barcelona avui: El DVD tracta diferents aspectes del poble gitano. El fragment entre el minut 3,06 i el 4,30 es refereix explícitament a les persones grans i permet reflexionar a l’entorn de les preguntes següents:

amaro_3.indd 14

05/08/2010 13:29:50


Què en penseu, de la responsabilitat de les persones grans gitanes? Quin és el seu paper dins la família gitana? Totes les cultures tracten igual les persones grans? Com us agradaria que us tractessin de grans? Quines aportacions fa la família gitana pel que fa a la relació amb la gent gran? 3. Posada en comú de les reflexions: Es posen en comú en gran grup les reflexions que hagin sorgit arran de les preguntes i la projecció del DVD. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Fitxa: Gent gran, biblioteques humanes. ⌥ Recursos DVD: Gitanos de Barcelona avui. Consell Municipal del Poble Gitano; Ajuntament de Barcelona. (Disponible als centres de recursos pedagògics.) -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - En el si del poble gitano les persones grans tenen una responsabilitat i un paper de molta rellevància, i a totes les cases hi tenen un lloc privilegiat i reben un tracte preferent. - El tractament de respecte correspon a la família en primera instància i a qualsevol persona gitana que sigui més jove. - Les persones gitanes es tracten entre elles com «cosins» i «cosines» quan tenen una edat similar, i com «oncles» i «ties» quan són més grans. - Les persones de respecte són les que, havent arribat a l’edat adulta i que són o poden ser avis i àvies, han viscut en coherència amb els costums del seu poble. És a dir, que han mantingut les formes amb les persones grans, que han utilitzat el diàleg en les relacions socials i familiars, que han desenvolupat unes relacions solidàries i cooperatives, etc. - Les persones de respecte, que poden ser homes o dones, són les que es criden per mitjançar en els conflictes o els problemes que sorgeixin en el si d’una família o en una comunitat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_3.indd 15

05/08/2010 13:29:51


Alternatives i suggeriments - Fer un debat per mitjançar en un conflicte: creació d’un entorn de diàleg, torns de paraula, criteris a seguir i conclusions. - Realitzar una recerca sobre el paper que té la gent gran en diferents cultures. - Revisar les biografies de gent gran que apareixen a la Borsa de personatges, que és una eina molt útil per exemplificar i donar referents de les persones de respecte del poble gitano, entre les quals destaquen l’Oncle Manel i la María Saavedra. --------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. - Gitanos de Barcelona avui. (DVD) Consell Municipal del Poble Gitano; Ajuntament de Barcelona. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_3.indd 16

05/08/2010 13:29:53


amaro_3.indd 17

05/08/2010 13:29:55


Gent gran, biblioteques humanes

Les persones grans són el referent i la memòria històrica de les persones gitanes. Fins al segle XX no s’havia escrit la història del poble gitano per part dels seus protagonistes. La transmissió dels valors, els costums, les anècdotes o els esdeveniments importants l’han anat fent les persones grans, i així s’han convertit en una biblioteca per a la resta del seu poble.

«Els nostres vells són la font d’informació i formació i de tot; són les nostres universitats.»*

* Traducció de la citació extreta de: Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005.

18

amaro_3.indd 18

1. Després de veure un fragment del vídeo Gitanos de Barcelona avui, responeu les preguntes següents: Què en penseu, de la responsabilitat de les persones grans gitanes? Quin és el seu paper dins la família gitana? Totes les cultures tracten igual les persones grans? Com us agradaria que us tractessin de grans? Quines aportacions fa la família gitana pel que fa a la relació amb la gent gran?

Amaró

05/08/2010 13:29:57


3.3 Descripció de l’activitat: Famílies en xarxa Objectius:

- Analitzar els conceptes de família nuclear i família extensa: xarxa de xarxes, solidaritat familiar. - Analitzar el paper de les noves tecnologies, el programari social i Internet en la comunicació de les famílies gitanes actualment. - Reflexionar sobre les noves formes de diàleg i de comunicació derivades de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Educació en el lleure. - Informàtica.

Edat

14-16 anys.

Durada

Aproximadament 3 hores, més la comunicació entre els nois i noies durant una setmana. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: Es presenta la citació d’una persona gitana respecte a Internet (fitxa «Famílies en xarxa»). Es comença reflexionant a través de preguntes sobre el paper que pot tenir aquest mitjà en les famílies en general i en les gitanes en concret. Després s’introdueix l’activitat (un joc de rol) i s’explica el concepte de família extensa que acostuma a caracteritzar les famílies gitanes: a més de la família nuclear, també s’hi inclouen les ties, els oncles, els cosins i cosines, els avis i àvies, etc. S’organitzen «famílies» dins el grup; la situació ideal és que a cada família hi hagi unes deu o quinze persones, i se’n pot fer una de sola, dues o tres. 2. Pensar i repartir els rols familiars: Es proposa que cada noi i noia agafi el paper d’un membre de la família i que entre tots es reparteixin els papers de pare, mare, fills i filles, ties, oncles, cosins, avis, padrins, madrines (que no necessàriament tenen

amaro_3.indd 20

05/08/2010 13:29:58


vincles sanguinis). Els diferents membres de la família poden viure en un mateix barri o poble, en altres indrets del país, o en altres països d’Europa (per reforçar el caràcter transnacional). 3. Elaborar el guió de la història familiar: Seguidament cada grup ha de pensar una breu història de la família: qui són, d’on vénen, qui viu a cada casa, a què es dediquen, etc. La clau de la història és plantejar una situació en què es promogui la solidaritat entre els membres de la família, per exemple, com reaccionen i es donen suport en cas que un es quedi sense feina, se li mori la parella, o un nen o nena vulgui estudiar i arribar a la Universitat, etc. Cal indicar que normalment tots els membres saben com donar suport a la persona en qüestió tant des del punt de vista econòmic com emocional; per exemple, si necessita suport econòmic solen fer col·lectes solidàries, i si necessita suport emocional tothom n’està molt pendent, la cuiden, hi estan a prop, etc. 4. Joc de rol: Per organitzar aquesta part de l’activitat s’ha de subratllar que el diàleg té una presència molt forta en el poble gitano, i s’ha de posar èmfasi en la importància de la comunicació entre les famílies extenses gitanes per mantenir els seus vincles. La dinàmica de l’activitat durant una setmana consistirà a: Mantenir comunicació diària a través d’Internet entre els diferents membres de les famílies (cosins, cosines, àvies, oncles, tietes, etc.). S’utilitzaran programaris com el Messenger o el correu electrònic. Es poden establir converses d’individu a individu, entre tots els membres de la família, entre unitats familiars que conviuen en un lloc i d’altres que conviuen en un altre, es pot fer una conversa amb tots els membres de la família, etc. 5. I ara pensem com ha anat: Presentació d’un treball de dues parts: Primera part: Reflexió en grup de l’experiència: com s’ha produït la solidaritat entre la família, els temes que han sortit a les converses, els avantatges i les dificultats.

amaro_3.indd 21

05/08/2010 13:30:01


Segona part: Còpia de totes les converses mantingudes (a través del Messenger, correus electrònics, etc.). 6. Posada en comú: Reflexió final i debat en gran grup. -----------------------------------------------------------------------------------------------------⌥ Recursos: Fitxa: Famílies en xarxa. Internet, canó i pantalla. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar és l’organització de la família extensa del poble gitano, que actualment conviu amb diferents models de família. - Cal destacar que una de les aportacions que ha realitzat el poble gitano és la solidaritat en el si de les famílies, i que, en tot cas i siguin com siguin els vincles (de sang o no), el que és important per donar sentit a una unitat familiar és la solidaritat entre els seus membres. - És important destacar el fet que les famílies gitanes utilitzen el diàleg per resoldre els conflictes, i reflexionar sobre les aportacions d’això a altres conceptes de família i a la societat en general. Un altre aspecte clau és la reflexió sobre l’accés de les famílies gitanes a Internet i les possibilitats que dóna per desenvolupar la seva forma d’organització familiar. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - Xarxa Omnia: www.xarxa-omnia.org/home/ (consultada el 21 de juliol de 2010). - Red Conecta: www.redconecta.net (consultada el 21 de juliol de 2010). - Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. - Castells, M. La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, 1997, vol. I, II, III. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_3.indd 22

05/08/2010 13:30:02


amaro_3.indd 23

05/08/2010 13:30:05


Famílies en xarxa

Lectura i reflexió sobre la frase. Responeu les qüestions següents: 1. La comunitat gitana disposa de les mateixes oportunitats que la resta de la societat en l’ús de les TIC? Per què? «A més, tingues en compte que jo sempre dic que Internet és gitano; les persones gitanes no tenim ni territori físic, ni fronteres, ni res, Internet tampoc, Internet és gitano.»

2. Quin és el paper d’Internet en el manteniment dels vincles entre famílies transnacionals?

Joc de rol: Som una família Som una família extensa formada per entre deu i quinze persones, i ens hem de repartir els papers de mare, pare, ties, oncles, fills, filles, cosins, cosines, avis, àvies, madrines, padrins, etc. Hem de descriure cadascun d’aquests personatges: qui és, com és, de què treballa o què estudia, on viu i amb qui. Algun membre de la nostra família necessita el nostre suport; hem de pensar una situació concreta i durant una setmana hem de viure aquesta experiència. La clau es troba en fer palpable la unió i la solidaritat entre tots els membres de la família entorn de la persona en qüestió, per tant, la comunicació mitjançant el Messenger, el correu electrònic, etc., s’ha d’anar registrant. En acabar la setmana s’haurà de posar en comú la situació que s’ha produït, com s’ha establert la comunicació i com s’ha portat a terme la solidaritat dins la família.

24

amaro_3.indd 24

Amaró

05/08/2010 13:30:06


La meva famĂ­lia, una gran famĂ­lia

amaro_3.indd 25

25

05/08/2010 13:30:06


3.4 Descripció de l’activitat: Calculem els beneficis familiars Objectius

- Comprendre les decisions que hi ha al voltant de la gestió d’un negoci. - Ser conscient de la necessitat d’un bon treball en equip en un negoci, com succeeix en molts negocis familiars gitanos. - Aplicar tècniques matemàtiques per garantir els guanys d’un negoci. - Treballar els conceptes de programació lineal, sistema d’inequacions, funcions, valors òptims, derivada (primera i segona), minimitzar i trobar màxims de la funció.

Recomanada per a

- Matemàtiques. - Economia.

Edat

16-18 anys.

Durada

Aproximadament 2 hores (8 hores si es fa el projecte).

-----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix el concepte de família-xarxa al grup, tal com s’expressa a la introducció d’aquest bloc, i es comenta que es treballaran conceptes matemàtics que s’apliquen directament al dia a dia d’un negoci familiar. 2. Exercici matemàtic: Es distribueix la fitxa «Calculem els beneficis familiars». Es treballa per grups la resolució del problema de la distribució dels productes per treure el màxim benefici. 3. Valoració conjunta: Es posen en comú els diferents exercicis que ha fet cada grup. L’activitat finalitza amb un debat obert en què es valora el fet d’utilitzar certs

amaro_3.indd 26

05/08/2010 13:30:07


coneixements matemàtics en el dia a dia de la gestió d’un negoci transnacional com el de l’empresa gitana de l’activitat. (Vegeu l’apartat «Alternatives» per al projecte.) -----------------------------------------------------------------------------------------------------⌥ Recursos Fitxa: Calculem els beneficis familiars. Fitxa: En cas que es vulgui fer un projecte, l’alumnat necessitarà ordinadors amb connexió a Internet, diaris i material per accedir a la informació dels proveïdors. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - El context de treball que es planteja és la gestió que fa una família gitana de la seva empresa familiar. El negoci està organitzat al voltant d’una petita fàbrica de roba, ubicada a Marsella, i tres botigues de venda al públic que es troben repartides a Barcelona, Tolosa i Saragossa. L’activitat està orientada a treballar diversos aspectes d’un model d’economia transnacional dins del marc de la UE. L’objectiu és que els nois i noies desenvolupin estratègies per gestionar aquest tipus de situacions en la vida quotidiana, tot establint connexions directes entre el coneixement matemàtic i les necessitats de la vida real. - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar conjuntament és que aquest tipus de negoci requereix molta organització i planificació. A la vegada, també sobre el fet que les xarxes creades pels diferents membres de la família, en aquest cas gitana, permeten tenir informació sempre disponible que facilita la presa de decisions i garanteix el funcionament del negoci. - Es treballen nocions de programació lineal en la resolució de problemes de màxims, mínims i optimització, l’ús de tècniques matemàtiques com la derivació i el treball amb sistemes d’inequacions, l’aprofundiment en l’aplicació del concepte de funció des del punt de vista algebraic, i la formalització de decisions mitjançant criteris matemàtics. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Els nois i noies poden treballar en un projecte buscant preus reals a Internet o anant al mercat per entrevistar-hi els venedors i conèixer com organitzen realment el seu negoci, entre altres opcions. La informació obtinguda s’ha de presentar de forma sistemàtica i coherent, realitzant els càlculs pertinents i utilitzant pòsters, presentacions en Power Point, etc. S’estableixen comparacions amb la resolució acadèmica

amaro_3.indd 27

05/08/2010 13:30:08


mitjançant sistemes d’inequacions. El projecte implica treballar en grup i utilitzar estratègies per cercar i organitzar informació, a més de processar-la mitjançant tècniques matemàtiques. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - Lemos Castro, L.; Ortega Mongil, M. A.; Flecha García, R.; Giménez Prado, F.; Valls Carol, R.; Escolà Grau, F. J.; Flecha Fernández de Sanmamed, A.; Díez-Palomar, J. Matemáticas. Educación de personas adultas. Barcelona: El Roure, 2002. - Rodríguez Fernández de Ávila, E.; Ayuso de La Calle, M. B.; López Corella, S.; Díez Lozano, A. Matemáticas II. Saragossa: Edelvives, 1991. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_3.indd 28

05/08/2010 13:30:11


amaro_3.indd 29

05/08/2010 13:30:12


Calculem els beneficis familiars

Aquesta activitat consisteix a organitzar la producció d’una empresa familiar amb seus a diferents ciutats de l’Estat espanyol i del sud-est de França. La família Cortés té un negoci de roba, es tracta d’una petita empresa que manufactura peces de roba amb un nom propi, TC-tèxtils Cortés. El que fa és comprar les teles als majoristes, treballar-les en una petita fàbrica familiar instal·lada a Marsella i distribuir-les entre les tres botigues que té la família, repartides a Barcelona, Tolosa i Saragossa. L’Antonio Cortés és el responsable de la distribució de les peces una vegada produïdes a la fàbrica de Marsella. Per fer-ho ha de tenir en compte el preu del transport a cadascuna de les botigues, que varia en funció del quilometratge i de la quantitat. Si omple dues furgonetes li surt més car que si n’envia una de sola. Però si venen tot el gènere els guanys són més grans. També depèn de la qualitat

30

amaro_3.indd 30

Amaró

05/08/2010 13:30:14


del que vol la clientela. Per exemple, a Saragossa es ven menys que a Barcelona, però la clientela de Saragossa generalment s’estima peces més cares, mentre que a Barcelona té més èxit la línia hippy, que és molt més barata. A Tolosa es venen bé gairebé totes les peces, però en menor quantitat que a Barcelona. Les dades que té l’Antonio de l’any passat són les següents: Quantitat de diners procedents de les vendes

Quantitat de diners que ha costat la distribució a cada botiga

Nombre de peces portades a la botiga

Botiga de Tolosa

300.000

1.200

12.000

Botiga de Barcelona

360.000

4.800

24.000

Botiga de Saragossa

150.000

1.500

5.000

Dades corresponents al darrer any. Nota: Cada camió-furgoneta pot portar un màxim de 1.000 peces de roba. Si se sobrepassa aquesta quantitat es necessiten dos camions o fer dos viatges (és el mateix pel que fa a les despeses). Per al càlcul de les despeses de distribució, es calculen 50 € de gasolina per anar de Marsella a Tolosa, 100 € per anar de Marsella a Barcelona, i 150 € per anar de Marsella a Saragossa. S’ha tingut en compte el nombre de viatges i l’anada i tornada del o els camions. A Tolosa el gènere s’ha venut a una mitjana de 25 €; a Barcelona, de 15 €, i a Saragossa, de 30 €.

La meva família, una gran família

amaro_3.indd 31

31

05/08/2010 13:30:14


Llegiu el text, consulteu la taula i responeu les següents preguntes 1. Què li surt més a compte fer aquest any a la família Cortés per minimitzar les despeses i obtenir el màxim benefici? Si fóssiu l’Antonio, quina decisió prendríeu? 2. Les despeses mitjanes per produir una peça de roba a la fàbrica de Marsella, un cop s’han tingut en compte tant el valor de la tela com les despeses de lloguer, llum, telèfon i d’altres, és de 16,5 € la peça. Quin ha estat el guany real de la família Cortés l’any passat? Surt a compte aquest negoci? 3. Després d’analitzar els resultats de l’any anterior, enguany l’Antonio ha decidit que vol reduir el gènere que venen a Barcelona, perquè el preu de la distribució és massa alt i els guanys obtinguts no compensen si augmenta el nombre de vendes a Saragossa. Per això vol que les vendes a Barcelona siguin 3/7 parts del total, que a Saragossa es vengui 1/2 de la producció, i que la resta es vengui a Tolosa. Tot i així, vol organitzar la distribució de manera que la suma dels costos de distribució de cada botiga sigui inferior als 7.500 € d’aquest any. Com ho ha de fer, per complir també la condició anterior? Tingueu en compte que els costos no han de superar mai els beneficis perquè el negoci vagi bé.

32

amaro_3.indd 32

Amaró

05/08/2010 13:30:15


3.5 Descripció de l’activitat: Hi ha més probabilitats de... Objectius

- Comprendre les decisions que hi ha al voltant de la gestió d’un negoci. Ser conscient de la necessitat d’un bon treball en equip en un negoci, com succeeix en molts negocis familiars gitanos. - Treballar els conceptes de mitjana, moda (mesures de tendència central), desviació estàndard i desviació típica (mesures de dispersió), interpretar la informació que ofereixen les diverses mesures de caire estadístic, i utilitzar gràfics per representar dades i visualitzar tendències. Estadística descriptiva.

Recomanada per a

- Matemàtiques. - Economia.

Edat

16-18 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix el concepte de família-xarxa al grup, tal com s’expressa a la introducció d’aquest bloc, i es comenta que es treballaran conceptes matemàtics que s’apliquen directament al dia a dia d’un negoci familiar. Es treballarà a través de la producció, en concret a través dels productes que poden donar més rendibilitat i de la seva mitjana. 2. Exercici matemàtic: Es treballa per grups la resolució del problema de producció. 3. Valoració conjunta: Es posa en comú la valoració de l’alumnat del fet d’utilitzar certs coneixements matemàtics en el dia a dia de la gestió d’un negoci transnacional com el de l’empresa gitana de l’activitat. -----------------------------------------------------------------------------------------------------⌥ Recursos Fitxa: La roba que està de moda...

amaro_3.indd 34

05/08/2010 13:30:16


Internet: En cas que es vulgui fer un projecte, l’alumnat necessitarà ordinadors amb connexió a Internet, diaris i material per accedir a la informació dels proveïdors, i potser visitar un mercat per fer-se una idea de la dinàmica d’un negoci. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - El context de treball que es planteja és la gestió que fa una família gitana de la seva empresa familiar. El negoci està organitzat al voltant d’una petita fàbrica de roba, ubicada a Marsella, i tres botigues de venda al públic que es troben repartides a Barcelona, Tolosa i Saragossa. L’activitat està orientada a treballar diversos aspectes d’un model d’economia transnacional dins del marc de la UE. L’objectiu és que els nois i noies desenvolupin estratègies per gestionar aquest tipus de situacions en la vida quotidiana, tot establint connexions directes entre el coneixement matemàtic i les necessitats de la vida real. - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar conjuntament és que aquest tipus de negoci requereix molta organització i planificació. A la vegada, també sobre el fet que les xarxes creades pels diferents membres de la família, en aquest cas gitana, permeten tenir informació sempre disponible que facilita la presa de decisions i garanteix el funcionament del negoci. - Ús dels elements d’estadística descriptiva per a la presa de decisions en un negoci. Aprenentatge dels conceptes de mesures de tendència central (mitjana, mediana i moda) i les mesures de dispersió (desviació típica, estàndard i variància), i comprensió del seu significat i dels contextos en què es poden fer servir de manera fiable. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Es pot fer una excursió a algun negoci real i que l’administrador/a expliqui als nois i noies com s’organitzen a la realitat els diferents processos relacionats amb cada pregunta. L’objectiu és fer un treball documentat amb notes de camp i entrevistes, per exemple, que expliquin i exemplifiquin cada activitat. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - Lemos Castro, L.; Ortega Mongil, M. A.; Flecha García, R.; Giménez Prado, F.; Valls Carol, R.; Escolà Grau, F. J.; Flecha Fernández De Sanmamed, A.; DíezPalomar, J. Matemáticas. Educación de personas adultas. Barcelona: El Roure, 2002. - Rodríguez Fernández De Ávila, E.; Ayuso De La Calle, M. B.; López Corella, S.; Díez Lozano, A. Matemáticas II. Saragossa: Edelvives, 1991.

amaro_3.indd 35

05/08/2010 13:30:18


La roba que està de moda...

L’Antoni Cortés ha parlat amb els seus cosins, que s’encarreguen de les vendes a cada botiga. Volen contractar informàtics perquè els desenvolupin un programari propi que els permeti gestionar millor la producció, però com que és un servei una mica car i encara no tenen la infraestructura, de moment s’organitzen passant-se la informació per telèfon. L’Antoni necessita saber la quantitat de peces de roba que es venen per tal d’organitzar la producció a la fàbrica. Per això li interessa saber la mitjana i la dispersió dels diferents models de roba que tenen a la venda. La taula següent recull tota la informació que ha obtingut després de parlar amb els seus cosins: Set.

Des.

Vendes durant la temporada 2010, en milers de peces

36

amaro_3.indd 36

Amaró

05/08/2010 13:30:19


Consulteu la taula i responeu les preguntes següents 1. Quines línies de vestits, jerseis, niquis i pantalons creieu que mantindrà l’Antonio? Per què? Quines creieu que traurà? Per què? 2. Quina és la peça més rendible per a la família Cortés? Per què? 3. Quins són els mesos en què hi ha més vendes? I el mes en què n’hi ha menys? A què creieu que es deu? 4. Com organitzaríeu les vacances de les persones que treballen a la fàbrica de Marsella? I les de les persones que treballen a les diferents botigues? Per què?

La meva família, una gran família

amaro_3.indd 37

37

05/08/2010 13:30:21


3.6 Descripció de l’activitat: Com ho combinem? Objectius

Recomanada per a Edat

- Comprendre les decisions que hi ha al voltant de la gestió d’un negoci. Ser conscient de la necessitat d’un bon treball en equip en un negoci, com succeeix en molts negocis familiars gitanos. - Aplicar tècniques matemàtiques per garantir els guanys d’un negoci. - Aprenentatge i aplicació de la combinatòria. Reconeixement de permutacions (amb i sense repetició) i de combinacions. Similituds, diferències i aplicació en situacions reals. - Matemàtiques. 14–16 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix el concepte de família-xarxa al grup, tal com s’expressa a la introducció d’aquest bloc, i es comenta que es treballaran conceptes matemàtics que s’apliquen directament al dia a dia d’un negoci familiar. En concret, es treballarà el concepte de combinatòria amb les diferents possibilitats de combinació de roba que es poden configurar. 2. Exercici matemàtic: Es treballa per grups la resolució del problema de combinatòria de les variants d’estil de moda. 3. Discussió: Es posa en comú la valoració de l’alumnat del fet d’utilitzar certs coneixements matemàtics en el dia a dia de la gestió d’un negoci transnacional com el de l’empresa gitana de l’activitat. -------------------------------------------------------------------------------------------------⌥ Recursos Text: Com ho combinem? Personatge: Juana Martín, dissenyadora.

amaro_3.indd 38

05/08/2010 13:30:21


Internet: En cas que es vulgui fer un projecte, l’alumnat necessitarà ordinadors amb connexió a Internet, diaris i material per accedir a la informació dels proveïdors, i potser visitar un mercat per fer-se una idea de la dinàmica d’un negoci. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - El context de treball que es planteja és la gestió que fa una família gitana de la seva empresa familiar. El negoci està organitzat al voltant d’una petita fàbrica de roba, ubicada a Marsella, i tres botigues de venda al públic que es troben repartides a Barcelona, Tolosa i Saragossa. L’activitat està orientada a treballar diversos aspectes d’un model d’economia transnacional dins del marc de la UE. L’objectiu és que els nois i noies desenvolupin estratègies per gestionar aquest tipus de situacions en la vida quotidiana, tot establint connexions directes entre el coneixement matemàtic i les necessitats de la vida real. - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar conjuntament és que aquest tipus de negoci requereix molta organització i planificació. A la vegada, també sobre el fet que les xarxes creades pels diferents membres de la família, en aquest cas gitana, permeten tenir informació sempre disponible que facilita la presa de decisions i garanteix el funcionament del negoci - Aprenentatge i aplicació de tècniques de combinatòria. Ús de les permutacions (amb i sense repetició) i les combinacions. Diferències i similituds. Quan es fa servir un tipus i quan es fan servir els altres? -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Anar a algun negoci real i esbrinar, a partir de preguntes, quina aplicació fan de la combinatòria. - Incloure l’anàlisi del personatge de Juana Martín, dissenyadora de moda gitana. -----------------------------------------------------------------------------------------------------L Informació - Lemos Castro, L.; Ortega Mongil, M. A.; Flecha García, R.; Giménez Prado, F.; Valls Carol, R.; Escolà Grau, F. J.; Flecha Fernández De Sanmamed, A.; DíezPalomar, J. Matemáticas. Educación de personas adultas. Barcelona: El Roure, 2002. - Rodríguez Fernández De Ávila, E.; Ayuso De La Calle, M. B.; López Corella, S.; Díez Lozano, A. Matemáticas II. Saragossa: Edelvives, 1991. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_3.indd 39

05/08/2010 13:30:23


Com ho combinem?

L’any passat la família Cortés va fabricar una col·lecció de cinc tipus diferents de vestits, de jerseis, de niquis i de pantalons. Les característiques de cada producte són les següents: Vestit Model 1 Vestit Model 2 Vestit Model 3 Vestit Model 4 Vestit Model 5 Jersei Model 1 Jersei Model 2 Jersei Model 3 Jersei Model 4 Jersei Model 5 Niqui Model 1 Niqui Model 2 Niqui Model 3 Niqui Model 4 Niqui Model 5 Pantaló Model 1 Pantaló Model 2 Pantaló Model 3 Pantaló Model 4 Pantaló Model 5

Vestit de temporada amb combinació de vermell i blanc Vestit d’estiu color blanc mat Vestit d’executiva color gris pàl·lid Vestit d’estiu color verd Vestit de temporada color ocre Jersei negre amb franja vermella Jersei taronja Jersei blau cel lluminós Jersei marró Jersei gris amb quadre negre Niqui blau Niqui verd pistatxo Niqui taronja amb franja blava estreta Niqui vermell amb lletres blanques Niqui marró terra Pantaló de pinces gris fosc Pantaló texà de noi Pantaló texà de noia Pantaló blau fosc de vestir Pantaló amb butxaques per fora

1. Si compreu un vestit, un jersei, un niqui i un pantaló, quantes combinacions diferents de roba podeu fer? 2. Si tu i el teu germà teniu la mateixa talla de roba i vau comprar-vos un jersei cadascú, tres niquis i dos pantalons, totes peces diferents, quantes combinacions de roba podeu fer entre els dos? Dibuixa-les. 3. Si haguéssiu de triar només cinc peces diferents, quines us compraríeu? Per què?

40

amaro_3.indd 40

Amaró

05/08/2010 13:30:25


b

4

Amar贸

Les dones gitanes: motor del canvi

amaro_4.indd 1

05/08/2010 13:32:27


Ă­ndex amaro_4.indd 2

05/08/2010 13:32:31


4. Les dones gitanes: motor del canvi

5

4.1 Descripció de l’activitat: L’educació ens fa doblement gitanes

8

4.2 Descripció de l’activitat: 12 Les dones prenen la paraula Fitxa: Les dones prenen la paraula

16

4.3 Descripció de l’activitat: Jo puc ser...? 24 Fitxa: Jo puc ser...?

Les dones gitanes: motor del canvi

amaro_4.indd 3

26

3

05/08/2010 13:32:31


«Tinc vuit fills i vint-i-vuit néts. Parlo en nom de la majoria de gitanes ancianes. Fa anys, ser dona jove i gitana era una doble discriminació. El futur pot ser ben negre o lluminós. Si estem preparades, podem ser metgesses, secretàries, alcaldesses, mossos d’esquadra; podem arribar on vulguem. Si tireu endavant, arribareu lluny, i si no, els vostres fills, i si no els néts. En cas contrari, a la vida, que dóna voltes com una roda, el gitano sempre estarà a la part de sota.» Font: «Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem». El Punt, 8 de juliol de 2005

amaro_4.indd 4

05/08/2010 13:32:32


4. Les dones gitanes: motor del canvi

Durant el segle XX les dones de tot el món van protagonitzar un dels majors canvis socials i històrics en la seva lluita per la superació de les desigualtats de gènere, i aquest canvi ha contribuït sens dubte al progrés de la humanitat. En aquest sentit, les dones gitanes, que són el pilar de la seva cultura, no s’han quedat al marge, i elles són el motor del canvi social del seu poble, tal com diuen, recolzades pels seus companys. El feminisme gitano s’emmarca en la perspectiva del feminisme dialògic, que reconeix la necessitat d’incorporar les veus de les dones que tradicionalment han estat silenciades pel fet de pertànyer a cultures minoritàries o de no tenir un determinat nivell acadèmic. La contribució del feminisme a la societat té molt més ressò quan parteix de la inclusió d’aquestes veus. Les dones gitanes generalment han de superar una triple exclusió: ser dona, pertànyer a una minoria cultural i majoritàriament no tenir estudis acadèmics. Entre les reivindicacions de les dones gitanes, l’accés i la permanència a l’educació és un aspecte prioritari. Aposten per l’accés a l’educació superior per tal de promoure la inclusió social de tots els seus membres, i tenen molt clar que això no els farà perdre la seva identitat, ans al contrari, els permetrà tenir més eines per defensar-la i conviure d’una forma més igualitària amb altres cultures.

Les dones gitanes: motor del canvi

amaro_4.indd 5

5

05/08/2010 13:32:33


El paper transformador de la dona gitana el podem veure tant en l’àmbit local, dins la família, com globalment, a través de les associacions gitanes de dones. En aquest bloc, a partir de les veus de les dones gitanes organitzades, treballarem quines són les demandes, reivindicacions i aportacions que estan realitzant en l’avenç del seu poble i de la societat en general. Considerem important conèixer experiències concretes de col·lectius de dones, així com biografies i històries de la vida de les seves protagonistes. En aquestes activitats és interessant subratllar la interseccionalitat entre gènere, classe i ètnia, tant en les exclusions com en les respostes transformadores que s’aporten. Les activitats que s’emmarquen en aquest bloc són: 4.1 L’educació ens fa doblement gitanes: A partir d’articles de premsa, es tracta el canvi de la dona gitana i es posen exemples de pràctiques concretes de grups i associacions de dones. 4.2 Les dones prenen la paraula: Les dones gitanes ens parlen sobre elles, sobre la transformació, sobre les relacions entre cultures..., el diàleg segueix. A través de les seves frases reflexionarem sobre les contribucions que estan fent a la societat. 4.3 Jo puc ser...?: Es tracta d’una activitat de projecció i autoconeixement, tot i que es fa a partir del coneixement de diferents referents que són dones i gitanes, de l’ús de les biografies de dones gitanes, i del fragment d’una noia que comenta els seus somnis de futur.

6

amaro_4.indd 6

Amaró

05/08/2010 13:32:34


4.1 Descripció de l’activitat: L’educació ens fa doblement gitanes Objectius

- Identificar els estereotips i prejudicis que existeixen

a la societat respecte a la dona gitana. - Conèixer el moviment social que està protagonitzant la dona gitana a l’actualitat. - Analitzar com la dona gitana s’organitza per combatre les situacions d’exclusió. Recomanada per a

- Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

14-16 anys i 16-18 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: Es realitza una introducció explicant que últimament s’està prestant una atenció especial, fins i tot des dels mitjans de comunicació, al moviment social que protagonitza la dona gitana. Es proposa als joves dur a terme una petita recerca, que primer es farà en grups i després es posarà en comú. El tema de la recerca és: dona gitana i canvi social. 2. Organitzar el treball en grups i realitzar els passos següents: Lectura de l’article i comentari: «En el meu entorn era la primera gitana que anava a l’institut», El Punt, 8 de juliol de 2005. Respondre conjuntament les preguntes següents: D Quina és la idea més important de l’article? D Per què la dona gitana vol ara preparar-se més i tenir més estudis? D Coneixeu altres exemples?

amaro_4.indd 8

05/08/2010 13:32:34


Cercar pàgines web d’associacions de dones gitanes: Buscar informació a Internet sobre les associacions de dones gitanes i veure quines activitats realitzen. També es pot proposar buscar informació sobre programes socials i educatius per a dones gitanes, com per exemple el Romí de Granada o la xarxa International Roma Women’s Network. Posada en comú de les conclusions i de la recerca: Es posa tot en comú i es reflexiona entre tots i totes sobre els aspectes següents: D Quines maneres i vies està adoptant la dona gitana per canviar la situació d’exclusió que pateix? D Quin és el grau d’escolarització de la població gitana? D Per què les dones gitanes s’associen en entitats i organitzacions socials? -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Fitxa: Articles del diari: «En el meu entorn era la primera gitana que anava a l’institut». El Punt, 8 de juliol de 2005. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar és el fet que actualment la dona gitana està fent passos històrics per sortir d’una exclusió que ha patit durant centenars d’anys. Aquests passos els està realitzant des de la unió i la solidaritat entre les diferents generacions de dones gitanes i des del diàleg com a instrument de transformació. No li és ni li serà fàcil, en tant que és víctima d’una forta discriminació per dues raons: ser dona i ser gitana. A més, pesen sobre ella segles de discriminació i de poca confiança en la seva capacitat que perduren en l’actualitat. Val a dir que aquesta discriminació i poca confiança que ha hagut de patir la dona gitana, i que actualment intenta trencar, no ha estat protagonitzada pels homes gitanos sinó per tots els homes en general, gitanos i no gitanos, i també per moltes dones que han vist la gitana des d’una perspectiva etnocentrista. Cal dir, doncs, que és normal que la dona gitana hagi buscat els seus propis espais per dur a terme la seva lluita com a dona, ja que el feminisme no sempre ha inclòs en les reivindicacions de les dones les reivindicacions de la dona gitana i les seves opinions. Per això cal veure en

amaro_4.indd 9

05/08/2010 13:32:35


L

amaro_4.indd 10

quin feminisme pot desenvolupar la seva lluita la dona gitana. En tot cas, ha de ser en un feminisme que escolti i reculli la veu de totes les dones, independentment de la seva cultura, edat, nivell acadèmic, etc. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Es pot proposar fer una recerca d’informació sobre les trobades de noies gitanes que organitza l’associació Drom Kotar Mestipen. Què són i què s’hi fa? Una eina per trobar aquesta informació és la pàgina web de l’associació o la mateixa entitat (contactar-hi directament). - L’activitat pot complementar-se amb les històries de la vida i les biografies de les persones gitanes que es presenten a la Borsa de personatges. A partir de les vides d’algunes dones que hi apareixen, els nois i noies tindran exemples del que ha estat la vida de les dones gitanes amb relació a l’educació. Les biografies més adequades per portar a terme aquesta activitat són les de la metgessa Gracia Jiménez Lérida, l’advocada Carmen Santiago Reyes, Iolanda Salazar, la cantaora Montse Cortés o la mediadora intercultural Flora de la Rosa Iglesias, que presenta una reflexió molt interessant. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Associació Gitana de Dones de Catalunya: www.dromkotar.org (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

05/08/2010 13:32:39


amaro_4.indd 11

05/08/2010 13:32:41


4.2 Descripció de l’activitat: Les dones prenen la paraula Objectius

Recomanada per a

- Analitzar com es pot contribuir a combatre l’abandonament i el fracàs escolar des de la creació d’espais de diàleg i de solidaritat. - Trencar els estereotips segons els quals les nenes gitanes no volen estudiar i estan destinades a una única tasca: la llar i el mercat. - Adonar-se del valor de l’educació per a les dones i les nenes gitanes en particular, i pel poble gitano en general. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

12-14 anys i 14-16 anys.

Durada Aproximadament 2:30 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: Es realitza una introducció explicant la influència de les etiquetes i dels estereotips sobre les nenes gitanes. S’explica de forma senzilla i entenedora la guia d’orientació pedagògica del projecte Brudila Calli: Del abandono escolar a la educación como elemento de transformación. Propuestas de cambio para superar el absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes gitanas. El projecte Brudila Calli: Las mujeres gitanas contra la exclusión. Superación del absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes gitanas és un projecte d’R+D+I finançat per l’Instituto de la Mujer dins del Plan Nacional del Ministeri de Treball i Afers Socials. L’objectiu del projecte és analitzar com es pot superar l’absentisme i el fracàs escolar, que és el tema clau per al futur de la dona gitana. Cal destacar que en la recerca hi han participat directament les nenes i les

amaro_4.indd 12

05/08/2010 13:32:42


adolescents gitanes que estan lluitant per superar l’exclusió educativa, l’abandonament i el fracàs escolar que han viscut les seves generacions passades. 2. Debat i reflexió: En gran grup es llegeix i es reflexiona sobre alguns fragments del projecte Brudila Calli. A partir de l’explicació inicial del coordinador de l’activitat i de la lectura i el treball del document Les dones prenen la paraula, es pot reflexionar conjuntament sobre les preguntes que es plantegen al text. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Guia: www.pcb.ub.es/crea/proyectos/Brudila (consultada el 21 de juliol de 2010). Fitxa: Les dones prenen la paraula. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Cal tenir present que la guia Del abandono escolar a la educación como elemento de transformación. Propuestas de cambio para superar el absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes gitanas va dirigida al professorat i als professionals de l’educació. Per tant, se n’han d’escollir els elements que es creguin convenients per obrir el debat i que donin suport al document La veu de la dona gitana. - Tots els documents que es presenten en aquest material permeten al professorat treballar una gran quantitat de temes i, a la vegada, permeten als nois i noies obrir nous camins per conèixer més característiques del poble gitano. Es tracta de materials flexibles que es poden aplicar en els contextos i moments que es considerin més adients. - Es recomana que els debats, sobretot per als joves d’edats compreses entre els dotze i els catorze anys, s’enfoquin més cap a la importància d’anar a l’escola per tenir uns estudis, ja que és una realitat que els és molt més propera que el món laboral. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_4.indd 13

05/08/2010 13:32:43


-

-

-

L -

amaro_4.indd 14

Alternatives i suggeriments Amb aquesta activitat es vol apropar la veu de la dona gitana als joves amb l’objectiu de trencar estereotips i prejudicis. Per aquest motiu, també es pot aprofundir en l’activitat promovent que les noies i dones gitanes que tinguem a prop hi participin i ens expliquin la seva visió de la situació de la dona gitana i del seu futur educatiu. Obrir espais de diàleg on els joves puguin aportar informació sobre la situació actual de la dona gitana i sobre els diversos temes que planteja a través de les seves reivindicacions. Es pot proposar als nois i noies que elaborin l’entrevista que farien a una dona gitana, i que la realitzin si els és possible. Es pot convidar una dona gitana al centre educatiu perquè parli dels temes que hagin suscitat més interès entre els joves, i que els mateixos nois i noies els preparin. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació www.pcb.ub.es/crea/proyectos/Brudila/index.html (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

05/08/2010 13:32:46


amaro_4.indd 15

05/08/2010 13:32:47


Les dones prenen la paraula

1. La veu de la dona gitana Sobre el que pensa la dona gitana de la dona gitana «Y yo creo que nosotras somos el cambio, el motor de cambio de la comunidad gitana. [...] Las mujeres son las que están despertando. [...] el cambio es necesario. »Yo, yo no pienso como mi madre. Ni como mi abuela ni mi bisabuela. Yo ahora te estoy hablando como sé... A ver, estoy creciendo. Estoy creciendo como que sé más. »Ser gitana es un poco más complicado. Pero no por el hecho de ser gitana sino por el hecho de ser mujer, porque si en general las mujeres ya lo tenemos difícil, pues la mujer gitana como que lo tiene un poquito más complicado a la hora de salir fuera del contexto familiar, porque siempre hemos trabajado en el mercado con la familia, trabajando en el mercado con la familia, trabajando en el campo siempre con la familia, y de ahí no hemos salido nunca. »Por ejemplo, es un decir, parece una chorrada, pero es que ha cambiado mucho, ahora cuando nos juntamos tres o cuatro jóvenes y nos vamos a cenar, por decirte algo, es una chorrada, pero es que lo notas, las mujeres mayores alucinan porque antes esto no pasaba y ahora decimos “pues nos vamos a cenar tres o cuatro amigas” [...].

16

amaro_4.indd 16

Amaró

05/08/2010 13:32:58


Preguntes per al debat: 1. Com es veu la dona gitana a si mateixa? 2. Creieu que les dones van canviant a mesura que passen les generacions? Les dones de catorze anys d’ara pensen igual que les seves mares i àvies?

2. La transformació és possible! Entrevistadora: Bueno, entonces, ¿qué cosas han cambiado? Dona gitana: La libertad para la mujer. D.G.: Sí, nos hemos modernizado mucho. D.G.: Antes no opinabas nada y ahora opinas. D.G.: Ahora tenemos derecho a hablar... D.G.: Claro. D. G.: Como antes no, teníamos que esconder la cabeza y lo que diga el marido estaba hecho. Ahora ya no. Las mujeres gitanas estamos luchando, luchando para que se vea nuestra realidad, para que tanto los hombres como las mujeres no gitanos vean de qué somos capaces y cómo lo hacemos. Para que se tengan en cuenta nuestras necesidades, aquello que queremos y cómo lo queremos. Pues yo veo que lo que ha cambiado en la vida de las mujeres es que las mujeres de hoy empezamos a participar en los movimientos sociales y culturales. Que siempre

Les dones gitanes: motor del canvi

amaro_4.indd 17

17

05/08/2010 13:32:59


los han dirigido los hombres. A mi forma de ver, esto es muy importante ya que nuestra meta es la igualdad. Y para eso es necesario que las mujeres gitanas puedan entrar en la universidad.

Preguntes per al debat: 1. Quins canvis diu que està vivint la dona gitana? 2. Coneixeu els drets que han anat aconseguint les dones? Sabeu si la vostra àvia podia divorciar-se, si des de sempre la dona ha pogut votar, o si l’opinió de la dona en una casa sempre ha tingut el mateix valor que la d’un home? Investiga sobre aquest tema.

3. Els valors positius que la comunitat gitana destaca de si mateixa D. G.: Yo creo que vosotros [los no gitanos] habéis perdido cosas que nosotros seguimos conservando, porque el respeto a los mayores también vosotros lo habéis tenido, lo que pasa es que nosotros lo seguimos conservando. [...] La solidaridad entre los gitanos, y sobre todo una cosa muy importante, que al igual sí que nos diferencia de la gente no gitana, sería la importancia de la familia. Le puedes preguntar a catorce mil gitanos y seguramente todos te dirán lo mismo, ¿no? La importancia de la familia para los gitanos es lo primero y lo primordial. La familia es un factor de los más importantes. E.: Si tuvieras que destacar factores positivos de la cultura gitana a los que no desearías renunciar nunca, ¿cuáles serían?

18

amaro_4.indd 18

Amaró

05/08/2010 13:33:00


D. G.: La fraternidad, el calor familiar, la hospitalidad, la fortaleza; no te dejan en la estacada.

Preguntes per al debat: 1. Què en penseu, dels valors de la cultura gitana? 2. Què pot aprendre tota la societat de la cultura gitana?

4. Sobre la relació entre cultures... D. G.: Es que creo que, a ver, si tú en clase tienes a diez niños gitanos, pues ¿por qué no enseñarles a todos la cultura de ellos? Porque, oye, conocemos la de China, la de no sé qué, la de..., y en cambio, la de los gitanos, no. Entonces, si se conociera más la cultura, se sabría más, se hablaría sabiendo y no habría los problemas que hay, porque, claro, todos catalogan igual, no dejan, o sea, no dejan expresarse por ejemplo al niño como es. A mí me gustaría que cuando miremos a alguna persona sea para ver qué es lo que nos dice de bueno esta persona. Que se pregunten el por qué de las cosas que pasan. Por qué tenemos tantos hijos, hijas, por qué no accedemos al mercado laboral con las mismas posibilidades que el resto de las mujeres o por qué no vamos a la universidad... Las mujeres que han tenido la suerte de estudiar tienen que saber mirar de otra manera, no desde eso que ellas son, sino para ver qué diferencias hay, y cuáles son culturales y cuáles desigualdades. E.: ¿Tú crees que la relación entre mujeres que no sean sólo gitanas sino gitanas, no gitanas marroquíes..., eso es positivo o negativo?

Les dones gitanes: motor del canvi

amaro_4.indd 19

19

05/08/2010 13:33:00


D. G.: Eso es positivo ¿por qué? Somos mujeres, no importa la raza. Hay cosas que aunque no seamos ni gitanas, ni payas..., hay cosas que tenemos en común.

Preguntes per al debat: 1. Com veuen les persones gitanes la relació entre cultures? 2. Què creieu que vol dir la frase «Las mujeres que han tenido la suerte de poder estudiar tienen que saber mirar de otra manera, no desde eso que ellas son, sino para ver qué diferencias hay, y cuáles son culturales y cuáles desigualdades»?

5. Sobre el desig de les mares que les seves filles i fills estudi ïn... D. G.: Y a mí me dicen, «¿y cómo fue usted que pensó en meter a sus niñas allí en el colegio?» Pues mira, decidí. Yo pensaba «¿estas niñas que van a ser unas analfabetas como yo?» Todo el día con un bulto de telas como un perro, casa por casa. Pues si ellas pueden ser algo, pues que no sean como yo. ¡Vamos a variar la vida! E.: ¿Animas a tus hijos a que estudien? D. G.: Sí, porque lo considero fundamental. Dentro de cien años, lo que tengo muy claro es que me encantaría, me encantaría, que hubiera médicos gitanos, abogados gitanos, ¡que ya los hay! Pero que eso, que los niños fueran al cole, o sea, sin perder lo que somos pero teniendo lo que tenéis todos.

20

amaro_4.indd 20

Amaró

05/08/2010 13:33:00


Que tengan sus derechos, porque ahora mismo nosotros vamos a Barcelona y somos muy marginadas. Ni lo imaginas, sólo por el hecho de ser gitanas y, mmm..., no saber mucho leer o no saber mucho escribir [da una palmada], estás marginada. Y te ve cualquier persona y dice «mira, gitana ¡bah! Inculta». No sabes nada. Ya, ya sin hablar contigo; o te metes en el metro y lo primero que hacen: retirarse el bolso... Queremos educarnos igual que todas las personas. Que nuestras niñas vayan a la escuela. Pero a una escuela bien. Que sepa dar el máximo para todas las niñas y para todos los niños.

Preguntes per al debat: 1. Per què penseu que les dones gitanes tenen aquest desig tan gran que les seves filles i fills estudiïn? 2. Quines persones tenen més possibilitats de tenir una vida millor? Per exemple, de caixera del supermercat, qui en pot fer? Una persona amb estudis o sense estudis? I de metge? 3. Què creieu que vol dir la mare gitana quan diu que vol que les seves filles vagin a una «escuela bien, que sepa dar el máximo para todas las niñas y todos los niños»?

6. Sobre el futur de les nenes i els nens gitanos... D. G.: Mi profesora de octavo le dijo a mi padre que, o sea, mi padre le dijo que quería hacer BUP y ella le dijo que no, que no hiciera BUP porque «va a perder el tiempo y el dinero».

Les dones gitanes: motor del canvi

amaro_4.indd 21

21

05/08/2010 13:33:01


En el instituto yo me sentía como que tenía ahí una responsabilidad. A mí me cogieron cuatro profesores y me dijeron que era importante que estudiase «porque tú eres gitana». [...] A lo mejor me metían caña, pero era una caña más de decir: (R5), «estés al tanto que no eres sólo tú, sino que es importante que...», yo recuerdo que me decían eso. Luego me he encontrado a ese profesor y le ha hecho mucha ilusión saber que he ido a la universidad... Yo creo que hay gente muy maja. Hemos venido a pedir educación para nuestros hijos; queremos que tengan una educación sin guetos, porque lo que se juega es que puedan ser abogados o médicos o políticos en vez de chatarreros. Es necesario apostar por la educación, pues será una apuesta ganada [...], un medio de combatir la exclusión y la marginación.

Preguntes per al debat: 1. En el cas de la primera frase, si la noia volia estudiar BUP, creieu que la mestra va fer bé de desaconsellar-l’hi? Per què creieu que l’hi va desaconsellar? 2. Què creieu que és millor, animar les persones a seguir estudiant o no fer-ho? 3. Quina creuen les dones gitanes que és la millor manera de combatre l’exclusió?

22

amaro_4.indd 22

Amaró

05/08/2010 13:33:02


4.3 Descripció de l’activitat: Jo puc ser...? Objectius

- Conèixer diferents models de vida de dones gitanes. - Trencar els estereotips que pugui haver-hi sobre la situació professional i les expectatives de les dones gitanes. - Analitzar com des d’espais de diàleg i de solidaritat es pot contribuir a transformar la situació d’exclusió de les dones gitanes. - Donar a conèixer les diferents possibilitats de futur que es presenten per a les dones gitanes des de les seves pròpies veus.

Recomanada per a

- Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

12-14 anys i 14-16 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació: Projecció de la presentació en Power Point de les biografies de diferents dones gitanes per familiaritzar-se i apropar-se més a les seves experiències. 2. Lectura individual de l’article: «Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem» (El Punt, 8 de juliol de 2005). 3. Respondre la pregunta: Els nois i noies, amb el document de treball «Jo puc ser...?», poden respondre la pregunta proposada de manera individual. Després es poden posar totes en comú, ja sigui en petit o gran grup. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_4.indd 24

05/08/2010 13:33:02


⌥ Recursos

L

Donesgitanes.ppt: (Arxiu en Power Point de biografies de dones gitanes. Article: Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem (El Punt, 8 juliol de 2005). Fitxa: Jo puc ser...? -------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - L’aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar amb el grup és el trencament de l’estereotip sobre la dona gitana; veure conjuntament que està sent el motor del canvi social, no només en la seva pròpia comunitat sinó també en la societat, i visibilitzar totes les possibilitats de futur que està tenint gràcies al seu treball i els seus somnis. - Es recomana que els debats, sobretot per als joves d’edats compreses entre els dotze i els catorze anys, s’enfoquin més cap a la importància d’anar a l’escola per tenir uns estudis, ja que és una realitat que els és molt més propera que el món laboral. -------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Realitzar una biografia en profunditat d’una dona gitana, famosa o no, per exposar-la després a l’aula. Es pot partir de les biografies de la Borsa de personatges, en què es donen exemples de diferents vides de dones que han pogut arribar on han volgut. Se suggereixen les biografies de la metgessa Gracia Jiménez Lérida o de la ballarina de projecció internacional Carmen Amaya. - Relacionar les noves professions de futur que reivindiquen les veus de les dones gitanes amb l’activitat de les demandes de la societat actual del bloc 5: Treballar per viure. -------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem. El Punt, 8 de juliol de 2005. --------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_4.indd 25

05/08/2010 13:33:05


Jo puc ser...?

Llegiu el text i responeu les preguntes 1. Projecció de l’arxiu en Power Point: Biografies de dones gitanes. 2. Lectura del fragment de l’article següent: «Podem ser metgesses, secretàries; podem arribar on vulguem» (El Punt, 8 de juliol de 2005). Un cop llegit, comenteu entre vosaltres les paraules de la Sulamita.

26

amaro_4.indd 26

Amaró

05/08/2010 13:33:09


amaro_4.indd 28

05/08/2010 13:33:10


b

5

Amar贸

Treballar per viure

amaro_5.indd 1

05/08/2010 13:35:27


Ă­ndex amaro_5.indd 2

05/08/2010 13:35:29


5. Treballar per viure

5

5.1 Descripció de l’activitat: Què ens demana la societat actual?

8

Fitxa: Què ens demana la societat actual?

10

5.2 Descripció de l’activitat: Hi ha un munt 14 de camins per triar Fitxa: Mapes i xifres: Hi ha un munt de camins per triar

18

5.3 Descripció de l’activitat: La cistelleria, 20 artesans d’un temps Fitxa: El vímet Fitxa: La cistelleria, artesans d’un temps

Treballar per viure

amaro_5.indd 3

22 23

3

05/08/2010 13:35:30


amaro_5.indd 4

05/08/2010 13:35:31


5. Treballar per viure

El pas de la societat industrial a la societat de la informació ha suposat canvis en tots els àmbits de la societat. Si en la societat industrial els productes eren la base de l’economia, en la societat de la informació el pes de l’economia es basa en la informació mateixa i el coneixement. I aquest fet, juntament amb la incorporació progressiva de les TIC i d’Internet a tots els àmbits de la societat, també ha comportat canvis en el mercat laboral. En aquest bloc, d’una banda, treballarem quines són les habilitats que més es demanen al mercat laboral en la societat de la informació i, de l’altra, identificarem com les han adquirit els membres del poble gitano al llarg de la seva història passada i present. En aquest sentit, tractarem transversalment un dels prejudicis més estesos a la societat: que les persones gitanes no són persones treballadores, i per això se’ls sol relacionar amb feines marginals o delictives. Com que aquest prejudici dista molt de la realitat, a continuació mostrarem les habilitats que han desenvolupat els membres del poble gitano que s’adeqüen a les demandes de la societat de la informació dels quals tenim l’oportunitat d’aprendre. Dins d’aquest bloc temàtic treballarem les habilitats generals que es necessiten al mercat laboral i hi reflexionarem. A més, promourem la reflexió entorn dels perfils

Treballar per viure

amaro_5.indd 5

5

05/08/2010 13:35:32


professionals que tant les noies com els nois volen escollir en un futur, agafant com a referents persones gitanes que estiguin exercint actualment aquestes professions. Les activitats que formen part d’aquest bloc són: 5.1 Què em demana la societat actual?: Els nois i les noies trobaran algunes de les habilitats més preuades als actuals mercats laborals, i aprendran a identificar-les a partir de les cites de persones gitanes. 5.2 Hi ha un munt de camins per triar: Un ampli ventall de personatges del poble gitano, que podem presentar en Power Point o en un altre format, introdueixen aquesta activitat de motivació i orientació sobre el futur acadèmic i laborals dels joves. 5.3 La cistelleria, artesans d’un temps: A través de la història de la cistelleria i de la realització d’un objecte de vímet, es presenta un dels oficis tradicionals del poble gitano que ha passat a formar part del seu patrimoni cultural.

6

amaro_5.indd 6

Amaró

05/08/2010 13:35:33


5.1 Descripció de l’activitat: Què ens demana la societat actual? Objectius

- Conèixer les habilitats laborals que es demanen actualment a la nostra societat. - Superar els prejudicis sobre les feines que desenvolupen els membres del poble gitano. - Aprofundir en les habilitats laborals que ja es tenen i en el seu procés d’adquisició.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

16-18 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció i relació: Es realitza un breu resum de la societat de la informació i es presenten cinc de les habilitats que actualment es demanen en els criteris de selecció del mercat laboral, encara que se n’hi poden afegir més si es creu convenient. Es presenten els conceptes i les definicions per separat, de manera que els nois i noies facin un exercici de relació, i després es posa en comú. 2. Identifica: Un cop s’ha relacionat i entès cada concepte, es presenten frases de persones gitanes que exposin alguna d’aquestes habilitats laborals. Els nois i noies han de saber identificar-les en les frases i relacionar-les amb les habilitats que s’han descrit anteriorment.

amaro_5.indd 8

05/08/2010 13:35:33


L

3. Reflexiona i comparteix: L’última part de l’activitat consisteix a respondre individualment les qüestions plantejades (quinze o vint minuts) i posar en comú les respostes. En funció del nombre de persones es pot fer en gran o petit grup. En petits grups els nois i noies han de consensuar l’ordre d’importància de les habilitats que han treballat a través de l’argumentació. Per exemple, es pot posar com a condició que no es pugui votar i que s’hagi d’arribar a un consens sense que s’imposi la majoria. Quan s’hagi consensuat l’ordre del grup es pot elaborar un mural, una presentació en Power Point, etc., i exposar-la a tot el grup. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Fitxa: Què ens demana la societat actual? Material: Paper, retoladors, cartró, ordinadors, canó i pantalla. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Cal situar els nois i noies en el context actual de la societat de la informació i en les habilitats que s’exposen perquè puguin reflexionar-hi. Una de les aportacions clau en la reflexió conjunta és comentar que les persones podem adquirir habilitats de diferents maneres, però que de moment no es reconeixen socialment totes les vies, sinó només les que tenen una acreditació acadèmica. Per això una de les reivindicacions del poble gitano és justament l’acreditació de l’experiència com una via de reconeixement de les seves habilitats perquè es tingui en compte en la inclusió laboral. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Análisis europeo de los componentes exclusores y transformadores en la inclusión laboral del pueblo gitano. Informe dins del projecte Workaló: The creation of New occupational patterns for cultural minorities. RTD. FP5. DG XII. Improving the Socio-economic Knowledge Base. Disponible a: http://www.neskes.net/workalo/ (consultada el 21 de juliol de 2010) - Institut Català de les Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya: www10. gencat.net/gencat/AppJava/cat/sac/organisme_fitxa.jsp?codi=13864 (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_5.indd 9

05/08/2010 13:35:36


Què ens demana la societat actual?

1. Relaciona els conceptes següents amb les definicions corresponents:

Capacitat de treball en equip i organització

Habilitat de compaginar horaris flexibles i executar tasques polivalents.

Flexibilitat

Disposició contínua a realitzar processos d’aprenentatge i incorporar-los a la tasca diària.

Autoaprenentatge al llarg de la vida

Disposició i habilitat per comunicar-se amb els altres amb un tracte adient, amb atenció, empatia i amb la voluntat d’arribar a un acord.

Dinamització i iniciativa

Habilitat d’incrementar el dinamisme d’una acció concreta. Disposició i habilitat per prendre decisions sobre propostes o accions en cas que vagin en la línia de millorar el procés, el producte o el servei.

Diàleg i consens

Disposició i habilitat per crear les condicions d’utilització adequades dels recursos humans i/o dels materials existents, amb l’objectiu de dur a terme les tasques amb el màxim d’eficàcia i eficiència. Disposició i habilitat per col·laborar de manera coordinada en la tasca realitzada conjuntament per un equip de persones per assolir un objectiu marcat.

10

amaro_5.indd 10

Amaró

05/08/2010 13:35:37


2. Com desenvolupem les nostres habilitats? A l’escola, a la vida. Les habilitats que es demanen actualment les podem adquirir de diverses maneres, per exemple, podem aprendre a exercir-les i millorar-les a l’escola. Però aquesta no és l’única via possible. Les capacitats que hem comentat al punt anterior també es poden adquirir a través de la pròpia experiència a la vida. Dins d’aquesta via, l’Institut Català de Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya està desenvolupant processos d’acreditació de l’experiència per dotar de prestigi social i laboral els aprenentatges que s’han adquirit per la via no formal, és a dir, que no s’han generat a l’escola sinó en l’experiència. Aquest tipus de polítiques són molt necessàries per reduir les desigualtats socials, perquè d’aquesta manera, si es reconeix aquest tipus d’aprenentatges, a moltes més persones gitanes que no han pogut acabar els estudis se’ls reconeixeran els aprenentatges que han adquirit a través de l’experiència i tindran moltes més possibilitats de treballar en altres àmbits. En aquest apartat et proposem identificar quines habilitats han adquirit els testimonis de la població gitana següents, a partir de llegir les seves frases:

«He treballat en diferents feines: d’encofrador, de servei de la neteja, de pulidor, de tot, a l’hostaleria, de cap de manteniment, atenent la barra d’un bar, servint menjar, etc.» Habilitat:

Treballar per viure

amaro_5.indd 11

11

05/08/2010 13:35:38


«És molt important comprovar com parla a les persones, si realment té un tracte humà; i si és així, que és el més important perquè no treballaràs amb màquines sinó amb persones, doncs pots oferir-li la feina. Per a nosaltres és molt important el treball en equip i el tracte humà.» Habilitat: «A través de les feines que hem anat desenvolupant i la forma d’organitzar-nos, hem après a portar uns horaris bastant flexibles entre la feina i la vida més personal, i la xarxa familiar que tenim també ens ha donat la seguretat de poder compartir la responsabilitat de la cura dels nens i les nenes d’una forma col·lectiva.» Habilitat:

«La capacitat d’aprendre d’un gitano és més ràpida... Només has de veure què fan els nens i les nenes amb la música.» Habilitat: «Som grans comunicadors i comunicadores, llavors, la comunicació entra una mica en la capacitat de transmetre. Comuniquem amb molta vivència, i jo crec que això, per exemple en la docència, és molt important.» Habilitat:

12

amaro_5.indd 12

Amaró

05/08/2010 13:35:39


«El tema dels conflictes dins del poble gitano s’arregla a partir de l‘entesa, perquè van les persones grans, parlen, es reuneixen amb les parts, acorden coses..., l’acord és sempre en el poble gitano. En la mediació..., hi entenem molt, de mediació, en qualsevol conflicte, des d’una guerra fins a un conflicte familiar.» Habilitat:

3. Treball sobre les pròpies habilitats 3.1 Puntueu de l’1 al 5 les habilitats que hem comentat segons l’ordre d’importància que considereu oportú. Per compartir en grup. a. Quin ordre heu posat? Argumenteu-ho. b. Quines habilitats creieu que teniu? c. Quines habilitats creieu que hauríeu de desenvolupar més? d. Amb quina frase us sentiu més identificats? Per què? 3.2 Compartiu en grup: Ara, amb l’ordre que hàgiu triat personalment, poseu-vos en grups i establiu un únic ordre d’habilitats entre tot el grup. Heu de posar-vos d’acord mitjançant l’argumentació i el consens. 3.3 Posada en comú: Quan ja hàgiu pres la vostra decisió, la podeu exposar a tot el grup amb un mural, una presentació en Power Point, o utilitzant imatges o dibuixos, així podrem veure el que heu acordat.

Treballar per viure

amaro_5.indd 13

13

05/08/2010 13:35:40


5.2 Descripció de l’activitat: Hi ha un munt de camins per triar Objectius

- Conèixer la realitat actual de les diferents professions que estan exercint els membres del poble gitano. - Veure que certes capacitats que tradicionalment ha desenvolupat la població gitana són necessàries en la societat de la informació actual i se sol·liciten en els diferents perfils professionals. - Reflexionar sobre quin tipus de perfil professional es vol desenvolupar l’alumnat.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

14-18 anys.

Durada Aproximadament 2:30 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix l’activitat exposant les professions que tradicionalment han desenvolupat els membres de la població gitana, i explicant que arran de la seva experiència de vida i com a poble han desenvolupat habilitats idònies per a la societat actual. D’altra banda, es tracta de veure que avui dia cada vegada podem trobar més persones gitanes en professions amb prestigi social a les quals abans mai no haguessin pogut arribar. Per últim, es demana als nois i noies que diguin amb quin perfil s’identifiquen més professionalment i, en tot cas, en quin pensen per exercir en el futur.

amaro_5.indd 14

05/08/2010 13:35:41


2. Projecció de l’arxiu en Power Point amb els personatges: Es projecten els diferents perfils professionals —molt diversos— de les persones de la Borsa de personatges, i a la vegada s’explica que certes habilitats necessàries per a la professió corresponent han estat adquirides per la població gitana. 3. Agrupament per afinitats i recerca d’informació: En acabar la projecció els nois i noies s’agrupen segons la seva identificació amb el projecte. En equip, duen a terme una recerca d’informació sobre el perfil professional que han triat, seguint la pauta següent: D Quina carrera garanteix aquest perfil professional? D Quins organismes internacionals treballen aquest camp? D Quina funció social té aquesta professió? D És un perfil tradicional o fruit de la societat de la informació? D En quin àmbit específic t’agradaria treballar? -----------------------------------------------------------------------------------------------------Text: Hi ha un munt de camins per triar. Recursos Professions.ppt: Arxiu en Power Point de diferents professions presentades per les persones gitanes de la Borsa de personatges. Espai: Si és possible, és recomanable disposar de més d’una aula perquè els diferents grups tinguin espai per reunir-se. (Paper, bolígrafs, ordinador, canó, pantalla.) -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un dels aspectes clau d’aquesta activitat és superar el prejudici que hi ha sobre la població gitana i la seva vinculació estereotipada a feines marginals. Amb aquesta activitat es dignifica la visió de les professions que tradicionalment ha exercit el poble gitano (cistelleria de vímet, antiguitats, venda ambulant, ferralla), i es presenten persones gitanes que exerceixen professions amb prestigi social (una advocada, una metgessa, un enginyer, un periodista, etc.). - D’altra banda, és important que tant les noies com els nois comencin a reflexionar sobre quina professió volen exercir i s’identifiquin amb una de les que s’hagi mostrat. La identificació amb una persona gitana reforça els sentiments de vinculació i també facilita la superació de prejudicis.

amaro_5.indd 15

05/08/2010 13:35:43


-

-

L -

amaro_5.indd 16

--------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments Es pot vincular a altres activitats, com per exemple conèixer més els perfils professionals tradicionals mitjançant l’organització d’un taller de cistells, d’una excursió a un mercat per entrevistar-se amb les persones gitanes responsables (establir el contacte a través d’alguna associació gitana), o portant persones que han treballat les antiguitats perquè expliquin el seu ofici o imparteixin un taller. Un altre suggeriment és realitzar una investigació exhaustiva conjunta sobre les professions que actualment exerceixen els membres del poble gitano, consultant fonts de referència com la Fundación Secretariado Gitano i l’ERRC (European Rom Rights Center), entre d’altres. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació ERCC: www.errc.org (consultada el 21 de juliol de 2010). Fundación Secretariado Gitano: www.gitanos.org (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

05/08/2010 13:35:45


amaro_5.indd 17

05/08/2010 13:35:47


Mapes i xifres: Hi ha un munt de camins per triar

1. Llegiu el text Hi ha un munt de camins per triar... i un munt de prejudicis per superar.

Un dels prejudicis més extesos sobre el poble gitano és pensar que només exerceix ocupacions vinculades amb situacions marginals o fins i tot delictives. Aquest prejudici ha fet molt de mal a la població gitana, perquè és una de les pitjors imatges creades falsament i injustament, i que ha impedit que molts dels seus membres poguessin optar per professions més reconegudes. En aquest sentit, a l’activitat veurem que els membres del poble gitano han desenvolupat professions tradicionals relacionades amb l’artesania i la venda, com per exemple la cistelleria, la professió d’antiquari/ària, la venda ambulant o la música. Però d’altra banda també veurem que les persones gitanes ocupen llocs de treball de prestigi social, i que cada vegada més les diferents generacions gitanes volen accedir a les professions actuals sense perdre la seva identitat gitana. Gràcies a la lluita col·lectiva de molts moviments socials, avui dia podem trobar persones gitanes estudiant, per exemple, a la Universitat de Harvard, exercint de mestres, de metges, d’enginyers de la NASA, de músics de renom, d’advocats, etc., encara que com diuen moltes i molts queda molt de camí perquè aquesta fita sigui assequible per a la majoria del poble gitano. Encara queda molta exclusió per superar, però ja s’estan fent els primers passos.

18

amaro_5.indd 18

Amaró

05/08/2010 13:35:47


2. Projecció de la presentació en Power Point sobre les diferents professions (Professions.ppt) Fixeu-vos bé en quina de les professions us agradaria exercir en un futur, i després de veure tota la presentació agrupeu-vos per professions. 3. Busquem informació Un cop agrupats per professions, responeu les preguntes següents: D Quina carrera assegura aquest perfil professional? D Quina funció social té aquesta professió? D És un perfil tradicional o fruit de la societat de la informació? D En quin àmbit específic us agradaria treballar? D Per què heu escollit aquesta carrera?

Quan hàgiu contestat les preguntes heu de posar-vos d’acord per preparar la presentació del contingut que heu parlat al grup gran. Podeu fer una presentació en Power Point, una exposició oral o una representació teatral.

Treballar per viure

amaro_5.indd 19

19

05/08/2010 13:35:48


5.3 Descripció de l’activitat: La cistelleria, artesans d’un temps Objectius

- Conèixer l’ofici de la cistelleria com a activitat tradicional del poble gitano. - Confeccionar un cistell de vímet.

Recomanada per a

- Expressió plàstica. - Educació en el lleure.

Edat

12-14 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix l’activitat amb una explicació breu sobre què és el vímet, d’on prové, perquè s’ha utilitzat, etc. Pot ser d’ajuda la fitxa informativa per al professorat. 2. Lectura del text: Per introduir l’origen de la cistelleria es fa una lectura conjunta del text que introdueix el taller i la dóna a conèixer com un ofici tradicional del poble gitano. 3. Taller de vímet: Cada noi i noia ha d’agafar les branques de vímet necessàries per confeccionar la base del cistell, i progressivament ha d’anar afegint totes les que calgui per acabar de donar la forma que triïn lliurement els diferents membres del grup. --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Cal introduir el tema dels oficis tradicionals del poble gitano amb l’objectivitat que requereix i evitar plantejar-lo de manera estereotipada o amb prejudicis. Es pot aprofitar per valorar positivament l’ofici de la cistelleria, ja que ha donat lloc a una sèrie de productes mobiliaris i de decoració de molta qualitat estètica. Tal com s’indica, l’ofici de la cistelleria forma part de la tradició del poble gitano, però això no

amaro_5.indd 20

05/08/2010 13:35:49


L

significa que formi part de les perspectives laborals de les persones gitanes en la societat de la informació. - És recomanable organitzar l’espai en petits grups, amb una galleda d’aigua per a cadascun. -------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Sobre la història del vímet: www.anjub.net/hemeroteca/quadern/1/1.html (consultada el 7 de juliol de 2006). - Gamella Mora, J. F. Oficios gitanos tradicionales en Andalucía (1837-1959). Gitanos, pensamiento y cultura, núm. 32-33, 2005-2006. --------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_5.indd 21

05/08/2010 13:35:50


El vímet

El vímet és la branca prima, llarga i flexible d’una vimetera, que és un arbre caducifoli de la família dels salzes (a causa de l’explotació del vímet ara es tracta més aviat d’un arbust). Creix en valls i torrents a la vora de corrents d’aigua.

Fulles i branques de vimetera, d’on s’extreu el vímet.

És una matèria primera usada per a la fabricació artesanal de cistells i mobles. La matèria primera es pot transformar en vímet blanc, per al qual s’han de triar les branques més rectes, fines i sense brots. Cal replantar-lo i, si es rega bé, rebrota a la primavera. Quan la branca brota genera una saba que separa la pell del vegetal del cos, i aquest és el bon moment per pelar el vímet. Per fer-ho es frega la branca amb un estri de ferro en forma de V. El vímet pelat queda de color blanc, i per treballar-lo es deixa en remull. El vímet verd o negre és l’estat natural del vímet. El vímet negre, de fet, es treballa amb la pell.

22

amaro_5.indd 22

Amaró

05/08/2010 13:35:52


La cistelleria, artesans d’un temps

1. Sabeu d’on ve la cistelleria?

La cistelleria ha estat un dels símbols dels oficis tradicionals del poble gitano. A més, és un coneixement pràctic que les persones gitanes han treballat a la perfecció i que han transmès de generació en generació en moltes de les seves varietats. Gràcies a les persones grans, que tenen tot aquest bagatge de coneixement i l’han transmès a les noves generacions, el poble gitano conserva avui el seu patrimoni cultural. Aquest ofici ha passat a formar part del patrimoni cultural perquè, com podem veure en la nombrosa presència de professionals gitanos a la societat actual, pràcticament ningú no s’hi dedica professionalment. Les tècniques de la cistelleria es donaven en totes les seves varietats, com el vímet, la canya o l’espart. En Manel, un mestre gitano de quaranta-set anys, recorda: «Els meus pares es dedicaven al tema de la cistelleria, del vímet i..., canastres, de canya..., anaven venent-los per tot arreu..., elaboraven una gran quantitat de coses, sobretot, quasi sempre sota comanda... Feien de tot: cistelles, canastres, cosidors..., feien butaques, llums..., no sé, miralls, tot de vímet...» En Manel recorda bé aquest ofici i com ha anat desapareixent sota el pes de la industrialització i la competència exterior. Però encara hi ha moltes persones gitanes capaces de fer cistells i canastres, i això és fonamental per mantenir aquesta memòria, aquest saber mil·lenari, i és crucial per a la identitat de molts gitanos i gitanes. Així doncs, ens podem animar a fer un cistell de vímet petit o gran i posar en marxa una de les grans artesanies que ha portat el poble gitano fins als nostres dies!

Treballar per viure

amaro_5.indd 23

23

05/08/2010 13:35:53


amaro_5.indd 24

05/08/2010 13:35:54


b

6

Amar贸

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 1

10/08/2010 18:12:14


Ă­ndex amaro_6.indd 2

10/08/2010 18:12:40


6. Apleguem-nos i avancem

5

6.1 Descripció de l’activitat: El moviment associatiu gitano a Catalunya

8

Fitxa: El moviment associatiu gitano a Catalunya Fitxa: On situeu el moviment associatiu?

12 14

6.2 Descripció de l’activitat: Joves gitanos 16 en moviment Fitxa: La Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya

18

6.3 Descripció de l’activitat: Fem un congrés! 22 Fitxa: Fem un congrés!

24

6.4 Descripció de l’activitat: Participem i xerrem 28 Fitxa: Manual d’estil de periodisme

32

6.5 Descripció de l’activitat: Com ho resolem? 44 Fitxa: Com ho resolem?

Fitxa: La sortida real

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 3

48 50

3

10/08/2010 18:12:41


amaro_6.indd 4

10/08/2010 18:12:42


1. Apleguem-nos i avancem

La imatge social del poble gitano el relaciona amb la marginació, la pobresa i l’exclusió, i no té en compte la participació social, el treball associatiu en xarxa ni la implicació de les persones gitanes en la resolució dels seus problemes o en la promoció de la seva cultura. No obstant això, la participació gitana a la societat, i sobretot el moviment associatiu gitano, és molt important. Segons l’Estudi sobre la població gitana a Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2005), la majoria de persones gitanes que participen en entitats i organitzacions de la societat civil ho fan en associacions gitanes, seguides de les que ho fan en AMPA i en associacions de veïns. L’estudi també aporta consideracions importants sobre els motius que dificulten que hi hagi una major participació en altres tipus d’entitats: bàsicament, l’explicació es troba en els prejudicis de la societat majoritària envers la població gitana, les condicions socials (com el nivell educatiu baix o la precarietat laboral), i la poca representació gitana en el teixit associatiu. Així, la confiança en les seves aportacions i el diàleg igualitari apareixen com a vies per afavorir la participació en organitzacions no gitanes. En les activitats d’aquest bloc ens centrem en el coneixement de l’associacionisme gitano i, amb aquest, en la capacitat i la voluntat del poble gitano de promocionar-se i intervenir igualitàriament en el conjunt de la societat. L’organització en xarxa que Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 5

5

10/08/2010 18:12:43


caracteritza l’estructura familiar i relacional de la cultura gitana, juntament amb el bagatge de transnacionalitat d’aquest poble, representen una aportació especialment interessant per a la societat de la informació i per al tipus d’organització de la societat civil del segle XXI. Aquest bloc pretén enfortir la dimensió transformadora i la idea de canvi i promoció davant el prejudici d’immobilisme que sovint s’associa a la cultura gitana. De passada, vol recordar l’important paper que tothom pot tenir si, de manera col·lectiva, treballem per fer realitat els somnis i progressos. Les activitats que s’emmarquen en aquest bloc són: 6.1 Moviment associatiu gitano a Catalunya: S’hi inclouen dades sobre l’associacionisme gitano a Catalunya, que es poden representar en un mapa i que permeten introduir conceptes bàsics sobre la participació ciutadana. 6.2 Joves gitanos en moviment: L’activitat tracta del cas específic de l’associacionisme juvenil en el món gitano. A més de conèixer l’experiència a partir del treball de l’article que s’hi proposa, promou l’interès personal en l’autoorganització com a joves. 6.3 Fem un congrés!: Simulació d’un congrés d’entitats i d’ONG gitanes d’arreu. Per grups, es busca informació a Internet i es comparteix. Es tracta de conèixer una realitat que és desconeguda, malgrat que sigui realment viva, i alhora experimentar què pot significar treballar col·lectivament per millorar el món. 6.4 Participem i xerrem: Els mitjans de comunicació també tenen una funció de transformació social. En aquesta activitat es demostra amb el cas de les ràdios alternatives. També s’hi inclou un manual d’estil de periodisme sobre minories ètniques.

6

amaro_6.indd 6

Amaró

10/08/2010 18:12:44


6.5 Com ho resolem?: A partir de la lectura dels articles de premsa seleccionats, es treballen les diferents maneres de resoldre conflictes de convivència tot apostant per un model solidari entre els membres de diferents cultures.

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 7

7

10/08/2010 18:12:44


6.1 Descripció de l’activitat: El moviment associatiu gitano a Catalunya Objectius

- Fer visible el moviment associatiu del propi entorn i del poble gitano. - Conèixer la història de participació social del poble gitano. - Situar correctament l’associacionisme gitano en el mapa de Catalunya. - Valorar la rellevància del moviment associatiu gitano en la societat catalana.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Llengua. - Educació en el lleure.

Edat

14-16 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Descobriment de l’entorn: Per introduir l’activitat sobre el moviment associatiu gitano es proposa fer una recerca d’informació prèvia per partir de la realitat associativa del context dels nois i noies. Per fer-ho se’ls demana que busquin les associacions i entitats que són presents al seu barri o poble, i se’ls orienta sobre els diferents espais on poden adreçar-se personalment o per correu electrònic per trobar la informació (Punt d’Informació Juvenil, centre cívic, hotel d’entitats). 2. Sistematització de la informació: Per començar a sistematitzar la informació, que es realitzarà en grups, es demana als joves que elaborin una graella on es vegi la presència d’entitats i el seu tipus, i on es destaqui si hi ha alguna entitat o associació gitana.

amaro_6.indd 8

10/08/2010 18:12:45


3. Presentació i comentari de la informació: Les diferents graelles es comenten a l’aula i se subratlla si hi ha o no presència d’entitats gitanes. La persona educadora inicia el diàleg sobre el que s’ha recollit introduint termes com associacionisme, moviment associatiu, fundacions, àmbit associatiu i inclusió social. S’explica que les associacions del poble gitano constitueixen una realitat molt rellevant a Catalunya, amb reivindicacions que ho constaten. 4. Complements de la informació: Es distribueix el text El moviment associatiu gitano a Catalunya, se’n fa una lectura en petits grups i s’afegeixen a la graella (individual o de grup) les noves entitats que s’hagin trobat. Es proposa un diàleg en petit grup sobre la lectura en què es destaquin els aspectes més importants per posar-los en comú amb els altres grups.

5. Situació en el mapa: Amb les dades del text i del quadre Associacions gitanes a Catalunya que es distribueix, els nois i noies poden situar individualment en un mapa mut les entitats i associacions gitanes de les quatre demarcacions. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Fitxa: El moviment associatiu gitano a Catalunya. Fitxa: Mapa mut de Catalunya (també pot ser útil tenir un atles de Catalunya com a material de consulta). -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Cal tenir en compte que en el tercer sector o sector associatiu es produeixen molts moviments i canvis, de manera que poden haver aparegut noves entitats i d’altres poden haver deixat d’existir. Es pot comentar aquest fet amb els nois i noies, reflexionant alhora sobre la riquesa de tenir un teixit associatiu ric, variat i viu, és a dir, no estàtic. - Comentar que el moviment associatiu del poble gitano ha esdevingut un factor més per a la superació d’estereotips. Posar èmfasi en la importància d’aquest moviment social pot ser un aspecte clau de l’activitat. - Realitzar l’activitat relacionant-la amb els continguts conceptuals dels moviments socials pot ser interessant per apropar la realitat dels contextos de l’alumnat, i per aportar el coneixement del moviment associatiu gitano que potser no s’inclou als continguts curriculars.

amaro_6.indd 9

10/08/2010 18:12:46


L

amaro_6.indd 10

- En l’àrea de ciències socials, el treball sobre el mapa de Catalunya pot complementar els continguts sobre el nostre territori. - La recerca sobre entitats i associacions del barri pot ser una activitat de lleure molt engrescadora per aprofundir en el coneixement de l’entorn elaborant un recull dels recursos i de la xarxa associativa de què es disposa. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - En la mesura que sigui possible, és especialment interessant conèixer una entitat de joves gitana del territori proper. - L’activitat es pot relacionar amb les següents: història del poble gitano, història de lleis repressores, Rom Decade 2005-2015 i associacionisme de dones. - Entre altres personatges rellevants és destacable l’Oncle Manel, a qui s’ha reconegut amb la Creu de Sant Jordi per la seva implicació en la millora del poble gitano des de l’associacionisme i l’activisme social. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Generalitat de Catalunya. Estudi sobre la població gitana de Catalunya. Informe final. Barcelona: Departament de Benestar i Família, 2005. - San Romàn, T. «El desarrollo de la conciencia política de los gitanos». Gitanos, núm. 0, 1999. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

10/08/2010 18:12:47


amaro_6.indd 11

10/08/2010 18:12:48


El moviment associatiu gitano a Catalunya

El moviment associatiu gitano es pot entendre com un moviment identitari que treballa contra la invisibilitat i l’opressió, que reclama el reconeixement i la justícia social, i que fomenta la promoció cultural i social del seu poble. Si bé és cert que al segle XXI cada vegada es treballa més en xarxa i amb diàleg, aquest tipus d’organització sempre ha estat present en el poble gitano. Al nostre país el moviment associatiu de la comunitat gitana va sorgir cap a les últimes dècades de la dictadura franquista espanyola. Concretament, la incipiència d’aquest moviment social va néixer cap als anys seixanta de la mà de l’Església.* A partir d’aquest moviment inicial es van començar a desenvolupar i a organitzar les primeres reivindicacions, i l’any 1978 és quan les persones gitanes van entrar a formar part de la societat civil de ple gràcies a la Constitució espanyola, que va incloure el seu reconeixement i la no-discriminació per raons ètniques. Així, amb l’arribada de la democràcia els moviments socials gitanos es van organitzar i van fer un salt endavant: de l’organització en l’àmbit local van anar creixent a través de la coordinació i la creació de diferents federacions. Per exemple, el 1991 es va crear la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC). A l’Estat espanyol, l’any 1986 es va fundar la Unión Romaní, una organització que juntament amb la Unión Romaní Internacional participa en activitats per promoure el reconeixement de la cultura del poble gitano com un valor de la cultura universal.

* San Roman, T. «El desarrollo de la conciencia política de los gitanos». Gitanos, núm. 0, 1999.

12

amaro_6.indd 12

Una de les organitzacions progitanes que cal destacar des dels inicis del moviment social gitano és la Fundación Secretariado General Gitano (FSGG), que és activa com a Secretariado General Gitano des dels anys setanta. Aleshores ja estava implicada en l’educació de persones adultes. Posteriorment es va convertir en associació i va

Amaró

10/08/2010 18:12:49


esdevenir una entitat de suport a l’associacionisme gitano, amb un paper actiu en l’àmbit dels serveis socials. Els últims anys del segle XX, durant la dècada dels noranta, va viure un període d’expansió i renovació en què va introduir noves dinàmiques i temàtiques, com la promoció de la dona gitana.* L’any 2001 es va constituir com a fundació. En l’actualitat les organitzacions gitanes han multiplicat les seves actuacions i la seva presència a l’Estat: s’estima que a Espanya hi ha més de cinc-centes associacions gitanes. La majoria de recursos de les associacions gitanes s’inverteixen en projectes educatius, d’inserció sociolaboral i d’inclusió social en general. Els seus camps d’acció s’han diversificat, i fins i tot n’hi ha que s’han especialitzat en àmbits concrets. Un primer exemple n’és la Fundació Pere Closa, d’àmbit català, que es dedica a la millora educativa dels nens i les nenes gitanes. Un segon n’és l’Agrupació per al Desenvolupament del Poble Gitano als Països Catalans, una coordinadora que engloba entitats gitanes i grups que treballen per a la promoció del poble gitano des de la perspectiva de Catalunya. En qualsevol cas, el paper de l’educació s’entén com una eina decisiva per promoure la cultura gitana i alhora transformar-la, i per garantir la inclusió social i un futur sense desigualtats. Tant en l’àmbit català com internacional, en tots els congressos i debats del poble gitano, l’educació sempre ocupa un lloc prioritari. Un dels temes que s’hi tracta, per exemple, és com aconseguir millorar la permanència i la continuïtat a l’educació secundària i els estudis superiors. Finalment cal destacar que, com en altres esferes del poble gitano, el paper de la dona és fonamental: en el món associatiu també ha estat un referent de mobilitzacions, millores i participació social, tant per a les dones com per a tot el poble gitano en general.

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 13

*Fresno, José Manuel. «Secretariado Gitano: treinta y siete años de historia». Gitanos, pensamiento y cultura, núm. 12-13, 2002, pàg. 72-77.

13

10/08/2010 18:12:49


On situeu el moviment associatiu? Associacions gitanes a Catalunya Barcelona Associació Gitana de Badalona Associació Cultural Gitana Lacho Bají Calí Secretariado de Promoción Intercultural Gitano Associació Cultural Gitana de Cornellà Associació Cultural Calí del Prat de Llobregat Associació Cultural Gitana de Camps Blancs Associación Cultural Gitana Fuente de Vida Grupo Cultural Gitano de Porta Associació Cultural Gitana de Viladecans Associació Cultural Gitana Biblia Abierta Associació Gitana de Bon Pastor Associació Cultural Gitana de Joves del Raval Associació Cultural Gitana del Garraf Associació Cultural Gitana del Maresme Associació Cultural Gitana de Pineda de Mar Associación Gitana de Sabadell Institut Romanó de Serveis Socials Associació Cultural Gitana Sastipen Thaj Mestipen Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya Associació Caló Calí Ran Kalí Associació Ludari de Catalunya Associació Gitana de Canovelles Associació Gitana de Dones Drom Kotar Mestipen Unió Gitana de Gràcia Centre Cultural Gitano d’Hostafrancs

BADALONA L’HOSPITALET DE LLOBREGAT SANTA COLOMA DE GRAMENET CORNELLÀ EL PRAT DE LLOBREGAT SANT BOI DE LLOBREGAT TERRASSA BARCELONA VILADECANS SANT ADRIÀ DE BESÒS BARCELONA BARCELONA VILANOVA I LA GELTRÚ MATARÓ PINEDA DE MAR SABADELL BARCELONA BARCELONA BARCELONA TERRASSA SABADELL BARCELONA CANOVELLES BARCELONA BARCELONA BARCELONA

Girona Associació Cultural Monàrquica Gitana de Girona GIRONA Associació Gitana de Figueres GIRONA Associació Gitana Lloret de Mar GIRONA

Tarragona Associació Integració Gitana de Tarragona REUS Associació Integració Gitana de Tortosa TARRAGONA

Lleida Associació Gitana Promoció Juvenil Futur de Lleida LLEIDA Associació Cultural Gitana Lleida LLEIDA Associació Plataforma de Integración Gitana Lo Marraco LLEIDA

14

amaro_6.indd 14

Amaró

10/08/2010 18:12:50


1. Senyaleu sobre el mapa les associacions gitanes de Catalunya i feu un recompte del total d’associacions de cadascuna de les quatre demarcacions:

Quantes associacions heu trobat? DBarcelona DTarragona DLleida DGirona

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 15

15

10/08/2010 18:12:50


6.2 Descripció de l’activitat: Joves gitanos en moviment Objectius

- Conèixer l’existència de l’associacionisme de joves gitanos a Catalunya. - Valorar la capacitat d’actuació i de transformació de la joventut. - Aprofundir en el coneixement dels tipus d’organitzacions associatives.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Llengua. - Educació en el lleure.

Edat

16-18 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció de l’activitat: La persona educadora introdueix l’activitat plantejant la particularitat de ser jove i gitano avui dia, i posant èmfasi en la imatge social i els estereotips que tenim d’aquesta realitat. La presència i el creixement d’organitzacions gitanes, a Catalunya i a la resta de l’Estat i d’Europa, desmenteix els tòpics que qualifiquen de desinteressada la joventut gitana. En aquesta línia, l’activitat se centra en el debat de les notícies publicades a la premsa per analitzar-ne l’impacte. 2. Debat i treball en petit grup: En parelles o en petit grup els nois i noies comenten el text i les preguntes que s’hi plantegen. 3. Posada en comú: A partir de la darrera pregunta, que tracta del valor afegit de les coordinadores i les agrupacions d’entitats, s’aprofita la posada en comú per subratllar el sentit de les organitzacions, de l’associacionisme juvenil i de l’acció social en general. ------------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_6.indd 16

10/08/2010 18:12:50


⌥ Recursos

Fitxa: Els joves gitanos catalans creen una coordinadora per fer-se escoltar (El Punt Barcelona, 5 de gener de 2005). Fitxa: La Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - El text i les preguntes utilitzen terminologia sobre el món associatiu que cal introduir prèviament. - Emmarcar aquesta notícia en un projecte de promoció de la participació i l’autogestió dels joves. Juntament amb altres exemples d’entitats juvenils, treballar la capacitat dels nois i noies per plantejar-se objectius i organitzar les seves pròpies activitats. --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Buscar entitats, associacions i plataformes o coordinadores del món associatiu juvenil que apleguin diverses entitats de joves. - Es pot vincular amb l’activitat 6.3. Fem un congrés! d’aquest bloc. - Si al centre hi ha una associació de joves (com per exemple una associació d’alumnes), és una bona manera de parlar-ne i promocionar-la. - Fer una activitat de simulació d’inici d’una associació de joves: creació dels estatuts, etc. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Els joves gitanos catalans creen una coordinadora per fer-se escoltar. El Punt Barcelona, 5 de gener de 2005. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

L

amaro_6.indd 17

10/08/2010 18:12:51


La Coordinadora de Joves Gitanos de Catalunya

18

amaro_6.indd 18

Amar贸

10/08/2010 18:12:53


Treball en petit grup Llegiu la notícia del diari El Punt i responeu les qüestions següents: 1. D’on i quan va sorgir la idea de fer una coordinadora d’entitats de joves gitanos? 2. A quins indrets hi tenen representants, de moment? 3. Qualsevol associació es planteja uns objectius i posa en marxa activitats per aconseguir-los. Quins objectius es planteja la Coordinadora? Quines activitats vol posar en marxa? 4. Quines entitats gitanes apareixen al text? Diferencieu-les en dos grups: les associacions o entitats i els organismes que agrupen diferents entitats (també es poden anomenar entitats de segon grau). Associacions i entitats Nom

Descripció

Entitats de segon grau Nom

Descripció/Entitats que agrupa

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 19

19

10/08/2010 18:12:53


5. Quin valor afegit creieu que tenen les aliances o agrupacions entre diferents entitats? Quin valor pot tenir una coordinadora d’entitats de joves?

Treball en petit grup 1. Poseu en comú les respostes, especialment les de la pregunta 5. Us havíeu adonat de la gran capacitat que tenim les persones, i que teniu els nois i noies, per intervenir en la societat?

20

amaro_6.indd 20

Amaró

10/08/2010 18:12:55


6.3 Descripció de l’activitat: Fem un congrés! Objectius

- Conèixer diferents tipus d’associacions gitanes tant de l’entorn proper com d’arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol i d’Europa. - Visibilitzar la participació ciutadana de les persones gitanes a través de les entitats. - Treballar habilitats de participació social mitjançant la dinàmica proposada.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Llengua. - Educació en el lleure.

Edat

14-16 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: S’introdueix l’activitat comentant la dinàmica que se seguirà i introduint la importància de l’associacionisme com a motor de canvis socials. S’han de buscar associacions gitanes per després poder simular un congrés en què es presentin les aportacions de les associacions que cada grup hagi escollit. 2. Treball en petit grup: Els grups han de buscar informació sobre entitats gitanes i escollir-ne una per presentar al congrés (cal estar atent que no es repeteixin). El desenvolupament de l’activitat és molt autònom, per això cal donar les orientacions adients perquè els joves puguin fer una bona selecció de la informació. Un cop l’hagin trobada, l’hauran d’elaborar en algun format concret (pòster o presentació en Power Point) per presentar-la al congrés. 3. Ponència al congrés (gran grup): S’organitza el simulacre del congrés. Es preparen les comunicacions i es realitzen exposicions orals amb el suport que s’hagi escollit i amb la moderació d’alguna persona voluntària que vagi presentant cada grup.

amaro_6.indd 22

10/08/2010 18:12:55


L

4. Debat i conclusions del congrés (gran grup): Quan s’hagin finalitzat les exposicions, es passa al debat per treure conclusions. Les preguntes que poden orientar-lo són: - Què en podeu dir, de la participació de les persones gitanes que heu buscat? Participen? No participen? - I dels joves en concret? Es mou la joventut gitana? - Hi ha presència d’organitzacions gitanes? - Hem vist les accions que porten a terme. Són importants? A què contribueixen? - Quins temes els preocupen principalment? Hi treballen? --------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Fitxa: Fem un congrés! Internet. -------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Explicar que la recerca ha d’incloure dades que es puguin contrastar. És molt important que es pugui verificar la selecció d’informació. - Facilitar les estratègies i els recursos necessaris perquè els nois i noies puguin trobar la informació necessària en cas que tinguin dificultats. El guió que es proporciona és una bona eina per fer-ho. -------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Recollir la informació directament de les associacions, contactant-hi per correu electrònic, telèfon, etc. - Visitar alguna associació propera a la zona i recollir informació. -------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - www.gitanos.org/juventud/default.htm - www.unionromani.org/index_es.htm - www.unionromani.org/eter_es.htm - web.fsgg.org/index.html - www.kaledorkayiko.org/ - www.dromkotar.org/index.htm - www.apgitanaburgos.org/ - www.iespana.es/jovescom --------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_6.indd 23

10/08/2010 18:12:58


Fem un congrés!

Treball en petit grup Preparant aquesta activitat ens endinsarem en un món jove en moviment! Des del 1997, any que es va celebrar el I Congrés Europeu de la Joventut Gitana, el moviment associatiu jove i la participació gitana en general han anat desenvolupant-se cada vegada més fins a arribar a crear xarxes de joves de tot arreu! Us proposem que navegueu pel món de la participació gitana i vingueu al congrés que organitzem. Us dividireu en grups, en petites associacions, i vindreu a explicar el vostre projecte a la resta d’associacions que hi participen. També podeu ser grups de joves que pertanyeu a alguna de les xarxes de joventut gitana. Prepareu la vostra exposició.

Instruccions per presentar la vostra associació al congrés: 1. Podeu triar una associació del vostre entorn o alguna entitat i/o xarxa d’arreu de Catalunya o d’Europa, que sigui o no de joves. 2. Feu la cerca d’informació anant a visitar l’entitat o a través d’Internet. 3. El guió de la informació que haureu de presentar és el següent: a) Presentació de l’associació: D Qui som? D On som? D Quina és la nostra història?

24

amaro_6.indd 24

Amaró

10/08/2010 18:13:01


b) Programes que duem a terme: D Què fem? D Quines activitats realitzem? c) Publicacions que tenim: D Revistes D Informes D Documents d’interès, etc. d) Informació que podeu trobar al nostre web. e) Contacteu amb nosaltres! D Dades de contacte D Com m’hi puc apuntar? f) I a més a més, per acabar... D En aquest apartat podeu triar l’aspecte que us hagi semblat més interessant de l’associació que heu escollit: alguna activitat de l’associació o qualsevol altra cosa, és a dir, la idea de tota la informació que heu recollit que més us hagi agradat o més us hagi cridat l’atenció. Aquest aspecte serà el vostre plat sorpresa, no l’inclogueu en cap dels anteriors perquè sigui ben sorprenent i interessant! 4. Escolliu un format per presentar la vostra associació de manera atractiva: un pòster, una presentació en Power Point, un tríptic, altres materials..., la creativitat al poder!

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 25

25

10/08/2010 18:13:02


Ponències Quan arribi el dia del congrés haureu d’exposar la vostra associació als companys i companyes, sobretot allò que la fa diferent i única de la resta. Conclusions del congrés Tot congrés acaba amb unes conclusions públiques que reflecteixen la situació actual i els projectes de futur del col·lectiu que hi ha participat. Així doncs, quines són les conclusions del vostre congrés?

26

amaro_6.indd 26

Amaró

10/08/2010 18:13:02


6.4 Descripció de l’activitat: Participem i xerrem Objectius

- Reflexionar sobre la imatge estereotipada de les persones gitanes que es dóna als mitjans de comunicació. - Conèixer les alternatives que està introduint el poble gitano en el camp dels mitjans de comunicació.

Recomanada per a

- Llengua. - Llengua estrangera (anglès). - Ciències socials. - Educació en el lleure.

Edat

14-18 anys.

Durada Aproximadament 4 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció: Aquest tema es treballa a partir de la lectura de dos textos: l’apartat «Discriminación y medios de comunicación» de l’informe anual de la Fundación Secretariado Gitano (2005) i el Manual d’estil sobre minories ètniques del Col·legi de Periodistes de Catalunya. D’una banda, el primer text tracta la reflexió sobre la imatge esbiaixada del poble gitano que es dóna als mitjans i la denúncia que s’està fent d’aquesta situació. De l’altra, el segon té com a objectiu donar a conèixer una iniciativa impulsada des del món de la comunicació per transformar la discriminació als mitjans. A partir d’aquests textos l’alumnat ha de buscar notícies que donin informació esbiaixada i tornar-les a redactar respectant els elements bàsics de la informació periodística (què?, qui?, on?, quan? i per què?) i seguint les indicacions del Manual d’estil sobre minories ètniques. 2. Lectura dels textos: Es reparteixen a cada membre del grup dues còpies: Discriminación y medios de comunicación (FSG, Discriminación y comunidad gitana. Informe anual 2005) i Manual d’estil sobre minories ètniques (Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comissió Periodisme Solidari).

amaro_6.indd 28

10/08/2010 18:13:03


3. Anàlisi dels textos en gran grup: Es compara la informació que aporta cada text a partir de les indicacions que es faciliten a la introducció i de les preguntes següents: - Quina és la visió del poble gitano que donen els mitjans de comunicació? - Quins són els principals estereotips que hi apareixen? 4. Recerca i creació de notícies: A partir de la realitat que s’expressa a Discriminación y medios de comunicación, es busquen a Internet les notícies que es comenten a l’informe o d’altres en què es doni una imatge estereotipada del poble gitano. Els nois i noies han de seleccionar una notícia i tornar-la a redactar seguint les indicacions del manual de periodistes i responent els elements bàsics de la informació: Què? Qui? On? Quan? Per què? 5. Posada en comú: En gran grup es posen en comú les notícies que s’han creat, i es genera un debat que modera la persona responsable. Al final es pot plantejar la pregunta: Recordeu algun exemple de notícia, ja sigui en format text o multimèdia, que doni una imatge no esbiaixada de les persones gitanes? Per acabar, a partir de les diferents informacions que s’han aportat, s’introdueix l’última part de l’activitat: la consulta de pàgines web on hi hagi experiències transformadores que s’hagin fet o que s’estiguin fent en aquest camp.

6. Consulta i recerca: Buscar a Internet experiències que estan transformant la imatge del poble gitano als mitjans de comunicació: Consultar els enllaços que es proposen tant a la introducció de l’activitat com a l’apartat 5 del debat. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Text: Manual d’estil sobre minories ètniques. Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comissió Periodisme Solidari. www.cipb.periodistes.org/cat/CpcSolidaritat02.htm?elmenu=1 (consultat el 21 de Juliol de 2010). Text: Discriminación y medios de comunicación. A: Federación Secretariado Gitano. Discriminación y comunidad gitana. Informe anual 2005. www.gitanos.org/upload/29/34/Informe_Discriminacion_ FSG_2009.pdf (consultat el 21 de Juliol de 2010).

amaro_6.indd 29

10/08/2010 18:13:05


------------------------------------------------------------------------------------------------------

L

amaro_6.indd 30

Orientacions - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar amb el grup és l’aportació que està fent el mateix poble gitano, a partir de la mobilització social i l’associacionisme, en la transformació de la seva imatge als mitjans de comunicació. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - L’apartat de redacció de notícies es pot lligar amb un taller de realització d’una notícia en format multimèdia (enregistrament d’imatges, guió, so, etc.). - La consulta d’experiències transformadores a Internet (punt 6 de l’activitat), a partir dels enllaços que es proposen a la imatge de l’activitat, pot servir per treballar l’anglès, ja que es tracta d’experiències internacionals escrites en aquesta llengua. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - The racism against gypsies in the media of the European Union. www.unionromani.org/racismediaue_in.htm (consultat el 21 de Juliol de 2010). ------------------------------------------------------------------------------------------------------

10/08/2010 18:13:08


amaro_6.indd 31

10/08/2010 18:13:10


Manual d’estil de periodisme

Premi Europeu. European Roma television prize. www.wdr.de/tv/civis/

Ràdio. www.dzeno.cz/?r_id=32

32

amaro_6.indd 32

Amaró

10/08/2010 18:13:11


Treball individual 1. Llegeix els textos següents: D Discriminación y medios de comunicación (FSG, Discriminación y comunidad gitana. Informe anual 2005). D Manual d’estil sobre minories ètniques (Col·legi de Periodistes de Catalunya, Comissió Periodisme Solidari). 2. Analitza els textos. Compara la informació que aporta cada text i respon les preguntes següents: D Quina és la visió del poble gitano que aporten els mitjans de comunicació? D Quins són els principals estereotips que hi apareixen? Treball en grup: Reflexioneu sobre les diferents respostes. 3. Busca i crea notícies periodístiques: Busca a Internet notícies en què es doni una imatge estereotipada del poble gitano (poden ser les que surten a Discriminación y medios de comunicación o d’altres). De totes les que trobis, selecciona’n una i torna-la a redactar seguint les indicacions del manual de periodisme. RECORDA! Una bona notícia ha de respondre els interrogants següents: Què? Qui? On? Quan? Per què?

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 33

33

10/08/2010 18:13:12


Treball en grup

4. Llegiu les vostres notícies a tota la classe i reflexioneu sobre si han seguit les recomanacions del manual de periodisme. 5. Consulteu a Internet experiències que, com la notícia que heu creat, estiguin transformant la imatge del poble gitano als mitjans de comunicació. Comenceu la recerca a partir dels enllaços de les imatges de l’activitat i d’aquests: Dwww.canalsur.es/PROGRAMAS/Radioandalucia/revistas/camelamos.htm: programa de ràdio Camelamos nakerar. Va rebre el Premio Andaluz Gitano l’any 2003. L’equip del programa està format únicament per persones gitanes. Dwww.vocesgitanas.net/: ràdio de dones gitanes de diferents barris de la província de Barcelona. És un espai de comunicació i de diàleg que parteix de la diversitat de la cultura gitana i busca el diàleg permanent entre cultures.

34

amaro_6.indd 34

Amaró

10/08/2010 18:13:13


Manual d’estil sobre minories ètniques, del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Aquest manual d’estil té la

de la realitat que ens envolta, si més no, cal

finalitat de contribuir a una societat

que l’anomenem de la mateixa manera.

més oberta i solidària. És una eina de

En la pràctica professional quotidiana i

treball oberta a noves aportacions i el

en l’afany per tenir presents els elements

seu èxit depèn de l’actitud decidida dels

bàsics de la informació periodística —què?,

professionals de la comunicació contra

qui?, on?, quan? i per què?— introduïm

les actituds racistes i xenòfobes.

ítems que semblen complementar la notícia tot i que el resultat final condiciona

No s’han d’incloure el grup ètnic, el color de la pell, el país d’origen, la religió o la cultura si no és estrictament necessari per a la comprensió global de la notícia.

la lectura que els receptors fan de la realitat des de la finestra dels mitjans. La realitat periodística ens demostra que el grup ètnic, el color de la pell, el país d’origen, la religió o la cultura no són dades susceptibles de ser notícia quan

Una persona s’adequa als arquetips que es

fan referència a l’arquetip dominant.

formen en el consens social, amb imatges

D’altra banda, hi ha la tendència —en

favorables que s’han de conservar i potenciar

general inconscient— de destacar aquests

i imatges desfavorables contra les quals cal

aspectes quan la notícia parla, directament

lluitar. Els mitjans de comunicació treballen

o indirectament, de membres de minories

sobre aquest corpus d’imatges i arquetips

ètniques, tot i que per a la comprensió global

comuns per a la majoria, per tal de facilitar

de la notícia no sigui estrictament necessari.

la comprensió del missatge informatiu. Sembla necessari que tothom, emissors i

A més, aquesta tendència es potencia

receptors, tinguem una visió força semblant

per la pressió del temps derivada de les

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 35

35

10/08/2010 18:13:15


rutines de producció periodística a què els

a reforçar l’associació, sense fonament,

mitjans de comunicació estan sotmesos.

entre minoria ètnica i problema social.

La reflexió és el millor antídot per tal de

L’abús de la generalització dels termes, amb

no reproduir aquests esquemes.

la «bona intenció» de facilitar la comprensió de la notícia, porta el receptor a una

Cal evitar les generalitzacions, els maniqueismes i la simplificació de les informacions. Els residents estrangers no comunitaris són tan poc homogenis com els autòctons.

concepció maniquea de la realitat. Hi ha una certa tendència periodística cap a l’etnificació de la realitat social. Els residents estrangers no comunitaris són tan poc homogenis entre ells mateixos com ho són els diferents col·lectius presents en la nostra societat.

Els mitjans semblen buscar una imatge concreta, un fet real, per confirmar

Les frases fetes, els tòpics, conformen tot

l’estereotip. La generalització sistemàtica

una llista de prejudicis que substitueixen

en els termes, en la forma i en el fons,

l’esforç necessari per tal d’utilitzar el

afavoreix la comprensió de la informació,

gentilici correcte per a cada col·lectiu.

però alhora la deforma i simplifica greument. La millor manera de fer-ho és consultar La realitat informativa dels residents

les persones interessades per saber

estrangers no comunitaris és molt més

com desitgen ser anomenades, com

gran del que informen els mitjans.

a individus i com a col·lectius.

Els tòpics negatius tendeixen a reforçar l’exclusió del grup o dels individus a qui es fa referència. Cal evitar, doncs, l’aplicació de tòpics del tipus: «els moros són bruts», «els xinesos són mafiosos», etc., que només incideixen en aspectes negatius que queden enregistrats en el substrat cultural. Les generalitzacions també tendeixen

36

amaro_6.indd 36

No s’han de potenciar les informacions negatives ni les sensacionalistes. Cal evitar crear inútilment conflictes i dramatitzar-los. S’ha de potenciar la recerca de notícies positives.

Amaró

10/08/2010 18:13:17


En molts casos, la recerca d’informació és la

termes com invasió, brot, allau o grans

recerca d’objectes i d’imatges que reforcin

onades amb grups o individus immigrants,

la nostra manera de veure la vida i entendre

perjudica sensiblement la imatge social

la realitat. Dins un context majoritàriament

dels residents estrangers no comunitaris.

negatiu l’opinió dels receptors s’acaba

donar-ne també sempre el contrapunt.

Equanimitat en les fonts d’informació. Cal contrastarne les institucionals i s’han de potenciar les pròpies de les minories ètniques i tenir especial cura en les informacions referides als països d’origen. Publicar les rectificacions com a elements habituals de qualitat del mitjà informatiu.

Si fem una ullada ràpida als mitjans de

Els mitjans de comunicació, segurament

comunicació podem veure que les minories

com a reflex de la societat a què pertanyen,

ètniques com a grup, o els seus membres

institucionalitzen unes fonts d’informació

com a individus, apareixen com a delinqüents

en perjudici d’unes altres. La fiabilitat

o com a persones a qui els arriben totes les

periodística apunta sempre cap a la

desgràcies. En qualsevol cas, es denigra la

mateixa direcció, la de la institució.

seva figura. El tractament informatiu de les

Les fonts d’informació més consultades

persones immigrants i residents estrangers

quan cobrim una informació que

no comunitaris hauria de fer-se amb la

afecta un col·lectiu d’immigrants o un

màxima normalitat. Tampoc no s’ha d’oblidar

membre d’una minoria ètnica són, per

la importància dels termes utilitzats.

aquest ordre: ministeris, experts en

convertint també en negativa. Les notícies de residents estrangers no comunitaris semblen atreure pel seu sensacionalisme i no pel seu contingut en notícies. Si els periodistes només parlem de les informacions quan aquestes són negatives, la percepció del carrer, de la societat, no pot ser positiva. Això no vol dir que les informacions negatives no s’hagin de difondre, sinó que és bo

immigració, serveis socials, ONG, Cal desterrar termes que ens hem acostumat

forces de seguretat, ajuntaments,

a veure habitualment en els mitjans de

etc. Quasi bé mai són consultats els

comunicació. Relacionar directament

immigrants. Les rutines de producció

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 37

37

10/08/2010 18:13:17


informativa i la manca d’informadors estables tenen bona part de culpa. Cal trencar amb la inèrcia d’adreçar-se, per sistema, a les fonts institucionals. Hi ha

Responsabilització dels professionals. La importància de la ubicació física de la informació. «L’efecte dominó». Utilització del material gràfic.

altres emissors de la informació, i allà on no n’hi ha, cal potenciar-ne la creació. Fóra útil

És molt important l’espai físic que dediquem

que els col·lectius de residents estrangers

a les informacions que fan referència,

no comunitaris tinguessin la seva pròpia

directament o indirectament, als residents

agenda de periodistes sensibilitzats a

estrangers no comunitaris. No tant des d’un

qui recórrer quan es produís una notícia i

punt de vista quantitatiu, sinó des d’un punt de

volguessin un canal d’expressió. Per part

vista més qualitatiu. Hem de contextualitzar la

dels periodistes, caldria proveir-nos d’una

nostra informació amb la resta d’informacions

agenda de possibles informadors, experts

que compartiran espai físic o hertzià.

i especialistes, sortits dels col·lectius de residents estrangers no comunitaris,

Cal intentar que el tarannà negatiu d’una

que poguessin aprofundir en aquestes

informació —morts, malalties, guerres...—

qüestions o donar un altre punt de vista no

on apareixen aspectes ètnics, religiosos o

oficial o, si més no, trencar l’estereotip.

culturals no influeixi, per la seva proximitat en l’espai informatiu o pel moment de

38

amaro_6.indd 38

Les rectificacions de les informacions

la seva difusió, en altres notícies més

que facin referència directa o indirecta

properes a nosaltres que tinguin un

als residents estrangers no comunitaris

referent ètnic, religiós i cultural similar. Una

s’haurien d’acceptar com una pràctica

notícia negativa afecta —tal com faria una

habitual i beneficiosa. La rectificació ha de

fitxa de dominó que cau damunt d’una

ser espontània i pròxima en el temps. Cal

altra— altres notícies que siguin pròximes

anar cap a una cultura de la rectificació.

físicament i tinguin un referent comú.

Amaró

10/08/2010 18:13:17


Els editors, caps de secció, d’àrea o de

de notícies positives en un context dins el

tancament dels diferents mitjans, són

qual les que trobem són majoritàriament

responsables naturals de la ubicació de

negatives. Això no vol dir reflectir una

cadascuna de les informacions. És per això

realitat tova o amagar informacions. Com

que són els més capacitats per tenir una visió

a informació positiva, tan aviat podem

global del contingut informatiu del mitjà.

considerar la cobertura d’una acció positiva

Les imatges (fotografies, vídeo, etc.) són

com les declaracions en una informació

els elements més susceptibles de ser

d’un membre d’un col·lectiu immigrant,

manipulats i la seva eloqüència coneguda fa

per exemple, o la presentació positiva en

que calgui extremar la prudència a l’hora de

aquest sentit de qualsevol informació.

seleccionar una imatge que pot transformar totalment el sentit d’una informació.

Un altre nivell en aquest camí seria la potenciació de l’aparició, en informatius

Militància periodística: cap a una multiinterculturalitat enriquidora per a tots. La potenciació de les informacions en positiu.

de televisió i ràdio i en diaris, revistes i qualsevol producte informatiu, de periodistes i presentadors de diverses minories ètniques, la qual cosa té un gran efecte normalitzador. Informació extreta de la pàgina web: http://www.periodistes.org/catalunya

La influència dels mitjans de comunicació en la visió que la societat té de la realitat obliga els professionals de la informació a tenir un compromís més acurat en el moment de reflectir el sentit positiu de la multiinterculturalitat. La voluntat del professional és de gran importància per a la recerca i l’elaboració

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 39

39

10/08/2010 18:13:18


Discriminación En Los Medios De Comunicación

Los casos recogidos ponen de manifiesto que los medios de comunicación siguen estigmatizando al conjunto de la población gitana, dando excesivo protagonismo y relevancia a casos aislados o extraordinarios y poco representativos de la situación de la mayoría de los gitanos (focos chabolistas, tráfico de drogas, robos, violencia, etc.). Por otro lado, aunque no se han recogido como prácticas discriminatorias para el presente informe, podemos constatar también la existencia de un gran desconocimiento sobre la realidad gitana, y la abundancia de los estereotipos positivos (la alegría de vivir de los gitanos, el mundo del flamenco, etc.) que, junto con los negativos ya mencionados, distorsionan la imagen real de toda la comunidad. La mayoría de los casos recogidos en el informe son noticias o titulares de las mismas en las que se menciona la pertenencia étnica de personas implicadas en actos delictivos, sin que esta información aporte ningún valor adicional al suceso. Sólo se han recogido, sin embargo, alguno de estos casos a modo de ejemplo ya que, al tratarse de un fenómeno exageradamente frecuente en algunos medios de comunicación, la recopilación de todas las prácticas merecería la publicación de un informe independiente. Con respecto a la mención étnica, al margen de que el afectado sea o no gitano, algo que sólo él podrá asegurar, ya que dicho dato no consta ni en los censos de población ni en los archivos policiales, reproducir este tipo de expresiones en los medios de comunicación tiene un gravísimo efecto negativo sobre la imagen social de la comunidad gitana española. A fuerza de repetirse en los medios la identificación de las personas gitanas con actos delictivos, la percepción social sobre toda la comunidad resulta extremadamente negativa, lo que puede ser la causa directa de prácticas discriminatorias en el ejercicio de sus derechos ciudadanos respecto a todos los ámbitos recogidos en el informe: empleo, vivienda, educación, justicia y fuerzas de orden público, servicios sanitarios, y bienes y servicios de carácter general. 40

amaro_6.indd 40

Amaró

10/08/2010 18:13:18


Medios de comunicación. Casos 2004 Madrid. Enero. Discriminación directa. Con el titular de Batalla campal en La Paz, un periódico recoge, de manera inexacta, distorsionada y sensacionalista, en relación a un altercado ocurrido en un hospital madrileño tras el fallecimiento de un paciente gitano: eran unos cincuenta y quisieron llevarse el cadáver del ser querido. Especialmente denigrante era el dibujo «ilustrativo» de la versión publicada por este medio. Vigo. Febrero. Discriminación directa. Un informativo local comenta en antena una noticia relativa a tres mujeres detenidas por presunta estafa y agresión. Desde el titular de la noticia se hace referencia a la pertenencia étnica de las implicadas, para referirse posteriormente a ellas como «las gitanas». La FSG se pone en contacto con la cadena, que se disculpa por los hechos. Islas Baleares. Febrero. Discriminación directa. Un periódico de ámbito nacional publica en la sección Baleares una noticia con el siguiente titular «Cae una banda de etnia gitana dedicada a robar y traficar con aves exóticas». Murcia. Julio. Discriminación directa. Un periódico local menciona la pertenencia étnica de una pareja protagonista de un episodio de violencia doméstica que se saldó con la muerte de una joven menor de edad a manos de su pareja, tras ser torturada varios días. Córdoba. Julio. Discriminación directa. Se publica una noticia referente a un altercado en un hospital tras el fallecimiento de un paciente gitano, haciendo referencia a la pertenencia étnica de los implicados.

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 41

41

10/08/2010 18:13:19


Madrid. Julio. Discriminación directa. Un periódico local que se distribuye gratuitamente en el Metro publica la noticia de que la Guardia Civil ha desmantelado una red de extorsionadores, «tres de origen marroquí, y seis de etnia gitana». Palencia. Agosto. Discriminación directa. Un periódico local publica dos noticias en las que se especifica la pertenencia étnica de varios implicados en hechos delictivos. En una de ellas se hace referencia, además, a una «reyerta entre familias gitanas». Palencia. Agosto. Discriminación directa. Un periódico local publica una noticia con el siguiente titular: «Detenidas tres mujeres gitanas con billetes falsos de 50 euros». Dicho periódico publica noticias similares de manera frecuente. Albacete. Agosto. Discriminación directa. Un periódico local informa de unos incidentes ocurridos en la localidad de Tomelloso, que se saldaron con siete heridos leves, con el titular: «Seis detenidos tras una reyerta entre familias de etnia gitana». Unos días después se publica otra noticia referida al mismo suceso con el titular «Cinco detenidos más por la reyerta entre clanes gitanos». Madrid. Septiembre. Discriminación directa. En un programa de elevada audiencia de la cadena Telecinco se acusa a un participante gitano del concurso Gran Hermano de inculto añadiendo, en clara referencia a esta comunidad, que «así pasa lo que pasa, que luego vivimos marginados». Madrid. Octubre. Discriminación directa. Un periódico local que se distribuye gratuitamente en el Metro hace referencia al origen étnico de varios de los implicados en los atentados terroristas del 11 de marzo. La Coruña. Noviembre. Discriminación directa. Una noticia referente a un enfrentamiento policial en un poblado chabolista por la persecución de unos delincuentes menciona, tras describir los sucesos de marcado carácter violento, que uno de ellos «podría ser» de etnia gitana.

42

amaro_6.indd 42

Amaró

10/08/2010 18:13:20


Madrid. Noviembre. Discriminación directa. Con el titular «Una venganza gitana, móvil del asesinato a puñaladas de dos menores y su bebé de seis meses», un periódico de ámbito nacional hace referencia a otros crímenes, sin relación con el recogido en la noticia, en los que se aplicó la «ley gitana». En el periódico se afirma que «con un bebé apuñalado no es probable que los clanes opten por el destierro y el saqueo de sus casas, como a veces ocurre, sino que buscarán la sangre». Asturias. Noviembre. Discriminación directa. En referencia a la misma noticia del caso anterior, el medio hace recuento del número de menores muertos por violencia en 2004, señalando que, de treinta, seis de ellos eran de etnia gitana. Ferrol (La Coruña). Noviembre. Discriminación directa. Un periódico local publica el titular «Ingresan en prisión dos matrimonios de etnia gitana detenidos con droga». La noticia recoge también que en las inmediaciones del Palacio de Justicia se agruparon medio centenar de personas de etnia gitana, por lo que la policía mantuvo una estrecha vigilancia en la zona. Valencia. Noviembre. Discriminación directa. En las informaciones referentes a Valencia publicadas por un periódico de ámbito nacional se recoge una noticia con el titular «Una protesta gitana en Alicante acaba con gritos xenófobos contra los sudamericanos». La noticia hace hincapié continuamente en la etnia de los manifestantes, y se recogen algunas de las declaraciones de los más exaltados con referencias indirectas a la «ley gitana» Informació extreta de la pàgina web www.gitanos.org/publicaciones/discriminacion05/comunicacion.pdf

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 43

43

10/08/2010 18:13:20


6.5 Descripció de l’activitat: Com ho resolem? Objectius

- Conèixer el paper de les associacions gitanes davant de conflictes socials i violència en els pobles o barris. - Valorar el diàleg i la solidaritat com a formes de resolució dels conflictes. - Identificar les motivacions i arrels racistes de conflictes amb determinats grups minoritaris. - Empatitzar amb els sentiments de les persones, i concretament les gitanes, que pateixen discriminacions i atacs racistes.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Llengua. - Música.

Edat

14-18 anys.

Durada: Aproximadament 3 hores. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat i el conflicte: A partir de la lectura del retall de premsa aparegut a El País i a El correo de Andalucía relacionat amb els fets del gener del 2005 a un poble de Huelva, els nois i noies han de buscar possibles solucions al brot racista violent. La persona educadora introdueix els articles que es treballaran a cada grup. 2. Elaborar possibles solucions finals: 2.1 Treball en petits grups: Per grups, es comenta la notícia i es busca conjuntament un possible final. Es poden donar algunes indicacions que serveixin d’orientació per resoldre el conflicte: DCom van acabar els fets? DQuè van fer les famílies gitanes? DQuina va ser la reacció de les institucions polítiques? DQuina va ser la postura de les persones gitanes?

amaro_6.indd 44

10/08/2010 18:13:21


DI la de la resta de la societat, concretament l’andalusa? DQuè es va fer després?

Cada grup redacta un final a partir de la notícia comentada. 2.2 Posada en comú: Es llegeixen els diferents finals que ha redactat cada grup i es debaten les propostes presentades. S’aprofundeix en aquestes propostes a partir d’un debat basat en la recerca d’un consens sobre les accions que poden resultar més adients per a una situació com la de l’activitat. 3. La sortida real (petits grups): Per grups s’analitza la notícia sobre la decisió que es va prendre (convocar una manifestació) i es crea un debat al voltant de la resposta de les associacions gitanes. Possibles preguntes per al debat: DQuè us sembla la reacció de les persones gitanes esmentades? DQuin paper té el moviment associatiu en un cas com aquest? DQuè fa la resta de la societat per aportar solucions al conflicte? DQuè hi podem fer nosaltres? DPenseu que hi ha qüestions de racisme que influeixen en aquesta situació? DEs donen situacions semblants en altres llocs? Per què? 4. Reflexió sobre el racisme: Es llegeixen els dos altres articles sobre aquest tema publicats a la premsa (vegeu el document adjunt). A continuació es discuteixen i es debaten en grup. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Fitxa: Com ho resolem? (presentació del conflicte juntament amb la notícia). Fitxa: Notícia ODIEL Información. Fitxa: El Correo de Andalucía. Fitxa: Diario de Jerez. -----------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - La situació s’ha de tractar tan objectivament com sigui possible sense caure en sensacionalismes, ja que la notícia està relacionada amb l’apartat «Successos». - Cal destacar la importància que tenen les associacions gitanes en la mediació

amaro_6.indd 45

10/08/2010 18:13:22


de conflictes i en la lluita pacífica contra el racisme. A més, es pot comentar que aquests fets succeeixen a totes les comunitats, no únicament a les dels retalls de diari que es presenten. - És recomanable que la primera part de l’activitat es faci en parelles o petits grups, d’aquesta manera les interaccions enriquiran la solució que es proposi i posaran de manifest els estereotips que surtin dels joves, que hauran de ser consensuats i repensats. - El debat ha d’intentar comparar les solucions dels nois i noies amb la postura que van adoptar les associacions, tant gitanes com no gitanes, i destacar la col·laboració de tota la societat. - En aquesta activitat s’ofereixen, fonamentalment, eines per desenvolupar el llenguatge pel que fa a la comprensió lectora, l’expressió oral i l’expressió escrita. - Aprofundiment en el llenguatge periodístic a partir de la lectura i la producció d’articles propis. Entre d’altres, es pot treballar la comprensió i l’assimilació de l’estructura de la notícia: títol, subtítol, resum i desenvolupament dels fets. -------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - De forma complementària es poden fer activitats de role-playing («joc de simulació») i d’habilitats per resoldre conflictes. - Elaborar un article d’opinió sobre el racisme amb la intenció d’enviar-lo a la secció «Cartes al director» d’un diari. Escollir el diari i fer-ho. - També, en cas que es disposi de mitjans, es pot fer una incursió als diferents formats periodístics i generar continguts relacionats amb l’activitat per a la ràdio i/o la televisió. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Fundación Secretariado Gitano: www.fsgg.org (consultada el 21 de juliol de 2010) - El País, 18 de gener de 2005. - El Correo de Andalucía, 13 de febrer de 2005. - ODIEL Información, 5 de febrer de 2005. - El Correo de Andalucía, 10 de febrer de 2005. - Diario de Jerez, 5 de març de 2005. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

L

amaro_6.indd 46

10/08/2010 18:13:24


amaro_6.indd 47

10/08/2010 18:13:26


Com ho resolem?

Al poble de Cortegana, a la província de Huelva, s’han produït aldarulls amb algunes famílies gitanes motivats únicament pel racisme. La premsa n’ha deixat constància, però cal que tota la societat doni resposta a fets d’aquest tipus. Ara us ha tocat a vosaltres. A continuació us presentem el conflicte que es va viure, però no hi tenim solució i cal que la busquem entre tots i totes. Llegiu detingudament els fets que s’exposen, poseu-vos al lloc de les famílies gitanes del barri i plantegeu una possible solució al conflicte. Com van reaccionar les famílies del barri? Quina postura van adoptar? Què va fer la comunitat gitana davant això? «El pasado 16 de enero, en el transcurso de una manifestación convocada por el ayuntamiento, la situación derivó en un ataque contra el colectivo gitano de un barrio de la localidad. La manifestación había sido convocada por el alcalde bajo el lema “Por un pueblo más seguro. Justicia” en repulsa de un asesinato que había ocurrido en la localidad quince días antes, así, según la prensa (El País, 18/01/2005) el ayuntamiento “a petición de la familia” de la persona asesinada, convocó la manifestación, a la que acudieron 2.000 de los 5.000 habitantes del pueblo. El itinerario acababa teóricamente en un plaza apartada del barrio de Las Eritas, barriada de residencia gitana, pero más de la mitad de los manifestantes se dirigió a esta zona, donde atacaron las casas de las personas gitanas, rompiendo coches, cristales, etc. Gritando y amenazándoles (...)» (Font: El País, 18 de gener de 2005; El Correo de Andalucía, 13 de febrer de 2005.)

48

amaro_6.indd 48

Amaró

10/08/2010 18:13:28


Llegiu el text 1. Penseu en un possible final per a aquest fet. Comenteu conjuntament els aspectes que us poden ajudar a redactar-lo. 2. Redacteu una notícia periodística que informi la societat del final que proposeu. A continuació, cada grup llegirà la seva notícia amb el final que hagi triat.

Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 49

49

10/08/2010 18:13:28


La sortida real

Davant el conflicte de Cortegana es va optar per aquesta sortida conjunta. Comenteu la vostra opini贸 sobre la resoluci贸.

50

amaro_6.indd 50

Amar贸

10/08/2010 18:13:29


Apleguem-nos i avancem

amaro_6.indd 51

51

10/08/2010 18:13:29


amaro_6.indd 52

10/08/2010 18:13:30


b

7

Amar贸

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 1

05/08/2010 13:37:49


Ă­ndex amaro_7.indd 2

05/08/2010 13:37:52


7. Racisme i poble gitano

5

7.1 Descripció de l’activitat: El racisme organitzat

8

Fitxa: El racisme organitzat

10

7.2 Descripció de l’activitat: 12 Una història de discriminacions Fitxa: Una història de discriminacions Fitxa: Exemples de Ileis discriminatòries Fitxa: ERRC, European Roma Right Center

16 17 22

7.3 Descripció de l’activitat: Els drets humans 24 i el poble gitano Fitxa: Fem d’advocats i advocades!

28

7.4 Descripció de l’activitat: 34 Què és el Porrajmos? Fitxa: Introducció al Porrajmos Fitxa: Què és el Porrajmos?

38 40

7.5 Descripció de l’activitat: I els violins 42 van deixar de sonar Fitxa: I els violins van deixar de sonar

46

7.6 Descripció de l’activitat: 48 El geperut de Notre Dame

amaro_7.indd 3

Fitxa: El geperut de Notre Dame

50

Racisme i poble gitano

3

05/08/2010 13:37:52


«Coincideixen que el racisme seria el que eliminarien de la societat majoritària. Saben de sobres què és quedar-se a les portes d’una discoteca, per ser gitanos. Però saben que han de tirar endavant passi el que passi. I al seu barri, i a fora, hauran de ser exemplars: les paraules s’avalen amb fets. »Treballen o estudien, o les dues coses.» Font: «Pots aconseguir coses, amb gent que t’estima, que et mira». El Punt, juliol del 2005.

amaro_7.indd 4

05/08/2010 13:37:53


7. Racisme i poble gitano

Segons dades del baròmetre del CIS* (Centre d’Investigacions Sociològiques) de novembre del 2005, el poble gitano és el grup social més rebutjat a l’Estat espanyol. Aquests resultats recents confirmen la permanència d’un racisme persistent i fort. La història del poble gitano, de fet, és una història plena d’injustícies i de discriminacions. A la resta de blocs hem aportat molta informació que desmenteix els tòpics i les etiquetes negatives sobre les persones gitanes. En aquest bloc volem conèixer a fons els tipus de discriminacions que han patit, alguns dels quals són tan esfereïdors com La Nit dels Gitanos, en què es van assassinar quatre mil persones gitanes als camps de concentració nazis, o la molt més recent esterilització forçosa a Eslovàquia. Cal tenir en compte que el poble gitano mai no ha plantejat una resposta agressiva o de venjança, sinó que sempre ha treballat, des de les seves organitzacions, per a la justícia i la millora de la seva situació, tal corn segueix fent avui dia. Les activitats d’aquest bloc, doncs, treballen quelcom tan necessari actualment corn la prevenció del racisme i la intolerància envers les altres cultures, creences, llengües i costums.

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 5

*CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), resultats del baròmetre de novembre del 2005. Disponible a: www.cis.es/ cis/opencms/-Archivos/ Marginales/2620_2639/2625/ e262500.html.

5

05/08/2010 13:37:54


En concret, les activitats que s’emmarquen en aquest bloc són:

7.1 El racisme organitzat, una realitat trista i actual: L’emergència de partits i organitzacions d’ultradreta, racistes i xenòfobs. El seu discurs i les conseqüències que genera contra les societats democràtiques. Els nois i noies han d’analitzar el contingut d’aquest discurs després de consultar-lo als seus programes. 7.2 Una història de discriminacions: De nou, repassem la història del poble gitano, centrant-nos aquesta vegada en les discriminacions institucionals i ferotges que ha sofert a través de l’anàlisi d’alguns fragments de Ileis que s’han aplicat durant la història. 7.3 Els drets humans i el poble gitano: Els nois i noies han de fer d’advocats i advocades, i en un conjunt de situacions reals aparegudes a la premsa han d’identificar els drets humans que s’han vulnerat. 7.4 Què és el Porrajmos?: Porrajmos és la paraula que s’utilitza per fer referència a l’Holocaust que van patir els gitanos i les gitanes durant l’època nazi. L’activitat consisteix a analitzar informació i fonts documentals sobre aquest esdeveniment històric que ha estat invisibilitzat injustament. 7.5 I els violins van deixar de sonar: Videofòrum sobre aquesta pel·lícula que tracta l’Holocaust contra el poble gitano. 7.6 El geperut de Notre Dame: Videofòrum. Pot servir per analitzar la transmissió i la socialització a través dels mitjans de comunicació de valors, imatges socials i estereotips sobre determinats col·lectius.

6

amaro_7.indd 6

Amaró

05/08/2010 13:37:55


amaro_7.indd 7

05/08/2010 13:37:56


7.1 Descripció de l’activitat: El racisme organitzat Objectius

- Conèixer l’existència de partits polítics d’ultradreta i els seus objectius. - Reflexionar sobre l’origen i el perquè del suport de la ciutadania a aquests partits. - Conèixer els fonaments Ideològics i filosòfics d’aquests partits.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Educació en el lleure.

Edat

14-18 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Recerca i anàlisi d’informació I: Es creen grups de treball, es fa una recerca sobre aquests tipus de partit polític d’arreu d’Europa i s’observa, en els casos que es cregui convenient, quines són les seves propostes amb relació a la inclusió social de les minories ètniques. 2. Recerca i anàlisi d’informació II: Es busca informació sobre moviments socials gitanos o grups polítics que defensin alternatives contràries a aquests partits. 3. Debat: Es comparteix la informació que s’ha trobat amb tota la gent de classe i s’estableix un debat sobre diferents temes com: Quines repercussions tindria la preeminència de les idees d’aquests partits en la convivència del poble gitano i d’altres minories dels territoris? Analitzar la situació social i política que afavoreix la proliferació d’aquest tipus d’ideologies.

amaro_7.indd 8

05/08/2010 13:37:57


Com estan contrarestant aquestes ideologies els moviments socials del poble gitano o altres tipus de moviments? Què pot fer la ciutadania per oferir alternatives de convivència que desmuntin les idees que afirmen que no és possible una convivència multicultural pacífica? --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Front National (França): www.frontnational.com. Die Republikaner (Alemanya): www.rep.de. Vlaams Block (Bèlgica): www.vlaamsblok.be/index.shtml. España 2000: www.espana2000.org Lijst Pym Fortuyn (Països Baixos): http://lijstpimfortuynspijkenisse.nl/ British National Party (Regne Unit): www.bnp.org.uk/ Lega Nord (Itàlia): www.leganord.org/ Freiheitliche Partei Österreichs (Àustria): www.fpoe.at/ Dansk Folkerparti (Dinamarca): www.danskfolkeparti.dk/Home.asp --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Introducció política i social de cadascun dels països d’on s’analitzin els diferents partits polítics (població, nivell econòmic, etc.). - És important que la persona educadora relacioni les idees que fomenten aquests partits amb normatives internacionals corn la Declaració Universal dels Drets Humans per evidenciar corn les vulneren. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Es pot proposar als nois i noies que elaborin una presentació en Power Point sobre la informació que hagin trobat, de manera que a l’hora del debat sigui més àgil i entenedora per a la resta. - Realitzar una activitat sobre la creació d’un partit polític que doni resposta a les necessitats i les demandes de les minories ètniques corn el poble gitano. Quins criteris hauria de fer servir? Quina composició tindria? L’activitat es podria vincular amb la 2.6. Fem de polítics? ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_7.indd 9

05/08/2010 13:37:58


El racisme organitzat

La proliferació de partits d’ultradreta amb discursos racistes és una realitat en molts països europeus. Podem veure’n alguns exemples a França, amb l’existència del Front National, a Alemanya, amb el Die Republikaner, o a Bèlgica, amb el Vlaams Block. El seu rebuig no només va dirigit contra les persones immigrants, sinó també contra les minories ètniques que conviuen en els seus territoris des de sempre.

10

amaro_7.indd 10

Amaró

05/08/2010 13:37:59


Treball en grup 1. Cerqueu informació sobre: Partits polítics d’ultradreta d’arreu d’Europa, i penseu quines són les seves propostes amb relació a la inclusió social de les minories ètniques. Quines repercussions tenen aquestes propostes? Moviments socials gitanos o grups polítics que defensin alternatives contràries a les d’aquests partits. 2. Debateu amb la resta del gran grup a partir de la informació que heu buscat. Podeu partir de les preguntes següents: Quines repercussions tindria la preeminència de les idees d’aquests partits en la convivència del poble gitano i d’altres minories dels territoris? Quina situació social i política afavoreix la proliferació d’aquests tipus d’ideologies? Corn estan contrarestant aquestes ideologies els moviments socials del poble gitano o altres tipus de moviments? Què pot fer la ciutadania per oferir alternatives de convivència que desmuntin les idees que afirmen que no és possible una convivència multicultural pacífica?

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 11

11

05/08/2010 13:38:00


7.2 Descripció de l’activitat: Una història de discriminacions Objectius

- Conèixer des del punt de vista històric exemples de la repressió política que ha patit el poble gitano al nostre país. - Reflexionar sobre la repercussió d’aquesta repressió en la visió que es té actualment del poble gitano.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Educació en el lleure. - Història.

Edat

16-18 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció: El primer pas consisteix a introduir la temàtica que es treballarà. En concret, és molt important subratllar que al llarg de la història el poble gitano ha patit moltes discriminacions, que es poden veure en les mateixes Ileis de diferents èpoques i països. No ha estat fins a principis del segle XXI que s’ha començat a saldar el deute històric amb el poble gitano i se l’ha començat a reconèixer corn a poble dins dels diferents estats. En l’actualitat, tant el Parlament català corn l’espanyol i l’europeu han reconegut la identitat pròpia del poble gitano. Tanmateix, en aquesta activitat ens centrem a donar exemples concrets de Ileis que han discriminat i maltractat el poble gitano i que han fomentat la creació d’una imatge social negativa. 2. Fragments de lleis discriminatòries: Es presenten al grup gran els diferents fragments de lleis discriminatòries. Aquesta presentació es pot fer amb fotocòpies sobre les Ileis (que adjuntem a la fitxa), cartolines, una presentació en Power Point o com

amaro_7.indd 12

05/08/2010 13:38:00


es cregui més convenient. És important vincular aquesta presentació a l’avenç que s’ha fet en els últims anys respecte al reconeixement del poble gitano. 3. Treball en petit grup: El grup gran es divideix en petits grups i es reparteixen els fragments dels textos. Sobre cada fragment, els nois i noies han de reflexionar entorn de les preguntes següents: Quines idees us han impactat més? El fet que en la història del nostre país hi hagi hagut aquestes lleis, com creieu que ha pogut influir en la imatge que es té del poble gitano? Avui dia hi ha expressions corn les que surten al text? Si és així, com les podem canviar? En acabar la reflexió i el diàleg sobre aquestes preguntes, l’alumnat ha d’escollir un portaveu perquè exposi les reflexions del petit grup.

4. Posada en comú: Es reuneix el grup gran i els diferents portaveus exposen les conclusions de cada grup. Després es deixa una estona per si alguna persona vol afegir alguna idea. Conclusió: Es recullen les aportacions del grup i com a tancament de l’activitat es pot comentar l’existència de l’entitat europea European Roma Rights Centre, que vetlla pels drets del poble gitano i denuncia totes les polítiques, situacions, etc., que discriminen el poble gitano. (Vegeu el text adjunt de presentació del centre i el web de referència.) --------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Text: Exemples de Ileis discriminatòries. Text: Què és l’ERRC European Roma Right Center? --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un dels temes clau per donar a conèixer al grup és que el poble gitano ha estat fortament discriminat i maltractat per les societats majoritàries, i que en aquestes hi han arrelat molt profundament certs prejudicis envers el poble gitano corn a resultat de nombrosos fets històrics discriminatoris (com els exemples de Ileis que es mostren a l’activitat).

amaro_7.indd 13

05/08/2010 13:38:02


L

amaro_7.indd 14

- Un altre aspecte clau és aprofundir en l’observació i el reconeixement del fet que certs prejudicis de la societat majoritària respecte a la població gitana provenen d’un tracte històric injust i discriminatori, i que, per tant, aquest tipus de comportament no és acceptable en una societat democràtica. - Corn a última orientació es pot comentar breument la importància de l’activitat que està realitzant l’ERRC per superar totes aquestes dificultats a través de la investigació social i la difusió de les seves activitats a tot Europa. -----------------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Es pot fomentar la recerca de més informació sobre les Ileis discriminatòries envers el poble gitano i realitzar treballs d’investigació. - Crear un bloc col·lectiu per anar-hi posant la informació que es trobi respecte a altres exemples de Ileis discriminatòries, amb l’objectiu d’anar trencant el silenci sobre la discriminació que ha rebut el poble gitano. - Aprofundir en la informació que proporciona l’ERRC, consultant-ne totes les dades, les reflexions que ofereix, i contrastant-la amb el que s’ha parlat a classe. -----------------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Calvo Buezas, T. ¿España racista? Voces payas sobre gitanos. Barcelona: Anthropos, 2000. - ERRC: www.errc.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - SOS Discriminación: www.discriminacion.org/disc-racismo.php (consultada el 21 de juliol de 2010). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------

05/08/2010 13:38:02


amaro_7.indd 15

05/08/2010 13:38:04


Una història de discriminacions

Treball en grup 1. Llegiu els textos i responeu les preguntes següents: Quines idees us han impactat més? Com creieu que ha pogut influir en la imatge que es té del poble gitano el fet que en la història del nostre país hi hagi hagut aquestes Ileis? Avui dia hi ha expressions corn les que surten al text? Si és així, com les podem canviar? 2. Escolliu un portaveu del grup que exposi les vostres aportacions principals a la resta de grups. 3. Debateu amb la resta de grups les principals idees que hagin sortit.

16

amaro_7.indd 16

Amaró

05/08/2010 13:38:06


Exemples de lleis discriminatòries

Les primeres manifestacions de racisme envers el poble gitano daten del 1499. Aquest racisme queda manifest en la Pragmàtica de Medina del Campo, amb la qual es va instaurar una política de repressió i persecució de les persones gitanes que seguia la política racista iniciada anys enrere contra el poble jueu i estesa posteriorment a les persones musulmanes. Així, el poble gitano, que en arribar a l’Estat espanyol va ser inicialment ben rebut, aviat va començar a ser objecte de diverses discriminacions amb l’objecte de ser expulsat. Més endavant, l’any 1538, a la Corona de Castella els gitanos i les gitanes van rebre el tracte d’esclaus i van ser obligats a desenvolupar treballs forçats a diferents països, principalment als Balcans i els països de l’Est. D’altra banda, la migració de població gitana corn a esclaus també es va dirigir a Amèrica, i així és corn el poble gitano va començar a arribar a l’actual Llatinoamèrica i el Carib. A continuació us oferim exemples de fragments de Reis i fets de diferents períodes històrics.

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 17

17

05/08/2010 13:38:07


1499, Reis Catòlics: Pragmàtica de Medina del Campo contra els gitanos. Repressió i criminalització per evitar la vagància i altres excessos dels gitanos. «Manem als egipcians que vaguen pels nostres regnes i senyorius [...] que visquin per oficis coneguts [...] o prenguin habitatge de senyors a qui serveixin [...]. Si fossin trobats o presos, sense ofici, sense senyors, junts [...] que donin a cada un cent assots per la primera vegada i els desterrin perpètuament d’aquests regnes, i per la segona vegada que els tallin les orelles, i estiguin en la cadena i els prenguin a desterrar corn dit és [...].» Carles I va ratificar quatre vegades aquesta Pragmàtica, i Felip II ho va fer en dues ocasions més, incrementant-ne les penes.

El poble gitano com a esclau... L’esclavització més reconeguda és la que van sofrir els gitanos i gitanes dels Balcans, a Romania, però també van ser esclaus a Anglaterra i a la Corona de Castella, on el 1538 es va fer un decret que manava enviar gitanos a Amèrica. D’aquí van sorgir les comunitats gitanes que actualment viuen a Llatinoamèrica i el Carib. Altres llocs on es va portar a terme l’esclavatge de persones gitanes van ser Rússia, Portugal i Escòcia.

18

amaro_7.indd 18

Amaró

05/08/2010 13:38:07


1876: Cesare Lombroso publica L’uomo deliquente, amb un capítol dedicat al poble gitano.

«En venda: Un grup de primera qualitat d’esclaus gitanos per ser subhastats al Monestir de Sant Elies, el 8 de maig de 1852. Format per 18 homes, 10 nens, 7 dones i 3 nenes en bona condició.» (Cartell de Valàquia)

1899: Es crea l’Oficina Central per Lluitar contra el Creixement del Poble Gitano (Nachrichtendienst in Bezug auf die Zigeuner), a Munic, dirigida per Alfred Dillmann. L’Oficina no es va tancar fins al 1970.

1938, Holocaust gitano: A l’Alemanya nazi s’inicia el Porrajmos («Holocaust gitano», literalment, en rromanès, «la Devoració»), en què s’estima que unes cinc-centes mil persones gitanes de diversos països europeus van ser assassinades als camps de concentració. 1944, La Nit dels Gitanos (Zigeunernacht): Matança de més de tres mil gitanos la nit de l’1 al 2 d’agost de 1944 al camp de concentració d’Auschwitz.

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 19

19

05/08/2010 13:38:08


Reglament de la Guàrdia Civil (14 de maig de 1943) «Article 4 Es vigilarà escrupolosament els gitanos, cuidant molt de reconèixer tots els documents que tinguin, observar la seva vestimenta, esbrinar el seu mode de viure i tot el que condueixi a formar una idea exacta dels seus moviments i l’objecte d’ells. »Article 5 Com que aquesta classe de gent no té generalment residència fixa i es trasllada amb molta freqüència d’un punt a un altre en què siguin desconeguts, convé prendre d’ells totes les notícies necessàries per impedir que cometin robatoris de cavalleria o d’altra espècie.»

20

amaro_7.indd 20

Amaró

05/08/2010 13:38:09


Más de 100 mujeres gitanas han sido esterilizadas a la fuerza en Eslovaquia* (1 de març de 2003) «Las mujeres romaníes están siendo coartadas o forzadas para que se sometan a procesos de esterilización por parte de los servicios sanitarios del Gobierno del este de Eslovaquia, según un informe realizado por el Centro de Derechos Reproductivos y Poradna pre obcianske a ludské práva, en colaboración con la investigadora Ina Zoon. Se han realizado 230 entrevistas en profundidad con mujeres gitanas en 40 asentamientos en el este de Eslovaquia. La investigación documenta graves violaciones de los derechos humanos contra las mujeres gitanas en Eslovaquia, incluyendo cerca de 110 casos en que las mujeres han sido coartadas o forzadas a la esterilización, o han recibido fuertes indicaciones para que fueran esterilizadas.* Informació extreta de www.unionromani.org/noti2003-03-01.htm Per a més informació, vegeu: www.reproductiverights.org/pub_bo_slovakia.html#report

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 21

21

05/08/2010 13:38:10


ERRC, European Roma Right Center

L’ERRC és una organització internacional pública dedicada a combatre l’antigitanisme racista i l’abús i la vulneració dels drets humans de la població gitana. En particular, el model de l’ERRC implica una estratègia que engloba tots els aspectes tant legals i polítics corn d’investigació, i de drets humans formant activistes gitanos. Des que es va crear al 1996, l’ERRC proporciona els instruments necessaris per combatre la discriminació i treballa per aconseguir la igualtat en l’accés al govern, l’educació, el treball, l’assistència mèdica i els serveis a la comunitat. També treballa per combatre el tractament i la igualtat del respecte. Des del 1996, alguns dels objectius que ha aconseguit han estat: Augmentar l’interès públic respecte a la situació dels drets humans del poble gitano a Europa, que s’ha convertit en un assumpte públic primordial i que avui és una prioritat. Condemnar l’abús i la vulneració dels drets humans del poble gitano a diferents països d’Europa. Facilitar l’accés efectiu a la justícia dels romà i la reparació d’infraccions dels seus drets. Contribuir al desenvolupament de la llei pública de l’interès en la regió i la instrucció legal en el camp dels drets de Roma corn escrita la Unió més significativa europea (UE) document de política en poble gitano «El poble gitano en una Unió Europea ampliada»

22

amaro_7.indd 22

Amaró

05/08/2010 13:38:10


informe publicat l’octubre del 2004 per la Direcció General de Treball i Assumptes Socials de la Comissió Europea. Exercir la seva Influència per aconseguir que la situació del poble gitano es considerés una prioritat de tots els membres de la UE amb la crida dels criteris de Copenhague. Ser un dels advocats capdavanters en l’aplicació de la llei antidiscriminació a Europa. Garantir el reconeixement de la discriminació racial contra la població gitana corn un assumpte de prioritat absoluta a la comunitat europea; procés que va portar a la Conferència Mundial contra el racisme de Durban (Sud-àfrica 2001). Col·laborar amb la Federació Internacional pels Drets Humans de Hèlsinki, que té una posició consultiva, així corn amb el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.

Activitats Campanyes a través de la justícia internacional Superació de l’educació segregadora Justícia per a les víctimes de les esterilitzacions Campanyes per a habitatges dignes Drets de les dones gitanes Drets de les persones gitanes Més informació: www.errc.org

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 23

23

05/08/2010 13:38:11


7.3 Descripció de l’activitat: Els drets humans i el poble gitano Objectius

- Identificar situacions reals de discriminació i vulneració dels drets humans del poble gitano a través de notícies de diferents mitjans de comunicació. - Sensibilitzar en la defensa dels drets humans de la població gitana mitjançant la identificació dels drets vulnerats a les situacions anteriors. - Promoure la solidaritat amb el poble gitano. - Conèixer la relació entre el dret vulnerat i la Declaració Universal dels Drets Humans. - Aprendre a argumentar i a defensar una postura determinada.

Recomanada per a

- Ciències socials. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure.

Edat

14-18 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Presentació de l’activitat: La persona responsable presenta l’activitat al grup. És important fer una introducció sobre la importància de la Declaració Universal dels Drets Humans i destacar la importància d’identificar les situacions que vulneren aquests drets i denunciar-ho. 2. Constitució de gabinets d’advocats: EI grup gran es divideix en petits gabinets d’advocats i advocades (segons el grup, els gabinets poden ser de tres a sis persones). A cada grup se li dóna entre una i tres situacions i la Declaració Universal dels Drets Humans. Se’ls indica que han d’analitzar les situacions identificant-hi els drets humans que s’han vulnerat, i preparar-ne la defensa, fins i tot pensant en la sentència per la vulneració del dret corresponent.

amaro_7.indd 24

05/08/2010 13:38:12


3. Presentació de la defensa: Es reuneix el grup gran i, per toms, cada gabinet surt a presentar les situacions que ha rebut. Un cop feta la presentació, s’exposa la denúncia del dret que s’ha vulnerat i la proposta de sentència sobre corn reparar el dany.

L

4. Valoració conjunta: Finalment, quan hagin parlat tots els gabinets, es realitza una valoració conjunta (en grup gran) de l’activitat per compartir les situacions que han impactat més l’alumnat i per posar en comú les impressions generals sobre les defenses. --------------------------------------------------------------------------------------------------Recursos Fitxa: Fem d’advocats i advocades! Declaració Universal dels Drets Humans: www.xtec.es/-lvallmaj/passeig/dudh.htm. Fitxa: Situacions de vulneració de drets humans amb població gitana. Targetes per als grups de participants. Fitxa: Presentació dels casos recollits per la Fundación Secretariado Gitano (per a les persones responsables de l’activitat). --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - És aconsellable establir una dinàmica de debat a cada petit grup i al grup gran, en què un dels participants faci el paper de moderador/a prenent i donant la paraula per tal que hi hagi una discussió fluida i sense encavalcaments. - És important garantir que tots els nois i noies participin, d’alguna manera, en el debat. - Fomentar que es treballin casos recents de discriminació i vulneració dels drets humans que hagin aparegut als mitjans de comunicació, o casos que proposin els mateixos nois i noies. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Declaració Universal dels Drets Humans: www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm (consultada el 21 de juliol de 2010). - Fundación Secretariado Gitano: www.fsgg.org (consultada el 21 de juliol de 2010). - Discriminación y comunidad gitana. Informe anual FSG 2005: www.gitanos.org/publicaciones/discriminacion05/ (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_7.indd 25

05/08/2010 13:38:15


Material per als educadors i educadores: Articles de la Declaració Universal dels Drets Humans que es poden relacionar amb les diferents situacions presentades: «Article 13 (situacions relacionades: 1, 2, 3 i 4) 1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un Estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. »Article 18 (situacions 5 i 6) Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus. »Article 23 (situacions 7, 8, 9 i 10) 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos. »Article 26 (situacions 11 i 12) 1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuita, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots, amb atenció al mèrit de cadascú.

amaro_7.indd 26

05/08/2010 13:38:17


2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills. »Article 25 (general) 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell frueix d’igual protecció social.»

amaro_7.indd 27

05/08/2010 13:38:18


Fem d’advocats i advocades!

Anualment la Fundación Secretariado Gitano publica l’Informe anual sobre discriminació i població gitana, en què es recullen casos de discriminació que durant l’any han patit persones gitanes en diferents àmbits. Us proposem que en la propera activitat treballeu com a advocats i advocades. La vostra funció consisteix a defensar les persones, els grups, etc., en base a la Declaració Universal dels Drets Humans. Per realitzar aquesta activitat heu de formar petits gabinets d’advocats i advocades d’unes tres persones aproximadament. A continuació heu d’escollir tres casos, llegir-los i, mirant l’articulat de la Declaració Universal dels Drets Humans, dir quin és el dret que creieu que s’està violant en cada situació. Un cop fet això, cada grup ha d’exposar a la resta de companys i companyes un dels casos treballats, especificant quin és el dret o els drets que s’estan vulnerant i aportant arguments per defensar les persones que pateixen el greuge. De forma paral·lela, us proposem que si coneixeu algun cas recent que hagi sortit als mitjans de comunicació (premsa, televisió, Internet, etc.) també el treballeu i l’exposeu davant el grup.

28

amaro_7.indd 28

Amaró

05/08/2010 13:38:19


1. Torrox (Màlaga), febrer: Discriminació directa «Alrededor de cien vecinos del pueblo de Torrox se manifiestan para impedir el presunto realojo de unas familias gitanas, desalojadas de un edificio de la localidad en estado de ruina. El realojo era, sin embargo, un rumor que los responsables municipales se apresuraron a desmentir, para evitar mayores conflictos vecinales.» 2. Soto del Barco (Astúries), maig: Discriminació indirecta «Seis familias gitanas residen desde hace varios años en un poblado chabolista sin las mínimas condiciones higiénicosanitarias. En el año 2002 el Ayuntamiento promete un proyecto de construcción de viviendas para alojar a estas familias, que no llega a formalizarse por presiones vecinales. En 2004 se informa a la FSG de que va a iniciarse la construcción, aunque finalmente se asignan las viviendas sólo a las quienes puedan acreditar una serie de requisitos que no cumplen ninguna de las familias del poblado chabolista.

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 29

29

05/08/2010 13:38:19


3. Falces (Navarra), març; Discriminació directa «La FSG adquiere una vivienda de integración social para alquilarla a una familia gitana que reside en la localidad en situación precaria. Al llegar al inmueble para instalarse, la familia y algunos trabajadores de la FSG encuentran al Alcalde y numerosos vecinos increpándoles y amenazándoles para que no ocupen la vivienda. Esa misma tarde, la FSG intenta tranquilizar los ánimos y facilitar el acceso de la familia al inmueble de su propiedad, pero encuentra la puerta bloqueada y a los vecinos y el Alcalde increpándolos nuevamente. La FSG emprende acciones legales que no se resuelven a su favor en primera instancia, por lo que se presenta un recurso pendiente todavía de resolución.»

30

amaro_7.indd 30

4. Madrid, gener: Discriminació directa

5. Barcelona, febrer: Discriminació directa

«El Ayuntamiento de Madrid ordena el derribo de dos Iglesias Evangélicas de fieles gitanos, en su mayoría, sin respetar el procedimiento establecido para retirar el carácter de culto a los templos, y a pesar de que la sentencia que aprobaba dicho derribo había sido recurrida y no era, por tanto, firme.»

«El Ayuntamiento precinta una Iglesia Evangélica Gitana abierta veinte días atrás. El pastor de la Iglesia alega motivaciones racistas en la medida, asegurando que los vecinos han manifestado que no quieren gitanos en la zona. Aunque el portavoz municipal asegura que el local ha sido cerrado por incumplimiento de varias ordenanzas municipales, el pastor niega la mayoría de las irregularidades denunciadas.»

Amaró

05/08/2010 13:38:20


6. València, gener: Discriminació directa

7. Osca, febrer: Discriminació directa

«Una empresa de jardinería solicita un trabajador con experiencia en el manejo de máquinas cortacésped. La FSG envía un candidato con el que la empresa se muestra inicialmente conforme, aunque comenta “que es morenote”, y que los gitanos “tienen fama”. A pesar de la recomendación de la FSG, el usuario no es contratado.»

«La FSG se pone en contacto con una empresa de trabajo temporal para informarse sobre las condiciones de una oferta de empleo y apoyar en el proceso de selección a una usuaria interesada en el mismo. La ETT informa de que ni ella, ni la empresa a la que ofrecen sus servicios, una fábrica de magdalenas, están dispuestas a contratar gitanos, debido a una mala experiencia previa con otros trabajadores de esta etnia.»

8. Jerez (Cadis), novembre: Assetjament «Una joven comienza a trabajar como camarera en un restaurante donde todo trascurre con normalidad hasta que, unos días después, se reincorpora el dueño, que había estado enfermo. Cuando confirma la pertenencia étnica de la trabajadora, el empresario realiza numerosos comentarios despectivos y racistas, sometiéndola a un trato degradante y continuas humillaciones que motivan su renuncia voluntaria.»

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 31

31

05/08/2010 13:38:21


32

amaro_7.indd 32

9. Palència, maig: Discriminació directa

10. Vallecas (Madrid), maig: Discriminació directa

«Una joven gitana realiza una entrevista de trabajo tras la cual le proponen la realización de una prueba como limpiadora-cocinera. Sin embargo, antes de concluir la entrevista, la Directora se fija en sus apellidos, le pregunta si es gitana y, ante su respuesta afirmativa, le comenta que tiene que consultarlo con sus superiores. Cuando la joven contacta con la empresa al día siguiente, le comunican que no van a realizarle la prueba porque quieren buscar otro perfil.»

«En el curso escolar 03/04 se incorpora a un colegio concertado de Vallecas una nueva directora. Desde ese momento, un alumno gitano comienza a tener problemas, y se ordena su traslado a un espacio independiente en el que se encuentra aislado porque, según la Directora, no aprende. Se le acusa, asimismo, de un robo que no ha cometido, como se comprueba con posterioridad. El equipo directivo solicita continuamente su traslado a otro centro en el que dispongan de un programa de educación compensatoria.»

Amaró

05/08/2010 13:38:21


11. Hellín (Albacete), octubre: Discriminació directa «Dos alumnos gitanos reciben una notificación de expulsión temporal y, un tercero, definitiva, por una serie de faltas cometidas en el colegio. El Director se reúne con las familias y un mediador de la FSG para exponer su postura, no compartida por otros profesionales del centro. Aunque se acuerda la celebración de una nueva reunión con el Jefe de Estudios, las familias reciben una nueva notificación de expulsión, así como la comunicación de que los hechos se pondrán en conocimiento de la policía. Finalmente, los alumnos son expulsados treinta días, por lo que deciden no regresar al centro, donde se sienten discriminados. La FSG continúa con sus labores de mediación, y consigue que la Dirección flexibilice: su postura, así como la reincorporación de los alumnos.»

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 33

33

05/08/2010 13:38:22


7.4 Descripció de l’activitat: Què és el Porrajmos? Objetius

- Conèixer el fet històric del Porrajmos (l’Holocaust gitano) i les seves conseqüències. - Reflexionar sobre la barbàrie comesa i sobre el fet que el silenci envers aquest fet perpetua la injustícia contra el poble gitano. - Sensibilitzar-se respecte a la seva història promovent solidaritat amb el poble gitano.

Recomanada per a

- Llengua. - Ciències socials. - Educació en el lleure.

Edat

14-18 anys.

Durada Aproximadament 2 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció: Aquest tema es treballa a partir de l’article que s’esmenta més endavant. Abans, però, es fa una breu introducció oral al grup sobre què és el Porrajmos i quines conseqüències ha tingut. 2. Lectura de l’article: Es reparteix l’article «Reconocimiento del Porrajmos Romaní a través de la compensación del Holocausto» als nois i noies perquè el llegeixin a casa. 3. Comentari del text: Cada persona ha de respondre les preguntes plantejades sobre l’article: Què és el Porrajmos? Què va passar La Nit dels Gitanos? S’ha reconegut el poble gitano corn a víctima del nazisme? Per què? Quins aspectes t’han cridat més l’atenció? Per què?

amaro_7.indd 34

05/08/2010 13:38:23


4. Posada en comú: En grup gran es posen en comú les respostes que s’han contestat individualment, amb la moderació de la persona responsable de l’activitat. --------------------------------------------------------------------------------------------------Fitxa tècnica: Introducció al Porrajmos. Recursos Mendiola, A.M. «Reconocimiento del Porrajmos Romaní a través de la compensación del Holocausto». Gitanos, pensamiento y cultura, núm. 14, abril del 2002. Disponible a: www.gitanos.org/revista_gitanos/14/ index.html (consultada el 21 de juliol de 2010). --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar amb el grup és la Importància de visibilitzar l’horror de l’Holocaust i la injustícia de la seva invisibilitat pels efectes que ha tingut en el poble gitano. - Un altre aspecte a considerar és la solidaritat entre les persones. Es pot recórrer a l’exemple de l’autor jueu de l’article que defensa la necessitat que també es reconegui el poble rom com a víctima de l’horror nazi. - A través de la realització de l’activitat es poden treballar aspectes de la història europea o vincular-los amb la realitat actual, corn per exemple amb atacs racistes que s’estiguin produint en aquell moment. - L’activitat dóna l’oportunitat de treballar els mecanismes, tant en l’àmbit institucional corn social, per respondre davant les injustícies i la barbàrie de les guerres (les institucions com l’ONU o les manifestacions contra la guerra). - A l’hora d’introduir el Porrajmos es poden treballar aspectes sobre la Ilengua de procedència d’aquest terme, el rromanès. Per tant, es pot vincular amb les activitats que treballen la Ilengua, corn la 1.4. - L’activitat es pot incloure en el treball dels valors entre grups i tractar els efectes positius que té el desenvolupament de valors com la solidaritat en les nostres relacions. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_7.indd 35

05/08/2010 13:38:25


L

amaro_7.indd 36

Alternatives i suggeriments - Vincular l’activitat al videofòrum que es proposa a la 7.6 I els violins van deixar de sonar per aprofundir en la temàtica de l’Holocaust gitano. - Buscar a través d’Internet informació sobre aquest fet històric, i després posar en comú el que s’ha trobat. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Roma and Sinti: Under-Studied Victims of Nazism. United States Holocaust Memorial Museum; Center for Advanced Holocaust Studies, 2002. Disponible a: www.ushmm.org/ research/center/symposia/symposium/2000-09-21/ (consultada el 21 de juliol de 2010). - International Organization for Migration: www.iom.int (consultat el 21 de juliol de 2010). - MENDIOLA, A. M. «Reconocimiento del Porrajmos Romaní a través de la compensación del Holocausto». Gitanos, pensamiento y cultura, núm. 14, abril del 2002. Disponible a: www.gitanos.org/revista_gitanos/14/index.html (consultat el 21 de juliol de 2010). -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

05/08/2010 13:38:27


amaro_7.indd 37

05/08/2010 13:38:28


Introducció al Porrajmos

La història del Porrajmos («Holocaust gitano») s’ha explicat i investigat molt poc, per això costa de creure que pràcticament s’eliminessin més de mig milió de persones gitanes. El desconeixement d’aquesta situació també ha anat acompanyat de la negació per part de les autoritats corresponents de la compensació que es va prometre oferir a totes les víctimes de l’Holocaust nazi. Aquests fets, d’una banda el poc coneixement existent, i de l’altra els obstacles que les persones gitanes estan tenint per rebre la compensació que els pertoca, ens han de fer pensar en molts temes que cal tractar. El poble gitano és i ha estat un poble exclòs entre els exclosos. Així ho demostren fets corn l’exclusió que ha patit a l’hora de rebre les indemnitzacions que se li devia pel patiment de l’Holocaust nazi. L’Ana Maria Dolores Mendiola, una gitana advocada graduada amb el títol de Juris Doctor a la Facultat de Dret de la Universitat de Chapman (Califòrnia, EUA), ha escrit un article sobre l’oblit i la poca consideració que ha sofert el poble gitano a l’hora de rebre els fons de restitució que havien de rebre totes les víctimes de l’Holocaust nazi. A continuació es reparteix l’article perquè cadascú el llegeixi i es comenta individualment i col·lectivament.

38

amaro_7.indd 38

Amaró

05/08/2010 13:38:29


Conservar i recuperar la memòria històrica pel que fa al poble gitano és una manera de lluitar contra l’oblit. Val a dir que hi ha poques recerques i pocs estudis científics que ens permetin conèixer a bastament la història de la comunitat gitana. Ara bé, també és important dir que la feina feta ha estat molt útil i que ens apropa a un coneixement que hem de fer saber per tal que la memòria històrica sigui compartida.

En total, les tres quartes parts dels romà que residien a Alemanya l’any 1933 havien estat assassinats l’any 1945; la meitat de la població que vivia a Àustria va ser destruïda, i a Estònia, Holanda, Lituània i Luxemburg, corn a Croàcia, pràcticament la totalitat de la població va ser aniquilada. web.fsgg.org/14dossart.htm#_ftn11

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 39

39

05/08/2010 13:38:29


Què és el Porrajmos?

El Camp III C, conegut com a Camp gitano, situat dins del camp Jasenovas, a Croàcia.

Treball individual 1. Llegeix l’article d’Ana Maria Dolores Mendiola «Reconocimiento del Porrajmos Romaní a través de la compensación del Holocausto» (Gitanos, núm. 14, abril 2002). 2. Respon les preguntes següents: Què és el Porrajmos? Què va passar La Nit dels Gitanos? S’ha reconegut el poble gitano corn a víctima del nazisme? Per què? Quins aspectes t’han cridat més l’atenció? Per què?

Treball en grup 3. Debat: Comenteu en gran grup les vostres respostes.

40

amaro_7.indd 40

Amaró

05/08/2010 13:38:30


7.5 Descripció de l’activitat: I els violins van deixar de sonar Objectius

- Conèixer l’Holocaust del poble gitano a través d’aquesta pel·lícula. - Reflexionar sobre les conseqüències del silenci sobre aquest fet històric.

Recomanada per a

- Història. - Ciències socials. - Educació en el lleure.

Edat

14-18 anys.

Durada Aproximadament 3 hores. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció: Abans de veure el DVD es realitza una explicació en què s’introdueix l’Holocaust gitano. Per introduir aquest tema es pot utilitzar la informació de l’activitat 7.4 Què és el Porrajmos?, que està dedicada específicament a l’Holocaust. 2. Projecció del DVD: En gran grup es veu el DVD de la pel·lícula / els violins van deixar de sonar. 3. Reflexió en gran grup: Un cop vista la pel·lícula, la persona responsable modera el debat, en què els participants intervenen donant el seu punt de vista sobre el que acaben de veure a partir d’algunes preguntes com: Coneixíeu algunes de les coses que es relaten a la pel·lícula? Què en sabíeu, de l’Holocaust? Per què penseu que no es coneix tant la situació que van patir els gitanos i les gitanes durant l’Holocaust? Com es poden donar a conèixer aquests fets?

amaro_7.indd 42

05/08/2010 13:38:30


4. Difusió de l’Holocaust que va patir el poble gitano: Després d’haver posat en comú els coneixements que aporta la pel·lícula, es reflexiona sobre el paper dels mitjans de comunicació en la difusió de l’Holocaust i sobre la necessitat que professionals corn els periodistes o els directors de cinema s’impliquin per trencar aquest silenci. A continuació els nois i noies transmeten el que han après sobre el que va viure el poble gitano durant l’Holocaust a altres nois i noies de la seva edat a través de dos mitjans de comunicació: Diari: individualment els nois i noies redacten una columna breu on relatin els fets de l’Holocaust. Cinema: en gran grup es pensa un fil conductor per a una pel·lícula que expliqui l’Holocaust. Després, amb l’ajut de la persona educadora, es divideix la història en episodis i es formen petits grups perquè elaborin el guió cinematogràfic de cada un. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

Recursos

Fitxa tècnica: I els violins van deixar de sonar. Fitxa: I els violins van deixar de sonar. --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un aspecte clau sobre el qual es pot reflexionar amb el grup és la importància de visibilitzar l’horror de l’Holocaust i la Injustícia de la seva invisibilitat pels efectes que ha tingut en les persones gitanes. - Segons el grup d’edat amb què s’estigui treballant i la seva dinàmica, es pot allargar o escurçar el temps de debat. - Explicar, juntament amb l’activitat, el període de la història europea a què fa referència. - Treballar els aspectes estilístics de la redacció periodística i del llenguatge audiovisual. ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_7.indd 43

05/08/2010 13:38:32


L

amaro_7.indd 44

Alternatives i suggeriments - Promoure la cerca de més informació sobre l’Holocaust gitano i/o relacionar aquesta activitat amb la 7.4. Què és el Porrajmos? - Vincular l’activitat a la reflexió conjunta sobre valors humans com la justícia, entre d’altres que es creguin convenients. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Activitat 7.4 Què és el Porrajmos? - Mendiola, A. M. «Reconocimiento del Porrajmos Romaní a través de la compensación del Holocausto.» Gitanos, pensamiento y cultura, núm. 14, abril del 2002. Disponible a: www.gitanos.org/revista_gitanos/14/index.html (consultat el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

05/08/2010 13:38:34


amaro_7.indd 45

05/08/2010 13:38:35


I els violins van deixar de sonar

Títol original: And the Violins Stopped Playing Any: 1988 Duració: 119 minuts País: Estats Units - Polònia. Director: Alexander Ramati Gènere: Drama Actors i actrius: Dymitr: Horst Buchholz Zoya: Maya Ramati Wala Mirga: Didi Ramati Shero Rom: Zitto Kazann

Aquesta pel·lícula està basada en una història real protagonitzada per un grup de supervivents gitanos a la Polònia ocupada de la Segona Guerra Mundial. Explica el coratge i la fortalesa de tot un grup. Els jueus no van ser les úniques víctimes del Holocaust nazi; més de mig milió de gitanos van ser assassinats o víctimes dels camps de concentració. Dymitr, un violinista gitano polonès, ha de deixar la seva família en una situació desesperada per la llibertat. Però aviat es troba atrapat pels nazis, que el porten a un dels símbols de l’Holocaust: Auschwitz, el camp de la mort. Sota el control de Josef Mengele, el metge nazi més notori, Dymitr es troba sense ajuda, impotent, veient com fan experiments horribles amb persones gitanes, observant les seves morts lentes. Es tracta d’una de les pitjors barbàries, tragèdies i atrocitats comeses l’últim segle. Un Holocaust oblidat i, encara pitjor, que va ocórrer realment.

46

amaro_7.indd 46

Amaró

05/08/2010 13:38:37


Treball en gran grup 1. Mireu la pel·lícula I els violins van deixar de sonar. 2. Reflexioneu sobre les preguntes següents i d’altres que proposeu: Coneixíeu algunes de les coses que es relaten a la pel·lícula? Què sabíeu de l’Holocaust? Per què penseu que no es coneix tant la situació que van patir els gitanos i gitanes durant l’Holocaust? Com podeu donar a conèixer aquests fets? 3. Expliquem l’Holocaust que va patir el poble gitano: Avui en dia hi ha diversos mitjans que ens poden ajudar a donar a conèixer els fets que succeeixen arreu del món. Us proposem que, a través del diari i el cinema, expliqueu a altres nois i noies de la vostra edat l’Holocaust del poble gitano: Tenint com a referència l’argument de la pel·lícula I els violins van deixar de sonar, penseu entre tota la classe un curt amb el qual pugueu explicar a altres nois i noies de la vostra edat l’Holocaust que va patir el poble gitano. Heu de pensar la introducció, el nus i el desenllaç de la història. Després dividiu la pel·lícula en episodis, formeu petits grups i que cadascun elabori el guió d’un dels episodis. Feu de redactors d’un diari: elaboreu una petita columna de diari en la qual expliqueu i doneu a conèixer a altres noies i nois de la vostra edat els fets que van succeir durant l’Holocaust.

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 47

47

05/08/2010 13:38:37


7.6 Descripció de l’activitat: El geperut de Notre Dame Objectius

- Reflexionar entorn de la intransigència envers la diferència que expressa la pel·lícula i les injustícies que se’n deriven. - Diferenciar el tipus de relacions entre els personatges que hi ha a la pel·lícula: solidàries i/o de poder. - Aprofundir en el benefici social que aporta el respecte a les diferències i el tracte igualitari de tots els col·lectius.

Recomanat per a

- Ciències socials. - Orientació i tutoria. - Educació en el lleure. - Història de l’art.

Edat

12-14 anys.

Durada Aproximadament 2:30 h. --------------------------------------------------------------------------------------------------Dinàmica 1. Introducció: Abans de veure el DVD es fa una introducció sobre els estereotips que es generen en el si de les societats sobre les persones que es diferencien de la majoria. En aquest sentit, es pot reflexionar sobre el fet que aquest sentiment ha estat la llavor de tragèdies humanes com l’Holocaust. També es pot donar peu a la reflexió sobre les actituds dels personatges per després compartir les diferents opinions al debat. 2. Projecció del DVD: En gran grup es veu el DVD de la pel·lícula El geperut de Notre Dame. 3. Fòrum: Després de veure la pel·lícula la persona responsable modera el debat, en què els nois i noies intervenen donant el seu punt de vista sobre el que acaben de veure a partir de les qüestions següents: Com són tractats l’Esmeralda i en Quasimodo? Per què creieu que se’ls tracta així? Sabem que hi ha persones que també pateixin aquest tipus de discriminació? Com els tracta la nostra societat?

amaro_7.indd 48

05/08/2010 13:38:38


L

Com descriuríeu l’actitud d’en Frollo? Hi ha persones corn en Frollo a la nostra societat? Com és la relació entre l’Esmeralda i en Quasimodo? I entre en Frollo i l’Esmeralda-Quasimodo? Altres idees que hagin sorgit arran de la pel·lícula, --------------------------------------------------------------------------------------------------Fitxa: El geperut de Notre Dame Recursos --------------------------------------------------------------------------------------------------Orientacions - Un aspecte clau de l’activitat és la reflexió sobre la injustícia de les discriminacions que sofreix tant la població gitana corn les persones amb discapacitats físiques o psíquiques (Esmeralda-cultura diferent-gitana i Quasimodo-aspecte físic diferent). - Un altre valor a destacar és la solidaritat que es crea entre els personatges i el fet que aquesta els ajuda a resoldre les dificultats conjuntament i a unir-se per millorar la seva vida (Esmeralda-Quasimodo). --------------------------------------------------------------------------------------------------Alternatives i suggeriments - Vincular la pel·lícula als continguts de les àrees d’art (art gòtic) o d’història (edat mitjana), sempre posant èmfasi en la identificació de la discriminació dels personatges amb una arrel històrica. - Llegir alguns fragments de la novel·la original de Víctor Hugo per iniciar el debat. - Seleccionar algun fragment del llibre per llegir a l’aula i fer una tertúlia amb l’objectiu de comparar els aspectes principals que surten a la pel·lícula i al llibre, destacant el tractament que es fa de la discriminació envers els personatges a un recurs i l’altre. - Realitzar les activitats proposades a la guia didàctica El geperut de Notre Dame, realitzada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. --------------------------------------------------------------------------------------------------Informació - Activitat 7.4 Què és el Porrajmos? - Maquinay, A. El geperut de Notre Dame. Guia Didàctica. Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament. Disponible a: www.xtec.es/audiovisuals/ guiespdfs/geperut.pdf (consultada el 21 de juliol de 2010). ---------------------------------------------------------------------------------------------------

amaro_7.indd 49

05/08/2010 13:38:40


El geperut de Notre Dame

Títol original: The Hunchback of Notre Dame Any: 1996 Duració: 90 minuts País: Estats Units Directors: Gary Trousdale i Kirk Wise Producció: Don Hahn i Roy Conli per a Walt Disney Pictures Gènere: Dibuixos animats. Infantil Personatges: Dibuixos animats amb el doblatge d’actors i actrius corn: Quasimodo: Tom Hulce Esmeralda: Demi Moore Jutge Claude Frollo: Tony Jay Capità Febus: Kevin Kline Clopin: Paul Kandel Hugo: Jason Alexander Victor: Charles Kimbrough Laverne: Mary Wicks L’arxidiaca: David Ogden Stiers

50

amaro_7.indd 50

Amaró

05/08/2010 13:38:41


En plena edat mitjana i a la ciutat de París és on té lloc la història de la pel·lícula El geperut de Notre Dame. En Quasimodo passa la vida dins de la Catedral de Notre Dame, acollit pel jutge Frollo i amb la companyia de tres simpàtiques gàrgoles de pedra: en Víctor, l’Hugo i la Laverne. El personatge viu amagat de la resta de persones de la ciutat a causa de la forta exclusió que ha patit durant tota la vida, ja que és diferent de les altres persones perquè pateix una malformació física. Li va passant la vida mentre observa les persones que caminen per davant la Catedral de Notre Dame, fins que s’atreveix a sortir i coneix l’Esmeralda, una noia bellíssima que també pateix el rebuig de la societat de París per pertànyer a una comunitat específica: la gitana. A partir d’aquest moment s’estableix una relació de convivència, atracció i solidaritat entre els personatges que els porta a viure tota una sèrie d’aventures.

Treball en grup 1. Mireu la pel·lícula El geperut de Notre Dame. 2. Reflexioneu sobre les preguntes següents i d’altres que proposeu: Com són tractats l’Esmeralda i en Quasimodo? Per què creieu que se’ls tracta així? Coneixeu persones que també pateixin aquest tipus de discriminació? Com els tracta la nostra societat? Com descriuríeu l’actitud d’en Frollo? Hi ha Frollos a la nostra societat? Com és la relació entre l’Esmeralda i en Quasimodo? I entre en Frollo i l’Esmeralda-Quasimodo?

Racisme i poble gitano

amaro_7.indd 51

51

05/08/2010 13:38:41


amaro_7.indd 52

05/08/2010 13:38:41


b Amar贸

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 1

19/08/2010 15:35:43


Ă­ndex amaro_8 personatges.indd 2

19/08/2010 15:35:43


Jarko Jovanovic Jadigno i Petro Ivanovich David Peña, Dorantes Lívia Járóka Adelina Jiménez Jiménez Juana Martín Carmen Amaya Carmen Santiago Reyes Miguel Mendiola Montse Cortés Ricardo Quaresma Bernardo José Antonio Reyes Calderón Francisco Miguel Suárez Saavedra José Monje Cruz, Camarón Judea Heredia Heredia Ana Santiago Salido María Saavedra Les germanes Santiago Camacho: Carla i Paulina Pilar Pérez Borja Flora de la Rosa Iglesias Manel Giménez Valentí, l’Oncle Manel Bronislawa Wajs, Papusza Iolanda Salazar Abio Milagros Fernández Moreno Francisca Perona Cortés

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 3

5 6 7 8 9 10 11 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 29 30

3

19/08/2010 15:35:43


amaro_8 personatges.indd 4

19/08/2010 15:35:43


/

Jarko Jovanovic Jadigno i Petro Ivanovitch Músics

Jarko Jovanovic, iugoslau nascut el 1925, és un personatge especialment conegut pel fet d’haver compost l’himne internacional gitano. Jarko va crear aquesta obra a partir d’una cançó popular gitana dels països de l’Europa de l’Est, i els seus versos rememoren les persones gitanes que van ser als camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial. L’himne es va adoptar oficialment al I Congrés Gitano, celebrat a Londres l’any 1971. Jarko Jovanovic

Entre els mèrits de Jarko com a músic també cal destacar el seu estil personal de tocar la balalaica de quatre cordes. Va transmetre la seva virtuositat al seu fill, Petro Ivanovitch, que també és un músic de molt renom. Jarko va compaginar la professió de músic amb el compromís polític en moviments en favor de la causa gitana. Va ser ministre de Cultura de la primera Federació Gitana el 1971. El seu fill Petro va néixer a Zemun, a prop de Belgrad. Va aprendre un instrument tradicional iugoslau: el tambouritsa (de quatre cordes). A finals dels anys seixanta va marxar a França, on va fer la carrera de músic. Va gravar diversos discos, alguns dels quals constitueixen referències en el món de la música gitana.

Petro Ivanovitch

Font d’informació: balalaikafr.free.fr/_historie/plectre.htm (Actualment aquest enllaç no existeix)

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 5

5

19/08/2010 15:35:43


/

David Peña, Dorantes Músic

És fill del tocador Pedro Peña, nét de La Perrata i nebot d’El Lebrijano. Aquest arbre genealògic li ha deixat una herència musical que queda palesa en el duende que desprèn la seva música. L’instrument a través del qual desenvolupa el seu art és el piano. Ha estudiat al Reial Conservatori Superior de Música de Sevilla, on s’ha format tant en música clàssica com en els estils més avantguardistes. Ha realitzat actuacions arreu del món, des de l’Havana fins a Tòquio, i ha tocat als festivals internacionals de música més importants. La seva obra més reconeguda és Orobroy, amb què ha rebut diversos premis, com el d’artista revelació i Demòfil, a part del reconeixement del públic i de la crítica especialitzada. Font d’informació: www.flamenco-world.com/artists/dorantes/edorante.htm

6

amaro_8 personatges.indd 6

Amaró

19/08/2010 15:35:43


/

Lívia Járóka Eurodiputada

Els legisladors d’Europa generalment no són conscients de la situació real dels romà. La majoria en tenen imatges estereotipades que no reflecteixen la realitat. »No aconseguim veure l’enorme separació entre l’ambició i la realitat; per exemple, una llei d’antidiscriminació no significa automàticament que els gitanos ja no seran discriminats. La implementació és molt més important que la redacció d’una llei.» D’entre un total de 732 eurodiputats només hi ha dues representants gitanes, i una d’elles és Lívia Járóka. Járóka va créixer a Sopron, una ciutat a l’oest d’Hongria, a prop d’Àustria. Durant la seva infantesa va viure en un poble on no hi havia altres famílies gitanes, i per això va patir la discriminació des de petita. Fruit d’aquesta discriminació envers el poble gitano el seu pare va ser acomiadat: treballava de cambrer i a alguns clients no els agradava ser servits per un gitano. Durant l’adolescència es va traslladar a Budapest i posteriorment a Anglaterra per estudiar-hi Antropologia; en aquest temps li va anar augmentant l’interès per conèixer la seva herència gitana i aprofundir en la seva cultura. L’any 2005 es va doctorar en Antropologia duent a terme recerques sobre polítiques d’identitat ètnica entre el poble gitano i Hongria. En l’àmbit laboral hem de destacar que la Lívia és la segona persona gitana que esdevé membre del Parlament Europeu. El juny del 2004 va ser seleccionada per a la llista del partit polític Fidesz a Hongria. La seva tasca, juntament amb la d’altres persones, va fer que a l’abril del 2005 el Parlament Europeu adoptés la primera resolució sobre la situació dels gitanos a la Unió Europea. Font d’informació: www.unionromani.org/nevipens2005-12.htm

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 7

7

19/08/2010 15:35:44


/

Adelina Jiménez Jiménez Mestra

Adelina Jiménez va néixer a la ciutat d’Osca l’abril del 1947. Ha exercit de mestra durant trenta-quatre anys. Els seus entreteniments són pintar, passejar, pensar, escriure, llegir, conèixer gent, estar amb famílies gitanes i conviure amb elles. Quan tenia un any va quedar òrfena i es va haver de fer càrrec d’ella la seva àvia. Als tres anys va començar a anar a l’escola, i als catorze, quan va obtenir el certificat d’estudis primaris, li van oferir treballar en un taller com a modista, i això li va permetre pagar-se els estudis. Als vint-i-un anys, en aprovar les oposicions, es va convertir en la primera mestra gitana d’Espanya, i d’aquesta manera va establir un precedent i alhora es va convertir en un referent. L’Adelina es considera gitana, i no està en contra de les lleis gitanes ja que formen la seva cultura, però considera que no es pot viure amb idees de fa dos-cents anys. La seva utopia és: «Un poble gitano d’intel·lectuals, de gitanos vells que puguin transmetre’ns la seva saviesa. Un poble de joves amb carreres universitàries.» Font d’informació: www.gitanos.org/publicaciones/50mujeres/pdf/Adelina-Jimenez-Jimenez.pdf

8

amaro_8 personatges.indd 8

Amaró

19/08/2010 15:35:44


/

Juana Martín Dissenyadora de moda

Dissenyadora de moda reconeguda, la mateixa Juana Martín posa èmfasi en el fet que és «la primera dona andalusa, la primera cordovesa i la primera dona gitana que arriba a la Passarel·la Cibeles». La premsa ha recollit titulars com «La dissenyadora gitana Juana Martín triomfa a Cibeles amb una col·lecció d’inspiració ètnica» (El País). A la Juana no li agrada mirar enrere i sempre viu el present per millorar cada dia. Té trenta-un anys i molta il·lusió tant per viure com per la seva habilitat amb l’agulla i el didal. Aquesta última li ha servit per ocupar un dels millors llocs entre els dissenyadors espanyols. Filla de venedors ambulants, és la segona de cinc fills i va viure la seva infància envoltada de teixits i confecció. Va estudiar fins a vuitè d’EGB i llavors va començar a ajudar els seus pares en el negoci. Posteriorment va formar-se en costura, i va haver de treballar molt per poder-se pagar una formació més tècnica en una acadèmia privada de disseny, on de seguida van valorar la seva creativitat: «El professorat no feia carrera amb mi. Feia el que sentia, volia destacar i confiava en les meves idees.» Aquesta confiança va ser el que la va animar a presentar la seva primera desfilada l’any 2000, i des de llavors ha anat recollint èxits fins a arribar al reconeixement a la Passarel·la Cibeles. Ha rebut molt de suport de la seva família en la seva aventura empresarial, però reconeix que les ajudes econòmiques són poques i que les subvencions tarden a arribar. Al seu taller, que està situat a la casa familiar, hi treballen set persones. L’èxit a Cibeles l’ha col·locat a l’altura dels grans, i molts ja la consideren la successora de Victorio i Lucchino. http://www.andalucia.cc/viva/mujer/gitanas/Juana-Martin-Manzano.pdf Fonts d’informació: www.andalucia.cc/viva/mujer/gitanas/Juana-Martin-Manzano.pdf

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 9

9

19/08/2010 15:35:44


/

Carmen Amaya Ballarina

Carmen Amaya ha estat i és una de les persones gitanes més conegudes arreu del món. Aquesta estrella internacional de la dansa i la cançó va néixer a Barcelona l’any 1913 i va morir a Begur (Girona) l’any 1963. A la seva família hi trobem personatges coneguts del món de l’espectacle, ja que era filla del guitarrista El Chino i neboda de La Faraona. El seu art sobre l’escenari la va portar a actuar a diferents indrets del món, a fer diverses pel·lícules, a sortir a la portada de la revista Life i a convertir-se en una de les estrelles més admirades pels actors i actrius de Hollywood, fins al punt que el mateix president Roosevelt la va convidar a una festa a la Casa Blanca. De la seva carrera també cal destacar la versió que va realitzar d’«El amor brujo», de Manuel de Falla, amb l’orquestra filharmònica, que va atreure vint mil persones. Font d’informació: www.carmen-amaya.com/espaniol/htmls/biografia.htm

10

amaro_8 personatges.indd 10

Amaró

19/08/2010 15:35:44


/

Carmen Santiago Reyes Advocada

Les dones gitanes que hem estudiat mantenim allò essencial de la nostra cultura. »El quid de la qüestió se centra a saber mantenir allò essencial, eliminar les qüestions supèrflues, viure en igualtat respectant les diferències i aconseguir educar la societat majoritària en aquesta percepció de la cultura com una riquesa beneficiosa per a tots.» Carmen Santiago va néixer a Salamanca el 5 de març de 1964. A l’extens currículum professional d’aquesta advocada cal sumar-hi una àmplia trajectòria en el món associatiu gitano. Amant del cinema, la lectura i l’aigua, s’està plantejant la possibilitat d’adoptar nens. Volia llicenciar-se en Belles Arts, però com que a Salamanca, que era el seu lloc de residència, no hi havia aquesta opció, es va decidir per l’advocacia. Per a ella i la seva família estudiar era normal. El seu pare, malgrat les crítiques familiars que va rebre per tenir una mentalitat oberta, va voler que els seus quatre fills estudiessin i no es trobessin amb les dificultats que ell havia viscut a la feina per tenir una formació inferior a la que hauria desitjat. Tenia clar que les seves filles no deixarien de ser gitanes pel fet d’instruir-se. La Carmen va intentar dur els estudis amb normalitat, tot i que a la universitat era l’única dona gitana i això a vegades li provocava un sentiment de solitud. Va acabar la carrera el 1987, i en aquells anys no hi havia gaires dones que haguessin acabat una llicenciatura. Afirma que «el més important és que quedi allò essencial de ser dona i ser gitana i, de fet, és una mica el que es manté entre les dones que hem estudiat». La seva primera feina, una vegada llicenciada en Dret, va ser en un programa

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 11

11

19/08/2010 15:35:44


de l’Ajuntament i el Secretariat Gitano de Còrdova; també va treballar com a coordinadora regional de suport a l’escolarització infantil gitana a la FARA i va ser responsable del programa de formació i assessorament a venedors ambulants de la Unión Romaní. Actualment és col·laboradora a la Fundación Secretariat General Gitano de Madrid on, entre altres activitats, ha participat en el programa de beques; ha estat representant espanyola, del 1995 al 2001, al grup d’experts de política i gitanos del Consell d’Europa, i secretària i vicepresidenta de l’Agrupació d’Advocats Joves de Còrdova. De forma paral·lela a aquestes activitats, ha estat molt vinculada al moviment associatiu i col·labora amb les associacions gitanes Panyabi i Kamira. Font d’informació: www.gitanos.org/publicaciones/50mujeres/pdf/Carmen-Santiago-Reyes.pdf

12

amaro_8 personatges.indd 12

Amaró

19/08/2010 15:35:44


/

Miguel Mendiola Enginyer aeronàutic

[Als Estats Units] tenim la política «d’acció afirmativa», segons la qual totes les empreses estatals o que depenen del govern han de contractar un cert nombre de treballadors de minories d’acord amb el percentatge d’aquestes a la societat. A Espanya, si traslladem aquesta política, hi hauria d’haver un 2 % de gitanos treballant al govern i a qualsevol empresa que en depengui d’alguna manera. »Aquesta política de quotes sembla injusta a primera vista. Però d’alguna manera s’ha de pagar el deute històric, els danys causats per tants anys de persecució i racisme. A part, jo no veig injust que tots els grups d’una societat estiguin ben representats en els diferents òrgans socials, siguin laborals, polítics o culturals.» Mendiola va néixer a Sevilla i es va criar en un barri pobre de majoria gitana, en què una de les coses que més destacava era la solidaritat per combatre la pobresa que hi havia entre els veïns. En aquest context no era gens habitual dedicar-se a estudiar, però ell va poder-ho fer gràcies a l’ajuda d’uns oncles. De ben jove va decidir emigrar a Amèrica, on va treballar durant molts anys com a enginyer a la indústria aeronàutica i més tard va passar a supervisar un dels departaments dels serveis socials de l’estat de Califòrnia. Li agrada la filosofia, llegir, escriure, la música folklòrica i la clàssica, toca la flauta i va escriure una obra de teatre andalusa titulada La Salamandra, que es va estrenar a Los Angeles amb molt d’èxit. Considera que el poble gitano té una sèrie de virtuts, com la solidaritat i la generositat, que contribuiran positivament a promocionar-lo en la societat actual del segle XXI, ja que oferiran alternatives a actituds com l’individualisme que predomina a les nostres societats. Font d’informació: www.gitanos.org/revista/articulos/6Perfiles.htm

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 13

13

19/08/2010 15:35:44


/

Montse Cortés Cantant

Montse Cortés, nascuda el 1973 i originària del barri barceloní de la Mina, va mostrar interès i dots per al flamenc des de petita. És una de les cantaoras de flamenc més importants del panorama musical actual. Als tretze anys va debutar al tablao El Cordobés al costat de La Tani, amb qui va aprendre ball clàssic espanyol, encara que el seu art ja quedava palès en el cant. Com a cantaora va treballar al Tablao de Carmen, al Poble Espanyol de Barcelona, on el guitarrista d’Antonio Canales la va escoltar. Posteriorment la va contractar la companyia d’aquest ballarí flamenc i hi va debutar amb l’espectacle Cuerda y Tacón. Amb aquesta companyia ha estrenat obres com Torero, Narciso, Gitano i La Cenicienta. En la seva trajectòria també cal destacar actuacions amb altres artistes, com Sara Baras, i col·laboracions als discos de Juan Habichuela, Miguel Poveda, El Viejín, Manzanita, Tijeritas i El Califa. Ha realitzat gires en l’àmbit internacional a Alemanya i el Japó, i ha publicat dos discos, el darrer dels quals es titula La rosa blanca. Font d’informació: www.latani.com/montse.php

14

amaro_8 personatges.indd 14

Amaró

19/08/2010 15:35:44


/

Ricardo Quaresma Bernardo Futbolista

Ricardo Quaresma va néixer a Lisboa (Portugal) l’any 1983. La seva mare és gitana i ell també s’hi considera. Com a futbolista va iniciar-se a l’Sporting de Lisboa i va debutar a Primera Divisió amb divuit anys. Ha estat internacional en totes les categories inferiors de Portugal, i el seu debut amb la selecció absoluta portuguesa va ser el 2003 en un partit amistós contra Bolívia. Entre les seves habilitats futbolístiques destaca el driblatge en carrera; d’altra banda, a Portugal el comparen amb Luis Figo i l’han batejat amb el nom de Harry Potter per la màgia de les seves botes. Quant a la lliga espanyola, va jugar al F. C. Barcelona durant la temporada 2003–2004. Font d’informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Ricardo_Quaresma

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 15

15

19/08/2010 15:35:44


/

José Antonio Reyes Calderón Futbolista

Reyes, tal com se’l coneix als camps de futbol, és fill d’una família gitana i va néixer a Sevilla el 1983. Precisament al Sevilla F. C. és on es va formar com a futbolista i on als quinze anys va signar el seu primer contracte. Als setze va debutar al primer equip, en un partit contra el F. C. Barcelona, i aquell mateix any va marcar el seu primer gol a Primera Divisió, en un partit contra l’Espanyol. En la seva primera temporada a Primera Divisió va jugar vint-i-nou partits i va marcar vuit gols. L’any 2003 va ser traspassat a l’Arsenal, on s’ha convertit en el primer jugador espanyol que guanya la Premier League anglesa amb només vint anys. El mateix any va inaugurar una penya amb el seu nom a Montequinto. També va ser als vint anys quan va debutar amb la selecció espanyola, de la qual és titular indiscutible. Va ser campió d’Europa amb la selecció sub-19 i amb la superior. Fonts d’informació: www.joseantonioreyes.com/ultimas.htm%20i%20www.fsgg.org/madrid/Proyecto_hortaleza/ Gitanos_Index/Indice/Galeria/Biografias/Reyes.htm

16

amaro_8 personatges.indd 16

Amaró

19/08/2010 15:35:44


/

Francisco Miguel Suárez Saavedra Músic

Francisco Miguel Suárez, més conegut com Paco Suárez, va néixer a Badajoz l’any 1953. És un músic especialista en música espanyola, gitana i en flamenc. La cultura gitana és present en la seva trajectòria artística perquè n’ha fet difusió com a membre de diferents institucions. Ha realitzat conferències sobre la música gitana en diversos països i universitats europees, i des del 1994 és membre d’honor de l’East Aglians Gipsy Council, del European Working Group on Gipsy and Traveller Education, i del Centre de Ciències Socials de la Universitat de la Sorbona de París. Actualment és director de l’escola municipal de música de Zafra, càrrec que ocupa des de la seva fundació el 1985, i de la coral polifònica Santa Cecília. L’any 1995 va compondre i dirigir la missa flamenca per a TVE-2, i el 1999 la missa gitana simfònica. L’any 2001 va ser nomenat director titular de l’European Rom Simphonic Orquestra, amb seu a Bulgària, i el 2003 va dirigir la Philarmonica De Sliven (Bulgària) en una gira per diferents països d’Europa. Suárez ha rebut diversos premis, com el Premio Nacional Bravo, atorgat per la Conferència Episcopal Espanyola, i el premi internacional Phralipé, concedit per l’institut The Romano d’Itàlia. Font d’informació: www.unionromani.org/nevipens/nevipens2006-01.htm

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 17

17

19/08/2010 15:35:45


/

José Monje Cruz, Camarón Cantant

«Jo crec que el “duende” pot donar-se en tots els oficis, encara que potser més en el nostre, en el dels gitanos. Però no es pot explicar. Jo, de sobte, faig coses en el cant que mai no he fet i que mai no tornaré a fer perquè no sabria repetirles. Podria ser això.» José Monje Cruz, més conegut com Camarón de la Isla, és la figura del flamenc més coneguda en l’àmbit internacional. A aquest gadità nascut el 1950 li van posar el sobrenom de Camarón de la Isla pels cabells rossos que tenia quan era petit i per ser originari de la Isla de San Fernando (Cadis). Va començar a cantar en públic als vuit anys i als setze va guanyar el primer premi al Festival de Cante Jondo de Mairena del Alcor. Posteriorment va marxar a Madrid i el 1968 va arribar a ser artista fix del tablao de Torres Bermejas, on va treballar durant dotze anys. Precisament aquí és on va conèixer Paco de Lucía, amb qui va gravar gran part de la seva discografia. En total va publicar dinou LP, va gravar 176 cantes (bulerías, tangos, fandangos, etc.), i va vendre 360.000 discos. Va ser un cantant innovador, ja que va introduir instruments que mai no havien estat presents al flamenc com el baix, la bateria, el piano o la guitarra elèctrica. Camarón va rebre diferents premis i reconeixements, entre els quals destaquen el primer Premi Nacional de Cant de la Càtedra de Flamencologia, la Llave de Oro del Cante Flamenco (2000), la Medalla al Mèrit Artístic de Madrid, la Medalla d’Or de la Junta d’Andalusia, la Medalla d’Or de les Belles Arts del Govern espanyol, i el 1992, l’any de la seva mort, va ser nomenat fill predilecte de San Fernando. El 2005 Jaime Chávarri va portar al cinema la seva vida amb la pel·lícula Camarón. Fonts d’informació: www.flamenco-world.com/magazine/camaron/ecamaro.htm, www.tristeyazul.com/camaron/ i www.esflamenco.com/bio/es11461.html

18

amaro_8 personatges.indd 18

Amaró

19/08/2010 15:35:45


/

Judea Heredia Heredia Pintora

La seva mare explica: «Crec que les institucions compren els seus quadres com exemple de la transformació de la dona gitana. La nostra cultura està en alça. A la caixa d’estalvis de Granada hi ha un quadre de la Judea i una escultura del seu avi. La Caja Rural també vol comprar una obra per a un projecte futur.» Judea Heredia va néixer el 1975. Per les seves venes corre sang gitana i sang d’artistes, ja que és néta del gran escultor Luis Heredia Amaya. Aquesta granadina manifesta el seu art a través de la pintura, pintant gitanos i sobretot dones. En l’edició dels catàlegs de les exposicions sempre demana que s’hi especifiqui «Judea Heredia, pintora gitana». La seva mare explica que el fet que la Judea reflecteixi el seu poble aporta cultura, i el seu paper a la societat és mostrar la seva identitat. Moltes associacions gitanes li demanen que exposi els seus quadres. També hi ha professorat amb nens i nenes gitanos que els porta a les seves exposicions. La seva primera exposició va voler que fos a una cova del Sacromonte, i hi van passar milers de turistes. Les seves mostres han recorregut quasi tota la geografia espanyola. Per a ella va ser especialment emotiva l’exposició titulada «De tal palo, tal astilla», que va compartir amb les escultures del seu avi a la Sierra del Segura (Jaén) l’any 2000. Fonts d’informació: www.andalucia.cc/viva/mujer/gitanas/Judea-Heredia-Heredia.pdf i www.unionromani.org/ nevipens2004-02.htm

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 19

19

19/08/2010 15:35:45


/

Ana Santiago Salido Ballarina

«A la meva filla li he inculcat que sigui una dona treballadora, que mai no hagi d’estar sotmesa a un home. La feina et fa sentir útil, et guanyes la vida, et dóna molta seguretat en tu mateixa i la tranquil·litat de ser persona, amb independència de tenir un marit o fills. Animo totes les dones a ser treballadores i sentir valor per elles mateixes.» Ana Santiago va viure durant molts anys a un poblat de barraques, el Camp de la Bóta, a Barcelona, fins que l’ajuntament els va concedir un pis. L’Ana és una gran mestra del ball, i els aspectes que la caracteritzen com a artista són la perfecció, tant en el braceo com en el zapateao, el seu coneixement del cant i el seu sentit del ritme. Sobre l’escenari és coneguda com La Tani, el nom que li va posar el seu mestre Manuel Lombardero. Als vuit anys va fer la seva primera actuació al Teatre Calderón i als tretze va començar la seva trajectòria professional en una gira per Espanya i França. Ha actuat als millors tablaos i espectacles, com Los Tarantos, El Duende, El Cordobés, Las Vegas, El Tablao de Carmen i El Gran Casino de Barcelona, i amb figures com Farruco, Manuela Carrasco, Lole y Manuel, Tomatito o Manzanita. D’entre tots aquests espectacles n’hi va haver un de memorable: el que va treballar amb Camarón quan tenia dinou anys. També ha realitzat programes per a la televisió espanyola, francesa, suïssa, i ha participat en festivals de dansa a Turquia, Milà, París, Ginebra i Còrsega. Als quaranta-quatre anys va decidir muntar la seva pròpia escola de ball flamenc. Fonts d’informació: www.andalucia.cc/viva/mujer/gitanas/Ana-Santiado-Salido.pdf i www.latani.com/latani.php

20

amaro_8 personatges.indd 20

Amaró

19/08/2010 15:35:45


/

María Saavedra Dona de respecte

«La meva infància va ser molt feliç. A casa érem gitanos i al carrer, ciutadans qualssevol. La meva mare ens va ensenyar què havíem de fer i respectar. El meu pare era corredor de finques i, de fet, en tenia alguna a Santa Marta de los Barros, el poble on vaig néixer i em vaig criar. Un germà meu era escrivent a l’ajuntament..., un altre treballava en un negoci de teixits..., el meu avi matern era sergent de l’exèrcit [...]. El respecte, l’absència de gelosia i de dominació és la clau d’un bon matrimoni.» La María Saavedra, nascuda el 1921, afirma que ha tingut una vida molt bonica, alegre, lliure, sana i molt gitana. Actualment, com a dona gran i sàvia, és considerada una dona de respecte. De petita va anar a l’escola i va ser força bona estudiant: li agradaven molt els versos, les matemàtiques i aprendre. Diu que si ara tornés a ser una nena, estudiaria i seria mestra. Els seus tres fills sí que han pogut estudiar: el gran i el petit van estudiar Industrials i el mitjà és director d’orquestra. Dels consells que transmet als seus destaca la importància que dóna a l’educació, ja que els aconsella portar els fills a escola. De soltera es dedicava a tasques de la llar i ajudava el seu germà, que era antiquari. Un cop casada, amb el seu marit va obrir una botiga d’ultramarins i després una cafeteria. Considera que es pot treballar i ser gitana alhora. Saavedra afirma que quan treballava se sentia molt contenta i li agradava. Font d’informació: www.andalucia.cc/viva/mujer/gitanas/Maria-Saavedra-Montano.pdf

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 21

21

19/08/2010 15:35:45


/

Les germanes Santiago Camacho: Carla i Paulina Paulina és llicenciada en Farmàcia, Carla és empresària

«Els estereotips fan molt de mal [...]. El que més em crema és que no puc anar per la vida dient que sóc gitana perquè se’m tancarien moltes portes. He d’esperar que em coneguin com a persona per revelar-ho. Crec que s’hauria d’inculcar a les escoles. No es pot jutjar les persones sense conèixer-les.» (Carla) La Carla i la Paulina són dues dones gitanes formades i treballadores. Expliquen que a la seva família ja hi ha generacions anteriors que s’havien format. El seu pare era guàrdia civil i el seu avi va ser alcalde de Jabalquinto. El seu avi va inculcar als fills la importància de la formació, i com a resultat d’això a la seva generació hi ha molts universitaris, farmacèutics, advocats i metges. Com a dones han reflexionat i parlat molt sobre el món gitano i el que significa per a elles. Consideren que el paper de les dones és molt important ja que són les transmissores dels valors. La Carla i la Paulina han seguit trajectòries professionals diferents. La Paulina, després d’estudiar Farmàcia, seguint la vocació que tenia des de ben petita, ha treballat en diverses farmàcies. La Carla va fer el primer curs de Psicologia, però la malaltia de la seva àvia la va fer decidir-se a abandonar els estudis per ocupar-se’n. Posteriorment es va introduir al món associatiu i empresarial, i actualment treballa a l’Associació Romí i a la Fundación Secretariado General Gitano i ha obert una botiga de roba. Font d’informació: www.andalucia.cc/viva/mujer/gitanas/Carla-Paulina-Santiago.pdf

22

amaro_8 personatges.indd 22

Amaró

19/08/2010 15:35:45


/

Pilar Pérez Borja Dona de fer feines

La Pilar va néixer l’any 1947. Des de ben jove ha hagut de treballar molt perquè la seva família pogués tirar endavant. Als vint-i-cinc anys es va quedar vídua i amb cinc fills al seu càrrec. La seva experiència li ha fet viure les dificultats de compaginar la vida familiar i la laboral, però se sent molt satisfeta de ser una dona treballadora, perquè afirma que li aporta seguretat i que desenvolupa una tasca per a la societat. Sempre ha treballat en la neteja, i el 1994 va aconseguir un treball fix al Centre d’Acollida de Zambrana de la Junta de Castella i Lleó, al qual va accedir mitjançant una entrevista a l’INEM. No sap llegir ni escriure, però es planteja anar a un centre d’educació de persones adultes per aprendre’n. Creu que l’educació és essencial i per això té l’esperança que els seus néts estudiïn. Font d’informació: www.gitanos.org/publicaciones/50mujeres/pdf/Pilar-Perez-Borja.pdf

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 23

23

19/08/2010 15:35:45


/

Flora de la Rosa Iglesias Mediadora intercultural

L’escola serveix moltíssim. A més d’obrir la ment, qualsevol persona amb estudis sap parlar, escoltar, i coneix el significat del que diu. »Amb relació a les nenes, recomanaria que, si realment les estimen i les volen, no les treguin de l’escola als dotze o tretze anys. Si no van a l’escola, a l’hora d’anar a buscar feina sempre estaran al mateix entorn. Aprendre a tenir decisions pròpies i a no tenir por de res. Si no els permeten l’educació els impedeixen la vida, viure com a persones, i les destinen a la venda ambulant. Si estimo els meus fills i estic en contra del que jo estic patint i he patit, no puc pretendre donar-los el mateix.» La Flora va néixer a Talavera de la Reina i de petita va viure amb la seva família (els seus pares i vuit germans) als afores d’aquesta ciutat, en una zona de barraques. La seva mare treballava a la casa de la senyora més rica de Talavera i, conscient de la importància que té l’educació per guanyar-se un futur, va parlar-hi perquè assumís el cost de l’educació de tres de les seves filles, entre les quals hi havia la Flora. Malgrat tot, als tretze anys va haver de deixar els estudis per fer-se càrrec d’una germana amb paràlisi cerebral mentre la seva mare anava a treballar. Actualment treballa com a mediadora intercultural a la Comunitat de Madrid, però aquesta feina li ha arribat després d’un llarg pelegrinatge en altres ocupacions molt diverses: ha netejat cases, ha treballat en la venda ambulant i alhora ha cuidat els seus tres fills. En aquesta situació mai no va renunciar a continuar formant-se, i mentre rebia l’IMI (prestació de serveis socials) anava amb la mercaderia i el seu fill a seminaris d’anivellació cultural, de tècniques de venda i de planificació familiar, a més d’obtenir el graduat escolar. Tot això va possibilitar que aconseguís la feina que té ara com a mediadora intercultural. En el seu lloc de treball desenvolupa una tasca de sensibilització dels familiars per potenciar que els nens i nenes gitanos vagin a l’escola, i lluita contra l’absentisme escolar. Font d’informació: www.gitanos.org/publicaciones/50mujeres/pdf/Flora-de-la-Rosa-Iglesias.pdf

24

amaro_8 personatges.indd 24

Amaró

19/08/2010 15:35:45


/

Manel Giménez Valentí, l’Oncle Manel Home de respecte i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya

«Sóc gitano, català i gracienc. Però abans que tot això sóc un ésser humà. »No m’agrada gens la paraula integració. Les persones no s’integren: les persones s’acoblen. Quan dues cultures conviuen, el que cal no és que una s’integri dins l’altra, sinó que totes dues aprenguin a respectar-se i a enriquir-se mútuament.» L’Oncle Manel, tal com se’l coneix al barri de Gràcia de Barcelona, va néixer l’any 1934. El 10 de novembre de 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, amb la qual es reconeix la trajectòria de ciutadans i ciutadanes que han destacat pel seu servei al país i a la societat catalana. Va ser premiat per la seva coherència, constància, convicció i fortalesa interior en la promoció de la convivència cívica i en l’afirmació de la catalanitat del poble gitano. L’Oncle Manel, que ha treballat tota la vida com a venedor ambulant, ha participat activament en la promoció del seu poble a través del moviment associatiu, i ha col·laborat amb l’Administració i en diferents estudis sobre el poble gitano. També ha participat en moments històrics del moviment associatiu gitano a través d’entitats com la Unió Gitana de Gràcia, fundada l’any 1986, i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya. L’Oncle va ser assessor de l’estudi sobre la situació del poble gitano a Catalunya que va realitzar el Departament de Benestar i Família el 2003, i actualment és membre del Consell Municipal del Poble Gitano de l’Ajuntament de Barcelona. Fonts d’informació: www.transversalweb.com (entrevista realitzada el 4 de novembre de 2005; Carrasco; Garriga. L’Oncle Manel de Gràcia. El País, pàg. 3.) www.gencat.cat/presidencia/creusantjordi/2004/persones.htm.

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 25

25

19/08/2010 15:35:45


/

Bronislawa Wajs, Papusza (Polònia, 1909-1987) Poetessa

Poetessa amb més de trenta obres publicades, Papusza va ser una font de lluita i esperança per al poble gitano durant la Segona Guerra Mundial. Els seus treballs van ser publicats per Julian Tuwim i Jerzy Ficowski, entre d’altres. Aquesta gitana polonesa va lluitar moltíssim i va haver de prendre mesures dràstiques per arribar a aprendre a llegir i escriure, ja que aquestes activitats eren desaprovades en gran part, especialment per a les dones gitanes. Va escriure centenars de cançons. Una d’elles, una balada autobiogràfica anomenada «Llàgrimes sagnants: Què vàrem patir sota els alemanys a Volhynia els anys 1943 i 1944», explica que durant la guerra van forçar els gitanos a amagar-se als boscos. Va escriure sobre els patiments dels jueus que, juntament amb els gitanos, van ser perseguits per Hitler i exterminats a Auschwitz. També va escriure sobre la nostàlgia del poble rom d’una llar que no ha tingut mai. Font d’informació: www.istanbullife.org/gypsies-istanbul-turkey.htm

26

amaro_8 personatges.indd 26

Amaró

19/08/2010 15:35:46


/

Iolanda Salazar Abio Estudiant de Dret i administrativa de la Diputació de Lleida

Iolanda Salazar va néixer a Lleida l’any 1977. Durant els deu primers anys de la seva vida va viure als Blocs Joan Carles de Lleida. El que més recorda d’aquells anys és, com diu ella mateixa, «el carrer»: tota la família del seu pare vivia molt a prop i això li permetia voltar sovint amb els seus cosins i cosines després de fer els deures. Són records que manté intensament vius a la memòria. Quant als estudis, la Iolanda explica que el moment clau va ser en acabar vuitè d’EGB: «Vaig acabar el cole (que ja era una cosa difícil en aquells temps), vaig fer fins a vuitè d’EGB, i quan vaig arribar-hi les mestres van cridar els meus pares. Llavors, als nens que ens anaven una mica bé els estudis els profes ens guiaven una mica, perquè a aquella escola no hi havia massa gent que continués, ni gitanos ni paios, passava amb tothom... I van cridar els meus pares per dir-los que era una llàstima que no continués. M’agradava estudiar. I el meu pare va decidir que sí. I ja està. Després ho va comunicar a la família i, encara que hi havia alguna persona que no ho trobava del tot bé, la decisió va tirar endavant.» Va continuar els estudis fins que va veure que era el moment de posar-se a treballar. Llavors només li quedaven cinc assignatures per acabar la llicenciatura en Dret. A dia d’avui, amb les seves filles una mica més grans, té ganes de posar-s’hi per poder finalitzar-la. També li agradaria poder començar algun projecte que fos de profit per al seu poble: «Ara m’agradaria contribuir amb alguna cosa des de la meva posició. Alguna cosa positiva. Quan veig les meves nebodes penso que m’agradaria que poguessin tenir l’oportunitat de formar-se, i el mateix per a totes les nenes gitanes; la societat actual ho requereix. Si de la miqueta que pogués aportar algú em digués “mira, això m’ha servit”, ja en tindria prou. Cap aquí és on vull anar; és complicat començar, però ho vull fer.»

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 27

27

19/08/2010 15:35:46


«M’agradaria que ens adonéssim de la importància que té la formació, perquè és el futur. No tothom ha de tenir una carrera, però uns estudis bàsics, els hauríem de poder triar, hauríem de poder dir “això és el que vull fer”. Si no tenim formació no podem tenir un criteri per triar. Si fóssim més gent seria molt fàcil. Perquè els gitanos tenim coses molt bones que s’haurien de conservar, i amb formació ens seria més fàcil.»

28

amaro_8 personatges.indd 28

Amaró

19/08/2010 15:35:46


/

Milagros Fernández Moreno Jove perruquera i ballarina

La Milagros va néixer a Girona el 1983. La seva família és originària d’Andalusia, però ella ha viscut sempre al barri Font de la Pólvora, fins que fa un any es va casar amb en Bruno i se’n va anar a viure a Fontajau. Recorda que va tenir una infància molt feliç, en què gaudia de la llibertat que li han donat sempre els seus pares i de l’alegria i les festes del barri. De petita anava a l’escola del barri i era molt bona estudiant, però amb l’ESO no se’n va acabar de sortir i va començar a estudiar perruqueria. Això li ha permès obtenir una bona feina de perruquera en una reconeguda perruqueria de Girona, tot i que ara s’està plantejant altres opcions, com continuar estudiant. L’afecció a la música i el ball l’ha portat a combinar la seva feina amb la de bailaora al llarg de la costa catalana durant els estius. És una noia molt activa i que estima el seu barri. Per això s’ha implicat en l’espai juvenil Joves.com i en el documental Chavorrillos d’avui en dia, amb la voluntat de trencar la imatge negativa que es té del barri Font de la Pólvora i de difondre la identitat cultural gitana, així com de crear referents positius per a altres joves del barri.

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 29

29

19/08/2010 15:35:46


/

Francisca Perona Cortés Mediadora sociocultural i tècnica d’inserció laboral

Té trenta-set anys i va néixer i viure al Camp de la Bota part de la seva infància, fins que als quatre anys van traslladar la seva família al barri de la Mina, on viu actualment. Va arribar a Barcelona procedent d’una família gitana pobre andalusa. El seu pare era tractant de cavalls, com manava la tradició familiar, però en arribar aquí es va posar a treballar en una fàbrica i hi ha seguit tota la vida. Com tants altres immigrants, quan van arribar van anar a parar a una barraca del Camp de la Bota, on es van veure atrapats per dos factors: ser immigrants i ser gitanos. No obstant això, recorda que va tenir una infantesa molt feliç acompanyada d’una àmplia família de gitanos, en què la solidaritat entre les famílies era impressionant: «Potser es devia al fet que teníem molt poc, perquè donàvem molt poca importància a les coses materials i molta a les relacions humanes. Érem com una gran família.» Una de les poques coses que lamenta d’aquella època és no haver acabat l’escola. En l’actualitat és mediadora sociocultural i tècnica d’inserció laboral a l’Associació Surt, on treballen de vint a trenta dones segons els programes. Ella és l’única dona gitana. La seva feina se centra a ajudar dones gitanes i no gitanes que tenen problemes per trobar un lloc de treball, les acompanya en tot el procés fins que el troben i en fa el seguiment. Diu que el futur dels gitanos és la formació i que aquesta ha d’anar de la mà de la cultura gitana. Creu que cal crear referents universitaris als barris de majoria gitana.

30

amaro_8 personatges.indd 30

Amaró

19/08/2010 15:35:46


«Als gitanos no ens serveixen els referents de gitanos que estudiïn o tinguin una carrera universitària i que després visquin a Pedralbes. Ens serveixen els referents gitanos que estiguin estudiant, que acabin la carrera universitària, que es casin dins el nostre entorn, que portin una vida gitana, que tinguin una família gitana i que segueixin vivint al barri. Això és el que els gitanos necessitem. [...] Ara els pares joves, que més o menys tenen la meva edat, em diuen que volen que ajudem les seves filles a treballar o estudiar perquè surtin una mica del seu entorn i coneguin altres coses. Volen que agafin experiència de joves perquè no acabin treballant de qualsevol cosa.» Les amistats de la Francisca són gitanes i no gitanes. «Sempre trobes alguna cosa en comú amb la gent. Si vols trobar un vincle amb les persones sempre el trobes.» Pensa que conviure amb altres cultures és una riquesa.

Borsa de personatges

amaro_8 personatges.indd 31

31

19/08/2010 15:35:46


b Amar贸

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 1

05/08/2010 13:40:31


Ă­ndex amaro_9 recursos.indd 2

05/08/2010 13:40:36


Llibres i articles citats en el material Articles de premsa Informes i declaracions internacionals Marc legal Pàgines web d’organitzacions internacionals Projectes referencials Associacions i organitzacions gitanes d’àmbit català i estatal Recursos sobre la cultura gitana i la interculturalitat Material audiovisual Referències musicals

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 3

5 7 8 9 10 13 15 18 20 21

3

05/08/2010 13:40:37


amaro_9 recursos.indd 4

05/08/2010 13:40:38


Llibres i articles citats en el material

D Àlvarez Aura, A. Sabor de rumba: Identitat social i cultural dels gitanos

catalans. Lleida: Pagès, 1995. D Aubert, A. & Flecha, R. (2003). Educación democrática de personas adultas: Educar desde la inclusión. Gitanos. Pensamiento y cultura, n. 21, p. 42-48. Madrid: Fundación Secretariado General Gitano, 2003. D Beck, U. & Beck-Gersheim, E. (2001). El normal caos del amor: las nuevas formas de relación amorosa. Barcelona. Paidós, 2001. D Beck-Gherseim, E. (2003). La reinvención de la família. En busca de nuevas formas de convivencia. Barcelona. Paidós, 2003. D Calvo Buezas, T. (2000). ¿España racista? Voces sobre payos y gitanos. Barcelona. Anthropos, 2000. D Castells, M. (1997). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Madrid. Alianza, 1997. D Elboj, C.; Puigdellívol, I.; Soler, M.; Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona. Graó, 2002. D INJUVE (1997). I Congrés europeu de la joventut gitana. Barcelona. Injuve e Instituto Romano de Servicios Sociales y Culturales, 1997. D Fernandez Giménez, D. L. Situación y perspectivas de la juventud gitana en Europa. Barcelona. Instituto Romano de Servicios Sociales y Culturales. D Flecha, R.; Gómez, J. Racismo: no gracias. Ni moderno ni postmoderno. Barcelona. El Roure, 1995. D Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona. El Roure, 1997. D García, R. et al. From Obama to Samara: what changes do the Spanish education system and the Roma movement have to make so that one day it will be possible for a Roma woman to be president? Psychology, Society, & Education. 2009 v. 1, p. 1-11.

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 5

5

05/08/2010 13:40:39


D Generalitat de Catalunya. Estudi sobre població gitana a Catalunya. Informe final.

Barcelona. Departament de Benestar i Família, 2005. D Gitanos Cultura y Pensamiento. 8 de abril. Día internacional de los gitanos, 2005. Núm.

29. Abril 2005. D Gómez, J.; Vargas, J. Why Romà do not like mainstream schools: voices of a

people without territory. Harvard Educational Review. 2003 v. 73, p. 559-590. D Kenrick, D.; Puxon, G (1996). Los gitanos bajo la opresión nazi. Toulouse. Centro

de estudios gitanos, CRDP. Midi-Pyrénées, 1996. D Lemos Castro, L.; Ortega Mongil, M. A.; Flecha García, R.; Giménez Prado,

F.; Valls Carol, R.; Escolà Grau, F. J.; Flecha Fernández de Sanmamed, A; Díez-Palomar, J. Matemáticas. Educación de personas adultas. Barcelona. El Roure, 2002. D López López, M. Lo Garrotín de Lleida: Sintonia d’una ciutat de paios i gitanos. Lleida: Ajuntament de Lleida, 2004. D Mendiola, Ana M. Reconocimiento del Porrajmos Romaní a través de la compensación del Holocausto. Revista bimestral de la Fundación Secretariado General Gitano. Número 14, abril 2002. D Vamos a reírnos muy en serio del racismo. Madrid: Ed. Presencia Gitana, 1993. D Queraltó, A. Curs de Romaní (dialecte dels Kalderas). Barcelona: Lacho Baji Cali, 2005. D Rodríguez Fernández de Ávila, E.; Ayuso de la Calle, M. B.; López Corella, S.; Díez Lozano, A. (1991). Matemáticas II. Zaragoza. Edelvives, 1991. D San Román, T. El desarrollo de la conciencia política de los gitanos. A Gitanos, núm. 0, 1999. D San Román, T. La diferència inquietant: Velles i noves estratègies culturals dels gitanos. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular, 1994. D Sordé i Martí, T. Les reivindicacions educatives de la dona gitana. Barcelona: Galerada, 2006. D Touraine, A.; Wieviorka, M.; Flecha, R.; colaboradores. (2004). Conocimiento e identidad. Voces de grupos culturales en la investigación social. Barcelona: El Roure, 2004.

6

amaro_9 recursos.indd 6

Amaró

05/08/2010 13:40:39


Articles de premsa

D Cal involucrar a tothom, des de baix fins a dalt. El Punt. Dossier presència

Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Els gitanos de Perpinyà guardians de la llengua. El Punt. Dossier presència Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D En el meu entorn era la primera gitana que anava a l’Institut. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Experiències laborals. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Gitanos d’un nou segle. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D La mujer, motor del cambio gitano. El País. Edició 22 de maig de 2005. D La mujer gitana protagoniza el cambio. La Vanguardia. Edició 7 de novembre de 2004. D Perquè hi hagi una ovella negra no hem de pagar tots. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Podem ser metgesses, secretàries, podem arribar a on vulguem. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Pots aconseguir coses amb gent que et mira, que t’estima. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Que algú intenti pujar un burro a un setè pis! El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Que la gent vegi que els gitanos no són tan prehistòrics. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005. D Vull que les meves filles puguin escollir què volen ser de grans. El Punt. Dossier presència. Edició del 8 al 14 juliol de 2005.

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 7

7

05/08/2010 13:40:40


Informes i declaracions internacionals

D Conferència contra el Racisme, la Discriminació racial, la Xenofòbia i les

formes connexes d’Intolerència, que es va celebrar a Durban (Sud-àfrica) el setembre de 2001. Disponible a: www.un.org/spanish/CMCR/ Data de consulta: 21 de juliol de 2010. D Declaració Universal dels Drets Humans, 1948. Disponible a: http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm Data de consulta: 21 de juliol de 2010. D La libertad cultural en el mundo diverso hoy, informe sobre Desarrollo Humano PNUD 2004. Disponible a: http://hdr.undp.org/en/media/hdr04_sp_overview.pdf Data de consulta: 21 de juliol de 2010. D Resultados Barómetro, CIS, noviembre 2005. [En línia]. Disponible a: www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/2620_2639/2625/ e262500.html. Data de consulta: 21 de juliol de 2010.

8

amaro_9 recursos.indd 8

Amaró

05/08/2010 13:40:41


Marc legal

D Catalunya. Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 20 de juliol de 2006, núm. 4680, p. 1-64. Disponible a: http://vlex.com/vid/organica-reforma-estatuto-autonomia-323094 Data de consulta: 21 de juliol de 2010. D Catalunya. Resolució 1046/VI del Parlament de Catalunya, sobre el reconeixement de la identitat del poble gitano i del valor de la seva cultura. Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, 3 de desembre de 2001, núm. 240, p. 21. Disponible a: www.parlament-cat.net/activitat/bopc/06b240.pdf Data de consulta: 21 de juliol de 2010. DEspaña. Proposición no de ley relativa al reconocimiento de los derechos del pueblo gitano. Diario de Sesiones del Congreso de Diputados, 27 de setembre de 2005, número 114, p. 5761-5768. Disponible a: www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/DS/PL/PL_114.PDF Data de consulta: 21 de juliol de 2010. D Europa. Resolución del Parlamento Europeo sobre la situación de la población

romaní en la Unión Europea. 27 d’abril de 2005, P6_TA(2005)0151. Disponible a: www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-

//EP//TEXT+TA+P6-TA-2005-0151+0+DOC+XML+V0//ES Data de consulta: 21 de juliol de 2010.

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 9

9

05/08/2010 13:40:42


Pàgines web d’organitzacions internacionals

D Decade of Roma

D Europan Roma Rights Centre

Inclusion 2005 – 2015

www.errc.org

www.romadecade.org

El Centre Europeu pels Drets

La dècada gitana és el primer

del Poble Gitano és una organització

esforç conjunt entre diferents països

no governamental que té l’objectiu

de l’Europa de l’Est per millorar les

de combatre la discriminació

condicions de vida del poble gitano

ètnica existent cap al poble gitano

en diferents àmbits com ara l’educació,

i defensar els drets humans.

el treball, la salut o l’habitatge. Aquest

La perspectiva de l’ERRC parteix

projecte, de deu anys de durada (2005-

de la necessitat de generar estratègies de

2015), és una iniciativa de vuit països de

negociació política (advocacy),

l’Europa de l’Est i Central amb el suport

de recerca sobre el racisme

de la comunitat internacional

i el compliment dels drets humans.

i la Unió Europea.

10

amaro_9 recursos.indd 10

Amaró

05/08/2010 13:40:42


D Open Society Institute &

D ERIO (European Roma

Soros Foundations Network

Information Office)

www.soros.org/initiatives/roma

www.erionet.org

L’Open Society Institute (OSI) és

ERIO treballa per contrarestar la situació

una fundació privada que té l’objectiu

històrica i actual de discriminació

de promoure els drets humans,

i exclusió del poble gitano a Europa.

el governament i les reformes socials

Que la seu d’ERIO sigui a Brussel·les,

i econòmiques que tinguin com a

a prop del Parlament Europeu, no és

objectiu lluitar contra la pobresa

casualitat, ja que aquesta associació pretén

als països de l’Europa

dialogar amb les institucions europees

de l’Est. Concretament, l’OSI

sobre la importància de millorar les

col·labora estretament amb el

oportunitats per a les persones gitanes.

projecte de la dècada gitana. D Roma Human Development

Challenges and Opportunities

D Secció del Consell

www.roma.undp.sk

d’Europa per a assumptes sobre el poble gitano

Aquesta pàgina web va ser creada

www.coe.int/T/DG3/RomaTravellers/

inicialment per presentar un informe

Default_en.asp

sobre la situació del poble gitano a cinc

Un dels principals objectius del Consell

països de l’Europa de l’Est. Una vegada

d’Europa és promoure que els estats

es van fer aquests informes, es va creure

membres de la Unió Europea adoptin

convenient ampliar més aquest projecte

una perspectiva comprensiva dels

i fer nous estudis. Concretament,

assumptes relacionats amb el poble

aquest web ens ofereix reports sobre

gitano. Des d’aquesta institució s’impulsen

la situació del poble gitano a Bulgària,

una sèrie de mesures polítiques per a

la República Txeca, Hongria, Romania

la inclusió social d’aquest poble.

i Eslovàquia. També ens ofereix l’oportunitat d’observar conjuntament les dades dels diferents països i tenir d’aquesta manera una visió transnacional de la situació del poble gitano.

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 11

11

05/08/2010 13:40:42


D European Roma and

D Patrin Web Journal

Travellers Forum

www.geocities.com/~patrin

www.ertf.org

Patrin Web Journal és una pàgina web

El Fòrum Europeu Gitano és un

en la qual es poden trobar tota mena

organisme que es va crear el 2004 amb

de recursos informatius sobre la història

la participació d’associacions gitanes

i la cultura del poble gitano. Per exemple,

d’arreu d’Europa i del Consell d’Europa.

es pot trobar una cronologia de la seva

Aquest fòrum és un òrgan de consulta

història, una descripció detallada

del Consell d’Europa en el qual participen

de les seves tradicions i costums

representants del poble gitano dels

i enllaços amb diferents organitzacions

diferents països de la Unió Europea.

gitanes de tot el món.

D Roma Community Centre

D Roma Education Initiative (REI):

www.rcctoronto.org

www.osi.hu/esp/rei/index.html

El Roma Community Centre és un centre

El projecte Iniciativa Educativa Gitana,

que agrupa les persones gitanes txeques

propulsat per l’Open Society Institute

que es van refugiar a l’àrea de Toronto.

i que va finalitzar el desembre del

Aquest centre ajuda altres persones

2005, tenia l’objectiu de denunciar

gitanes refugiades de diferents països

la discriminació educativa que pateixen

a l’hora d’integrar-se més fàcilment

molts estudiants gitanos d’arreu d’Europa.

a la societat canadenca. La seva

A la pàgina web es poden consultar

pàgina web ofereix programes perquè

els resultats del projecte que es van obtenir.

persones gitanes accedeixin a l’escola i la universitat. Alhora també ofereix una sèrie de recursos amb recomanacions de llibres de lectura infantils, de ficció, poesia, vídeos i pàgines web on podem trobar centres de recerca i institucions d’arreu del món que treballen sobre el poble gitano.

12

amaro_9 recursos.indd 12

Amaró

05/08/2010 13:40:43


Projectes referenciats

D Workaló. The creation

D Proyecto Barañí. Criminalización

y reclusión de mujeres gitanas

of new occupational patterns for cultural minorities: the gipsy case

http://web.jet.es/gea21/

www.neskes.net/workalo

de la presència de dones gitanes

Es tracta d’un projecte finançat per la Unió

a les presons espanyoles.

Europea que es proposa definir estratègies

La seva finalitat és aprofundir en la situació

innovadores de desenvolupament social i

de les dones gitanes a les presons,

econòmic orientades a la cohesió social.

en la realitat de les dones gitanes recluses

En aquesta pàgina s’hi poden trobar

i en les dinàmiques discriminatòries de la

els diferents informes que recullen els

societat en el seu conjunt, en l’actuació

resultats del projecte. Entre les seves

de les institucions del sistema penal, i tot

repercussions cal destacar el compromís

això amb la finalitat que es posin en marxa

que va adquirir el diputat Josep Andreu

mesures per transformar aquesta situació.

Aquest projecte se centra en l’estudi

en presentar-ne els resultats a la seu del Parlament Europeu. Aquest compromís,

El contingut del projecte es pot utilitzar

que posteriorment es va materialitzar, va

per proposar noves activitats o per

consistir a portar al ple del Congrés dels

ampliar els coneixements sobre els temes

Diputats la Proposició no de llei relativa

que es tractin a la resta d’activitats.

al reconeixement del poble gitano.

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 13

13

05/08/2010 13:40:43


D Callí Butipén. Mujer gitana

y mercado laboral

D Mujer gitana y asociacionismo

en España. Retos y contribuciones

www.pcb.ub.es/crea/ proyectos/Calli/index.html

www.unizar.es/eueeh/mestipen/

Callí Butipén és un projecte d’estudi

index.html?menu=mestipen

de les habilitats i les capacitats de la

L’objectiu d’aquest projecte és

dona gitana que pretén potenciar la

identificar les necessitats i els interessos

seva inserció en el mercat laboral i

específics de les dones gitanes com

contribuir d’aquesta manera a la seva

a punt de partida per fomentar

promoció social i la del seu poble.

la seva participació en el moviment associatiu.

A la pàgina web s’hi poden trobar els

14

amaro_9 recursos.indd 14

diferents informes i la guia amb els

Entre els seus resultats, cal destacar

resultats del projecte. Els informes també

la base de dades d’associacions

incorporen la veu de les dones gitanes

socioculturals i educatives gitanes

respecte a la seva situació actual en el

de dones, que pot ser d’utilitat a l’hora

mercat laboral i les seves perspectives de

de treballar temes com ara

futur, alhora que destaquen les habilitats

l’associacionisme gitano o la dona

que les dones gitanes han desenvolupat a

gitana: www.unizar.es/eueeh/

través de la seva experiència vital i laboral.

mestipen/doc/bd.pdf

Amaró

05/08/2010 13:40:43


Associacions i organitzacions gitanes d’àmbit català i estatal

D Brudila Callí: Las mujeres gitanas

contra la exclusión. Superación del absentismo y fracaso escolar de las niñas y adolescentes gitanas

Associacions i organitzacions gitanes d’àmbit català Per demanar informació sobres les organitzacions

www.pcb.ub.es/crea/proyectos/

i entitats gitanes que actualment estan

Brudila/index.html

impulsant activitats i projectes a Catalunya us

Aquest projecte es proposa lluitar contra

podeu adreçar als contactes següents:

el fracàs i l’absentisme escolar entre les

DGACC (Direcció General d’Actuacions Cíviques

nenes i les adolescents gitanes. Un dels

i Comunitàries): dgt_acc.benestar@gencat.net

resultats ha estat la creació de la guia

FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes

d’orientació pedagògica Del abandono

de Catalunya): fagicat@teleline.es

escolar a la educación como elemento de

També podeu consultar les associacions

transformación. Propuestas de cambio para

citades en l’apartat d’activitats Apleguem-nos:

superar el absentismo y fracaso escolar

Moviment associatiu gitano a Catalunya.

de las niñas y adolescentes gitanas. D Asociación Gitana de Mujeres.

Drom Kotar Mestipen www.dromkotar.org/index.htm L’objectiu prioritari d’aquesta associació és promoure la igualtat i la no-discriminació entre dones i homes del poble gitano, així com fomentar el treball solidari entre dones de diferents cultures. Entre els seus projectes més destacats hi ha les trobades d’estudiants gitanes, en què noies i dones gitanes reflexionen sobre l’educació i converteixen aquest espai en un lloc d’intercanvi d’experiències i en un reforç dels referents positius. Les seves principals línies de treball, que es descriuen a la pàgina web, són: Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 15

15

05/08/2010 13:40:44


a) la creació d’espais de diàleg de

D Grup de joves Jovescom

dones gitanes; b) la superació de les

http://jovescom.iespana.es/

desigualtats, i c) la utilització d’eines

Es tracta d’un grup de joves del barri Font de

pròpies de la societat de la informació.

la Pólvora de Girona, en què la gran majoria de la població és gitana. Estan en marxa des

L’associació ha rebut diversos premis: el

de l’any 2001 i es reuneixen diàriament al

premi del jurat del XX premi 8 de Març-

Centre Cívic Onyar. És un espai obert a tots

Maria Aurèlia Capmany 2006, «Diàleg

els joves on es fan xerrades i debats sobre

intergeneracional»; la placa Francesc

diversos temes d’interès per al jovent. També

Macià 2005, amb què es reconeix

fan tallers i organitzen sortides. Participen

el paper de l’entitat en el camp de la

en moltes activitats del barri i del Centre

millora laboral de les dones gitanes,

Cívic i programen activitats més lúdiques

i el premi Equitat–Diferència entre Homes

com cinefòrums, sessions de ping-pong,

i Dones 2002 al millor projecte d’innovació

de jocs de taula, esports al pavelló, etc.

social (obtingut conjuntament amb el grup de

Han fet altres projectes, com la creació

dones de FACEPA i el grup de dones Heura).

de la seva pàgina web i del reportatge de vídeo Chavorrillos d’avui en dia. Estan en

D Associació Sociocultural

procés de constituir-se com a associació.

Lacho Baji Cali www.fore.ucl.ac.be/apel/ spain/csspain2.htm# Associació cultural i educativa de l’Hospitalet de Llobregat que treballa en àmbits d’estudi com l’art, el disseny i l’educació bàsica. Als usuaris dels cursos no se’ls requereix un nivell mínim d’estudis i poden formar-se en educació bàsica. La pàgina web proposada no és la de l’entitat, però conté informació d’interès recollida en una base de dades. 16

amaro_9 recursos.indd 16

Amaró

05/08/2010 13:40:45


Associacions i organitzacions gitanes d’àmbit estatal Com a organitzacions d’àmbit estatal

D Federación de Asoc. Gitanas para

s’han seleccionat les integrants del

la integración laboral y social,

«Consejo Estatal del Pueblo Gitano» creat

promoción y desarrollo del pueblo

el 29 de juny de 2006. Cal aclarir que

gitano «Calí». Tel. 91 507 90 36

el moviment associatiu gitano és molt ric i, per tant, hi ha moltes associacions i entitats que estan actualment treballant a més de les que citem a continuació:

D Federación de Asociaciones Gitanas de

Aragón (FAGA): A/e: faga_aragon@yahoo.es D Federación de Asociaciones Gitanas de

Castilla y León: A/e: fedasgitcyl@telefonica.net D Federación de Asociaciones Gitanas de

D Asociación de Mujeres Gitanas

‘Alboreá’. Tel. contacte: 91 507 03 68 D Asociación de Promoción Gitana de

la Rioja. A/e: apg_rioja@mail.com D Asociación de Enseñantes con

Gitanos. A/e: aecgit@pangea.org. http://www.pangea.org/aecgit/ D Asociación Iniciativa Gitana.

A/e: iniciativagitana@yahoo.es

Cataluña FAGIC: A/e: fagicat@teleline.es D Federación de Asociaciones Gitanas de

la Comunidad Valenciana: A/e: faga@ari.es D Federación de Asociaciones Gitanas

Extremeñas (FAGEX): A/e: info@fagex.org D Federación de Asociaciones Gitanas

de Navarra ‘Gaz Kaló: Tel. 94 813 10 01 D Federación Nacional de

Asociaciones de Mujeres Gitanas

D Asociación Juvenil Cultural Gitana

‘Kamira’: Tel. 91 317 82 36

‘Ardiñelo Kaló’: Tel. 95 617 82 58.

D Federación Reg. Gitana de

D Asociación Nacional Presencia Gitana.

A/e: presenciagitana@presenciagitana.org. D Asociación Socio-cultural de las

Minorías Étnicas ‘Unga’: Tel. 98 511 14 04 D Federación Andaluza de Mujeres

Asociaciones de Castilla La Mancha: Tel. 92 576 24 17 D Fundación Secretariado

Gitano: A/e: gitanos@fsgg.org D Unión Romaní: A/e: u-romani@pangea.org

Gitanas Fakali: Tel. 95 421 12 73 D Federación de Asociaciones

Culturales Cristianas de Andalucía (FACCA): Tel. 95 365 71 84

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 17

17

05/08/2010 13:40:45


Recursos sobre la cultura gitana i la interculturalitat

DEntre cultures

D Espai LIC

http://www.fbofill.cat/index.

www.xtec.es/lic

php?codmenu=17.01

L’Espai LIC (Llengua i literatura,

Es tracta d’un programa de suport a

Interculturalitat i Cohesió social) vol ajudar

l’educació intercultural creat per la

tots els professionals a dur a terme accions

Fundació Jaume Bofill i en el qual participen

en pro del civisme, la convivència, la identitat

persones i entitats que treballen en els

i la cohesió social. A la pàgina web es

àmbits de l’educació i la immigració.

poden trobar informació i recursos generals

La pàgina web ofereix un cercador de

útils per treballar la diversitat a les aules,

recursos i incorpora un bloc temàtic

així com dades estadístiques i estudis,

dedicat al poble gitano amb referències

informació general, intercanvis escolars

bibliogràfiques de materials que contenen

i enllaços a centres i institucions que treballen

propostes per treballar el tema.

temes d’educació en l’àmbit nacional i internacional. Entre els documents generals que presenta hi ha el Pla per a la llengua i la cohesió social que inclou el Pla per a l’alumnat gitano (www.xtec.es/lic/intro/ documenta/annex4_placomunitat.pdf). Aquest document ens facilita unes pautes d’actuació per afavorir el coneixement del poble gitano, fomentar-ne la integració, incentivar la participació als centres educatius de les famílies i l’alumnat gitano, promoure la preservació de la identitat i els valors de la seva cultura, i impulsar la formació intercultural dels professionals de l’educació.

18

amaro_9 recursos.indd 18

Amaró

05/08/2010 13:40:46


D La interculturalitat a través

D Manual de Educación en los

dels mitjans de comunicació

Derechos Humanos con Jóvenes

http://www.edualter.org/material/

www.educacionenvalores.org/

Aquesta pàgina inclou un recull de

article.php3?id_article=597

pel·lícules que tracten diferents aspectes

En aquest web trobem un manual elaborat

de la relació entre cultures. També ofereix

pel Consell d’Europa que ens pot

unes pautes per analitzar les pel·lícules.

ser d’ajuda per ampliar el treball

El material pot servir per plantejar altres

sobre els drets humans.

activitats d’aprofundiment en els temes que es tracten als diferents blocs, especialment el que fa referència al racisme. D Lenguas del Mundo

D Manual d’estil sobre minories

ètniques, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Quaderns del CAC, núm. 12, 2002

http://www.proel.org/index.

http://www.cac.cat/web/recerca/

php?pagina=mundo/indoeuro/

quaderns/hemeroteca/detall.jsp?NDg%

indoiran/indico/romani

3D&MQ%3D%3D&Jyc%3D&MTE%3D

La pàgina presenta informació sobre la

Manual d’estil per tal d’elaborar notícies

llengua romaní: la història, dades rellevants,

en els mitjans que assegurin un tracte

els dialectes, l’escriptura i la gramàtica.

respectuós vers les minories ètniques, com per exemple evitar els prejudicis

DLos gitanos en la prensa

estesos sobre la minoria corresponent.

http://www.gitanos.org/boletines/ gitanos_en_la_prensa/index.html Los gitanos en la prensa és un recull que elabora la Fundación Secretariado Gitano en el qual es fa un repàs de les notícies que han protagonitzat persones gitanes i que s’han difós a la premsa o la televisió des de l’any 2000.

DNevipens Romaní. Noticias

Gitanas www.unionromani.org/nevipens.htm Nevispens Romaní és un diari que, des del 1986, publica notícies relacionades amb el poble gitano i en defensa dels drets humans, contra el racisme i la discriminació.

El recull està estructurat per anys i mesos, i les notícies es classifiquen en deu blocs, segons si fan referència a habitatge, cultura, convivència,

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 19

19

05/08/2010 13:40:46


D Rota radio

D Voces gitanas

www.dzeno.cz/?r_id=33

www.vocesgitanas.net

Ràdio que retransmet entrevistes

Ràdio de dones gitanes de diferents barris

i notícies d’interès per al poble gitano, i

de la província de Barcelona. És un

música gitana folklòrica i actual.

espai de comunicació i de diàleg que parteix de la diversitat de la cultura gitana i busca el diàleg permanent entre cultures.

Material audiovisual

DEl geperut de Notre Dame. Dirigida per Gary Thousdale i Kirk Wise, 1997.

Producció nord-americana. DVD. D Gitanos de Barcelona avui. Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona,

2003. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. DVD. D Primeras jornadas de mujer Kale dor Kayiko, 2005. Bilbao: Kale dor Kayiko. DVD. DY los violines dejaron de sonar. Dirigida per Alexander Ramati, 1988. Producció

Polònia – EUA. DVD.

20

amaro_9 recursos.indd 20

Amaró

05/08/2010 13:40:47


Referències musicals

Camarón

Remedios Amaya

www.flamenco-world.com/magazine/

www.esflamenco.com/bio/es10046.html

camaron/ecamaro.htm

Va ser una de les cantaoras preferides de

Camarón va ser un fenomen únic dins el món

Camarón, amb qui va treballar en diverses

del flamenc, creador d’un estil propi que va

ocasions. Al llarg de la seva carrera ha

influenciar (i continua fent-ho) tot el flamenc de

passat per diferents estils (incloent-hi el

la nostra època. La leyenda del tiempo va ser el

flamenc-rock). Actualment és considerada

seu desè disc. Va ser una obra molt ambiciosa,

una de les millors cantaoras del panorama.

que musicava els poemes de García Lorca

Disc recomanat: Sonsonete (2000)

i que va suposar un gran pas en la renovació del flamenc per dues raons: una, per ser fruit

Ketama

d’un dels millors artistes del flamenc, i l’altra,

www.ketamaonline.com

per introduir nous sons com el rock i el jazz.

Ketama és un dels grups líders del que

A partir d’aleshores, la introducció d’innovacions

s’ha anomenat nou flamenc. Amb un

estilístiques en les seves interpretacions

tipus de música que barreja el flamenc

va trencar alguns dels motlles tradicionals

i el pop, la música brasilera, el reggae, el

del flamenc. La intenció de Camarón

funky i el jazz, ha aconseguit arribar a un

era apropar el flamenc als joves.

públic molt nombrós (també internacional)

Disc recomanat: La leyenda del tiempo (1979)

i obrir nous camins a joves flamencs. Disc recomanat: Dame la mano (2002)

Diego El Cigala www.diegoelcigala.com

Rosario Flores

Camarón va ser qui va batejar Diego Ramón

www.terra.es/ocio/musica/rosario_flores

Jiménez Salazar amb el nom d’El Cigala.

Filla petita de la família Flores, ha estat una

La seva música també juga amb la barreja del

de les dones gitanes pioneres dins el món

cant pur flamenc i altres estils musicals, com

del flamenc en la barreja d’estils musicals.

va fer al disc Lágrimas negras, en què amb

Disc recomanat: Muchas flores (2001)

Bebo Valdés va unir el bolero i el flamenc. Disc recomanat: Picasso en mis ojos (2005) Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 21

21

05/08/2010 13:40:47


Pata Negra

Antonio González El Pescaílla

www.esflamenco.com/bio/es10106.html

http://www.calarumba.com/

Aquest grup, ara desaparegut, va ser mític

castellano/artistas.asp?id=4

del panorama musical espanyol. El disc

Antonio González, més conegut com

Blues de la frontera va ser considerat un

El Pescaílla, va ser un dels primers artistes

dels millors discos dels anys vuitanta a

que, als anys seixanta, va donar a conèixer

l’Estat espanyol, no només de flamenc.

la rumba catalana. Es va especialitzar a

El grup estava format pels germans

versionar boleros i cançons de Frank Sinatra.

Amador (un d’ells, Raimundo Amador).

Va ser qui va popularitzar el ventilador, que

Des dels seus inicis el grup va fer una

consisteix a tocar la guitarra combinant

gran contribució al flamenc mestís per la

ritme, melodia i percussió: fer acords amb

seva qualitat i l’impacte que va tenir en el

l’instrument alhora que es colpeja la caixa

panorama musical i el públic. La seva música,

amb la mà. Tot i que actualment és molt

més enllà de ser una fusió de flamenc

difícil trobar treballs seus, el 2005 va sortir

i blues, es va convertir en un estil musical

un disc d’homenatge a la seva figura.

innovador que va atraure molta gent.

Disc recomanat: Antonio González

Disc recomanat: Blues de la frontera (1987)

22

amaro_9 recursos.indd 22

Amaró

05/08/2010 13:40:48


Peret

Miguel Poveda

es.wikipedia.org/wiki/Peret

www.miguelpoveda.com

Peret és un altre dels representants de la

Miguel Poveda es va donar a conèixer el

rumba catalana, en què va fusionar la música

1993 en un dels festivals de flamenc més

cubana i el rock. El seu ball destaca pel

reconeguts: el Festival de Cante de Las

moviment de cintura a l’estil d’Elvis Presley.

Minas de La Unión. Hi va rebre quatre

El 1974 va ser el representant espanyol

premis, entre els quals hi havia el de la

al Festival d’Eurovisió amb la

Lámpara Minera, que és el més preuat

cançó «Canta y sé feliz». Com a artista,

de tots. D’aleshores ençà ha participat en

als anys seixanta va desenvolupar la seva

diferents festivals internacionals de prestigi.

faceta d’actor en diferents pel·lícules que van

Els entesos i crítics de flamenc descriuen

contribuir a popularitzar les seves cançons.

Miguel Poveda com un artista de talent.

Disc recomanat: Que disparen flores (1999)

És innovador i alhora té un respecte profund per la tradició. Recentment (2006) ha actuat

Patriarcas de la Rumba

al Lincoln Center, a Nova York, en l’obertura

http://www.calarumba.com/

del II Festival de Flamenco dels Estats Units.

castellano/artistas.asp?id=28 Los Patriarcas és un grup d’artistes catalans

Ojos de Brujo

que recuperen les rumbes antigues que es

www.ojosdebrujo.com

cantaven fa més de cinquanta anys a bodes

Ojos de Brujo va sorgir amb la idea de

i festes gitanes, entre les quals hi ha cançons

fer música partint del flamenc i amb

que segueixen el pal flamenc desenvolupat

rumb a altres estils. La primera llavor va

pels gitanos de Lleida: el garrotín.

néixer al voltant del 1990, quan Ramon

Disc recomanat: Cosa Nostra (2006)

Giménez (guitarra flamenca) i Juanlu (baixista) es van conèixer i van començar a tocar junts. La primera formació es va crear el 1996 fruit de jam sessions entre músics que passaven per Barcelona i que ja treballaven en altres projectes. Disc recomanat: Techarí (2006)

Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 23

23

05/08/2010 13:40:48


La Excepción

Juan Peña, El Lebrijano

www.laexcepcion.net

www.flamenco-world.com/

En l’apartat d’història de la seva pàgina web

noticias/elebrijan20042005.htm

es presenten així: «Haciendo honor a su

Més de trenta discos avalen la carrera artística

nombre, la Excepción, que confirma la regla,

d’El Lebrijano. En tots hi ha demostrat que

aterriza en nuestras vidas para arrancarnos

domina l’art ortodox flamenc, tant en els pals

una sonrisilla y de paso, ya que están,

festeros com en els sobrios, però també

demostrarnos que, en realidad, cualquier idea

s’ha revelat com un dels innovadors del cant

preconcebida que gire entorno a la música

flamenc. Ha apropat el flamenc a altres estils

puede derrumbarse con un ligero soplo (...).»

musicals com l’òpera (a Ven y sígueme, amb

Disc recomanat: Cata Cheli (2003)

la col·laboració de Manolo Sanlúcar) o el cant per galeras (a Persecución), i sobretot a la

Marea

música àrab, intentant trobar la unió entre el

www.losmarea.com

flamenc i la música dels habitants d’Espanya

L’any 1997, a Navarra, va iniciar el camí

durant vuit segles (Encuentros, Casablanca).

aquest grup, anomenat llavors La Patera,

Disc recomanat: Puertas abiertas (2005)

amb Kutxi Romero com a cap visible de la formació. La seva filosofia musical destaca

Raimundo Amador

per la idea de «fer el rock’n’roll de sempre

www.raimundoamador.com

en contrast amb el de les noves tendències,

L’art de Raimundo Amador es va començar

amb la presència de lletres amb una alta

a gestar amb Veneno i Pata Negra. I ha

qualitat i forta referència social». A dia

cristal·litzat el seu treball en solitari en

d’avui han editat més de quatre discos.

quatre discos que conclouen amb una

Disc recomanat: 28.000 puñaladas (2004)

cinquena entrega anomenada Isla Menor, en honor a la barriada sevillana que el va acollir fa deu anys quan va deixar de viure a El polígono, el popular barri sevillà de les Tres mil viviendas de la seva infantesa. Disc recomanat: Isla Menor (2003)

24

amaro_9 recursos.indd 24

Amaró

05/08/2010 13:40:49


La Violeta Lleida ha tingut sempre un nucli gitano important i d’allà han arribat elements d’interès com la persistència de la rumba i d’una altra forma musical que se situa a la frontera del cant flamenc: el garrotín de Lleida. La Violeta fa un treball excel·lent de recopilació i edició d’un bon grapat d’aquestes cançons tradicionals lleidatanes. Disc recomanat: Rumbes velles i noves de Lleida (1998)

Montse Cortés http://www.deflamenco.com/ artistas/ver.jsp?codigo=55 Montse Cortés, nascuda el 1973 i originària del barri barceloní de la Mina, va mostrar interès i dots per al flamenc des de petita. És una de les cantaoras de flamenc més importants del panorama musical actual. Als tretze anys va debutar al tablao El Cordobés al costat de La Tani, amb qui va aprendre ball clàssic espanyol, encara que el seu art ja quedava palès en el cant. Actualment, en la seva trajectòria cal destacar les actuacions amb altres artistes, com Sara Baras, i les col·laboracions als discos de Juan Habichuela, Miguel Poveda, El Viejín, Manzanita, Tijeritas i El Califa. Ha realitzat gires en l’àmbit internacional a Alemanya i el Japó, i ha publicat dos discos, el darrer dels quals es titula La rosa blanca. Disc recomanat: La rosa blanca (2004) Borsa de recursos

amaro_9 recursos.indd 25

25

05/08/2010 13:40:49


Altres referències: Rumba Los Manolos, Pasión condal, BMG-Ariola, 1991.

Altres Duquende, Mi forma de vivir, K-industria, 2006.

Los Amaya, Tributo a los Amaya, Diablo, 2005.

El barrio, Playas de invierno, Senador, 2005. www.cantautorelbarrio.com

Chipén, Verdad, PDI, 1990. Radio Tarifa, Fiebre, 2003.

Gipsy Kings, Gipsy Kings, WEA-ELEKTRA, 1988.

www.radiotarifa.com/index_esp.html

Gato Pérez, Atalaya, EMI, 2001.

José Mercé, Ruido, 2010.

www.vespito.net/gato/

www.emimusic.es/artistas/1167

Rumbeat, Rumbeat, PDI, 1991. Diversos autors, El ventilador. 25 rumba catalana hits. K Satélite, 2002 Compilació que inclou temes fins fa poc impossibles d’aconseguir en CD, com El mig amic de Peret o la Rabbit’s rumba del pianista Cunill.

Yumitus, Saboreando, Horus, 1992.

26

amaro_9 recursos.indd 26

Amaró

05/08/2010 13:40:49


amaro_9 recursos.indd 28

05/08/2010 13:40:50


Millions discover their favorite reads on issuu every month.

Give your content the digital home it deserves. Get it to any device in seconds.