Detall del "Tap铆s de la Creaci贸" Seu de la de Girona. Segle XII
La lluita dels remences Dels orĂgens a la desfeta de Llerona
Un pagès i un senyor
PERE IV (III de Barcelona) el Cerimoniós
SEGLE XIV
CRONOLOGIA DE LA BAIXA EDAT MITJANA A CATALUNYA Regnats Esdeveniments més importants JAUME II 1320 1322 Incorporació del comtat d’Empúries 1323 Annexió de Sardenya ALFONS IV 1330 1333 “Lo mal any primer” (III DE 1340 1343-44 Incorporació de Mallorca i Rosselló Barcelona) 1348 LA PESTA NEGRA 1350 1360 1370 1380
1379 Incorporació d’Atenes i Neopàtria 1380 CRISI ECONÒMICA
JOAN I 1390 MARTÍ I l’Humà FERRAN I d’Antequera
1391 Persecució als calls de Barcelona, València i Perpinyà
1400 1410
1412 Compromís de Casp / TRASTÀMARES
1420
1420 CRISI ECONÒMICA
ALFONS V (IV de Barcelona) el Magnànim
SEGLE XV
1430 1440 1450
1460
JOAN II
1470
FERRAN II el Catòlic
1480 1490
1443 Conquesta de Nàpols 1450-52 Revolta mallorquina Enfrontament dels Forans BIGABUSCA 1462 1ª Guerra remença 1472 Guerra Generalitat – Joan II 1482-85 2ª Guerra Remença 1486 Sentència Arbitral de Guadalupe
La societat feudal
Els que combaten 3 grans grups
Els que preguen Els qui treballen
La noblesa
Els eclesiĂ stics Serfs i camperols minoria majoria
Els que treballen Són el 90% de la població = vida dura, incòmoda i miserable. Havien de: - pagar una quantitat com a “lloguer” d’una part de la terra del senyor. - treballar per al senyor, sigui a la reserva sigui al castell (les corvees ) - pagar per utilitzar la zona comunal ( banalitats ) - pagar a l’Església la desena part de la collita ( el delme )
A més de pagar totes aquestes quantitats, amb el seu treball s’havien de mantenir.
Com s’ha arribat a aquesta situació? Any 1000: pagesos lliures i protegits pel comte de Barcelona. El país està dividit en termes, el castell és governat per un funcionari comtal.
Catalunya a l’any 1000
Fronteres entre 1040 i 1150
Entre 1000 i 1050 la revolta feudal (feudalització):
• Els funcionaris es converteixen en amos i senyors del castells i es deslliuren dels comtes de Barcelona. • Com a conseqüència d’una violència inaudita per part dels nous senyors, els pagesos queden indefensos i s’han de sotmetre a l’arbitrarietat del senyor del castell. • El senyor del castell organitza la seva senyoria. Els termes del castell seran l’espai on ell és amo i senyor. • Una part de l'Església institueix les disposicions de Pau i Treva, que tenen per finalitat la defensa de la part feble de la societat: els pagesos.
Organització de les terres Els senyors tenien la propietat, el domini i el control de totes les seves terres. Les possessions dels senyors s’organitzaven en tres parts:
Reserva senyorial (dependències i terres del senyor ) Part comunal ( zona de camps, boscos. que podien utilitzar els pagesos..) Part rústica ( terres concedides per part del senyor als camperols)
Feines al camp
Els pagesos queden adscrits al mas que treballen, de tal manera que quan es ven un mas, s’inclouen a la venda el pagès i la família que l’habiten; és la servitud de la gleva La servitud de la gleva és regulada pels Usatges de Barcelona, compilats definitivament el 1150 Tot això passa a la Catalunya Vella, mentre que a les noves terres conquerides (Catalunya Nova) es dona facilitats als pagesos per a què repoblin i defensin el territori (Franqueses, Viles noves o Viles franques)
Pagès i pagesa treballant al camp. Portalada de Ripoll, segle XI
Catalunya vella i nova
2 Situació dels remences Finals del segle XII, s'observa en els documents privats que lliuren els senyors a la venda dels seus alous o masos una nova clàusula d’estil notarial: ''us venc el mas ... amb totes les terres, cases i pertinences i amb els homes i dones que l'habiten i les seves redempcions''. Els senyors no solament retenen els pagesos al mas, sinó que per sortir-ne s'ha de pactar una redempció en metàl·lic. És la remença personal La barreja de conceptes és total. Drets sobre la terra, emfitèutics, feudals i militars figuren sense cap ordre. Recauen sobre la deprimida renda pagesa. Els batlles són molt rigorosos, també el senyor rector que demanarà els delmes i primícies i altres drets menors. 1283 Corts de Barcelona, la constitució "En les terres o llocs..." proclama la redempció obligatòria dels pagesos que canviïn de domicili en els territoris on és costum redimir-se ( Catalunya Vella ) .
1299, Corts a Barcelona exclouen de la lliure circulació als remences
1321 Corts a Girona estableixen que els oficials reials no protegiran els remences, excepte els redimits. Els senyors exigeixen homenatges de fidelitat. Els pagesos han d'encomanar-se al senyor com ho fa el dia 11 de les calendes de febrer de l'any 1310 Arnau de Malbac, (que un cop redimit de l'antic senyor ) esdevé home propi d'A. de Montayanis, (militar al servei del castell), junt amb tota la seva prole actual i la que naixerà i amb tots els seus béns, prometent ésser fidel i legal com tot home deu ésser del seu senyor. Fa homenatge i en reconeixement de domini donarà cada any una lliura de cera.
I la situació general empitjora 1333 comença l'època de les calamitats: ''lo mal any primer''. Carestia, fams, males collites 1348 La Pesta Negra, masos rònecs (abandonats) agreujarà considerablement les diferències entre senyors i pagesos; els senyors perden moltes rendes, però els nous establiments de masos rònecs, molts d'ells han passat a mans dels senyors, crearan molts conflictes i greuges,
Expansi贸 de la Pesta Negra a Catalunya
1380 Crisi econòmica 1388 Pagesos remences criden ''EI temps de la servitud ja ha passat'‘. El rei Martí l’Humà intenta arbitrar entre els remences i els senyors. 1413 Els Trastàmara amb Ferran d’Antequera: Corts de Barcelona, el senyor pot fer foragitar de Pau i Treva el pagès que abandoni el mas i s'aplicarà la llei a qui provoqui danys en els béns feudals 1420 Crisi econòmica
Focs de condici贸 remen莽a a Catalunya S. XV
Els Mals Usos
Remença personal Eixòrquia Intèstia Cugúcia Ferma d’espoli forçada Àrsia
Altres costums senyorials
Ius malectractandi Farga de destret Molí Forn Jova Tragí Didatge
3 Lluita remença
Retrat d'un remença inspirat en un gravat sobre fusta de l'època medieval
La revolució no violenta 1430-1450, etapa revolucionària no violenta. Es constitueix un gran sindicat pagès, que durant el bienni 1448-1449 tingué solament en el bisbat de Girona, més de 300 reunions, amb la limitació que en cada una d'elles el nombre de masos assistents no podia ésser superior a 50 i que devia ésser controlada per un oficial reial.
El Sindicat remença El Llibre del Sindicat de Remença és un document manuscrit en llatí escrit entre el 1448 i 1449. Conté les actes de les reunions per a triar els síndics o representants dels remences de diverses diòcesis catalanes. Els síndics eren els encarregats de negociar l'abolició dels mals usos amb la monarquia.
Pàgina original del Llibre del Sindicat de Remença
La majoria dels senyors i autoritats del Principat no accepten les reunions dels pagesos i es neguen a dialogar sobre la supressió dels mals usos. Els pagesos presenten una demanda judicial davant la Cort Reial.
El rei Alfons accepta la demanda i dona un termini als senyors, perquè es presentin i al·leguin les bases de la seva defensa. La reacció és totalment negativa. 14 de gener de 1455 es publica la Sentència interlocutòria, que dona la raó als pagesos i suspèn el dret dels senyors a exigir els mals usos, fins que els senyors s'avinguin a respondre de la demanda presentada pels pagesos. És una suspensió, però els pagesos l'accepten com un alliberament de les servituds.
1460 Trencament entre les autoritats del Principat i el rei Joan Divergències entre les autoritats del Principat i el rei Joan II (1458-1479) arriben al límit amb la qüestió del príncep de Viana, distanciat de Joan II. A Corts de Lleida 1460, les autoritats catalanes creen el Consell del Principat, que minva les competències reials. El rei s'exilia a l’Aragó i queda de primogènit l'Infant Ferran i de regent la reina Juana Enríquez. Aquest s'havia mostrat favorable als remences, mantenint la suspensió dels mals usos i el propi príncep de Viana, durant la seva breu regència, decreta l'observança d'aquesta suspensió. L'enfrontament entre pagesos i senyors creix i el 1461 els senyors intenten cobrar els mals usos, però ara els pagesos no volen ni tan sols pagar els censos i tasques sobre la terra. El Consell del Principat l'any 1461 assumeix, junt amb la Diputació del General, tota l'autoritat a Catalunya i concretament pren la direcció de la qüestió remença .Els pagesos perden el suport reial i la qüestió queda pràcticament en mans dels senyors.
Repressi贸 feudal als pagesos
1ª guerra remença 1462-72 Al crit de “El temps de la servitud ja ha passat!”, els remences es rebel·len a la vall d’Hostoles, a la vall d’en Bas, a Santa Pau i a Castellfollit de la Roca, el cor de la zona remença. Fan costat a Joan II i a la seva esposa, la reina Joana Enríquez durant la guerra civil catalana (1462-1472). La situació queda igual i Joan II gratifica alguns dels pagesos. Entre ells, Francesc de Verntallat, nomenat capità reial, que havia guanyat per a la corona les terres des del Pirineu fins a la Selva i el Montseny.
Amb Ferran el Catòlic, el 1481 les Corts van aprovar la constitució “Per lo senyor”, on s’imposaven les tesis de nobles i eclesiàstics: el rei n’havia rebut 300.000 lliures. Els mals usos tornaven a ser legals. I, a més, els senyors van demanar compensacions per les destrosses als camps.
2ª guerra remença 1482-85 Accions del nou líder Pere Joan Sala: 12 de març 1482: maten Joan Desvern, recaptador de Girona, a la vall d’Amer. Agost del 1484: pamflets a les portes de la catedral de Girona s’anima els pagesos a no pagar cap tribut. Setembre: mobilització de les hosts feudals i expansió revoltats fins a Girona. 12 gener 1485: els remences derroten el veguer de Barcelona a Montornès. 16 gener: Síndics remences s’entrevisten amb Ferran II. 2 febrer: els remences reben els síndics a Lliça d’Amunt. No accepten la proposta reial 3 febrer: Pere Joan Sala i els seus assalten Granollers, ocupen Caldes, Sabadell, Terrassa... 9 març: Primer combat obert prop de Granollers. Victòria de les tropes Generalitat. 22 març: els remences ocupen Mataró, van a Terrassa a ajudar els companys i, de retorn, es queden a Llerona. La host de Barcelona es dirigeix a Llerona.
Espais de les guerres remences
Mapa publicat a l'Atlas d'Història de Catalunya de Victor Hurtado . Jesús Mestre . Toni Miserachs publicat per Edicions 62 (Barcelona)
La batalla de Llerona
Reclutament de la host de Barcelona
El document 'AHCB, Consellers, Política i Guerra, 1C.III-3, doc. 134', a l'Arxiu Històric de la Ciutat
La host de Barcelona a l’encontre dels remences
La desfeta
Un exèrcit de gairebé tres mil soldats i sis-cents cavallers ben equipats amb armadures, protegits per escuts, maces i llances llargues, un exèrcit de mercenaris, professionals de la guerra, perseguint vuit-cents pagesos de remença. L’exèrcit els va esclafar: els remences hi van deixar 200 cadàvers i 200 presoners, entre ells, Pere Joan Sala, a qui van detenir. La sentència va ser exemplar: el van dur fins a Barcelona arrossegat per una mula, el van passejar així per la ciutat, i el van esquarterar i degollar. El seu cap el van penjar al Portal Nou com a advertència.
La via de la concòrdia Ara era l'hora de l'ala moderada dels remences. Comença una gran activitat dels síndics remences, organitzant reunions amb l'objectiu d'obtenir de nou el suport reial La negociació fou extremadament dura, ja que els senyors creien en una política de força després de la derrota de Sala. Però aquesta política era inviable, ja que la rebel·lió dels remences havia recomençat i s'anava estenent per la comarca de la Selva Els remences prepararen la concentració de síndics i representants a Amer del dia 8 de novembre 1485. Després de la reunió d' Amer, les comarques elegiren els seus representants per anar a la Cort Reial.
La sentència de Guadalupe
Valoraci贸 de la lluita remen莽a
Valoració de la lluita remença La sentència suposà l'inici d'una nova etapa pel camp català: la de la lliure contractació emfitèutica (figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble a llarg termini a canvi d'un pagament anual que s'anomena «cànon» o «cens»), que havia de produir la prosperitat del camp de Catalunya. Els pagesos catalans varen posseir ja al segle XV, una llibertat personal que a la resta de la Península Ibèrica i d'Europa, no aconseguirien fins al segle XVIII i XIX. Marc Bloch sobre la columna vertebral del sistema feudal: els drets de justícia els ha proporcionat una arma d'explotació econòmica infinitament temible. En l'abolició de drets feudals, els remences catalans s'havien avançat uns tres segles. Paul H. Freeman fa un estudi molt complet dels antecedents de les revoltes pageses del segle XV, en el llibre "Els orígens de la servitud pagesa en la Catalunya medieval" diu: ''que la revolta pagesa ha resultat ésser l'únic aixecament camperol reeixit a l'Edat Mitjana..." ''...la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana ofereix les peculiaritats més dràstiques. A tota Europa hi hagué nombroses rebel·lions pageses, als segles XIV i XV, però els pagesos catalans reeixiren en la seva lluita d'una manera poc comuna..." A la revista l' Avenç, 1996, Freeman publica ''La servitud a Catalunya i la guerra civil catalana en el context europeu'‘: ''el conflicte català és únic en un aspecte important: va obtenir la primera abolició de servituds formulada en forma de llei a Europa''
De Guadalupe, en van sortir reforçats els pagesos grassos, mentre que els altres van continuar fent la viu-viu, suportant situacions dures i amb un malestar larvat que va durar molt de temps. El primers seran la base dels canvis econòmics a partir de la segona meitat del segle XVIII: - especialització agrària - comerç de vi i d’aiguardent - fargues i molins paperers - figura de l’hereu i dels cabalers - manufactura d’indianes... que portaran a la revolució industrial catalana.
Els segons seran la mà d’obra barata per les indústries i fervents defensors del carlisme.