una part de població musulmana que fugí per buscar empara en els territoris sarraïns de la Península, la major part va romandre a les seves llars, respectada per la legalitat cristiana recentment imposada (els Usatges de Barcelona). La repoblació de terres abandonades i altres guanyades per les armes reals es va fer majoritàriament amb famílies catalanes de la zona de Lleida i l'Urgell, per la qual cosa l'actual llengua valenciana està directament emparentada amb el català occidental. La conquesta de València va convertir aquestes terres durant segles en germanes del Principat català per la sang, l'idioma, els interessos i la cultura. Mitjançant el Tractat de Corbeil (1258) Jaume I acceptava que el rei francès es possessionés de la major part de territoris sota sobirania catalana al nord del Rosselló, però el rei Sant Lluís renunciava als drets que pogués tenir sobre les terres catalanes en virtut del seu origen carolingi: es tractava de la declaració oficial d'independència de Catalunya. El llegat del rei conqueridor va passar dividit als seus fills: Pere II va heretar Catalunya, Aragó i València, mentre que Joan I de Mallorca va rebre l'arxipèlag balear i les possessions del Rosselló, la Cerdanya i Montpeller. Pere el Gran i la concepció del pactisme català L'origen del pactisme polític català es troba en les Corts de Lleida de 1214, quan els representants de la noblesa, el clergat i els ciutadans de Catalunya i Aragó van decidir jurar fidelitat al petit Jaume I. La novetat d'aquestes Corts va ser que es va permetre l'accés als membres del Tercer estat, representants de les ciutats d'aquells territoris. Aquesta innovació, que buscava establir una política pactada entre les forces militars, econòmiques, espirituals i el rei, va ser, amb el temps, adoptada per la resta de
40