Realitats de Vic 1895 - 15ª part

Per Miquel dels Sants Molist Badiola

El mes passat vaig estar parlant dels 167 soldats vigatans que cridaren a files al 1895. Ara examinaré més a fons vuit casos concrets. A tots vuit, els reclamà el Coronel Rafael Alamo, el dia 24 d’octubre, junt amb dotze soldats més. Havien passat les fases de “Alistamiento al reemplazo de 1895” (6 de gener); la fase de “Rectificación definitiva y cierre del alistamiento” (9 de febrer); i la “Clasificación y declaración de soldados” (10 de febrer), segons he trobat a les Actes de Plens de l’Ajuntament de Vic. S’haurien de presentar el 4 de novembre a la Zona de Manresa. Pensant-ho bé, eren joves inexperts que no podien entrar de cop en un conflicte armat. Per així dir-ho... “carn de canó”.

Anem a veure l’historial militar d’aquests vuit cassos, fins el 1900, any en que els he tornat a cercar al Padró d’Habitants. He volgut comprovar si havien tornat amb la seva família o no. Estan classificats per número d’ordre de les llistes que l’Ajuntament configurà:

Nº 9 – Soldat Joan Bou Ferrer. 18 anys. Fill de Ramon i Teresa. Vivia al c/ Remei, 20. Nascut el 28 de febrer de 1876. Serraller. Sabia llegir i escriure. Mesurava 1’625m. No va al·legar res quan l’allistaren al gener de 1895.

Amb posterioritat ens apareix una carta amb remitent, 4º Cuerpo de Ejército, Sección 2ª; datada l’11 de novembre de 1897 i dirigida a l’Alcalde Riera. L’insta per a que “se sirva ordenar a los soldados regresados de Cuba, Juan Bou Ferrer y Juan Comas Verdaguer (soldat allistat al 1893), se incorpore al Cuerpo donde ha sido destinado el día 28 de noviembre de 1897 en que termina los cuatro meses de licencia que por enfermo le conceden las órdenes vigentes”. És a dir, o el van ferir o va emmalaltir greument a Cuba. L’havien portat a Vic per a que es recuperés. S’hauria de reincorporar al Regimiento de Infantería de Navarra nº 25.

El soldat Bou encara no s’havia refet de les seves lesions y va aportar un certificat facultatiu que acreditava la impossibilitat en que es trobava de comparèixer el dia 28 de novembre, conforme disposava la comunicació superior (Correspondència de novembre de 1897).

Aconseguí dos mesos més d’estança a Vic fins que va ser el propi Regimiento Infantería de Navarra nº 25, en data 4 de febrer de 1898, el que li donà un ultimàtum. “Encontrándose excedidos de los 4 meses de licencia que les concedieron (hi havia dos soldats més) al desembarcar en la Península á los soldados procedentes del Ejército de Ultramar… ordene á los interesados la pronta incorporación al Cuerpo, haciéndoles presente que de no verificarla ordenaré la formación del correspondiente expediente por la falta indicada” (Correspondència de febrer de 1898). La contesta per l’Alcalde Riera va ser immediata: á pesar de su estado delicado de salud, se incorporará mañana Sospito que la raó d’aquest retard era la por per part de Joan Bou a tornar a Cuba ja que les coses s’estaven complicant a l’illa caribenya per a l’exèrcit espanyol; i encara més amb l’explosió del Maine (buc estatunidenc), que es produí el 15 de febrer de 1898. Fou l’excusa perfecta per a que els EEUU poguessin declarar la guerra a Espanya, tot defensant interessos cubans. Ja feia temps que es respirava en l’ambient la intervenció dels nord-americans. La declaració oficial de guerra, després d’un investigació de les causes de l’explosió, va ser el 25 d’abril de 1898.

El soldat Joan Bou devia copsar aquest tuf i es va resistir a tornarhi en la mesura que va poder. És provable que hi anés i intervingués tot defensant interessos espanyols. No sé com se’n va sortir, però per sort ens apareix al padró de 1900, com a fill gran. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 10 - Soldat Antoni Bou Roma. 18 anys. Fill de Joan i Filomena. Vivia al c/ del Pont, 2. Nascut el 6 de maig de 1876. Afilador. Sabia llegir i escriure. Mesurava 1’555m. No va al·legar res i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable. No superà el conflicte Cubà o, al menys, no apareix al Padró de 1900 en aquesta adreça. És possible que hagués mort en el conflicte. També hi ha la hipòtesi de que refès la vida a les amèriques o que anés a viure a un altre municipi.

Nº 18 – Soldat Oleguer Codina Font. 18 anys. Fill de Pere i Ramona. Vivia a la Caseta d’en Riqué. Nascut el 14 de març de 1876. Bracer. No sabia llegir ni escriure. En el reclutament mesurà 1’604m. No va al·legar res i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 25 – Soldat Mariano Codina Lemus. 18 anys. Fill de Mariano i Manuela. Vivia a la Plaça de la Constitució (Plaça Major), 1. Nascut el 17 d’agost de 1876. Confiter. Sabia llegir i escriure. Mesurava 1’645m. No va al·legar res i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 27 - Soldat Josep Cabanas Costa. 18 anys complerts. Fill de Josep i Teresa. Habitant a la casa nº 42, pis 4t, de la Plaça dels Màrtirs. Nascut el 7 de setembre de 1876. Fuster. Sabia llegir i escriure. En l’acte de reclutament mesurà 1’710m. Reclamà la seva inclusió a l’allistament per haver residit constantment amb la seva família a Vic. Confirmada la certesa dels extrems adduïts per Josep Cabanas es va acordar la seva inclusió a la selecció d’aquell any. L’Ajuntament el declarà soldat sortejable. Va superar el conflicte Cubà.

Nº 68 – Soldat Antoni

Puigneró Bofill. 18 anys. Fill de Manuel i Teresa. Vivia al carrer de la Gelada, 33. Nascut el 8 de maig de 1876. Escrivent. Està clar que sabia llegir i escriure. Mesurà 1’664. Res al·legà en contra i l’Ajuntament el declarà soldat sortejable.

També en referencia al soldat Puigneró, el 4º Cuerpo de Ejército – Subinspección Sección 2ª (era un òrgan administratiu que enviava a cada soldat a un cos determinat), va remetre una carta a l’Alcalde de Vic, amb data 10 de març, informant-li: “Con arreglo a lo dispuesto en la Real Orden de 29 de Julio de 1897, espero de V. S. se sirva ordenar al soldado Antonio Puigneró Bofill (y su hermano Manuel), regresado de Cuba… se incorporen al Cuerpo donde han sido destinados”. Aquest era el “Batallón Cazadores de Figueras nº 6”. L’exèrcit el reclamava amb urgència ja que acabà el termini dels quatre mesos de llicència per malaltia que concedien les normes. Va tornar a Vic després de la guerra de Cuba.

Tingueren més “mala sort” Jaume Sala Molas (Nº 89) i Onofre Vilá Serra (Nº 103) que, com en el cas de Antoni Bou, no tornaren. Què els passà? La imaginació del lector és la protagonista.

El que està clar és que d’aquests vuit soldats vigatans que anaren a lluitar a l’illa cubana, només cinc van tornar a veure terres osonenques, un cop acabat l’enfrontament. En termes matemàtics seria un 62’5%. Tot i això, s’hauria de fer un estudi més profund.