Sant Vicenç de Montalt Els xurravins Els habitants de Sant Vicenç de Montalt popularment se’ls coneix amb el nom de xurravins, segurament per la presència tradicional d’un petit ocell anomenat gafarró. Quin ocellet és aquest? El gafarró o xurraví és un “ocell de l’ordre dels passeriformes que és un resident comú dels Països Catalans, des del nivell del mar fins a l’alta muntanya”; a Sant Vicenç de Montalt, des del passeig marítim fins al turó del Montalt, o més ben dit fins els tres turons. És un ocell d’uns dotze centímetres, emparentat amb el canari, aparentment nerviós i molt treballador. Té el bec fort, curt i cònic. És de color bru groguenc llistat de negre amb el carpó, el front i la llista ocular, i amb el pit i la gola de color groc. Les femelles i els jovenets són d’un color bru vermellós. Nidifica sobretot entre el fullam espès dels arbres. Un ocell petit. Sant Vicenç de Montalt també era un poble petit envoltat de pins, alzines i arbres de la serralada del litoral maresmenc, de cara al mar i amb un horitzó blau i net; amb unes cases de poble antigues, petitones i acollidores; amb uns carrers alegres i senzills, i amb uns xurravins treballadors del camp i de les tasques del vi. El bec fort. Per conquerir el menjar amb un treball extraordinari. Com aquells estris i eines que feien servir aquells homes de les vinyes del poble que treballaven intensament els conreus i les grans quantitats de terres vinícoles de l’entorn santvicentí. Uns colors diferents. Com les estacions de l’any a Sant Vicenç de Montalt amb aquells colors variats, bruns groguencs, vermellosos i ocres, i aquelles donzelles jovenetes acolorides amb els vestits formosos de l’època que passejaven pel carrer Major: les xurravines del Maresme.
Xurraví. L’ocellet petit i nerviós de les veremes i de les portadores del suculent vi santvicentí, que acompanya els veremadors i els trepitjadors de raïm (cultivadors excel·lents del vi tradicional) de l’acollidor poblet de Sant Vicenç de Montalt. Actualment, com en moltes altres espècies d’ocellets, el xurraví va desapareixent del litoral i de Sant Vicenç de Montalt, i cada vegada, quan arriba el final de l’hivern, aquell cant ràpid i eloqüent que solen cantar des de l’extrem superior dels arbres despullats de fulles va desapareixent, i els santvicentins, els xurravins, ens quedem sols. Enric Pons i Galí
Biblioteca La Muntala Riera del Gorg. s/n 08394 SANT VICENÇ DE MONTALT tel.: 937 912 372 fax: 937 913 460 a/e: b.st.vicensm@diba.cat web: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22 bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.com http://www.facebook.com/home.php#!/lamuntala horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat
(estiu -agost-) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat
Dibuix original realitzat per Gina Pórtera. Febrer 2011