Barcelona novembre 2011 # 015 guia de cultura i oci www.laguiago.com
01 > GO! BCN
}
GO! BCN
Portada: Símbol del Grup Maldita Nerea Pel que sembla, el grup ha agafat aquesta imatge, degut a la filosofia de que ‘les tortugues caminen donant passes petites però segures’. Gràcies a Internet, aquest grup en principi poc comercial, ha aconseguit situar-se en el número 1 de les llistes i a dia d’avui arrossega a un nombrós seguici de fans. El dia 22 de desembre actua a casa nostra (Palau Sant Jordi). És una bona oportunitat per esbrinar el perquè d’aquest èxit. A més si sou de LKXA, podeu aconseguir un 20% de descompte en les entrades i fins i tot conèixer al grup.
DIRECTOR Carles Martínez Calveras carles@laguiago.com COORDINACIÓ Mireia Clapers mireia@laguiago.com COMUNICACIÓ Ivette Hijano ivette@laguiago.com MAQUETACIÓ Natàlia Solana natalia@laguiago.com HAN COL·LABORAT Elisenda Alamany · Marina Antúnez Carles Batalla · Enrique Campos · Joan Creus Carles Díaz · Raül Esteve · Eduard Garcia Julià Guerrero · Javirroyo · La cultura no val res Revista digital Benna · Jordi Rius Òscar Rocabert · Teresa Vallbona COMERCIALS Malena Clapers · Guillaume Dubos REVISIÓ I CORRECCIÓ DE TEXTOS Elisenda Alamany EDITA Grupo Go! Ediciones sl · 902 117 862 PRESIDENT José Ramón de Pablo COORDINACIÓ Carolina de Pablo DIFUSIÓ WEB I CONTINGUTS Miguel Santamarina GO OUT! Pedro Gutiérrez PUBLICITAT Ielou Comunicació DISSENY www.dissenyrauxa.cat Dipòsit Legal: M-50888-2010
02 > NOVEMBRE 2011
Aragó Alacant Astúries Bilbo Burgos Cadis Cantàbria Còrdova Corunya Granada
La Rioja Madrid Màlaga Múrcia Salamanca Sevilla Tarragona València Valladolid Vigo
no és contractual, havent la possibilitat que es produeixin errades no assumibles per la revista. Go! Bcn és un mitjà independent, la inclusió d’activitats culturals és gratuïta però la revista en fa la tria i defineix el contingut dels comentaris. GO! i La Guia GO! són marques registrades del Grupo GO! Ediciones.
www.laguiago.com barcelona@laguiago.com
ALTRES CIUTATS GO!
distribució de 15.000 exemplars, auditada i certificada per l’organisme de control PGD/OJD. GO! BCN no es responsabilitza de les opinions expressades pels seus col·laboradors i/o anunciants, així com tampoc s’identifica necessàriament amb les mateixes. Tanmateix la informació reflectida
Per informar d’activitats culturals i d’oci Per ser un punt de distribució oficial Per col·laborar amb nosaltres Per anunciar-te a la revista o al web
*
Exemplar de distribució gratuïta a una xarxa de més de 450 punts de distribució en la ciutat de Barcelona: Universitats, llibreries, punts d’interès cultural, museus, teatres, cinemes, sales de concerts, botigues, bars, cafès, cerveseries, bars de copes, restaurants i locals d’oci nocturn. GO! BCN compta amb una
CONTACTA AMB GO! BCN
BCN
música
# 015
DELICATESSEN - P015 REVISTA BENNA P012
P 004 - 017
teatre
P 018 - 023
llibres
MICRORELAT - P027 POESIA - P028
P 024 - 028
go bloc P 029
barselona P 030
l’imperdible
Wilco
P 006
P 032 - 033
exposicions P 034 - 035
cinema
L’Alternativa
P 036 - 044
18è Festival de cinema in-
t’interessa
dependent de Barcelona
P 036 - 037
P 046 - 049
go out P 052
restaurants P 053 - 055
go shopping P 056 - 057
go exit
P 058 - 059
go tv P 060
go people P 061
go foto P 062
UN FRÀGIL EQUILIBRI P 018 - 019
Mira!
Música i recerca visual
P 046
03 > GO! BCN
música
FARADAY TARDOR
L’ÚLTIM COSTAT DEL TRIANGLE 4-5 de novembre (divendres i dissabte) Auditori Eduard Toldrà (concerts) i L’Envelat (sessions de dj) de Vilanova i la Geltrú 20 euros (entrades de dia) i 35 euros (abonament sencer) TEXT|CARLES BATALLA
Una tretzena de plats exòtics formen el menú del Faraday Tardor, que manté la qualitat i evita la massificació
El tòpic o refrany parla de cercle màgic o de la quadratura del cercle però en aquest cas es tracta de tancar un triangle perfecte i completar un polígon iniciat els tres primers dies de juliol. Aleshores, aquest festival independent va acollir en el privilegiat entorn del Molí de Mar (davant de la platja) una vuitena edició amb la presència de Ron Sexsmith, Standstill, The High Llamas o The Bluetones, germans pobres del brit-pop dels 90 que posaven punt i final a la seva carrera. La segona pota de la taula va ser el Faraday Major, celebrat a finals de juliol amb l’accent posat en els grups catalans (Manel, Guillamino, Joan Colomo o Le Petit Ramon). El Faraday Tardor posa la cirereta amb una tretzena de propostes prou variades amb un denominador comú: el dels artistes marginals o, si més no, “tocats” per la rauxa o per algun tipus de vareta que els allunya inevitablement de les pautes convencionals. El divendres dia 4, el mestre del surrealisme, Jaume Sisa, seguit pel també delirant Pau Vallvé i per Anímic. El 5, torn per a Astrud & Col·lectiu Brossa, la història fantàstica de The Marzipan Man, la força dels novells 4t 1a o el cantautor folk-rock Nacho Vegas. Tots aquests concerts tindran lloc a l’Auditori Eduard Toldrà. A L’Envelat, espai per a la llibertat absoluta i per als balls a altes hores de la matinada amb interessants sessions de dj a càrrec de Love of Lesbian o Delafé. Encara més sorprent i curiós pot ser descobrir els gustos de Lluís Gavaldà quan es posi a punxar...
004> >NOVEMBRE NOVEMBRE2011 2011 04
música
Nacho Vegas Astrud & Col·lectiu Brossa Jaume Sisa Pau Vallvé Anímic 4t 1a The Marzipan Man Dj Delafé Dj Coco Dj Lluís Gavaldà Love of Lesbian Dj’s Fish & Rocks Les Enfants
05 > GO! BCN 005
música
Ro xe tte
Dissabte 19 · 21 h Palau Sant Jordi 50 euros
WILCO
Mites vius El cicle “Els concerts sublims de Vertical Pop” ens permet gaudir de Jeff Tweedy i companyia, una banda objecte de culte i devoció que ha sabut captar públic més enllà dels seus fidels seguidors més alternatius. “Get well soon everybody” arriba dos anys després del disc homònim i segueix engrandint una trajectòria marcada per l’èxit de “Yankee Hotel Foxtrot” i pels dos Grammys que es va endur “A ghost is born”. La síntesi perfecta de rock i country amb genuí aroma americà. Dimecres 2 · 21 h Palau de la Música 25-70 euros www.palaumusica.org 006> >NOVEMBRE NOVEMBRE2011 2011 06
La nostàlgia és atemporal Enmig d’una autèntica voràgine de retorns de grups mítics del passat, el duet suec format per Per Gessle i Marie Fredriksson contraataca amb “Charm School”, deu anys després del cartutx discogràfic que va suposar “Room service”. Però ells no van marxar mai, senzillament van haver de fer un parèntesi. Enrere queda una greu malaltia superada amb èxit per part de la cantant i un rosari de recopilatoris, balades i reedicions per fer més curta l’espera. És cert que els temps han canviat molt, que la indústria no és la mateixa, que ja no són la nineta dels ulls de la MTV, que la seva proposta de pop light i “innocu” amb veu femenina i perspectiva comercial ha estat assumida per grups prefabricats i dives de quiròfan. Però tampoc es pot negar que, dues dècades després, molts se’n recorden de peces com “The look”, “Listen to your heart”, “Joyride” o “It must have been love”.
música mel per a l’oïda
FLEET FOXES
Ja van transmetre bones vibracions al Primavera Sound a finals de maig i potser per això ens tornen a visitar, ara en el marc del San Miguel Primavera Club. El còctel de Beach Boys (per l’harmonia de les veus) i Simon & Garfunkel (per la delicadesa de les melodies) també funciona en el seu segon treball, “Helplessness blues”, hereu d’un debut apotetòsic. Tenen a la butxaca un grapat de fans de la música alternativa i també molts d’altres melòmans incrèduls que al principi els consideraven un hype efímer. A més, L’Auditori és un entorn especialment propici per acollir i amplificar la calidesa. Diumenge 27 · 21 h L’Auditori · 28-68 euros
TEXT|CARLES BATALLA
Considerats els pioners del dance punk de principis dels 2000 juntament amb Radio 4 o LCD Soundsystem, The Rapture han sobreviscut a les comparacions, al pes d’un debut triomfal (“Echoes”) i, sobretot, a la marxa del seu baixista Matt Safer fa dos anys. Cinc anys de silenci discogràfic han valgut la pena i el premi per la paciència és “In the grace of your love”, un altre brou tan inclassificable com gustós format per bocins de rock, electrònica i disco. Una constant vocació ballable converteix els de Nova York en idonis per a qualsevol sala de ball, discoteca, ambient nocturn o festival. La gràcia, però, és que no es limiten a fer moure els malucs sinó que hi ha melodies consistents que bateguen darrere d’aquesta exhibició d’energia i bones vibracions. La seva varietat estilística també proporciona moments èpics així com experiments i jocs amb les veus i els diversos instruments. Un autèntic labora-
The Rapture tori en plena ebullició on improvisar i sorprendre formen part d’un vocabulari quotidià sempre obert als girs i als neologismes. Luke Jenner, Vito Roccoforte i Gabriel Andruzzi, ja consolidats com a trio, vénen a posar-ho tot de cap per avall. Només és qüestió de deixar-se anar, deixarse guiar i deixar-se endur. Dimarts 22 · 20 h Razzmatazz 1 22-25 euros www.salarazzmatazz.com 007 GO!BCN BCN 07 >>GO!
música
YES
Cowboy Junkies
ELBOW
Revival simfònic Deu anys després del seu darrer disc d’estudi, una de les icones del rock progressiu reapareix amb “Fly from here”, produït per Trevor Horn (col·laborador de Tina Turner, Pet Shop Boys o Paul McCartney). 33 milions d’àlbums venuts durant 43 anys i diversos Grammys són dades prou eloqüents per posar la mà al foc i ser present a la cita.
Per a paladars exigents Els tres germans Timmins (Margo, Michael i Peter) més el baixista Alan Anton poden seguir presumint de tanta vigència com versatilitat. Folk, rock, country, blues i l’afany d’anar a contracorrent defineixen aquests canadencs que ens proposen “Demons”, un catàleg de versions del cantautor Vic Chesnutt.
Emoció instantània Dins del cicle “Imperdibles San Miguel”, que també inclou les actuacions de Mogwai i Explosions in the Sky, hi ha lloc per aquest quintet anglès de rock alternatiu amb tocs èpics. Segueixen en plena promoció del cd “Build a rocket boys!”, que va sortir al mercat el passat mes de març.
Dissabte 5 · 19 h Sant Jordi Club 36-79 euros
Diumenge 13 · 21 h Apolo 30-35 euros www.sala-apolo.com
Diumenge 20 · 20 h Casino l’Aliança del Poblenou 20 euros
008 NOVEMBRE 2011 08 >> NOVEMBRE 2011
2 sales i gran terrassa
Servei d’autobusos gratuïts. Finançament fins a 20 euros per a taxis i per a 4 persones durant les festes més destacades. A 15 minuts del centre de la ciutat, i a 5 de l’aeroport.
Autovia de Castelldefels C-31; Km. 186,2 Viladecans, Barcelona www.row14.es
El novembre serà també un mes fort al Row14, el club líder de música electrònica a Catalunya. El line-up compte amb espectacles de gran qualitat com el Halloween Festival, amb John Digweed, underground Format B!, el reconegut Mathias Kaden i el famós argentí Hernan Cattaneo.
27/11
Rowshow Bosque Encantado
20/11
Hernan Cattaneo El màxim exportador de música electrònica argentina torna a Barcelona. Hernan Cattaneo és DJ des dels anys 80 i ha col·laborat amb quasi tots els productors importants de la música house. Absorvint constantment nous sons, cultures i influències provinents d’indrets ben diversos per bolcar-los a tots els projectes que pot. De les 6.30 h al tancament Entrada anticipada: 20 euros (amb consumició)
A Elrow no hi ha descans. El proper Rowshow es vestirà de les seves millors gales. El club, irreconeixible. Decorat com si et trobessis al ben mig del País de les Meravelles. Però no et preocupis, al bosc del rowshow no hi haurà perills, només meravelloses fades, objectes màgics i miracles inesperats. I sobre tot, bona música i molta diversió durant 12 hores. Aquest Rowshow serà un dels esdeveniments difícils d’oblidar! De les 02 h a les 14 h Anticipada: 20 euros (amb consumició) 09>>GO! GO!BCN BCN 009
música
The drums
Dorian
Dave Holland
No són cap moda Pràcticament sense temps de digerir el canvi d’estatus (de joves promeses a realitats en vies de consolidació), el grup de Brooklyn torna a sacsejar l’escena indie amb “Portamento”. Batejats com “la banda més cool de Nova York” per la revista NME, seran uns dels protagonistes de l’onzè aniversari de Razzmatazz. Teloners, Cloud Control.
Fan ballar el cap Segur que haureu ballat en moltes ocasions l’enganxosa “A cualquier otra parte”. Doncs bé, és obra d’aquests barcelonins que aprofiten el final d’any per tancar la gira de “La ciudad subterránea”, tercer pas ferm en un camí amb un peu al pop alternatiu i un altre a la música electrònica.
La unió fa la força L’ampli ventall de la world música pot esdevenir un arma de doble tall i donar peu a mescles que no s’aguanten per enlloc. L’exemple contrari és l’equip format per Dave Holland, Pepe Habichuela i Josemi Carmona, que demostraran fins a quin punt el jazz i el flamenc es poden combinar amb naturalitat i eficàcia.
Dimecres 16 · 21 h Razzmatazz 25 euros www.salarazzmatazz.com
Dissabte 19 · 21 h Apolo 2 12 euros www.sala-apolo.com
Divendres 25 · 21 h Palau de la Música 18-45 euros www.palaumusica.org
010 > NOVEMBRE 2011
TEXT|JULIÀ GUERRERO
Gramola de guàrdia
Okkervil River és un grup nord-americà que arriba als escenaris barcelonins en el seu moment més dolç. Acaben de publicar la seva obra més rodona -’I am very far’- després d’una dècada destil·lant bones cançons des d’una de les capitals mundials de l’indie, Austin (Texas). El més fàcil és comparar-los amb Arcade Fire, però tampoc seria erroni parlar de The National, de Wilco o, fins i tot, de Pulp. ‘The Stage names’ i ‘The Stands in’ han estat els treballs precedents que ja situaven el grup liderat per Will Sheff en la divisió d’honor del rock ‘indie’ amb un peu al ‘mainstream’ i, coses de la vida, actuen al Teatre Coliseum el 10 de novembre dins del Festival de Jazz de Barcelona.
Tan lluny, tan a prop
És evident que d’Okkervil River s’acabarà parlant i molt en els pròxims temps gràcies al cançoner de ‘I am very far’ però qui vulgui anar un pas més enllà -cosa fàcil, tenint en compte l’alt grau d’adicció que contenen les composicions de Sheff- també pot recuperar el projecte que van dur a terme amb Roky Erickson fa un parell d’anys tornant a la vida -i mai millor dit- aquest maleït músic que va ser pioner fent rock psicodèlic amb The 13th Floor Elevators a finals dels 60.
011 > GO! BCN
benna revista
Diari digital que repassa l’actualitat sobre l’escena musical catalana a través de notícies, entrevistes, reportatges, ressenyes de discos i articles d’opinió. Pots llegir-ne els continguts i l’entrevista sencera a: www.revistabenna.cat
TEXT|DAVID RAMON
Avui viatgem fins a València per parlar del nou treball dels Obrint Pas, “Coratge” un disc-llibre que és una mirada a tota la trajectòria del grup, de les seves vivències, i del coratge que els ha fet arribar fins al dia d’avui.
obrint pas
012 > NOVEMBRE 2011
música S’ha de tenir Coratge per arribar fins on heu arri· bat vosaltres? Nosaltres pensem que en el nostre cas vam començar en una situació complexa, en aquell temps no hi havia gaires grups que cantessin en català. N’hi havia que havien resistit des de feia anys però era una situació difícil, i políticament complexa. I durant tots aquests anys hem treballat juntament amb moviments socials, col·lectius, i amb els grups de música fent una pinya per avançar. Per això diem que este és el coratge que ens ha portat fins on estem ara, però al mateix temps és el coratge que hem begut de tots els altres que estaven abans que nosaltres i que van viure situacions pitjors com el franquisme. És un disc però alhora un llibre que està dividit en 15 capítols que prenen el nom de les 15 cançons... i amb uns textos que acompanyen a les can· çons amb firmes com Isabel Clara Simó, Cesk Freixas, Pau Alabajos, Feliu Ventura... Doncs la idea surt perquè volíem fer un disc de temes dels que no havíem parlat i d’altres que volíem mostrarlos amb més profunditat. Donant-li voltes se’ns va
ocórrer la idea del llibredisc, perquè podíem dir tot el que volíem en les nostres cançons i al mateix temps reflexionar sobre els temes de forma més amplia. Per fer-ho vam convidar a diferents persones, perquè fossin elles qui donessin la seva visió particular. D’aquesta manera hem pogut estructurar el llibre en capítols on es pot escoltar la cançó i després les diferents veus que la complementen. Tot i que els textos diuen coses diferents es van entrellaçant entre si, i hi ha una idea principal que hi domina que és el títol del disc, el coratge. A “La vida sense tu” par· leu de vivències que ens dóna la vida, però a la vegada també parleu de futur per tornar a créixer. La vida sense tu, parla a través de la història de la nostra generació, i parla de les nostres vides de la València dels anys 90, i d’aquesta relació d’amor-odi que tenim amb la ciutat. Però sobretot de la visió de les nostres experiències, d’aquella València que ens estimem. Són cançons retrospectives, però que creiem necessàries per entendre també d’on venim, i fer un petit balanç i una revisió del que han estat les nostres vides. En moments difícils hem tirat endavant
tot i que a València ara també sigui un moment difícil sempre hem mirat endavant i de cara al futur. A “Seguirem” parleu que sempre s’ha de mirar en· davant i seguir lluitant... però recordant a Ovidi, les lluites clandestines d’altres temps... Cal tenir present el passat per se· guir lluitant ara? La cançó està dedicada a la Mavi Dolç amiga del grup i un d’aquests personatges anònims que han definit un poc aquella generació de gent que estava abans de nosaltres, i que ens ha rellevat aquelles cançons d’Ovidi, de Raimon, d’Al tall. És a dir que han lluitant també un poc, per la llengua, per la cultura...i pel País Valencià, que han aconseguit que es poguera estudiar en valencià. Aquesta cançó és un homenatge a tota aquesta generació i també una manera d’explicar a les noves generacions que tots aquests petits espais de llibertat que tenim ara són gràcies a que molta gent anònima van sortir al carrer i varen lluitar per aconseguir tot això. Ells ens van ensenyar una sèrie de referents i ara nosaltres fem el mateix intentant rellevar-los i explicar aquest missatge a la gent més jove. 013 > GO! BCN
música
Dissabte 5 · 21 h Sala Bikini · 15-18 euros www.bikinibcn.com 014 > NOVEMBRE 2011
La Pegatina és a la Xina!
Inquiet per naturalesa El cantautor americà, responsable d’obres com “1972” o “Nashville”, sempre ha mirat endavant, a la recerca de nous reptes i motivacions. Fa cinc anys ja va dedicar el tema “Quiet town” a Altea, ciutat on havia residit durant un temps, i el 2010 es va atrevir fins i tot amb cançons en castellà en “El Turista”. El que no canvia és el fons de la seva proposta, impregnada de pop, i que ara trasllada a “Josh Rouse & The Long Vacations”, publicat pel segell aragonès Grabaciones en el Mar. La novetat del nou projecte són els matisos de jazz, que es noten ja a la portada (en la qual surten les tecles d’un piano) i la brevetat: el disc consta de nou cançons, algunes de les quals no superen els dos minuts.
Més bon rotllo per a les orelles!
Josh Rouse
TEXT|EDUARD GARCIA
El grup de Montcada ofereix una gira de 6 concerts al país asiàtic La seva meteòrica carrera continua, i l’energia de la seva música ha fet que, per primera vegada, visitin el continent asiàtic. Però no serà l’última aventura xinesa perquè tot i que encara no han acabat aquesta gira, ja tenen emparaulat tornar-hi l’any que ve. De Xangai a Pequín, La Pegatina han desembarcat a la Xina amb una col·lecció de samarretes, discs i fins i tot amb una pàgina web en xinès! http://www.lapegatina.cn Després prosseguiran la seva gira del darrer disc Xapomelön per Catalunya, però després d’haver-ho fet a Itàlia, també el presentaran entre novembre i desembre a Dinamarca, França i Holanda. El fenomen Pegatina segueix enganxant i traspassant fronteres. A la Xina, però, que no intentin imitar-los perquè de segur que no se’n sortiran... Divendres 4: Pequín (Hanngai Festival) Dijous 10: Girona (Sala Tourmix)
015 > GO! BCN
Podria recomenar totes i cada una de les cançons del nou disc de Wilco, però em decideixo per aquesta ja que malgrat el seu llarg metratge, 12.04 minuts, cada cop que l’escolto se’m fa curta.
One Sunday morning (The whole love) · Wilco
Tot i que alguns ja els han posat en la mateixa escola de grups com Arcade Fire, Loch Lomond no aposten per la grandiloqüència i demostren que amb pocs elements es poden fer grans coses.
Water in Astoria (Little me will start a storm) · Loch Lomond
Abans del que serà l’imminent nou disc dels germans Muñoz. Una bona notícia per a tots els que sense vergonya s’atreveixen a dir que Estopa han fet enormes cançons.
La primavera · Estopa
EL CELLER DEL DELICATESSEN
Són moltes les cançons que m’han fet perdre el temps en aquesta vida i n’hi ha hagut moltes que m’han deixat amb la boca oberta més de cinc minuts seguits. Algunes m’han posat la pell de gallina i només dues o tres m’han fet plorar. Al Delicatessen m’agradaria compartir amb tu les cançons del temps perdut, les de la boca oberta i les de la pell de gallina. I no pateixis, perquè les que fan plorar se’t plantaran al davant el dia que menys t’ho esperis.
ALBERT PUIG DE DILLUNS A DIVENDRES DE 21.00 A 22.00 H
DELICATESSEN
La suma d’aquests dos talents, desconeguts per a la gran majoria han donat com a resultat un dels discos més sorprenents i brillants de la temporada. Kenny Anderson, conegut en els escenaris com King Creosote, és un músics escocès amant de les cançons acústiques de paisatges boirosos i les acústiques senzilles. A l’altra banda trobem a John Hopkins, un músic practicant de l’electrònica més fina combinada amb els sons orgànics de la mare naturalesa. La combinació d’aquests dos fenòmens, que ja havien treballant conjunts en el passat, dona ara un nou fruit en forma d’un EP deliciós on el folk més rural i tendre es dona la ma amb una electrònica d’orfebreria a la que hi podeu sumar el cant d’ocells, el rumor del vent o els so d’un carrer enregistrat in situ.
Domino 2011
King Creosote & John Hopkins Diamon mine
DELICATESSEN GRAN RESERVA
Caleb Ferrer
J. M. Argenté
TEXT|JOAN CREUS
Les seves cançons més intimistes han estat comparades amb les d’en Scott Walker i Epic Soundtracks, mentre que les més alegres evoquen a Jonathan Richman i Belle and Sebastian. Guitarres acústiques, pianos, melòdiques, ukeleles, banjos i xilòfons en temes de popfolk enregistrats al menjador de casa seva amb referències en les lletres a Big Star, Jacques Prévert, Fellini, Godard o, fins i tot, a la Segona Guerra Mundial. Totes aquestes cançons són usades per assolir l’objectiu que diu el títol d’una de les seves cançons: arribar a escriure algun dia una bella història d’amor.
Les teves primeres propostes sonen properes, càlides, amb textos que descriuen alguns dels comportaments humans més universals. D’ on sorgeixen aquestes inquietuds i de quines influències sonores et serveixes per donar-li forma? Sempre m’ha agradat explicar històries, ja sigui utilitzant la narrativa o, com en aquest cas, les cançons i sempre que ho he fet he intentat parlar sobre la conducta humana. Però és el que fan el 99% dels músics i escriptors. Crec que quan un escriu una lletra per a una cançó es poden seguir dos camins: explicar una història o fer un poema musicat. Jo intento combinar les dues opcions i les influències en l’escriptura provenen tant de la música com de la literatura, per exemple he citat a Jacques Prévert i un sonet de Shakespeare en un parell de cançons, però si parlem d’influència 016 > NOVEMBRE 2011
musical els que més destacaria serien The Divine Comedy, Serge Gainsbourg, Jens Lekman, Mark Kozelek, Slowdive, Benjamin Biolay... De fet, m’hi estaria tot el dia dient noms... Però també el cinema és una influència, a Someday I’ll write a nice love story vaig utilitzar un fragment de la pel·lícula El Desprecio d’en Godard que, per cert, té la millor música que s’ha fet mai per una banda sonora. Aquesta no és la teva única vinculació amb el cinema i les bandes sonores... No, justament per al meu proper EP, entrem a l’estudi a finals d’any i l’editarà en vinil un nou segell barceloní anomenat Lenina Records, contindrà una cançó que apareixerà a la banda sonora d’una pel·lícula de producció catalana i que s’estrenarà el 2012. S’haurà d’estar atent a Internet per saber el títol definitiu de la pel·lícula...
Apostes per la descàrrega directa dels teus tres primers treballs a través del teu lloc web. És una qüestió inevitable o una declaració d’intencions? Bandcamp és una plataforma web molt eficient que permet pujar diferents EPs o àlbums conservant els anteriors. A més, dóna l’opció de decidir si es vol que la gent que es descarregui els discos pagui o se’ls pugui descarregar de manera gratuïta. Per sort, jo ja tinc la meva feina i conec les dificultats per viure del món musical, així que sí el que vull és arribar al públic la descàrrega gratuïta és la millor opció, sobretot com a autor emergent. No hi ha satisfacció més gran que la de la gent que s’ha descarregat el disc i et comenta que els ha agradat. En dues de les tres portades dels primers treballs apareix Islàndia com a context. Quina és la teva vinculació amb aquest país? Viatjar a Islàndia és comprendre allò del Síndrome d’Stendhal a la perfecció però, a més, sense límits. Quan sembla que has vist el paisatge més bell, el dia següent encara te’n trobes un altre que et deixa més bocabadat. Aquesta mescla de paisatges tant diferents és espectacular. Es podrien fer infinites portades amb aquells paisatges. A més, sempre m’ha atret l’actitud nòrdica i, el més important, hi tinc amics i per aquest motiu intento anar-hi sempre que puc. Tens present l’islandès per seguir ampliant la varietat d’idiomes utilitzats a les teves cançons? De fet ja t’hem escoltat en francès, anglès, suec i català. No crec que el pugui utilitzar, almenys de moment, m’agradaria perquè té una gran musicalitat, Benni Hemm Hemm, Ólöf Arnalds i Sigur Rós són una prova d’això (malgrat que el Jónsi de Sigur Rós s’inventi un idioma nou en algunes cançons) però a priori em sembla un idioma molt complicat fonèticament. De fet, la cançó en suec està cantada per la Kim, ja que tot i que l’estic aprenent encara no m’he llençat a cantar.
Get her out of there EP (2010)
Referències explícites a les lletres a Big Star i als Rolling Stones permeten entreveure que ambdues bandes són una influència directa per a l’autor. La cançó que dóna títol a l’EP serà inclosa a la banda sonora d’una pel·lícula de producció catalana que s’estrenarà l’any 2012.
Caleb Ferrer and his week of wonders (2011)
Les cançons que es poden trobar en aquest àlbum són una recopilació de diverses maquetes gravades per l’autor durant els anys 2010 i principis del 2011. Dotze temes amb temes on les lletres, recorden als Pulp del His’n’Hers i altres temes on les històries d’amor que canta el situen més a prop d’en Tim Hardin.
Swedish for beginners (2011)
Un decidit pas endavant cap a estructures més complexes i amb més instrumentació, on s’intueix que el camí per a la definició d’un estil propi encara s’està recorrent però amb evidències de que, cada vegada, és més a prop del lirisme més clàssic.
* Àlbums disponibles a calebferrer.bandcamp.com 017 > GO! BCN
teatre ...Un equilibri que s’afigura delicat per eludir el daltabaix... ...La fragilitat de l’entrega, del miratge continuat, la rigidesa de les conductes i la paràlisi conseqüentment inevitable que es deriva d’aquesta rigidesa i d’aquestes conductes. ...El paradís perdut que mai es va perdre perquè mai va existir. La basarda, o millor, l’horror, el terror invasiu, la comoditat amputadora, les eleccions retardades, arxivades, evitades que acaben per arrabassar tot indici de veritable elecció, tot indici de llibertat... por de l’altre, de si mateix, de la llibertat. Fràgil desequilibri... que pretén la recuperació d’un assossec mínim i subtil que enterri la tempesta que corre per camins interiors, la galerna
018 > NOVEMBRE 2011
profunda que paralitza... Cal que seguim instal·lats en un riu que s’assembli a la vida com a únic mode de supervivència! La simulació per conjurar el costat fosc de la nostra raó i tornar a l’ordre, a la llum del dia... A l’ordre que oblida i permet seguir i construir un fràgil equilibri... Edward Albee dissecciona una classe mitjana acomodada d’ahir, d’avui... i de sempre... Tot un regne perquè res no canviï, tot i que com va dir el poeta: “Nosaltres, els d’abans, ja no som els mateixos”. W. Burquetti
teatre
UN FRÀGIL EQUILIBRI d’ Edward Albee
Fins el 27 de novembre Teatre Lliure, Montjuïc De 18 a 27 euros www.teatrelliure.com
Ros Ribas
Direcció: Mario Gas Intèrprets: Mia Esteve, Pep Ferrer, Mercè Montalà, Rosa Novell, Rosa Renom, Albert Vidal
019 > GO! BCN
C. Sarrahima
teatre
Vamos a por Guti
¡Ay, Carmela!
CONCHA
Direcció: Nicolàs Chevalier Intèrprets: Albert Pérez Hidalgo, Sergi Torrecilla, Xavier Torra, Nicolás Carbajal
Direcció: Victor Alvaro Intèrprets: Savina Figueras Jansana, Frank Capdet
Direcció: Josep Maria Pou Intèrpret: Concha Velasco
d’Albert Boronat
Segrestar en Guti amb l’objectiu de guanyar una aposta milionària a Internet. Darrere d’aquest pla absurd s’amaguen els desitjos d’unes persones que volen canviar les seves vides a qualsevol preu però que no saben com. De l’11/11 al 11/12 Versus Teatre 16 euros www.versusteatre.com 020 > NOVEMBRE 2011
José Sanchis Sinisterra
¡Ay, Carmela! es tracta d’una crònica sentimental, emotiva i entranyable de la memòria republicana de la nostra guerra civil; però també és un càlid homentage a la dignitat artística.
Del 18/11/11 al 29/01/12 Almeria Teatre De 18 a 22 euros www.almeriateatre.com
(Yo lo que quiero ...) Juan Carlos Rubio
Concha Velasco en estat pur. Davant del públic. Sense intermediaris. Després de molts anys d’una carrera frenètica, Concha s’atura i s’asseu amb el públic a reflexionar, a parlar de la seva carrera, dels seus personatges, de les obres que ha fet (i de les que no ha fet), dels èxits i dels fracassos. Concha parla i canta. Fins a l’11 de desembre Teatre Goya 29 i 35 euros www.teatregoya.cat
021 > GO! BCN
teatre
Teatre Gaudí 18 euros www.teatregaudibarcelona.com 022 > NOVEMBRE 2011
A. Lajarín
Nit de Nadal. A totes les llars, en l’etern ritual de sempre, les famílies canten nadales, brinden amb cava, s’embafen de neules i torrons... però en una benzinera perduda enmig del no-res succeeix alguna cosa insòlita. Per la gràcia del destí, apareixen allà dos punks, germans de sang i companys de viatge.
Del 17 de novembre
Del 10 de novembre al 15 de gener
al 18 de desembre
Direcció: Marilia Samper i Llàtzer Garcia Intèrprets: Javier Beltrán, Oriol Casals, Muguet Franc, Xavi Francès
Sala Beckett
Edward Albee
www.salabeckett.cat
Dos punkis i un vespino
LA CIUTAT
En Chris prova d’entrar a l’edifici on treballa – però la tarja no li passa i les dones de fer feina no el reconeixen. La Clair vol que li facin un petó – però ara no – i certament no el seu home. La Jenny va a casa d’en Chris i la Clair per queixar-se de l’escàndol que fa la canalla – però el jardí està buit, i la clau de l’habitació de les joguines ha desaparegut. Què coi passa aquí? Tres personatges lluiten per trobar el sentit a un món surrealista a un pas del col·lapse en aquesta obra plena d’angoixa, intriga i humor del dramaturg anglès Martin Crimp.
de Martin Crimp
Direcció: Víctor Muñoz i Calafell Intèrprets: Sílvia Bel, Joan Carreras, Míriam Iscla, Diana Gómez
de Peter Shaffer
(El Apagón)
BLACK COMEDY
Del 23/11/11 al 8/01/12 Teatre Condal De 25 a 29 euros www.teatrecondal.cat
Direcció: Yllana Interprets: Gabino Diego Eva Santolaria Aurora Sánchez Diego Molero Paco Churruca Ramón Merlo Ana Arias
Un jove escultor pensa que serà una nit extraordinària per a la seva carrera artística: un influent col·leccionista d’art acudirà al seu estudi per veure les seves escultures. Per fi la seva obra veurà la llum... La seva nòvia ha pensat que aquesta serà una nit extraordinària per a la seva relació amorosa: ha convençut el seu pare, un sever exmilitar, per conèixer el seu promès, una jove promesa de l’art. Per fi l’amor il· luminarà la seva vida... Per causar bona impressió, ha de fer alguna cosa arriscada: agafar prestades les exquisides obres d’art i els selectes mobles del seu veí antiquari, aprofitant que aquest està de viatge de cap de setmana. Per fi podran apreciar el seu bon gust... Què passarà si ocorren imprevistos? Qui sap? Potser una apagada elèctrica? La visita d’una indiscreta veïna? D’una exnòvia? La tornada abans d’hora del veí? 023 > GO! BCN
CONTINUARÀ CÒMICS Via Laietana 29 Tel. 93 310 43 52 continuara-comics.com
www.laie.es
HAARMANN Peer Meter & Isabel Kreitz Edicions La Cúpula 174 pàgines · 20 euros
Dentro del cubo blanco
Crims
Brian O’doherty Editorial Cendeac 18 euros 288 pàgines
Ferdinand Von Schirach Editorial Empuries 18 euros 190 pàgines
El cèlebre assaig de Brian O’Doherty segueix sent tan rellevant i influent avui com quan va ser publicat per primera vegada en 1976. Finalment ha estat publicat en castellà amb la voluntat de ser una de les eines de treball més valuoses que els crítics, els comissaris i els artistes tenen a la seva disposició.
Un recull d’onze històries certes, increïblement certes. La història no està en el delicte comès si no en qui l’ha portat a terme i el motiu que l’ha empès a fer-ho. La línia entre dur una vida correcte i cometre un delicte és en alguns casos molt fina i sovint costa de veure.
024 > NOVEMBRE 2011
Haarmann ens mostra la vida de “El carnicero de Hannover”, un dels assassins en sèrie que més conmoció ha causat a la història de la humanitat. Sigues testimoni del rostre d’una ment pertorbada i el seu joc de gat i ratolí amb una policia que confia en ell. Un llibre que no et deixarà indiferent.
025 > GO! BCN
llibres A PEU DE PÀGINA TEXT|JORDI RIUS
Con el agua al cuello
On el dia dorm amb els ulls oberts
Petros Màrkaris Novel·la Tusquets · 19 euros 328 pàgines
Toni Pou Relat Empúries · 16 euros 240 pàgines
Homicidi enmig d’una Grècia en fallida El comissari grec Kostas Kharitos ha d’investigar l’assassinat d’un director de banc. La investigació coincideix amb una campanya que algú, emparantse en l’anonimat, ha emprès contra els bancs, animant als ciutadans perquè boicotegin les entitats financeres i no paguin els seus deutes i hipoteques. Màrkaris, guionista de televisió i autor teatral, firma un nou episodi del comissari Kharitos enmig d’una Grècia vora la fallida.
Viatge científic a l’Àrtic L’obra reconstrueix el viatge del jove periodista científic Toni Pou a l’Àrtic canadenc. Embarcat a l’Amundsen, participa en la recerca que es fa al vaixell mateix, dotat amb instal· lacions científiques capdavanteres a escala mundial. A cavall entre el llibre de viatges, la divulgació científica i la crònica personal, narra el dia a dia de la gent de bord, la quotidianitat en un entorn tan peculiar. En un relat fresc, senzill, ple d’anècdotes entranyables, Toni Pou ens il·lustra no tan sols sobre les particularitats de l’Àrtic, sinó també sobre la ciència en general.
026 > NOVEMBRE 2011
microrelat Canuda 6, 08002 · Barcelona T 93 317 49 08 F 933171525 secretaria@campusdescriptura.com www.campusdescriptura.com Aquest espai és una col· laboració de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès amb GO! Bcn. Cada mes, un professor o un alumne publicarà un microrelat.
CURS 2011/12 L’Escola d’Escriptura té com a finalitat l’ensenyament de les arts i els oficis de la paraula i s’adreça a aquelles persones amants de la llengua i la literatura que vulguin convertir la seva passió en un ofici -bé el d’escriptor, bé el de professional del món editorial- o aprofundir en el plaer de la lectura i l’escriptura. CURSOS d’HIVERN 2012. L’Escola ofereix més de 60 cursos presencials de diversa durada -organitzats en cinc grans àrees- i el curs virtual Narrativa (en català o en castellà). Un màxim de 12 alumnes per grup. Les places són limitades. El període de matriculació als cursos d’HIVERN 2012 (els cursos presencials i virtuals que comencen el gener de 2012) s’inicia el dilluns dia 28 de novembre de 2011.
Vladi
Josep Martínez Boix
Freddie Mercury va ser determinant. Sonaven els primers acords d’I want to break free i el local, ple a llavis i mans lliscaven cercant refugi. Sensual, en Ramon em va atrapar com una teranyina. De seguida ens vam entendre, ell i jo. Uns anys més tard, vam viatjar per primera vegada a Ucraïna per conèixer Vladi. Des del primer moment, ens havia agradat el seu aire rebel, l’elegància del gest i la seva mirada desvalguda demanant empara. Tot plegat el feia especial. Aquell estiu havia estat dur. Els tràmits s’havien allargat en excés. Finalment, uns mesos després, en Vladi vivia amb nosaltres a Barcelona. Però de tot això ja feia temps. Ara estàvem tots tres asseguts al vestíbul de l’institut on estudiava el noi. Esperàvem la directora que ens havia convocat amb urgència. En Vladi, connectat als walkmans, escoltava Rehab. Abstret, imitava la veu trencada d’Amy Winehouse. S’havia barallat amb un company de classe que l’havia insultat al saber que el nostre fill era adoptat, i que tenia dos pares. 027 > GO! BCN
poesia
TEXT|Òscar rocabert
Odissea
Orgia numeral i altres monòlegs
Homer Versió de Joan F. Mira Proa 24 euros
Salvador Giralt Emboscall 11 euros
Tercera traducció al català del poema que funda la literatura occidental, després de la de Carles Riba (1953) i la de Joan Alberich (2002). La història èpica de l’accidentat retorn a casa d’Ulisses, després de la guerra de Troia, amb l’ajuda i els entrebancs dels déus de l’Olimp, la presència de dones seductores i la maldat de monstres horribles. Imprescindible.
Amb una intensa trajectòria com a rapsode dels seus propis versos, Salvador Giralt, d’Osona, ens presenta un llibre que vol ser una proposta de monòlegs per a aquells actors que vulguin representar-los. Giralt és un dels fundadors de l’Associació dels Amics de la Migdiada, tota una declaració de principis. Poesia narrativa, sense pretensions d’alliçonar, en un llenguatge planer i accessible.
028 > NOVEMBRE 2011
trejava en veu baixa. Arribava amb els genolls de les mitges negres i de vegades feia forats perquè la ma no sabés que hi havia taques. Quan la mare comprava el pa per sopar, perquè al pare li agrada tendre, a l’Antoni em donava un bastó i jo el rosegava tota la tarda fent una pasteta que se m’enganxava a les dent que després recollia amb la llengua fins a empassar-me-
go bloc
lletra, paper, tisora.
Quan estava malalta coneixia la doble vida de la mare. Quedava amb les amigues al matí a fer el caf passejava com una reina pel mercat.Per això els caps de setmana tothom la saludava tant, entre setma feia les amistats.A mi m’agradava més anar-hi els dissabtes amb el pare, perquè em deixava empènyer carro. A la mare sempre li ha costat més creure en les meves responsabilitats. Quan anava amb ella semp necessitava només “un parell de coses”. La parada que més m’agradava era la de la carn. Quan ella s’atura jo feia un saltiró i li estrenyia una mica la mà. Sabia que cuinaria carn arrebossada. Aleshores jo li deia ca de cosetes perquè quan el nas era arran de taula em semblava que aquell relleu daurat del tall tenia peti partícules amb formes ben diverses. Sempre em deixava les patates fregides per al final i pensava q aquell plat seria el meu preferit per sempre m
TEXT|ELISENDA ALAMANY http://pambxocolata.blogspot.com
Al forn de pa arribava amb els genolls de les mitges negres i de vegades feia forats perquè la mare no sabés que hi havia taques. Ella comprava el pa per sopar, perquè al pare li agrada tendre, a mi l’Antoni em donava un bastó i jo el rosegava tota la tarda fent una pasteta que se m’enganxava a les dents i que després recollia amb la llengua fins a empassar-me-la. Quan estava malalta coneixia la doble vida de la mare. Quedava amb les amigues al matí a fer el cafè i passejava com una reina pel mercat.Per això els caps de setmana tothom la saludava tant, entre setmana feia les amistats.A mi m’agradava més anarhi els dissabtes amb el pare, perquè em deixava empènyer el carro. A la mare sempre li ha costat més creure en les meves responsabilitats. Quan anava amb ella sempre necessitava només “un parell de coses”. La parada que més m’agradava era la de la carn. Quan ella s’aturava jo feia un saltiró i li estrenyia una mica la mà. Sabia que cuinaria carn arrebossada. Aleshores jo li deia carn de cosetes perquè quan el nas era arran de taula em semblava que aquell relleu daurat del tall tenia petites partícules amb formes ben diverses. Sempre em deixava les patates fregides per al final i pensava que aquell plat seria el meu preferit per sempre més. 029 > GO! BCN
030 > NOVEMBRE 2011
031 > GO! BCN
Una de les novetats del Lliure d’aquest any. La sèrie “Cartes”, vuit lectures-espectacle que proposen portar a escena les correspondències d’alguns dels grans artistes del segle XX. Més exemples en són els diàlegs entre Dalí i Lorca, entre Villalonga i Porcel, o els escrits que gent com Rodoreda, Calders o Alberti van escriure des de l’exili. De moment, la proposta del Lliure de Gràcia està sent tot un èxit: les entrades per l’obra de l’1 de novembre, centrada en les cartes apassionades entre el dramaturg Anton Txèkhov i la seva dona, Olga Knipper, ja estan exhaurides.
Cartes: Anton Txékhov i Olga Knipper De prop
Un imperdible televisiu, company de canal: la nova temporada del De Prop ens acosta les actuacions d’un grapat de noves propostes de l’escena musical catalana, en un format intimista i centrat únicament en el que importa: l’artista i la seva música ( què cal més?). Antònia Font, Mazoni, Xavier Baró, La Troba Kung-Fu, Me And The Bees, Quart Primera, Clara Andrés o Maika Makovski són alguns dels artistes que escoltarem “De prop”. La cita, cada dijous al voltant de les dotze de la nit, al 33.
Senior i el cor brutal Precisament un altre dels grups inclosos dins de la programació del De Prop, Senior i el Cor Brutal, farà parada aquest novembre a l’Heliogàbal per oferir-nos una de les actuacions clau del mes. Practicants d’un so pop-rock que bategen com a “valenciana” (és a dir, “americana” feta a València), proper a artistes com Neil Young o M. Ward, el grup capitanejat per Miquel Àngel Landete aconsegueix convertir totes aquestes influències en cançons rodones i plenes d’energia, afegint-hi unes lletres iròniques, sense mitjes tintes. 032 > NOVEMBRE 2011
Nom i cognoms: Maika Makovski · Edat: 28 · Lloc de naixement: Palma de Mallorca · Un lloc per viure: El camp verd · Quina altra vida t’agra· daria viure? La d’una balena · Un nom de referència en l’àmbit de la música: Xarim Aresté (guitarrista) · Una cançó/peça musical que t’hagu· és agradat compondre: Shady Grove (cançó tradicional folk del segle XIII) · Una personalitat artística (fora del teu àmbit) amb qui t’agradaria col· laborar: David Lynch · Un llibre per llegir dues vegades: Un año pésimo, de John Fante · Una pel·lícula que t’hagi tocat l’ànima: Una historia verdadera, de David Lynch · Un programa de tele· visió: Saturday Night Live (NBC) · Una injustícia cultural: El capitalisme · A qui convidaries a sopar (encara que no coneguis): A Regina Mayer · Què et desanima? La gent aïllada · Què t’ani· ma? La gent unint-se.
Maika Makovski Contra la paret
Makovski, ja és una de les apostes més fermes del nostre panorama musical; ara s’ha posat sota les ordres del director d’escena Calixto Bieito a “Desaparecer”.
*
Pepín Tre: el brillo del jengibre
És l’humorista que agrada als humoristes. Un comediant “de culte”. Un referent de l’humor, precursor del “standup comedy” espanyol i un mestre del monòleg surrealista. Reviseu el YouTube i en trobareu bones mostres. Però en directe és millor. No us el deixeu perdre. Quan escrivim això, ens diuen que plegarà el dia 6 de Capitol però mireu la cartellera perquè potser prorroga.
Magazín d’actualitat cultural del 33 (cada dilluns a les 23.15 h). Presentat per Toni Puntí, el programa és una finestra a la vida cultural del país amb presència de noms consagrats i valors emergents.
033 > GO! BCN
exposicions
“Claret Serrahima.
De cap a peus”
La mostra presenta retalls de la trajectòria professional de Serrahima: treballs, obsessions, troballes... I presenta la mirada d’un creador gràfic, d’un activista de la ciutat i de la cultura. L’espectador tindrà, per tant, la imatge gràfica com a línia narrativa que dibuixa el dissenyador, el comunicador, el cronista visual, l’artista vocacional, el fotògraf dibuixant, l’activista cultural, en definitiva, el narrador. Del 23 de noviembre de 2011 al 19 de febrer de 2012 Arts Santa Mònica · Espai Anella www.artssantamonica.cat
Joan Miró.
Cartells d’un temps, d’un país 034 > NOVEMBRE 2011
Els cartells que es podran veure a l’exposició són testimoni del compromís i de la fidelitat de Joan Miró amb les seves arrels: la història, la política i la cultura de Catalunya. El seu suport a iniciatives socials i culturals es materialitza en obres com el cartell per a la publicació de la revista quinzenal L’instant de 1919; el pochoir Femme et chien devant la lune de 1936 fet per a recaptar fons per a la publicació de la revista Síntesi; el cartell per a l’exposició “Homenatge a Josep Lluís Sert i Josep Llorens Artigas” al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears a Barcelona el novembre-desembre de 1972; el cartell que va realitzar per a Òmnium Cultural en recolzament de la cultura catalana l’any 1974 i el realitzat per a la presentació del diari Avui l’abril de 1976. De les obres més representatives en la seva implicació amb causes polítiques cal destacar l’Aidez l’Espagne, que va fer per donar suport al govern de la República i la que va realitzar per a la campanya endegada per l’Assemblea de Catalunya l’any 1977 per reivindicar l’Estatut de Catalunya. Del 16 d’octubre de 2011 al 18 de març de 2012 Museu d’Història de Catalunya www.mhcat.net
exposicions
MODUS
Exposició Sito Mújica TEXT|Christian Obregón
Del 9 de novembre de 2011 al 7 de gener de 2012 Inauguració el 9 de novembre a les 19.30 h Galería 3Punts (c. Aribau, 75)
Caracteritzat per atorgar-li el rol protagònic dels seus dibuixos a models professionals extrets de les diferents editorials de moda de les quals l’artista s’apropia, el treball recent de Sito Mújica compilat en aquesta mostra obre línies d’investigació que, com mai abans, perfilen una obra en estat de mutació. Durant els últims anys, el treball d’aquest preciosista d’última generació s’ha caracteritzat per la reproducció sistemàtica de l’obra fotogràfica d’autors que formen part del seu ideari personal. El mecanisme, fins fa poc, era senzill: en ser seduït per una peça en particular, l’artista procedia a traduir-la al llenguatge dibuixístic (regularmental llapis) per dotar-la així d’un significat que donava lloc no només a una còpia exacta de l’obra en qüestió, sinó també a una metaobra amb vida pròpia que, de manera subtil, ha anat configurant un univers creatiu profundament personal i que destaca per la perfecció del seu traç (a dia d’avui executat també en aquarel·la) i l’al·legoria entusiasta de la figura masculina. Els punts àlgids en el corpus creatiu de Mújica estan canviant. Innovador de temps complet, en el seu treball recent destil·la un interès
particular: atomitzar els eixos vertebrals que donen forma al treball fotogràfic que li sedueix; aprendre els processos mediàtics que configuren la indústria del espectacle, i molt concretament, la indústria de la moda. Una inquietud antropològica, reflexiva entorn dels mecanismes que configuren i vehiculen la representació, recorre el seu treball. El seu corpus processual, que l’artista engloba sota la denominació Copiades, troba en cada punt del seu trajecte línies concretes d’exploració conceptual i formal. I és que si amb Phylomités/Mitomani (2008) Mújica abordava la condició del mite social en temps de les xarxes socials, a través de la llavors primordial myspace, amb Modus l’autor sembla voler desvetllar la naturalesa humana de els protagonistes del desig col·lectiu. No en va Mújica ha escollit aquest vocable llatí per donar nom a aquesta vintena de peces que, amb una connotació polisèmica i un document audiovisual adjunt, recorre perfectament els 3 vèrtexs fonamentals de la sèrie: la manera (com a subjecte), el model (com a objecte) i la moda (com pretext). L’espectador té la paraula. 035 > GO! BCN
036 > NOVEMBRE 2011
cinema De l’11 al 19 de novembre Barcelona tornarà a convertir-se, un any més, en la capital europea del cinema independent. L’Alternativa celebrarà la seva divuitena edició en diferents espais de la ciutat. Aquest any arriba a la majoria d’edat volent mostrar la seva decidida aposta per obres cinematogràfiques que presenten noves maneres de mirar i representar el món, explorant i investigant tots els recursos del llenguatge cinematogràfic i demostrant la gran capacitat expressiva del cinema més enllà de les imatges convencionals. Autors amb un compromís ètic i estètic, amb una mirada crítica que intenta despertar la consciència i crear un nou espectador més actiu i reflexiu.
De l’11 al 19 de novembre CCCB www.laguiago.com www.alternativa.cccb.org
La programació mantindrà el seu format original i es repartirà entre les Seccions Oficials Competitives (llargmetratge de ficció, llargmetratge de no ficció i curtmetratge), les Seccions Paral·leles, Pantalla Hall, Escoles de Cinema del Món i Activitats Paral·leles. Es presenten un total de 46 films a competició en les Seccions Oficials, dividits en tres categories: 7 llargmetratges de ficció, 7 llargmetratges de no ficció i 32 curtmetratges. A les Seccions Paral·leles, s’oferirà una mirada especial al cinema documental argentí, com també al independent que s’està fent a Turquia a través de set films de joves creadors. 037 > GO! BCN
cinema
Avinguda de Sarrià, 33 · T. 93 410 75 90 www.gencat.cat/cultura/icic/filmoteca L’objectiu de la Filmoteca és recuperar, conservar, preservar, restaurar i catalogar el patrimoni cinematogràfic de Catalunya, així com difondre el patrimoni cinematogràfic i fomentar el coneixement de la cultura cinematogràfica en general.
Nino Rota El cicle que us oferim ret un modest homenatge a Nino Rota i a la seva música amb la projecció de cinc films rodats amb diferents directors que us permetran traçar un recorregut per la seva inabastable trajectòria. Òbviament, hem escollit pel·lícules de Fellini, el seu soci creatiu més habitual, però també de Mario Monicelli, Luchino Visconti i Renato Castellani, tres cineastes amb qui també va repetir diverses vegades. Abans de les projeccions també podreu escoltar diversos extractes de bandes sonores de l’autor italià, i el dimarts 8 de novembre està prevista una taula rodona sobre el compositor en què participaran José Maria Latorre, autor de Nino Rota. La imatge de la música vindrà representada pel musicòleg Joan Padrol i el músic Joan Pineda. 038 > NOVEMBRE 2011
Qui no s’ha trobat alguna vegada cantussejant la música d’El Padrino? Qui no recorda els acords que acompanyen Gelsomina, la inoblidable Giuletta Masina de La Strada, en el seu viatge al costat de Zampanò? O qui no ha sentit a la pròpia pell la decadència de l’aristocràcia retratada a Il gattopardo, subratllada per una melodia sumptuosa que assoleix el seu zenit en el vals que tanca la pel·lícula? L’autor de totes aquestes composicions és Nino Rota, un músic nat, un artista absolut que va néixer ara fa just cent anys, l’11 de desembre de 1911. El compositor italià és, segurament, un dels autors de bandes sonores més reconeguts de tots els temps: en el seu poder obren les bandes sonores de moltíssimes pel·lícules de Fellini, amb qui va mantenir una relació llarga i fecunda, i també de cineastes com Luchino Visconti, King Vidor, Franco Zeffirelli, Francis Ford Coppola i Mario Monicelli, per esmentar només alguns dels directors amb qui va col·laborar. Agraïments: Cinema 3 i TV3.
039 > GO! BCN
cinema
Els millors curtmetratges del panorama internacional arriben un any més a les pantalles de Badalona. La 37a edició de FILMETS Badalona Film Festival arriba amb 32 sessions de secció oficial competitiva obertes al públic. En el Programa Internacional es projectaran 293 curtmetratges provinents de 44 països participants. Durant aquestes sessions, gratuïtes i obertes al públic, tindran lloc les habituals cites amb Filmets en família, Manifest, Sessió golfa, Cinema i música: filmografia del Quebec, Filmets jove, Cinema històric, Filmets per la convivència, Badalona en curt o La mar de Filmets: cinema de la Mediterrània. La novetat destacada és el naixement de la marca MerCATin, 1r Mercat del Curtmetratge Internacional i Català. Aquest permetrà als professionals que assisteixin al festival entre el 7 i l’11 de novembre visionar les darreres produccions catalanes i les pel· lícules de la secció oficial del festival.
Del 4 al 13 de novembre Teatre Zorrila, Teatre El Círcol Catòlic, i altres escenaris. www.festivalfilmets.cat
040 > NOVEMBRE 2011
041 > GO! BCN
Ventura Durall · Espanya · 2010 · 65 min
EL PERDÓN
EL DOCUMENTAL DEL MES
Filmoteca de Catalunya Dia 10 a les 19.30 h Dia 13 a les 22 h de novembre · 3 euros Cinemes Alexandra A partir del 4 de novembre 6,7 euros Cinemes Girona A partir del 4 de novembre 3 euros
042 > NOVEMBRE 2011
L’any 1994, l’Andrés Rabadán es lliura a la policia després de descarrilar tres trens i matar el seu pare amb una ballesta. En el judici se’l declara innocent en diagnosticar-li una esquizofrènia paranoide i se l’interna en un pavelló psiquiàtric penitenciari durant els següents 20 anys. Després d’un descens personal als inferns, Rabadán es refà com a persona utilitzant la pintura per exorcitzar els propis dimonis. I en aquest ressorgir, nous testimonis d’ell mateix i del seu entorn més proper ens fan veure una realitat més complexa que la que va aflorar en el judici, revelant secrets íntims que han romàs més d’una dècada amagats.
043 > GO! BCN
cinema sitges: “L’edició de la fí del món” TEXT|ENRIQUE CAMPOS
El dia 15 d’octubre de 2011 es van donar a conèixer els premis de la 44ª edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a Sitges. Millor pel· lícula va ser anomenada Red State de Kevin Smith, la qual també es va endur el premi a millor actor per Michael Parks. Però la gran guanyadora no va ser aquesta sinò Attack the block que es va fer amb quatre guardons, Gran Premi del Jurat, Premi de la Crítica, Premi del Públic y Millor banda sonora original. El premi a millor director va anar a parar a Na Hong-Jin pel seu treball The Yellow Sea. Brit Marling va endur-se el premi a Millor actriu, com tothom esperava, per Another Earth. The Woman, la pel·lícula que més bé definia l’esperit del festival va guanyar el guardó de Millor guió. Hell, Millor fotografia per la seva sobreexposició del film. El jurat Jove va concebre el seu premi a l’extraordinària Bellflower. El premi a Millor maquillatge va ser per a The divide, disseny de producció per Livide i efectes especials per la cinta del català Kike Maíllo Eva. A més de les premiades hem de destacar la diversíssima Scabbard Samurai que va agradar molt al públic. Entre els grans fracassos Twixt de Francis F. Coppola, la qual va indignar als presents, amb els seus cinc minuts escassos de pel·lícula en 3D. Una vegada més, com sempre, el Festival de Sitges mostra una gran quantitat de cintes de culte, pel· lícules que no deixen a ningú indiferent.
044 > NOVEMBRE 2011
045 > GO! BCN
t’interessa
“Els Miserables” a Barcelona
La gran producció que s’ha representat a 41 països i a 291 ciutats, és a Barcelona des del 30 de setembre en temporada limitada al BTM.
Mira!
Música i recerca visual 5 novembre. Fabra i Coats TEXT|teresa vallbona
Després d’assolir 25 anys d’èxits de crítica i de públic, Els Miserables arriba a Barcelona de la mà d’Stage Entertainment amb una renovada posada en escena. Basada en la novel·la homònima de Victor Hugo és, des de la seva estrena el 1985 el musical més longeu de la història, significant un dels més grans espectacles del nostre temps. Stage Entertainment presenta la seva major producció fins a dia d’avui. Per a Julia Gómez Cora, Directora General de Stage Entertainment “és un enorme plaer poder estrenar per a primera vegada a Barcelona aquesta obra. Tant a Cameron Mackintosh, qui és present en tot el procés de la producció i audicions, com a mi, ens fa molta il·lusió compartir amb el públic català aquesta gran producció”.
Temporada limitada, des del 30 de setembre Barcelona Teatre Musical (BTM) Preu de l’entrada depenent de la localitat www.laguiago.com www.losmiserables.es 046 > NOVEMBRE 2011
El proper 5 de novembre prop d’una vintena de djs i vjs es reuniran a la Fabra i Coats amb l’objectiu de fer ballar i mirar a la gent. Arriba una nova proposta a Barcelona; es tracta de Mira!, un festival que fusiona l’electrònica visual amb la música electrònica amb l’objectiu de transformar-les en un innovador diàleg artístic. Durant més de deu hores, pels dos escenaris del Mira!, que comptaran amb un sistema de pantalles i projectors que rodejaran a l’espectador creant una especial atmosfera visual i sonora, desfilaran artistes com el duet anglès Plaid, que presentaran el seu darrer treball, l’holandès Kettel, la sorpresa del 2010, els anglesos Downliners Sekt, o els catalans bRUNA o Cauto. Pel que fa als visuals, cal destacar Do not Disturb, Videocratz o Vj Granda, que farà un Mapping Set. www.mirabcn.cat
t’interessa
047 > GO! BCN
TEXT|Marina antunez
El comte Arnau Una proposta èpica i poètica Neix el MOST, un nou festi· val internacional de cinema que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, del vi i el cava. MOST també vol brindar pel bon cinema amb la projecció de pel·lícules in· èdites de grans autors. En aquesta primera edició, on l’actriu Mercedes Sampi· etro serà la convidada d’ho· nor, s’oferirà al públic una programació rica i variada dividida en seccions oficials (Collita 2011 i Gran Reserva), Premis Honorífics, una mos· tra de curtmetratges, sessi· ons per a públic infantil i tot d’activitats paral·leles que envoltaran al festival.
Del 10 al 13 de novembre. Diferents espais del Penedès (Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats o Olèrdola i a cellers i caves de tota la comarca). www.laguiago.com www.mostfestival.cat 048 > NOVEMBRE 2011
La Sala Gran del TNC acull, fins al 27 de novembre, ‘El comte Arnau’, un muntatge poètic elegant, auster de formes, sublim. El relat d’un comte vist a través dels ulls d’un gran poeta, Joan Maragall, que fa una immersió en el món dels condemnats, com Arnau, que cavalcarà tota l’eternitat damunt d’un cavall de foc. El comte Arnau, un ésser que aspira a l’absolut, que necessita explicar les raons més profundes i el perquè de la dualitat ànima-cos, i que s’expressa a a través dels versos de Maragall. Així ho fan també Adalaisa, l’amant d’Arnau; Elvira, la muller; el poeta; el corifeu de les veus de la terra i la donzella... I el poeta, que enfebrat per la puresa redemptora de la poesia, ens proposa un gir inesperat. Maragall parla, doncs, d’un marc oníric, un malson, on cossos i ànimes dialoguen, es desitgen, es defugen. Aquest darrer muntatge del TNC, dirigit per Hermann Bonnín, és una obra èpica i poètica. Maragall, posseït poèticament pel mite d’Arnau, esdevé com ell, un despert entre els adormits. ‘El comte Arnau’ és, sense dubte, una obra gran, gairebé total, amb uns actors que mostren la força poètica a través de la mirada i de la veu, i que s’acompanyen de les meravelloses veus del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, que en aquest muntatge, sense pretensions però amb constància, és present dalt de l’escenari.
LITORAL – #1 Per Xavi Serra
Hi ha poques bandes tant sòlides en el panorama “indie” espanyol com La Habitación Roja. El seu és un pop guitarrer, digerible i festivalero que ha captat legions de fans des del seu disc de debut, el 1998. La solvència dels valencians els ha permès aguantar molts anys a la palestra, fet que cal celebrar perquè, a diferència d’altres formacions, i això és un mèrit, no s’han acabat matant entre ells. Potser la raó principal d’aquesta rara capacitat de poder treballar junts sense fotre’s els plats pel cap és que molts componenets de la banda mantenen projectes paral•lels que els permeten explorar els seus propis gustos musicals. És el cas de Electra i Kubrick, que van publicar EP’s el 2002 i, més recentment, Bárbaros del Ritmo. Però el cas que ens toca de més a prop és Litoral, projecte paral•lel del guitarrista Pau Roca, afincat a Barcelona. Litoral ha publicat, de moment, l’EP “#1”, que podeu escoltar de gratis a http://litoral.bandcamp.com/ album/1-2. El nom de la formació, en que també hi figura el Tachenko Edu Baos, no pot ser més adequat, perquè Litoral és eminentment mediterrània. Començant per les seves lletres, que busquen la platja perfecta a través de “Un Segle de Paisatges” o que no es poden apartar de “A la vora del mar”. La música és un prodigi de sonoritats, que afegeix acordions, violins i bongos a un pop intimista i folky. Però hi ha més. “El nostre meridià de Greenwich privat” els acosta a Pink Martini i “Una Dona que dorm” podria haver estat un bonus track de ”Adore”, el disc més petit dels Smashing Pumpkins. El millor dels Litoral és que tot sembla fet amb la ambiciosa i sana intenció de passar-s’ho bé i això els dóna una frescor que val molts diners. Però no us deixeu enganyar, sota aquesta aparença de cosa senzilla i sense massa pretencions hi ha un projecte que ja ha voltat mitja pell de toro i que en els propers mesos farà gira, ni més ni menys, que per Islàndia… No voldríem acabar amb el tòpic que diu que “dins el pot petit hi ha la bona confitura” però sí… quin remei… “dins el pot petit hi ha la bona confitura”!
Tria d’escrits recollits al web de cultura no cost La cultura
no val res.
Recomanacions culturals sobre música, cinema, llibres, art, moda, televisió, internet, dansa, etc.. per gaudir de la millor cultura, sense gastar-te n’hi un euro. A més, agenda cultural d’actes gratuïts de tot Catalunya i entrevistes.
Podeu acabar de llegir els escrits o llegir-ne d’altres a: www.laculturanovalres.com
EXIT THROUGH THE GIFT SHOP Per Roser Sebastià
Curtis Myfilm Per Alba Pifarrè
Creation Records Per Marta Pallarès
049 > GO! BCN
L’Escola de Formació Professional ‘Antoni Algueró’, centre del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya, ofereix a partir del 21/11/11 una programació específica de Formació Ocupacional del sector gràfic, totalment subvencionada.
Els cursos es divideixen en: IMPRESSIO DIGITAL (430 h) Del 21/11/11 al 13/04/12) Fases i processos en arts gràfiques (40 h) La qualitat en els processos gràfics (30 h) Preparació arxius impressió digital (80 h) Preparació i ajust de la impressió digital (60 h) Realització de la impressió digital (50 h) Prevenció de riscs laborals i mediambientals en la indústria gràfica (30 h) Inserció laboral - (20 h) Pràctiques en empresa (120 h) PREIMPRESSOR/A (590 h) Del 21/11/11 al 31/05/12) Definició del producte - (120 h) Preparació i marcatge de textos - InDesign - (80 h) Preparació i marcatge d’imatges - Photoshop i Illustrator - (120 h) Marcatge i compaginació de la forma impressora - (120 h) Control de qualitat en preimpressió - (130 h) Inserció laboral, sensibilització mediambiental i en la igualtat - (10 h) Prevenció de riscos - (10 h) TÈCNIC DE PRODUCCIO EDITORIAL (470 h) Del 21/11/11 al 24/04/12) Definició del producte - (130 h) Prospecció i compra de primeres matèries - (110 h) Seguiment de la producció - (90 h) Control de qualitat - (120 h) Inserció laboral, sensibilització mediambiental i en la igualtat - (10 h) Prevenció de riscos - (10 h) PREPARADOR/A D’IMATGES (540 hores) a l’Escola Illa de Sabadell
Podeu consultar tota l’oferta formativa, demanar informació i realitzar les preinscripcions a: www.escolaalguero.net (Apartat: Formació / Formació Ocupacional)
C. Parlament Català,1 · St. Just Desvern info@escolaalguero.net www.facebook.com/escolaalguero twitter.com/escolaalguero
050 > NOVEMBRE 2011
051 > GO! BCN
go out
Cartagena Jazz Festival 2011
+ info i venda d’entrades: www.jazzcartagena.com i www.entradas.com
Consolidat entre les cites més veteranes del país, el Cartagena Jazz Festival arriba aquest mes a la seva 31 edició amb un cartell d’altura i un escenari d’estrena: El Auditorio i El Palacio de Congressos El Batel. L’edifici, dissenyat per l’arquitecte madrileny José Selgas, es suma al Nuevo Teatro Circo i acollirà bona part de les sessions, que ompliran de màgia la ciutat portuària del 5 al 26 de novembre. Lleial a la seva heterodòxia, mostrarà al públic les actuacions de Wanda Jackson, Herman Dune, Sly Johnson, Luísa Sobral, Bettye Lavette, Cowboy Junkies, Anoushka Shankar, Ryuichi Sakamoto, Dee Dee Bridgewater, Lizz Wright, McCoy Tyner, Madeleine Peyroux, Pat Metheney, Vetiver i Fleet Foxes.
GIRANT PER SALES. GPS 2011 Descobreix els nous grups triats per GPS Diversió i qualitat garantida Després de la convocatòria de setembre, els grups ja han estat seleccionats i han començat a girar per tota la geografia espanyola. 60 grups nacionals estaran per tot el país durant els propers cinc mesos. Al novembre és el torn de Miss Carrussel, Bongo Botrako, Los Chikos del Maíz, Los Tiki Phantoms, La Pulqueria, Achilifunk & Ensemble Taller de Musics, Alamedadosoulna, Garaje Jack, El Pacto, Diego Martín, Burrito Panza i Georgina. 052 > NOVEMBRE 2011
+ Info: www.girandoporsalas.com
restaurants
Kynoto Sushi Bar
Tintoreria Sagarra Dontell
Espai on podem degustar sushi de bona qualitat preparat al moment i combinat amb plats de mercat. Ingredients importats del Japó. Tot en un ambient íntim i reservat, on es dóna especial atenció al servei fent que els clients es sentin com a casa. Servei de càtering i disposició total del local per a la celebracions especials.
La tintoreria més especial, i sorprenent, de Barcelona. Des del 1909, Dontell ofereix una àmplia varietat de serveis als seus clients, entre ells, un restaurant de disseny. Darrere la façana de tintoreria, amb rentadores i penjadors, s’amaga una gran sala on degustar cuina creativa i de mercat, d’ambient altament sofisticat.
Cuina mediterrània amb tocs creatius de diferents estils de cuina espanyola, aquest restaurant situat a l’entrada del Raval i proper a les Rambles ofereix una variada carta de plats que pot esdevenir un autèntic plaer per als sentits. Tasta el gran assortiment de tapes!
T. 932 682 540 www.kynoto.com Dll a ds, de 21 a 02 h Preu mitjà: de 25 a 50 euros
T. 934 520 720 www.tintoreriadontell.com De dll a dj, de 12 a 02.30 h dv de 12 a 03 h; ds de 20 a 03 h. Diumenge tancat.
T. 93 301 06 04 Menú migdia 11 euros Menú migdia Ds 13,50 euros Menú nit 25 euros
C. Correu Vell, 8 Gòtic <M> Jaume I, L4
C. d’Aribau, 55 Eixample <M> Universitat, L2
C. Xuclà 9 Raval <M> Liceu, L3 053 > GO! BCN
restaurants
La Paradeta
La Habana Vieja
El nou concepte de marisqueria self-service. A La Paradeta tries el peix, exposat com a una peixateria. Agafes taula, demanes la beguda, esperes uns minuts, i et criden per megafonia. Sí. A La Paradeta no hi ha cambrers, sinó que tu mateix et serveixes el marisc anteriorment escollit, cuinat al moment. El millor marisc català a un preu assequible.
A La Habana Vieja es respira l’autèntica Cuba des del moment que hi entres. Petit i acollidor, un restaurant ple de fotografies antigues amb personatges cubans destacats del panorama artístic, que vesteixen les parets, molt pintoresques. La seva carta: un recull de sabor cubans, acompanyat dels còctels típics de la regió.
www.laparadeta.com De dimarts a dijous, de 20 a 23.30 h Divendres i dissabtes de 20 a 24 h Dissabtes i diumenges de 13 a 16h
T. 93 268 25 04 www.habanavieja.es De dll a dj, de 12.30 a 15.30 h i de 20.30 a 23.30 h; Dv i ds, de 20.30 a 24 h
Barri de Sants, Born, Meridiana i Sagrada Familia
C. Banys Vells, 2 · Gòtic <M> Jaume I, L4
054 > NOVEMBRE 2011
restaurants
Heart Burger Barcelona
Shoko
El concepte 100% saludable “Heart Burger” neix a Barcelona amb la finalitat de dignificar de manera definitiva l’hamburguesa. Els propietaris asseguren haver apostat per unes hamburgueses artesanes amb un sabor autèntic i exquisit.
Shoko és un restaurant i lounge club. Compta amb una decoració que combina els cinc elements del feng shui (fusta, foc, ferro, aigua i terra); i els colors vermell, negre i daurat, presents en diferents ambients. Shoko ens ofereix una fusió de cuina japonesa i cuina mediterrània de gran qualitat.
T. 93 2 15 44 05 www.barcelonaheartburger.com Preu mitjà: 15 euros
T. 93 225 92 00 www.shoko.biz Dl a Dg de 13 a 24 h Lounge club fins a les 03 h
Gran Via de les Corts Catalanes, 602, Eixample · <M> Universitat, L1
Passeig Marítim de la Barceloneta, 36 <M> Ciutadella, L4 055 > GO! BCN
go shopping
CAELUM
MTX Mertxe Hernández
El cel de Caelum és ple de delícies i altres temptacions de Monestirs. Dolços de carbassa. Pastissets de taronja. Trufes de xocolata. Pasta fullada. Gemmes de Santa Teresa. Crestes de poma. Glòries d’albercoc. Bescuits de canyella. Vi de taronja. Melmelada de meló, canyella i llimona. Mel de mil-flors. Llet fregida. Mantell de monja. I molt cabell d’àngel…
Mertxe Hernández, dissenyadora d’avantguarda i admirada pel públic més exigent i atrevit. A la seva botiga, presenta peces de roba i complements originals i de segell propi, vestuari per a la televisió, espots publicitaris i pel·lícules de cinema espanyol, a més d’espectacles com el Cirque du Soleil.
T. 933 026 993 www.caelumbarcelona.com
T. 93 319 43 44 www.mertxe-hernandez.com
C. Palla, 8 · Gòtic <M> Jaume I, L4
C. Rec, 32 · Born <M> Jaume I, L4
056 > NOVEMBRE 2011
go shopping
Cup&Cake BCN
Oli Sal
Romàntic establiment creat amb l’objectiu de recuperar els pastissos d’abans, les coses fetes de manera natural i a mà. Utilitzen la millor matèria prima per a les seves fantàstiques cupcakes sense oblidar el seu cafè 100% orgànic com acompanyament.
La botiga especialitzada en olis d’oliva extraverge, sals, vinagres i productes relacionats amb l’oli i la sal (cosmètica, llibres, setrills). Olis de tot Catalunya i també d’Espanya i la Mediterrània. Tots els formats i tots el preus. També hi ha lots de regal i cistelles.
T. 93 200 28 72 www.cupcakesbarcelona.com Obert de dilluns a diumenge
T. 93 415 06 24 www.olisal.com De 10.30 a 14.30 h i de 16.30 a 20.30 h
Enric Granados, 145 · Eixample <M> Diagonal, L5
Trav. de Gràcia, 170 · Gràcia <M> Fontana, L3 057 > GO! BCN
go exit
Heliogàbal
L’Ovella Negra
El Copetín
En els ja gairebé quinze anys d’activitat, l’Heliogàbal, com a espai de difusió propicia l’encontre entre públic, veïns, artistes, col·lectius i associacions i col·labora amb altres plataformes del teixit cultural i artístic de Barcelona, com discogràfiques i editorials independents.
En mig del cor de de la ciutat comtal, al costat de les Rambles i la plaça Catalunya, es respira els aires de les antigues tavernes rústiques de Barcelona. Els locals de l’Ovella Negra són de bon menjar, bon beure, i la millor gresca. Ompliràs la panxa sense buidar la butxaca! Obert tots els dies de l’any!
Bar clàssic del passeig del Born, estret però allargat, que serveix els millor mojitos i altres còctels, ambientat amb bossa nova, tango, salsa, bachata i altres sons tropicals. Al fons del local, amb les taules sota la llum d’espelmes i les clàssiques crispetes per picar, la gent s’anima a ballar o a gaudir del ball d’experts en salsa!
www.heliogabal.com Obert cada dia a les 21 h
T. 93 317 10 87 www.ovellanegra.com Cada dia fins les 02.30 h
M. 625 897 836 De dll a dg, d’11 a 03 h
C. Ramón y Cajal, 80 Gràcia <M> Joanic, L4
C. de les Sitges, 5 Raval <M> Pl. Catalunya, L1, L6, L7
C. Passeig del Born, 19 Born <M> Jaume I, L4
058 > NOVEMBRE 2011
Jordi Sanz
go exit
ROW 14
Ginger
Sota el nom de Elrow, ROW14 obre els diumenges amb una programació de qualitat. L’ambientació, les disfresses, els regals i els jocs, fan que l’experiència sigui inigualable. La millor sessió matinal dels diumenges de Catalunya sota la llum del sol amb els dj’s electrònics més reconeguts a nivell mundial! Estigueu alerta a la programació d’aquest mes: Halloween Festival, amb John Digweed, underground Format B!, el reconegut Mathias Kaden i el famós argentí Hernan Cattaneo. Servei d’autobusos gratuïts. Finançament fins a 20 euros per a taxis i per a 4 persones a les festes més destacades.
Bar antic que ha estat recuperat com cocteleria amb afany de ser un bar de vins i tapes. Depenent de quina entrada tries, pots trobar una barra de còctels o una de vins. Amb un estil personal, una atmosfera desenfadada i uns colors càlids, al Ginger existeixen tantes opcions de beure i menjar com espais diferents on seure.
www.row14.es Cada diumenge matí a partir de les 06.30 h
T. 93 310 53 09 www.ginger.cat Dm a Ds de 19 a 03 h
Autovia de Castelldefels C-31; Km. 186,2 Viladecans · Barcelona (A 15 minuts del centre i a 5 de l’aeroport)
C. Palma de Sant Just, 1 Born <M> Jaume I, L4 059 > GO! BCN
Passa’m la planxa
GO TV! TEXT|CARLES DÍAZ
060 > NOVEMBRE 2011
Què tenen en comú Carme Chaparro, Ana Blanco, Raquel Sans, Maria Casado, Cristina Saavedra, Núria Solé, Judith Antequera, Marta Reyero, Mámen Mendizábal, Pilar Galán, Bàrbara Arqué, Cristina Villanueva, Lourdes Maldonado, Silvia Intxaurrondo, Pepa Bueno o Mara Torres? Totes elles són mediàtiques i simpàtiques, talentoses i professionals, amb importants trajectòries a la televisió, que ens captiven amb la seva imatge i la seva paraula. Tot això és ben cert, però hi ha una qualitat que encara les fa més simètriques... el pentinat. Estareu d’acord que les presentadores d’informatius van més enllà del tòpic del bust parlant, les podem triar per la seva personalitat o per la manera d’explicar les notícies, però hi ha alguns aspectes que poder se’ns escapen i que tenen molt a veure amb la psicologia. La imatge és credibilitat i dins del món dels informatius això es tradueix en èxit o fracàs, fent ballar els audímetres. Aquest factor no és aliè a qui s’ha d’encarregar de seure a una o altra comunicadora davant la càmera i per tant els departaments d estilisme de les grans emissores treballen per aconseguir un estil propi i adequat respectant la individualitat de cada presentadora. Tot i així hi ha unes regles que cal seguir. A la facultat de comunicació s’estudien aquests casos, sempre és aconsellable dur els cabells estirats per comptes d’arrissats. El desordre no és l’hàbitat idoni pels informatius i uns cabells amb rulls provoquen desconfiança, criden l’atenció i despisten el teleespectador. Allò important és el missatge, no l’emissor, val més la pena passar-se la planxa si vols escalfar cadira a un plató d’informatius.
Andrés | Montserrat | Marina | Laura | Andrea | Lluís | Dani | Èlia · Anna | Mary
93 707 00 97 comunicacio@ielou.cat
go people
Anuncia’t
Participa en els concursos enviant la teva foto i aconsegueix entrades i altres regals facebook.com/gobcn
061 > GO! BCN
Andrea Motis i Iscle Datzira Festival Barswingona 2010 Casino l’Aliança del Poblenou
Fotògraf | raulesteve.net
062 > NOVEMBRE 2011
063 > GO! BCN
064 > NOVEMBRE 2011