Malas hierbas

Page 1




HIERBAS



BU RUI E N I UN IERBAR ILUSTRAT COLECTIV

A L PA R C U L U I F E R OV I A R I L O R Z Z Z

GYOM OK U N H E R B A R I I L 路 L U S T R A T C O L 路 L E C T I VA M E N T

D E L PA R C F E R OV I A R I L O R Z Z Z

M ALES

HE R BES

U N H E R B A R I I L 路 L U S T R A T C O L 路 L E C T I VA M E N T

D E L PA R C F E R OV I A R I L O R Z Z Z

M ALAS

H IER BAS

U N H E R B A R I O I L U S T R A D O C O L E C T I VA M E N T E

D E L PA R Q U E F E R OV I A R I L O R Z Z Z

WEED S A C O L L E C T I V E LY I L L U S T R AT E D H E R B O R A R I U M

O F T H E F E R OV I A R I L O R PA R K


Ediție, design grafic și texte / Edició, disseny gràfic i texts / Edición, diseño gráfico y textos / Editing, graphic design and texts LaFundició Ilustrații originale / Il·lustracions originals / Ilustraciones originales / Original artwork Júlia Andorkó, Alexa Băcanu, Željka Blakšić, Ruth Borgfjord, Apai Emese, Mariló Fernández, Alisa Iuhos, Doru Mihai, Mónika Oborocea, Beti Pataki, Candela Rubio, Francisco Rubio Traducere / Traducció / Traducción / Translation Marinela Bota (Româneşte, English), LaFundició (Català, English), Mónika Oborocea (Magyar) Tipographie / Impressió / Impresión / Printing Daisler Print House Această operă este pusă la dispoziţie sub Licenţa Creative Commons Atribuire-Necomercial-Distribuire în Condiţii Identice 4.0 Internațional.

Ez a Mű a Creative Commons Nevezd meg! - Ne add el! Így add tovább! 4.0 Nemzetközi Licenc feltételeinek megfelelően felhasználható.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.

Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.

LaFundició, 2016 Cu sprijinul / Amb el suport de / Con el apoyo de / With the support of

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.


I N DEX P R Æ FA C I O Româneşte 9 Español

20

Magyar

14 English

24

Català

17

PLANTÆ Prunus cerasifera / Corcoduș / Seresznyeszilva / sacamins / Centinodia / Common knotgrass 82 Prunera de fulla vermella / Ciruelo mirobolano / Che- Achillea milefolium / Coada șoricelului / Közönséges rry plum 30 cickafark / Milfulles / Milenrama / Yarrow 82 Rosa canina / Măceş / Vadrózsa / Roser silvestre / Rosal Sambucus nigra / Soc negru / Fekete bodza / silvestre / Dog-rose 36 Saüc / Saúco / Elder 90

Robinia pseudoacacia / Salcâm / Fehér aká / Acàcia Marasmius oreades / Burete de rouă / Mezei szegfű40 gomba / Camasec / Seta de carrerilla / Scotch bonnet 94 borda / Falsa acacia / Black locust Cichorium intybus / Cicoare / Mezei katáng / Xicoira Pastinaca sativa / Păstârnac / Pasztinák / Xiri/ Achicoria / Chicory 44 via / Chirivía / Parsnip 100

Lamium album / Urzica moartă albă / Fehér árvacsalán Salvia officinalis / Salvie / Orvosi zsálya / Sàl/ Ortiga morta / Ortiga blanca / White dead nettle 48 via comuna / Salvia / Sage 104 Convolvulus arvensis / Volbură / Apró szulák / Co- Allium vineale / Usturoiul sălbatic / Bajuszos hagyrrehuela o cahiruela / Field bindweed 52 ma / All de vinya / Ajo salvaje / Wild garlic 108

Arctium lappa / Brusture / Közönséges bojtorján / Corylus avellana / Alun / Európai mogyoró / AveBardana / Greater burdock 56 llaner / Avellano / Common hazel 108 Artemisia annua / Peliniță / Üröm / Artemísia anual Geum urbanum / Cerențel / Bennet / Herba de Sant 60 Benet / Hierba de San Benito / St. Benedict’s herb 114 / Ajenjo dulce / Sweet wormwood Althaea officinalis / Nalbă mare / Orvosi ziliz / Malví Chelidonium / Rostopască / Vérehulló fecskefű / Celi/ Malvavisco / Marsh mallow 66 dònia / Celidonia mayor / Greater celandine 114 Plantago lanceolata / Pătlagină / Lándzsás útifű / Hedera / Iederă / Borostyán / Heura / Hiedra / Ivy 122 Plantatge de fulla estreta / Llantén menor / English plantain 72 Leonurus cardiaca / Talpa gâștii / Szúrós gyöngyajak / Cardíaca / Agripalma / Motherwort 124 Trifolium repens / Trifoi alb / Fehér here / Trèvol blanc / Trébol blanco / White clover 75 Carduus arvensis / Scaiete / Mezei aszat / Calcida / Cardo cundidor / Creeping thistle 128 Plantago major / Patlagina / Nagy útifű / Plantatge gros / Llantén mayor / Broadleaf plantain 78 Echinops ritro / Măciuca ciobanului / Kék szamárkenyér / Cardet de sang / Cardo yesquero / Southern Polygonum aviculare / Troscot / Porcsin keserűfű / Pas- globethistle 128

N O T A T I O 136



PR Æ FATI O

BU RU IENI UN IERBAR ILUSTRAT COLECTIV

AL PARCULUI F E R OV I A R I L O R

PRÆFATIO «Buruiana rea nu piere». Proverb

9

În ultimii ani s-au organizat câteva campanii și acțiuni de protest care au solicitat recuperarea Feroviarilor, printre care și un concurs de idei3. În prezent, în fața încălcării acordului de către clubul de fotbal, autoritățile locale negociază cu Ministerul Transporturilor transferul parcului la Primărie și se pare că organizațiile civile precum AltArt vor să profite de moment ca să facă presiuni asupra diferiților actori. Acesta este momentul în care intră în joc inițiativa Artizen și artiștii participanți, așa cum suntem invitați să realizăm o serie de intervenții în parc în zilele de 12, 13 și 14 august, în care se organizează zilele porților deschise cu diferite evenimente și activități. *** Părerile despre spațiile urbane scoase din uz sunt de obicei împărțite în două categorii: o părere, de multe ori nostalgică, către un trecut mai mult sau mai puțin glorios, și o părere care se axează doar pe potențialul viitor al locului. Feroviarilor nu este o excepție: prins între aceste două linii opuse de zbor, parcul, în stadiul său actual, a devenit invizibil și pare să fi fost uitat de oraș; ceea ce se petrece acolo devine neinteresant, lipsit de valoare. Dar în Feroviarilor se întâmplă lucruri acum. Aceste lucruri sunt cele care ne interesează.

Aceasta, la fel ca toate cărțile, are o poveste, una dintre multele prin care ar fi putut trece. Am scris acest text după câteva zile petrecute în Cluj-Napoca. Am fost invitați de către grupul local AltArt1 să participăm în proiectul european Artizen2. Împreună cu alte grupuri sociale și culturale, AltArt începe o campanie pentru a atrage atenția asupra situației în care se află unul dintre cele mai mari spații verzi ale orașului: parcul Feroviarilor, un loc aparent abandonat, unul dintre acele spații urbane pe care le denumim reziduale, un maidan În primul rând trebuie remarcat faptul că parcul a cu felinare fără becuri. devenit, din cauza abandonului de către instituții, un Ca oricare alt spațiu urban, aspectul actual este loc deznormat un spațiu care nu mai răspunde cerințelor rezultatul unui cumul de procese istorice. În anii ‘60 și utilizărilor urbane reglementate. Pe de o parte, natucompania feroviară a statului român (CFR) îl amena- ra a luat cu asalt parcul, ștergând aspectul său original jează ca parc de atracții pentru copii. După căderea până la a-l face să dispară– doar aleea principală, fâncomunismului în 1989, CFR intră în criză și abando- tâna, felinarele și patinoarul mai pot fi încă recunoscunează parcul, iar în același timp orașul pare că îi în- te astfel încât cărări improvizate sunt împrăștiate prin toarce spatele. Până în 2010 când omul de afaceri Ár- tot parcul urmând traseele definite de pietonii lor. Vepád Pászkány, prin intermediul clubului de fotbal CFR getația, eliberată din formele impuse de peisagist, îm1907 Cluj-Napoca, ajunge la un acord de transfer cu piedică controlul și supravegherea unor porțiuni mari compania de trenuri, prin care se angajează, cu o in- ale parcului, care este locuit de câteva persoane fără vestiție de 1,5 milioane de euro, să repare parcul și să adăpost; în el se dau întâlniri sexuale pe furiș; probaamenajeze o zonă de joacă pentru copii, iar în schimb, bil și vânzări de droguri cu amănuntul; este străbătut să i se permită construirea unui teren de fotbal pentru de țigani tineri cu atitudine sfidătoare; unii adolescenți antrenamente și un hotel; terenul se va construi – drept par să folosească parcul ca un loc de joacă sau mai bine pentru care au fost tăiați mai mulți arbori din parc și zis de aventuri, care includ cu siguranță primele acs-a demolat clădirea fostului abator din apropiere – dar tivități neautorizate de către adulți; alte persoane, în promisa reabilitare a parcului nu s-a făcut iar degrada- general majore, pur și simplu se plimbă solitare; alții o rea lui continuă și astăzi. fac în compania cățeilor lor; gunoiul abundă în unele 1 2

http://www.altart.org https://artizeninitiative.wordpress.com

3 http://www.slicker.ro/2011/05/08/cluj-oras-deschis-spre-someș-și-parcul-feroviarilor/


10

PR Æ FATI O

printre alte lucruri. În Feroviarilor, iarba crește peste tot, dincolo de orice spațiu planificat, izolat și specializat, Ne ia cu asalt o întrebare: sub ce formă să se acor- facând imposibil de distins locurile de promenadă și de de atenție la tot ceea ce se întâmplă? Cu timpul de odihnă, de contemplare și de recreere. De asemenea, care dispunem ar fi pretențios să încercăm să facem ca și iarba, persoanele și grupurile care frecventează o analiză profundă, mai mult sau mai puțin etnogra- astăzi parcul se revarsă peste aceleași utilizări planififică, a diferitelor utilizări ale parcului. Fără îndoială, cate. Unele dintre ele sunt considerate din punct de veceva trezește curiozitatea noastră: câteva persoane cu- dere social subiecte abjecte, în realitate, în multe cazuri leg fructe și frunze din diverse plante și arbuști. Așadar este vorba despre persoane în condiții de mare vulnesuntem interesați de ceea ce, poate pentru că este cel rabilitate; mai mult ca sigur nu sunt un subiect politic mai evident, trece neobservat, cea care, la fel ca celebra revoluționar, dar ne-ar putea oferi o mică lecție morală. ZZZ scrisoare, nu o vedem pentru că este acolo în fața noastră: vegetația, buruienile care se răspândesc în jur, care Ce este de făcut? Această întrebare ne confruntă cu constituie un fundal neclar peste care se desfășoară ac- posibilitatea și relevanța de a nu face, ne obligă să ne tivitatea parcului. gândim la ceea ce nu am vrea sau nu ar trebui să fa-

zone ale parcului alături de plante și arbuști sălbatici, buruienile proliferează peste tot.

O întrebăm pe Ruth Borgfjord, de la AltArt, dacă ne poate pune în contact cu cineva care să cunoască plante, de preferință să nu fie un om de știință, cineva care să aibă cunoștințe despre utilizările practice ale plantelor ca medicament sau aliment –nu doar numele lor și clasificarea– o cunoaștere populară, ca cea a persoanelor care vin în parc să culeagă corcodușele sau frunzele de alun. Avem noroc, Ruth ni-l prezintă pe prietenul ei Tudor Gomoiescu și împreună cu el am vizitat Feroviarilor duminică la prânz. Tudor a început să se intereseze de plante și de proprietățile lor datorită bunicilor lui, care l-au învățat de când era mic să recunoască câteva specii. Alături de el, parcul a început să ni se dezvăluie ca un mediu diferit, nu mai pare a fi un loc vacant atunci când începem să facem diferența între numeroasele plante din masa de vegetație aparent omogenă: trandafiri sălbatici, cicoare, pelin, diferite tipuri de pătlagină, troscot, coada șoricelului, salvie, păstârnac, talpa gâștei, cerențelul... Aproape toate au o anumită proprietate benefică pentru oameni: frunzele, rădăcinile, florile sau fructele sunt comestibile sau pot fi folosite pentru infuzii sau cataplasme care vindecă sau ameliorează anumite tipuri de afecțiuni.

Deleuze îl cita pe Henry Miller: «Iarba apare doar în mijlocul spațiilor mari necultivate. Umple golurile, crește între – printre alte lucruri. Floarea este frumoasă, varza este utilă, macul înnebunește. Însă iarba, iarba este debordantă, o lecție de moralitate.» După Deleuze, putem spune că, spre deosebire de arbori, cu coroanele, rădăcinile și punctele lor de arborescență, buruiana distruge dualitățile, se revarsă peste ele, este iarbă și drum în același timp, crește între –

cem. După cum obișnuim să spunem, munca noastră se bazează pe promovarea și susținerea pe termen lung a spațiilor și proceselor de creație colectivă cu organizații, grupuri și indivizi cu intenția de a împleti practicile culturale și reprezentările teritoriului în procese sociale mai ample și cu impact în formele de relație și organizare colectivă. Pentru început, participarea noastră în Artizen se pronunță a fi o reședință de câteva săptămâni în care ni se propune să realizăm o intervenție artistică în parcul Feroviarilor în zilele de 12, 13 și 14 august. Acest eveniment face parte dintr-o mișcare mult mai amplă, susținută de diferite grupuri sociale și culturale ale orașului Cluj-Napoca, cu scopul de a recupera parcul. Pentru aceasta, va fi rândul lor să își susțină prezența în parc, să aibă grijă de evoluția lui și să îi implice și pe vecini și vecine. Considerăm că a încerca includerea în proiectul nostru a persoanelor care locuiesc (la propriu sau la figurat) în parc sau alte grupuri de acțiune, nu poate fi mai mult decât un simulacru și o formă de instrumentalizare deloc de dorit. Pe de altă parte ni s-a părut oportun ca ceea ce vom face să beneficieze de o anumită formă de circulație dincolo de cele trei zile de eveniment; ceva ce ar putea contribui într-o anumită măsură la dezbaterea cu privire la spațiul public și la construcția de oraș, în general, și la parcul Feroviarilor, în particular. Așa a apărut idea de a face un ierbar. O mică publicație inspirată de cărțile ilustrate de botanică care, la sfârșitul secolului XVII, au construit discursul științific modern despre plante. Ascensiunea și dezvoltarea științelor naturale este paralelă cu alte discipline ca urba-


PR Æ FATI O

11

nismul, discipline care sunt constituite și care la rândul lor constituie în această perioadă istorică condițiile de bază ale adevărului care delimitează ceea ce poate fi gândit sau nu, și ceea ce este acceptabil sau nu.

cunoașterea proprietăților medicinale ale plantelor, în multe cazuri păstrată și folosită de femei – este parte integrantă a proceselor de proletarizare a țărănimii. Instituții precum Universitatea apar în Evul Mediu Așadar, Buruieni este felul în care am intitulat acest cu scopul principal de a monopoliza controlul asupra mic proiect-ierbar, care nu conține doar plante ci și acreditării cunoștințelor și abilitării pentru exercitarea modurile în care clasificăm lucrurile; cu alte cuvinte, profesiilor, cum ar fi medicina. modurile în care identificăm ceva ca fiind același sau ca De la Renaștere încoace – și chiar mai devreme dacă celălalt și standardizăm sau nu o serie de obiecte, discur- ne gândim la ierbarele medievale – cărțile de plante suri, locuri, practici, subiecte... În cele din urmă, ceea combină cunoștințe instrumentale cu plăcerea estetică: ce este în joc în Feroviarilor este producția de corpuri descrierea plantelor – care poate fi considerată șiințifiși spații standardizate, de ierburi bune și rele - la fel ca în că numai dintr-un anumit moment istoric – este însoțioricare alt spațiu urban, deși probabil, în acesta sub o tă de ilustrații frumoase și delicate. Jan kops, care a fost formă mai evidentă din cauza gradului de sălbăticire director al agriculturii în Țările de Jos, a publicat în și a utilizărilor informale și nereglementate care se pe- 1800 primul număr al revistei de botanică Flora Batava, trec deja în el. Un exemplu concret sunt grupurile de care se va edita până în 1934. Kops a ales acest nume tineri țigani care stau ocazional în parc: se obișnuiește cu trimitere la grădina Agnesei Block – colecționară de segregarea în spațiu a populației rome în multe orașe artă și horticultură – în care numeroși artiști i-au pictat europene – și Cluj nu pare să fie o excepție – iar simpla plantele și florile fără nicio altă pretenție dincolo de lor prezență în spațiile publice, în special a tinerilor, plăcerea cotidiană. Micul nostru ierbar de plante care este percepută ca o stare de nesiguranță pentru multe pot fi întâlnite în parcul Feroviarilor conține câteva persoane; același lucru este valabil și pentru persoanele dintre ilustrațiile publicate în revista Flora Batava - care fără adăpost care campează în parc și modul în care re- sunt domeniu public – împreună cu altele realizate de glementările de igienizare ca legea civică din Barcelona, localnicii care ne-au însoțit să desenăm în parcul Ferourmăreau pe ascuns să să-i expulzeze din anumite zone viarilor – de asemenea, dispune de mai multe pagini ale orașului. goale în care lectorii își pot face propriile ilustrații și pot Pe de ală parte, Buruieni se referă la cunoștințele des- lua notițe. Timp de două zile am mers în parc nu doar pre denumirile vulgare ale plantelor și ale proprietăți- pentru a le desena în grup a plein air, ci pentru a rămâlor lor – precum cele ale ghidului nostru local, Tudor ne în parc și, cum spune grupul argentinian Barrilete Gomoiescu – o cunoaștere populară și vernaculară, în Cósmico, să susțină o prezență, o modalitate de a se lua unele cazuri transmisă și astăzi pe cale orală de la o în serios faptul de a fi acolo.

generație la alta. Este vorba despre o cunoaștere proprie a culturilor rurale de subzistență - axate pe simpla reproducere – înaintea culturilor de progres - consacrate producției și acumulării. Este tocmai nevoia capitalistă de a optimiza producția agricolă, care intensifică procesul de selecție a acelor specii vegetale mai rentabile din punct de vedere al producției de câștig – până în prezent unde se ajunge la manipularea propriei vieți cu plante transgenice – și la introducerea de ierbicide pentru eliminarea acelor plante considerate neproductive. Industria agroalimentară distruge legăturile dintre ecosistemele care mențineau comunitățile rurale bazate pe forme de agricultură non-intensivă și o utilizare sustenabilă a resurselor naturale. Pe de altă parte, discreditarea cunoștințelor populare – de exemplu

Cluj-Napoca, august 2016

2016 L

a

F

u n d i c i ó

.




14

PR Æ FATI O

R A Y G MA


PR Æ FATI O

R A Y G MA

15


16

PR Æ FATI O

R A Y G MA


MALES HERBES UN HERBARI IL·LUSTRAT C O L · L E C T I VA M E N T

D E L PA R C F E R OV I A R I L O R

PR ÆFATIO

«Mala herba mai no mor.» Dita popular Aquest, com tot els llibres, té una història, una de les moltes històries que l’haguessin pogut travessar. Escribim aquest text després d’uns pocs dies a ClujNapoca (Romania). Ens ha convidat el col·lectiu local AltArt1 a participar en el projecte europeu Artizen2. Al costat d’altres col·lectius socials i culturals, Altart està iniciant una campanya per cridar l’atenció de la ciutat sobre la situació d’un dels seus espais verds més grans: el parc Feroviarilor, un lloc aparentment abandonat, un d’aquests espais urbans que anomenem residuals, un descampat amb fanals sense bombetes. Com el de qualsevol altre espai urbà, el seu aspecte actual és fruit d’un cúmul de processos històrics. Als anys 60 la companyia estatal ferroviària romanesa (CFR) el condiciona com a parc d’atraccions infantil. Després de la fi del comunisme el 1989, CFR entra en crisi i abandona el parc, al mateix temps que la ciutat sembla donar-li l’esquena. Fins que al 2010 l’empresari Árpád Pászkány, a través del club de futbol CFR 1907 Cluj-Napoca, arriba a un acord de cessió amb la companyia de trens pel que es compromet, amb una inversió de 1,5 milions d’euros a arreglar el parc i a instal·lar-hi una zona infantil de joc a canvi que li sigui permès construir un camp de futbol per a entrenaments i un hotel; el camp es construirà —per això es van talar diversos arbres del parc i es va demolir l’edifici pròxim de l’antic escorxador— però la promesa rehabilitació del parc no arriba i el parc es continua deteriorant fins ara. 1 2

http://www.altart.org https://artizeninitiative.wordpress.com

En els últims anys s’han organitzat algunes campanyes i accions de protesta per reclamar la recuperació de Feroviarilor, entre elles un concurs d’idees3. En l’actualitat, davant l’incompliment de l’acord per part del club de futbol, el govern local negocia amb el Ministeri de Transport la cessió del parc a l’ajuntament i sembla ser que organitzacions civils com AltArt volen aprofitar el moment per pressionar els diferents actors. Aquí és on entren en joc la iniciativa Artizen i els artistes participants, ja que se’ns convida a fer una sèrie d’intervencions al parc durant els dies 12, 13 i 14 d’agost, als quals s’organitzarà una jornada de portes obertes amb diversos esdeveniments i activitats. *** Les mirades sobre els espais urbans en desús solen dividir-se en dues classes: una mirada, habitualment nostàlgica, cap a un passat més o menys esplendorós, i una mirada que tan sols es fixa en les potencialitats futures del lloc. Feroviarilor no és una excepció: atrapat entre aquestes dues línies de fuga oposades, el parc, en el seu estat actual, s’ha tornat invisible i sembla haver estat oblidat per la ciutat; el que allà passa es torna menyspreable, sense valor. Però a Feroviarilor succeeixen coses, ara. Són aquestes coses les que ens interessen. En primer lloc cal assenyalar que el parc ha esdevingut, degut a l’abandonamet per part de les institucions, un lloc desnormativitzat, un espai que ja no respon a les disposicions i als usos regulats d’allò urbà. D’una banda, la naturalesa ha pres a l’assalt al parc, desdibuixant el seu traçat original fins fer-lo desaparèixer —tan sols l’avinguda principal, la seva font i els seus fanals i la pista de patinatge romanen encara reconeixibles— de manera que els senders improvisats s’escampen pel parc seguint les trajectòries definides pels seus caminants. La vegetació, alliberada de les formes imposades pel paisatgista, impedeix el control i la vigilància de grans porcions del parc que és habitat per algunes persones sense sostre; en ell es donen trobades sexuals furtives; potser la venda al detall de drogues; és transitat per joves gitanos amb actitud desafiant; alguns adolescents semblen utilitzar el parc com a camp de jocs o més aviat d’aventures, que inclouen a bon segur les primeres activitats no autoritzades pels adults; altres persones, generalment grans, simplement passegen en solitari; altres més ho fan en companyia dels seus gossos; les escombraries abunden en algunes zones del 3 http://www.slicker.ro/2011/05/08/cluj-oras-deschis-spre-someş-şi-Parcul-feroviarilor/


18

PR Æ FATI O

parc i plantes i arbustos silvestres, males herbes, proli- tot arreu, desborda qualsevol espai planificat, segregat i especialitzat, fent indistingibles els llocs de passeig i de feren per tot arreu. Una pregunta ens assalta: de quina manera parar descans, de contemplació i d’esbarjo. Així mateix, com atenció a tot això que esdevé? Amb el temps de què l’herba, les persones i grups que avui dia freqüenten el disposem, seria pretensiós intentar fer una anàlisi en parc desborden aquests mateixos usos planificats. Alprofunditat, més o menys etnogràfica, dels diferents guns d’ells són socialment considerats com a subjectes usos del parc. No obstant això, alguna cosa desperta abjectes, es tracta en veritat de persones en condicions la nostra curiositat: algunes persones recullen fruites i de gran vulnerabilitat en molts casos; gairebé amb sefulles de diversos arbustos i plantes. Així ens interessem guretat no constitueixen un subjecte polític revolucioper allò que, potser en ser el més evident, passa inad- nari, però potser sí que ens ofereixin una petita ‘lliçó vertit, allò que, com la famosa carta, no veiem perquè moral’.

*** hi és, davant de nosaltres: la vegetació, les males herbes que es disseminen arreu, que constitueixen un fons inQuè fer? Aquesta pregunta ens confronta amb la posdistint sobre el qual es desplega l’activitat del parc. sibilitat i la pertinència de no fer, ens obliga a pensar en Preguntem a Ruth Borgfjord, d’AltArt, si pot po- allò que no voldríem o no hauríem de fer. Com solem sar-nos en contacte amb algú que sàpiga de plantes, dir, el nostre treball es fonamenta en impulsar i sostenir preferiblement no un científic, sinó algú que tingui co- a llarg termini espais i processos de creació col·lectiva neixement dels seus usos pràctics com a medicina o ali- amb organitzacions, grups i individus amb la intenció ment —no només dels seus noms i classificacions— un d’imbricar les pràctiques culturals i les representacions coneixement popular, com el de les persones que van del territori en processos socials més amplis i amb al parc a recollir les fruites de la prunera mirobolana una incidència en les formes de relació i organització o els fulls de l’avellaner. Tenim sort, Ruth ens presenta col·lectiva. D’entrada, la nostra participació en Artizen al seu amic Tudor Gomoiescu i amb ell visitem Fero- s’articula com una residència d’unes poques setmanes viarilor diumenge al migdia. Tudor va començar a in- en què se’ns proposa fer una intervenció artística al teressar-se per les plantes i les seves propietats gràcies parc Feroviarilor durant els dies 12, 13 i 14 d’agost. als seus avis, qui el van ensenyar de nen a reconèixer Aquest esdeveniment s’inscriu en un moviment molt unes poques espècies. En la seva companyia, el parc més ampli impulsat per diversos col·lectius socials i comença a revelar-se com un entorn diferent, deixa culturals de la ciutat de Cluj-Napoca amb l’objectiu d’aparentar ser un erm quan comencem a diferenciar de recuperar el parc. En aquest sentit, serà a ells a qui nombroses plantes d’entre la massa de vegetació apa- tocarà sostenir la seva presència al parc, tenir cura del rentment homogènia: rosers silvestres, xicoires, artemí- procés i implicar-hi els veïns i veïnes. Pensem que insia, diversos tipus de plantatge, passacamins, milfulles, tentar implicar en el nostre projecte a les persones que sàlvia, xirivia, cardíaca, herba de Sant Benet... Gairebé habiten (literalment o figuradament) el parc o a altres totes elles tenen alguna propietat beneficiosa per a les grups d’acció, podia no ser més que un simulacre i una persones: les seves fulles, arrels, flors o fruits són comes- forma d’instrumentalització gens desitjable. D’altra tibles o amb ells es poden fer infusions o cataplasmes banda ens va semblar apropiat que allò que féssim tingués algun tipus de circulació més enllà dels tres dies de que curen o alleugen algun tipus de malaltia. Deleuze citava Henry Miller: «L’herba només es dóna l’esdeveniment; alguna cosa que potser pogués contrienmig dels grans espais no conreats. Omple els buits, creix entre - buir en alguna mesura al debat entorn a l’espai públic enmig de les altres coses. La flor és bella, la col útil, el cascall tor- i la construcció de ciutat, en general, i al parc Feroviana boig. Però l’herba, l’herba és el desbordament, tota una lliçó de rilor, en particular. moral.» Seguint a Deleuze podem dir que, a diferència dels arbres, amb les seves copes i arrels i els seus punts d’arborescència, la mala herba destrueix les dualitats, les desborda, és herba i camí al mateix temps, creix entre - enmig de les altres coses. A Feroviarilor, l’herba creix per

És així com va sorgir la idea de fer un herbari. Una petita publicació inspirada en els llibres il·lustrats de botànica que, des de finals del segle XVII, van construir el discurs científic modern sobre les plantes. El sorgiment i apogeu de les ciències naturals és paral·lel


PR Æ FATI O

19

una utilització sostenible dels recursos naturals. D’altra banda, la desacreditació dels sabers populars —per exemple el coneixement de les propietats medicinals de les plantes, en moltes ocasions conservat i utilitzat per les dones— és part integral dels processos de proletaAixí doncs, Males herbes, que és com hem titulat rització de la pagesia. Institucions com la Universitat aquest petit projecte-herbari, no tracta només de plan- apareixen a l’Edat Mitjana amb l’objectiu fonamental tes, sinó de les maneres en què categoritzem les coses; de monopolitzar el control sobre l’acreditació dels codit d’una altra manera, de les maneres en què identi- neixements i la facultación per a l’exercici d’oficis com fiquem alguna cosa com el mateix o com allò altre i nor- la medicina. Des del Renaixement —i fins i tot abans si penmalitzem o no una sèrie d’objectes, discursos, llocs, pràctiques, subjectes... Finalment el que està en joc a sem en els herbaris medievals— els llibres de plantes Feroviarilor és la producció de cossos i espais norma- uneixen el coneixement instrumental i el gaudi estèlitzats, de bones’ i males herbes —igual que a qualsevol tic: la descripció de les plantes —que només pot conaltre espai urbà, tot i que potser en aquest de forma siderar-se científica a partir d’un determinat moment més evident per la seva condició agrest i pels usos in- històric— s’acompanya de belles i delicades il·lustraformals i no regulats que de fet s’hi donen ja—. Una cions. Jan Kops, que va ser director d’agricultura dels mostra patent d’això són els grups de joves gitanos que Països Baixos, va publicar al 1800 el primer número resten ocasionalment al parc: és coneguda la segrega- de la revista botànica Flora Batava, que s’editaria fins a ció espacial de la població gitana a moltes ciutats euro- 1934. Kops va escollir aquest nom en referència al jarpees -i Cluj no sembla ser una excepció- i com la seva dí d’Agnes Block —col·leccionista de d’art i horticulsimple presència en els espais públics, especialment la tora— del que nombrosos artistes van pintar les seves dels joves, és percebuda com un indicador d’insegure- plantes i flors sense cap pretensió més enllà del plaer tat per moltes persones; el mateix passa si pensem en de la quotidianitat. El nostre petit herbari de plantes les persones sense llar que acampen al parc i la manera que es poden trobar al parc Feroviarilor inclou alguna en què normatives higienistes com la llei del civisme a de les il·lustracions corresponents publicades a la revisBarcelona perseguien veladament expulsar-les de de- ta Flora Batava —que són de domini públic— al costat d’altres realitzades per persones de Cluj que ens han terminats espais de la ciutat. D’altra banda Males herbes remet al coneixement so- acompanyat a dibuixar al parc Feroviarilor —també bre els noms ‘vulgars’ de les plantes i les seves propietats disposarà de diverses pàgines en blanc en les que els —com el del nostre guia local, Tudor Gomoiescu— un i lectorxs podran fer les seves pròpies il·lustracions i saber popular i vernacle, encara avui en alguns casos prendre notes—. Durant dues jornades hem acudit al transmès oralment entre generacions. Es tracta d’un parc, no només per dibuixar-les en grup i a plein air, saber propi de les cultures rurals de subsistència —de- sinó per romandre al parc i, com diu el col·lectiu ardicades a la mera reproducció de la vida— anteriors gentí Barrilete Cósmico, sostenir una presència, una a les cultures de progrés —consagrades a la producció i manera de prendre seriosament el ser-hi. al d’altres disciplines com l’urbanisme, disciplines que són constituïdes per i al seu torn constitueixen en aquest període històric les condicions subjacents de veritat que delimiten el que pot ser pensat o no i allò que és acceptable o no.

l’acumulació—. És precisament la necessitat capitalista d’optimitzar la producció agrícola el que intensifica els processos de selecció de les espècies vegetals més rendibles en termes de producció de plusvàlues —fins arribar en l’actualitat a la manipulació de la pròpia vida amb les plantes transgèniques— i la introducció d’herbicides per acabar amb aquelles plantes considerades improductives. La indústria agroalimentària destrueix els vincles ecosistèmics que mantenien les comunitats rurals basades en formes d’agricultura no intensiva i en

Cluj-Napoca, agosto de

2016 L

a

F

u n d i c i ó

.


M ALAS HIERBAS UN HERBARIO ILUSTRADO C O L E C T I VA M E N T E

DEL PARQUE F E R OV I A R I L O R

PR ÆFATIO «Mala hierba nunca muere.» Dicho popular Este, como todo los libros, tiene una historia, una de las muchas historias que lo hubieran podido atravesar. Escribimos este texto tras unos pocos días en Cluj-Napoca (Rumanía). Nos ha invitado el colectivo local AltArt4 a participar en el proyecto europeo Artizen5. Junto a otros colectivos sociales y culturales, Altart está iniciando una campaña para llamar la atención de la ciudad sobre la situación de uno de sus espacios verdes más grandes: el parque Feroviarilor, un lugar aparentemente abandonado, uno de esos espacios urbanos que denominamos residuales, un descampado con farolas sin bombillas. Como el de cualquier otro espacio urbano, su aspecto actual es fruto de un cúmulo de procesos históricos. En los años 60 la compañía estatal ferroviaria rumana (CFR) lo acondiciona como parque de atracciones infantil. Tras el fin del comunismo en 1989, CFR entra en crisis y abandona el parque, al mismo tiempo que la ciudad parece darle la espalda. Hasta que en 2010 el empresario Árpád Pászkány, a través del club de fútbol CFR 1907 Cluj-Napoca, llega a un acuerdo de cesión con la compañía de trenes por el cual se compromete, con una inversión de 1,5 millones de euros a arreglar el parque e instalar una zona infantil de juego a cambio de que le sea permitido construir un campo de fútbol para entrenamientos y un hotel; el campo se construi4 5

http://www.altart.org https://artizeninitiative.wordpress.com

rá —para ello se talaron varios árboles del parque y se demolió el cercano edificio del antiguo matadero— pero la prometida rehabilitación del parque no llega y el deterioro del parque continúa hasta hoy. En los últimos años se han organizado algunas campañas y acciones de protesta para reclamar la recuperación de Feroviarilor, entre ellas un concurso de ideas6. En la actualidad, ante el incumplimiento del acuerdo por parte del club de fútbol, el gobierno local negocia con el Ministerio de Transporte la cesión del parque al ayuntamiento y parece ser que organizaciones civiles como AltArt quieren aprovechar el momento para presionar a los distintos actores. Ahí es donde entran en juego la iniciativa Artizen y los artistas participantes, ya que se nos invita a realizar una serie de intervenciones en el parque durante los días 12, 13 y 14 de agosto, en los que se organizará una jornada de puertas abiertas con diversos eventos y actividades. *** Las miradas sobre los espacios urbanos en desuso suelen dividirse en dos clases: una mirada, habitualmente nostálgica, hacia un pasado más o menos esplendoroso, y una mirada que tan sólo se fija en las potencialidades futuras del lugar. Feroviarilor no es una excepción: atrapado entre estas dos líneas de fuga opuestas, el parque, en su estado actual, se ha vuelto invisible y parece haber sido olvidado por la ciudad; lo que allí acontece se torna despreciable, carente de valor. Pero en Feroviarilor suceden cosas, ahora. Son esas cosas las que nos interesan. En primer lugar cabe señalar que el parque ha devenido, debido a su abandono por parte de las instituciones, un lugar desnormativizado, un espacio que ya no responde a las disposiciones y a los usos regulados de lo urbano. Por un lado, la naturaleza ha tomado al asalto el parque, desdibujando su trazado original hasta hacerlo desaparecer —tan sólo la avenida principal, su fuente y sus farolas y la pista de patinaje permanecen aún reconocibles— de modo que los senderos improvisados se desparraman por el parque siguiendo las trayectorias definidas por sus caminantes. La vegetación, liberada de las formas impuestas por el paisajista, impide el control y la vigilancia de grandes porciones del parque que es habitado por algunas personas sin techo; en él se dan encuentros sexuales furtivos; quizás la venta al menudeo de drogas; es transitado por jóvenes gitanos con actitud desafiante; algunos adolescen6 http://www.slicker.ro/2011/05/08/cluj-oras-deschis-spre-someș-și-parcul-feroviarilor/


tes parecen utilizar el parque como campo de juegos o más bien de aventuras, que incluyen a buen seguro las primeras actividades no autorizadas por los adultos; otras personas, por lo general mayores, simplemente pasean en solitario; otras más lo hacen en compañía de sus perros; la basura abunda en algunas zonas del parque y plantas y arbustos silvestres, malas hierbas, proliferan por todas partes. Una pregunta nos asalta: ¿De qué manera prestar atención a todo esto que acontece? Con el tiempo de que disponemos sería pretencioso intentar hacer un análisis en profundidad, más o menos etnográfico, de los distintos usos del parque. No obstante, algo despierta nuestra curiosidad: algunas personas recolectan frutas y hojas de diversos arbustos y plantas. Así nos interesamos por aquello que, tal vez al ser lo más evidente, pasa inadvertido, aquello que, como la famosa carta, no vemos porque está ahí, frente a nosotrxs: la vegetación, las malas hierbas que se diseminan en derredor, que constituyen un fondo indistinto sobre el que se despliega la actividad del parque. Preguntamos a Ruth Borgfjord, de AltArt, si puede ponernos en contacto con alguien que sepa de plantas, preferiblemente no un científico, sino alguien que tenga conocimiento de sus usos prácticos como medicina o alimento —no sólo de sus nombres y clasificaciones— un conocimiento popular, como el de las personas que acuden al parque a recoger las frutas del ciruelo mirobolano o las hojas del avellano. Tenemos suerte, Ruth nos presenta a su amigo Tudor Gomoiescu y con él visitamos Feroviarilor el domingo a mediodía. Tudor comenzó a interesarse por las plantas y sus propiedades gracias a sus abuelos, quienes le enseñaron de niño a reconocer unas pocas especies. En su compañía, el parque comienza a revelarse como un entorno distinto, deja de aparentar ser un baldío cuando empezamos a diferenciar numerosas plantas de entre la masa de vegetación aparentemente homogénea: rosales silvestres, achicorias, ajenjos, varios tipos de llantén, centinodia, milenrama, salvia, chirivía, agripalma, hierba de San Benito… Casi todas ellas tienen alguna propiedad beneficiosa para las personas: sus hojas, raíces, flores o frutos son comestibles o con ellos se pueden hacer infusiones o cataplasmas que curan o alivian algún tipo de dolencia. Deleuze citaba a Henry Miller: «La hierba sólo se da en medio de los grandes espacios no cultivados. Rellena los vacíos, crece entre - en medio de las otras cosas. La flor es hermosa, la berza útil, la adormidera vuelve loco. Pero la hierba, la hierba es el desbordamiento, toda una lección de moral.» Siguiendo a

Deleuze podemos decir que, a diferencia de los árboles, con sus copas y raíces y sus puntos de arborescencia, la mala hierba destruye las dualidades, las desborda, es hierba y camino al mismo tiempo, crece entre - en medio de las otras cosas. En Feroviarilor, la hierba crece por doquier, desborda cualquier espacio planificado, segregado y especializado, haciendo indistinguibles los lugares de paseo y de descanso, de contemplación y de esparcimiento. Así mismo, como la hierba, las personas y grupos que hoy en día frecuentan el parque desbordan esos mismos usos planificados. Algunos de ellos son socialmente considerados como sujetos abyectos, se trata en verdad de personas en condiciones de gran vulnerabilidad en muchos casos; casi con seguridad no constituyen un sujeto político revolucionario, pero tal vez sí nos ofrezcan una pequeña lección moral. *** ¿Qué hacer? Esta pregunta nos confronta con la posibilidad y la pertinencia de no hacer, nos obliga a pensar en aquello que no desearíamos o no deberíamos hacer. Como solemos decir, nuestro trabajo se fundamenta en impulsar y sostener a largo plazo espacios y procesos de creación colectiva con organizaciones, grupos e individuos con la intención de imbricar las prácticas culturales y las representaciones del territorio en procesos sociales más amplios y con una incidencia en las formas de relación y organización colectiva. De entrada, nuestra participación en Artizen se articula como una residencia de unas pocas semanas en la que se nos propone realizar una intervención artística en el parque Feroviarilor durante los días 12, 13 y 14 de agosto. Este evento se inscribe en un movimiento mucho más amplio impulsado por diversos colectivos sociales y culturales de la ciudad de Cluj-Napoca con el objetivo de recuperar el parque. En este sentido, será a ellos a quienes tocará sostener su presencia en el parque, cuidar el proceso e implicar en él a los vecinos y vecinas. Pensamos que intentar implicar en nuestro proyecto a las personas que habitan el parque, literal o figuradamente, o a otros grupos de acción, podía no ser más que un simulacro y una forma de instrumentalización nada deseable. Por otra parte nos pareció apropiado que aquello que hiciésemos tuviera algún tipo de circulación más allá de los tres días del evento; algo que tal vez pudiera contribuir en alguna medida al debate entorno al espacio público y la construcción de ciudad, en general, y al parque Feroviarilor, en particular. Es así como surgió la idea de hacer un herbario. Una pequeña publicación inspirada en los libros ilus-


22

PR Æ FATI O

trados de botánica que, desde finales del siglo XVII, construyeron el discurso científico moderno sobre las plantas. El surgimiento y auge de las ciencias naturales es paralelo al de otras disciplinas como el urbanismo, disciplinas que son constituidas por y a su vez constituyen en ese período histórico las condiciones subyacentes de verdad que delimitan lo que puede ser pensado o no y aquello que es aceptable o no. Así pues, Malas hierbas, que es como hemos titulado este pequeño proyecto-herbario, no trata sólo de plantas, sino de los modos en que categorizamos las cosas; dicho de otra manera, de los modos en que identificamos algo como lo mismo o como lo otro y normalizamos o no una serie de objetos, discursos, lugares, prácticas, sujetos... En última instancia lo que está en juego en Feroviarilor es la producción de cuerpos y espacios normalizados, de buenas y malas hierbas —igual que en cualquier otro espacio urbano, aunque quizás en este de forma más evidente por su condición agreste y por los usos informales y no regulados que en él se dan ya de hecho—. Una muestra patente de esto son los grupos de jóvenes gitanos que están ocasionalmente en el parque: es consabida la segregación espacial de la población gitana en muchas ciudades europeas —y Cluj no parece ser una excepción— y cómo su mera presencia en los espacios públicos, especialmente la de los jóvenes, es percibida como un indicador de inseguridad por muchas personas; otro tanto sucede si pensamos en las personas sin hogar que acampan en el parque y el modo en que normativas higienistas como la ley del civismo en Barcelona perseguían veladamente expulsarlas de determinados espacios de la ciudad. Por otro lado Malas hierbas remite al conocimiento sobre los nombres vulgares de las plantas y sus propiedades —como el de nuestro guía local, Tudor Gomoiescu— un saber popular y vernáculo, aún hoy en algunos casos transmitido oralmente entre generaciones. Se trata de un saber propio de las culturas rurales de subsistencia — dedicadas a la mera reproducción de la vida— anteriores a las culturas de progreso —consagradas a la producción y la acumulación—. Es precisamente la necesidad capitalista de optimizar la producción agrícola lo que intensifica los procesos de selección de aquellas especies vegetales más rentables en términos de producción de plusvalías —hasta llegar en la actualidad a la manipulación de la propia vida con las plantas transgénicas— y

la introducción de herbicidas para acabar con aquellas plantas consideradas improductivas. La industria agroalimentaria destruye los vínculos ecosistémicos que mantenían las comunidades rurales basadas en formas de agricultura no intensiva y en una utilización sostenible de los recursos naturales. Por otra parte, la desacreditación de los saberes populares —por ejemplo el conocimiento de las propiedades medicinales de las plantas, en muchas ocasiones conservado y utilizado por las mujeres— es parte integral de los procesos de proletarización del campesinado. Instituciones como la Universidad aparecen en la Edad Media con el objetivo fundamental de monopolizar el control sobre la acreditación de los conocimientos y la facultación para el ejercicio de oficios como la medicina. Desde el Renacimiento —e incluso antes si pensamos en los herbarios medievales— los libros de plantas aúnan el conocimiento instrumental y el goce estético: la descripción de las plantas —que sólo puede considerarse científica a partir de un determinado momento histórico— se acompaña de bellas y delicadas ilustraciones. Jan Kops, quien fuera director de agricultura de los Países Bajos, publicó en 1800 el primer número de la revista botánica Flora Batava, que se editaría hasta 1934. Kops escogió este nombre en referencia al jardín de Agnes Block —coleccionista de arte y horticultora— del que numerosos artistas pintaron sus plantas y flores sin ninguna pretensión mas allá del placer de lo cotidiano. Nuestro pequeño herbario de plantas que pueden encontrarse en el parque Feroviarilor incluye alguna de las ilustraciones correspondientes publicadas en la revista Flora Batava —que son de dominio público— junto a otras realizadas por personas de Cluj-Napoca que nos han acompañado a dibujar en el parque Feroviarilor — también dispone de varias páginas en blanco en las que lxs lectorxs podrán hacer sus propias ilustraciones y tomar sus notas—. Durante dos jornadas hemos acudido al parque, no sólo para dibujarlas en grupo y a plein air, sino para permanecer en el parque y, como dice el colectivo argentino Barrilete Cósmico, sostener una presencia, «un modo de tomarse en serio el estar ahí». Cluj-Napoca, agosto de

2016 L

a

F

u n d i c i ó

.



PR Æ FATI O

24

WEED S A C O L L E C T I V E LY I L L U S T R AT E D HERBORARIUM

OF THE F E R OV I A R I L O R PA R K

PRÆFATIO «Weeds don’t die.» Proverb

This, like all books, has a history, one of the many stories that could have crossed it. We write this text after a few days in Cluj-Napoca (Romania). We’ve been invited by the local collective AltArt1 to participate in the European project Artizen2. Together with other social and cultural groups, AltArt is starting a campaign to draw the attention of the city on the situation of one of its biggest green spaces: the Feroviarilor park, a place apparently abandoned, one of those urban spaces we call residual, a wasteland with lamps without bulbs.

In the past few years some campaigns and protests have been organised to demand the recovery of Feroviarilor, including a contest of ideas3. Today, given the breach of the agreement by the football club, the local government is negotiating with the Ministry of Transport the transfer of the park to the City and it seems that civil organizations such as AltArt want to seize the moment to put pressure on the various players. This is where the Artizen initiative and the participating artists come into play, as we are invited to a series of interventions in the park during the days 12, 13 and 14 of August, when some open days will be organised with several events and activities. ZZZ The looks on disused urban spaces are usually divided into two classes: a look, often nostalgic, to a more or less glorious past, and a look that only foresees the future potential of the place. Feroviarilor is no exception: trapped between these two opposing points of view, the park, in its current state, has become invisible and seems to have been forgotten by the city; what happens there becomes insignificant, worthless. But things happen in Feroviarilor, now. Those are the things we are interested in.

First it should be noted that the park has become, Like any other urban area, its current appearance due to its abandonment by the institutions, a denormatiis the result of an accumulation of historical proces- vized place, a space that no longer responds to the requises. In the 60s the Romanian state railway company rements and regulated uses of the urban. On the other (CFR) sets the place as an amusement park for chil- hand, nature has taken to assault the park, blurring its dren. After the end of communism in 1989, CFR is in original layout to make it disappear — only the main crisis and abandons the park, while the city apparent- alley, its fountain with the lamps and the skating rink ly turns his back. Until 2010, when the businessman still remain recognizable — so that improvised traiÁrpád Pászkány, through the football club CFR 1907 ls are scattered throughout the park along the paths Cluj-Napoca, comes to a transfer agreement with the defined by their walkers. The vegetation, freed from railway company by which it undertakes, with an in- the forms imposed by the landscape designer, prevents vestment of 1.5 million euros, to fix the park and install the control and surveillance of large portions of the a children’s playground in exchange for being allowed park which is inhabited by some homeless; there are to build a training football field and a hotel; the field furtive sexual encounters; perhaps retail drug dealing; will be built — for this, several trees from the park were young Roma guys hang around with defiant attitude; cut down and the nearby building of the former slau- some teens seem to use the park as a playground or ghterhouse demolished — but the promised rehabili- rather for adventures, including for sure their first non tation of the park never arrived and it’s deterioration adult-authorized activities; others, usually older, simply continues today. walk alone; a few more in the company of their dogs; 1 2

http://www.altart.org https://artizeninitiative.wordpress.com

3 http://www.slicker.ro/2011/05/08/cluj-oras-deschis-spre-someș-și-parcul-feroviarilor/


PR Æ FATI O garbage abounds in some areas of the park and wild plants and bushes, weeds, proliferate everywhere.

25

places for walking and resting, contemplation and recreation. Also, like the grass, the people and the groups who nowadays frequent the park, overwhelm those same planned uses. Some of them are socially considered as abject subjects, in many cases it is indeed people in conditions of great vulnerability; almost certainly they do not constitute a revolutionary political subject, but maybe they offer us a small moral lesson.

A question strikes us: how to pay attention to all this that is already happening? With the time we have, it would be pretentious to try to analyse in depth, from a more or less ethnographic point of view, the different uses of the park. However, something arouses our curiosity: some people collect fruits and leaves from various shrubs and plants. So we are interested in what, ZZZ perhaps for being the most obvious remains unseen, What is to be done? This question confronts us with like the famous letter, we don’t see it because is right the possibility and relevance of doing nothing, it forces there in front of us: the vegetation, weeds that spread us to think about what we would not want to do or around and form an indistinct background on which should not do. As we usually say, our work is based on the activity of the park unfolds. promoting and sustaining long-term spaces and proWe ask Ruth Borgfjord of AltArt, if she can get us cesses of collective creation with organizations, groups in touch with someone who knows about plants, pre- and individuals with the aim of interweave cultural ferably not a scientist, but someone who has knowled- practices and representations of the territory in wider ge of its practical uses as medicine or food — not just social processes with an impact on forms of relationstheir names and classifications — a popular knowledge hip and collective organization. From the outset, our like that of those people who come to the park to pick participation in Artizen is articulated as a residence mirabelle fruits or hazel leaves. We’re lucky, Ruth intro- for a few weeks in which it is proposed to us to make duces us to his friend Tudor Gomoiescu and we visited an artistic intervention in the Feroviarilor park during Feroviarilor on Sunday noon. Tudor became interested the days 12, 13 and 14 of August. This event is part in plants and their properties thanks to his grandpa- of a much broader movement driven by various social rents, who taught him as a child to recognize a few spe- and cultural groups in the city of Cluj-Napoca with cies. Together with him, the park begins to reveal itself the aim of recovering the park. In this regard, it will as a different environment and stops looking like a was- behove them to sustain the presence in the park, to take teland when we start to differentiate numerous plants care of the process and engage in it the neighbours. Trfrom the mass of apparently homogeneous vegetation: ying to engage in our project people who live (literally wild roses, chicory, wormwood, several types of plan- or figuratively) in the park or other groups of action, tain, knotweed, yarrow, sage, parsnips, motherwort, St. could not be more than a sham and an undesirable insBenedict’s herb... Almost all of them have some bene- trumentalisation. Moreover, it seems appropriate that ficial property for people: their leaves, roots, flowers or what we do have some kind of circulation beyond the fruits are edible or you can make infusions or poultices three-day event; something that could perhaps contrito cure or alleviate some type of ailment. bute to some extent to the debate about the public spaDeleuze quoted Henry Miller: «Grass only exists be- ce and city building, in general, and Feroviarilor park, tween the great non-cultivated spaces. It fills the voids. ‘It grows in particular. between - among the other things’. The flower is beautiful, the cabbage is useful, the poppy makes you crazy. But the grass is overflowing, it is a lesson in morality.» Following Deleuze we can say that, unlike trees, with their tops and roots and their points of arborescence, weed destroys the dualities, overflows them, it is grass and path at the same time, it grows between - among the other things. In Feroviarilor, the grass grows everywhere, beyond any planned, segregated and specialized space, making indistinguishable the

This is how the idea of making an herbarium emerged. A small publication inspired by botanical picture books that, since the late seventeenth century, built the modern scientific discourse on plants. The appearance and rise of natural science is parallel to other disciplines such as urban planning, disciplines that are constituted by and there are also being part, in that historical period, of the underlying conditions of truth that define what can be thought or not and what it is


26

PR Æ FATI O

tion of knowledge and empowerment for the exercise So, Weeds, which is how we titled this little pro- of professions such as medicine. Since the Renaissance — and even sooner if we ject-herbarium, is not just about plants, but is also about the ways in which we categorize things; In other words, think of medieval herborariums — plant books combithe ways in which we identify something as the same or ne instrumental knowledge with aesthetic pleasure: the as the other and normalize or not a series of objects, dis- description of plants — which can be only considered courses, places, practices, subjects... Ultimately what is scientific from a particular historical moment — is acat stake in Feroviarilor is the production of standard companied by beautiful and delicate illustrations. Jan bodies and spaces, good and bad herbs — just as in any Kops, who was director of agriculture of the Netherother urban area, although perhaps in a more evident lands, published in 1800 the first issue of the botanical way in this one due to its wildness and the informal and magazine Flora Batava, which would be published until unregulated uses that are already happening. A patent 1934. Kops chose this name in reference to the garexample of this are the groups of young Roma who den of Agnes Block — art collector and horticulturist are occasionally in the park: spatial segregation of the — whose plants and flowers were painted by many arRoma population is common in many European cities tists without any pretension beyond the pleasure of the — and Cluj does not seem to be an exception — and everyday. Our small herbarium of plants that can be how their mere presence in public spaces, especially found in the Feroviarilor park includes some of the cothat of the younger ones, is perceived by many as a sign rresponding illustrations published in the journal Floof insecurity; the same is true if we think about the ho- ra Batava — which are in the public domain — along meless people camping out in the park and how hygie- with others made by local people from Cluj, who have nist regulations as the Civic Law in Barcelona pursued accompanied us to draw on the Feroviarilor park — also has several blank pages in which readers can make covertly to expel them from certain areas of the city. On the other hand Weeds refers to knowledge re- their own artworks and take notes. For two days we garding the vulgar names of plants and their proper- have gone to the park, not only to draw them in groups ties — like that of our local guide, Tudor Gomoies- and plein air, but to stay in the park and, as the Argencu — a popular and vernacular wisdom, even today tinian collective Barrilete Cósmico says, holding a preorally transmitted between generations sometimes. It sence, a way to take seriously being there. acceptable or not.

is a knowledge typical of rural subsistence cultures — committed to the mere reproduction of life — prior to progress cultures — devoted to production and accumulation. It is precisely the capitalist need to optimize agricultural production which intensifies the selection process of the most profitable plants in terms of production gains — up to nowadays when life itself is manipulated with transgenic plants — and the introduction of herbicides to kill those plants considered unproductive. The food industry destroys the ecosystemic linkages that kept rural communities based on forms of non-intensive agriculture and the sustainable use of natural resources. Moreover, the discrediting of popular knowledge — for example the knowledge of medicinal properties of plants, usually preserved and used by women — is an integral part of the process of proletarianization of the peasantry. Institutions such as the University appear in the Middle Ages with the primary aim of monopolizing control over the accredita-

Cluj-Napoca, August

2016 L

a

F

u n d i c i ó

.



Lorem amet,

«(Fiecare

dintre urmă-

toarele propoziții pot fi

f o r m u l at e l a m o d u l i n t e ro g at i v )

— Instruirea

spiritului

non acțiunii în același mod în care spiritul acțiunii este instruit.

— Ridicarea indeciziei la rang politic. Punerea ei în balanță cu puterea. — Imaginarea

tior pri ad.

Eum

d i c ta s

qua e s t i o i d , e a d u o v i ta e praesent comprehensam.

Alia mazim ceteros vis in. Ad adhuc augue nam, autem debitis no his, graeci volumus oportere pro ut. Ei tibique blandit nec, no g r a e c i s uav i tat e i n c o r ru p te eam. Vel exerci libris meliore ex, eu sed veniam mandamus.

r e z e rv e ș i r i d i c ă î n t r e bări.

— Considerarea

Te

vis.

lipsei de

Pri

ex

alii numquam

comenzi ca un principiu

eruditi, fe-

v i ta l î n t e m e i u l c ă ru i a

rri ipsum

orice prevedere este străbătută de crâmpeie din viață.

diversității

cu uimire.»

— Instruir

l’e

no acció de la

nera com s’ins

perit de l

— E l e va r

la i

rang polític.

equilibri amb

— Imaginar

e

c o m u n e s pa i

r e s e rv e s i p r e g

tejad

PL AN

signiferum-

que ea sea, cum alia hinc detracto te.

c u s ata

Ea per acsplendide. Aperiam

p l ac e r at m a i e s tat i s e u m

te, nostrum dignissim est

an, mel ut sensibus scrip-

Manifestul celui de-al Treilea Peisaj

en mode inte

— Considerar

fa l l i l u -

dus eripuit

d

següents pot f

admodum assen-

proiectului

c a u n s pa ț i u c a r e c o n ț i n e

— Abordarea

«(Cadascuna

ipsum dolor sit

s e r i t . e fa l l i l u d u s e r i p u i t vis.

G i ll e s C l e m e n t

Pri ex alii numquam e ru d i t i , f e r r i i p s u m e fa l l i ludus eripuit vis. Pri ex alii numquam eruditi, fe-

Z Z Z

rri ipsum

Z Z Z

denament com

v i ta l e n v i rt u

qualsevol disp da travessada lleigs de

— A f ro n ta r

la

amb sorp

Manifest de P a i s at G i ll e s C Z Z


de les frases

t formular-se

n t e r ro g at i u )

l’esperit de la

«(Cada

una de las frases

siguientes puede formu-

l a r s e e n m o d o i n t e r ro g at i vo)

l a m at e i x a m a nstrueix l’es-

e l’acció.

Posar-la

en

amb el poder.

el espíritu

m u l at e d i n i n t e r ro g at i v e

r el projecte

ai que inclou

reguntes planades.

rar el no or-

modo que se instruye el espíritu de la acción.

— E l e va r

Ponerla

en

equilibrio con el poder.

— Imaginar

el proyecto

c o m o u n e s pa c i o qu e i n -

c l u y e r e s e rva s y p r e g u n ta s planteadas.

— Conside-

NTÆ

rar el no

ordenamiento como un principio

om un principi

rtut del qual

isposició que-

da pels cente-

de la vida.

l a d i v e r s i tat

orpresa.»

del

Tercer

s atg e

Clement

v i ta l e n v i r tud del cual cualquier

d i s p o s i c i ó n qu e da at r av e sada por los centelleos de la vida.

— A f ro n ta r

— Instructing

the spirit

spirit of action is instructed.

— Raise

indecision to the

political rank. with

Balance power.

— Imagining

it

the project

a s a s pa c e t h at i n c l u d e s r e s e rvat i o n s a n d qu e s tions.

— Consider

the lack of

a r r a n g e m e n t s a s a v i ta l principle under which any provision is crossed by the s c i n t i l l at i o n s o f l i f e .

— Addressing

diversity in

amazement.»

la diversidad

con asombro.»

Manifesto of the Third Landscape

Manifiesto del Tercer Paisaje

G i ll e s C l e m e n t

G i ll e s C l e m e n t

Z Z Z

Z Z Z Z Z

mode)

of inaction just as the

la indecisión al

rango político.

of the following

s tat e m e n t s c a n b e f o r -

de la no acción del mismo

a indecisió al

c.

— Instruir

«(Each


30

PLAN TÆ

Corcoduș Seresznyeszilva vagy mirabolán Mirobolà o prunera de fulla vermella Ciruelo mirobolano, ciruelo-cerezo o ciruelo de jardín Cherry plum or myrobalan plum

PRUNUS cerasifera


PLAN TÆ

31


PLAN TÆ

32 CAT

Esperem davant del Yuki Cafe Bar, Tudor arriba puntual i ens endinsem al parc, li vam explicar quin és el nostre punt de partida i com ens agradaria que ens ajudés a mirar el parc. Gairebé al principi del camí ens parem davant del corcoduş (mirobolà). Tudor ens explica que és una espècie primitiva de la prunera, molt comú a la ciutat. La primera vegada que vam visitar el parc un senyor recollia la seva fruita per preparar xarop. El xarop es pot preparar amb un quilo de prunes, es posen a bullir en un litre d’aigua fins que es molguin. Es deixen refredar i es filtren. Per cada litre de líquid haurem d’afegir un litre de sucre. El col·loquem al foc i li donem un bull per dissoldre el sucre, deixem refredar. El senyor que recollia prunes també recordava el parc amb enyorança, quan estava ple de jocs infantils; recordava el tren que el recorria i la pista de gel a l’hivern. Ens explica històries sobre les fàbriques que organitzaven la quotidianitat que envoltava al parc. ESP Esperamos frente al Yuki Cafe Bar, Tudor llega puntual y nos adentramos en el parque, le explicamos cual es nuestro punto de partida y como nos gustaría que nos ayudara a mirar el parque. Casi al principio del camino nos paramos frente al corcoduş (ciruelo mirobolano). Tudor nos explica que es una especie primitiva del ciruelo, muy común en la ciudad. La primera vez que visitamos el parque un señor recogía su fruta para preparar sirope. El sirope se puede preparar con un kilo de ciruelas, se ponen a hervir en un litro de agua hasta que se muelan. Se dejan enfriar y se filtran. Por cada litro de líquido tendremos que añadir un litro de azúcar. Lo colocamos al fuego y le damos un hervor para disolver el azúcar, dejamos enfriar. El señor que recogía ciruelas también recordaba el parque con añoranza, cuando estaba lleno de juegos infantiles; recordaba el tren que lo recorría y la pista de hielo en invierno. Nos cuenta historias sobre las fábricas que organizaban la cotidianidad que rodeaba al parque. ENG We wait in front of the Yuki Cafe Bar, Tudor arrives on time and we enter the park, we explain him our starting point and the way we would like him to help us look at the

park. Near the beginning of the path we stop in front of the corcoduş (myrobalan plum). Tudor explains that it is a primitive species of plum, very common in the city. The first time we visited the park a man was picking its fruit to prepare syrup. The syrup can be prepared with a kilo of plums, put it to boil in a liter of water until blended. Let cool and filter them. For every liter of liquid we add a quart of sugar. Put it on the fire and give a boil to dissolve the sugar, let cool. The man that picked plums also recalled wistfully the park, when it was full of children’s games; He remembered the train that ran through it and the ice rink in winter. He tells stories about the factories that organized the everyday life surrounding the park.


PLAN TÆ

33


34

PLAN TÆ


PLAN TÆ

35


36

PLAN TÆ

Măceş Vadrózsa Roser silvestre Rosal silvestre Dog-rose

R O S A canina


PLAN TÆ

37


PLAN TÆ

38 CAT

Al costat de la prunera vam trobar un măceş (un roser silvestre). Té múltiples propietats. El gavarró, que és el seu fruit, és ric en vitamina C; amb ell podem preparar melmelades: Per a un quilo de gavarrons necessitarem mig quilo de sucre. Rentem bé els gavarrons i els fem bullir a foc mitjà durant 40 minuts en 3 litres d’aigua amb el sucre. Colem i reservem l’aigua. Molem els fruits i retirem els ossos. Tornem a bullir amb l’aigua que reservem durant 10 minuts a foc lent, tornem a passar pel passapuré, esperem que refredi i ho envasem. ESP Junto al ciruelo encontramos un măceş (un rosal silvestre). Tiene múltiples propiedades. El escaramujo, que es su fruto, es rico en vitamina C; con él podemos preparar mermeladas: Para un kilo de escaramujos necesitaremos medio kilo de azúcar. Lavamos bien los escaramujos y los hervimos a fuego medio durante 40 minutos en 3 litros de agua con el azúcar. Colamos y reservamos el agua. Molemos los frutos y retiramos los huesos. Volvemos a hervir con el agua que reservamos durante 10 minutos a fuego lento, volvemos a pasar por el pasapuré, esperamos que enfríe y lo envasamos. ENG Next to the plum we found a măceş (a dog-rose). It has several properties. The rose hip, its fruit, is rich in vitamin C; with it we can prepare jams: For a kilo of rose hips we need half a kilo of sugar. We wash the rose hips and boil them at medium heat for 40 minutes in 3 liters of water with sugar. Strain and reserve the water. Grind the fruits and remove the bones. Boil them again over low heat for 10 minutes with the water reserved, pass them through the food mill, let cool and pack it.


PLAN TÆ

39


40

PLAN TÆ

Salcâm Fehér akác Acàcia borda o acàcia blanca Falsa acacia Black locust

R O B I N I A pseudoacacia


PLAN TÆ

41


PLAN TÆ

42 CAT

A les botigues trobem mel de salcâm. Ens sembla graciós que en castellà a la seva flor li diguin pan y quesito. Al parc Feroviarilor l’esquelet d’algunes falses acàcies mortes són coberts per les noves plantes que broten al seu voltant, és agost i no hi ha flors. Per preparar una infusió de te d’acàcies necessites 20 grams de flors per cada litre d’aigua. Bull l’aigua i afegeix les flors. Bull durant 5 minuts més, apaga el foc i deixa reposar. ESP En las tiendas encontramos miel de salcâm. Nos parece gracioso que en castellano a su flor se le llame pan y quesito. En el parque Feroviarilor el esqueleto de algunas falsas acacias muertas son cubiertos por las nuevas plantas que brotan a su alrededor, es agosto y no hay flores. Para preparar un infusión de te de acacias necesitas 20 gramos de flores por cada litro de agua. Hierve el agua y agrega las flores. Hierve durante 5 minutos más, apaga el fuego y deja reposar. ENG There’s salcâm honey in the stores. It is funny that in Spanish its flower is called pan y quesito (bread and tiny cheese). In Feroviarilor park the skeleton of some dead black locust is covered by the new plants that sprout around, it is August and there are no flowers. To prepare a tea infusion of black locust you need 20 grams of flowers per liter of water. Boil the water and add the flowers. Boil for 5 more minutes, turn off heat and let stand.


PLAN TÆ

43


44

PLAN TÆ

Cicoare Mezei katáng vagy katángkóró Xicoira Escarola, achicoria común o radicheta Common chicory

C I C H O R I U M intybus


PLAN TÆ

45


PLAN TÆ

46 CAT

Seguim caminant i prop de l’acàcia hi trobem una xicoira. És una planta amb propietats medicinals coneguda pel seu ús com a substitut del cafè. A Espanya, durant la postguerra, li deien el cafè dels pobres. L’arrel es renta, s’asseca i es torra al forn a 250 °C durant uns minuts o a la paella i es mol. Com ens és familiar preguntem per ella a les nostres mares: «Hola fill, et vaig a explicar la recepta: Primer es talla l’arrel de les xicoires, una miqueta de tronc i les fulles, es renten molt rebé rentades, perquè solen tenir terra del camp, i es couen. Quan estiguin cuites s’escorren molt bé i es posen en aigua freda; després, en una olla poses oli, fregeixes uns alls i els ofegues, tires les xicoires i lis afegeixes aigua, i si tens una mica de pa dur, doncs li piques finet. I aquesta és la sopa de xicoires.» ESP Seguimos caminando y cerca de la acacia encontramos una achicoria. Es una planta con propiedades medicinales conocida por su uso como substituto del café. En España, durante la posguerra, era llamada el café de los pobres. La raíz se lava, se seca y se tuesta en el horno a 250 oC durante unos minutos o en la sartén y se muele. Como nos es familiar preguntamos por ella a nuestras madres: «Hola hijo, te voy a explicar la receta: Primero se corta la raíz de las achicorias, un poquito de tronco y las hojas, se lavan muy requetebien lavadas, porque suelen tener tierrecilla del campo, y se cuecen. Cuando estén cocidas se escurren muy bien y se ponen en agua fría; luego, en una ollita pones aceite, fríes unos ajitos y rehogas, echas las achicorias y le añades agua, y si tienes un poquito de pan duro, pues se lo picas finito. Y esa es la sopa de achicorias.»


PLAN TÆ

47


48

PLAN TÆ

Urzica moartă albă Fehér árvacsalán Ortiga morta, ortiga blanca, falsa ortiga o flor d’ortiga Ortiga blanca White dead nettle

L A M I U M album


PLAN TÆ

49


PLAN TÆ

50 CAT

A prop de la xicoira vam trobar una urzica moartă albă (una ortiga morta). L’ortiga morta no pica, s’assembla a la ortiga però es diu morta perquè no irrita la pell. El 2007 Gilles Clement va projectar per a la biennal d’art contemporani de Melle (França) un parc d’ortigues, al seu interior es produeix adob natural d’ortigues que beneficia el creixement de les plantes i evita l’ús de pesticides. Una llei de 2006 va prohibir la seva comercialització a França. Al jardí d’ortigues, un cop per setmana, els visitants poden obtenir de forma gratuïta l’abonament produït. Per a la seva fabricació es necessita: un grapat de fulles d’ortiga fresca, 1 l d’aigua i un recipient de plàstic amb tapa. Extraiem les fulles amb compte, deixem assecar durant unes setmanes, a l’ombra i les col·loquem dins d’un recipient cobrint-les amb aigua. El recipient tapat es col·loca en un lloc fresc, durant 10 dies en què es va remenant. Després es tamisa el líquid (separant-lo del sòlid). Aquest líquid estarà a punt per ser aplicat a les plantes. ESP Cerquita de la achicoria encontramos una urzica moartă albă (una ortiga muerta). La ortiga muerta no pica, se parece a la ortiga pero se llama muerta porque no irrita la piel. En 2007 Gilles Clement proyectó para la bienal de arte contemporáneo de Melle (Francia) un parque de ortigas, en su interior se produce abono natural de ortigas que beneficia el crecimiento de las plantas y evita el uso de pesticidas. Una ley de 2006 prohibió su comercialización en Francia. En el jardín de ortigas, una vez por semana, los visitantes pueden obtener de forma gratuita el abono producido. Para su fabricación se necesita: un puñado de hojas de ortiga fresca, 1 l de agua y un recipiente de plástico con tapa. Extraemos las hojas con cuidado, dejamos secar durante unas semanas, a la sombra y las colocamos dentro de un recipiente cubriéndolas con agua. El recipiente tapado se coloca en un lugar fresco, durante 10 días en los que se va removiendo. Después se tamiza el líquido (separárandolo del sólido). Este líquido esta-

rá listo para ser aplicado a las plantas.


PLAN TÆ ESP lkjñlkjañlskjfñalksdj ñlakjdñlakjñfldkjañlkjfñalskdjfñalksjdfñalksjdfñalksdjfañlksjdfñalksjdfñalksdjfñlaksdjfñk jñlkj ñlk ñlkj ñlkj ñlkjak j jñlkajñlkj j jj j jñlakjñlkjdñfl kjaj ja

51


52

PLAN TÆ

Volbură sau rochița-rândunicii Apró szulák vagy mezei szulák Corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta Correhuela o cahiruela Field bindweed

C O N V O L V U L U S arvensis


PLAN TÆ

53


PLAN TÆ

54 CAT

Les corretjoles s’expandeixen per terra, Tudor ens explica que per als agricultors és una mala herba perquè creix de forma invasiva i cobreix els cultius. Tot i així posseeix propietats medicinals. ESP Las campanillas se exapanden por el suelo, Tudor nos explica que para los agricultores es una mala hierba porque crece de forma invasiva y cubre los cultivos. Aún así posee propiedades medicinales.


PLAN TÆ

55


56

PLAN TÆ

Brusture Közönséges bojtorján vagy nagy bojtorján Bardana, repalassa, repalada o repalaca Bardana, lampazo, cadillo o cachorrera Greater burdock, gobō, edible burdock, lappa, beggar’s buttons, thorny burr or happy major

A R C T I U M lappa


PLAN TÆ

57


PLAN TÆ

58 CAT

Tudor segueix explicant-nos coses sobre les plantes que anem trobant. La bardana és una planta amistosa malgrat el seu aspecte punxant, la seva superfície no punxa i pots jugar amb ella a llançar-la i que s’enganxi a la roba. Es recullen les arrels abans de la floració, que es dóna entre juliol i setembre; per al seu emmagatzematge cal netejar molt bé, practicar-les un tall longitudinal i assecar-les al sol a no més de 35 oC. Abans d’acabar l’assecat cal submergir-les en aigua bullint perquè es conservin amb el major nombre de propietats. ESP Tudor sigue contándonos cosas sobre las plantas que vamos encontrando. La bardana es una planta amistosa a pesar de su aspecto punzante, su superficie no pincha y puedes jugar con ella a lanzarla y que se enganche en la ropa. Se recogen las raíces antes de la floración, que se da entre julio y septiembre; para su almacenamiento hay que limpiarlas muy bien, practicarles un corte longitudinal y secarlas al sol a no más de 35 oC. Antes de acabar el secado hay que sumergirlas en agua hirviendo para que se conserven con el mayor número de propiedades.


PLAN TÆ

59


60

PLAN TÆ

Peliniță Üröm Artemísia anual Ajenjo dulce o ajenjo chino Sweet wormwood, sweet annie, sweet sagewort, annual mugwort or annual wormwood

A R T E M I S I A annua


PLAN TÆ

61


«Despre

r e p r e z e n ta r e ș i limite:

- Considerarea

limitelor

ca grosime și nu ca o linie.

- Considerarea

marginii ca

un teren de investigare a

Lorem ipsum dolor sit amet, admodum assentior pri ad. Eum dictros vis in. Ad adhuc augue nam, autem debi. Ei tibique blandit nec, no graeci suavitat e i n c o r ru p t e e a m . V e l exerci libris meliore ex, eu sed veniam mandamus.

bogățiilor la întâlnirea cu diferite medii.

- Exersarea

lipsei de pre-

cizie și a profunzimii ca f o r m ă d e r e p r e z e n ta r e a

celui de-al

Treilea Peisaj.»

G i ll e s C l e m e n t

Z Z Z

la repr

els lím

— Considerar com un gruix

traç

— Considera com un territ

Te Pri ti,

fa l l i l u d u s e r i p u i t v i s .

ex alii numquam erudi-

ferri ipsum signiferum-

que ea sea, cum alia hinc detracto te.

c u s ata

Ea per acsplendide. Aperiam

p l ac e r at m a i e s tat i s e u m

Manifestul celui de-al Treilea Peisaj

«Sobre

te, nostrum dignissim est

an, mel ut sensibus scrip-

s e r i t . e fa l l i l u d u s e r i p u i t vis.

Pri ex alii numquam e ru d i t i , f e r r i i p s u m e fa l l i ludus eripuit vis. Pri ex alii numquam eruditi, ferri ipsum

Z Z Z

tigació de riq

trobada de mi

rent

— Assajar

la

l a p ro f u n d i tat

ma de represe

Tercer Pai

Manifest de P a i s at G i ll e s C Z Z


e p r e s e n tac i ó i

límits.

«Sobre

l a r e p r e s e n tac i ó n y los límites.

rar els límits

— Considerar

ix i no com un

como un grosor y no como

raç.

rar el marge

los límites

un trazo.

— Considerar

el margen

ritori d’inves-

como un territorio de in-

riqueses a la

vestigación de riquezas al

mitjans dife-

ents.

la imprecisió i

encuentro de medios distintos.

— E n s aya r

la imprecisión

tat c o m a f o r -

y la profundidad como for-

e s e n tac i ó d e l

m a d e r e p r e s e n tac i ó n d e l

P a i s atg e . » del

Tercer

s atg e

Clement Z Z

Tercer Paisaje.»

Manifiesto del Tercer Paisaje.

«About

r e p r e s e n tat i o n a n d limits:

- Consider

the limits as

- Consider

the margin as

thick and not as a line.

an area of research of wealths to meet different means.

- Test

the lack of accu-

racy and depth as a form o f r e p r e s e n tat i o n o f t h e

Third Landscape.»

Manifesto of the Third Landscape Gilles Clement

Gilles Clement Z Z Z

Z Z Z


PLAN TÆ

64 CAT

És una planta de la família del donzell. Del donzell s’obtien l’absenta, no sabem si el procés de destil·lació d’aquesta planta donarà alguna cosa semblant o no. Tres són les plantes base per elaborar l’absenta, i les hi diuen la Santa Trinitat: Donzell, anís i fonoll. A aquestes tres, segons les múltiples fórmules se solen afegir altres com la menta, la melissa, l’hisop, angèlica, verònica, ginebró, regalèssia, nou moscada o unes altres. ESP Es una planta de la familia del ajenjo. Del ajenjo se obtiene la absenta, no sabemos si el proceso de destilación de esta planta dará algo parecido o no. Tres son las plantas base para elaborar absenta, y se las llama la Santa Trinidad: Ajenjo, anís e hinojo. A estas tres, según las múltiples fórmulas se suelen añadir otras como la menta, la hierbabuena, la melisa, el hisopo, angélica, verónica, enebro, regaliz, nuez moscada u otras.


PLAN TÆ

65


66

PLAN TÆ

Nalbă mare Orvosi ziliz vagy fehérmályva Malví, altea, fregador o malva Malvavisco, bismalva o hierba cañamera Marsh mallow or common marshmallow

A L T H A E A officinalis


PLAN TÆ

67


PLAN TÆ

68 CAT

Si mirem a una i altra banda estem envoltats de diferents espècies. Cadascuna d’elles tot i ser considerada popularment com una mala herba té un ús. De fet, les plantes que cultivem són modificacions de les espècies silvestres. Ens acostem al malví. «Es necessita una unça d’arrel per litre d’aigua per preparar la tisana. Es realitza sense que l’aigua arribi a bullir, amb una calor molt suau, que pugui suportar la mà, i encara en fred, l’arrel es talla a trossets i es deixa en maceració durant tres o quatre hores. Es serveix amb sucre o mel i s’aprofita per estovar la tos.» De materia medica Dioscorides ESP Si miramos a uno y otro lado estamos rodeados de diferentes especies. Cada una de ellas aún siendo considerada popularmente como una mala hierba tiene un uso. De hecho, las plantas que cultivamos son modificaciones de las especies silvestres. Nos acercamos al malvavisco. «Se necesita una onza de raíz por litro de agua para preparar la tisana. Se realiza sin que el agua llegue a hervir, con un calor muy suave, que pueda soportarlo la mano, y aún en frío, la raíz se corta a pedacitos y se deja en maceración durante tres o cuatro horas. Se sirve con azúcar o miel y se aprovecha para ablandar la tos.” De materia medica Dioscorides


PLAN TÆ

69


70

PLAN TÆ


PLAN TÆ

71


72

PLAN TÆ

Pătlagină Lándzsás útifű vagy keskeny levelű útifű Plantatge de fulla estreta o plantatge lanceolat Llantén menor o siete venas English plantain, narrowleaf plantain, ribwort plantain, ribleaf or lamb’s tongue

P L A N T A G O lanceolata


PLAN TÆ

73


74

PLAN TÆ


PLAN TÆ

Trifoi alb Fehér here Trèvol blanc Trébol blanco White clover, Dutch clover and ladino (clover)

T R I F O L I U M repens

75


76

PLAN TÆ


PLAN TÆ CAT A terra, els plantatges i els trèvols cobreixen tota la superfície. Candela dibuixa els trèvols de tres fulles amb dos. ESP En el suelo, los llantenes y los tréboles cubren toda la superficie. Candela dibuja los tréboles de tres hojas con dos.

77


78

PLAN TÆ

Patlagina Nagy útifű vagy széles levelű útifű Plantatge gros, cua de rata, grana de canari o plantatge ample Llantén mayor Broadleaf plantain, white man’s foot, or greater plantain

P L A N T A G O major


PLAN TÆ

79


PLAN TÆ

80 CAT

El plantatge gros alleuja els dolors de les picades. És una de les plantes que es considera medicinals des de l’antiguitat. Es va introduir a Amèrica a partir de la colonització i els indígenes li van dir la petjada de l’home blanc. ESP El llantén mayor alivia los dolores de las picaduras. Es una de las plantas que se considera medicinales desde la antigüedad. Se introdujo en América a partir de la colonización y los indígenas lo llamaron la pisada del hombre blanco.


PLAN TÆ

81


82

PLAN TÆ

Troscot Porcsin keserűfű vagy porcsin csikszár Passacamins, centinòdia o herba de cent nusos Centinodia Common knotgrass, prostrate knotweed, birdweed, pigweed or lowgrass

P O L Y G O N U M aviculare ZZZ Coada șoricelului Közönséges cickafark Milfulles o camamilla vera Milenrama Yarrow or common yarrow

A C H I L L E A milefolium


PLAN TÆ

83


84

PLAN TÆ


PLAN TÆ ROM MAG CAT

85

«Philippe Descola señala que entre los Achuar, una población de la zona alta de la Amazonia, “la condición necesaria para un cultivo eficaz depende del comercio directo, armonioso y constante con Nunkui, el espíritu protector de los hurtos” (Descola, 1994: 192). Esto es lo que hace toda mujer cuando le canta canciones secretas “desde el corazón” y ensalmos mágicos a las plantas y hierbas de su jardín, incentivándolas así a crecer (ibídem, 198). La relación entre una mujer y el espíritu que protege su huerto es tan íntima que cuando ella muere “su huerto sigue su ejemplo, dado que, a excepción de su hija soltera, ninguna otra mujer se animaría a sostener una relación de ese tipo cuando ella misma no la hubiera iniciado. En cuanto a los hombres, son por tanto completamente incapaces de reemplazar a sus esposas si esta necesidad apareciera [...] Cuando un hombre ya no tiene una mujer (madre, esposa, hermana o hija) que cultive su huerto y prepare su comida, ya no le queda otra alternativa que suicidarse”. (Descola, 1994: 175)»

«Philippe Descola assenyala que entre els Achuar, una població de la zona alta de l’Amazònia, “la condició necessària per a un cultiu eficaç depèn del comerç directe, harmoniós i constant amb Nunkui, l’esperit protector dels furts” (Descola, 1994: 192). Això és el que fa tota dona quan li canta cançons secretes “des del cor” i encanteris màgics a les plantes i herbes del seu jardí, incentivant així a créixer (ibídem, 198). La relació entre una dona i l’esperit que protegeix el seu hort és tan íntima que quan ella mor “el seu hort segueix el seu exemple, atès que, a excepció de la seva filla soltera, cap altra dona s’animaria a sostenir una relació d’aquest tipus quan ella mateixa no l’hagués iniciat. Quant als homes, són per tant completament Calibán y la Bruja incapaços de reemplaçar a les seves esposes si aquesta Silvia Federici necessitat aparegués [...] Quan un home ja no té una Seguimos agachados y encontramos la centinodia dona (mare, esposa, germana o filla) que cultivi el seu hort i prepari el seu menjar, ja no li queda una altra (troscot, en rumano), que no deja crecer nada bajo sus hojas y la milenrama (coada șoricelului en rumano) alternativa que suïcidar-se”. (Descola, 1994: 175) » que es buena para los dolores de la menstruación. Calibà i la Bruixa En la plaza Mihai Viteazu algunas mujeres mayoSilvia Federici res, de pie o sentaditas en los escalones, venden plantas Seguim ajupits i trobem la passacamins (troscot, en de sus jardines, las recogen en las afueras de la ciudad y romanès), que no deixa créixer res sota les seves fulles i las venden en el centro, una micro-economía informal la milfulles (coada şoricelului en romanès) que és bona que también se sitúa en los márgenes. pels dolors de la menstruació. A la plaça Mihai ViCon la ayuda de Ruthie les preguntamos por las teazu algunes dones grans, de peu o assegudetes en els plantas que venden, por las malas hierbas, por cómo graons, venen plantes dels seus jardins, les recullen als afores de la ciutat i les venen al centre, una micro-eco- adquirieron sus saberes. La mayoría niega la transminomia informal que també es situa en els marges. Amb sión oral: «Aprendí de un libro». Nos hablan de un libro de l’ajuda de Ruthie els preguntem per les plantes que plantas escrito por María Teresa. Una de las abuelas se venen, per les males herbes, per com van adquirir els compromete a acercárnoslo otro día. Algunas de ellas seus sabers. La majoria nega la transmissió oral: «Vaig sí que se refieren al conocimiento que les transmitieron aprendre d’un llibre». Ens parlen d’un llibre de plantes es- sus madres y abuelas. crit per Maria Teresa. Una de les àvies es compromet a portar-nos-el un altre dia. Algunes d’elles sí que es refereixen al coneixement que els van transmetre les seves mares i àvies. ESP


86

PLAN TÆ


PLAN TÆ

87


88

PLAN TÆ


PLAN TÆ

89


90

PLAN TÆ

Soc negru Fekete bodza vagy festőbodza Saüc o soguer Saúco negro, saúco común o saúco Elder, elderberry, black elder, European elder, European elderberry and European black elderberry

S A M B U C U S nigra


PLAN TÆ

91


PLAN TÆ

92 CAT

Ens acostem a l’ombra d’un saüc. La seva fusta és bona per construir instruments. A Romania és popular la Socata, beguda que es produeix amb la seva flor. Per a la seva elaboració necessites: 1,5 kg de sucre blanc, 200 g de flors de saüc i 3 llimones. S’escalfa en un cassó l’aigua i el sucre. Es porta a ebullició i es deixa que la barreja es vagi espessint durant 5 minuts, fins que es converteixi en almívar. Mentrestant, renta les flors en aigua, escorre bé i retira les tiges. D’altra banda, renta les llimones i trosseja-les. Afegeix les flors i les llimones a l’almívar i mantingues la preparació al foc fins que estigui a punt de bullir. En aquest moment, retira del foc. Has de deixar macerar el xarop durant 2 o 3 dies. Passat aquest temps, filtra la infusió amb l’ajuda d’un colador. Després, envasa-ho i, quan ho vagis a consumir, dilueix 1 part de xarop per 5 d’aigua molt freda. Finalment, servir amb gel i una rodanxa de llimona o llima. ESP Nos arrimamos a la sombra de un saúco. Su madera es buena para construir instrumentos. En Rumanía es popular la socata, bebida que se produce con su flor. Para su elaboración necesitas: 1,5 Kg de azúcar blanco, 200 g de flores de saúco y 3 limones. Se calienta en un cazo el agua y el azúcar. Se lleva a ebullición y se deja que la mezcla se vaya espesando durante 5 minutos, hasta que se convierta en almíbar. Mientras, lava las flores en agua, escúrrelas bien y retira los tallos. Por otro lado, lava los limones y trocéalos. Añade las flores y los limones al almíbar y mantén la preparación al fuego hasta que esté a punto de hervir. En ese momento, retíralo del fuego. Debes dejar macerar el sirope durante 2 ó 3 días. Pasado este tiempo, filtra la infusión con la ayuda de un colador. Después, envásalo y, cuando lo vayas a consumir, diluye 1 parte de sirope por 5 de agua muy fría. Por último, servir con hielo y una rodaja de limón o lima.


PLAN TÆ

93


94

PLAN TÆ

Burete de rouă Mezei szegfűgomba Camasec, carrereta, corriola, cremallola, carmanyola, clavellola, moixerdina, moixeriga, moixina o fals moixernó Seta de carrerilla, seta de corro, senderina, pucherete, gusarón, rojilla, senderina o seta del Cardillo Scotch bonnet, the fairy ring mushroom or fairy ring champignon

M A R A S M I U S oreades


PLAN TÆ

95


PLAN TÆ

96

CAT Intentem arribar al riu. Hem de fixar-nos molt bé per veure, a la vora del camí, gairebé amagats, uns camasecs.

ESP Intentamos llegar al río. Tenemos que fijarnos muy bien para ver, a la vera del camino, casi escondidas, unas setas de carrerilla.


PLAN TÆ

97


«Despre

relația cu societat e a :

-Ridicarea

lipsei de pro-

d u c t i v i tat e l a r a n g p o l i tic.

-Aprecierea

creșterii și

dezvoltării biologice în opoziție cu creșterea și d e z vo lta r e a e c o n o m i c ă .

- T r ata r e a

Lorem ipsum dolor sit amet, admodum assentior pri ad. Eum dictros vis in. Ad adhuc augue nam, autem debi. Ei tibique blandit nec, no graeci suavitat e i n c o r ru p t e e a m . V e l exerci libris meliore ex, eu sed veniam mandamus.

locurilor afec-

tat e d e c o n v i n g e r i c a t e -

ritorii indispensabile pentru pierderea spiritului.»

G i ll e s C l e m e n t Z Z Z

la rel socie

— E l e va r

la im

tat a l r a n g

— Valorar

e

ment i el dese biològics per

Te Pri ti,

fa l l i l u d u s e r i p u i t v i s .

creixement i a

ferri ipsum signiferum-

— T r ac ta r

ex alii numquam erudi-

que ea sea, cum alia hinc detracto te.

c u s ata

Ea per acsplendide. Aperiam

p l ac e r at m a i e s tat i s e u m

te, nostrum dignissim est

Manifestul celui de-al Treilea Peisaj

«Sobre

an, mel ut sensibus scrip-

s e r i t . e fa l l i l u d u s e r i p u i t vis.

Pri ex alii numquam e ru d i t i , f e r r i i p s u m e fa l l i ludus eripuit vis. Pri ex alii numquam eruditi, ferri ipsum

Z Z Z

pa m e n t e c o

els

tat s p e r l e s c

a territoris in d’extraviamen

rit.

Manifest de P a i s at G i ll e s C Z Z


elació amb la i e tat improductivi-

ng polític.

r el creixes e n vo l u pa m e n t

er oposició al

i al desenvolu-

econòmics.

els llocs afeccreences com indispensables

ent de l’espe-

it.»

del

Tercer

s atg e

Clement Z Z

«Sobre

la relación con la sociedad

— E l e va r

la improductivi-

dad al rango político.

— Valorar

el crecimiento

y el desarrollo biológi-

cos por oposición al crecimiento y al desarrollo económicos.

— T r ata r

los lugares

«About

t h e r e l at i o n s h i p

-Raise

the lack of pro-

with the society:

ductivity to the political rank.

-Value

the biological

growth and development as opposed to growth and economic development.

- T r e at

the places affec-

a f e c ta d o s p o r l a s c r e e n -

ted by the beliefs as es-

dispensables de extravío

losing the spirit.»

cias como territorios in-

sential territories for

del espíritu.»

Manifiesto del Tercer Paisaje.

Manifesto of the Third Landscape G i ll e s C l e m e n t

Gilles Clement Z Z Z

Z Z Z


100

PLAN TÆ

Păstârnac Pasztinák Xirivia o bufanaga Chirivía Parsnip

P A S T I N A C A sativa


PLAN TÆ

101


PLAN TÆ

102 CAT

En el camí cap al riu, que ens és difícil trobar, creixen unes plantes amb flors grogues. Són xirivies (păstârnac, en romanès). Amb la seva arrel es fan sopes. «La xirivia jo no l’he fet res més que amb brou, no sé si hi haurà algú que les faci puré o alguna cosa així, crec que tenen un fil al mig i feta puré seria desagradable de menjar si no es passa pel xinès. Bé fill, espero que m’entenguis, fins ara » Transcripció d’àudio de WhatsApp de Manoli Perera ESP En el camino hacia el río, que nos es difícil encontrar, crecen unas plantas con flores amarillas. Son chirivías (păstârnac, en rumano). Con su raíz se hacen sopas. «La chirivía yo no la he hecho nada más que con caldo, no se si habrá alguien que las haga puré o algo así, creo que tienen una hebra en el medio y hecha puré seria desagradable de comer si no se pasa por el chino. Bueno hijo, espero que me entiendas, hasta luego» Transcripción de audio de Whatsapp de Manoli Perera


PLAN TÆ

103


104

PLAN TÆ

Salvie Orvosi zsálya Sàlvia comuna Salvia Sage

S A L V I A officinalis


PLAN TÆ

105


PLAN TÆ

106 CAT

Mirem cap a on mirem hi ha plantes que no coneixem, que només amb l’ajuda de Tudor aconseguim nomenar. Ens aturem davant la sàlvia. «De totes les begudes no trobem cap que superi a la sàlvia, ja que és útil al cuiner, al metge, als cellers, als rics i als pobres. Beure vi de sàlvia o l’herba cuinada en el vi és beneficiosa per a tot el cos, ja que la sàlvia elimina el verí, calma la tos, alleuja els problemes del pàncrees, escalfa el fetge i la matriu, és diürètica i resol els problemes femenins . [...] Neteja i cura les nafres i les mossegades dels animals verinosos, calma les hemorràgies, neteja les úlceres purulentes i sana les crostes.» Hieronymus Bock, (1498-1554) ESP Miremos hacia donde miremos hay plantas que no conocemos, que solo con la ayuda de Tudor logramos nombrar. Nos paramos frente a la salvia. «De todas las bebidas no encontramos ninguna que supere a la salvia, ya que es útil al cocinero, al médico, a las bodegas, a los ricos y a los pobres. Beber vino de salvia o la hierba cocinada en el vino es beneficiosa para todo el cuerpo, ya que la salvia elimina el veneno, calma la tos, alivia los problemas del páncreas, calienta el hígado y la matriz, es diurética y resuelve los problemas femeninos. […] limpia y cura las llagas y las mordeduras de los animales venenosos, calma las hemorragias, limpia las úlceras purulentas y sana las costras.» Hieronymus Bock, (1498-1554)


PLAN TÆ

107


108

PLAN TÆ

Usturoiul sălbatic Bajuszos hagyma All de vinya Ajo salvaje Wild garlic, crow garlic or stag’s garlic

A L L I U M vineale ZZZ Alun Európai mogyoró vagy közönséges mogyoró Avellaner Avellano Common hazel

C O R Y L U S avellana


PLAN TÆ

109


110

PLAN TÆ


PLAN TÆ CAT Un all silvestre i un avellaner, Tudor recull algunes de les fulles de l’avellaner. Ens explica que són bones pels cabells i que normalment no són tan grans com les que acabem de trobar. ESP Un ajo silvestre y un avellano, Tudor recoge algunas de las hojas del avellano. Nos explica que son buenas para el pelo y que normalmente no son tan grandes como las que acabamos de encontrar.

111


112

PLAN TÆ


PLAN TÆ

113


114

PLAN TÆ

Cerențel Bennet Herba de Sant Benet, herba botera, meligó montès o flor de Sant Benet Hierba de San Benito Wood avens, herb Bennet, colewort or St. Benedict’s herb

G E U M urbanum ZZZ Rostopască Vérehulló fecskefű vagy fecskefű Celidònia, herba d’orenetes o herba berruguera Celidonia mayor o hierba golondrinera Greater celandine or tetterwort

C H E L I D O N I U M majus


PLAN TÆ

115


116

PLAN TÆ


PLAN TÆ CAT L’herba de Sant Benet i la celidonia (cerenţel i rostopască respectivament en romanès). La primera pot servir per la inflamació de les genives; la segona cura les berrugues amb la seva sàlvia que és d’un intens color taronja. ESP La hierba de San Benito y la celidonia (cerențel y rostopască respectivamente en rumano). La primera puede servir para la inflamación de las encías; la segunda cura las verrugas con su salvia que es de color naranja intenso.

117


118

PLAN TÆ


PLAN TÆ

119


120

PLAN TÆ

Iederă Borostyán Heura Hiedra Ivy

HEDERA


PLAN TÆ

121


PLAN TÆ

122 CAT

Seguim perduts, tant com hom podria perdre’s en un parc, entre les heures que cobreixen els arbres hi ha un petit campament amb algunes fustes i teles velles que, com una de tenda, fan d’aixopluc. ESP Seguimos perdidos, tanto como uno podría perderse en un parque, entre las hiedras que cubren los árboles hay un pequeño campamento con algunas maderas y telas viejas que a modo de tienda se convierten en cobijo.


PLAN TÆ

123


124

PLAN TÆ

Talpa gâștii Szúrós gyöngyajak Cardíaca, mà de Santa Maria o herba del mal de cor Agripalma, cardiaca, corazón duro o mano de Santa María Motherwort, throw-wort, lion’s ear or lion’s tail

LEONURUS cardiaca


PLAN TÆ

125


PLAN TÆ

126 CAT

Abans d’arribar al riu ensopeguem amb la cardíaca (talpa gâştii, en romanès). Tudor ens explica que s’utilitza per alimentar les oques. ESP Antes de llegar al río tropezamos con la cardiaca (talpa gâștii, en rumano). Tudor nos explica que se utiliza para alimentar a las ocas.


PLAN TÆ

127


128

PLAN TÆ

Scaiete Mezei aszat Calcida o calciga Cardo cundidor Creeping thistle

C A R D U U S arvensis ZZZ Măciuca ciobanului Kék szamárkenyér Cardet de sang o panical blau Cardo yesquero o cardo abadejo Southern globethistle

E C H I N O P S ritro


PLAN TÆ

129


130

PLAN TÆ


PLAN TÆ

131


PLAN TÆ

132 CAT

Hi ha escombraries en alguns racons del parc, algunes espècies de cards, algunes persones que voltegen solitàries, alguns nens que juguen i inventen aventures. ESP Hay basura en algunos rincones de parque, algunas especies de cardos, algunas personas que deambulan solitarias, algunos niños que juegan e inventan aventuras.


PLAN TÆ

133


134

N OTATI O


N OTATI O

135


136

N OTATI O


N OTATI O

137


138

N OTATI O


N OTATI O

139


Sincera noastră recunoștință tuturor persoanelor care au colaborat la elaborarea acestei cărți. ZZZ El nostre més sincer agraïment a totes les persones que han col·laborat en l’elaboracio d’aquest llibre. ZZZ Nuestro más sincero agradecimiento a todas las personas que han colaborado en la elaboración de este libro ZZZ Our most sincere gratitude to all those who have collaborated in developing this book..



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.