Els socis de La Redemptora, el 1908. Font: AHS.
La tendència col·lectivista es pot constatar en la proporció entre capital individual i capital col·lectiu, ja el 1908. No trobem el capítol de retorn de capital als socis, atès que tot es destinava al capital col·lectiu.
Malgrat la reestructuració, la societat no estava del tot estabilitzada i el 1902 es reduí fins a la seixantena d’associats. A més, no pogueren pagar l’arrendament d’una de les bòbiles, i el seu propietari «que tenia com a lema: tot lo que no són diners és mentida»40 els l’embargà.
Font: Revista Cooperativa Catalana, 15 de juliol de 1908, núm. 71. FRG.
Després d’aquells anys accidentats, la cooperativa a poc a poc es pogué consolidar i amb cinc anys d’activitat començà a créixer. Aviat necessitaren ampliar la seva base de producció, i decidiren arrendar una segona bòbila, situada a 300 metres de la que tenien a Collblanc. La distància permetia la comunicació entre les dues bòbiles per al transport de materials, però la coordinació entre les instal·lacions no resultà fàcil.41 Aquell problema es solucionà fabricant un funicular que passava a través d’un
240