MEMÒRIA COOPERATIVA DE SANTS: DEL COOPERATIVISME CATALÀ A LA REALITAT SANTSENCA
o altra en la premsa cooperativa de l’època; o també les necessàries transcripcions de documents i actes d’assemblees i reunions.
Les entitats representades englobaven 6.943 famílies, amb un consum aproximat de 2.755.479 pessetes. S’hi formularen quatre ponències: «Reformes legislatives», «Organització i propaganda», «Relacions Comercials» i «Cooperació Agrícola».26 Entre els temes a tractar destacava la discussió sobre si les cooperatives havien de pagar els impostos de societat mercantil i sobre els consums; o sobre la necessitat de transparència total en la gestió econòmica i la publicació dels balanços anuals. En el congrés es prengueren decisions d’importància per l’estructuració del moviment, com la formació de 47 juntes comarcals o la creació de la Cambra Regional de les Cooperatives Catalano-Balears.27 En la configuració de la Cambra, òrgan econòmic conjunt de les cooperatives, ja hi eren representades les tres de de Sants i la Societat de Rajolers que després esdevindria La Redemptora.
Per últim, potser en l’exemple més il.lustratiu d’aquest esforç col.lectiu, a mesura que la cooperativa anava creixent i s’imposava un canvi de local, calia destinar moltes hores de previsió i de feina en reformar, millorar, rehabilitar i en molts casos, edificar la nova seu de la cooperativa. Sovint, al no disposar de prou capital per invertir en la contractació d’un equip de treball professional, s’imposava el treball voluntari a les nits després de treballar, o bé els diumenges i festius, únics dies disponibles per les famílies treballadores. Hem al.ludit abans al canvi de local de La Formiga Obrera al carrer del Nord i com van haver d’invertir el capital sobrant de final d’exercici per a garantir l’operació. Però com ho van portar a terme?
La primera junta comarcal del pla de Barcelona on participaren les cooperatives santsenques fou el 29 d’octubre de 1899 al Poblenou, al local de La Flor de Maig. Les seves reunions es realitzaven mensualment, rotant per les diferents barriades, i amb una reunió setmanal del comitè de delegats. La segona trobada es realitzà al local de La Lleialtat gracienca i la tercera es féu a Sants, el 14 de gener de 1900, a la seu de La Nova Obrera, al llavors carrer Duque de Tetuán número 22.28
«Entre los socios había tres albañiles y algunos oficiales carpinteros, ¿no podrían unos y otros acometer la empresa, auxiliados por los demás socios, en calidad de peones? Verdad es que, por ese procedimiento, la labor sería larga, sobre todo, si se tiene en cuenta que debía realizarse en horas robadas al sueño y al descanso de los días festivos; pero, como la fuerza de voluntad obra milagros, La Hormiga se propuso realizar uno, y lo consiguió».24
Ja en aquells temps, el moviment cooperatiu es mostrava extremadament escrupolós tant amb la preparació i convocatòria de les reunions, com amb la celebració i posterior publicació dels acords presos. La revista del moviment era l’encarregada de publicar els acords, els balanços de capital que donava i rebia cada entitat, les subscripcions a la publicació o els moviments econòmics de la Cambra. La minuciositat revelava un nivell d’organització enorme, amb una transparència total en la gestió de cada institució i els seus organismes de coordinació.
La primera intercooperació formal L’any 1899, i com a decisió de la primera assemblea a Badalona, es celebrà el «Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear», que durà tres dies, el 23, 24 i 25 de juny al palau de Belles Arts de Montjuïc. Hi assistiren un centenar de delegats de 48 cooperatives, de les 110 que existien a Catalunya.25
113