Països Catalans
Les diferències d'enfocament marquen la celebració del 8 de març d'aquest any La denúncia de la violència de gènere, el reconeixement a les lluites feministes des dels anys 70 i la manera com afecta la precarietat a les dones marquen el 8 de març. Aure Silvestre, València Si la diada del 8 de març de l'any passat va estar profundament marcada per l'agressió bèl·lica contra l'Iraq, aquest any, les mobilitzacions arreu dels Països Catalans destaquen per la diferència d'enfocaments per part dels col·lectius de dones, sindicats i les diferents organitzacions d'esquerra catalanes; encara que a totes amb el teló de fons del continu degoteig de notícies relacionades amb la violència de gènere i les vint-i-vuit dones assassinades l'any passat a tot el país. Tradicionalment, els pes de les mobilitzacions recau en les diferents comissions de dones que van treballant aquesta data tan assenyalada al llarg de tot l'any. A Barcelona, la Comissió de Dones 8 de març convoca sota el lema "Guerra, violència, precarietat... les dones diem prou!". Al seu manifest, critiquen les polítiques imperialistes dels Estats Units i dels seus
L'Estat espanyol porta més de 25 anys dient-nos que vivim en una democràcia on la nostra veu és escoltada i tothom té els mateixos drets. Sembla que de tant escoltar-ho la gran majoria s'ho ha cregut. Els mitjans de propaganda del poder han aconseguit fer creïble la imatge "d'Estat protector" i així les institucions són mostrades com aparells de l'Estat per acabar amb els mals socials. Les democràcies neoliberals es caracteritzen per fer seues les reivindicacions i lluites del carrer per així institucionalitzar-les i, per tant, buidar-les de tot contingut polític revolucionari (assemblees de veïns, col·lectius de dones, d'homosexuals, d'estudiants... que són monopolitzades per partits polítics). Açò s'ha fet de manera molt concreta en la lluita feminista. Les cases d'acollida, l'Institut de la dona, les campanyes institucionals contra la violència de gènere... No és més que propaganda del sistema per fer-nos creure que realment hi ha voluntat per acabar amb les desigualtats de gènere. Amb tot això han aconseguit desradicalitzar el moviment feminista que començava a fiançar-se als anys 70-80 als Països Catalans. En realitat el seu vertader triomf consisteix en haver fet possible que l'únic discurs a favor de les dones que s'escolta al carrer es l'institucional. Nosaltres sabem però, que eixes injustícies socials (violència de gènere, discriminació laboral, doble explotació...) no són producte de cap fatalitat, sinó conseqüències d'un sistema desigual ( patriarcal i capitalista) que pretén perpetuar-se. En el cas de l'opressió específica que
Manifestació feminista a Barcelona
deixebles, en especial el govern espanyol; unes polítiques que situen les dones a l'epicentre d'aquestes agressions i fan d'elles les primeres víctimes. Per altra banda, hi assenyalen les diferents violències quotidianes patides per aquest col·lectiu social, unes violències que els darrers temps han estat
encoratjades directament des dels representants de l'església catòlica. Per últim, el manifest demana a les administracions la realització de polítiques de gènere efectives i que no es queden en simples declaracions d'intencions. A València, la convocatòria de manifestació la fan gairebé una
trentena de col·lectius feministes i grups de dones. Aquest any, aquesta comissió, que ha convocat amb l'enunciat "Juntes lluitem, canviem, gaudim", ha volgut fer un repàs a les diverses lluites feministes desenvolupades des dels anys 70, dècada en la qual es produí l'eclosió social del moviment per la
La lluita feminista és lluita anticapitalista *Núria R.
patim les dones, és tant evident que només cal obrir un diari i llegir la pagina de successos: " La cunyada de la dona assassinada a Aldaia denuncia al seu cunyat de maltractaments" (29/05/03) "Li lleven 7 anys de presó per intentar matar a la seua núvia a l'admetre que va patir un atac de gelosia" (29/05/03) "Jutjat per apunyalar a la seua companya sentimental” (29/05/03) "Arruixen amb àcid a dues prostitutes africanes" (29/05/03) (Són titulars, del diari Levante tra-
duïts al català, només d'un únic dia). Malgrat l'evidència del conflicte, aquest no és vist com un greu problema social ni per l'Estat, ni per les seues institucions i tampoc per a la gent del carrer. L'independentisme i la resta de moviments revolucionaris no han sabut crear un discurs alternatiu (a l'oficial) que tinga veu al carrer. Malauradament no podem parlar d'un moviment feminista radical (que va a l'arrel del problema), perquè als Països Catalans no existeix. No vull menysprear el treball dels
col·lectius de dones ni de les organitzacions independentistes mixtes, però si és cert que no hi ha un discurs unitari i treballat, que mostre com el sistema patriarcal repercuteix en el dia a dia de les dones treballadores. La seua mancança no fa més que mostrar la seua necessitat. Cal crear un discurs feminista propi des de l'independentisme revolucionari, perquè si no ho fem acabarem acceptant plantejaments que venen del feminisme burgués i que responen als seus interessos i no als nostres. La primera cosa que hauríem de dei-
2 de març de 2004
igualtat de gènere. Des de l'Esquerra Independentista, aquesta diada s'ha enfocat també des de diferents punts de vista. Pel que fa a l'organització de joves Maulets, ho fan amb la proposta "Prou humiliacions i discriminacions a les dones, crida contra el silenci. Violència de gènere, terrorisme d'estat." Aquesta organització ha enfocat la campanya des d'un punt de vista molt concret i assenyalant la necessitat de dotar-se d'un discurs propi i polititzat respecte a aquesta problemàtica, que diferisca de l'institucional, i que situe la dona treballadora com al subjecte del feminisme revolucionari. Pel que fa a Endavant, l'altra organització que des de fa una anys participa a les mobilitzacions de Barcelona i València, ha enquadrat aquesta mobilització a dins la campanya que està desenvolupant des de principis d'anys contra la precarietat. Amb el lema "Dona: tu també vius en precari, organitza't i lluita" ressaltant les conseqüències més perjudicials que suposen per a les dones la seua inclusió a dins el sistema capitalista i patriarcal des del punt de vista familiar, econòmic, sociolaboral i dels drets humans més elementals, i que fan d'ella el primer subjecte d'opressió sexe-econòmica.
xar clara és el nostre subjecte de lluita, que en aquest cas és la dona treballadora. Les institucions parlen d'una desigualtat de gènere que repercuteix per igual a totes les dones però les coses no afecten de la mateixa manera a les riques que les pobres. De fet mes del 60% de les denúncies per violència de gènere provenen de dones amb pocs recursos econòmics, mestresses i amb baixa formació acadèmica. Tampoc la discriminació salarial afecta de la mateixa manera la dona treballadora que la burgesa, ja que els treballs pitjors pagats el fem les dones de classe popular. Cal donar contingut de classe a la lluita feminista i fer evident a les dones del carrer que des de postures capitalistes no es pot combatre l'opressió que patim. El capitalisme es beneficia del sistema patriarcal, ja que li afavoreix tenir ciutadanes de segona classe que treballen a la llar de manera gratuïta i que, com assalariades, cobren menys diners que els homes pel mateix treball. Als Països Catalans l'opressió de gènere manté a milers de dones en la rutina de les tortures i les amenaces, i alhora provoca desenes d'assassinats. Tot plegat hauria de fer palesa la necessitat de treballar-se el tema de manera constant en els col·lectius i organitzacions revolucionaries. I som les dones ja concienciades les que hem de prendre la iniciativa, perque som nosaltres les protagonistes en tant que patim el pes de les cadenes. Que anem a segar aquestes cadenes no tinc cap dubte, però tampoc de la necessitat d'estar organitzades per a poder fer-ho. * Núria R. Llicenciada en filosofia i militant de l'assemblea de Maulets de l'Horta.