aconseguirem que torni a ser controlada per la gent. Viure així ens permetria alliberar-nos del poder de les empreses transnacionals i dels poders econòmics mundials. Aquesta transició cap allò local s’ha de portar a la pràctica acompanyada d’una reducció radical del consum que pugui causar, per tant, una reducció de la producció i dels transports. Allò que es consideri necessari s’ha d’anar produint cada vegada més sobre principis ecològics i tancant els cicles dels materials. La reducció del consum necessita un canvi cultural important en el qual gradualment les persones deixem de basar el nostre benestar en les propietats i el consum de béns materials i valorem molt més els béns relacionals com són per exemple les relacions humanes. I una de les claus per aplicar aquests canvis econòmics, polítics i culturals és refer la comunitat com a element bàsic que permeti engegar noves formes de convivència, en les quals aprenguem a cooperar entre veïns i veïnes per ajudar-nos els uns als altres en les nostres necessitats, tot evolucionant així cap a una autonomia comunitària de l’estat i del mercat. Aquesta manera de transformar ja es comença a organitzar des d’allò local a partir d’experiències concretes que resolen, per la via directa, les necessitats bàsiques de cada persona i de la comunitat en temes bàsics com l’habitatge, l’alimentació, l’educació, el treball, la salut i l’oci, entre altres. En tenim exemples, d’això, com són els centres socials autogestionats, les cooperatives de consum ecològic, les escoles lliures, les xarxes d’intercanvi i els horts comunitaris. Per convertir les experiències concretes realment en una alternativa sistèmica hem d’anar molt més enllà i combinar-les. Es tracta de connectar espais i d’estendre
12
cada vegada més la xarxa. Per això és important que a cada territori es generi un gran banc de recursos de tota mena per al decreixement: materials per compartir, habitatges buits o amb espai, terres per conrear, coneixements per a l’autogestió quotidiana, i d’altres. Per tirar endavant noves maneres de viure calen recursos materials i també molta dedicació. Atès que la manca de diners se sol convertir en un problema limitador per a la consolidació d’alternatives, cal superar aquesta escassetat i crear un sistema d’accés a les necessitats que en si mateixes siguin part de l’alternativa de societat. Un exemple d’això seria l’”Espai Públic Autònom”, que la “Xarxa pel Decreixement” intenta endegar a Catalunya. Aquest consistiria en una xarxa de persones i recursos on es garantirien, a partir de relacions comunitàries, les necessitats bàsiques de les persones que hi participessin, amb l’objectiu que aquestes deixessin de dedicar-se a treballar en l’economia capitalista i es poguessin dedicar a projectes que puguin ser un contrapoder real als poders fàctics, tot posant en pràctica un embrió del que pot ser una nova forma d’organització de la societat.