El darwinisme social
Darwin publica la seva obra clau, L'origen de les espècies, l'any 1859. Només 11 anys abans, Karl Marx i Friedrich Engels havien publicat el seu Manifest del partit comunista i el socialisme començava a agafar força com a proposta política i social. En el nou pensament marxista, l'home i les condicions socials es situen com a motor del canvi històric i la proposta revolucionaria del socialisme preocuparà a la nova classe dominant en l'Europa industrial, la burgesia. Els burgesos no poden assimilar una possible superació del model capitalista que els ha posat en situació dominant social i econòmicament, i tampoc entendran passivament una proposta com el marxisme, que es basa en la col·lectivització dels recursos i la propietat. El capitalisme burgès és estrictament individualista i neix de l'afirmació de la llibertat individual. El liberalisme també és essencialment individualista i la societat i el grup sempre han d'estar als serveis dels interessos individuals. Però les tesis marxistes són molt potents i intel·lectualment farà falta una replica que justifiqui el model individualista liberal. Alguns pretendran veure aquesta possibilitat en les tesis de Darwin. La idea d'una naturalesa en la que s'estableix una competència individual pels recursos limitats i en la que només els més forts i millor adaptats sobreviuen és temptadora i sembla encaixar molt bé en els paràmetres socials del capitalisme: individualisme, competència, lluita, supervivència del més apte... Tots els ingredients que l'evolucionisme darwinista apuntava en clau biològica, semblen poder-se aplicar a la societat i a la seva organització política i econòmica. És el naixement del darwinisme social. El darwinisme social és una teoria sociològica que podem resumir amb els següents postulats: a). Com que l'home forma part de la natura, les lleis de la natura s'han de poder aplicar directa o indirectament a les societats humanes. b). Les lleis de la natura són la selecció natural i la supervivència del més apte, la competència i
lluita per la vida i es lleis de l'herència.
c). Aquestes lleis han d'explicar i aplicar-se sobre polític i l'economia i
pel benestar i
les societats, la història, la
progrés de la humanitat s'ha de vetllar pel seu
109