E D I TO R I A L
DES DEL C AU IInformatiu de l’Alt i Baix Penedès Germanor, 3 - Tel. 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS E-correu: noticiari@lafura.cat agenda@lafura.cat exposicions@lafura.cat bustia@lafura.cat lafura@lafura.cat llavordelletres@lafura.cat pistes@lafura.cat Exemplar gratuït Edita: Penedès Edicions S.L. - NIF B58101536 Editor Delegat: Alfons Udina Consell Editorial: Marga Carceller, Francesc Murgadas, Joan Rovira, Arnau Udina, Núria Udina, Alfons Udina i Jordi Valls. Consell de Redacció: Marga Carceller, Roser Ferrer, Meritxell Pérez, Jaume Plans i Alfons Udina. Seccions: Francesc Murgadas (Dossier), Roser Ferrer (Agenda); Jaume Plans i Meritxell Pérez (Noticiari i Esports);Ramon Campos i Júlia Carrillo (Cinema, Televisió, Exposicions, Urgències). Col·laboradors: Ramon Arnabat, Josep Gol, Jordi Cuyàs i Antoni Ribas. Serveis: Salvador Cantí, Santiago Mata, José Suárez i Jaume Vàrias (Distribució). Administració: Diego Bautista i Miguel Ángel González-Nuevo (Gestió comercial); Lídia Recasens (Comptabilitat). Publicitat: NEXOS INICIATIVES I SERVEIS, S.A. Carrer Germanor, 3 - Apartat de Correus 244 Telèfon 93 890 24 55 - Fax 93 817 16 25 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS E-correu: publicitat@agencianexos.com Fotocomposició i muntatge: PEDICSA (Penedès Edicions, S.L.) Telèfon 93 890 24 55 Imprès a: Indugraf Offset, S.A. - Telèfon 977 29 64 77 Dipòsit legal: B-16.850-82
Mitjana de difusió controlada per
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA
25.374 exemplars setmanals
segons acta de control del 29/01/2011 per al període gener-desembre 2010.
91.000 lectors
setmanals, segons el BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I LA CULTURA onada 2011 (juliol 2010 - juny 2011) 3ª 81.000 lectors setmanals, segons el als 203 forns de pa dels 41 Distribució gratuïta BARÒMETRE COMUNICACIÓ municipis de DE l'AltLA i el Baix Penedès: Albinyana, l'Arboç, (any 2008)Banyeres del Penedès, Bellvei, I LA CULTURA Avinyonet del Penedès, setmanari català més llegit dels El Bisbal la del en Penedès, Bonastre, les Cabanyes, Calafell, Països Catalans Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Cunit, Fontrubí, Gelida, la Granada, la Joncosa del Montmell, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Santa Oliva, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Jaume dels Domenys, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès. A Canyelles, Sant Pere de Ribes i Vilanova i la Geltrú, de la comarca del Garraf. I a Cabrera d’Anoia i la Llacuna, de la comarca de l’Anoia.
Avorriment
C
ampanya, el que podríem i hauríem de considerar campanya electoral, no n’hi ha hagut massa. Els partits, controlant com controlen els espais informatius i de propaganda electoral a través de la Junta Electoral, deixen poc espai a l’espontaneïtat dels periodistes. A més, sortides de guió obligades com la de la ministra Chacón a l’Afganistan, ha posat en evidència la poca cintura dels partits a l’hora d’encarar les campanyes electorals i engrescar als electors. Amb una banqueta de suplents que fa pena i uns esquemes més que gastats que la gent ja coneix i que fan que prefereixi un Espanya – Costa Rica a un míting al poliesportiu de la seva capital on només hi van els incondicionals o els que necessiten fer-se veure pel líder. Perquè la majoria de la gent ja té clar que li diran. Que els altres són absolutament dolents, que ells són absolutament genials i que els comparses que aspiren a ser decisius són una colla d’aprofitats als que no cal ni tant sols escoltar.
A
més, aquesta campanya electoral ha tingut un altre element en contra. La baixada anticipada d’estendards i senyeres dels socialistes que, després d’aconseguir engalipar Rubalcaba i fer-lo sortir a la palestra per complir el tràmit, s’han afanyat a amagar-se a casa tot esperant que el temporal que els ve a sobre amaini. I clar, el pobre Rubalcaba, davant la desaparició dels Bono, Fernández de la Vega, Almunia, Zapatero, Borrell, Blanco, Chaves i fins i tot l’eterna becaria Leire Pajín, ha hagut de cridar a Felipe González per poder presentar davant els seus un teloner d’un mínim ganxo. Encara que darrerament estigui en nòmina de les multinacionals energètiques com correspon a un estadista amb autoestima. Per no parlar de Catalunya on, la incombustible Chacón i els nous candidats dels partits de l’anterior govern, menys enganxar cartells, posar cadires i servir cerveses, ha hagut de fer de tot mentre els grans estadistes i assessors dels tripartits esperaven aixoplugats el moment de poder sortir a collir bolets a poc que plogui quatre vots en el seu tros i puguin esgarrapar una engruna de poder.
U
n sector de la gent, però, convençuts que la democràcia és alguna cosa més que això que ens han regalat els partits, esperava que, en el darrer moment, algú tirés una mica de pebre en aquesta sopa insípida de la campanya electoral. Però, fins i tot en això, la campanya ha resultat francament decebedora. Ni tant sols el vídeo del moribund que acaba estirant la pota per les retallades ha aconseguit treure’ns la son de les orelles. Semblava com si tothom donés per bo el resultat de les primeres enquestes i renunciés a la lluita més enllà d’alguna resposta enginyosa o alguna sortida de to ofensiva, en un intent de no empitjorar la seva situació en benefici d’algun rival. Però així no es guanyen unes eleccions ni es capgira una tendència de vot. Potser algú comença a pensar que ja ha arribat el moment de substituir les votacions per les enquestes i els governants per gestors que estiguin a les ordres dels consells d’administració dels partits. Perquè il·lusió, el que es diu i hauria de ser il·lusió, no n’hi ha hagut per enlloc. Ni tan sols per part del candidat Rajoy que, ara sí, sembla que ja no podrà ser aturat ni per un nou “passa-ho”, ni per una vaga de metges de dubtosa oportunitat, ni per la pujada dels tipus d’interès més enllà del que seria de desitjar per la nostra economia. Simplement perquè la nostra classe política sembla més avorrida i desencisada fins i tot que els ciutadans, que contemplem astorats com les seves accions i afirmacions, van sent, dia rere dia, rebatudes per la tossuda realitat. I això, francament, desmotiva al més pintat. Sort que, com a mínim, aquest cap de setmana, a més de les eleccions, torna la lliga de futbol a Primera Divisió.
Membre de:
LA FURA 18/24 NOVEMBRE 2011
5