GUIONS LITERARIS
V i d e o c l i p s Every second counts Maria Sagana
Guió literari (videoclip descriptiu) El primer videoclip és descriptiu, es per això que no té cap argument concret, sinó que succeeixen una sèrie de fets sense sentit entre ells. L’única relació que tenen és que la cantant i les ballarines, representen el que diu la lletra: viure cada segon al màxim i gaudir de la vida. Això ho fan rient, cantant i ballant, sempre rodejades d’un món dolç on predominen els colors pastel.
canviant de color segons l’activitat que estan fent. Els colors que farem servir seran el blau cel, el verd clar i el taronja.
La primera seqüència, també introducció, comença amb un primer pla d’un cotó de sucre subjectat per una de les ballarines del videoclip, es podria interpretar com un núvol, ja que el fons en aquesta seqüencia és de color blau cel. La càmera s’allunya presentant a les tres noies (la cantant i les ballarines) que apareixeran durant els 3’ 40” següents. L’atrezzo en aquesta seqüència és una escala metàl·lica plegable decorada amb unes llumetes, que les ballarines utilitzaran per asseure i recolzar-se.
Durant la música que ve a continuació, les noies inflaran globus i jugaran amb ells, es pintaran els llavis amb els ulls tancats i s’ho passaran molt bé ballant la conga fins que la Maria torna a cantar.
A continuació, mitjançant plans mitjans i sencers, la Maria (la cantant) fa playback mentre que balla, riu, menja el cotó de sucre, juga a la pilota amb les ballarines i toca la guitarra. El fons va
En el moment que la melodia canvia, el fons també canvia i passa a ser de color negre. És d’aquest color perquè en aquesta seqüència les noies juguen amb unes bengales, i fa que el foc destaqui.
Com a l’inici, la Maria i les ballarines es troben una altra vegada sobre el fons blau, però ara es la Maria qui està asseguda sobre l'escala, fent playback. Les altres dues noies somriuen al seu costat, escoltant el missatge de la cançó.
Guió literari (videoclip narratiu) Aquest videoclip és narratiu, és a dir, ens explica una història amb continuïtat. Es crea una trama paral·lela a partir de la lletra de la cançó. En aquest cas però, la cantant no és la protagonista. Tracta sobre una noia que decideix sortir i passar-ho bé amb les amigues en comptes de continuar treballant. (So d'ambient) Inicialment, la noia es troba al seu bar, servint begudes, netejant la barra, netejant gots, fent comptes, cobrant als clients... De sobte li arriba un missatge de les seves amigues al mòbil, proposant-li sortir a divertir-se totes juntes; però ella diu que no pot perquè té molta feina. És llavors quan la música comença a sonar i ella s'imagina com de bé s'ho passaria si hi anés i les coses que farien. Primer es troba amb les seves amigues, que conversen a una plaça de la ciutat. Totes tres decideixen pujar al terrat d'un edifici molt alt de la ciutat de Barcelona per contemplar les vistes. Abans d'això seuen i riuen a uns seients de l'interior de l'edifici. Juntes es prenen fotos i riuen. Per enllaçar un espai amb un altre, observem una concordança entre situacions, és a dir, mentre prenen fotos juntes, l'espai canvia: passa de ser el terrat d'un edifici a ser un poble pel qual seguiran gaudint d'uns dies juntes. Passegen pels carrers d'un poble amb els seus skates i simplement aprofiten cada segon rient. Ho fan llençant-se per una baixada dues d'elles assegudes sobre un mateix skate, mentre que l'altra les grava i riu. Contínuament es respira amistat i bones vibracions entre les noies, i a més, s'aprecia el vincle que les uneix quan s’abracen juntes, o per exemple, quan xoquen les mans en l'aire. Arriba l'hora de dinar i seuen a la terrassa d'un petit restaurant, on esperaran el dinar mentre veuen els vídeos i les fotografies dels darrers moments compartits. Quan acaben i ja han reprès les forces, decideixen anar a un camp dels afores de la ciutat, on ballen, persegueixen papallones, però sobretot, riuen. Cansades però sense ganes de parar, es veuen assegudes a sobre d'unes estovalles de picnic que estenen en mig del camp, on continuaran conversant, rient, jugant i demanant desitjos a dents de lleó.
Després les tres noies decideixen anar a un bosc amb les seves bicicletes. Passegen juntes pels llargs camins de sorra i continuen fent-se fotografies juntes. De nou, per enllaçar un espai amb el següent, veiem com les noies corren pel camp, i és llavors quan apareixen a la platja a una hora de la tarda i amb diferents vestimentes. Caminen per la vora del mar i juguen amb l'aigua. Escriuen el títol de la cançó “every second counts” a la sorra mullada. L'escena de l'abraçada es repeteix. Juguen amb la sorra, amb l'aigua de nou, i sobretot ballen. Dibuixen un cor a la sorra humida on les tres entraran per simbolitzar l’amistat i l'amor. Més tard preparen en una cuina una recepta amb farina que s'espolsaran per sobre les unes a les altres. Segueixen recordant-se a elles mateixes que la seva amistat serà per sempre. Aquest cop, però, ho fan dibuixant a la farina de sobre de la taula, un símbol d'infinit. A continuació fan una festa de pijames. Ara les amigues es troben en una sala d'estar, amb un sofà on ballaran, faran guerres de coixins, veuran una pel·lícula de por i jugaran amb les crispetes... La protagonista cau esgotada i s'adorm i les seves amigues li pinten la cara. Després es posen unes mascaretes a la cara i llegeixen revistes. Per acabar, tornem a l'escenari del bar on la noia es desperta i decideix anar amb les seves amigues amb les què es trobarà al carrer després d'un missatge d'avís.
Guió literari (videoclip descriptiu-narratiu) Aquest videoclip és descriptiu-narratiu i és per això que, mentre que es desenvolupa una senzilla història d’amor, apareixen escenes en les que la Maria fa playback en un skatepark. La història d’amor d’aquest videoclip descriu a un noi i una noia que comencen el dia d’una manera molt semblant, però que tenen vides molt diferents. Tots dos s’aixequen i esmorzen a les seves respectives cases (els escenaris que es veuen són les habitacions i les cuines). Abans de sortir de casa, ella agafa la seva companya més fidel, la seva càmera, i ell el seu skate, per anar al skatepark a passar una estona. Tenen vides paral·leles fins que ella el veu al skatepark i li crida tant l’atenció que li sembla el perfil perfecte per fotografiar.
És aleshores quan el noi s’adona de que una noia li està fent fotos. Ella marxa corrents de la vergonya, però ell corre darrere seu fins tocar-li l’espatlla. Es veu la química que hi ha entre ells quan es gira i es miren als ulls durant una estona. A partir d’aquest moment començaran a viure una nova aventura junts, sempre amb la càmera de la noia a sobre: prendran un gelat a la fira, jugaran i s’estiraran en un camp i aniran al skatepark on ell li ensenyarà a anar en skate, es banyaran junts a una banyera plena d’escuma i ballaran sota la llum de la lluna. Al final de la cançó la noia li farà una sorpresa amb totes les fotografies que s’han fet junts fins aleshores.