Tres cuentos fantáticos
Però tot seguit la reina de Saba, afectuosa, passava la mà per la bella barba de l’ermità i contestava tot rient: com ets de dolent, el meu bell Barnabé! Estar pensant en la campana quan una reina d’Àfrica et fa les seves confidències! I a més a més, encara és de nit. Ningú se n’adonarà, de la falta. I tornava a agafar el fil de la seva història sorprenent. Quan la va haver acabat, es va dirigir al seu hoste i va dir amb la més encantadora de les seves expressions: —I ara, el meu bell Barnabé, li toca a vostè, em sembla que res de la meva vida li he amagat. Ara és el seu torn. I havent fet seure al seu costat, en el seu propi tron, el pobre monjo enlluernat, la reina va tirar cap enrere el cap com qui es disposa a assaborir una cosa exquisida. I aquí tenim el pobre Fra Barnabé que es posa a narrar els episodis de la seva vida. Va explicar com el pare Anselmo, el seu superior, l’havia portat un dia al rellotge-capella; com li va encomanar la guàrdia; quines van ser les 128