Assaig júlia by Júlia Guevara López

La importància de la preferència a la premsa:!

! !

! ! ! ! ! ! ! !

L’estat estètic!

NOM: Júlia Guevara López

! CODI: G2 C j 150  !

ASSIGNATURA: Producció, Expressió i Disseny en Premsa ( Grau de Periodisme)

! CURS: 2n / primer semestre  !

CENTRE: Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació

Assaig 1: Estat estètic!

! L’objectiu d’aquest assaig és reflexionar sobre el paper que juga la preferència del lector

d’un diari, d’una revista (fins i tot d’Internet) per uns elements, per uns textos… d’una plana i no per uns altres. És a dir, reflexionar sobre el concepte: estat estètic.

!L’estat estètic és “aquella formulació que proporciona al lector percepcions visuals que li

provoquen una actitud de preferència enfront el producte gràfic”1. En definitiva, és l’atracció visual del lector cap a algun dels elements de la pàgina. Per exemple, una notícia important tindrà un tractament tipogràfic, jeràrquic, etc que l’atorgarà més importància i més visualitat que a una altra que no és tan rellevant, conduint la mirada i l’atenció del lector cap a aquella notícia determinada.

!El disseny en si, facilita l’accés a la informació i ajuda a donar sentit. Qui valida la

funcionalitat d’aquest disseny és el receptor. Per aquest motiu, l’estat estètic és un factor clau a l’hora de facilitar la feina al lector dirigint-lo mitjançant les seves preferències cap el més rellevant de la plana en què es troba.

!En definitiva, el lector es veu involucrat en les percepcions que l’arriben de la pàgina i

l’indueixen a tenir una actitud determinada que pot ser d’aproximació o de rebuig, com explica Daniel Tena a la tesi doctoral Estat estètic, Una nova proposta metodològica al voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos.

!! Cada pàgina, ja sigui de diari, de revista o d’Internet, està dissenyada de manera diferent amb l’objectiu de donar una forma eficient als missatges que es volen transmetre. Ja s’ha vist que és l’estat estètic el factor que proporciona la preferència del lector cap a un element o un altre. Però com capten la nostra atenció?

!Hi ha una sèrie d’elements, com els destacats, que instantàniament ja capten l’atenció dels lectors. Aquests elements tenen unes funcions determinades: ! Matisen la rellevància de cada un dels continguts. 2

• • Estableixen un ordre o jerarquia d’importància entre els continguts. • Fan que el lector mantingui una atenció addicional a determinats continguts informatius.

!A part d’aquests elements, l’estat estètic per aconseguir l’atenció del lector ha de tenir molt present la visualitat, ja que permet uns millors resultats en la captació de la mirada. S’ha demostrat que el 80% de les persones prefereix la part superior de la plana. Per tant, serà aquest l’espai de la plana on es col·loquin els elements per captar l’atenció del lector i augmentar la seva visualitat.

!Per estudiar la visualitat, trobem el Model de capacitació visual (Tena, 1998:80) que es basa en el procés de percepció realitzat a tres nivells: ! Exploració: permet captar el contingut global de la informació i la seva jerarquització. • • Selecció: es va a la informació preferida. • Atenció: etapa guiada pels aspectes cognitius de la transmissió de la informació.

! 1

TENA PARERA, Daniel (1998) Estat estètic, Una nova proposta metodològica al voltant de la invsetigació científica sobre els mitjans impresos. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.( pàgina 75) 2

Un altre element, és la llegibilitat. Tot i que aquest no té tanta implicació amb l’estat estètic que fa una lectura global de la plana, mentre que la llegibilitat fa una lectura línia per línia. La llegibilitat de les lletres, una qüestió visual, no depèn tant de la lletra en si mateixa, sinó de la capacitat del receptor en llegir-la. L’eficiència dels elements formals depèn de la resposta del receptor i no de l’element formal en si mateix.

!Cada tipus de lletra haurà de ser tractada de manera diferent, en funció del receptor al qual

vagi destinada. Per tal, de presentar-li una plana amb un text amb una llegibilitat adequada i que faciliti la preferència per aquest i no per un altre.3

!En els tres diaris analitzats per fer l’Assaig 1, s’han pogut observar diversos dissenys,

organitzacions, estils, però els tres (El Periòdico, La Vanguardia i El Punt Avui) tractaven la mateixa notícia. Personalment, tots els diaris analitzats oferien una presentació clara i organitzada, una simplicitat visual (uns n’oferien un grau de visualitat més alt que l’altre), que permetia al lector distingir en poc temps el que més l’interessava dins de la pàgina.

!Per últim, esmentar que són les categories visuals les que provoquen un determinat estat

estètic en el receptor mitjançant diferents graus de preferència. Les categories visuals són quatre: la quantitat, la mida, la posició i l’aspecte (color, textura…)4. Depenent d’aquests quatre factors els lectors preferiran una plana a una altra, un text a un altre, etc.

! Conclusions:! ! Desprès de realitzar aquest assaig, s’ha arribat a la conclusió que l’estat estètic és un

element primordial a l’hora de crear continguts per diaris, revistes, webs, blogs… perquè segons la composició gràfica del lloc el lector es comportarà i reaccionarà d’una manera determinada. I són aquests sentiments els que faran que el lector es quedi en aquella pàgina a llegir o escolleixi una altra diferent.

!Algunes d’aquestes preferències són la mida o la posició del text, per exemple. I per

controlar-ho, existeixen mecanismes com el mapa format que permet calcular la posició i la medició exacte d’un disseny i fer una comparació objectiva entre diversos. Aquest mapa format consisteix la divisió del format de l’imprès en 100 parts iguals, 10 en vertical i 10 en horitzontal dividides en 100 parts més.

!Tot aquest estudi sobre la preferència dels lectors i els mecanismes que existeixen per

adaptar-se’n és de gran utilitat, però, tot i això, els gustos, sentiments, etc. són totalment subjectius i diferents en cada persona i “s’evidencia un cert desconeixement real del procès de recepció dels missatges impresos”5. Per tant, es pot dir que és molt complicat fer un disseny apropiat i exacte per un gran grup i que causi les mateixes sensacions, però sí que es pot aproximar a les preferències d’un col·lectiu de lectors que escolliran la mateixa plana i en descartaran les altres.

Extret de: TENA, Daniel (2003). La comunicació visual persuasiva ( pàgina 6)