Page 1

Ramat d'ovelles al Mas del Gatellà. Al fons la famosa barraca de Tomàs de Generosa o del Gatellà

IDIOMA: VALENCIÀ Per Joaquín Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí


ORIGEN I HISTÒRIA DEL POBLE DE CATÍ Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell).

Catí amb el Tossal de la Nevera al fons Vista aèria de Catí

2.- Catí: Caseria del municipi de Petrer (Valls del Vinalopó) al vessant occidental del Maigmó.

Segons el Diccionari Català- Valencià- Balear (tom 3), a la pàg. 53:

3.- Catí, escola de: Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) que al segle XVIII actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià..........

1.- Catí, topòn.// 1. Vila de 2.300 habitants, situada al N. d'Albocàsser (Maestrat), al fons d'una clotada. I en fa venir l'etimologia del llatí catinum, "plat", "clot", "cova". La Gran Enciclopèdia Catalana distingeix 4 significats per al nom de Catí. 1.- Catí: Municipi de l'Alt Maestrat, al límit entre els Port i el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (Serra de Vallivana, Tossals de la nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord un sector de la capçalera del riu Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta de l'Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre la capçalera del Barranc de la Vall Torta (Rambla Morellana); al sud el vessant esquerre de la Rambla de la Belluga, límit amb el terme d'Ares. La major part del territori (8000 ha) és coberta d'alzinars, brolles i matolls.

4.- Catí, mola de: Altiplà estructural (1.222 m alt) dels Ports de Beseit, situat a l'oest del Caro i estès pels termes de Tortosa , Arnés i d'Alfara dels Ports. La Mola de Catí està, situada en la comarca dels Ports de Tortosa- Beseit. A la falda nord de la Mola naix el riu d'Algars, des d'on salta pel barranc de la Paridora, un lloc feréstec en extrem fins arribar al Mas de Pau i continuar el seu camí cap el Ebre. Les amples pinedes ens conviden a respirar profundament.

L'agricultura és pràcticament tota de secà (1800 ha). Hi ha ramaderia (llanera i cabrum) que ha estat l'activitat econòmica principal del municipi i origen de la seua antiga prosperitat (important centre tèxtil llaner), avui derivada a granges de tot tipus i fabricació de formatge.....

Mola de Catí


En cap moment però, s'analitza en la Gran Enciclopèdia Catalana l'etimologia del mot "Catí". A l'obra "Onomasticon Cataloniae" de Joan Coromines al volum III, pàg. 341 i 175 i 176, s'analitza el topònim de Catí, remetent al terme "Cadí"

Entre les localitats de Petrer i Castalla a la província d'Alacant es troba el poble de Xorret de Catí, famós recentment per ser final de la volta ciclista a Espanya. Observar també la situació propera de la Ermita de Catí, santuari del segle XVII, consagrat a la Immaculada Concepció.

Així, segons Coromines, als Països Catalans podem trobar amb topònims similars al nostre poble de Catí: 1.- Serra de Cadí, entre la Baixa Cerdanya i l'Urgell........ 2.- La Vall de Cadí en el centre del Canigó, on al fons hi ha els estanyols de Cadí, lloc cantat per Verdaguer...... 3.- Canidell, provinent de Cadinell, important vall que baixa del Coll d'Ares a Prats de Molló 4.- La Mola de Catí, en el terme de Roquetes als Ports de Tortosa

8.- Catina: Partida del terme de Xixona. 9.- L'Alcatí: Partida de Sueca 10.- Barranc dels Algadins: Al terme d'Algemesí... 11.- Algadins: Partida del terme d'Alginet... 12.- Pla de Catí o d'En Catí, avui de Sant Jordi, a Palma de Mallorca.. . . Ramat de cabres

5.- Catí, vila important i famosa del Maestrat, dotada de grans privilegis des del segle XV i centre d'una gran zona pastoral. En el terme de Catí és remarcable la important Font de Catí que ha jugat un gran paper en el pasturatge del Maestrat. Com que la vila de Catí és en el centre d'una ampla vall, hem de dubtar entre interpretar en nom com a designació de la vall o com a designació de la conca o bací de la font..... 6.- Vall de Catí, en el terme de Petrer (Alacant), muntanya amunt cap a Castalla, a la qual li pot venir com a designació de la vall però és cert que hi ha una font de renom al mig. 7.- Catí: Partida de Crevillent(Alacant). A 5 km de la vila a l'esq. del barranc brolla el Pou de Catí.

Biniaraix està tocant al poble mallorquí de Sóller. Molt a prop es troba Can Catí. L'origen d'aquest nom es pot trobar en un saltant d'aigua i un torrent (El Torrent de l'Ofre). Des d'ací es pot veure una impressionat vista sobre tota la Vall de Sóller.


ETIMOLOGIA: Segons Joan Coromines, del llatí CATINUS: conca, bací, gibrell. En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d (Cadí, Cadinell...) fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià (Catí, Catína...). Alguns topònims presenten el nom arabitzat (Alcatí, Algadins..). Carmen Barceló i Vicent Pitarch comenten la possibilitat de que el topònim "catí" siga d'origen àrab, de l'arrel "khattín", que voldria dir descendent de la tribu d'Al-Khátt. Altres creuen vore en l'antiga "Tintí" dels romans a la vila de Catí.

Els Povets

HISTÒRIA DE CATÍ

La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i es per tant creació posterior a la reconquesta del Rei En Jaume I És possible que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan de manera disseminada i en mal estat de conservació. (Povets). Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre així com restes d'edificacions que ben bé podrien correspondre a la primitiva població. En la primera meitat del segle XIII els pobladors es van traslladar a l'actual emplaçament que reunia millors condicions per al progrés i desenvolupament.

Els Povets

Vista del Tossal de la Nevera (1286) baixant de la Rogativa de Sant Pere


Situació geogràfica de Catí


Castell de Morella

Vista aèria de Morella

Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeyt- Abuceyt i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, Todolella, Saranyana, Vallibona, Villores, Xiva i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca. Tenia límits en la part d'Aragó amb els castells de Mont-roig, Castellot i Cantavella i en la part de València amb els de Cervera, Culla i Ares.

Catí en la comarca de l'Alt Maestrat però històricament en la dels Ports de Morella

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu. Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella (07-011231) i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor. L'existència de Catí (catinus) està ja documentada l'any 1233 en dos documents que marquen el terme de Morella. Anteriorment, l'any 1157, en la carta pobla d'Alcanyís, es parla del Port de Prunelles, referint-se al Tossal de la Nevera. El dia 2 d'agost de 1233 està documentat el pas del rei Jaume I pel terme de Catí, passant per la Llècua, Salvassòria, Antolí) quan viatjava des de les terres de Terol a les de Peníscola.


sobre la masia del mateix nom, encara s'aprecien restes d'edificacions que bé pogueren correspondre a la primitiva població.

Mas de la Font Mort En Balasc d'Alagó (1240), Jaume I a passar a ser el senyor de Morella i va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243.

Carta Pobla (Diputació)

Abans, en 1241, es va produir un fet històricament molt important com va ser la primera donació per part de la reina Na Violant de Vallivana i Salvassòria al terme de Morella, que seria ratificada en vàries ocasions en el futur. En 1247 el rei En Jaume va fer donació de Morella i de les seues aldees a l'infant Pedro de Portugal que va confirmar la donació de Vallivana i Salvassòria salvant el seu dret a l'herbatge.

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més a fur de Saragossa. Per els cognoms d'aquests pobladors (Segarra, Santjoan, Bertran, Macip, Llorens, Ferreres, Vallfagona) sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí i de la Vall de Cirers. És possible que el primer assentament de la població no estiguera radicat en l'actual emplaçament d'esta i que el primer Catí estiguera a la partida de la Font, denominada la Font de Catí. En esta partida,

Cal destacar de que al voltant de l'any 1240, segons els darrers indicis, van començar les primeres obres d'edificació de la primitiva església i cementiri (al seu voltant). També són importants la cessió del Rei En Jaume de la vila de Catí al "Consejo de hombres buenos" de Morella en 1250. El senyor de Catí, Ramon de Bocona, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. A partir del segle XIV, l'auge econòmic de Catí en particular i de la comarca dels Ports en general va ser propiciat per l'abundant cabana ramadera llanera, base d'una important indústria peraira, que se sustentava amb exportacions de llana a les comarques


italianes (Toscana, Lombardia, Florència). Aquesta exportació es va veure afavorida sobre tot per les mesures de gravamen (1300) imposades al preu de la llana en els mercats anglesos que van situar en avantatge a les llanes espanyoles en els mercats europeus. També la situació particular de la Corona d'Aragó, de la que el Regne de València formava part, així com els territoris italians de Nàpols i Sicília va contribuir positivament a l'establiment de rutes de mercaderia llanera des dels ports de Tortosa, Peníscola, Vinaròs i Castelló fins als ports italians de Gènova, Pisa, Piamonte, Venècia, etc...amb destinació als centres tèxtils de Toscana, Florència, Lombardia i fins i tots altres comarques europees. D'altra banda el poble de Morella i les seues aldees, Catí una d'aquestes, s'havien vist beneficiades durant el segle XIII per altres mesures que afavorien el auge de la ramaderia en la comarca com la donació per la Reina Na Violant de les terres de Vallivana i Salvassòria (1241), la Creació del tribunal del Lligallo (1270) i el privilegi de l'herbatge (1273). La producció llanera d'aquesta zona serà reconeguda com de primera qualitat estant englobada sota la denominació de "Llana dels Ports". Alguns exemples de mercaders catinencs es documenten en les famílies Montserrat, Santjoan, Espígol, Figuera, Nissagues, Geromi Martí, que van deixar testimoniatge de la seua importància econòmica en el paisatge urbà de la localitat i en la construcció de capelles en l'església parroquial. Aquest auge econòmic es va mantindre fins al segle XVII en que la llana va perdre importància com a principal matèria prima de teixir sent substituïda per la seda i més endavant per altres matèries primes artificials.

Ramat d'ovelles (La Creveta- Camí dels Regalls)

L'any 1292 ja van començar els primer plets de les aldees, a les que s'havia afegit Vilafranca en 1303, contra Morella havent un primer pacte d'avinença en 1306. Després de l'abolició de l'Ordre del Temple (templaris) en 1308 pel Papa Clement V, ben aviat es va constituir l'ordre de Montesa o del Mestre amb la capital, primer a Cervera i després a Sant Mateu. Com ja hem comentat abans ni Morella ni les seues aldees van pertànyer mai a l'ordre de Montesa (Maestrat) guardant sempre fidelitat al rei.

Símbol dels templaris

Ordre del Maestrat


L'any 1315 consta per escrit la visita del bisbe de Tortosa, el morellà Francesc de Paholach (?- 1316), sent rector Mossèn Ramon Oller. En esta visita s'assenyala que l'església està oberta i amb culte. En l'any 1318 consta una altra visita del bisbe successor, Berenguer de Prat per establir un decret de concòrdia entre el rector, Mossèn Oller i els seus feligresos. L'any 1321 consta el testament d'Arnau Segarra i els seus legats per a la fundació de l'Hospital i l'ermita de Sant Pere de Castellfort. De forma que alguns donen esta data de 1321 com la prova de que la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort ja existia. No és però fins un segle després (1424) quan esta rogativa apareix per primera vegada documentada.

Pedra de la restauració, reforma i ampliació de l'església primitiva. Dimensions 50 x 26 cm. Datada el 25 d'abril de 1322. El seu text en llatí és "ANO DNI Mº CCCº XXº IIº KALS MADI (Anno Domini Millesimo.Trecentesimo Vicesimo Segundo Séptimo Kalendas Madii). Situació: Placeta Església (a l'esquerra de la porta d'entrada).

Capella de Sant Blai (1354) Antic hospital de Sta. Maria dedicat als sants Cosme, Damià, Abdón i Senén.

L'any 1322, segons consta en la pedra commemorativa (25-04-1322) consta l'ampliació de l'església primitiva, afegint tres trams cap a l'est, l'arcada del Cor i obrint una nova portada gòtica de cara al sud (la que dóna a la Plaça de l'església). Aquesta data es un segle anterior de la que fa poc es pensava, 32 anys abans de la construcció de la primera capella lateral, la de Sant Blai (1354), primera del costat de l'evangeli, si be que l'altar de Sant Martí ja consta des de l'any 1328.

L'any 1333 ja deuria d'estar conclosa la Casa del Delme, antigament anomenada "La torre", per ser l'edifici més alt del poble, de tipus eminentment defensiu que li servia per a protegir-se dels atacants i vigilar l'entorn. Eixa torre va ser construïda en la part més alta del poble, oberta al migdia, on es van alçar les seues primeres cases. Van ocupar aquestes l'espai que compren actualment des del carrer Major, el Pla d'En Bruno, carrer del Jesuset i plaça de l'Església. Aquí, en aquesta àrea, va estar el primer forn del poble, del que encara queden vestigis per a il·lustrar la nostra història, que va abastir de pa als nostres avantpassats més remots. També va servir fins la construcció de la Casa de la Vila (1428) com a seu de reunions del Consell i més endavant com a lloc on recaptar el delme.


Peiró d'Avinyò (1374) Arcades de dubtós significat de la Torre

L'any 1340 la reina Elionor aconsegueix un acord per delimitar exactament els termes de les aldees de Morella, Catí, entre elles. L'any 1348 consta la construcció del cementiri del Calvari que substituïa a l'anterior annexe a l'església i la Casa Abadia.

L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella, tant sols els drets econòmics, no els polítics de caire local. L'any 1468 Morella va vendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de Sant Mateu que tretze anys més tard la va tornar a revendre a Morella per 25.000 sous, la mateixa quantitat que l'havia comprat. La Casa Abadia comença a construir-me en 1376 pel rector Mossèn Durà.

En 1358 Pere el Cerimoniós concedeix per a les aldees una certa autonomia de Morella. En 1370 s'amplia el nucli urbà en les Ravals, la de l'Hospital, la de les Escoles i la de la Font Nova o Santa Anna. En 1374 s'esculpeix el Peiró o Creu del Cementiri o d'Avinyó per part de Giamó d'Avinyò i el peiró de la Font-Vella de Berenguer Roca (Albocàsser).

Casa Abadia


L'any 1377 el famós mercader de llanes Pere Montserrat construeix la capella del seu nom a càrrec del tortosí Bartomeu Durà dedicada a Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. Col·loca en la capella el seu escut. La capella és entaulellada per Jaume Sans en 1399.

Després de predicar i pernoctar, al dia següent Sant Vicent es va acomiadar dels catinencs que el van seguir fins al Coll de Sant Mateu, ara de Sant Vicent. Allí els va entregar una pedra sobre la que va marcar una creu com si la pedra fos de cera.

Capella dels Montserrat, ara amb el Retaule de Jacomart.

Cor

En 1389 es fabrica la capella de Sant Martí per Berenguer i Jaume Sans.

Capella de Sant Martí

L'any 1401 Pedro Lembrí, de Morella, fa i pinta el retaule de l'Altar Major que va durar fins 168. L'11 de maig de 1405 es construeix el cor i la primitiva sagristia (en l'actual capella de l'Avellà i anterior capella del Nom de Jesús. Cal ressaltar durant aquest període, l'any 1410, la vinguda a Catí de Sant Vicent Ferrer (l'ermita no es construiria fins a 200 anys després, en 1610). Cap al mes de juny, pròxim a la pasqua granada, va predicar en Catí Sant Vicent Ferrer. Venia de Morella cap a Sant Mateu. Aquest fet tindria en el futur un gran efecte en els catinencs i en la història de Catí

Sant Vicent en el Retaule de Jacomart. Es considera la imatge que reflexa més fidelment la fisonomia del sant ja que va ser quasi coetània. El retaule es contractà en 1460, cinquanta anys després de la predicació en Catí

Sant Vicent Ferrer va intervindre decisivament en l'elecció del rei de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp. El conflicte es va crear en morir el rei d'Aragó Martin I sense descendència. El candidat Fernando de Antequera va ser nomenat rei d'Aragó, Catalunya i Valencia (28-06-1412).


Probablement el sant passaria per Catí en més ocasions com l'any 1414 en el seu camí cap a Morella on va tindre una entrevista amb el rei Fernando de Antequera i el Papa Luna (Benet XIII) per qüestió del Cisma d'Occident. El Cisma d'Occident, fou ocasionat per la coexistència de tres papes en la Cristiandat (Juan XXIII, Gregorio XII i Benet XIII). Amb la mort en 1423 del Papa d'Avinyò l'aragonès, Benet XIII, Papa Luna, al castell de Peníscola, el Cisma fou resolt definitivament en Sant Mateu, la capital del Maestrat, el 26-07-1429 per renúncia del seu successor que va abdicar en el papa de Roma Martin V.

escales i s'empedrà el sol de la Casa de la Vila. S'habiliten els baixos com carnisseria comunal i presó i els alts com a sala de reunions del Consell i dels Jurats i dipòsit de blat i capella.

Estàtua del Papa Luna en el Castell de Peníscola

De l'any 1417 al 1428 es va edificar la Casa de la Vila per Bernat Turó, de Traiguera, Jaume Sans, Pere Galià, Pere Belluga i Pere Guasch (de Catí).

Casa la Vila amb els arcs tapiats (1868) per motius higiènics

L'any 1441 s'edifica la primera ermita de Catí, dedicada a Santa Anna per part d'Arnaldo Pedro, de Forcall i els catinencs Jaume Sans i Bernat Verdú.

Llotja de la Casa la Vila (1428)

L'any 1437 es realitzen els pedregosos, bancs, cancell, finestres i portes de les

Ermita de Santa Anna (1441)


L'any 1447 es construeix la capella dels Sants Joans, dedicada a Sant Joan Bautista i Sant Joan Evangelista, la segona capella de la part de l'evangeli, encarregada pel cèlebre mercader Ramón de Sant Joan.

Capella dels Espígol o de Sant Llorenç i Sant Pere, màrtirs.

Capella dels Sants Joans, ara amb l'advocació de Sant Martí

L'any 1448 es construeix per part del Consell, la 1ª capella de Passió, a càrrec de Pere Crespo i Pere Galià. Aquesta capella fou adquirida per Joan Espígol, famós mercader de llanes, nascut el 1406, per 2.200 sous per a convertir-la en el panteó de la seua família. Com que Joan Espígol va morir jove (3-091450) i sense descendents els seus marmessors i hereus, Ramón Santjoan i Mossèn Guillem Verdú, es van encarregar de decorar la capella, col·locant en la pedra clau de la capella l'escut de la família Espígol, encarregant un calze d'or al valencià Jaume Frígola (1454) i sobre tot marcant la influència de la família va encarregar per contracte a Jacomart, pintor de càmera del mateix rei Alfons, el Magnànim, la pintura d'un retaule dedicat a Sant Llorenç i Sant Pere de Verona. Data contracte (24-01-1460).

Retaule de Jacomart, o de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona, màrtirs (1460)

Amb els diners aconseguits pel Consell per la venta de la Capella del Espígols es va acordar de construir el 1451 la 2ª Capella de Passió a càrrec de Pere Crespo i Antonio Arbó, d'Ulldecona.


morellans com eren la patrona de Morella i la rogativa a Sant Pere de Castellfort del que consta la primera processó l'any 1424. En 1462 comença la guerra entre Castella i Aragó resulta desastrosa per al poble de Catí. Les tropes castellanes travessen fàcilment el dèbil mur de protecció, malgrat a que s'havia restaurat en 1462, després de la guerra de Joan II, renovant les portes i barres dels portals i murs. Una vegada dintre del poble, les tropes castellanes, molt més ben preparades i en major nombre que les aragoneses, van segrestar a nombrosos catinencs portant-los a la presó d'Alcalà i exigint una forta suma de rescat. També van prendre en garantia tota la plata de l'església. En 1463 consta la carta del pagament de 2.000 florins d'or per alliberar els catinencs presos després de la batalla de Catí.

2ª Capella de Passió, ara de Sant Josep

També cal destacar en 1448 la construcció de la Casa de Joan Espígol, situada en la Plaça de Dalt i en 1452 la del Palau de Sant Joan, més endavant coneguda com Casa Miralles. Fou construïda per Pere Crespo i Lluis Bellmunt.

Representació de la batalla de Catí (1463) en la 1ª fira "A Cati, peraires" del 2-3 de juliol de 2016

L'any 1468 Morella ven Catí a Juan Forés, de Sant Mateu, per 25.000 sous. Per la mateixa quantitat Morella recupera Catí el 2706 de 1481.

Palau de Sant Joan o Casa Miralles(1452) L'any 1453 consta la primera processó dels catinencs a la Verge de Vallivana. Aquesta processó, un segle abans de l'aparició de la Mare de Déu de l'Avellà demostra que els catinencs també eren devots dels sants

En 1483 es fa el reliquiari de Sant Martí pel morellà Mossèn Antonio Montserrat. En 1494 es fa un retaule en la 2ª Capella de Passió, en 1503 Joan Bellmunt construeix la Capella de les Ànimes i en 1521 es fa l'òrgan del cor de l'església.


de Nª Sª del Avellà. El dia 7 d'abril de 1545 es realitza la primera processó per demanar aigua de pluja a la Verge. Com que va ploure el poble li va afegir a la Verge el títol de Mare de Misericòrdia.

Òrgan de l'església

L'any 1528 consta l'empedrament del portal d'Almaçà o de la Passió amb motiu de que l'emperador Carles V passara per Catí (Favardina, Bellmunt). L'any 1544 es construeix la nova carnisseria i la presó en la planta baixa (Llotja) de la Casa de la Vila. El 29 de març de 1544 es contracten l'església i la casa hostatge de Nª Sª de l'Avellà per Antoni Favardina, francès, casat a Catí. La qual cosa significa que, segons la tradició religiosa, el miracle de la Verge a una velleta cega i leprosa tindria lloc cap a meitat del segle XVI (1540) si be hi ha també constància en 1328 de l'existència de la Font de l'Avellà. El topònim "avellà" seria per tant més de dos segles anterior a l'aparició de la Verge. Per tant, el nom de la Verge vindria del nom de la font i no al contrari. I s'ha demostrat històricament infundada de que del "miracle de la vella" derivés al topònim de l'Avellà. La tradició religiosa situa als voltants de l'any 1544 l'aparició de la Verge a una velleta cega que passava per la font de L'Avellà dirigint-se cap a Salvassòria per invocar a Sant Llúcia que la curara del seu mal. La primera vegada que apareix consignat el nom de la verge de L'Avellà és l'any 1544. Aquest mateix any es contracten l'església i la Casa

Prigonet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recentment restaurat (2014), per on la tradició situa el pas de la velleta del miracle.

Pintura de Pasqual Mespletera de la primera processó a la Mare de Déu de l'Avellà (Dimarts, 7 d'abril de 1545) en la ermita


A partir d'aquest data i per honrar a la Verge miraculosa i donar culte a la seua imatge es construeix l'església i l'ermita que successivament es van ampliar. El dia 8 d'abril de 1549 es beneeix la primera capella i campana de Nª Sª de l'Avellà per l'arquebisbe auxiliar de Tarragona (Nicópoli), Ilm. Francisco Roures (1544-1558)

Capelleta de la Font de L'Avellà (1578) Continua en l'església parroquial el costum de crear nous altars i així en 1598 es crea la capella de Mossèn Verdú dedicada a la Puríssima, en 1601 la capella de l'Àngel on se situaria més endavant el baptisteri i la capella del Nom de Jesús en 1640.

Pintures de l'ermita de l'Avellà (Pascual Mespletera (1737).

Continuen però les construccions en l'església parroquial i així en 1549 es construeix la Capella i retaule del Roser sufragats per la família Sans-Lleons. La seua confraria es crea en 1576 i la Confraria del Nom de Jesús en 1586 i la del Santíssim en 1589. L'any 1561s'amplia la primera capella de Nª Sª de l'Avellà a càrrec de Juan Vinyes de Sant Mateu i es construeix la capelleta de la font dels tres xorros i la imatge de la Verge. L'any 1589 comencen les obres del primer pis de la casa hostatge de l'ermita de l'Avellà a càrrec de Miguel Valls, Francesc Royo i Joan Gisbert (constructor del cadiram dels dotze apòstols del cor de Catí, avui en dia situat en el presbiteri. Es fa el Tancat en 1592 i les obres d'ampliació de l'ermitori no cessen fins a l'any 1607.

Ermita de Sant Vicent- Pedro del Sol (1610) Coincideix el principi del segle XVII amb la presència en la parròquia de Catí de Mossèn Jaume Miralles, de Vilafranca, i els picapedrers de Tronchón, Pedro i Juan del Sol. Així l'any 1610, coincidint amb els 200 anys de la predicació de Sant Vicent Ferrer a Catí, es contracta l'edificació de l'ermita, i en 1615 l'edificació de l'actual campanar i l'alçament de la capella en l'ermita de Santa Anna. També en 1625 es contracta la construcció de l'ermita del Pilar. Els tres


primers a càrrec de Pedro del Sol i l'ermita del Pilar del seu germà Juan.

Ermita El Pilar (Juan del Sol) (1625)

Com anècdota, l'any 1611, consta el matrimoni entre Serafina Santjoan, descendent de Ramón Santjoan i Miguel Miralles, germà del rector. Amb el temps el cognom Miralles substitueix al cognom Santjoan i el Palau de Sant Joan passa a anomenar-se com a Casa Miralles. L'any 1628 es construeix el cor nou amb accés a la Casa Abadia. Campanar (1615)- Pedro del Sol

En 1626 i 1636 el Consell dóna permís per a la construcció de les Neveres de Catí, en primer lloc la del Mas de la Serra a Fernando Torres i en segon lloc la Nevera de Gibalcolla o Nevera Vella al vinarossenc Juan Bueso.

Nevera del Mas de la Serra (Fernando Torres, 1626) Ermita Santa Anna (Pedro del Sol) (1615)


Nevera Vella o de Gibalcolla (Juan Bueso, 1636)

L'any 1637 es fa el Camí d'Antolí, futura carretera i el 1643 es fabrica una sagristia i el nou arxiu parroquial a la part de l'església que dona a la Plaça de Dalt a càrrec de Juan Noguer, d'Ulldecona al que s'afegeix una escala exterior en 1678 L'any 1643 els joves del poble demanen que Sant Martí siga el seu patró i s'ìntercanvien les capelles de Sant Blai i Sant Martí, sense canviar les pedres clau. L'any 1669 s'acaben les obres del segon pis de la Casa de l'ermita de l'Avellà i en 1670 es construeix l'ermita de Sant Josep (Mossèn José Adell).

L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en l'Altar Major per part de Pedro Esbrí (Alcalà) (800 lliures), d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per Víctor Montserrat (Forcall) (1000 lliures). Dedicat a l’Assumpció. Un sagrari. Crist, Sant Joan, Santa Maria. Sis nixos amb sis sants, sis columnes salomòniques. Amb el temps, la majoria dels altars i capelles de l'església són adornats, daurats i coberts amb retaules. Sagrari (1723)

Ermita Sant Josep (Mossèn José Adell, 1669)

L'any 1677 es fabrica un nou retaule churrigueresc de l'Altar Major a càrrec de Pedro Esbrí d'Alcalà i en 1679 el Consell acorda adobar el portal de la Passió (d'Almaçà) alçant una capelleta dedicada a Sant Roc, patró de la pesta.

Portal i Capella de Sant Roc (est). Sant Roc Patró contra la pesta: 1589. En 1679, el Consell de la vila va acordar adobar el portal del Peiró de la Passió o d'Almaçà i va alçar una capelleta dedicada a Sant Roc damunt d'este portal. En este mateix portal, en 1721, es va alçar una capelleta de majors proporcions. Va ser enderrocat l’any 1932. Topònim “Almaçà"- La Massà

L'any 1691 es construeixen les escoles a la Raval de l'Hospital.


LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA (1239- 1691) Com es veu la dependència de Catí respecte a Morella es consolida en les albors de la nostra reconquesta, passant al costat de els altres llogarets a constituir una unitat sociopolítica de gran rellevància, que de cap manera va aconseguir desvincular-se de la seva metròpoli, tot i les constants temptatives per aconseguir-ho fins a l'any 1691.

Bayle de Morella, D. Nicolás del Pi, a 13 de gener de 1.340 portés a terme tal demanda; però per discrepàncies en l‘afitament dels límits no va poder materialitzar fins al mes d'agost de l'any següent.

Els abusos que el Justícia i Jurats de Morella van cometre sobre els soferts llogarets durant els quatre segles i mig de tirànic submissió van ser considerables, propiciant diverses reaccions d'aquestes al llarg d'aquest temps, tinents a assolir la seva total emancipació. Sovint els conflictes se suscitaven per les demarcacions dels respectius termes de cada una de les aldees; perquè, si bé hi havia unes fites que definien els límits entre les possessions de cada aldea i de Morella, l'extracció de fusta, resina, pedra, pastos, etc., provocava nombroses queixes. Els plets van començar en 1292 i l'arbitratge del rei Jaume II no va satisfer cap de les parts. - En 1306 va haver-hi un pacte d'avinença entre Morella i les seues aldees; per mitjà dels capítols acordats el 6 de juny d'este any, les relacions entre ambdós parts van quedar més reglamentades i el paper de les aldees adquiria un cert protagonisme. Les aldees van aconseguir tindre veu en les qüestions pertinents a Morella i a si mateixes, i independència per a poder presentar les seues queixes al rei. No obstant això, esta concòrdia no va resoldre les qüestions de fons i Morella va continuar pressionant sobre les aldees. A partir de 1306 i fins a 1340 els conflictes entre ambdós parts van ser nombrosos. En este últim any, les aldees van aconseguir de la reina Elionor la delimitació exacta dels seus respectius termes. Faltava, no obstant això, la independència del Justícia de Morella. El sentiment autonòmic d'aquests submisos pobladors apareix ja en el primer terç del segle XIV, en pretendre que el rei adjudiqués als llogarets termes propis. Així acorden comissionar per formular aquesta súplica col·lectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el qual va aconseguir que Pere IV ordenés al

Catí- Castellfort- Portell- Vilafranca- ForcallCinctorres- La Mata- Olocau- Vallibona Des de la seua mateixa fundació Catí, igual que la resta d'aldees, va sostindre grans i llargs plets amb Morella, pel fet que esta exercia el mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien obligades a carregar amb fortes contribucions i amb la prestació personal, destinades a obres d'utilitat exclusiva de Morella.

Assolit aquest objectiu i aprofitant la guerra que Pere IV el Cerimoniós mantenia amb Castella, se li va sol·licitar autoritzés l'emancipació de tots els llogarets que fa a la matriu per tal de dedicar-se de ple a la construcció de les seves pròpies muralles en lloc de contribuir de manera mancomunada a manteniment de les de Morella. El 8 juny 1358 concedeix l'autogovern dels consells sol·licitants, però tan sols mentre durés la guerra, ajornant una solució definitiva per al final de la mateixa. Acabada aquesta, la pesta i la misèria es van acarnissar sobre els llogarets, que van veure com el monarca es deixava induir per les influents autoritats de Morella, revocant la provisió anterior en 1369 i disposant multes de cinc-centes o cinc mil


lliures, segons fos un particular o el consell, els que revifessin el problema del desmembrament. Una altra temptativa per lliurar-se de Morella es va frustrar en 1648, durant el regnat de Felip IV, que en plena guerra a Catalunya i necessitat de recursos econòmics va arribar a signar la independència de les aldees, però aquesta vegada tampoc es va consumar el propòsit per l'acció fulminant dels Jurats de la que van passar factura al rei de la seva aportació en el conflicte del Principat, fent que reconsiderés la seva decisió.

conseqüència d'això, Catí va disposar des de llavors de nou Justícia, el qual juraria anualment el seu càrrec durant la Missa Major del dia de Nadal de manera solemne davant els seus conveïns; que entendria tant en assumptes civils com criminals. Fins llavors el seu rang només li permetia intervenir en les primeres diligències, traslladant posteriorment les causes al Justícia Major de Morella, qui es feia càrrec de tots els processos, excepte dels d'escassa importància, sent fet i fet qui triava a aquell un cop nomenat.

Seria finalment durant el regnat de Carles II quan es consumaria aquest anhelat somni d'assolir el seu alliberament i independència, que va arribar precisament per la necessitat imperiosa que tenia la Corona de recaptar fons per dur endavant la malmesa economia estatal. Així, de tots els llogarets sotmeses a la jurisdicció i contribució de Morella, van sol·licitar acollir-se a tal gràcia Catí, Castellfort, Vilafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, la Mata, Olocau i Vallibona. Nou en total, que prèvia l'aportació de 20.000 lliures a l'erari reial passarien a constituir-se en viles reals. Aquest Reial decret es va signar a Madrid el 9 de febrer de 1691, actuant de valedor en representació dels interessos de les diferents aldees Joan Baptista de Peñarroja. Definitivament, el 9 de febrer de 1691 el rei Carles II concedia el "Reial privilegi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella i erecció en viles amb tots els privilegis concedits a les altres viles reials del regne a excepció del vot en Corts i sorteig d'oficis de la Diputació del regne". Com a conseqüència de la independència i executant l'orde del rei es van entregar les claus de la presó al Justícia, es van plantar les forques i es va donar possessió del forn, del formatge, del graner, de les primícies, de la carnisseria, del pes, de les mesures, de l'hostal, de la taverna del vi, de l'oli, de les aigües i de les fustes. Joiosa data per a la història d'aquests nous consells, que van veure fructificar feliçment el seu etern propòsit de disposar de jurisdicció pròpia en els seus assumptes particulars, sense ingerències alienes. Com a

Festes del III Centenari (1991) L'any 1692 Catí compra a Morella els seus drets històrics que aquesta havia comprat a Castellà i un tros de terme. En 1703 es fa la darrera ampliació de l'església de l'ermita de l'Avellà per part de Pedro Gómez, de Morella. De l'any 1701 al 1713 té lloc a Espanya la Guerra de Successió per la mort de Carles II sense successor i amb la batalla d'Almansa, el Tractat d'Utrech i l'abolició dels furs aragonesos, catalans i valencians per part del rei Felip V (Decreto de Nueva Planta). El 9 de gener de 1718 pren possessió de la parròquia de Catí Mossèn Francisco Celma,


natural d'Aiguaviva (Terol). Seria necessari un altre llibre que ultrapassa els objectius d'aquesta modesta història. Tractarem de resumir lo principal. Mossèn Celma és el rector més famós de la història de Catí. Doctor en teologia. Es fa càrrec de la decoració interior de l'església de 1818 a 1842. Amplia la capella de Sant Roc (1721). Baixa per primera vegada al poble a la Verge de l'Avellà (1730). S'encarrega de pintar l'ermita de l'Avellà i eixamplar les habitacions (1737) i construeix i decora la capella de la Comunió (1741-1744) per a la qual cosa contracta al pintor santmatevà Pascual Mespletera.

Taulell sobre pintura de Mossèn Celma

Trasagrari de l'ermita de l'Avellà (Blasco)

En 1731 institueix la primera novena de Sant Martí. Reedifica i beneeix el 31-12-1739 la capella de l'hospital. En 1741 posa en funcionament dos òrgans, un a l'església parroquial i l'altre a l'ermita de l'Avellà (Francisco i Antonio Turull, de Calanda. Estableix en 1746 la Confraria de la Mare de Déu de l'Avellà. Publica la història de l'ermita de l'Avellà i en 1761 alça i pinta el seu trasagrari (germans Blasco) i alça el tercer pis de la casa-ermita. Escriu un llibre sobre la vinguda de Sant Vicent Ferrer a Catí en 1410 en honor al qual realitza una pintura en el Carrer Major damunt de la pedra on va predicar en 1766 que més endavant seria passat a taulells. Escriu un llibre sobre la Verge de l'Avellà en el que, al nostre parèixer de forma errònia, intenta argumentar de que el nom de la Verge procedeix del miracle de la Vella.

En 1763 construeix les 14 capelletes del Via Crucis entre el portal de la Font i l'ermita de Santa Anna i el Calvari. Va morir en Catí després d'una ingent labor el 2 d'agost de 1771.


L'any 1773 es fabrica la capella de Sant Vicent damunt del portal de la Font Nova, encara que el bisbe de Tortosa el 16-09-1797 prohibeix la celebració de misses per no ser un lloc religiosament adequat. En 1775 se fabrica un forn al Carrer de l'Om (Llarguer) i en 1791 es fabrica una custòdia per Antonio Piñol de Vinaròs i se fabrica el cadiram del cor per José Gisbert de les Coves.

aproximava les comunicacions regulars fins la Venta de l'Aire. Com a aspecte negatiu assenyalar les tres guerres carlistes amb el general Cabrera en Morella i Cantavella (1833-1872) i la fundació del Sometent (1844). L'any 1856 es produí la desamortització en el que es declaraven en venta les propietats comunals dels ajuntaments, de l'Estat, del cler i ordres eclesiàstiques. Així la Fonda de l'Avellà, la Casa de Banys van passar a un particular, Masustregui i els terrenys del Balneari a dominis privats, no així l'església ni la Casa- Hostatge degut a la actuació decisiva del Sr. Bisbe de Tortosa, de forma que l'any 1895 el rector passa a ser l'administrador de l'ermitori de l'Avellà conjuntament amb l'Alcalde. Actualment l'ermita és propietat del bisbat de Tortosa. L'any 1868 es tapien, per motius higiènics, els arcs de la Casa la Vila i es construeix la pica baptismal per Francisco Blasco i l'enreixat en 1877 és forjat per Miquel Eixarch. El 10 de febrer de 1880 naix un dels fills il·lustres de Catí, Mossèn Joan Puig que escriuria la Història Breve y Documentada de la Real Villa de Catí y l'any 1891 es crea la Banda de Música.

Cadiram dels Apòstols (José Gisbert, 1792) amb Jesús i els dotze apòstols en el presbiteri després de baixar-lo del Cor. En el centre Sant Jaume (Santiago el Major) i a la dreta Sant Pere.

En quant al Balneari de l'Avellà en 1786 es construeix una Fonda i una Casa de Banys en 1845 per a atendre els nombrosos visitants. No hi però cap tipus de carretera ni el túnel actual i els turistes o devots devien d'arribar al Balneari pel Camí Vell que pujava per damunt del Coll de l'Avellà a peu o en muntures a cavall. Fins 1860 no es va construir la carretera de Vinaròs a Morella que

Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda que tracta de compensar la decadència del comerç de la llana. Ja en el segle XX en 1902 es funda la Congregació del Sagrat Cor de Jesús i en 1911 es fa el cementiri de Santa Anna traslladant la Creu o Peiró del Cementiri des del cementiri vell del Calvari al nou. L'any 1914 es descobreix l'autoria del Retaule de Jacomart (Tramoyeres), el mateix any que es construeix la carretera de Catí des de la Venta l'Aire a l'Hostalet de Vilar de Canes.


ANÀLISI I DESENVOLUPAMENT URBÀ En primer lloc, la forma allargada de Catí obeeix a l'existència en els seus dos extrems més distants, de dos fonts, la font Vella i la font Nova, que asseguren l'abastiment d'aigua a la població.

Des del segle XIV els documents constaten els treballs de reparació d'ambdós fonts, de les conduccions i de les piles dels abeuradors fonamentals per als ramats. El carrer Major i les dos places de Dalt i de Baix serveixen de connexió entre els dos brolladors i la via que marquen, va ser la més important des del segle XIII.

La Font Nova, a partir de 1410 de Sant Vicent a l'entrada nord del poble.

Portal de Sant Roc (oest) d'Almaçà o de la Passió.

La Font Vella, a l'entrada sud del poble

La vila de Catí, ubicada en una estreta vall, no va tenir com altres un emplaçament òptim per a la seua natural defensa i els seus primers pobladors es van veure en la necessitat de protegir el seu incipient poblat amb els oportuns murs i portals corresponents per a assegurar la tranquil·litat de les seues gents. Per això, tant prompte com va aparèixer el reduït burg, amb els seus primers veïns, apinyat amb el seu temple parroquial, les autoritats del Consell el van circuir en un recinte emmurallat rectangular, de tosca


fàbrica, obert a tots els horitzons, al mancar-li accidents orogràfics que li donaren eficaç defensa. Documents de l’època que han arribat fins nosaltres ens diuen que les muralles de les nostres comunitats, després de la reconquesta cristiana, en els segles XIII i XIV, van estar constituïdes per un mur de pedra molt irregular, travat amb morter d’arena i calç, que variava en la seua altitud, segons les característiques de l’espai que protegia. Els portals i angles dels cantons del recinte eren excepcionalment de pedra llaurada per a donar major consistència a aquesta construcció militar. En la part alta dels murs destacaven, protegides per una sòlida barana, merlets i saeteres. Així mateix rodejava el circuit emmurallat, en la seua part interior, un caminador, generalment de fusta i amb un passamà que facilitava les rondes de vigilància. L’Il·lustre sacerdot, fill de Catí, Gabriel Verdú, venerable teòleg, que entre d’altres càrrecs eclesiàstics fou rector de Chulilla i comissari de la Santa Inquisició, va escriure en la segona meitat del segle XVII un llibre que va titular “Descripció Succinta de la noble i antiga universitat de Catí”. En ell arreplega aspectes de la vila on va nàixer, que hui revesteixen per a nosaltres una valuosa aportació per estar recollits en aquella llunyana centúria. Ací, en aquest valuós document històric, escrit per a glòria de les nostres terres, no del tot reconeguda, ens diu: “... al presente se halla Catí con 300 vezinos con las quintas, caserías, que tiene en el término, que es muy dilatado pues tiene tres leguas de largo y dos de ancho. Todo el lugar está sercado, aunque para los presentes tiempos no muy fuerte. Tiene seis puertas prinsipales muy hermosas, vistosas y con fuertes serraduras...”. D’aquest apunt es desprén que les muralles de l’aldea de Catí, en el segle XVII, encara lligada a la jurisdicció de Morella, ja no responien als nous temps; tots els esforços pressupostaris en matèria defensiva anaven destinats a la seua metròpoli morellana, malgrat les contínues protestes i recriminacions dels jurats. Tot el nucli urbà, excepte la part de migdia, en què el nivell del terreny servia de protecció a les edificacions d'aquella part, estava protegit per un mur que el tancava. No es tractava d'un mur de grans proporcions, servia

com a resguard de la població, com a protecció de primeres necessitats, hi va haver moments en què es va veure obligat a complir funcions de vertadera defensa. Eixint de del carrer Major en direcció a la capital del Regne, en este mur s’obrien portals situats en les entrades de les vies més importants. Cap al migdia, es franquejava el Portal de València, antigament conegut com de la Font Vella, de Calroy o de l’Hospital. Per eixir cap al Camí real d’Aragó i de Catalunya calia traspassar el Portal de Morella o de Sant Vicent, en altres temps de la Font o de les Gàrgoles. Al final del Carrer d’En Galià, actualment de Sant Roc, es trobava el portal batejat amb el nom d’aquest sant, anomenat patró de Catí en 13 d’agost de 1589, segurament per la seua mediació davant de l’epidèmia de la pesta, tant arrelada en els nostres pobles per aquelles èpoques, el que en altres temps era conegut com de la Passío, de Gilabert o d’Almaçà. Baixant pel carrer de Sant Martí a l’antic cementiri, hui col·legi públic, hi havia un altre portal, del Cementeri o Calvari, “... que aunque no es tan grande como los demás quatro principales pero es muy capaz, y todo de piedra labrada, con sus puertas muy fuertes como las demás, con cadenas con llaves para serrarse...” (M. Verdú). Hi havia altres dos portals de menor importància que els anteriors, el de Penya-roja i el de Sant Joan. El de Sant Joan s’alçava al final del carrer del seu mateix nom, també conegut antigament con de Pablo Alfaro. L'estructura de tots estos portals era semblant, i de característiques materials i tècniques molt senzilles. Estaven adossats als murs o a les parts posteriors de les cases i es reduïen a una porta amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra. El portal de Sant Roc tenia el gruixut d'un mur de defensa de quasi dos metres d'amplària. Els portals sobre els quals s'havia edificat una capella tenien l'estructura d'una torre cúbica, basats sobre quatre pilars d'on arrancaven quatre arcs de mig punt, l'interior dels quals, de dimensions més reduïdes, servia d'entrada a la població. Queda constància d'estos portals per fotografies anteriors a la seua destrucció en 1932. En 1462, davant dels fets de la guerra de Joan II, Catí va renovar les portes i les barres dels portals i va restaurar els murs destruïts.


Consta documentalment que, en 1528, amb motiu del pas del rei Carles pel terme de Catí, camí de Montçó, on es van celebrar les Corts, la població va empedrar el portal de la Font Vella.

Penyarroja (1988), el de Sant Joan i el del carrer de Sant Roc, desapareixent també la capella del sant.

En 1773, sobre el portal de la Font Nova, es va construir una capella dedicada a Sant Vicent Ferrer; es van alçar dos grans pilastres separades del portal, i van edificar damunt una espaiosa capella en què es van col·locar un altar, un retaule i una imatge del sant. 1797- Es prohibeix celebrar missa. Va ser enderrocat l’any 1922

Enderrocament de les capelles laterals de l'església del Carrer Major (1937)

Portal i Capella de la Font Nova o de Sant Vicent. També Portal de Morella

ENDERROCAMENTS Tots estos portals, que encara es conservaven en els primers anys del segle XX, van ser enderrocats per necessitats sorgides de l'expansió urbanística així com de l'aparició posterior de la circulació rodada i de la construcció de la carretera de Catí a l'hostal de l'Aire i de Catí a l'hostalet de Vilar de Canes. Tot això va aconsellar la demolició del mur i portals en benefici del progrés. En 1922 es van enderrocar els portals de València i el de la Font Nova o de Sant Vicent amb el consentiment del bisbe, i en aquest últim es va construir una nova capella per al sant damunt del depòsit d'aigua de la font que avui en dia encara es manté. En 1932 es va procedir a la destrucció dels restants portals; van desaparèixer el del cementeri antic, el de

Cal a afegir a més el tallament de les capelles laterals de l'església de la part de l'Evangeli (Sant Martí, Sants Joans, 2ª de Passió i del Roser) pels mateixos motius de funcionalitat abans esmentats. Com a resultat el caràcter medieval de la localitat es va ressentir seriosament al no conservar-se cap vestigi del mur ni dels portals tal com si que s'ha conservat en alguns pobles de la comarca. En el segle XX la població se modernitza amb l' instal·lació de l'enllumenat elèctric, la construcció de les noves escoles a la Raval de l'Hospital, la instal·lació de dos molins, un de farina per Ramón Beltrán en 1928 i un altre molí de cereals elèctric a la Raval de l'Hospital per part de Rafael Segarra que es convertiria en Piensos VIGORAN i un molí d'oli per part de Gabriel Miralles en el Pla Sant Roc. També el 25-04-1928 es declara d'utilitat pública l'aigua de l'Avellà. L'any 1931 té lloc la compra per part de Gabriel Miralles i Francisco García (Borjo) al Baró de Casablanca (D. Enrique Bosch) i la seua muller Dª Jacinta (La Farola) de la Fonda l'Avellà, la Casa de Banys i els terrenys


circumdants. Els tres primers xalets del balneari es construeixen en 1933 en el Camí de la Glorieta per les famílies Giner, Cano i Chillida.

La situació política general del país evoluciona però, negativament amb la Guerra Civil Espanyola (18-07-1936). Als morts de guerra i assassinats dels dos bàndols, cal afegir l'incendi i saquejament de l'església que es convertí en una tenda i saló de ball. Fou cremada la Mare de Déu de l'Avellà i quasi totes les altres imatges de sants i els retaules, els arxius parroquial i municipal. Les campanes de l'església foren foses com metralla. L'òrgan fou destruït. Tant sols es va salvar la campana grossa, el cadiram de Gisbert, la creu del cementiri, la imatge de Sant Pere de Castellfort i el Retaule de Jacomart que va poder sortir del poble recalant en el Museu del Prado.

Planta embotelladora de l'aigua de L'Avellà

Mascarada en el paviment de l'església

El 12 d'abril de 1938 el front de guerra va passar per Catí i en Espanya va finalitzar la guerra l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del Front Nacional de Franco.

Familiars d’Enrique Bosch (Baró de Casablanca), García de Borjo, Miralles, Cano, Chillida i Giner davant de la Casa de Banys i Palau del Baró (setembre de 1935) després de la compraventa de 1931, per tant el darrer estiu abans de la Guerra Civil.

El 14 d'abril de 1931 es proclama en España la 2ª República (1931-1939) que crea en Catí les escoles del Pilar i de l'Hostal del Mestre.

A partir del mateix 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loca el cadiram de fusta que abans estava al cor i que representa a Jesús i els seus apòstols. El dia 7 de setembre de 1939 se realitzen al poble solemnes festes per la benedicció de la


nova imatge de la Verge de l'Avellà que es pujada solemnement a la seua ermita, sent alcalde D. José Sanjuán Prats.

Festes d'inauguració del túnel de l'Avellà, agost de 1953

La Mare de Déu (1939-2002)

També en 1939 torna al poble el Retaule de Jacomart però sense les cinc polseres. Cal tenir en compte la disminució en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra. Gràcies a l'actuació del president de la Diputació, estiuejant del balneari, es construeix en 1944 la carretera de l'Avellà per l'empresa Calduch, sent alcalde D. Francisco Sanjuán Puig i el túnel per l'empresa Colomines (12-01-1953) celebrant-se unes lluïdes festes de celebració en el mes d'agost del mateix any, sent alcalde D. Francisco Blasco García.

Entre les dos anteriors dades assenyalar el conflicte dels maquis que va culminar el 2105-1947 amb la toma de Catí. Aquest grup guerriller antifeixista va exercitar les seues activitats des de finals de la guerra europea (1945 a 1948) passant finalment els seus membres a Marroc i a França fugint de la Guàrdia Civil. . El 25-09-1955 mor a Sant Mateu Mossèn Joan Puig i en 1961 es construeix l'escoleta del Mas d'Evaristo que es tanca definitivament en la dècada de 1970 amb la creació de l'escola llar de Benassal. . La gelada de les oliveres (1956) origina la conseqüent plantació d'ametllers. L'any 1962 té lloc una remodelació de l'ermita on es restauren algunes pintures, es canvia el paviment.. Aquest mateix any, sent rector Mossèn Salvador Vives es baixa la


Mare de Déu de l'Avellà al poble, la següent serà en setembre de l'any 2000, coincidint amb el canvi de mil·lenni i any jubileu, amb lluïdes festes per part del poble en les dos ocasions.

En 1971 s'inaugura l'embotelladora de l'aigua de l'Avella, sent alcalde D. Argimiro Roca.

Planta embotelladora (1971)

En 1972 es restaura el cambril de la Mare de Déu de l'Avellà segons projecte de D. Ángel Acosta el mateix que fabrica la Mare de Déu de l'Assumpció de l'església Parroquial i el Crist de la Capella de la Comunió.

Baixada de la Verge al poble en 1962

En 1968 té lloc la visita del llavors ministre d'Informació i turisme Manuel Fraga Iribarne.

Altar de la Verge abans de 2003

En 1975 té lloc la darrera restauració de l'ermita i la imatge de Santa Anna. El 7-03-1979 té lloc la declaració de Catí com a conjunt històric artístic. Visita Manuel Fraga amb l'alcalde Ramón Querol i Carlos Múrria (1966)

En 1980 té lloc el canvi del calendari de la Romeria de Sant Pere de Castellfort.. Aquesta passa del 30 d'abril (pujada) i 1 de maig (baixada), dies tradicionals, a celebrar-se el


primer diumenge de maig (baixada) i el dissabte anterior (pujada).

En 1990 es restaura per darrera vegada l'ermita de Sant Vicent reparant la teulada que s'havia ensorrat i posant una porta de Lluis Porcar. Els dies 5,6 i 7 d'abril de 1991, coincidint amb els 300 anys de la Independència de Morella tenen lloc unes grans festes- Té lloc a la Casa de la Vila una exposició de la cultura catinenca. S'inauguren el nou ajuntament, un monòlit a la Raval en forma d'ou de Paco Martí, un carrer dedicat a Mossèn Joan Puig del que es reedita la seua història de Catí i les noves escoles del CEIP l'Espígol al Calvari on també s'ha muntat una altra exposició. Visita Catí el Cardenal Tarancón celebrant una missa amb l'Orquestra Ripollés. A continuació va organitzar-se una paella gegant seguida del Ball Pla. No van faltar els bous i altres activitats (Era alcalde: D. Juan A. Gozalbo Gómez i president de la Diputació Francisco Solsona).

Imatge de Santa Anna i la Verge, infanta (1975)

Monòlit en forma d'ou com a símbol del naixement del poble, dissenyat per Paco Martí

Declaració de Catí com Conjunt històric artístic (7-03-1979)

En 1983 s'estrena solemnement l'Himne a Catí de Pedro Tel i lletra d'Alexandre Flichs i en 1984 es col·loca a l'ermita de l'Avellà vidrieres de Valldeperes.

El 30-09-1996 es crea la Nova Associació Cultural de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort, apareixent els dos llibrets sobre la normativa de la romeria. En 1998 el poble pot abastir-se ja del Pou de Vallivana després de dècades patint la carestia d'aigua.


Altres dos rellotges de sol es restauraran també, el de damunt la porta de l'església parroquial (zodiacal) (16-09-2008) i el situat en la façana de la Casa Miralles (09-09-2009).

Inauguració del pou d'aigua de Vallivana (Agost de 1998)

El 31-01-1998 torna al poble el Retaule de Jacomart deparés de la Restauració de la Generalitat Valenciana però com que en 1997 es van retrobar en el Museu del Prado les polseres perdudes per part de A. José Pitarch de besavis catinencs, el Retaule torna a sortir del poble per a posar-le les polseres perdudes. El 19-04-1999 el Museu del Prado entrega oficialment al poble de Catí quatre de les cinc polseres perdudes sent exposat el retaule al mateix museu. Després de retornar definitivament al poble el retaule es col·locat en la capella dels Montserrat fent unes obres de remodelació de l'altar, paviment i il·luminació.

Restauració (26-10-2007)- Capella Comunió

El 22-10-2004 és important per la Declaració del conjunt històric de Catí com a Bé d'Interès Cultural (BIC)

Restauració (16-09-2008). Zodiacal

Fàbrica formatge. 1er premi d'Espanya (24-092005)

L'any 2007 es restaura el Peiró d'Avinyó, fent una rèplica que es col·loca al cementiri i l'original es guarda en una vitrina. En octubre dl mateix any es restaura el rellotge de sol de la façana de la capella de la Comunió de Catí.

Restauració (09-09-2009). Casa Miralles


Un altre esdeveniment històric per a la localitat és la inauguració del desviament o variant de la carretera CV-128 que descongestiona el tràfic de vehicles en la localitat

. Inauguració de la variant a la CV-128 (29-092008)- Carlos Fabra, Martínez i Manuel Puig

A partir de 2008, sent rector Mossèn Rafael, s'inicia en l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció un període de reformes. Es remodelen les capelles laterals imitant la pedra. A la capella de la comunió es substitueix el Crist i la Marededéu de l'Assumpció de l'altar major d'Acosta per la imatge del Cor de Jesús, restaurada per Vicenta Beltrán i a l'altar major per una Marededéu nova..

Marededéu d'Acosta

Nova Marededéu de l'Assupció

S'habilita en l'antiga capella dels Espígol una capelleta per a Sant Pere de Castellfort, anteriorment molts anys ocupada per Sant Vicent Ferrer que es trasllada finalment a la capella ocupada per Sant Isidre, llaurador que a la seua vegada es trasllada a la capella de la Puríssima de Mossèn Verdú.

Capelleta de Sant Pere


restauració del balneari l'encoframent del túnel.

de

l'Avellà

i

Interior de l'església (gòtic) Balneari de L'Avellà

Es remodelen les tres portes de l'església i el baptisteri i la seua reixa. Es remodela la capella de Sant Martí (2010) i s'obre una porta de l'església al carrer Sant Joan i s'enreixa el pati (2011). La Diputació Provincial, per la seua part, restaura (2010) i construeix una dúplica de la imatge de Sant Pere de Castellfort (2012) i la Fundació En Balasc d'Alagó restaura la talla de la Verge de l'Avellà (09-04-2012).

Encoframent del túnel (finals 2013)

A nivell de serveis públics s'inaugura un nou consultori mèdic (01-04-2010) i un centre de desinfecció de vehicles a la partida dels Plans (20-01-2011) i en maig de 2012 s'inaugura una planta de Biogàs.

Marededéu després darrera restauració

També en juliol de 2010 finalitza la reforma de la Plaça de l'església (24-09-2010) i altres carrers del poble i comencen les obres de

Les obres de restauració de les pintures de l'ermita de l'Avellà comencen de nou en 2013, eliminant les humitats. S'alça el paviment sobre terra, es restaura la teulada posant una canal de recollida d'aigües d'escorrentia i es neteja la sèquia. Comença la restauració d'una de les capelles laterals utilitzant la tècnica de l'estrapo, consistent en arrancar les pintures del seu lloc, portar-les al taller, restaurar-les i després tornarles al seu lloc d'origen. Els efectes aconseguits sobre la primera capella lateral són molt positius. En estiu de 2016 continua la restauració de les altres dos capelles de l'ermita de l'Avellà i la confraria a encalat la façana i l'entorn de la placeta i netejat les pedres i la porta.


El 27-12-2013 s'inaugura l'exposició de la Llum de les Imatges en la que es restaura la Casa de la Vila i l'església de l'Assumpció. Es munta una exposició en els dos edificis. La quantitat de visitants augmenta considerablement. Es trasllada temporalment el culte de l'església des de la nau principal a la Capella de la Comunió. Es trasllada l'oficina de turisme a la Llotja. Els aspectes espectaculars es troben en la façana de la Casa la Vila que és netejada de contaminants (cables elèctrics i de telefonia, fanals d'il·luminació, etc...). En l'església es treballa principalment en la restauració de la teulada i el teginat, descobrint-se en la volta de la nau esgrafiats del segle XVII que estaven tapats per vàries capes de pintura de calç. La cloenda de l'exposició és el 23-11-2014.

L'11 de novembre de 2015 s'inaugura el nou local de la Llar de Jubilats que es trasllada de l'antic Hospital a les antigues escoles. L'Hospital queda com a local d'exposicions, reunions, i assaig de la banda de música i coral.

El president de la Diputació de Castelló, Luis Moliner, l'Alcalde de Catí, Pablo Roig i el mossen de la parròquia fent entrega als jubilats del nou local de la llar de jubilats situat a les antigues escoles.

Casa la Vila (1428)

L'església amb la nova il·luminació

Si amb motiu del 600 aniversari de la predicació de Sant Vicent en Catí (2010) es va fer una processó especial a la pedra de la seua predicació, el 2 d'abril de 2016, per iniciativa dels Vicents i Vicentes del poble, es compra una nova imatge del sant que es pujada en processó a l'ermita recuperant així la romeria que anualment realitzaven els catinencs el segon diumenge de Pasqua. Aquest any la romeria es va realitzar el dissabte anterior a la festa de Sant Vicent Ferrer, dia del patró de la Comunitat Valenciana amb un itinerari peculiar: Església, Plaça, Carrer Jesus, Carrer de les Escoles, Carrer Major (parada en el lloc de predicació), Places, Capella de Sant Vicent, Camí fins l'ermita.

Recuperació romeria Sant Vicent (2 abril 2016). Porten el sant quatre vicents


El dissabte 28 de maig de 2016 té lloc un concert especial del Cor de Catí Verge de l'Avellà al complir-se el seu desè aniversari i també de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" que el dia d'abans organitza una caminata a la muntanya que li dóna nom.

El 26 de juny de 2016 el bisbe de Tortosa, Ilm. D. Enrique Benavent Vidal va inaugurar la nova il·luminació de l'església parroquial. Els dies 2 i 3 de juliol de 2016 es va convocar la Primera fira medieval "A Catí peraires" amb gran èxit de participació de tots els catinencs (tant joves com majors).

I Fira medieval (2-3 juliol 2016)

Cartell de la celebració del 10è aniversari

L'11 de juny de 2016 es va celebrar el XXV aniversari de la creació a les noves escoles del CEIP l'Espígol i el X aniversari del CRA l'Aiguaneu (Aularis de Catí, Culla, Vilar de Canes i Torre d'En Besora. Es va muntar una exposició a la Llotja i un acte commemoratiu al Centre Recreatiu.

Un altre assumpte que no podem deixar d'assenyalar és la marxa del C.D Catí. Les competicions oficials van començar al Camp de Santa Anna cap a l'any 1973. El CD Catí va militar en tercera i segona regional. El primer ascens a 1ª Regional es va produir en maig de 1993. El Catí va competir ininterrompudament en primera regional fins que el 15-05-2011 es produí el somniat ascens a Preferent. Encara que es va baixar a Regional, el 2 de juny de 2013 es va aconseguir un increïble segon ascens a Preferent. En maig de 2014 es va baixar de nou a Primera Regional, categoria en la que va militar en la temporada 2014-2015, en la 2015-2016 i en la 2016-2017.

Presentació CD Catí, 2015-2016 Celebració XXV aniversari escola de Cati i X del CRA l'Aiguaneu (Catí, Culla, Vilar, La Torre)


CRONOLOGIA DEL POBLE DE CATÍ ANY 1157 1231-1233 1233

ESDEVENIMENT El Port de Prunelles (Tossal de la Nevera) apareix en la Carta Pobla d'Alcanyís. Conquista de Morella i territoris annexos per En Balasc d'Alagó (26-10-1231) a (0701-1232) al rei moro Zeit-Abuceit. Catinus (Catí) apareix en dos documents de la vila de Morella.

02-08-1233 Jaume I passa pel terme de Catí anant cap a Peníscola. 25-01-1239

Carta pobla de Catí atorgada per En Balasc d'Alagó a En Ramon de Bocona i 40 pobladors a fur de Saragossa.

1240

Mort d'En Balasc d'Alagó. Jaume I senyor de Morella i les seues aldees, per tant de Catí.

11-01-1241 Donació per la reina Na Violant de Vallivana i Salvassòria al terme de Morella. 5-11-1243 Confirmació pel rei En Jaume I de la Carta Pobla de Catí. 1244-1247 El rei En Jaume I fa donació del Castell de Morella a l'infant D. Pedro de Portugal. 28-01-1245

D. Pedro de Portugal confirma la donació de Vallivana i Salvassòria salvant el seu dret a l'herbatge confirmant la donació de la reina Na Violant d'Hongria de 1241.

16-02-1249 El Rei En Jaume I confirma la Carta Pobla de Morella. 1240-1250 Començament construcció de l'església i del primer cementiri (al voltant de l'església). 1250

Cessió de la vila al "Consejo de Hombres Buenos" de Morella per el rei En Jaume I.

1252-1271 Venta del terme de Catí d'En Ramon de Bocona a En Ramon Castellà de Sant Mateu. 1270

En Jaume I concedeix al Castell de Morella el Tribunal del Ligallo.

1274

En Jaume I concedeix al Castell de Morella el Privilegi de l'Herbatge.

27-07-1276 Mor el Rei Jaume I. 1292

Comença el plet polític- administratiu de les Aldees contra Morella. Arbitratge del rei Jaume II.

1300

S'implanta en Gran Bretanya un impost que grava les llanes angleses.

1303

Vilafranca del Cid agregada al castell de Morella.

1306

Pacte d’avinença entre Morella i les aldees.

1308

Abolició de la Ordre del Temple o dels Templaris per ordre del Papa Clemente V, cedint a les pressions del monarca francés Felip IV. L'ordre dels templaris fou fundada en 1118.

1315

En una visita pastoral consta que l’església estava oberta al culte i amb els libres i ornaments necessaris (Bisbe: Francesc de Paholhach, de Morella- Rector: M. Ramon Oller).

1315, 1331

Decrets de Jaume II i la Reina Eleonor de 1315 i 1331 respectivament en els quals es prohibia portar vi foraster a Catí.

1317

Es crea la nova ordre de Montesa o del Maestre (capital Cervera, Sant Mateu) substituint a la Ordre del Temple.

1318

Visita a la parròquia del Bisbe Berenguer de Prat per mediar entre el conflicte entre el rector M. Ramon Oller i els seus feligresos. Concòrdia per escrit en Tortosa (1337).


1321

Testament d'Arnau Segarra- Fundació de l'Hospital. Legat San t Pere de Castellfort.

1321

El Rei Jaume II confirma la donació de la devesa de Vallivana a Morella i les seues aldees.

25-04-1322

Ampliament de l'església primitiva afegint tres trams més cap a l'est, l'arcada del Cor i obrint una nova portada de cara al sud (la que dóna a la Plaça de l'església.

05-04-1328 Comença a escriure's el Llibre de Privilegis de Catí (Bernardo Segarra). 1328

Data més antiga de la Confraria de Sant Martí. Construcció del seu altar.

17-07-1328 Primera referència dels arxius de Catí a la Font de l'Avellà (sense citar la Verge). 1329

La reina Elionor concedeix al Castell de Morella privilegis en el terme de Cantavella (extreure fusta).

14-07-1329 Catí afegeix una part del seu terme a la Devesa de Vallivana. 1333

Reunions del Consell en la Torre o Delme.

1335

El rei En Jaume dóna el Castell de Morella al seu segon fill Fernando.

15-02-1337 Pere Carbonell daura el tabernacle de l'església parroquial. 1340 20-04-1348 1352 1354-1389

Delimitació exacta del terme de Catí i de les aldees de Morella per la reina Elionor. Es fa el segon cementiri al Calvari. El primer en església, plaça i davall actual casa abadia. Primer escut de Catí. Renovació muralles del poble. Noves capelles a l'església: Sant Blai (1354), primera de l'Evangeli, patró infermetats de la gola.

1358

Pere el Cerimoniós concedeix una independència interina a Catí i a les aldees.

1370

Ampliació del nucli urbà en ravals, la de l'Hospital, la de les Escoles i la de la Font Nova o de Santa Anna.

1374

Construcció del Peiró d'Avinyò (Giamo d'Avinyò) o Peiró del Cementiri i de la Font Vella (Berenguer Roca Albocàsser).

1374

Jaume Castellà ven a Morella el terme de Catí (1 maig) (tant sols els drets econòmics, no els polítics, de caire reial).

1376

S'edifica l'actual Casa Abadia (Mossèn Pere Durà- mort en 1398).

1377

Fabricació de la Capella del S. Miquel i Sant Pere (Pere Montserrat-Bertomeu Durà, Tortosa)- Entaulillament 1399- Jaume Sans.

1386

Fabricació d'una creu de vidre (va estar a l'ermita de l'Avellà fins 1936).

1389

Fabricació de la capella de Sant Martí (Berenguer Roca, Jaume Sans).

1393

El rei D. Juan confirma la donació de Vallivana.

1396

Es pinten els retaules de Sant Antoni i de Sant Martí.

1397

Es fabrica una creu de plata (Tomàs Cubell, de Morella).

1401

Pedro Lembrí, de Morella, fa i pinta el retaule de l'Altar Major. Va durar fins 1681.

11-05-1405 1406

Construcció del Cor i Primitiva Sagristia (en l'actual capella de la Verge de l'Avellà) (Berenguer Roca, Jaume Sans). Naix en Catí Joan Espígol.


1410

Vinguda i Predicació de Sant Vicent Ferrer en Catí.

28-06-1412

Compromís de Caspe (Aragó, Catalunya, València). Sant Vicent Ferrer. Elegit Fernando de Antequera.

1414

Entrevista en Morella de Sant Vicent Ferrer, el rei Fernando i el Papa Luna, Benet XIII pel Cisma d'Occident.

1420

S'atorga a les viles de Morella el privilegi de poder pasturar els ramats en el terme de Cantavella.

1424

Primera processó documentada a Sant Pere de Castellfort.

1417-1428

Edificació de la Casa de la Vila per Bernat Turó (Traiguera) i Jaume Sans, Pere Galià, Pere Belluga i Pere Guash (Catí).

26-07-1429

Finalitza en Sant Mateu el Cisma d'Occident (Mor el papà Luna al Castell de Peníscola-1423- Successor: Gil Sánchez Muñoz. Renúncia).

1434

Es copia el Llibre de Mustaçaf (Mossèn Zaera, pbro. de Forcall).

1437

Es realitzen els pedregosos, bancs, cancell, finestres i portes de les escales i s’empedra el sol de la Casa de la Vila. S’habiliten els baixos com a carnisseria comunal i presó i els alts com a depòsit de blat. Es col·loquen els ganxos.

1438

Es pinta el retaule de la Santíssima Trinitat en l'església de l'Hospital (Antonio Valsera, de Sant Mateu).

1441

Edificació ermita de Santa Anna (Arnaldo Pedro, de Forcall i Jaume Sans, Bernat Verdú).

1447

Construcció noves capelles: Sants Joans (1447) , Sant Pere Màrtir (1448) (Espígol) (Pedro Crespo, Pere Galià), Passió (1451) (Crespo, Arbó, d'Ulldecona), i Sant Antoni (1459) i Ànimes (1503)- Joan Bellmunt.

1447

Construcció del peiró d'En Moragues (d'En Brusca) en l'actual carrer de Sant Vicent (Antonio Sancho, de Morella).

1448

Construcció Casa Espígol (Antonio Sancho, Morella).

13-09-1450 Mor Joan Espígol. 1452

Construcció Palau de Sant Joan o casa Miralles (Pedro Crespo: Santander) (Lluís Bellmunt). Casa del Magre.

1453

Primera processó de Catí a la Verge de Vallivana.

1454

Jaume Frígola (Valencià) dora el calze de Joan Espígol i Valentí Montoliu, de S. Mateu el Retaule de Santa Anna.

1456

Es construeix el Peiró d'Almaçà o de la passió (Antonio Arbó) en el Camí del Bosc (actual Prigonet Trencat). Trencat per un llamp en 1898.

24-01-1460 Ramon de Sant Joan contracta per a Joan Espígol el retaule de Jacomart. 1462-1472

Guerra entre Castella i Aragó. Catí té que pagar un fort rescat (2.000 florins d'or) per alliberar els catinencs empresonats a Alcalà de Xivert.

1462

Renovació de les portes, barres dels portals i murs destruïts després de la Guerra de Joan II.

1463

Carta de pagament de 2.000 florins que en 1463 es van lliurar a Ramiro Miganques. El pagament va ser realitzat per pagar el rescat dels ostatges que els guerrers de Castella es van portar al Castell d’Alcalà de Xivert després de la batalla de Catí.

26-07-1468 Morella ven Catí a Juan Forés de Sant Mateu per 25.000 sous. 1473

Se fabrica la Creu Processional de plata sobredaurada (Juan Santalínea,de Morella).


Pagada per Tomàs Figuera. 27-06-1481 Morella compra a Juan Forés el poble de Catí per 25.000 sous. 1483

Es fa el reliquiari de Sant Martí (Mossèn Antonio Montserrat).

1494

Es fa el Retaule de la capella de Passió.

1497

Es renova la tova de la Font de Sant Vicent.

1501

Gran epidèmia de pesta en Catí. Altra en 1530.

1521

Es fa el nou orgue de l'església.

1528

Empedrament del Portal d’Almançà amb motiu de que l'emperador Carles V passara per Catí (Bellmunt, Favardina).

1544

Es construeixen la nova carnisseria i la presó en la Casa de la Vila.

29-03-1544

Es contracten l'Església i la Casa de Nª Sª del Avellà (Antoni Favardina, francés casat a Catí).

06-04-1545

Primera Processó per demanar pluja a Nª Sª del Avellà. Se li afegeix a la Verge el títol de Mater Misericordiae (Mare de Misericòrdia).

8-04-1549

Benedicció de la primera capella i campana de Nª Sª del Avellà per l'arquebisbe auxiliar de Tarragona (Nicópoli) (Ilm Francesc de Roures).

1549

Construcció Retaule i capella del Roser. Fundació de la Confraria Roser (1576) i Confraria Nom de Jesús (1586) i Confraria Santíssim (1589) (Família dels SansLleons).

1561

S'amplia la primera capella i Casa de Nª Sª de l'Avellà (Juan Viñes, de Sant Mateu) i Juan de Mares.

1576

Es funda la Confraria del Roser.

1578

Continuen obres ermita Avellà. Es fa la capelleta de la font dels tres xorros i la imatge de la Verge.

1586

Fundació de la Confraria del Nom de Jesús.

1588

Nou retaule en ermita de Santa Anna (Juan Bautista Pastor, de S. Mateu).

1589

Comencen les obres del primer pis de la casa de l’ermita de l’Avellà (Miguel Valls, Francesc Royo, Joan Gisbert).

13-08-1589 Sant Roc es elegit patró del poble contra la pesta. 1589

Fundació Confraria del Santíssim Sacrament.

1592

Es fa el Tancat de l'Avellà (1592) per a guarda dels ramats i equins.

10-06-1592 El Consell dona permís per fer una nevera (Mas de la Serra). 1598- 1640

Construcció capelles de la Puríssima o de Mossèn Francesc Verdú (1598), de l'Àngel (1601) per la familia Mestre i del Nom de Jesús (1640).

1599

Continuen les obres en l'ermitori de l'Avellà a càrrec de l'Ajuntament. Es fa la cambra dels capellans.

1607

Escriptura del llibre "Aguas potables y milagros de Nª Sª del Avellà" de Fray Blas Verdú (nascut 22-10-1565).

1610

Es firma el contracte per construir l'ermita de Sant Vicent Ferrer (Pedro del Sol) (Mossèn Jaume Miralles).

1611

Matrimoni entre Serafina Santjoan i Miguel Miralles. El cognom Miralles substitueix al Santjoan.


1615

Edificació de l'actual campanar i capella de Santa Anna (Pedro del Sol, de Tronchón, veí de Catí).

1618

Alçament de la capella en l’ermita de Santa Anna.

6-01-1625 Contracte construcció de l'ermita del Pilar (Juan del Sol). Primera missa 02-06-1626. 1626

El Consell dona permís per fer una altra nevera (Fernando Torres).

1628

Construcció del cor nou- Nou accés a la Casa Abadia.

1636

Fabricació de la Nevera de Gibalcolla (Nevera Vella) (Juan Bueso, de Vinaròs).

1637

Es fa el primer camí d'Antolí, futura carretera.

1643

Fabricació de l'actual sagristia i arxiu a la part de l'església que dona a la Plaça de Dalt (Joan Noguer, Ulldecona).

1643

Sant Martí es declarat patró del poble.

1669

Comencen les obres del segon pis de la Casa de l’ermita de l’Avellà.

1670

Es construeix l'ermita de Sant Josep (Mossèn José Adell).

1677

Fabricació del Nou Retaule churrigueresc de l'Altar Major de Pedro Esbrí (d'Alcalà).

1678

Construcció de la nova sagristia i arxiu parroquial i escala exterior

1679

El Consell acorda adobar el Portal de la Passió (Almançà) i va alçar una capelleta dedicada a Sant Roc.

1691

Construcció de les escoles de la Raval de l'Hospital.

9-02-1691 Independència de Catí i les aldees de Morella concedida pel rei Carles II. 1692

Catí compra a Morella els seus drets històrics que aquesta havia comprat a Castellà i un tros de terme.

1703

Darrera ampliació de l'església de L'Avellà (Pedro Gómez, de Morella).

1708

S’adoben les parets i s’alça el Cor en l’ermita de Santa Anna.

Guerra de Successió per la mort de Carles II sense successor. Batalla d'Almansa. 1705-1713 Tractat d'Utrech (1713) Abolició dels Furs (1707) d'Aragó, Catalunya i Valencia. Rei: Felip V. Decret de Nova Planta. Segle de Mossèn Francisco Celma (1686-1771). Possessió curato de Catí (9-011718) És el capellà rector més conegut de la història de Catí. Doctor en teologia. Es va fer càrrec de la decoració de l'església de 1718 a 1740, de la construcció i 1712-1771 decoració de la Capella de la Comunió (1741-1744) i de l'ermita de Nª Sª de l'Avellà per la qual cosa va contractar al santmatevà Pascual Mespletera i als germans Blasco de Catí. Va publicar vàries obres entre les que destaca la Historia del Santuario de Nª Sª del Avellà. Va morir en Catí el 2 de agosto de 1771. 1721

S’amplia la capella de Sant Roc construïda en 1679.

07-05-1730 Primera baixada que consta Mare de Déu de l’Avellà al poble per motius de sequera. 1731

Mossèn Celma institueix la primera novena de Sant Martí.

1737

Pasqual Mespletera pinta la volta de l'església de L'Avellà.

31-12-1739 Reedificació i benedicció de la capella de l’Hospital per Mossèn Celma. 1741

Es posa en funcionament un orgue en l’església i un altre en l'Avellà (Francisco y Antonio Turull, de Calanda).


3-05-1742

S'alça l'actual capella de la comunió (Germans Blasco). Les obres acaben en 1744 (Mossèn Celma).

1742

Destaca l'escola de músics de Catí, grups de músics originaris de la vila que actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià. Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742).

20-03-1746

El Papa Benet XIV crea indulgències per a la fundació de la Confraria de la Marededéu de l'Avellà.

1761

Construcció del trasaltar de Nª Sª del Avellà (Blasco) i del tercer pis de la casa de l’ermita.

1763

Es construeixen les capelles des de l'eixida del poble a l'ermita de Santa Anna i el Calvari.

1766

Pintura del quadre de sant Vicent en el carrer Major on va predicar. Més endavant en taulells.

1771

Mort del rector Mossèn Celma.

1773

Fabricació de la capella de Sant Vicent en el portal de la Font Nova.

1775

Fabricació d’un forn al Carrer de l’Om (futur Carrer Llarguer).

1786

Construcció de la Fonda de L'Avellà.

1791

Es fabrica la custòdia actual de la parròquia (Antonio Piñol, de Vinaròs).

1792

Fabricació del cadiram del Cor per José Gisbert (Coves).

16-09-1797 El bisbe de Tortosa prohibeix la celebració de misses en la capella de Sant Vicent. 1833-1841- 1ª,2ª i 3ª guerres carlistes (Fernando VII, Isabel, Carlos). General Cabrera. Morella: 1872 carlista. Fundació del Sometent (1844). 1845

S'edifica la Casa dels Banys en L'Avellà.

1856

Llei de Desamortització.

1860

Construcció carretera Vinaròs-Morella.

8-05-1864

L'Estat ven les cases de L'Avellà a Masústregui. El bisbe ho impedeix en l'ermita de l'Avellà.

1868

Tapen els arcs de la Casa la Vila per motius higiènics.

1868

Es construeix la pica del Baptisteri (Salvador Blasco).

1877

Es forja la reixa del Baptisteri (Miguel Eixarch).

1879

La capella de Sant Josep passa a ser la de Sant Lluís Gonzaga.

10-02-1880 Naix Mossèn Joan Puig a Catí. 1881

Instal·lació primer fanals d'il·luminació i d'un molí a vapor.

1891

Creació de la banda de música.

1895

El cura passa a ser l' administrador de l'ermitori de l'Avellà juntament amb l' alcalde.

1902

Es funda la Congregació del Sagrat Cor de Jesús.

1911

Es fa el nou cementiri a la zona de Santa Anna- Regalls.

1914

Es descobreixen l'autoria del Retaule de Sant Pere Màrtir (Jacomart) (Tramoyeres).

1914

Construcció de la carretera Antolí- Hostal de Vilar de Canes.


1914

S'enderroquen les capelles construïdes l'any 1763 per a fer la carretera.

1922

Enderrocament portals València i Sant Vicent. Construcció nova capella Sant Vicent.

1923

Instal·lació de l'enllumenat elèctric.

1924

Construcció noves escoles en la Raval de l'Hospital.

1926

En el Balneari comença una disputa entre el gobernador i el Sr. Bisbe per la titularitat i propietat de l'emita. El gobernador defensa la titularitat de l'alcalde de Catí.

25-04-1928 Declaració d'utilitat pública de l'aigua de L'Avellà. 1928

Instal·lació de molins de farina per Ramon Beltrán en carrer Sant Vicent (1928),

1929

Instal·lació de molí de blat elèctric en Raval Hospital (Rafael Segarra).

1929

El Palau de Sant Joan figura en l'Exposició d'Espanya del Poble Nou de Barcelona.

1930

Obres del Calvari nou damunt del cementiri antic anterior a 1910. Les capelles del Via Crucis pintades per Francisco Salvador i els Set Dolors de la Verge per Mossèn José Miravalls. En 1936 es van enderrocar les capelles i es va profanar el lloc sant.

1930

Instal·lació d'un moli d'oli (Gabriel Miralles) en Pla Sant Roc.

1931

Compra de la Fonda de l'Avellà, la Casa de Banys i els terrenys circumdants per part de Gabriel Miralles i Francisco Garcia (Borjo) al Baró de Casablanca i Dª Jacinta (La Farola).

14-04-1931 Proclamació de la II República (1931- 1939). El rei Alfons XIII fuig d'Espanya. 1931

En el Balneari continua la discòrdia iniciada en 1926 En agost de 1931 el gobernador va manar tancar l'ermita.

1932

Enderrocament dels portals de poble (Sant Roc, Sant Joan, cementiri).

1932

El 12 de juny de 1932 el poble de Catí reclama la propietat i administració de l'ermita. El 15 de setembre de 1932 el gobernador concedeix l'autorització per obrir l'ermitori.

1933

Construcció dels tres primers xalets de l'Avellà a la zona del Camí de la Glorieta per les famílies Cano, Giner i Chillida al costat d'on es projectava construir la carretera de l'Avellà que sortia de Catí pel Camí del Bosc, passava per la Font d'Almaçà, i entrava al Balneari per la Glorieta. Encara que la carretera es va medir, l'adveniment de la Guerra Civil, primer i la mort dels propietaris dels xalets, després, va fer que el projecte s'oblidés definitivament.

1933

El 3 de setembre de 1933 el gobernador mana a l'alcalde que prenga possessió de les claus i de l'administració de l'ermita i es destituit l'ermità.

1934

Creació de les escoles de l'Hostal del Mestre i de l'ermita del Pilar (22-02-1934)

1934

El Sr. Bisbe mana l'estiu de 1934 tancar l'església al culte.

1935

No es pot celebrar la missa en l'ermitori en la romeria de Sant Pere de Castellfort (1 maig de 1935).

1936

Finalment el 12-07-1936 el Sr. Bisbe concedeix autorització per l'apertura novament de l'església, menys d'una setmana abans del començament de la Guerra Civil.

Guerra Civil Espanyola. Incendi i saqueig de l'església del poble. Destrucció dels arxius parroquial i municipal. Cremament de la Mare de Déu de L'Avellà. Sortida del poble cap a Madrid del Retaule de Jacomart. Assassinats de fills del poble. Morts de 18-07-1936 guerra. Es pot salvar una caixa de documents de l'arxiu municipal, el cadiram del Cor (Gisbert), la imatge de Sant Pere de Castellfort, la Creu d'Avinyó o del Cementiri, la custòdia de Pinyol i la Creu Processional de Santalínea.


1937

Tallament de les capelles laterals de l'església que donaven al Carrer Major per ampliar la carretera. L'església es converteix en una tenda i un saló de ball.

Pas del front de guerra per Catí (12 abril-1938). Els republicans es retiren a la Vall de Cirers bombardejant amb un canó el poble des de la Mare de Déu del Pilar. Els 12-04-1938 nacionals bombardejen la Vall amb peces d'artilleria des la Font de Catí a la Font d'Almaçà establint l'Estat Major en el Mas de Nadella (juny a agost de 1938). Final Guerra Civil en España (01-04-1939). A partir del 12 d'abril de 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de 1938-1939 Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols. A l'estiu de 1939 en el Balneari s'aconsegueix tornar a obrir la casa ermita, la Fonda, Casa de Banys i el culte en l'església. Solemnes festes de benedicció de la nova Mare de Deu de L'Avellà en el poble i en el balneari (7 setembre) La Verge fou esculpida per Don Eulogio Valladolid (Burgos), La 7-09-1939 corona y ramillets de assutzenes per l'orfebre Sr Calvo (Burgos). L'altar i la fornícula de marbre blanc de Pitarch (natural de les Coves ý veí de Vinaròs). (Acalde: D. José Sanjuán Prats, Rector: Mossèn Vilanova). 1939

Torna el Retaule de Jacomart al poble sense cinc polseres. Comença la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

1944

Construcció de la carretera de L'Avellà (Alcalde D. Francisco Sanjuán Puig) per la Diputació Provincial i l'empresa Calduch. Les obres es paralitzen durant cinc anys en arribar a la Basseta del Barranc del Mas de Blai (principi de l'actual túnel).

21-05-1947 Toma de Catí pels maquis (Alcalde: D. Francisco Puig Escrig). 1953

Perforament del túnel de L'Avellà (12-01-53) Alcalde (D. Francisco Blasco García) per l'empresa Colomines.

25-09-1955 Mor a Sant Mateu Mossèn Joan Puig. 1956

Gelada de les oliveres del terme.

1961

Construcció de l'escola del Mas d'Evaristo.

1962

Canvi del pis de l’ermita de l’Avellà.

1962

Darrera baixada de la Mare de Déu al poble abans de la de l’any 2000.

03-08-1964 Pren possessió parròquia Mossèn Joaquín Obón substituint Mossèn Salvador Vives. 07-07-1968 Visita de D. Manuel Fraga Iribarne (Ministre d'Informació i Turisme) a Catí. 1972

Nou projecte i altar per a la Verge de l’Avellà segons projecte d’Angel Acosta.

1973

Inauguració de l'embotelladora (Alcalde: D. Argimiro Roca Roca).(22-03-1973)

14-08-1975

Primera missa després de la restauració de l'ermita de Santa Anna i de la imatge de la Santa i de l'ermita de Sant Vicent.

7-03-1979 Declaració de Catí conjunt històric- artístic (Alcalde: D. Argimiro Roca Roca). 1980

Canvi en el calendari de la Romeria de Sant Pere al primer diumenge de maig i dissabte anterior.

1981

Ampliació de l'embotelladora (8 juliol 1981), sent alcalde D. Eugenio Puig.


Agost 1982

Homenatge en vida a Enrique Boldó. Presentació del pasdoble “Enrique Boldó” de Pedro Tel. Imposició de la insígnia d’or de Catí.

Agost 1983 Estrena de l'Himne a Catí de Pedro Tel i Alexandre Flichs. 1984

Es col·loquen vidrieres de Valldeperes en l’ermita de l’Avellà.

1989

Col·locació d’una campaneta en l’ermita del Pilar, donació d’un particular.

1990

Restauració de l’ermita de Sant Vicent.

6,7 Abril 1991

Festes del III Centenari de la Independència de Catí- Inauguració noves escoles del CEIP l'Espígol al Calvari i del nou ajuntament. (Alcalde: D. Juan A. Gozalbo Gómez, president Diputació Francisco Solsona). Visita a Catí del Cardenal Tarancón. Exposició a l’ajuntament. Reedició Història de Mossèn Joan Puig. Missa Orquestra Ripollés. Inauguració monòlit de l'ou i del carrer de Mossèn Joan Puig. Paella Gegant. Ball Pla.

Maig 1993 Ascens del C.D. Catí a Primera Regional. 30-09-1996

Creació de l’Associació Cultural de la Rogativa de Sant Pere. Aparició llibret roig (1997) i Consueta (1998).

Nov. 1997 Trobament polseres del Retaule de Jacomart al Museu del Prado (A.José Pitarch). 1998

Inauguració i posada en funcionament del Pou de Vallivana. (Alcalde: D. José Roca García).

31-01-1998

Torna al poble el Retaule de Jacomart després de sis anys de restauració per part de la Generalitat.

6 juny 1998 Mor Paco Martí García (26-02-1950). Agost 1998 El poble s’abasteix d’aigua del nou pou de Vallivana. 18-10-1998

Primer partit del C.D. Catí al Santa Anna després del plantament de gespa. Inauguració oficial: 20-11-1998.

05-12-1998 Inauguració del poliesportiu annexe al camp de futbol. Gener 1999

S’edita la segona part de la Història de Catí de Mossèn Joan Puig per part de la Diputació.

19-04-1999 El Retaule de Jacomart es exposat al Museu del Prado amb les polseres completes. 19-04-1999 El Museu del Prado entrega a Catí les polseres perdudes del retaule de Jacomart. 19-05-1999 Trobada escolar comarcal en Catí. Nov. 1999 Golejada històrica del C.D. Catí en el camp del Torreblanca (0-15). Setembre 2000

Baixada de la Marededéu de L'Avellà des del Balneari a la població. Engalanament dels carrers del poble.

23-25 octubre 2000

Fortes pluges en Catí (630 ml). El dia 23 d’octubre va sortir la Serp tres vegades. Van sortir tots els barrancs i rambles. Es van omplir les llacunes de la Vall. El poble va quedar incomunicat. Terratrèmol en Catí el dia 25 d’intensitat 3,1 Ritcher amb epicentre entre la Serra de l’Avellà i la Roca de Migdia.

Estiu 2001

La plaga d'erugues Limantria Dispar (eruga peluda) afecta seriosament als boscos en este any i l’anterior. Desapareix la plaga en 2002.

14-08-2001 Presentació de l’Associació de Dones de Catí. 19-02-2002 Resolució de Conselleria sobre l’escut oficial de Catí. Maig 2002 El bisbe de Tortosa, En Xavier Salinas, en la romeria de Sant Pere.


11-11-2002 Homenatge a Mossèn Joaquín en el 50é aniversari de la seua ordenació sacerdotal. Finals 2002

La família Miralles ven la fonda als propietaris del Hotel- restaurant "El Prigó". Reconversió de la fonda en Casa de Banys.

Nadal 2002

Definitiva Restauració del Retaule i col·locació a la capella dels Montserrat rehabilitada en abril de 2001.

Juny 2003 Restauració altar ermita de L'Avellà (Confraria de l'Avellà). Maig 2004

Es canvien les botelles d’aigua de l’Avellà. Nou sistema de recollida de deixalles i fems.

17-07-2004 La Unió Musical Catinenca, premi EUTERPE a la Innovació Bandística. 22-10-2004 Declaració del conjunt historicoartístic de Catí com a Be d'Interès Cultural (BIC). Des. 2004 Homenatge als alcaldes de Catí de la democràcia. 02-01-2005

Homenatge a Arsenio Sales. Creació de l’Escola de Música “Arsenio Sales”. Descobriment placa.

02-05-2005 Mor el metge catinenc D. Enrique Boldó García (nacido 09-11-1932). 15-08-2005 Dedicació d’un carrer a D. Enrique Boldó (Carrer Llarguer). 24-09-2005 Formatges de Catí, primer premi al formatge més ecològic d’Espanya. 25-12-2005 Un incendi arrasa una granja avícola de Catí matant 12.000 pollastres. Gener 2006 Neix el Cor de Catí “Verge de l’Avellà”. Presentació oficial (14-08-2006). 11-02-2006 Neix l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera” de Catí. 11-06-2006 VIIª Trobada de dones de les comarques del Nord de Castelló en Catí. Agost 2006

Surt el primer número de la revista “Tossal”, editat per l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera”.

01-09-2006

L’aulari de Catí forma part del CRA 43 (més endavant L’Aiguaneu) amb els pobles de Culla, Vilar de Canes i Torre d’En Besora.

20-03-2007

Col·locació de la primera pedra de les obres de la variant de Catí (desviament CV128) (Alcalde: D. Manuel Puig Puig).

13-07-2007 Presentació de la restauració del Peiró d’Avinyó o del Cementeri. 15-09-2007

Nou rector de Catí, Mossèn Rafael García Castillo substitueix a Mossèn Joaquin Obón Molino de baixa per accident.

26 Octubre Acaben les obres de restauració del rellotge de Sol de la façana de la Capella de la 2007 Comunió. 11-11-2007 Presentació de la biografia de Don Enrique Boldó amb motiu del seu 75é aniversari. Gener 2008 Restauració del Peiró de l'Avellà . Nous carrers històrics al poble i balneari. Gener 2008 Clausurament de l'abocador de la Bassa de les Ortigues. 26-04-2008

Primer premi en el XXXI Certamen Provincial de bandes de Castelló de la Unió Musical Catinenca.

06-06-2008 Presentació biografia de Paco Martí amb motiu del 10é aniversari de la seua mort. 26-07-2008

Concert del 25é aniversari de l’himne a Catí a càrrec de la banda municipal de Castelló.

02-08-2008 Exposició d’orfebreria en l’església parroquial amb l’assistència del Excm. Sr. Bisbe,


En Xavier Salines. 03-08-2008 Homenatge a Vicenta Rosa Ferràs Puig àvia centenària de Catí. Agost 2008

Canvi calendari festes d'agost (inici el divendres immediatament anterior a la festa de l'Assumpció).

11-08-2008

Presentació del llibre “La Cuina Catinenca” de l’Associació de Dones de Catí. En Castelló (04-12-2009).

11-08-2008 Presentació oficial de la Iª Volta de Muntanya de Catí. 16-09- 2008 Restauració rellotge de Sol de la façana de la Capella de la Comunió. 29-09-2008

Inauguració de la variant a la CV-128 de la carretera de Catí (President de la Diputació: Carlos Fabra, Alcalde: D. Manuel Puig).

Octubre 2008

Construcció de la capelleta de Sant Pere de Castellfort en l'antiga capelleta de Sant Vicent Ferrer.

10-10-2008 Primer premi en el Certamen Autonòmic de Xest de la Banda de Música. Desembre Substitució Mare de Déu de l'Assumpció d’Acosta per la Puríssima i després per una 2008 nova Mare de Déu (6 de setembre de 2009). 26-12-2008 S’obri l’oficina de turisme de Catí, al carrer Llarguer, 63, en la Casa Hospitalera. Remodelació capelles laterals de l’església imitant a la pedra. Substitució en la Març 2009 Capella de la Comunió del quadre del Crist d’Acosta per una imatge del Cor de Jesús restaurada per Vicenta Beltrán. Remodelació portes de l’església de la plaça. Juny 2009

Remodelació Baptisteri (quadre) i reixa a càrrec de Juan Carlos Safont. Quadre en capella Comunió.

19-07-2009 XVI Trobada de Bandes de Música a Catí. 09-09- 2009 Restauració rellotges de sol zodiacal de la porta de l'església i del Palau de Sant Joan. 13-06-2009 Presentació del fullet turístic “Catí, tresor del Maestrat”. 29-10-2009 El formatge de cabra de Catí, medalla d’or en el certamen World Cheese Awards. 20-11-2009

Presentació del CD sobre els 125 anys de la banda de música. Homenatge a Lidón Valer Cabaleiro i presentació del nou director de la banda de música, Óscar Senén.

30-11-2009 Posada en marxa de les instal·lacions del nou consultori. Des. 2009 Sant Vicent Ferrer en la capella de Sant Isidre i aquest darrer a la de Mossèn Verdú. 08-01-2010 Forta nevada en Catí. La carretera de Catí es talla quatre dies al trànsit (8-12 gener). Març 2010

Remodelació capella Sant Martí. Nova porta al carrer Sant Joan. Més endavant enreixada (2011).

01-04-2010 Inauguració Nou Consultori Mèdic. 10-04-2010 Mor Carlos Múrria Arnau (23-07-1921). 12-04-2010

Processó especial el dia de Sant Vicent en commemoració dels 600 anys en que va predicar a Catí.

30-04-2010

Es presenta l’escultura de Sant Pere de Castellfort de la rogativa després de ser restaurada per Diputació.

Finalitza la restauració de la Plaça de l’església. Inauguració (24-09-2010). Comencen Juliol 2010 les obres de restauració de l’entorn del Balneari i d’encofrat del túnel. Continuen les obres de remodelació de carrers.


20-01-2011 Inauguració centre de desinfecció de vehicles a la partida dels Plans 19, 20 febrer VIIIª Mostra de la Fira de la Trufa en Catí. 2011 10-03-2011 Inauguració obres del Balneari i de l’encofrat del túnel (1ª fase) 15-05-2011 Ascens del C.D. Catí a Preferent. 22-05-2011 Pablo Roig Ferrando, de Catí, nou diputat. 30-07-2011 Desé aniversari de l’Associació de Dones de Catí. 09-04-2012 Restauració de la talla de la Marededéu de L'Avellà per la Fundació Balasc d'Alagó. Abril 2012

Restauració de la imatge de Sant Pere de Castellfort a càrrec de la Diputació que s'estrena amb motiu de la romeria.

Maig 2012 Inauguració de la planta de Biogàs. Maig 2012

El CD Catí baixa de categoria per primera vegada en la història (De preferent a primera regional).

25 07-12

Tornen les campanes reformades al poble el dia de Sant Jaume i són col·locades de nou al campanar.

19-03-13

Visita del president de la Generalitat, Alberto Fabra, a Cati.

2013

Es restaura la primera de les tres capelles laterals de l'ermita de l'Avellà molt afectades per la humitat després que prèviament s'hagen eliminats les humitats existents.

02-06-13

Segon ascens a Preferent del CD Catí després d'una brillant temporada i promoció guanyada al Benferri (Alacant).

03-06-13

Es recuperen un esgrafiats del segle XVIII ocults en la nau principal de l'església.

27-12-2013

Inauguració de l'Exposició de la Llum de les Imatges. Es trasllada l'oficina de turisme a la Llotja de la Casa la Vila.

Catí participa en la Llum de les Imatges estaurant-se la Casa de la Vila i la teulada de 2013-2014 l'església de Nª S de l'Assumpció. Es munta una gran mostra cultural a la nau principal de l'església traslladant-se el culte a la Capella de la Comunió. maig 2014 Segon descens de Preferent a 1ª Regional del CD Catí. 16-09-2014

Mossèn Godefroid Leon Khonde Khonde, nou rector de Catí. Substitueix l'anterior Rafael García Castillo.

23-11-2014 Cloenda de l'Exposició de la Llum de les Imatges. 02-12-2014 Restauració del peironet de damunt del túnel de l'Avellà. Gener 2015 Torna el culte de nou a la nau principal de l'església. 24 Feb 2015 XII ª Mostra de la Fira de la Trufa en Catí. 13 juny 2015

Pablo Roig Ferrando, nou alcalde de Catí, després de les eleccions municipals de 24 de maig de 2015.

Estiu 2015 Exposició sobre la història del CD Catí. 11 nov. 2015 Inauguració del nou local dels jubilats a les antigues escoles. Recuperació de la Romeria de Sant Vicent. Adquisició d'una nova imatge per part dels 02 abril 2016 Vicents/ Vicentes. Neteja i pintada de l'ermita de Sant Vicent. Adequació de l'altar a la nova normativa del Concili Vaticà II (de cara als fidels).


11 juny 2016

XXV aniversari CEIP l'Espígol i X aniversari CRA l'Aiguaneu (aularis de Catí, Culla, Torre d'En Besora i Vilar de Canes).

De Cor... 10 anys. Concert de la coral amb motiu del desè aniversari del Cor de Cati 8 maig 2016 Verge de l'Avellà i de l'Associació cultural "Tossal de la Nevera" que organitza una caminata a la muntanya que li dóna nom. 26 juny 2016 2,3 juliol 2016

Inauguració per part del Excm., Sr. Bisbe de Tortosa, D. Enrique Benavent Vidal, de la nova il·luminació de l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí. Primera edició "A Catí, peraires". Primera fira medieval en la localitat.

ESGLÈSIA PARROQUIAL Nª Sª DE L'ASSUMPCIÓ DE CATÍ Planta baixa 1.- Sagristia vella (1405) i transaltar. Sagristia nova i arxiu (1678) 2.- Accés a la sagristia 3.- Retaule (1401) Pedro Lembrí (1677) Pedro Esbrí 4.- Capella Sant Blai (1354). Benefici de Pere Montserrat (1362) 5.- Trona 6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Santjoan.

7.- 2ª Capella de la Passió (1451) (Pedro Crespo i Antonio Arbó) i Retaule (1494). Confraria Minerva (1589). San Francisco Javier (1757) 8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat. 9.- Trona 10.- Altar de Sant Antoni (1388) Capella (1459) 11.- Porta romànica (S.XIII)


12.- Sant Antoni de Pàdua. Altar Santes Apolònia i Llúcia. 13.- Sant Josep. Gonzaga (1879)

Sant

Lluis

14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant. 15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1601). Pica baptismal (1868) – Blasco- Reixat (1877)- Miguel Eixarch 16 Accés al cor (1628) i casa abadia (1376) 17.- Capella de Sant Martí (1389) (Berenguer Roca, Jaume Sans) Retaule (1396). Confraria (1388) 18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria (1584). Jesús (1640). Marededéu de l'Avellà 19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377) (Bartomeu DuranJ. Sans). Família Montserrat. 20.- Capella de Sant Pere Màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol. Construïda en primitiva 1ª Capella de Passió (1448) (Pedro Crespo) 21.- Trona per predicar. 22.- Capella de les Ànimes (1503) (Joan Bellmunt). Mare de Déu del Carme 23.- Porta principal (Rellotge de sol zodiacal) 24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1598). (Pedro Barres, Luis Briau, Lucas Barres, Jaume Rongera) . Sta. Teresa de Jesús. Planta alta (Cor) 25.- Cor vell (1405) Berenguer Roca- Jaume Sans. Cor Nou


(1628) 26.- Orgue (1741) 27.- Accés a la casa abadia (1628) Campanar (1615) Pedro del Sol Annex d'il·lustracions del Llibre "Discripción de Catí" G.Verdú- Vicent Pitarch. Ed. Alambor

L'ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ EN L'ACTUALITAT

(Plànol d'Arturo Segles XV i XVI

Zaragozà)

Jesús. En un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18) i una fotografia del beat Mossèn José Prats Sanjuán. Enfront està el confessionari i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals (17) es guarden les imatges de la Passió (El Sepulcre i la Marededéu dels Dolors), en l'altra (16) estan Santa Àgueda (patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar, dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15). El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i Sant Pere Martirs), després de la darrera restauració de 1998, està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol o capella dels Montserrat (12).

La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen després de la guerra. Es canvia la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció d'Acosta. Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssima (4), Sant Vicent Ferrer (5), Sant Cristòfol (6), Mare de Déu de L'Avellà (13), Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió o del Santíssim (15-16-17-18) dedicat ara al Cor de

La imatge de Sant Isidre Llaurador ha segut traslladada a l'antiga capella dels Verdú o de la Puríssima (9). En (8), antiga capella de l'Àngel continua el Baptisteri enreixat en el que s'ha col·locat un quadre del Baptisme de Jesús. El traster i estris del monument està en (7). Una altra cambra on es guarden casulles i altres (pali, torxes, etc..) està en (16). Les capelles (1) i (14) estan sense advocació, aquesta darrera és pas a la capella de la Comunió i a la porta que comunica amb el pati enreixat que dona al Carrer Sant Joan. Està inactiu l'armari de les cordes de les campanes substituït per un moder comandament que està a la dreta de la porta d'entrada a l'església del Carrer Major. També s'ha col·locat en (9) un passamans d'accés al Cor, Casa Abadia i Campanar. En la darrera reforma de la Llum de les Imatges s'ha restaurat el teginat i la teulada i s'han descobert esgrafiats del segle XVII.


ANNEXOS


Catí, 25 de juliol de 2016. Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí

Origen i Història de Catí  

Origen i Història de Catí, Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you