Origen i Història de Catí by Joaquim Carbó Miralles

Ramat d'ovelles al Mas del Gatellà. Al fons la famosa barraca de Tomàs de Generosa o del Gatellà

IDIOMA: VALENCIÀ Per Joaquín Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí

ORIGEN I HISTÒRIA DEL POBLE DE CATÍ Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell).

Catí amb el Tossal de la Nevera al fons Vista aèria de Catí

2.- Catí: Caseria del municipi de Petrer (Valls del Vinalopó) al vessant occidental del Maigmó.

Segons el Diccionari Català- Valencià- Balear (tom 3), a la pàg. 53:

3.- Catí, escola de: Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) que al segle XVIII actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià..........

1.- Catí, topòn.// 1. Vila de 2.300 habitants, situada al N. d'Albocàsser (Maestrat), al fons d'una clotada. I en fa venir l'etimologia del llatí catinum, "plat", "clot", "cova". La Gran Enciclopèdia Catalana distingeix 4 significats per al nom de Catí. 1.- Catí: Municipi de l'Alt Maestrat, al límit entre els Port i el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (Serra de Vallivana, Tossals de la nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord un sector de la capçalera del riu Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta de l'Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre la capçalera del Barranc de la Vall Torta (Rambla Morellana); al sud el vessant esquerre de la Rambla de la Belluga, límit amb el terme d'Ares. La major part del territori (8000 ha) és coberta d'alzinars, brolles i matolls.

4.- Catí, mola de: Altiplà estructural (1.222 m alt) dels Ports de Beseit, situat a l'oest del Caro i estès pels termes de Tortosa , Arnés i d'Alfara dels Ports. La Mola de Catí està, situada en la comarca dels Ports de Tortosa- Beseit. A la falda nord de la Mola naix el riu d'Algars, des d'on salta pel barranc de la Paridora, un lloc feréstec en extrem fins arribar al Mas de Pau i continuar el seu camí cap el Ebre. Les amples pinedes ens conviden a respirar profundament.

L'agricultura és pràcticament tota de secà (1800 ha). Hi ha ramaderia (llanera i cabrum) que ha estat l'activitat econòmica principal del municipi i origen de la seua antiga prosperitat (important centre tèxtil llaner), avui derivada a granges de tot tipus i fabricació de formatge.....

Mola de Catí

En cap moment però, s'analitza en la Gran Enciclopèdia Catalana l'etimologia del mot "Catí". A l'obra "Onomasticon Cataloniae" de Joan Coromines al volum III, pàg. 341 i 175 i 176, s'analitza el topònim de Catí, remetent al terme "Cadí"

Entre les localitats de Petrer i Castalla a la província d'Alacant es troba el poble de Xorret de Catí, famós recentment per ser final de la volta ciclista a Espanya. Observar també la situació propera de la Ermita de Catí, santuari del segle XVII, consagrat a la Immaculada Concepció.

Així, segons Coromines, als Països Catalans podem trobar amb topònims similars al nostre poble de Catí: 1.- Serra de Cadí, entre la Baixa Cerdanya i l'Urgell........ 2.- La Vall de Cadí en el centre del Canigó, on al fons hi ha els estanyols de Cadí, lloc cantat per Verdaguer...... 3.- Canidell, provinent de Cadinell, important vall que baixa del Coll d'Ares a Prats de Molló 4.- La Mola de Catí, en el terme de Roquetes als Ports de Tortosa

8.- Catina: Partida del terme de Xixona. 9.- L'Alcatí: Partida de Sueca 10.- Barranc dels Algadins: Al terme d'Algemesí... 11.- Algadins: Partida del terme d'Alginet... 12.- Pla de Catí o d'En Catí, avui de Sant Jordi, a Palma de Mallorca.. . . Ramat de cabres

5.- Catí, vila important i famosa del Maestrat, dotada de grans privilegis des del segle XV i centre d'una gran zona pastoral. En el terme de Catí és remarcable la important Font de Catí que ha jugat un gran paper en el pasturatge del Maestrat. Com que la vila de Catí és en el centre d'una ampla vall, hem de dubtar entre interpretar en nom com a designació de la vall o com a designació de la conca o bací de la font..... 6.- Vall de Catí, en el terme de Petrer (Alacant), muntanya amunt cap a Castalla, a la qual li pot venir com a designació de la vall però és cert que hi ha una font de renom al mig. 7.- Catí: Partida de Crevillent(Alacant). A 5 km de la vila a l'esq. del barranc brolla el Pou de Catí.

Biniaraix està tocant al poble mallorquí de Sóller. Molt a prop es troba Can Catí. L'origen d'aquest nom es pot trobar en un saltant d'aigua i un torrent (El Torrent de l'Ofre). Des d'ací es pot veure una impressionat vista sobre tota la Vall de Sóller.

ETIMOLOGIA: Segons Joan Coromines, del llatí CATINUS: conca, bací, gibrell. En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d (Cadí, Cadinell...) fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià (Catí, Catína...). Alguns topònims presenten el nom arabitzat (Alcatí, Algadins..). Carmen Barceló i Vicent Pitarch comenten la possibilitat de que el topònim "catí" siga d'origen àrab, de l'arrel "khattín", que voldria dir descendent de la tribu d'Al-Khátt. Altres creuen vore en l'antiga "Tintí" dels romans a la vila de Catí.

Els Povets

HISTÒRIA DE CATÍ

La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i es per tant creació posterior a la reconquesta del Rei En Jaume I És possible que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan de manera disseminada i en mal estat de conservació. (Povets). Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre així com restes d'edificacions que ben bé podrien correspondre a la primitiva població. En la primera meitat del segle XIII els pobladors es van traslladar a l'actual emplaçament que reunia millors condicions per al progrés i desenvolupament.

Els Povets

Vista del Tossal de la Nevera (1286) baixant de la Rogativa de Sant Pere

Situació geogràfica de Catí

Castell de Morella

Vista aèria de Morella

Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeyt- Abuceyt i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, Todolella, Saranyana, Vallibona, Villores, Xiva i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca. Tenia límits en la part d'Aragó amb els castells de Mont-roig, Castellot i Cantavella i en la part de València amb els de Cervera, Culla i Ares.

Catí en la comarca de l'Alt Maestrat però històricament en la dels Ports de Morella

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu. Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella (07-011231) i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor. L'existència de Catí (catinus) està ja documentada l'any 1233 en dos documents que marquen el terme de Morella. Anteriorment, l'any 1157, en la carta pobla d'Alcanyís, es parla del Port de Prunelles, referint-se al Tossal de la Nevera. El dia 2 d'agost de 1233 està documentat el pas del rei Jaume I pel terme de Catí, passant per la Llècua, Salvassòria, Antolí) quan viatjava des de les terres de Terol a les de Peníscola.

sobre la masia del mateix nom, encara s'aprecien restes d'edificacions que bé pogueren correspondre a la primitiva població.

Mas de la Font Mort En Balasc d'Alagó (1240), Jaume I a passar a ser el senyor de Morella i va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243.

Carta Pobla (Diputació)

Abans, en 1241, es va produir un fet històricament molt important com va ser la primera donació per part de la reina Na Violant de Vallivana i Salvassòria al terme de Morella, que seria ratificada en vàries ocasions en el futur. En 1247 el rei En Jaume va fer donació de Morella i de les seues aldees a l'infant Pedro de Portugal que va confirmar la donació de Vallivana i Salvassòria salvant el seu dret a l'herbatge.

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més a fur de Saragossa. Per els cognoms d'aquests pobladors (Segarra, Santjoan, Bertran, Macip, Llorens, Ferreres, Vallfagona) sembla que aquestos procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí i de la Vall de Cirers. És possible que el primer assentament de la població no estiguera radicat en l'actual emplaçament d'esta i que el primer Catí estiguera a la partida de la Font, denominada la Font de Catí. En esta partida,

Cal destacar de que al voltant de l'any 1240, segons els darrers indicis, van començar les primeres obres d'edificació de la primitiva església i cementiri (al seu voltant). També són importants la cessió del Rei En Jaume de la vila de Catí al "Consejo de hombres buenos" de Morella en 1250. El senyor de Catí, Ramon de Bocona, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. A partir del segle XIV, l'auge econòmic de Catí en particular i de la comarca dels Ports en general va ser propiciat per l'abundant cabana ramadera llanera, base d'una important indústria peraira, que se sustentava amb exportacions de llana a les comarques

italianes (Toscana, Lombardia, Florència). Aquesta exportació es va veure afavorida sobre tot per les mesures de gravamen (1300) imposades al preu de la llana en els mercats anglesos que van situar en avantatge a les llanes espanyoles en els mercats europeus. També la situació particular de la Corona d'Aragó, de la que el Regne de València formava part, així com els territoris italians de Nàpols i Sicília va contribuir positivament a l'establiment de rutes de mercaderia llanera des dels ports de Tortosa, Peníscola, Vinaròs i Castelló fins als ports italians de Gènova, Pisa, Piamonte, Venècia, etc...amb destinació als centres tèxtils de Toscana, Florència, Lombardia i fins i tots altres comarques europees. D'altra banda el poble de Morella i les seues aldees, Catí una d'aquestes, s'havien vist beneficiades durant el segle XIII per altres mesures que afavorien el auge de la ramaderia en la comarca com la donació per la Reina Na Violant de les terres de Vallivana i Salvassòria (1241), la Creació del tribunal del Lligallo (1270) i el privilegi de l'herbatge (1273). La producció llanera d'aquesta zona serà reconeguda com de primera qualitat estant englobada sota la denominació de "Llana dels Ports". Alguns exemples de mercaders catinencs es documenten en les famílies Montserrat, Santjoan, Espígol, Figuera, Nissagues, Geromi Martí, que van deixar testimoniatge de la seua importància econòmica en el paisatge urbà de la localitat i en la construcció de capelles en l'església parroquial. Aquest auge econòmic es va mantindre fins al segle XVII en que la llana va perdre importància com a principal matèria prima de teixir sent substituïda per la seda i més endavant per altres matèries primes artificials.

Ramat d'ovelles (La Creveta- Camí dels Regalls)

L'any 1292 ja van començar els primer plets de les aldees, a les que s'havia afegit Vilafranca en 1303, contra Morella havent un primer pacte d'avinença en 1306. Després de l'abolició de l'Ordre del Temple (templaris) en 1308 pel Papa Clement V, ben aviat es va constituir l'ordre de Montesa o del Mestre amb la capital, primer a Cervera i després a Sant Mateu. Com ja hem comentat abans ni Morella ni les seues aldees van pertànyer mai a l'ordre de Montesa (Maestrat) guardant sempre fidelitat al rei.

Símbol dels templaris

Ordre del Maestrat

L'any 1315 consta per escrit la visita del bisbe de Tortosa, el morellà Francesc de Paholach (?- 1316), sent rector Mossèn Ramon Oller. En esta visita s'assenyala que l'església està oberta i amb culte. En l'any 1318 consta una altra visita del bisbe successor, Berenguer de Prat per establir un decret de concòrdia entre el rector, Mossèn Oller i els seus feligresos. L'any 1321 consta el testament d'Arnau Segarra i els seus legats per a la fundació de l'Hospital i l'ermita de Sant Pere de Castellfort. De forma que alguns donen esta data de 1321 com la prova de que la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort ja existia. No és però fins un segle després (1424) quan esta rogativa apareix per primera vegada documentada.

Pedra de la restauració, reforma i ampliació de l'església primitiva. Dimensions 50 x 26 cm. Datada el 25 d'abril de 1322. El seu text en llatí és "ANO DNI Mº CCCº XXº IIº KALS MADI (Anno Domini Millesimo.Trecentesimo Vicesimo Segundo Séptimo Kalendas Madii). Situació: Placeta Església (a l'esquerra de la porta d'entrada).

Capella de Sant Blai (1354) Antic hospital de Sta. Maria dedicat als sants Cosme, Damià, Abdón i Senén.

L'any 1322, segons consta en la pedra commemorativa (25-04-1322) consta l'ampliació de l'església primitiva, afegint tres trams cap a l'est, l'arcada del Cor i obrint una nova portada gòtica de cara al sud (la que dóna a la Plaça de l'església). Aquesta data es un segle anterior de la que fa poc es pensava, 32 anys abans de la construcció de la primera capella lateral, la de Sant Blai (1354), primera del costat de l'evangeli, si be que l'altar de Sant Martí ja consta des de l'any 1328.

L'any 1333 ja deuria d'estar conclosa la Casa del Delme, antigament anomenada "La torre", per ser l'edifici més alt del poble, de tipus eminentment defensiu que li servia per a protegir-se dels atacants i vigilar l'entorn. Eixa torre va ser construïda en la part més alta del poble, oberta al migdia, on es van alçar les seues primeres cases. Van ocupar aquestes l'espai que compren actualment des del carrer Major, el Pla d'En Bruno, carrer del Jesuset i plaça de l'Església. Aquí, en aquesta àrea, va estar el primer forn del poble, del que encara queden vestigis per a il·lustrar la nostra història, que va abastir de pa als nostres avantpassats més remots. També va servir fins la construcció de la Casa de la Vila (1428) com a seu de reunions del Consell i més endavant com a lloc on recaptar el delme.

Peiró d'Avinyò (1374) Arcades de dubtós significat de la Torre

L'any 1340 la reina Elionor aconsegueix un acord per delimitar exactament els termes de les aldees de Morella, Catí, entre elles. L'any 1348 consta la construcció del cementiri del Calvari que substituïa a l'anterior annexe a l'església i la Casa Abadia.

L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella, tant sols els drets econòmics, no els polítics de caire local. L'any 1468 Morella va vendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de Sant Mateu que tretze anys més tard la va tornar a revendre a Morella per 25.000 sous, la mateixa quantitat que l'havia comprat. La Casa Abadia comença a construir-me en 1376 pel rector Mossèn Durà.

En 1358 Pere el Cerimoniós concedeix per a les aldees una certa autonomia de Morella. En 1370 s'amplia el nucli urbà en les Ravals, la de l'Hospital, la de les Escoles i la de la Font Nova o Santa Anna. En 1374 s'esculpeix el Peiró o Creu del Cementiri o d'Avinyó per part de Giamó d'Avinyò i el peiró de la Font-Vella de Berenguer Roca (Albocàsser).

Casa Abadia

L'any 1377 el famós mercader de llanes Pere Montserrat construeix la capella del seu nom a càrrec del tortosí Bartomeu Durà dedicada a Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. Col·loca en la capella el seu escut. La capella és entaulellada per Jaume Sans en 1399.

Després de predicar i pernoctar, al dia següent Sant Vicent es va acomiadar dels catinencs que el van seguir fins al Coll de Sant Mateu, ara de Sant Vicent. Allí els va entregar una pedra sobre la que va marcar una creu com si la pedra fos de cera.

Capella dels Montserrat, ara amb el Retaule de Jacomart.

Cor

En 1389 es fabrica la capella de Sant Martí per Berenguer i Jaume Sans.

Capella de Sant Martí

L'any 1401 Pedro Lembrí, de Morella, fa i pinta el retaule de l'Altar Major que va durar fins 168. L'11 de maig de 1405 es construeix el cor i la primitiva sagristia (en l'actual capella de l'Avellà i anterior capella del Nom de Jesús. Cal ressaltar durant aquest període, l'any 1410, la vinguda a Catí de Sant Vicent Ferrer (l'ermita no es construiria fins a 200 anys després, en 1610). Cap al mes de juny, pròxim a la pasqua granada, va predicar en Catí Sant Vicent Ferrer. Venia de Morella cap a Sant Mateu. Aquest fet tindria en el futur un gran efecte en els catinencs i en la història de Catí

Sant Vicent en el Retaule de Jacomart. Es considera la imatge que reflexa més fidelment la fisonomia del sant ja que va ser quasi coetània. El retaule es contractà en 1460, cinquanta anys després de la predicació en Catí

Sant Vicent Ferrer va intervindre decisivament en l'elecció del rei de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp. El conflicte es va crear en morir el rei d'Aragó Martin I sense descendència. El candidat Fernando de Antequera va ser nomenat rei d'Aragó, Catalunya i Valencia (28-06-1412).

Probablement el sant passaria per Catí en més ocasions com l'any 1414 en el seu camí cap a Morella on va tindre una entrevista amb el rei Fernando de Antequera i el Papa Luna (Benet XIII) per qüestió del Cisma d'Occident. El Cisma d'Occident, fou ocasionat per la coexistència de tres papes en la Cristiandat (Juan XXIII, Gregorio XII i Benet XIII). Amb la mort en 1423 del Papa d'Avinyò l'aragonès, Benet XIII, Papa Luna, al castell de Peníscola, el Cisma fou resolt definitivament en Sant Mateu, la capital del Maestrat, el 26-07-1429 per renúncia del seu successor que va abdicar en el papa de Roma Martin V.

escales i s'empedrà el sol de la Casa de la Vila. S'habiliten els baixos com carnisseria comunal i presó i els alts com a sala de reunions del Consell i dels Jurats i dipòsit de blat i capella.

Estàtua del Papa Luna en el Castell de Peníscola

De l'any 1417 al 1428 es va edificar la Casa de la Vila per Bernat Turó, de Traiguera, Jaume Sans, Pere Galià, Pere Belluga i Pere Guasch (de Catí).

Casa la Vila amb els arcs tapiats (1868) per motius higiènics

L'any 1441 s'edifica la primera ermita de Catí, dedicada a Santa Anna per part d'Arnaldo Pedro, de Forcall i els catinencs Jaume Sans i Bernat Verdú.

Llotja de la Casa la Vila (1428)

L'any 1437 es realitzen els pedregosos, bancs, cancell, finestres i portes de les

Ermita de Santa Anna (1441)

L'any 1447 es construeix la capella dels Sants Joans, dedicada a Sant Joan Bautista i Sant Joan Evangelista, la segona capella de la part de l'evangeli, encarregada pel cèlebre mercader Ramón de Sant Joan.

Capella dels Espígol o de Sant Llorenç i Sant Pere, màrtirs.

Capella dels Sants Joans, ara amb l'advocació de Sant Martí

L'any 1448 es construeix per part del Consell, la 1ª capella de Passió, a càrrec de Pere Crespo i Pere Galià. Aquesta capella fou adquirida per Joan Espígol, famós mercader de llanes, nascut el 1406, per 2.200 sous per a convertir-la en el panteó de la seua família. Com que Joan Espígol va morir jove (3-091450) i sense descendents els seus marmessors i hereus, Ramón Santjoan i Mossèn Guillem Verdú, es van encarregar de decorar la capella, col·locant en la pedra clau de la capella l'escut de la família Espígol, encarregant un calze d'or al valencià Jaume Frígola (1454) i sobre tot marcant la influència de la família va encarregar per contracte a Jacomart, pintor de càmera del mateix rei Alfons, el Magnànim, la pintura d'un retaule dedicat a Sant Llorenç i Sant Pere de Verona. Data contracte (24-01-1460).

Retaule de Jacomart, o de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona, màrtirs (1460)

Amb els diners aconseguits pel Consell per la venta de la Capella del Espígols es va acordar de construir el 1451 la 2ª Capella de Passió a càrrec de Pere Crespo i Antonio Arbó, d'Ulldecona.

morellans com eren la patrona de Morella i la rogativa a Sant Pere de Castellfort del que consta la primera processó l'any 1424. En 1462 comença la guerra entre Castella i Aragó resulta desastrosa per al poble de Catí. Les tropes castellanes travessen fàcilment el dèbil mur de protecció, malgrat a que s'havia restaurat en 1462, després de la guerra de Joan II, renovant les portes i barres dels portals i murs. Una vegada dintre del poble, les tropes castellanes, molt més ben preparades i en major nombre que les aragoneses, van segrestar a nombrosos catinencs portant-los a la presó d'Alcalà i exigint una forta suma de rescat. També van prendre en garantia tota la plata de l'església. En 1463 consta la carta del pagament de 2.000 florins d'or per alliberar els catinencs presos després de la batalla de Catí.

2ª Capella de Passió, ara de Sant Josep

També cal destacar en 1448 la construcció de la Casa de Joan Espígol, situada en la Plaça de Dalt i en 1452 la del Palau de Sant Joan, més endavant coneguda com Casa Miralles. Fou construïda per Pere Crespo i Lluis Bellmunt.

Representació de la batalla de Catí (1463) en la 1ª fira "A Cati, peraires" del 2-3 de juliol de 2016

L'any 1468 Morella ven Catí a Juan Forés, de Sant Mateu, per 25.000 sous. Per la mateixa quantitat Morella recupera Catí el 2706 de 1481.

Palau de Sant Joan o Casa Miralles(1452) L'any 1453 consta la primera processó dels catinencs a la Verge de Vallivana. Aquesta processó, un segle abans de l'aparició de la Mare de Déu de l'Avellà demostra que els catinencs també eren devots dels sants

En 1483 es fa el reliquiari de Sant Martí pel morellà Mossèn Antonio Montserrat. En 1494 es fa un retaule en la 2ª Capella de Passió, en 1503 Joan Bellmunt construeix la Capella de les Ànimes i en 1521 es fa l'òrgan del cor de l'església.

de Nª Sª del Avellà. El dia 7 d'abril de 1545 es realitza la primera processó per demanar aigua de pluja a la Verge. Com que va ploure el poble li va afegir a la Verge el títol de Mare de Misericòrdia.

Òrgan de l'església

L'any 1528 consta l'empedrament del portal d'Almaçà o de la Passió amb motiu de que l'emperador Carles V passara per Catí (Favardina, Bellmunt). L'any 1544 es construeix la nova carnisseria i la presó en la planta baixa (Llotja) de la Casa de la Vila. El 29 de març de 1544 es contracten l'església i la casa hostatge de Nª Sª de l'Avellà per Antoni Favardina, francès, casat a Catí. La qual cosa significa que, segons la tradició religiosa, el miracle de la Verge a una velleta cega i leprosa tindria lloc cap a meitat del segle XVI (1540) si be hi ha també constància en 1328 de l'existència de la Font de l'Avellà. El topònim "avellà" seria per tant més de dos segles anterior a l'aparició de la Verge. Per tant, el nom de la Verge vindria del nom de la font i no al contrari. I s'ha demostrat històricament infundada de que del "miracle de la vella" derivés al topònim de l'Avellà. La tradició religiosa situa als voltants de l'any 1544 l'aparició de la Verge a una velleta cega que passava per la font de L'Avellà dirigint-se cap a Salvassòria per invocar a Sant Llúcia que la curara del seu mal. La primera vegada que apareix consignat el nom de la verge de L'Avellà és l'any 1544. Aquest mateix any es contracten l'església i la Casa

Prigonet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recentment restaurat (2014), per on la tradició situa el pas de la velleta del miracle.

Pintura de Pasqual Mespletera de la primera processó a la Mare de Déu de l'Avellà (Dimarts, 7 d'abril de 1545) en la ermita

A partir d'aquest data i per honrar a la Verge miraculosa i donar culte a la seua imatge es construeix l'església i l'ermita que successivament es van ampliar. El dia 8 d'abril de 1549 es beneeix la primera capella i campana de Nª Sª de l'Avellà per l'arquebisbe auxiliar de Tarragona (Nicópoli), Ilm. Francisco Roures (1544-1558)

Capelleta de la Font de L'Avellà (1578) Continua en l'església parroquial el costum de crear nous altars i així en 1598 es crea la capella de Mossèn Verdú dedicada a la Puríssima, en 1601 la capella de l'Àngel on se situaria més endavant el baptisteri i la capella del Nom de Jesús en 1640.

Pintures de l'ermita de l'Avellà (Pascual Mespletera (1737).

Continuen però les construccions en l'església parroquial i així en 1549 es construeix la Capella i retaule del Roser sufragats per la família Sans-Lleons. La seua confraria es crea en 1576 i la Confraria del Nom de Jesús en 1586 i la del Santíssim en 1589. L'any 1561s'amplia la primera capella de Nª Sª de l'Avellà a càrrec de Juan Vinyes de Sant Mateu i es construeix la capelleta de la font dels tres xorros i la imatge de la Verge. L'any 1589 comencen les obres del primer pis de la casa hostatge de l'ermita de l'Avellà a càrrec de Miguel Valls, Francesc Royo i Joan Gisbert (constructor del cadiram dels dotze apòstols del cor de Catí, avui en dia situat en el presbiteri. Es fa el Tancat en 1592 i les obres d'ampliació de l'ermitori no cessen fins a l'any 1607.

Ermita de Sant Vicent- Pedro del Sol (1610) Coincideix el principi del segle XVII amb la presència en la parròquia de Catí de Mossèn Jaume Miralles, de Vilafranca, i els picapedrers de Tronchón, Pedro i Juan del Sol. Així l'any 1610, coincidint amb els 200 anys de la predicació de Sant Vicent Ferrer a Catí, es contracta l'edificació de l'ermita, i en 1615 l'edificació de l'actual campanar i l'alçament de la capella en l'ermita de Santa Anna. També en 1625 es contracta la construcció de l'ermita del Pilar. Els tres

primers a càrrec de Pedro del Sol i l'ermita del Pilar del seu germà Juan.

Ermita El Pilar (Juan del Sol) (1625)

Com anècdota, l'any 1611, consta el matrimoni entre Serafina Santjoan, descendent de Ramón Santjoan i Miguel Miralles, germà del rector. Amb el temps el cognom Miralles substitueix al cognom Santjoan i el Palau de Sant Joan passa a anomenar-se com a Casa Miralles. L'any 1628 es construeix el cor nou amb accés a la Casa Abadia. Campanar (1615)- Pedro del Sol

En 1626 i 1636 el Consell dóna permís per a la construcció de les Neveres de Catí, en primer lloc la del Mas de la Serra a Fernando Torres i en segon lloc la Nevera de Gibalcolla o Nevera Vella al vinarossenc Juan Bueso.

Nevera del Mas de la Serra (Fernando Torres, 1626) Ermita Santa Anna (Pedro del Sol) (1615)

Nevera Vella o de Gibalcolla (Juan Bueso, 1636)

L'any 1637 es fa el Camí d'Antolí, futura carretera i el 1643 es fabrica una sagristia i el nou arxiu parroquial a la part de l'església que dona a la Plaça de Dalt a càrrec de Juan Noguer, d'Ulldecona al que s'afegeix una escala exterior en 1678 L'any 1643 els joves del poble demanen que Sant Martí siga el seu patró i s'ìntercanvien les capelles de Sant Blai i Sant Martí, sense canviar les pedres clau. L'any 1669 s'acaben les obres del segon pis de la Casa de l'ermita de l'Avellà i en 1670 es construeix l'ermita de Sant Josep (Mossèn José Adell).

L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en l'Altar Major per part de Pedro Esbrí (Alcalà) (800 lliures), d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per Víctor Montserrat (Forcall) (1000 lliures). Dedicat a l’Assumpció. Un sagrari. Crist, Sant Joan, Santa Maria. Sis nixos amb sis sants, sis columnes salomòniques. Amb el temps, la majoria dels altars i capelles de l'església són adornats, daurats i coberts amb retaules. Sagrari (1723)

Ermita Sant Josep (Mossèn José Adell, 1669)

L'any 1677 es fabrica un nou retaule churrigueresc de l'Altar Major a càrrec de Pedro Esbrí d'Alcalà i en 1679 el Consell acorda adobar el portal de la Passió (d'Almaçà) alçant una capelleta dedicada a Sant Roc, patró de la pesta.

Portal i Capella de Sant Roc (est). Sant Roc Patró contra la pesta: 1589. En 1679, el Consell de la vila va acordar adobar el portal del Peiró de la Passió o d'Almaçà i va alçar una capelleta dedicada a Sant Roc damunt d'este portal. En este mateix portal, en 1721, es va alçar una capelleta de majors proporcions. Va ser enderrocat l’any 1932. Topònim “Almaçà"- La Massà

L'any 1691 es construeixen les escoles a la Raval de l'Hospital.

LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA (1239- 1691) Com es veu la dependència de Catí respecte a Morella es consolida en les albors de la nostra reconquesta, passant al costat de els altres llogarets a constituir una unitat sociopolítica de gran rellevància, que de cap manera va aconseguir desvincular-se de la seva metròpoli, tot i les constants temptatives per aconseguir-ho fins a l'any 1691.

Bayle de Morella, D. Nicolás del Pi, a 13 de gener de 1.340 portés a terme tal demanda; però per discrepàncies en l‘afitament dels límits no va poder materialitzar fins al mes d'agost de l'any següent.

Els abusos que el Justícia i Jurats de Morella van cometre sobre els soferts llogarets durant els quatre segles i mig de tirànic submissió van ser considerables, propiciant diverses reaccions d'aquestes al llarg d'aquest temps, tinents a assolir la seva total emancipació. Sovint els conflictes se suscitaven per les demarcacions dels respectius termes de cada una de les aldees; perquè, si bé hi havia unes fites que definien els límits entre les possessions de cada aldea i de Morella, l'extracció de fusta, resina, pedra, pastos, etc., provocava nombroses queixes. Els plets van començar en 1292 i l'arbitratge del rei Jaume II no va satisfer cap de les parts. - En 1306 va haver-hi un pacte d'avinença entre Morella i les seues aldees; per mitjà dels capítols acordats el 6 de juny d'este any, les relacions entre ambdós parts van quedar més reglamentades i el paper de les aldees adquiria un cert protagonisme. Les aldees van aconseguir tindre veu en les qüestions pertinents a Morella i a si mateixes, i independència per a poder presentar les seues queixes al rei. No obstant això, esta concòrdia no va resoldre les qüestions de fons i Morella va continuar pressionant sobre les aldees. A partir de 1306 i fins a 1340 els conflictes entre ambdós parts van ser nombrosos. En este últim any, les aldees van aconseguir de la reina Elionor la delimitació exacta dels seus respectius termes. Faltava, no obstant això, la independència del Justícia de Morella. El sentiment autonòmic d'aquests submisos pobladors apareix ja en el primer terç del segle XIV, en pretendre que el rei adjudiqués als llogarets termes propis. Així acorden comissionar per formular aquesta súplica col·lectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el qual va aconseguir que Pere IV ordenés al

Catí- Castellfort- Portell- Vilafranca- ForcallCinctorres- La Mata- Olocau- Vallibona Des de la seua mateixa fundació Catí, igual que la resta d'aldees, va sostindre grans i llargs plets amb Morella, pel fet que esta exercia el mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien obligades a carregar amb fortes contribucions i amb la prestació personal, destinades a obres d'utilitat exclusiva de Morella.

Assolit aquest objectiu i aprofitant la guerra que Pere IV el Cerimoniós mantenia amb Castella, se li va sol·licitar autoritzés l'emancipació de tots els llogarets que fa a la matriu per tal de dedicar-se de ple a la construcció de les seves pròpies muralles en lloc de contribuir de manera mancomunada a manteniment de les de Morella. El 8 juny 1358 concedeix l'autogovern dels consells sol·licitants, però tan sols mentre durés la guerra, ajornant una solució definitiva per al final de la mateixa. Acabada aquesta, la pesta i la misèria es van acarnissar sobre els llogarets, que van veure com el monarca es deixava induir per les influents autoritats de Morella, revocant la provisió anterior en 1369 i disposant multes de cinc-centes o cinc mil

lliures, segons fos un particular o el consell, els que revifessin el problema del desmembrament. Una altra temptativa per lliurar-se de Morella es va frustrar en 1648, durant el regnat de Felip IV, que en plena guerra a Catalunya i necessitat de recursos econòmics va arribar a signar la independència de les aldees, però aquesta vegada tampoc es va consumar el propòsit per l'acció fulminant dels Jurats de la que van passar factura al rei de la seva aportació en el conflicte del Principat, fent que reconsiderés la seva decisió.

conseqüència d'això, Catí va disposar des de llavors de nou Justícia, el qual juraria anualment el seu càrrec durant la Missa Major del dia de Nadal de manera solemne davant els seus conveïns; que entendria tant en assumptes civils com criminals. Fins llavors el seu rang només li permetia intervenir en les primeres diligències, traslladant posteriorment les causes al Justícia Major de Morella, qui es feia càrrec de tots els processos, excepte dels d'escassa importància, sent fet i fet qui triava a aquell un cop nomenat.

Seria finalment durant el regnat de Carles II quan es consumaria aquest anhelat somni d'assolir el seu alliberament i independència, que va arribar precisament per la necessitat imperiosa que tenia la Corona de recaptar fons per dur endavant la malmesa economia estatal. Així, de tots els llogarets sotmeses a la jurisdicció i contribució de Morella, van sol·licitar acollir-se a tal gràcia Catí, Castellfort, Vilafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, la Mata, Olocau i Vallibona. Nou en total, que prèvia l'aportació de 20.000 lliures a l'erari reial passarien a constituir-se en viles reals. Aquest Reial decret es va signar a Madrid el 9 de febrer de 1691, actuant de valedor en representació dels interessos de les diferents aldees Joan Baptista de Peñarroja. Definitivament, el 9 de febrer de 1691 el rei Carles II concedia el "Reial privilegi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella i erecció en viles amb tots els privilegis concedits a les altres viles reials del regne a excepció del vot en Corts i sorteig d'oficis de la Diputació del regne". Com a conseqüència de la independència i executant l'orde del rei es van entregar les claus de la presó al Justícia, es van plantar les forques i es va donar possessió del forn, del formatge, del graner, de les primícies, de la carnisseria, del pes, de les mesures, de l'hostal, de la taverna del vi, de l'oli, de les aigües i de les fustes. Joiosa data per a la història d'aquests nous consells, que van veure fructificar feliçment el seu etern propòsit de disposar de jurisdicció pròpia en els seus assumptes particulars, sense ingerències alienes. Com a

Festes del III Centenari (1991) L'any 1692 Catí compra a Morella els seus drets històrics que aquesta havia comprat a Castellà i un tros de terme. En 1703 es fa la darrera ampliació de l'església de l'ermita de l'Avellà per part de Pedro Gómez, de Morella. De l'any 1701 al 1713 té lloc a Espanya la Guerra de Successió per la mort de Carles II sense successor i amb la batalla d'Almansa, el Tractat d'Utrech i l'abolició dels furs aragonesos, catalans i valencians per part del rei Felip V (Decreto de Nueva Planta). El 9 de gener de 1718 pren possessió de la parròquia de Catí Mossèn Francisco Celma,

natural d'Aiguaviva (Terol). Seria necessari un altre llibre que ultrapassa els objectius d'aquesta modesta història. Tractarem de resumir lo principal. Mossèn Celma és el rector més famós de la història de Catí. Doctor en teologia. Es fa càrrec de la decoració interior de l'església de 1818 a 1842. Amplia la capella de Sant Roc (1721). Baixa per primera vegada al poble a la Verge de l'Avellà (1730). S'encarrega de pintar l'ermita de l'Avellà i eixamplar les habitacions (1737) i construeix i decora la capella de la Comunió (1741-1744) per a la qual cosa contracta al pintor santmatevà Pascual Mespletera.

Taulell sobre pintura de Mossèn Celma

Trasagrari de l'ermita de l'Avellà (Blasco)

En 1731 institueix la primera novena de Sant Martí. Reedifica i beneeix el 31-12-1739 la capella de l'hospital. En 1741 posa en funcionament dos òrgans, un a l'església parroquial i l'altre a l'ermita de l'Avellà (Francisco i Antonio Turull, de Calanda. Estableix en 1746 la Confraria de la Mare de Déu de l'Avellà. Publica la història de l'ermita de l'Avellà i en 1761 alça i pinta el seu trasagrari (germans Blasco) i alça el tercer pis de la casa-ermita. Escriu un llibre sobre la vinguda de Sant Vicent Ferrer a Catí en 1410 en honor al qual realitza una pintura en el Carrer Major damunt de la pedra on va predicar en 1766 que més endavant seria passat a taulells. Escriu un llibre sobre la Verge de l'Avellà en el que, al nostre parèixer de forma errònia, intenta argumentar de que el nom de la Verge procedeix del miracle de la Vella.

En 1763 construeix les 14 capelletes del Via Crucis entre el portal de la Font i l'ermita de Santa Anna i el Calvari. Va morir en Catí després d'una ingent labor el 2 d'agost de 1771.

L'any 1773 es fabrica la capella de Sant Vicent damunt del portal de la Font Nova, encara que el bisbe de Tortosa el 16-09-1797 prohibeix la celebració de misses per no ser un lloc religiosament adequat. En 1775 se fabrica un forn al Carrer de l'Om (Llarguer) i en 1791 es fabrica una custòdia per Antonio Piñol de Vinaròs i se fabrica el cadiram del cor per José Gisbert de les Coves.

aproximava les comunicacions regulars fins la Venta de l'Aire. Com a aspecte negatiu assenyalar les tres guerres carlistes amb el general Cabrera en Morella i Cantavella (1833-1872) i la fundació del Sometent (1844). L'any 1856 es produí la desamortització en el que es declaraven en venta les propietats comunals dels ajuntaments, de l'Estat, del cler i ordres eclesiàstiques. Així la Fonda de l'Avellà, la Casa de Banys van passar a un particular, Masustregui i els terrenys del Balneari a dominis privats, no així l'església ni la Casa- Hostatge degut a la actuació decisiva del Sr. Bisbe de Tortosa, de forma que l'any 1895 el rector passa a ser l'administrador de l'ermitori de l'Avellà conjuntament amb l'Alcalde. Actualment l'ermita és propietat del bisbat de Tortosa. L'any 1868 es tapien, per motius higiènics, els arcs de la Casa la Vila i es construeix la pica baptismal per Francisco Blasco i l'enreixat en 1877 és forjat per Miquel Eixarch. El 10 de febrer de 1880 naix un dels fills il·lustres de Catí, Mossèn Joan Puig que escriuria la Història Breve y Documentada de la Real Villa de Catí y l'any 1891 es crea la Banda de Música.

Cadiram dels Apòstols (José Gisbert, 1792) amb Jesús i els dotze apòstols en el presbiteri després de baixar-lo del Cor. En el centre Sant Jaume (Santiago el Major) i a la dreta Sant Pere.

En quant al Balneari de l'Avellà en 1786 es construeix una Fonda i una Casa de Banys en 1845 per a atendre els nombrosos visitants. No hi però cap tipus de carretera ni el túnel actual i els turistes o devots devien d'arribar al Balneari pel Camí Vell que pujava per damunt del Coll de l'Avellà a peu o en muntures a cavall. Fins 1860 no es va construir la carretera de Vinaròs a Morella que

Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda que tracta de compensar la decadència del comerç de la llana. Ja en el segle XX en 1902 es funda la Congregació del Sagrat Cor de Jesús i en 1911 es fa el cementiri de Santa Anna traslladant la Creu o Peiró del Cementiri des del cementiri vell del Calvari al nou. L'any 1914 es descobreix l'autoria del Retaule de Jacomart (Tramoyeres), el mateix any que es construeix la carretera de Catí des de la Venta l'Aire a l'Hostalet de Vilar de Canes.

ANÀLISI I DESENVOLUPAMENT URBÀ En primer lloc, la forma allargada de Catí obeeix a l'existència en els seus dos extrems més distants, de dos fonts, la font Vella i la font Nova, que asseguren l'abastiment d'aigua a la població.

Des del segle XIV els documents constaten els treballs de reparació d'ambdós fonts, de les conduccions i de les piles dels abeuradors fonamentals per als ramats. El carrer Major i les dos places de Dalt i de Baix serveixen de connexió entre els dos brolladors i la via que marquen, va ser la més important des del segle XIII.

La Font Nova, a partir de 1410 de Sant Vicent a l'entrada nord del poble.

Portal de Sant Roc (oest) d'Almaçà o de la Passió.

La Font Vella, a l'entrada sud del poble

La vila de Catí, ubicada en una estreta vall, no va tenir com altres un emplaçament òptim per a la seua natural defensa i els seus primers pobladors es van veure en la necessitat de protegir el seu incipient poblat amb els oportuns murs i portals corresponents per a assegurar la tranquil·litat de les seues gents. Per això, tant prompte com va aparèixer el reduït burg, amb els seus primers veïns, apinyat amb el seu temple parroquial, les autoritats del Consell el van circuir en un recinte emmurallat rectangular, de tosca

fàbrica, obert a tots els horitzons, al mancar-li accidents orogràfics que li donaren eficaç defensa. Documents de l’època que han arribat fins nosaltres ens diuen que les muralles de les nostres comunitats, després de la reconquesta cristiana, en els segles XIII i XIV, van estar constituïdes per un mur de pedra molt irregular, travat amb morter d’arena i calç, que variava en la seua altitud, segons les característiques de l’espai que protegia. Els portals i angles dels cantons del recinte eren excepcionalment de pedra llaurada per a donar major consistència a aquesta construcció militar. En la part alta dels murs destacaven, protegides per una sòlida barana, merlets i saeteres. Així mateix rodejava el circuit emmurallat, en la seua part interior, un caminador, generalment de fusta i amb un passamà que facilitava les rondes de vigilància. L’Il·lustre sacerdot, fill de Catí, Gabriel Verdú, venerable teòleg, que entre d’altres càrrecs eclesiàstics fou rector de Chulilla i comissari de la Santa Inquisició, va escriure en la segona meitat del segle XVII un llibre que va titular “Descripció Succinta de la noble i antiga universitat de Catí”. En ell arreplega aspectes de la vila on va nàixer, que hui revesteixen per a nosaltres una valuosa aportació per estar recollits en aquella llunyana centúria. Ací, en aquest valuós document històric, escrit per a glòria de les nostres terres, no del tot reconeguda, ens diu: “... al presente se halla Catí con 300 vezinos con las quintas, caserías, que tiene en el término, que es muy dilatado pues tiene tres leguas de largo y dos de ancho. Todo el lugar está sercado, aunque para los presentes tiempos no muy fuerte. Tiene seis puertas prinsipales muy hermosas, vistosas y con fuertes serraduras...”. D’aquest apunt es desprén que les muralles de l’aldea de Catí, en el segle XVII, encara lligada a la jurisdicció de Morella, ja no responien als nous temps; tots els esforços pressupostaris en matèria defensiva anaven destinats a la seua metròpoli morellana, malgrat les contínues protestes i recriminacions dels jurats. Tot el nucli urbà, excepte la part de migdia, en què el nivell del terreny servia de protecció a les edificacions d'aquella part, estava protegit per un mur que el tancava. No es tractava d'un mur de grans proporcions, servia

com a resguard de la població, com a protecció de primeres necessitats, hi va haver moments en què es va veure obligat a complir funcions de vertadera defensa. Eixint de del carrer Major en direcció a la capital del Regne, en este mur s’obrien portals situats en les entrades de les vies més importants. Cap al migdia, es franquejava el Portal de València, antigament conegut com de la Font Vella, de Calroy o de l’Hospital. Per eixir cap al Camí real d’Aragó i de Catalunya calia traspassar el Portal de Morella o de Sant Vicent, en altres temps de la Font o de les Gàrgoles. Al final del Carrer d’En Galià, actualment de Sant Roc, es trobava el portal batejat amb el nom d’aquest sant, anomenat patró de Catí en 13 d’agost de 1589, segurament per la seua mediació davant de l’epidèmia de la pesta, tant arrelada en els nostres pobles per aquelles èpoques, el que en altres temps era conegut com de la Passío, de Gilabert o d’Almaçà. Baixant pel carrer de Sant Martí a l’antic cementiri, hui col·legi públic, hi havia un altre portal, del Cementeri o Calvari, “... que aunque no es tan grande como los demás quatro principales pero es muy capaz, y todo de piedra labrada, con sus puertas muy fuertes como las demás, con cadenas con llaves para serrarse...” (M. Verdú). Hi havia altres dos portals de menor importància que els anteriors, el de Penya-roja i el de Sant Joan. El de Sant Joan s’alçava al final del carrer del seu mateix nom, també conegut antigament con de Pablo Alfaro. L'estructura de tots estos portals era semblant, i de característiques materials i tècniques molt senzilles. Estaven adossats als murs o a les parts posteriors de les cases i es reduïen a una porta amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra. El portal de Sant Roc tenia el gruixut d'un mur de defensa de quasi dos metres d'amplària. Els portals sobre els quals s'havia edificat una capella tenien l'estructura d'una torre cúbica, basats sobre quatre pilars d'on arrancaven quatre arcs de mig punt, l'interior dels quals, de dimensions més reduïdes, servia d'entrada a la població. Queda constància d'estos portals per fotografies anteriors a la seua destrucció en 1932. En 1462, davant dels fets de la guerra de Joan II, Catí va renovar les portes i les barres dels portals i va restaurar els murs destruïts.

Consta documentalment que, en 1528, amb motiu del pas del rei Carles pel terme de Catí, camí de Montçó, on es van celebrar les Corts, la població va empedrar el portal de la Font Vella.

Penyarroja (1988), el de Sant Joan i el del carrer de Sant Roc, desapareixent també la capella del sant.

En 1773, sobre el portal de la Font Nova, es va construir una capella dedicada a Sant Vicent Ferrer; es van alçar dos grans pilastres separades del portal, i van edificar damunt una espaiosa capella en què es van col·locar un altar, un retaule i una imatge del sant. 1797- Es prohibeix celebrar missa. Va ser enderrocat l’any 1922

Enderrocament de les capelles laterals de l'església del Carrer Major (1937)

Portal i Capella de la Font Nova o de Sant Vicent. També Portal de Morella

ENDERROCAMENTS Tots estos portals, que encara es conservaven en els primers anys del segle XX, van ser enderrocats per necessitats sorgides de l'expansió urbanística així com de l'aparició posterior de la circulació rodada i de la construcció de la carretera de Catí a l'hostal de l'Aire i de Catí a l'hostalet de Vilar de Canes. Tot això va aconsellar la demolició del mur i portals en benefici del progrés. En 1922 es van enderrocar els portals de València i el de la Font Nova o de Sant Vicent amb el consentiment del bisbe, i en aquest últim es va construir una nova capella per al sant damunt del depòsit d'aigua de la font que avui en dia encara es manté. En 1932 es va procedir a la destrucció dels restants portals; van desaparèixer el del cementeri antic, el de

Cal a afegir a més el tallament de les capelles laterals de l'església de la part de l'Evangeli (Sant Martí, Sants Joans, 2ª de Passió i del Roser) pels mateixos motius de funcionalitat abans esmentats. Com a resultat el caràcter medieval de la localitat es va ressentir seriosament al no conservar-se cap vestigi del mur ni dels portals tal com si que s'ha conservat en alguns pobles de la comarca. En el segle XX la població se modernitza amb l' instal·lació de l'enllumenat elèctric, la construcció de les noves escoles a la Raval de l'Hospital, la instal·lació de dos molins, un de farina per Ramón Beltrán en 1928 i un altre molí de cereals elèctric a la Raval de l'Hospital per part de Rafael Segarra que es convertiria en Piensos VIGORAN i un molí d'oli per part de Gabriel Miralles en el Pla Sant Roc. També el 25-04-1928 es declara d'utilitat pública l'aigua de l'Avellà. L'any 1931 té lloc la compra per part de Gabriel Miralles i Francisco García (Borjo) al Baró de Casablanca (D. Enrique Bosch) i la seua muller Dª Jacinta (La Farola) de la Fonda l'Avellà, la Casa de Banys i els terrenys

circumdants. Els tres primers xalets del balneari es construeixen en 1933 en el Camí de la Glorieta per les famílies Giner, Cano i Chillida.

La situació política general del país evoluciona però, negativament amb la Guerra Civil Espanyola (18-07-1936). Als morts de guerra i assassinats dels dos bàndols, cal afegir l'incendi i saquejament de l'església que es convertí en una tenda i saló de ball. Fou cremada la Mare de Déu de l'Avellà i quasi totes les altres imatges de sants i els retaules, els arxius parroquial i municipal. Les campanes de l'església foren foses com metralla. L'òrgan fou destruït. Tant sols es va salvar la campana grossa, el cadiram de Gisbert, la creu del cementiri, la imatge de Sant Pere de Castellfort i el Retaule de Jacomart que va poder sortir del poble recalant en el Museu del Prado.

Planta embotelladora de l'aigua de L'Avellà

Mascarada en el paviment de l'església

El 12 d'abril de 1938 el front de guerra va passar per Catí i en Espanya va finalitzar la guerra l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del Front Nacional de Franco.

Familiars d’Enrique Bosch (Baró de Casablanca), García de Borjo, Miralles, Cano, Chillida i Giner davant de la Casa de Banys i Palau del Baró (setembre de 1935) després de la compraventa de 1931, per tant el darrer estiu abans de la Guerra Civil.

El 14 d'abril de 1931 es proclama en España la 2ª República (1931-1939) que crea en Catí les escoles del Pilar i de l'Hostal del Mestre.

A partir del mateix 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loca el cadiram de fusta que abans estava al cor i que representa a Jesús i els seus apòstols. El dia 7 de setembre de 1939 se realitzen al poble solemnes festes per la benedicció de la

nova imatge de la Verge de l'Avellà que es pujada solemnement a la seua ermita, sent alcalde D. José Sanjuán Prats.

Festes d'inauguració del túnel de l'Avellà, agost de 1953

La Mare de Déu (1939-2002)

També en 1939 torna al poble el Retaule de Jacomart però sense les cinc polseres. Cal tenir en compte la disminució en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra. Gràcies a l'actuació del president de la Diputació, estiuejant del balneari, es construeix en 1944 la carretera de l'Avellà per l'empresa Calduch, sent alcalde D. Francisco Sanjuán Puig i el túnel per l'empresa Colomines (12-01-1953) celebrant-se unes lluïdes festes de celebració en el mes d'agost del mateix any, sent alcalde D. Francisco Blasco García.

Entre les dos anteriors dades assenyalar el conflicte dels maquis que va culminar el 2105-1947 amb la toma de Catí. Aquest grup guerriller antifeixista va exercitar les seues activitats des de finals de la guerra europea (1945 a 1948) passant finalment els seus membres a Marroc i a França fugint de la Guàrdia Civil. . El 25-09-1955 mor a Sant Mateu Mossèn Joan Puig i en 1961 es construeix l'escoleta del Mas d'Evaristo que es tanca definitivament en la dècada de 1970 amb la creació de l'escola llar de Benassal. . La gelada de les oliveres (1956) origina la conseqüent plantació d'ametllers. L'any 1962 té lloc una remodelació de l'ermita on es restauren algunes pintures, es canvia el paviment.. Aquest mateix any, sent rector Mossèn Salvador Vives es baixa la

Mare de Déu de l'Avellà al poble, la següent serà en setembre de l'any 2000, coincidint amb el canvi de mil·lenni i any jubileu, amb lluïdes festes per part del poble en les dos ocasions.

En 1971 s'inaugura l'embotelladora de l'aigua de l'Avella, sent alcalde D. Argimiro Roca.

Planta embotelladora (1971)

En 1972 es restaura el cambril de la Mare de Déu de l'Avellà segons projecte de D. Ángel Acosta el mateix que fabrica la Mare de Déu de l'Assumpció de l'església Parroquial i el Crist de la Capella de la Comunió.

Baixada de la Verge al poble en 1962

En 1968 té lloc la visita del llavors ministre d'Informació i turisme Manuel Fraga Iribarne.

Altar de la Verge abans de 2003

En 1975 té lloc la darrera restauració de l'ermita i la imatge de Santa Anna. El 7-03-1979 té lloc la declaració de Catí com a conjunt històric artístic. Visita Manuel Fraga amb l'alcalde Ramón Querol i Carlos Múrria (1966)

En 1980 té lloc el canvi del calendari de la Romeria de Sant Pere de Castellfort.. Aquesta passa del 30 d'abril (pujada) i 1 de maig (baixada), dies tradicionals, a celebrar-se el

primer diumenge de maig (baixada) i el dissabte anterior (pujada).

En 1990 es restaura per darrera vegada l'ermita de Sant Vicent reparant la teulada que s'havia ensorrat i posant una porta de Lluis Porcar. Els dies 5,6 i 7 d'abril de 1991, coincidint amb els 300 anys de la Independència de Morella tenen lloc unes grans festes- Té lloc a la Casa de la Vila una exposició de la cultura catinenca. S'inauguren el nou ajuntament, un monòlit a la Raval en forma d'ou de Paco Martí, un carrer dedicat a Mossèn Joan Puig del que es reedita la seua història de Catí i les noves escoles del CEIP l'Espígol al Calvari on també s'ha muntat una altra exposició. Visita Catí el Cardenal Tarancón celebrant una missa amb l'Orquestra Ripollés. A continuació va organitzar-se una paella gegant seguida del Ball Pla. No van faltar els bous i altres activitats (Era alcalde: D. Juan A. Gozalbo Gómez i president de la Diputació Francisco Solsona).

Imatge de Santa Anna i la Verge, infanta (1975)

Monòlit en forma d'ou com a símbol del naixement del poble, dissenyat per Paco Martí

Declaració de Catí com Conjunt històric artístic (7-03-1979)

En 1983 s'estrena solemnement l'Himne a Catí de Pedro Tel i lletra d'Alexandre Flichs i en 1984 es col·loca a l'ermita de l'Avellà vidrieres de Valldeperes.

El 30-09-1996 es crea la Nova Associació Cultural de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort, apareixent els dos llibrets sobre la normativa de la romeria. En 1998 el poble pot abastir-se ja del Pou de Vallivana després de dècades patint la carestia d'aigua.

Altres dos rellotges de sol es restauraran també, el de damunt la porta de l'església parroquial (zodiacal) (16-09-2008) i el situat en la façana de la Casa Miralles (09-09-2009).

Inauguració del pou d'aigua de Vallivana (Agost de 1998)

El 31-01-1998 torna al poble el Retaule de Jacomart deparés de la Restauració de la Generalitat Valenciana però com que en 1997 es van retrobar en el Museu del Prado les polseres perdudes per part de A. José Pitarch de besavis catinencs, el Retaule torna a sortir del poble per a posar-le les polseres perdudes. El 19-04-1999 el Museu del Prado entrega oficialment al poble de Catí quatre de les cinc polseres perdudes sent exposat el retaule al mateix museu. Després de retornar definitivament al poble el retaule es col·locat en la capella dels Montserrat fent unes obres de remodelació de l'altar, paviment i il·luminació.

Restauració (26-10-2007)- Capella Comunió

El 22-10-2004 és important per la Declaració del conjunt històric de Catí com a Bé d'Interès Cultural (BIC)

Restauració (16-09-2008). Zodiacal

Fàbrica formatge. 1er premi d'Espanya (24-092005)

L'any 2007 es restaura el Peiró d'Avinyó, fent una rèplica que es col·loca al cementiri i l'original es guarda en una vitrina. En octubre dl mateix any es restaura el rellotge de sol de la façana de la capella de la Comunió de Catí.

Restauració (09-09-2009). Casa Miralles

Un altre esdeveniment històric per a la localitat és la inauguració del desviament o variant de la carretera CV-128 que descongestiona el tràfic de vehicles en la localitat

. Inauguració de la variant a la CV-128 (29-092008)- Carlos Fabra, Martínez i Manuel Puig

A partir de 2008, sent rector Mossèn Rafael, s'inicia en l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció un període de reformes. Es remodelen les capelles laterals imitant la pedra. A la capella de la comunió es substitueix el Crist i la Marededéu de l'Assumpció de l'altar major d'Acosta per la imatge del Cor de Jesús, restaurada per Vicenta Beltrán i a l'altar major per una Marededéu nova..

Marededéu de l'Assumpció d'Acosta

Nova Marededéu de l'Assumpció (6-9-2011)

S'habilita en l'antiga capella dels Espígol una capelleta per a Sant Pere de Castellfort, anteriorment molts anys ocupada per Sant Vicent Ferrer que es trasllada finalment a la capella ocupada per Sant Isidre, llaurador que a la seua vegada es trasllada a la capella de la Puríssima de Mossèn Verdú.

Capelleta de Sant Pere (10 d'Octubre 2008)

carrers del poble i comencen les obres de restauració del balneari de l'Avellà i l'encoframent del túnel.

Interior de l'església (gòtic)- Comunions 2015

Albereda (alameda) del Balneari de L'Avellà

Es remodelen les tres portes de l'església i el baptisteri i la seua reixa. Es remodela la capella de Sant Martí (2010) i s'obre una porta de l'església al carrer Sant Joan i s'enreixa el pati (2011). La Diputació Provincial, per la seua part, restaura (2010) i construeix una dúplica de la imatge de Sant Pere de Castellfort (2012) i la Fundació En Balasc d'Alagó restaura la talla de la Verge de l'Avellà (09-04-2012).

Encoframent del túnel (finals 2013)

A nivell de serveis públics s'inaugura un nou consultori mèdic (01-04-2010) i un centre de desinfecció de vehicles a la partida dels Plans (20-01-2011) i en maig de 2012 s'inaugura una planta de Biogàs.

Marededéu després darrera restauració

També en juliol de 2010 finalitza la reforma de la Plaça de l'església (24-09-2010) i altres

Les obres de restauració de les pintures de l'ermita de l'Avellà comencen de nou en 2013, eliminant les humitats. S'alça el paviment sobre terra, es restaura la teulada posant una canal de recollida d'aigües d'escorrentia i es neteja la sèquia. Comença la restauració d'una de les capelles laterals utilitzant la tècnica de l'estrapo, consistent en arrancar les pintures del seu lloc, portar-les al taller, restaurar-les i després tornarles al seu lloc d'origen. Els efectes aconseguits sobre la primera capella lateral són molt positius. En estiu de 2016 continua la restauració de les altres dos capelles de l'ermita de l'Avellà i la confraria a encalat la façana i l'entorn de la placeta i netejat les pedres i la porta.

El 27-12-2013 s'inaugura l'exposició de la Llum de les Imatges en la que es restaura la Casa de la Vila i l'església de l'Assumpció. Es munta una exposició en els dos edificis. La quantitat de visitants augmenta considerablement. Es trasllada temporalment el culte de l'església des de la nau principal a la Capella de la Comunió. Es trasllada l'oficina de turisme a la Llotja. Els aspectes espectaculars es troben en la façana de la Casa la Vila que és netejada de contaminants (cables elèctrics i de telefonia, fanals d'il·luminació, etc...). En l'església es treballa principalment en la restauració de la teulada i el teginat, descobrint-se en la volta de la nau esgrafiats del segle XVII que estaven tapats per vàries capes de pintura de calç. La cloenda de l'exposició és el 23-11-2014.

Si amb motiu del 600 aniversari de la predicació de Sant Vicent en Catí (2010) es va fer una processó especial a la pedra de la seua predicació, el 2 d'abril de 2016, per iniciativa dels Vicents i Vicentes del poble, es compra una nova imatge del sant que es pujada en processó a l'ermita recuperant així la romeria que anualment realitzaven els catinencs el segon diumenge de Pasqua. Aquest any la romeria es va realitzar el dissabte anterior a la festa de Sant Vicent Ferrer, dia del patró de la Comunitat Valenciana amb un itinerari peculiar: Església, Plaça, Carrer Jesus, Carrer de les Escoles, Carrer Major (parada en el lloc de predicació), Places, Capella de Sant Vicent, Camí fins l'ermita.

Recuperació romeria Sant Vicent (2 abril 2016). Porten el sant quatre vicents Casa la Vila (1428)

L'11 de novembre de 2015 s'inaugura el nou local de la Llar de Jubilats que es trasllada de l'antic Hospital a les antigues escoles. L'Hospital queda com a local d'exposicions, reunions, i assaig de la banda de música i coral.

El president de la Diputació de Castelló, Luis Moliner, l'Alcalde de Catí, Pablo Roig i el mossen de la parròquia fent entrega als jubilats del nou local de la llar de jubilats situat a les antigues escoles.

El dissabte 28 de maig de 2016 té lloc un concert especial del Cor de Catí Verge de l'Avellà al complir-se el seu desè aniversari i també de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" que el dia d'abans organitza una caminata a la muntanya que li dóna nom.

Cartell de la celebració del 10è aniversari

L'11 de juny de 2016 es va celebrar el XXV aniversari de la creació a les noves escoles del CEIP l'Espígol i el X aniversari del CRA l'Aiguaneu (Aularis de Catí, Culla, Vilar de Canes i Torre d'En Besora. Es va muntar una exposició a la Llotja i un acte commemoratiu al Centre Recreatiu.

I Fira medieval (2-3 juliol 2016)

Celebració XXV aniversari escola de Cati i X del CRA l'Aiguaneu (Catí, Culla, Vilar, La Torre)

El 26 de juny de 2016 el bisbe de Tortosa, Ilm. D. Enrique Benavent Vidal va inaugurar la nova il·luminació de l'església parroquial.

Un altre assumpte que no podem deixar d'assenyalar és la marxa del C.D Catí. Les competicions oficials van començar al Camp de Santa Anna cap a l'any 1973. El CD Catí va militar en tercera i segona regional. El primer ascens a 1ª Regional es va produir en maig de 1993. El Catí va competir ininterrompudament en primera regional fins que el 15-05-2011 es produí el somniat ascens a Preferent. Encara que es va baixar a Regional, el 2 de juny de 2013 es va aconseguir un increïble segon ascens a Preferent. En maig de 2014 es va baixar de nou a Primera Regional, categoria en la que va militar en la temporada 2014-2015, en la 2015-2016 i en la 2016-2017. 7 de maig de 2017: Darrer partit oficial del CD Catí en el camp del Servol (Vinaros CF -3 CD Catí-4). La setmana anterior (30-04-2017) es va acomiadar de les instal·lacions del Santa Anna en partit contra el Semprerapit (2-4). L'equip del CD Catí va aconseguir mantenir la categoria ocupant la posició 12ª del grup I de Primera Regional, amb 30 partits jugats, 9 guanyats, 5 empatats i 16 perduts, amb un total de 37 punts, 56 gols a favor i 64 en contra. Malgrat això la directiva i socis van decidir fer desaparèixer l'equip en competició per falta de jugadors locals i poques perspectives de continuïtat.

L'església amb la nova il·luminació Els dies 2 i 3 de juliol de 2016 es va convocar la Primera fira medieval "A Catí peraires" amb gran èxit de participació de tots els catinencs (tant joves com majors).

Darrera alineació titular del CD Catí (7 maig 2016) Vinarós C.F.- 3- C.D. Catí- 4

CRONOLOGIA DEL POBLE DE CATÍ ANY

ESDEVENIMENT

1157

El Port de Prunelles (Tossal de la Nevera) apareix en la Carta Pobla d'Alcanyís

1231-1233

Conquista de Morella i territoris annexos per En Balasc d'Alagó (07-01-1231).

1233

Catinus (Catí) apareix en dos documents de la vila de Morella

02-08-1233

Jaume I passa pel terme de Catí anant cap a Peníscola

25-01-1239

Carta pobla de Catí atorgada per En Balasc d'Alagó a En Ramon de Bocona i 40 pobladors a fur de Saragossa.

1240

Mort d'En Balasc d'Alagó

1240-1250

Construcció de l'església i del primer cementiri (al voltant de l'església)

11-01-1241

Donació per la reina Na Violant de Vallivana i Salvassòria al terme de Morella.

5-11-1243

Confirmació pel rei En Jaume I de la Carta Pobla de Catí.

1250

Cessió de la vila al "Consejo de Hombres Buenos" de Morella per el rei En Jaume I

1252-1268

Venta del terme de Catí d'En Ramon de Bocona a En Ramon Castellà de Sant Mateu

1270

En Jaume I concedeix al Castell de Morella el Privil·legi del Ligallo

1274

En Jaume I concedeix al Castell de Morella el Privil·legi de l'Herbatge

1292

Comença el plet polític- administratiu de les Aldees contra Morella. Arbitratge del rei Jaume II

1300

S'implanta en Gran Bretanya un impost que grava les llanes angleses.

1303

Vilafranca del Cid agregada al castell de Morella.

1306

Pacte d’avinença entre Morella i les aldees.

1315

En una visita pastoral consta que l’església estava oberta al culte i amb els libres i ornaments necessaris

1317

Es crea la nova ordre de Montesa o del Maestre.

1321

Testament d'Arnau Segarra en favor de l'ermita de Sant Pere- Fundació de l'Hospital

1328

Comença a escriure's el Llibre de Privil·legis de Catí

1328

Data més antiga de la Confraria de Sant Martí. Construcció del seu altar.

17-07-1328

Primera referència dels arxius de Catí a la Font de l'Avellà (sense citar la Verge)

1333

Reunions del Consell en la Torre o Delme

1340

Delimitació exacta del terme de Catí i de les aldees de Morella per la reina Elionor

20-04-1348

Es fa el segon cementiri al Calvari.

1352

Primer escut de Catí. Renovació muralles del poble

1354-1389

Noves capelles a l'església: Sant Blai (1354), Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377), i de Sant Martí (1389)

1358

Pere el Cerimoniós concedeix una independència interina a Catí i a les aldees.

1370

Ampliació del nucli urbà en ravals, el de les Escoles i el de la Font Nova o de Santa Anna.

1374

Construcció del Prigó d'Avinyó (Giamo d'Avinyó) o Prigó del Cementiri i de la Font Nova o de Sant Vicent.

1374

Jaume Castellà ven a Morella el terme de Catí (1 maig)

1376

S'edifica l'actual Casa Badia

1386

Fabricació d'una creu de vidre (va estar a l'ermita de l'Avellà fins 1936)

1396

Es pinten els retaules de Sant Antoni i de Sant Martí

1397

Es fabrica una creu de plata.

1401

Pedro Lembrí fa i pinta el retaule de l'Altar Major

1405

Construcció del Cor i Primitiva Sagristia (en l'actual capella de la Verge de l'Avellà)

1406

Naix en Catí Joan Spígol

1410

Vinguda i Predicació de Sant Vicent Ferrer en Catí

1412

Compromís de Caspe.

1424

Primera processó documentada a Sant Pere de Castellfort.

1417-1428

Edificació de la Casa de la Vila per Bernat Turó (Traiguera) i Jaume Sanz, Pere Galià, Pere Belluga i Pere Guash (Catí)

1429

Finalitza en Sant Mateu el Cisma d'Occident

1434

Es copia el Llibre de Mustaçaf

1437

Es realitzen els empedrats, bancs, cancell, finestres i portes de les escales i s’empedra el sol de la Casa de la Vila. S’habiliten els baixos com a carnisseria comunal i presó i els alts com a depòsit de blat.

1441

Edificació ermita de Santa Anna (Arnaldo Pedro i Jaume Sanz)

1447

Construcció noves capelles: Sants Joans (1447), Sant Pere Màrtir (1448) (Spigol) (Pedro Crespo), Passió (1451) (Crespo, Arbó), i Sant Antoni (1459) i Ànimes (1503)- Joan Bellmunt

1447

Construcció del prigó d'En Moragues (d'En Brusca) en l'actual carrer de Sant Vicent

1448

Construcció Casa Spígol

13-09-1450

Mor Joan Spígol

1452

Construcció Palau de Sant Joan o casa Miralles (Pedro Crespo: Santander) (Lluís Bellmunt)

1453

Primera processó de Catí a la Verge de Vallivana

1454

Jaume Frígola dora el calze de Joan Spígol

1455

S'alça el Prigó d'En Brusca o d'En Moragues

1456

Es construeix el Prigó d'Almaçà o de la passió (Antonio Arbó) en el Camí del Bosc (actual Prigonet Trencat)

24-01-1460

Ramon de Sant Joan contracta per a Joan Spigol el retaule de Jacomart

1462

Renovació de les portes, barres dels portals i murs destruïts després de la Guerra de Joan II

26-07-1468

Morella ven Catí a Juan Forés de Sant Mateu per 25.000 sous.

1473

Se fabrica la Creu Processional de plata sobredaurada

27-06-1481

Morella compra a Juan Forés el poble de Catí per 25.000 sous.

1483

Es fa el reliquiari de Sant Martí

1528

Empedrament del Portal d’Almançà amb motiu de que l'emperador Carles V passara per Catí .

1543

Primeres notícies referides a la Marededéu de l’Avellà. (Suposada aparició de la Verge a una vella).

29-03-1544

Es contracten l'Església i la Casa de Nª Sª del Avellà (Antoni Favardina, francés casat a Catí) (29-031544).

07-04-1545

Primera processó a Nª Sª de l’Avellà (7-04-1545) a causa de la sequera. Se li afegeix a la Verge el títol de Mater Misericordiae (Mare de Misericòrdia).

8-04-1549

Benedicció de la primera capella i campana de Nª Sª del Avellà per l'arquebisbe auxiliar de Tarragona (Nicópoli) (Ilm. Francesc de Roures) (8-04-1549).

1549

Construcció Retaule i capella del Roser. Fundació de la Confraria Roser (1576) i Confraria Nom de Jesús (1586) i Confraria Santíssim (1589)

1561-1607

S'amplia la primera capella i Casa de Nª Sª de l'Avellà (Juan Viñes, de Sant Mateu) i Juan de Mares, per instruccions del Consell de Catí.

1578

Continuen obres ermita Avellà. Es fa la capelleta de la font que resguarda els tres xorros i la imatge de la Verge.

1589

Comencen les obres dels baixos i del primer pis de la casa de l’ermita de l’Avellà (Miguel Valls, Francesc Royo, Joan Gisbert) a càrrec del Consell de Catí. El primer ermità conegut és de 1586. En 1589 s'acaba

la cambra dels capellans. 13-08-1589

Sant Roc es elegit patró del poble contra la pesta venerat en el seu portal (antic carer d’En Galià)

1592

Es fa el “Tancat” del balneari per a guarda dels ramats i cavalleries.

1598- 1640

Construcció capelles de la Puríssima o de Mossèn Verdú (1598), de l'Àngel (1601) i de Jesús (1640)

1599

Continuen les obres en Nª Sª de l’Avellà a càrrec de l’ajuntament de Catí per Juan de Mares, picapedrer d'Alcanyís i Antonio Barán en la primera Sala de la Casa ermita formada per quatre habitacions. Els Jurats de Catí s'anomenen com a patrons de l'Avellà.

1607

Publicació de l’obra “Aguas potables y milagros de Nª Sª de l’Avellà” del catinenc Fra Blas Verdú (nascut 22-10-1565).

1609-1659

Continuen les obres. L’ajuntament de Catí és l’administrador de Nª Sª de l’Avellà i el que dóna llicència per recaptar donatius. El rector treu els diners dels donatius en presència de l’ajuntament. Construcció d’una nevera a l’ermita. En 1662 es construeix la cambra de les taques.

1610

Es firma el contracte per construir l'ermita de Sant Vicent Ferrer (Pedro del Sol)

1615

Edificació de l'actual campanar (Pedro del Sol) amb Mossèn Jaume Miralles

1618

Alçament de la capella en l’ermita de Santa Anna per Pere del Sol

6-01-1625

Contracte de construcció de l'ermita del Pilar (Juan del Sol). Primera missa 02-06-1626

1628

Construcció del cor nou- Nou accés a la Casa Abadía

1636

Fabricació de la Nevera de Gibalcolla (Nevera Vella)

1637

Es fa el primer camí d'Antolí, futura carretera.

1643

Fabricació de l'actual sagristia i arxiu a la part de l'església que dona a la Plaça de Dalt

1643

Sant Martí es declarat patró del poble.

1669

S'acaben les obres del primer pis i el poble comença la construcció del segon pis de la casa de l’ermita. Es construeix una cuina i el menjador ampliat en 1908

1670

Es construeix l'ermita de Sant Josep

1677

Fabricació del Nou Retaule de l'Altar Major de Pedro Esbrí.

1678

Construcció de la nova sacristia i arxiu parroquial.

1679

El Consell acorda adobar el Portal de la Passió (Almançà) i va alçar una capelleta dedicada a Sant Roc

9-02-1691

Independència de Catí i les aldees de Morella concedida pel rei Carles II

1692

Catí compra a Morella els seus drets històrics que ésta havia comprat a Castellà i un tros de terme

1703

Comença la darrera ampliació de l’església de l’ermitori (Pedro Gómez, de Morella). El capella és un dels administradors de la casa-ermita.

1708

S’adoben les parets i s’alça el Cor en l’ermita de Santa Anna

1705-1714

Guerra de Successió. Batalla d'Almansa. Abolició dels Furs (1707)

1714

En 1714 es fa el retaule de la capella situat al trasaltar de l'ermita de l'Avellà.

1718-1740

El segle XVIII és l'època de Mossèn Francisco Celma (1686-1771). Aquest sacerdot, natural d'Aiguaviva (Terol) va accedir al curato de Catí (9-01-1718) És el capellà rector més conegut de la història de Catí. Doctor en teologia. Escriu un catecisme per als feligresos en 1712. Es va fer càrrec de la decoració de l'església parroquial de Catí i de l'ermita de l'Avellà. Dirigeix el segle d'Or de l'església de Catí.

1719-1720

En 1719 s'obre el canó de la font de l'Avellâ i en 1720 es daura el retaule de l'ermita.

1721-1731

Durant estos anys es puja i condiciona el tercer pis de la Casa de l'Avellà. Va fer l'obra el catinenc Miguel Blasco. Es va assenyalar una habitació per al clergat, la dels capellans.

1721

S’amplia la capella de Sant Roc construïda en 1679

1725

La vil·la decideix que el capellà a l’estiu residesca al balneari.

1728

En 1728 l'escultor Lluis Ochando realitza el sagrari i un retaule en el trasaltar.

07-05-1730

Primera baixada que consta de la Mare de Déu de l'Avellà al poble per motius de sequera.

1737

Es construeix la volta de l'església de l'ermita (20-03-1737). Pintures de l’església (frescs) de Pasqual Mespletera contractades el dia 5 de febrer de 1735, començades en 1737 i concloses en 1750. Les pintures van costar 600 lliures. Estan pintades la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel lluitant amb el drac, la imatge de la Verge de l'Avellà i la primera processó del poble de Catí, els apòstols, els sets goigs de la Verge, l'infern, la volta celestial.

31-12-1739

Benedicció de la capella de l’Hospital

1740

En 1740 s'acaba el tercer pis de la casa ermita i queda l'espai distribuït amb quatre grans sales, quatre cuines i 36 habitacions que en el segle XX foren reduïdes per aconseguir-ne més.

1741

Es posa en funcionament un orgue en l’església.

3-05-1742

S'alça l'actual capella de la comunió (Germans Blasco). Les obres acaben en 1744

1743

Construcció de l’ actual campanar o espadanya per a tres campanes en l'ermita de l'Avellà. Finalitzada en 1757.

1746

Construcció de l’òrgan de l’església de l’Avellà (Francisco i Antonio Turull, de Calanda).

20-03-1746

El Papa Benet XIV crea indulgències per a la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de l'Avellà a petició de M. Celma

1752

Es publica l’obra “La Vella Impugnada” de Mn. Acaci Puig. Coetani de Mossèn Celma es mostra en contra de la teoria d'aquest darrer de l'aparició de la Verge de l'Avellà.

1757

S'acaba el Cambril de la Mare de Déu i es fa el trasaltar de l’església-ermita pels catinencs de la família Blasco (Miguel, Juan, Francesc, Vicent i José) (25-04-1757). En el Cambril es fa un xicotet altar i un retaule amb la representació de l'aparició de la Verge a la Vella cega i llebrosa (Tot destruït en 1936).

1759

Publicació per Mossèn Celma de la Història del Santuari de l'Avellà.

1760

El 8-04-1760. Capitulacions per pintar el Cambril, presbiteri i trasaltar entre Mossèn Celma, membres del Consell i el pintor Francesc Blasco. Havia de pintar en la volta a Nª Sª de la Cinta, al costat de Sant Pere i Sant Pau, i en el presbiteri als Set Servents amb altres instruments de la Passió. Tot per 150 lliures. Va acabar en 1769 pintant en el púlpit les imatges de Sant Blai i Sant Nicolau i en el Cor les de Sant Rafael, Ángel Custodi i Santa Elena i santa Isabel de Portugal en la porta.

1761

Ampliació del tercer pis de la casa de la ermita ja que cada dia augmentava més el número de devots de la Verge i de les propietats de la font.

1763

Es construeixen les capelles des de l'eixida del poble a l'ermita de Santa Anna

1766

Pintura del quadre de sant Vicent en el carrer Major on va predicar. Més endavant en taulells.

1771

Mor en Catí el 2 d'agost de 1771 Mossèn Francisco Celma. Es soterrat en la Capella de la Comunió.

18-07-1773

Fabricació de la capella de Sant Vicent sobre el portal de la Font Nova. Tenia una campana que es feia sonar totes les nits a l’encendre la seua làmpara senyal per a recordar als devots la pregària d’un parenostre.

1775

Fabricació d’un forn al Carrer de l’Om (futur Carrer Llarguer)

1786

El 8 de setembre de 1785 s'acorda la construcció de la fonda del balneari a càrrec del Consell Municipal amb dos plantes i vuit habitacions.

1792

Fabricació del cadiram del Cor per José Gisbert (Coves)

1797

El bisbe de Tortosa prohibeix la celebració de misses en la capella de Sant Vicent

1799

La vil·la augmenta la consignació del capellà de l’Avellà.

1808

Guerra en Espanya contra els francesos. La Mare de Déu de l'Avellà és baixada al poble (7-06-1808) per protegir-la de les profanacions franceses. Acabada la guerra en 1814, el poble li va dedicar a la Verge unes grans festes, del dia 5 al 12 de setembre tornant a baixar i pujar la Mare de Déu del Balneari al poble. El dia 7 de setembre també van baixar la imatge de Sant Vicent, de l'ermita al poble que fou rebuda per la imatge del patró Sant Martí i col·locades les tres imatges en el presbiteri. Van realitzar-se grans predicacions de fills del poble, acompanyades de danses, ball i bou embolat.

1845

S'edifica la Casa dels Banys de l'Avellà

1856

Llei de desamortització contra les propietats eclesiàstiques i comuns que passen a propietat estatal.

1857

Els edificis i terrenys del balneari són considerats del COMU de Catí que s’encarrega del seu lloguer i subhasta.

1860

Construcció carretera Vinaròs-Morella

1864

Ordre del bisbe al capellà que prenga possessió de la casa-ermita, hort i albereda de l’Avellà (4-6-1864).

8-05-1864

L'Estat ven les cases de L'Avellà a Masústregui. El bisbe ho impedeix en l'ermita de l'Avellà. L’ajuntament passa a ser novament l’únic administrador de la casa-ermita i així ho comunica al capellà (21-6-1864) i nomena un nou ermità i demana les claus al ermità anterior. Després d'una visita del Consell al governador i una altra al Sr. Bisbe, aquest presenta unes bases que són aprovades per l'ajuntament. El Bisbe nomenaria la Junta Administradora de l'Avellà, formada pel rector, com president, i un vicari, l'alcalde i un regidor. El rector hauria de presentar els comptes a la Junta per a la seua aprovació tots els anys.

1868

Tapen els arcs de la Casa la Vila per motius higiènics

1868

Es construeix la pica del Baptisteri (Salvador Blasco)

1872

L’ajuntament demana les claus de l’ermita al capellà i nombra l’ermità.

1877

Es forja la reixa del Baptisteri (Miguel Eixarch)

1879

La capella de Sant Josep passa a ser la de Sant Lluís Gonzaga

10-02-1880

Naix Mossèn Joan Puig a Catí

1881

Instal·lació primers fanals d'il·luminació

Setembre 1883

El campaner de Mas de las Matas va fondre la campana major (campana grossa), anomenada carinyosament Maria Rosa el mes de setembre de 1833 amb un pes aproximat d’unes 85 arroves (1.050 kg). El dia 1 d’octubre fou pujada al campanar per uns mariners de Vinaròs sent beneïda i començant a tocar al dia següent.

1891

Creació de la banda de música

1895

El Bisbe de Tortosa D. Pedro Rocamora nomena a Mossèn Froilán Gellida per decret administrador de l'ermitori . Una junta formada pel capellà i un coadjutor i l’alcalde i un regidor se encarrega a partir d’ara de l’administració de l’ermitori de l’Avellà.

1898

Venta per l’estat dels montes de l’Avellà.

1911

Es fa el nou cementiri a la zona de Santa Anna- Regalls

1914

Es descubreixen l'autoria del Retaule de Sant Pere Màrtir (Jacomart) (Tramoyeres)

1914

Construcció de la carretera Antolí- Hostal de Vilar de Canes

1914

S'enderroquen les capelles construïdes l'any 1763 per a fer la carretera.

1922

Enderrocament dels portals de València i Sant Vicent. Construcció nova capella de Sant Vicent.

1923

Instal·lació de l'enllumenat elèctric.

1926

En el Balneari continua la disputa entre el governador i el Sr. Bisbe per la titularitat i propietat de la Casa ermita. El governador defensa la titularitat civil, mentre que el Bisbe defensa la titularitat eclesiàstica. El governador mana tancar la Casa ermita el 20-07-1925 i en juliol de 1926 el Sr. Bisbe destitueix als membres seglars de la Junta de l'Avellà.

25-04-1928

Declaració de l’aigua de l’Avellà com mineromedicinal i d’utilitat pública. Comenta la comercialització en garrafes.

1928

Instal·lació de molins de farina per Ramon Beltrán en carrer Sant Vicent (1928),

1929

Instal·lació de molí de blat elèctric en Raval Hospital (Rafael Segarra)

1929

El Palau de Sant Joan figura en l'Exposició d'Espanya del Poble Nou de Barcelona

1930

Enderrocament dels portals de poble (Sant Roc, Sant Joan, cementiri)

1930

Instal·lació d'un moli d'oli (Gabriel Miralles) en Pla Sant Roc.

1931

Compra de la Fonda de l'Avellà, la Casa de Banys i els terrenys circumdants per part de Gabriel Miralles i Francisco Garcia (Borjo) al Baró de Casablanca i Dª Jacinta (La Farola).

1931

Se proclama la II República en Espanya (14 abril 1931).

1931

Conflictes de competències entre el governador i el bisbe per la titularitat de l’ermita. El governador en agost de 1931 mana tancar l’ermita i el bisbe destitueix a l’alcalde i el regidor de la junta administradora del balneari.

1932

El 12 de juny de 1932 el poble de Catí reclama la propietat i administració de l'ermita. El 15 de setembre de 1932 el governador concedeix l'autorització per obrir l'ermitori.

1933

Construcció dels tres primers xalets de l'Avellà a la zona del Camí de la Glorieta per les famílies Cano, Giner i Chillida al costat d'on es projectava construir la carretera de l'Avellà que sortia de Catí pel Camí del Bosc, passava per la Font d'Almaçà, i entrava al Balneari per la Glorieta. Encara que la carretera es va medir, l'adveniment de la Guerra Civil, primer i la mort dels propietaris dels xalets, després, va fer que el projecte s'oblidés definitivament.

1933

El 3 de setembre de 1933 el governador mana a l'alcalde que prenga possessió de les claus i de l'administració de l'ermita i es destituït l'ermità.

1934

El Sr. Bisbe mana l'estiu de 1934 tancar l'església al culte.

1935

No es pot celebrar la missa en l'ermitori en la romeria de Sant Pere de Castellfort (1 maig de 1935).

1936

Finalment el 12-07-1936 el Sr. Bisbe concedeix autorització per l'obertura novament de l'església, menys d'una setmana abans del començament de la Guerra Civil.

18-07-1936

Guerra civil espanyola. Incendi i saqueig de l'església del poble. Destrucció dels arxius parroquial i municipal. Sortida del poble cap a Madrid del Retaule de Jacomart.

1936

Cremament de la Mare de Déu de l'Avellà. Tancament del balneari. Saquejaments.

1937

Tallament de les capelles laterals de l'església que donaven al Carrer Major per ampliar la carretera

1938

Pas del front de guerra pel Balneari i per Catí (12 abril-1938).

12-04-1938

Acaba la Guerra Civil (01 abril 1939). Reobertura del balneari, casa ermita, Fonda, Casa de Banys i de l'església al culte. Gestió del Balneari compartida entre l’ajuntament i el bisbat

1938-1939

A partir de 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols.

7-09-1939

Solemnes festes de benedicció de la nova Mare de Deu de L'Avellà en el poble i en el balneari (7 setembre) La Verge fou esculpida per Don Eulogio Valladolid (Burgos), La corona i ramillets de assutzenes per l'orfebre Sr Calvo (Burgos). L'altar i la fornícula de marbre blanc de Pitarch (natural de les Coves i veí de Vinaròs). (Acalde: D. José Sanjuán Prats, Rector: Mossèn Vilanova).

1939- 1940

Van ser portades en 1939 des d’un magatzem militar de Barcelona per Mossèn Francisco Sanjuán dos campanes per substituir les que s’havien emportat per a ser convertit el bronze en metralla fent-se en 1940 la darrera remodelació del campanar..

1942

L’ajuntament entrega l’administració de la casa ermita al capellà (Mn. Carburo), reservant-se una habitació per al poble. La casa ermita passa a ser propietat legal del bisbat.

1944

Construcció de la carretera de L'Avellà (Alcalde D. Francisco Sanjuán Puig) per la Diputació Provincial i l'empresa Calduch. Les obres es paralitzen durant cinc anys en arribar a la Basseta del Barranc del Mas de Blai (principi de l'actual túnel) (1948)

21-05-1947

Toma de Catí pels maquis (Alcalde: D. Francisco Puig Escrig)

25-07-1951

El dia 25 de juliol de 1951 es va efectuar la solemne benedicció del Sagrari i de la campana de l'ermita sent padrins l'Excm. Sr. D. Josep Ferrandis Salvador (president de la Diputació de Castelló) i la Sra. Maria Luz Cepeda de Gómez (esposa del metge) i padrins d'honor D. Francesc Blasco García, alcalde de Catí i Dª Júlia Beltrán, esposa del jutge de pau. La campana substituïa a la que es va destruir durant la guerra. Van imprimir-se uns recordatoris per a recordar l’esdeveniment.

1952

Inauguració de l’actual rellotge, sen alcalde Francisco Blasco. Fou pagat en participacions dels veïns del poble. Fa els tocs de les hores, mitges i quarts amb l’ajuda de la campana grossa (Maria

Rosa)

1953

Perforament túnel de L'Avellà (12-01-53) Alcalde (D. Francisco Blasco García) sufragat per l'Excma. Diputació Provincial de Castelló i construït per l'empresa Colomines. Grans festes d'inauguració (Agost, 53).

1956

Gelada de les oliveres del terme.

1959

Es col·loca a l’ermita de Santa Anna una campana de nom Tiplet i epigrafia BELMAR/1959

1962

L'any 1962 es va canviar tot el pis de l'ermita que estava molt deteriorat

1962

Darrera baixada de la Mare de Déu al poble abans de la de l’any 2000, amb Mossèn Salvador Vives

1965

Construcció escaletes davant Casa de Banys.

25-09-1955

Mor a Sant Mateu Mossèn Joan Puig

1962

Canvi del pis de l’ermita de l'Avellà

1962

Darrera baixada de la Mare de Déu al poble abans de la de l’any 2000

03-08-1964

Pren possessió de la parròquia Mossèn Joaquín Obón substituint a Mossèn Salvador Vives.

07-07-1968

Visita de D. Manuel Fraga Iribarne (Ministre d'Informació i Turisme) a Catí

1971

Inauguració de l'embotelladora (Alcalde: D. Argimiro Roca Roca)

1972

L'any 1972 es va erigir un nou templet per a la Verge i l'altar segons projecte de Angel Acosta que va ser beneït per el bisbe. En Ricardo Carles.

1973

Inauguració de l’embotelladora (22-03-73) Alcalde: Argimiro Roca. Es prohibeix la comercialització de l'aigua en garrafes. L'aigua de l'Avellà es comercialitza en envases de 2 litres i de 0,5 l, transportada per comerciants del poble (Mateu i Canyamelo, principalment).

14-08-1975

Primera missa després de la restauració de l'ermita de Santa Anna i de la imatge de la Santa.

1976

Primera vegada en baixar les campanes després de la guerra i remodelació del campanar de 1944 amb Mossèn Joaquín. Es va substituir el sistema manual de cordes i el de pujar al campanar per a tocar les campanes al vol per un sistema elèctric, automàtic i més cómode de voltejos i repics. Per a alguns es va perdre la màgia i encant de l’antic sistema manual i de l’esforç artístic dels campaners per un altre més monóton i menys romàntic. La comoditat però, acabà imposant-se.

1977

Aparèixen en el Museu del Prado les polseres superiors del retaule de Jacomart (Josep Antoni Pitarch)

7-03-1979

Declaració de Catí conjunt històric- artístic (Alcalde: D. Argimiro Roca Roca)

1980

Canvi en el calendari de la Romeria de Sant Pere al primer diumenge de maig i dissabte anterior

1981

Ampliació de l’embotelladora (8-07-1981) Alcalde: Eugenio Puig.

Agosto 1982

Homenatge en vida a Enrique Boldó. Presentació del pasadoble “Enrique Boldó” de Pedro Tel. Imposició de la insignia d’or de Catí

Agost 1983

Estrena de l'Himne a Catí de Pedro Tel i Alexandre Flichs

1984

L'any 1984 es van col·locar les vidrieres obra de Valldeperes de Barcelona. L'any 1988 es va canviar la porta d'entrada a l'ermita, obra del fuster del poble Lluís Porcar.

22-07-1989

El dia 22 de juliol de l'any 1989 va ser batejada una campana que es va col·locar en l'ermita per una donació particular de Maria Serret García, de Vinaròs, sent els padrins Óscar Beltrán Sales, de Catí i Ana Jesús García Sanz de Vinaròs, ja que l'anterior campana havia desaparegut. A la campana se li va posar el nom de Santa Maria del Pilar.

1990

Restauració de l’ermita de Sant Vicent

6,7 Abril 1991

Festes del III Centenari de la Independència de Catí- Inauguració noves escoles al Calvari i nou ajuntament. (Alcalde: D. Juan A. Gozalbo Gómez). Visita a Catí del Cardenal Tarancón. Exposició a l’ajuntament

1992

Es col·loca l’actual campaneta de la capella de la Font de Sant Vicent traslladada l’any 1992 amb el permís del bisbe de Tortosa des damunt del portal a l’actual emplaçament per damunt de la font.t

Maig 1993

Ascens del C.D. Catí a Primera Regional.

30-09-1996

Creació de l’Associació Cultural de la Rogativa de Sant Pere. Aparició llibret roig (1997) i Consueta (1998)

Novembre 1997 Entrega de les polseres del Retaule de Jacomart por el Museu del Prado al poble de Catí. 1998

Inauguració i posada en funcionament del Pou de Vallivana. (Alcalde: D. José Roca García)

31-01-1998

Torna al poble el Retaule de Jacomart després de sis anys de restauració per part de la Generalitat

6 juny 1998

Mor Paco Martí García (26-02-1950)

Agost 1998

El poble s’abasteix d’aigua del nou pou de Vallivana.

18-10-1998

Primer partit del C.D. Catí al Santa Anna després del plantament de gespa. Inauguració oficial: 2011-1998

05-12-1998

Inauguració del poliesportiu annexe al camp de futbol

Gener 1999

S’edita la segona part de la Història de Catí de Mossèn Joan Puig per part de la Diputació.

19-04-1999

El Retaule de Jacomart es exposat al Museu del Prado amb les polseres completes

19-04-1999

El Museu del Prado entrega a Catí les polseres perdudes del retaule de Jacomart

19-05-1999

Trobada escolar comarcal en Catí

Novembre 1999 Golejada històrica del C.D. Catí en el camp del Torreblanca (0-15)

Setembre 2000

Darrera baixada de la Mare de Déu de l'Avellà a Catí amb motiu del canvi de mil·lenni i de l'any jubileu, amb Mossèn Joaquín Obón. Engalonament dels carrers del poble.

23-25 octubre 2000

Fortes plujes en Catí (630 ml). El dia 23 d’octubre va sortir la Serp tres vegades. Van sortir tots els barrancs i rambles. Es van omplir les llacunes de la Vall. El poble va quedar incomunicat. Terratremol en Catí el dia 25 d’intensitat 3,1 Ritcher amb epicentre entre la Serra de l'Avellà i la Roca de Migdia.

Estiu 2001

La plaga d’orugues Limantria Dispar (oruga peluda) afecta seriosament als boscos en este any i l’anterior. Desaparéix la plaga en 2002

14-08-2001

Presentació de l’Associació de Dones de Catí

19-02-2002

Resolució de Conselleria sobre l’escut oficial de Catí

Maig 2002

El bisbe de Tortosa, En Xavier Salinas, en la romeria de Sant Pere

11-11-2002

Homenatge a Mossèn Joaquín en el seu 50é aniversari de la seua ordenació sacerdotal.

Nadal 2002

Definitiva Restauració del Retaule i col·locació a la capella dels Montserrat rehabilitada en abril de 2001

Finals 2002

La família Miralles ven la fonda als propietaris del Hotel- restaurant "El Prigó". Reconversió en Casa de Banys.

Juny 2003

La darrera restauració de la Marededéu la va realitzar la Fundació En Balasc d'Alagó l'any 2002. A l'estiu de 2003 la confraria de la Mare de Déu de l'Avellà sufraga la construcció d'un nou altar i templet de la Verge així com una mantellina de blonda per a la Verge de l'Avellà de l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí.

Maig 2004

L'any 2004 es va decidir adaptar les noves instal·lacions d'embotellat a les exigències sanitàries i de mercat de l'actualitat. També el canvi de la botella de plàstic de 2 litres, que havia quedat amb el temps desfasada, per una botella de 1,5 l, amb un estil més modernista . Es conservava la botella de mig de litre però amb un disseny similar a la de la botella d'1,5 l.

17-07-2004

La Unió Musical Catinenca, premi EUTERPE a la Innovació Bandística.

22-10-2004

Declaració del conjunt històric-artístic de Catí com a Be d'Interès Cultural (BIC)

Desembre 2004

Homenatge als alcaldes de Catí de la democràcia

02-01-2005

Homenatge a Arsenio Sales. Creació de l’Escola de Música “Arsenio Sales”. Descobriment placa

02-05-2005

Mor el metge catinenc D. Enrique Boldó García (09-11-1932)

15-08-2005

Dedicació d’un carrer a D. Enrique Boldó (l'antic carrer de l'om, més endavant carrer Llarguer o

Calle Larga). 24-09-2005

Formatges de Catí, primer premi al formatge més ecològic d’Espanya

25-12-2005

Un incendi arrassa una granja avícola de Catí matant 12.000 pollastres

Gener 2006

Neix el Cor de Catí “Verge de l'Avellà”. Presentació oficial (14-08-2006)

11-02-2006

Neix l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera” de Catí

11-06-2006

VIIª Trobada de dones de les comarques del Nord de Castelló en Catí

Agost 2006

Surt el primer número de la revista “Tossal”, editat per l’Associació Cultural “Tossal de la Nevera”

01-09-2006

L’aulari de Catí forma part del CRA 43 (més endavant L’Aiguaneu) amb els pobles de Culla, Vilar de Canes i Torre d’En Besora.

20-03-2007

Col·locació de la primera pedra de les obres de la variant de Catí (desviament CV-128) (Alcalde: D. Manuel Puig Puig)

13-07-2007

Presentació de la restauració del Prigó d’Avinyó o del Cementeri

15-09-2007

Nou pàrroc de Catí, Mossèn Rafael García Castillo substitueix a Mossèn Joaquin Obón Molinos de baixa per accident.

Octubre 2007

Acaben les obres de restauració del rellotge de Sol de la façana de la Capella de la Comunió

11-11-2007

Presentació de la biografia de Don Enrique Boldó amb motiu del seu 75é aniversari

Gener 2008

Restauració del Prigó de l'Avellà . Nous carrers històrics al poble i balneari

Gener 2008

Clausurament de l'abocador de la Bassa de les Ortigues

26-04-2008

Primer premi en el XXXI Certamen Provincial de bandes de Castelló de la Unió Musical Catinenca.

06-06-2008

Presentació biografia de Paco Martí amb motiu del 10é aniversari de la seua mort.

26-07-2008

Concert del 25é aniversari de l’himne a Catí a càrrec de la banda municipal de Castelló

02-08-2008

Exposició d’orfebreria en l’església parroquial amb l’assistència del Excm. Sr. Bisbe, En Xavier Salines.

03-08-2008

Homenatge a Vicenta Rosa Ferràs Puig àvia centenària de Catí

Agost 2008

Canvi calendari festes d'agost (inici el divendres immediatament anterior a la festa de l'Assumpció)

11-08-2008

Presentació del llibre “La cuina catinenca” de l’Associació de Dones de Catí. En Castelló (04-12-

2009) 11-08-2008

Presentació oficial de la Iª Volta de Muntanya de Catí

16-09- 2008

Restauració rellotge de Sol de la façana de la Capella de la Comunió

29-09-2008

Inauguració de la variant a la C-128 de la carretera de Catí (President de la Diputació: Carlos Fabra, Alcalde: D. Manuel Puig)

Octubre 2008

Construcció de la capelleta de Sant Pere de Castellfort en l'antiga capelleta de Sant Vicent Ferrer

10-10-2008

Primer premi en el Certamen Autonòmic de Xest de la Banda de Música

Desembre 2008

Substitució Mare de Déu de l’Asumpció d’Acosta per la Puríssima i després per una nova Mare de Déu (6 de setembre de 2009)

26-12-2008

S’obri l’oficina de turisme de Catí, al carrer Llarguer, 63, en la Casa Hospitalera.

Març 2009

Remodelació capelles laterals de l’església imitant a la pedra. Substitució en la Capella de la Comunió del quadre del Crist d’Acosta per una imatge del Cor de Jesús restaurada per Vicenta Beltrán. Remodelació portes de l’església de la plaça.

Juny 2009

Remodelació Baptisteri (quadre) i reixa a càrrec de Juan Carlos Safont. Quadre en capella Comunió.

19-07-2009

XVI Trobada de Bandes de Música a Catí

2009

L'any 2009, coincidint amb la campanya de promoció d'aigües de Castelló, de la Diputació Provincial, es va procedir a substituir novament el disseny de la botella d' 1,5 litres. El nou envasament, d'un disseny més modernista que l'existent fins ara, acompleix amb les noves exigències físico-químiques i microbiològiques exigides per la reglamentació tècnic sanitàries sobre begudes envasades i la nova normativa sobre reciclabilitat ja que està fet en material ecològic PET. L'envasament ja existent d' 1/2 litre es manté en quant al seu contingut incorporant el mateix estil i exigències que l'envasament d' 1,5 litres.

09-09- 2009

Restauració rellotges de sol zodiacal de la porta de l'església i del Palau de Sant Joan

13-06-2009

Presentació del fullet turístic “Catí, tresor del Maestrat”

29-10-2009

El formatge de cabra de Catí, medalla d’or en el certamen World Cheese Awards

20-11-2009

Presentació del CD sobre els 125 anys de la banda de música. Homenatge a Lidón Cabaleiro i presentació del nou director de la banda de música, Óscar Senèn.

30-11-2009

Posada en marxa de les instal·lacions del nou consultori

Desembre 2009

Sant Vicent Ferrer en la capella de Sant Isidre, llaurador i aquest darrer en la de Mossèn Verdú

08-01-2010

Forta nevada en Catí. La carretera de Catí es talla quatre dies al trànsit (8-12 de gener)

Març 2010

Remodelació capella Sant Martí. Nova porta al carrer Sant Joan. Més endavant enreixada (2011)

01-04-2010

Inauguració Nou Consultori Mèdic

10-04-2010

Mor Carlos Murria Arnau (23-07-1921)

12-04-2010

Processó especial el dia de Sant Vicent en commemoració dels 600 anys en que va predicar a Catí

30-04-2010

Es presenta l’escultura de Sant Pere de Castellfort de la rogativa després de ser restaurada per Diputació

Juliol 2010

Finalitza la restauració de la Plaça de l’església. Inauguració (24-09-2010). Comencen les obres de restauració de l’entorn del Balneari i d’encofrat del túnel. Continuen les obres de remodelació de carrers.

2010

Obres de remodelació del Balneari (setembre 2010) i començament de l'encofrat del túnel. Alcalde Manuel Puig.

2010

Obres a l’ermita i sèquia d'eliminació de les humitats (setembre 2010) Alcalde M. Puig. Extracció del paviment rebaixant el terreny de la nau uns 30 cm. per formar una estructura aïllant. Substitució del paviment i coberta. Col·locació d'una canal de zinc. Restauració dels drenatges de la paret nord/oest. Es saneja la sèquia de la part nord. Es trasllada el culte des del temple al saló menjador de la Casa ermita de l'hostatgeria annexa.

20-01-2011

Inauguració centre de desinfecció de vehicles

19, 20 febrer 2011

VIIIª Fira de la Trufa en Catí

10-03-2011

Inauguració encofrat del túnel 1ª fase (10-03-2011) Alcalde Manuel Puig.

15-05-2011

Ascens del C.D. Catí a Preferent

22-05-2011

Pablo Roig Ferrando, de Catí, nou diputat.

30-07-2011

Desé aniversari de l’Associació de Dones de Catí

09-04-2012

Restauració de la talla de la Marededéu de l'Avellà per la Fundació Balasc d'Alagó.

Abril 2012

Restauració de la imatge de Sant Pere de Castellfort a càrrec de la Diputació que s'estrena amb motiu de la romeria.

Maig 2012

Inauguració de la planta de Biogàs

Maig 2012

El CD Catí baixa de categoria per primera vegada en la història (De preferent a primera regional).

25 07-12

En març de 2012 el batall de la campana grossa es va desprendre caient sobre la teulada de la Casa Abadia. Va coincidir amb una avaria del rellotge del campanar que va deixar de funcionar. Així es va decidir de baixar novament les campanes per fer-les una revisió de manteniment i reparar-les. Tal cosa es va efectuar el dia 10 de juliol de 2012. Es va encarregar l’empresa MANCLÚS de València. Després

d'estar el poble uns dies sense campanes aquestes van retornar al poble el 25 de Juliol, dia de Sant Jaume sent col·locades de nou al campanar. Aprofitant la reparació es va renovar pràcticament el conjunt d'accessoris mantenint els jous metàl·lics. Es va recuperar els antics tocs de les campanes (Ave Maria, difunts, foc, queda, etc...). També es va renovar el rellotge, digitalitzant el seu funcionament a través d’un ordinador Sirio 12 ECAT MONDOVI, de forma que marque les hores amb connexió a internet. També es van destapar tres de les arcades de mig punt del campanar que estaven total o parcialment tapiades per maons. I es va il·luminar el campanar adequadament. Visita del president de la Generalitat, Alberto Fabra, a Cati. 19-03-13

2013

Es restaura la primera de les tres capelles laterals de l'ermita de l'Avellà molt afectades per la humitat després que prèviament s'hagen eliminats les humitats existents. Des de finals de l'any 2012 es restauren les pintures murals de l'ermitori, començant pel tram més a prop de l'entrada, la primera de les tres capelles laterals de la dreta, i utilitzant la tècnica de l'estrappo. Està tècnica consisteix en arrancar les pintures deteriorades, traslladant-les al taller. Una vegada restaurades es tornen a col·locar les pintures en el seu lloc primitiu sobre un suport separat uns centímetres de la paret lateral per tal de facilitar el drenatge i evitar una nova afectació per la humitat de la paret.

02-06-13

Segon ascens a Preferent del CD Catí després d'una brillant temporada i promoció guanyada al Benferri (Alacant).

03-06-13

Es recuperen un esgrafiats del segle XVIII ocults en la nau principal de l'església Inauguració de l'Exposició de la Llum de les Imatges

27-12-2013

2013-2014

Catí participa en la Llum de les Imatges restaurant-se la Casa de la Vila i la teulada de l'església de Nª Sª de l'Assumpció. Es monta una gran mostra cultural a la nau principal de l'església traslladant-se el culte a la Capella de la Comunió. Segon descens de Preferent a 1ª Regional del CD Catí

maig 2014

2014

Maig de 2014. Els xiquets/xiquetes prenen la primera comunió a l'ermita de l'Avellà perquè l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí està immersa en el programa de la Llum de les Imatges.

16-09-2014

Mossèn Godefroid León Khonde Khonde, nou pàrroc de Catí. Substitueix l'anterior Mossèn Rafael García Castillo.

23-11-2014

Cloenda de l'Exposició de la Llum de les Imatges

Desembre de 2014

Des Principis de l'Any 2013 va estar inclosa en el Programa de la Llum de les Imatges conjuntament amb l'església parroquial. Es va netejar i restaurar la façana principal i lateral i els alts de l'edifici, il·luminant adequadament la llotja amb focus situats al paviment, eliminant els contaminants (cables i comptadors elèctrics i de telefonia, fanals d'il·luminació, etc...). Es va aprofitar l'ocasió per montar en la llotja l'oficina de turisme. En els dos edificis (Església i Casa de la Vila) es va montar una exposició amb objectes artístics procedents d'altres poblacions. L'exposició, (Via Augusta, ruta del Camí de Santiago, ruta vicentina) i de l'etapa medieval (peirons, peraires, etc..) que va afectar també a Culla, Vinaròs i Benicarló va durar fins el mes de desembre de 2014 aproximadament.

02-12-2014

Encofrat del túnel (2ª fase). Pintura i senyalització de les dos entrades. Restauració del peironet de damunt del túnel de l'Avellà (02-12-2014).

Gener de 2015

Torna el culte de nou a la nau principal de l'església.

14-15 Febrer 2015

XII ª Mostra de la Fira de la Trufa en Catí. El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, i l'alcalde de Catí, Manuel Puig, han estat els encarregats de posar en marxa la XII Mostra de la Tòfona Negra dels Ports- Maestrat, que se celebra aquest cap de setmana en aquesta localitat d'interior, amb expectatives d'atraure milers de visitants tant per gaudir de la completa programació firal com de les jornades gastronòmiques que se celebren als comerços i restaurants de la comarca.

13 juny 2015

Pablo Roig Ferrando, nou alcalde de Catí, després de les eleccions municipals de 24 de maig de 2015

Estiu 2015

Tres exposicions al poble en la Casa de la Vila, una sobre els peraires, altra sobre els peirons i altra sobre la història del CD Catí (40 anys d'història)

13 juny 2015

El Maestrat segueix recordant a Pere Enric Barreda, natural de Benassal, mort en 2014, i fins a aquesta data cronista oficial d'Ares i Benassal però molt relacionat amb el nostre poble. El dia 13 de juny Catí li va organitzar un homenatge.. L'associació cultural Tossal de la Nevera, de Catí, va organitzar el passat dia 13 de juny, una jornada d'homenatge a la Casa de la Vila. A més de l'acte es va inaugurar una exposició dedicada a la seva figura.. En l'homenatge van col·laborarar diferents entitats del municipi i la comarca com Maestrat Viu, l'Ajuntament de Catí, l'Ajuntament de Benassal, la Fundació Carles Salvador, el grup de Teatre Peraires de Comèdia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Centre d'Estudis del Maestrat, la Unió Musical Catinenca i el Cor- Verge l'Avellà de la població.

18 juny 2015

El dia 18 de juny vam assistir a la gravació en directe del programa de la RTVE 'España Directo'. Va ser una jornada interessant per a promocionar el nostre municipi. Els veïns de Catí es van implicar per a donar a conèixer aquells oficis que es realitzaven antigament. 'El hombre del puchero' va poder comprovar com es fan de forma artesanal els formatges de Catí, les llonganisses, l'esquilada de la llana de les ovelles o el llavat de la roba en els safarejos municipals. Per a finalitzar la gravació també es va mostrar l'elaboració de plats típics com l'olleta catinenca.

11 juliol 2015

X Trobada de Rondes Tradicionals.

11 novembre 2015

Inauguració del nou local dels jubilats a les antigues escoles

02 abril 2016

Recuperació de la Romeria de Sant Vicent. Adquisició d'una nova imatge per part dels Vicents/Vicentes. Neteja i pintada de l'ermita de Sant Vicent. Adequació de l'altar a la nova normativa del Concil·li Vaticà II (de cara als fidels)

De Cor ... 10 anys. Per celebrar el desè aniversari del Cor de Catí Verge de l'Avellà, en l'actuació número 69 la coral ha interpretat tretze cançons, resum de la seua trajectòria durant els darrers deu anys.

28 maig 2016

Han intervengut, a més de la coral, la Unió Musical Catinenca, el Grup de teatre "Peraires de Comèdia" i la rondalla de Vilar de Canes. Al piano, Jorge Agut amb quatre directors de la coral i de la banda de música: - Daniel Ibáñez, Lidón Valer (primera directora de la coral en 2006), Carlos E. Pascual i Leví Rull Organitzada per l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" al complir-se el 10è annversari de la seua aparició ha tingut també lloc una caminata al Tossal de la Nevera en la que han participat 51 persones.

11 juny 2016

26 juny 2016

El dissabte, dia 11 de juny, a les 19:00 h, al Centre Recreatiu de Catí va tindre lloc la celebració del 25è aniversari del CEIP l'Espígol i el 10è aniversari del CRA l'Aiguaneu (aularis de Catí, Culla, Torre d'En Besora i Vilar de Canes). Van assistir a la celebració, entre d'altres, els alcaldes dels pobles del CRA, els directors de l'escola dels darrers 25 anys, el director del CEFIRE, alguns directors de les escoles de la comarca de l'Alt Maestrat i gran nombre de mestres i alumnes acompanyats dels seus pares i mares. Darreres eleccions generals al Congrés i Senat. L'Excm. i Rvdm. bisbe de la diòcesi de Tortosa, D. Enrique Benavent Vidal, ha inaugurat el diumenge 26 de juny, la nova il·luminació de l'Església Parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí. Aquesta es la darrera etapa de millora de l'església després de la reforma de la Llum de les Imatges, Pulchra Magistri, el tresor del Maestrat, de l'any 2014.

26 juny 2016 Després de la reparació de la teulada i de l'enteginat i la descoberta dels esgrafiats del segle XVII de la bòveda, feia falta una il·luminació adequada no tant sols per poder apreciar millor el patrimoni artístic de l'església com per evidents motius de seguretat. En l'acte han estat presents, a més del Sr. bisbe, l'alcalde de Catí, Pablo Roig, el pàrroc actual de l'església, Mossèn León, l'anterior pàrroc, Mossèn Rafael, Mossèn Juan José Roca, i membres del Consell parroquial. 2-3 de juliol 2016

Primera fira "A Catí, peraires...." Primera fira medieval en la localitat

Estiu 2016

Emblanquinament façana de l'ermita i entorn de la placeta (anells dels arbres, escaletes d'accés a la placeta, etc..), neteja de les portes i de les pedres de les arcades. Aquesta actuació va ser promoguda per la Confraria de la Mare de Déu amb l'ajuda de l'Ajuntament i la Casa de Banys. Al mateix temps s'ha iniciat la segona fase de restauració de les pintures de l'ermita. No s'utilitzarà la tècnica de l'estrappo de la primera fase sinó que la restauració tindrà lloc "in situ" sense arrancar les pintures per lo que la restauració, feta per estudiants, será més lenta que en la 1ª fase.

24 set. 2016

14-15 abril

Els pobles d'Ares, Benassal, Catí i Culla han albergat el dia 24 de setembre la primera edició de la XC Alt Maestrat, una carrera de ciclisme per muntanya, amb un recorregut circular d'una distància aproximada de 85 Km amb un desnivell positiu de 2.000 metres Primera fira d'abril

Pasqua 2017 16 Després de 14 anys, una nova rondalla amb gent del poble de totes les edats, ens ha fet recordar la "Ronda de Pasqua" d'abans. Després de missa, han recorregut els carrers de costum del poble cantant abril aquelles cançons del tio Martí, Fernando la Fontanella, Emilio, Eladio, Aurelio del mas de Segarra i tants d'altres que ja no hi ha cap entre nosaltres. Hi ha tradicions que no es poden perdre!!.

7 maig 2017

11 juny 2017

2017

Darrer partit oficial del CD Catí en el camp del Servol (Vinaros CF -3 CD Catí-4). La setmana anterior (30-04-2017) es va acomiadar de les instal·lacions del Santa Anna en partit contra el Semprerapit (2-4). L'equip del CD Catí va aconseguir mantenir la categoria ocupant la posició 12ª del grup I de Primera Regional, amb 30 partits jugats, 9 guanyats, 5 empatats i 16 perduts, amb un total de 37 punts, 56 gols a favor i 64 en contra. Malgrat això la directiva i socis van decidir fer desaparèixer l'equip en competició per falta de jugadors locals i poques perspectives de continuïtat. El corredor de Portell Albert Ferrer Camanyes s'imposà en la X Volta de Muntanya, Aigua de l'Avellà, disputada el dia 11 de juny de 2017. Actualment (finals de 2017) s’està restaurant les pintures del lateral dret, per part d’un grup de set restauradores, quatre d’aquestes són estudiants en pràctiques de l’últim any del Grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, elles són: Laia Agost, Aida Blaya, Clotilde Lemoine i Amparo Linares; tres de les seves companyes estan becades per la Diputació de Castelló: Luisa Tuset, Andrea Sanz i Elena Miraflores. El grup està encapçalat per la Cap del Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Castelló, Núria Felip Esteve i la Tècnica Responsable del Servei de Restauració i Conservació d’Arqueologia, Pilar Pujol Felis. La restauració s’ha dut a terme gràcies a un conveni entre la Diputació de Castelló (Servei de Restauració) i la Universitat Politècnica de València, adreçat a estudiants en pràctiques. Fins ara s’ha treballat en la consolidació de les pintures greument deteriorades per la humitat, lo qual per part de l’ajuntament ja està resolt, per tant, es continuarà en les tasques de restauració per part del Servei de Restauració de la Diputació, fins que les pintures es puguin conservar en bon estat.

9, 10 setembre

II Fira Medieval "A Cati, peraires...", marcada per el mal oratge pel fort vent i fred.

08 des. 2017

Inauguració en la Casa la Vila/Llotja del Centre d'Interpretació. El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner i l'alcalde de Catí, Pablo Edo han procedit a la inauguració

5 abril 2018

19,20,21 abril

Abril 2018

3 juny 2018

14-15 juliol

Del 5 d'abril de 2018 al 5 d'abril de 2019. L'Església de l'Assumpció serà aquest any un temple del Jubileu vicentí. Un període de sis segles des de que el sant va morir i en el que es celebra en el santoral

19, 20, 21 d'abril. Durant estos tres dies la Guardia Reial va estar en Catí realitzant nombroses activitats. L'Ajuntament de Catí ha dissenyat una nova estratègia de venda de l'aigua embotellada de l'Avellà (de porta a porta) a més de renovar la maquinària per a poder emmagatzemar en plàstic i en vidre, en la tradicional botella de 1,5 litres i en altres tamanys (5 litres, 0,75 litres, etc...) Estem ja en la XI Cursa de Muntanya de Catí que enguany ha tingut lloc el dia 3 de juny (festivitat del Corpus). Laia Cañes i Cristóbal Adell es coronen en una èpica Cursa per Muntanya a Catí. L'onzena edició de la Cursa per Muntanya de Catí va estar marcada per una forta pluja que va acompanyar els gairebé 400 inscrits per a gaudir de les muntanyes de l'Alt Maestrat en estat pur.

Aquest any III edició de la festa medieval s'ha traslladat del setembre al 14 i 15 de juliol, dies en que tot el poble s'ha disfressat en la forma que ho feien els seus avantpassats. Es va escenificar la Concessió de la Carta Pobla per En Balasc d'Alagó a Ramon Bochona, la batalla de Catí, la predicació de Sant Vicent Ferrer (1410), la formulació de nova legislació sobre la normativa del vi, la venta de llana per Joan Espígol a Marco Datini, etc.. 7 de setembre de 2018

Estiu 2018

Vesprada/nit carregada d'actes emotius al Balneari per la inauguració de la restauració de les pintures de l'ermita de l'Avellà i del museucentre d'interpretació de l'aigua de l'Avellà, situat annex a l'actual embotelladora. L'esdeveniment ha estat presidit pel president de la Diputació de Castelló Xavier Moliner i pel bisbe de Tortosa Enric Benavent, a més de l'alcalde Pablo Roig i del pàrroc de Catí Rdo. Mossèn Godefroid León. A destacar també l'actuació del Cor de Cantores i rondalla, així com de la banda de música la "Unió Musical Catinenca".

ESGLÈSIA PARROQUIAL Nª Sª DE L'ASSUMPCIÓ DE CATÍ Planta baixa 1.- Sagristia vella (1405) i transaltar. Sagristia nova i arxiu (1678) 2.- Accés a la sagristia 3.- Retaule (1401) Pedro Lembrí (1677) Pedro Esbrí 4.- Capella Sant Blai (1354). Benefici de Pere Montserrat

7.- 2ª Capella de la Passió (1451) (Pedro Crespo i Antonio Arbó) i Retaule (1494). Confraria Minerva (1589). San Francisco Javier (1757) 8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat.

(1362)

9.- Trona

5.- Trona

10.- Altar de Sant Antoni (1388) Capella (1459)

6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Santjoan. 11.- Porta romànica (S.XIII) 12.- Sant Antoni de Pàdua. Altar Santes Apolònia i Llúcia. 13.- Sant Josep. Gonzaga (1879)

Sant

Lluis

14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant. 15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1601). Pica baptismal (1868) – Blasco- Reixat (1877)- Miguel Eixarch 16 Accés al cor (1628) i casa abadia (1376) 17.- Capella de Sant Martí (1389) (Berenguer Roca, Jaume Sans) Retaule (1396). Confraria (1388) 18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria (1584). Jesús (1640). Marededéu de l'Avellà 19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377) (Bartomeu DuranJ. Sans). Família Montserrat. 20.- Capella de Sant Pere Màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol. Construïda en primitiva 1ª Capella de Passió (1448) (Pedro Crespo) 21.- Trona per predicar. 22.- Capella de les Ànimes (1503) (Joan Bellmunt). Mare de Déu del Carme 23.- Porta principal (Rellotge de sol zodiacal) 24.- Nínxol i retaule Puríssima.

Família Verdú. (1598). (Pedro Barres, Luis Briau, Lucas Barres, Jaume Rongera) . Sta. Teresa de Jesús. Planta alta (Cor) 25.- Cor vell (1405) Berenguer Roca- Jaume Sans. Cor Nou (1628) 26.- Orgue (1741) 27.- Accés a la casa abadia (1628) Campanar (1615) Pedro del Sol Annex d'il·lustracions del Llibre "Discripción de Catí" G.Verdú- Vicent Pitarch. Ed. Alambor

L'ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ EN L'ACTUALITAT

(Plànol d'Arturo Segles XV i XVI

Zaragozà)

Jesús. En un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18) i una fotografia del beat Mossèn José Prats Sanjuán. Enfront està el confessionari i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals (17) es guarden les imatges de la Passió (El Sepulcre i la Marededéu dels Dolors), en l'altra (16) estan Santa Àgueda (patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar, dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15). El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i Sant Pere Martirs), després de la darrera restauració de 1998, està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol o capella dels Montserrat (12).

La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen després de la guerra. Es canvia la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció d'Acosta. Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssima (4), Sant Vicent Ferrer (5), Sant Cristòfol (6), Mare de Déu de L'Avellà (13), Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió o del Santíssim (15-16-17-18) dedicat ara al Cor de

La imatge de Sant Isidre Llaurador ha segut traslladada a l'antiga capella dels Verdú o de la Puríssima (9). En (8), antiga capella de l'Àngel continua el Baptisteri enreixat en el que s'ha col·locat un quadre del Baptisme de Jesús. El traster i estris del monument està en (7). Una altra cambra on es guarden casulles i altres (pali, torxes, etc..) està en (16). Les capelles (1) i (14) estan sense advocació, aquesta darrera és pas a la capella de la Comunió i a la porta que comunica amb el pati enreixat que dona al Carrer Sant Joan. Està inactiu l'armari de les cordes de les campanes substituït per un moder comandament que està a la dreta de la porta d'entrada a l'església del Carrer Major. També s'ha col·locat en (9) un passamans d'accés al Cor, Casa Abadia i Campanar. En la darrera reforma de la Llum de les Imatges s'ha restaurat el teginat i la teulada i s'han descobert esgrafiats del segle XVII.

ANNEXOS

Inauguració restauració pintures (7 set 2018)

El conjunt del santuari requeria d'una restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant les pintures murals, i figures religioses molt deteriorades per la humitat. Per la qual cosa l'any 2010 es va acometre un ambiciós projecte per eliminar en primer lloc les humitats del subsol i les que procedien de la teulada i en particular d'una sèquia annexa a l'ermita. Es va revisar la teulada i la sèquia col·locant una canal i es va revisar tot el drenatge de les parets laterals i del fons de l'ermita en particular. Es va alçar i renovar tot el paviment del sol de l'ermita situant una capa d'aillament i drenatge entre la terra i els mosaics que es van posar per damunt. També es van restaurar els murs, la coberta i els paraments verticals exteriors i el pas de drenatge del mur est, per a evitar les humitats existents que ja han deteriorat greument les pintures murals de la part de l'Epístola.

Inauguració restauració pintures (7 set 2018)

Després d'eliminades les humitats va ser el moment d'abordar la restauració de les pintures de la part lateral est de l'ermita, en particular de les tres capelles laterals. Es va començar per la primera capella de la dreta, la més propera a la porta d'entrada. Des de finals de l'any 2012 estan restaurant-se les pintures murals de l'ermitori, començant pel tram més a prop de l'entrada, i utilitzant la tècnica de l'strappo. Està tècnica consisteix en arrancar les pintures deteriorades, traslladant-les al taller. Una vegada restaurades es tornen a col·locar les pintures en el seu lloc primitiu sobre un suport separat uns centímetres de la paret lateral per tal de facilitar el drenantge i evitar una nova afectació per la humitat de la pared.

Inauguració restauració pintures (7 set 2018)

Actualment (finals de 2017) s’està restaurant les pintures del lateral dret, per part d’un grup de set restauradores, quatre d’aquestes són estudiants en pràctiques de l’últim any del Grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, elles són: Laia Agost, Aida Blaya, Clotilde Lemoine i Amparo Linares; tres de les seves companyes estan becades per la Diputació de Castelló: Luisa Tuset, Andrea Sanz i Elena Miraflores. El grup està encapçalat per la Cap del Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Castelló, Núria Felip Esteve i la Tècnica Responsable del Servei de Restauració i Conservació d’Arqueologia, Pilar Pujol Felis. La restauració s’ha dut a terme gràcies a un conveni entre la Diputació de Castelló (Servei de Restauració) i la Universitat Politècnica de

Inauguració restauració pintures (7 set 2018)

Vesprada/nit carregada d'actes emotius al Balneari per la inauguració de la restauració de les pintures de l'ermita de L'Avellà i del museu-centre d'interpretació de l'aigua de L'Avellà, situat annex a l'actual embotelladora. L'esdeveniment ha estat presidit pel president de la Diputació de Castelló Xavier Moliner i pel bisbe de Tortosa Enric Benavent, a més de l'alcalde Pablo Roig i del pàrroc de Catí Rdo. Mossèn Godefroid León. A destacar també l'actuació del Cor de Cantores i rondalla, així com de la banda de música la "Unió Musical Catinenca".

La font i aigua de l’Avellà

L'aigua de l'Avellà va començar a comercialitzar-se a partir de la declaració com a aigua d'utilitat pública (25-04-1928). Abans de construir-se la carretera i el túnel l'aigua era transportada en burros i matxos. La construcció de la carretera per part de la Diputació Provincial de Castelló i sobretot del túnel de l'Avellà (1953) va permetre l'accès de vehicles al Balneari començant a transportar-se l'aigua en camions, principalment per les famílies Mateu i Canyamelo. Anava destinada sobre tot a Barcelona, Tarragona, a més lògicament de Castelló i València.

Nova distribució aigua de l’Avellà

DE L'ORIGEN AL TEU DOMICILI Ja hem fet el primer repartiment d'aigua a domicili Castelló és una província de mar i muntanya, una província rica en patrimoni cultural, paisatgístic i gastronòmic. Des de les muntanyes de l'Avellà sorgeix l'aigua Mineral Natural de Catí, una aigua declarada Minero-medicinal l'any 1928 i que ara va directament de la planta d'envasat fins al seu domicili, l'objectiu és reduir el temps que l'aigua roman envasada. 3 caixes de 3 ampolles de 5 litres - 18 € 6 packs de 6 ampolles de 1'5 litres - 27 € Passa'ns la teua comanda amb les teues dades (nom, cognoms, dni, adreça postal i telèfon) a agua@cati.es perquè puguem subministrar la teua aigua. Punts de venta d'Aigua de l'Avellà a Vinaròs Vinafred Congelats Fruites Plaça dels Tres Reis Carnicería-Charcutería A Buj Alegre C/ Del Pilar, 105

Inauguració centre- interpretació de l’aigua (7 set 2018)

Després de la rebuda de les autoritats, la vesprada ha començat amb una projecció audiovisual sobe la història del poble i del Balneari utilitzant com a pantalla la façana de la casa ermita-església. Seguidament, encapçalats per la Banda de Música tots els presents s'han dirigit cap a l'embotelladora on en la part superior s'ha procedit a la inauguració del museucentre d'interpretació de l'aigua de l'Avellà.

Inauguració centre- interpretació de l’aigua (7 set 2018)

Inauguració del museucentre d'interpretació de l'aigua de l'Avellà. En la planta superior de l’embotelladora s’ha preparat una sala especial on a través de projeccions, panells i diapositives s’explica la història de l’aigua de l’Avellà des de que va començar a comercialitzar-se en 1928 fins l’actualitat així com altres relatius al cicle i importàcia de l’aigua per a la vida.

Catí, 22 de novembre de 2018. Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí